Quina és la finalitat de l’educació per al consum?

El sistema capitalista, que manté l’actual societat de consum, té clar que per poder obtenir el màxim benefici empresarial cal augmentar la necessitat de posseir béns i de consumir serveis i per fer-ho ha de jugar amb “el desig” de les persones consumidores.

És per aquest motiu que el consum ja no és només el simple fet de comprar productes,  el consum també és  un acte d’autorealització personal que fa que els productes s’incorporin a les pròpies persones que alhora, també passaran a ser un producte diferenciat dins de la nostra societat.

Els anuncis ens ofereixen estils de vida i la rutina de la persona consumidora que no consumeix oci o que no segueix les últimes tendències tecnològiques es valorarà socialment d’una manera negativa, pel que el mercat ens ofereix i ens empeny a consumir viatges i productes que ens ajudaran a superar aquest estigma social i tot això ens transforma en obsolets a nosaltres mateixos com a persones.

Potser si que mitjançant la compra creem la nostra pròpia identitat personal, però sovint són les marques les que ens limiten les nostres opcions de compra, doncs són elles les que decideixen els colors i els models dels seus productes, són les empreses les que marquen les tendències.

Aquí és on la persona consumidora es pot plantejar quins són els valors als quals no pensa renunciar i quins són els que formen part de la seva pròpia identitat personal.

L’educació per al consum ens prepara per sobreviure al consumisme i per poder exercir un consum lliure i responsable.

Les persones consumidores podem provocar una transformació social, mitjançant la consumocràcia, consolidant el consum de productes de comerç just, d’empreses que mantenen una organització que fomenta la responsabilitat social amb els seus treballadors i treballadores, d’empreses que  respecten el medi ambient, però hem de ser conscients que l’educació de les persones consumidores és un element clau per aquesta transformació social, però no és suficient per solucionar els nostres problemes socials, mentre no es canviïn els principis que han de regir en les nostres polítiques socials i econòmiques.

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya és el primer text normatiu a Europa, que recull una definició legal de “consum responsable” i que estableix com objectiu, millorar la qualitat de vida de les persones consumidores.

L’article 111-2.l) del Codi de Consum ens diu que:

“El consum responsable és el consum moderat, informat, reflexiu i conscient de béns i serveis, tot tenint en compte els criteris de sostenibilitat cultural, ambiental, socioeconòmica i lingüística”.

Així doncs, l’esquelet del consum responsable es construeix a través de diferents pilars:

El consum moderat

El consum reflexiu i conscient de béns i serveis

El consum sostenible des d’un punt de vista de respecte al medi ambient

El consum sostenible des d’un punt de vista del respecte a la diversitat cultural, socioeconòmica i lingüística

Però l’educació per al consum és adoctrinadora?

Sovint estem acostumats i acostumades a sentir parlar del liberalisme econòmic com aquell sistema en que, tal i com deia Adam Smith, considerat de forma majoritària com qui va establir les bases de la doctrina econòmica liberal, no cal cap intervenció de l’Estat per regular l’economia.

Segons Adam Smith ha d’existir un mercat lliure, una contractació lliure, un deixar fer total i això també es pot fer extensible a l’àmbit de l’educació, on tampoc hi hauria d’intervenir cap Estat per tal de dirigir els  ciutadans i les ciutadanes en cap direcció concreta.

El liberals ens diuen que els sistemes jurídics no poden imposar models de vida als individus, idea que comparteixo plenament, però això no vol dir que l’Estat no hagi de facilitar una educació als seus ciutadans i ciutadanes que en cap cas els ha d’obligar a adoptar  plans de vida determinats, sinó que els ha d’acompanyar en un procés que posteriorment, els haurà de permetre escollir lliurament el seu propi estil de vida.

Es tracta de formar persones perquè després, de forma autònoma, cada individuo pugui triar.

Aquest és el model de l’Estat “paternalista” que protegeix els individus contra les seves pròpies  accions o omissions, capaces potser, sovint manipulades, d’anar en contra de les seves pròpies opcions futures, per tal de poder escollir en consciència i lliurement, els seus plans de vida futura.

Per això l’Estat “paternalista” obliga a estudiar fins a una edat concreta, o regula o prohibeix certes activitats en edats determinades, perquè en definitiva, es creu que aquestes atempten contra els principis de l’autonomia de les persones, la seva inviolabilitat personal i al principi de la seva dignitat personal.

El model moral “paternalista” és mol diferent d’un altre model moral anomenat “perfeccionista” que obliga a estudiar uns continguts concrets, encaminats a seguir un pla de vida obligat, un pla de vida lligat a la concepció moral que decideix l’Estat en qüestió.

El model “perfeccionista” si que és qüestionable, al meu entendre, perquè no ofereix tots els punts de vista, sinó que només ofereix el que un Estat pot haver triat per als seus ciutadans i ciutadanes, sense cap possibilitat de lliure pensament.

L’Estat paternalista obliga a estudiar per tal de poder conèixer i decidir per un mateix, quin és el pla de vida a seguir.

