Els drets de les persones consumidores en el subministrament de l’electricitat

Els contractes de subministrament d’energia elèctrica es consideren serveis bàsics de tracte continuat. Quines conseqüències legals té això?

reclamar electricitatL’article 251-2 de la LCCC, defineix com a serveis bàsics aquells serveis de caràcter essencial i necessaris per a la vida quotidiana o que tenen un ús generalitzat entre les persones consumidores, on s’hi inclouen els subministraments, els transports, els mitjans audiovisuals de radiodifusió i de televisió, els de comunicacions, els assistencials i sanitaris, i els financers i d’assegurances.

A més, aquests serveis es defineixen com a serveis de tracte continuat, on l’empresari o empresària no presta el servei d’un sol cop, sinó que tenen continuïtat en el temps, de manera periòdica, habitual i en diversos terminis.

Al tractar-se doncs de serveis de tracte continuat, l’article 252-5 de LCCC estableix que:

  • El procediment per a donar-se de baixa d’un servei de tracte continuat no pot contenir més requisits o ésser més dificultós que el procediment per a donar-se’n d’alta.
  • En el moment de la contractació d’un servei de tracte continuat, s’ha d’informar del procediment de baixa i de les indemnitzacions, les penalitzacions o els pagaments que ha d’efectuar la persona consumidora si es dóna de baixa del servei.
  • El prestador o prestadora ha de garantir la continuïtat i la qualitat en la prestació, d’acord amb la informació que se n’ha donat o la publicitat que se n’ha fet, sense que es pugui deslliurar de responsabilitat per conducte de tercers amb qui la persona consumidora no hagi entrat en contacte.
  • El prestador o prestadora d’un servei de tracte continuat ha de garantir una atenció adequada a la persona consumidora, sense demores ni esperes. Aquesta atenció ha d’ésser personal, sempre que la persona consumidora ho desitgi, sense procediments o mecanismes automàtics que facin impossible la conversa amb la persona consumidora.
  • No es pot deixar de prestar el servei de tracte continuat per manca de pagament d’algun rebut o alguna factura si la persona consumidora ha presentat alguna reclamació amb relació al rebut o la factura davant del mateix prestador o prestadora o per mitjà dels mecanismes judicials o extrajudicials de resolució de conflictes.
  • Per a interrompre el servei de tracte continuat i per a incloure la persona consumidora en fitxers d’impagats, cal que hi hagi, com a mínim, dos rebuts o factures impagats i sobre els quals no hi hagi cap reclamació pendent de resolució, sempre que no hagin estat objecte de reclamació per la persona consumidora, que se li hagin comunicat de manera fefaent les conseqüències d’aquest impagament i que se li hagi donat un termini no inferior a deu dies hàbils perquè els pagui.

Dades de contacte que les empreses han de facilitar a les persones consumidores

D’acord amb l’article 252-4 LCCC, el prestador del servei ha de facilitar:

  • Una adreça física a Catalunya, on la persona consumidora pugui ésser atesa de manera ràpida i directa respecte a qualsevol queixa o reclamació sobre el servei, sempre que l’atenció a la persona consumidora no es faci al mateix establiment on s’hagi contractat.
  • Un servei telefònic d’atenció d’incidències i reclamacions, que ha d’ésser de caràcter gratuït.
  • S’ha d’informar en els contractes del lloc on els usuaris poden tramitar les queixes o les reclamacions davant del prestador o prestadora del servei bàsic i del procediment per a fer-ho.
  • També s’hi ha d’informar de si el prestador o prestadora del servei està adherit a una junta arbitral de consum.
  • S’ha d’indicar l’existència de compensacions, reemborsaments o indemnitzacions en cas que l’empresa incompleixi la qualitat del servei bàsic fixada per l’ordenament jurídic o per la mateixa empresa i això cal fer-ho en la informació precontractual i contractual.

Reclamacions

Podeu consultar el següent enllaç, per conèixer els diferents sistemes de resolució de conflictes de consum.

Sempre que es faci una reclamació a l’empresa se n’ha de sol·licitar constància per escrit o en qualsevol suport durador i cal guardar-la, per si cal actuar posteriorment contra l’empresa.

El Codi de Consum de Catalunya, en el seu article 211-4, assenyala l’obligació de les empreses de garantir de forma fefaent que la persona consumidora, per a fer valer l’eventual exercici dels seus drets, tingui constància, per escrit o en qualsevol suport durador, de la presentació de qualsevol mena de queixa o reclamació relativa a incidències, esdeveniments o circumstàncies que afectin el funcionament normal de les relacions de consum; i donar resposta a les queixes i reclamacions rebudes al més aviat possible, en qualsevol cas en el termini d’un mes des que són presentades.

A aquests efectes, les empreses han d’indicar on es poden formular les queixes o reclamacions, sobre qualsevol assumpte que afecti el funcionament normal de les relacions de consum, que com a mínim han de ser les següents:

  • L’adreça postal
  • El número de telèfon d’atenció
  • El número de fax o l’adreça de correu electrònic

Contacte de les empreses distribuïdores d’electricitat més comunes a Catalunya

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència té en el seu portal web, un llistat de totes les empreses subministradores d’electricitat que actuen a Espanya: Enllaç 

Sistemes de les pròpies empreses per supervisar les respostes dels seus serveis d’atenció als clients

L’Oficina Defensor del Client d’Endesa

reclamacions endesaLa reclamació s’ha de presentar per escrit i signada. (també es pot presentar on-line).

  • Cal que prèviament s’hagi fet una reclamació al servei d’atenció al client d’Endesa i hagin passat 2 mesos sense rebre resposta o bé ja s’hagi rebut una resposta d’Endesa, amb la que no s’està d’acord.
  • Cal fer una descripció detallada dels fets que han motivat la reclamació i sobre tot, indicar quines són les peticions que es fan. ( no es poden presentar reclamacions sobre fets que hagin passat fa més d’un any).
  • Cal adjuntar la documentació que acrediti la petició i tota la documentació que s’hagi generat entre Endesa i la persona consumidora (cartes, abonaments, factures…)
  • La persona consumidora ha de fer constar les seves dades personals, especificant el nom i cognoms i el seu DNI/NIE, l’adreça i un telèfon de contacte.
  • La reclamació es pot presentar en qualsevol seu d’Endesa, en les seves oficines comercials, en els punts de servei i per Internet.
  • El termini de resposta del Defensor del Client és de 2 mesos.
  • Endesa accepta com a vinculants les decisions del Defensor del Client i es compromet a complir-les en el termini de 30 dies, si la persona consumidora les accepta de forma expressa.
  • Es pot consultar el reglament al següent enllaç: Reglament de Defensor del Client d’Endesa

Presentació de la reclamació per correu

Oficina Defensor del Client d’Endesa

Apartat de correus 491

08080 Barcelona

Presentació on-line al seu portal

http://www.defensordelcliente.endesa.es/defcl/index.jsf

Empreses distribuïdores d’energia sotmeses a l’arbitratge de consum

Es poden consultar les empreses d’energia que estan sotmeses a l’arbitratge de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya, al següent enllaç.

Reclamacions presentades davant de l’òrgan competent en matèria d’energia

L’article 98 del RDTDCSEE indica que les reclamacions o discrepàncies que se suscitin en relació amb el contracte de subministrament a tarifa, o d’accés a les xarxes, o amb les facturacions derivades d’aquests seran resoltes administrativament per l’òrgan competent en matèria d’energia de la Comunitat Autònoma o Ciutats de Ceuta i Melilla, en el territori del qual s’efectuï el subministrament, independentment de les actuacions en via jurisdiccional que es puguin produir a instància de qualsevol de les parts, sense perjudici del que estableix la disposició addicional onzena. Tercer de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs, que es refereix a les funcions de la Comissió Nacional d’Energia.

L’òrgan competent a Catalunya és la Secció d’Atenció a les Persones Usuàries, del Servei de Qualitat del Subministrament Elèctric , de la Subdirecció General d’Energia, de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, que té per funcions:

  • Tramitar les queixes que presentin les persones usuàries relatives a discrepàncies sobre la dotació del subministrament elèctric (règim de connexions de servei elèctriques), el procés de facturació del subministrament, les interrupcions del servei elèctric i la manca de qualitat del producte.
  • Atendre les queixes de les persones usuàries del subministraments elèctric.
  • Efectuar el registre dels talls de subministrament elèctric programats a la demarcació de Barcelona.
  • Inspeccionar les instal·lacions d’equips de mesura en expedients de queixa del subministrament elèctric.
  • Elaborar les propostes de resolució, de mesures provisionals, i de sanció en expedients de queixa per la facturació del subministrament elèctric i altres tramitats per la Secció.
  • Gestionar la resolució de conflictes d’accés al mercat lliure dels usuaris.

Podem accedir a més informació en el següent Enllaç .

La normativa que regula les seves funcions és el DECRET 352/2011, de 7 de juny, de reestructuració del Departament d’Empresa i Ocupació.

Adreça: Carrer de Pamplona, 113 08018 Barcelona Telèfon 93 484 94 00 Fax 93 484 95 68

La Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial , no té competències per pronunciar-se sobre la reclamació dels perjudicis econòmics de l’incident, però pot recollir informació i aquesta pot constituir prova davant els tribunals ordinaris, que seran els competents per estudiar el fons de l’assumpte.