L’educació no doctrinal fa als ciutadans i a les ciutadanes més lliures perquè els doten d’elements de judici que els permet lluitar, en el cas que ara analitzem, contra algunes de les pràctiques enganyoses i agressives que s’utilitzen  en el marc del  sistema del lliure mercat.

En aquest sentit, l’article 126-10.1.g) de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, encarrega als “Serveis públics de consum” i a les “associacions de persones consumidores”, la tasca d’educar i formar en consum les persones consumidores, particularment els col·lectius especialment protegits, sia per mitjà d’actuacions directes sia a través dels mitjans de comunicació de titularitat pública.

I els objectius d’aquesta educació en consum són –article 126-17 del Codi de Consum –

a) Contribuir a la formació integral de la persona, atenent el desenvolupament de la consciència individual i col·lectiva dels infants i els joves en els hàbits del consum responsable, crític i actiu, cercant la informació, la reflexió, la solidaritat i la sostenibilitat en el consum de béns i serveis.

b) El desenvolupament de la capacitat d’exercir una elecció lliure, racional, crítica i saludable dels béns i serveis oferts, i també de fer-ne un ús correcte i responsable.

c) El coneixement dels seus drets i deures, i de la manera d’exercir els drets amb responsabilitat.

Què vol dir “persona consumidora mitjana”?

Ser persona consumidora no és una tasca gens fàcil en aquesta societat tecnològica i globalitzada, pel que les persones consumidores requereixen d’una preparació específica per poder exercir correctament un consum responsable.

A més cal tenir en compte que hi ha una asimetria pel que fa a la informació dels béns i dels serveis que s’ofereixen en el mercat, perquè les empreses són les que controlen aquesta informació i les persones consumidores han de fer un esforç considerable per poder prendre les seves decisions de forma autònoma i conscient, en un marc de distorsió publicitària, en ocasions moderada, en ocasions agressiva.

L’objectiu de les normatives de consum a nivell europeu, és aconseguir que els ciutadans i ciutadanes es transformin en el que es defineix com a “persona consumidora mitjana”, que és el perfil d’una persona que, d’acord amb un criteri de diligència ordinària, hauria d’estar normalment informada i ésser raonablement curosa en les relacions de consum.

Per tant, la normativa atorga a les persones consumidores el dret a estar informades i un cop informades, aquestes persones consumidores han d’actuar amb una diligència ordinària.

L’article 51 de la Constitució encarrega als poder públics, la defensa dels consumidors i dels usuaris, dels que n’hauran de protegir, amb procediments eficaços la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics.

Per tant, l’Estat del benestar ha de protegir i permetre la llibertat d’empresa, però també ha de protegir els interessos dels ciutadans i ciutadanes en la seva relació amb les empreses com a persones consumidores.

Per protegir a les persones consumidores s’ha optat bàsicament per dues vies.

  • La primera és tipificar com a infraccions en matèria de protecció a les persones consumidores, certes conductes empresarials, per tal d’aconseguir un comportament dissuasiu per aquelles empreses que podran ser sancionades si atempten contra aquests drets de les persones consumidores i aquí té la seva responsabilitat l’activitat inspectora de les administracions de consum.
  • La segona és la de promoure la informació i l’educació de les persones consumidores perquè siguin aquestes mateixes persones les que es puguin auto defensar de les pràctiques del mercat i aquí s’atorga la responsabilitat a tots els ciutadans i ciutadanes, perquè siguin les mateixes persones consumidores les que s’enfrontin als abusos empresarials.

Hi ha doncs una certa incoherència dins del nostre sistema econòmic, perquè mentre que la llibertat d’empresa fomenta la competitivitat empresarial i impulsa el consum irreflexiu dels ciutadans i ciutadanes, després critica als qui no han actuat de forma responsable i conscient i per exemple, s’han endeutat perquè no responen al model de la persona consumidora mitjanament informada.

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya ens diu que les relacions de consum s’han d’ajustar als criteris de racionalitat i sostenibilitat amb relació l’endeutament familiar, pel que les persones consumidores han d’adoptar una actitud racional i reflexiva pel que fa al finançament aliè.

La protecció de les persones consumidores es fonamenta doncs en dos pilars bàsics, la formació sobre temes de consum que ha de facilitar l’Estat a les persones consumidores i l’autoresponsabilitat i autodefensa de les pròpies persones consumidores, davant de les agressions que pateixen del mercat.

Només una bona formació i un bon coneixement dels drets que les lleis atorguen a les persones consumidores i dels mecanismes que existeixen per resoldre els conflictes que puguin sorgir en les relacions de consum, serà eficaç per enfrontar-se a la llibertat d’empresa i a les seves tècniques comercials, en ocasions abusives i sovint agressives.

Aquest blog intentarà recollir de forma breu i simplificada, algunes de les qüestions bàsiques de la normativa que recullen els drets i deures de les persones consumidores, per ajudar a qui ho pugui necessitar, per tal de resoldre els seus problemes de consum, davant de les grans empreses.

Espero que us pugui ser d’utilitat.

F. Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret – formador en temes de disciplina del mercat i defensa de les persones consumidores

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 422 other followers