Criteris de qualitat i indemnitzacions

L’article 103.2 del RDTDCSEE estableix els indicadors de qualitat individual, basada en l’atenció al consumidor i estableix indemnitzacions per a les persones consumidores en el cas que no es compleixin aquests punts:

  • La connexió i instal·lació de l’equip de mesura, s’ha de realitzar en el termini màxim de cinc dies hàbils, a comptar des que el consumidor hagi subscrit el corresponent contracte de subministrament.
  • S’han d’atendre les reclamacions que els consumidors hagin presentat en relació a la mesura de consum, factures emeses, talls indeguts, en un termini màxim de cinc dies hàbils per als usuaris de menys de 15 kW contractats i de quinze dies hàbils per a la resta .
  • La connexió després de tall per impagament, s’ha de fer en un termini màxim de quatre hores després del pagament de la factura.
  • S’ha de compensar per l’execució indeguda de tall per impagament.
  • Cal informar i assessorar els consumidors en el moment de la contractació sobre la tarifa i potència a contractar més convenient a les seves necessitats, a partir de les dades aportades pels consumidors .

L’article 105 del RDTDCSEE assenyala quines són les conseqüències de l’incompliment de la qualitat de servei individual i diu que el distribuïdor és responsable del compliment dels nivells de qualitat individual definits en relació amb cada un dels consumidors connectats a les seves xarxes.

L’incompliment dels valors fixats per a la continuïtat del subministrament determina l’obligació, per als distribuïdors, d’aplicar en la facturació dels consumidors connectats a les seves xarxes, els descomptes regulats a l’apartat següent, dins del primer trimestre de l’any següent al de l’incompliment.

La implantació dels descomptes per incompliment dels límits establerts entra en vigor a partir del dia 1 de gener de l’any següent a l’acabament del període d’implantació del procediment de registre i control.

A aquests efectes, en els casos en els quals el distribuïdor incompleixi els valors per a la continuïtat del subministrament individual és procedent aplicar els descomptes següents:

Consumidors a tarifa:

1r Si l’incompliment és pel nombre d’hores d’interrupció, amb caràcter anual ha d’aplicar un descompte en la facturació del consumidor en una quantitat equivalent al consum de la seva potència mitjana anual facturada, per la diferència entre el nombre d’hores d’interrupció del consumidor i el nombre d’hores d’interrupció fixat per reglament, valorat en cinc vegades el preu del kWh corresponent a la seva tarifa contractada amb un límit màxim del 10 per 100 de la seva facturació anual.

2n Si l’incompliment és pel nombre d’interrupcions, el descompte en la facturació anual del consumidor és equivalent al consum de la seva potència mitjana anual facturada, pel nombre d’hores d’interrupció valorades al preu del kWh corresponent a la seva tarifa contractada per la diferència entre el nombre real d’interrupcions, menys el fixat per reglament, dividida per vuit, amb un límit màxim del 10 per 100 de la seva facturació anual.

Si s’incompleixen els dos índexs, s’ha de prendre el més favorable per al consumidor.

En cas de discrepància entre el distribuïdor i el consumidor, o el comercialitzador en el cas de consumidors qualificats, sobre les dades que cal tenir en compte per a l’elaboració dels descomptes en les facturacions, resol l’òrgan competent de l’Administració, que té dret a consultar el registre d’informació utilitzat per l’empresa distribuïdora.

La negativa per part de l’empresa distribuïdora a proporcionar la informació sol·licitada pel consumidor o comercialitzador, pot ser considerada infracció, d’acord amb el que preveu la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric.

En cas d’incompliment dels valors fixats per a la qualitat del producte, l’empresa distribuïdora ha d’adoptar les mesures corresponents per reparar, en un termini màxim de sis mesos, les causes que motivin la deficient qualitat del producte, llevat que per l’alta complexitat tècnica l’Administració competent en determini un termini superior. En aquests casos, és necessari instrumentar un pla que sigui aprovat per l’Administració competent.

En tots aquells supòsits en què s’incompleixi el que estableix l’article 103.2 del RDTDCSEE , les empreses distribuïdores procediran a abonar al consumidor, per cada incompliment, en la primera facturació que es produeixi, la més gran de les següents quantitats: 30,050605 euros o el 10 per 100 de la primera facturació completa.

Recordem que l’empresa està obligada, d’acord amb l’article 103.2 del RDTDCSEE a:

  • Connexió i instal·lació de l’equip de mesura, en el termini màxim de cinc dies hàbils, a comptar des que el consumidor hagi subscrit el corresponent contracte de subministrament.
  • Atenció de les reclamacions que els consumidors hagin presentat en relació a la mesura de consum, factures emeses, talls indeguts, en un termini màxim de cinc dies hàbils per als usuaris de menys de 15 kW contractats i de quinze dies hàbils per a la resta .
  • Connexió després de tall per impagament, en un termini màxim de quatre hores després del pagament de la factura.
  • No fer execucions indegudes de tall per impagament.
  • Informar i assessorar els consumidors en el moment de la contractació sobre la tarifa i potència a contractar més convenient a les seves necessitats, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 80 d’aquest Reial decret, a partir de les dades aportades pels consumidors .

Sens perjudici de les conseqüències definides en els paràgrafs anteriors, el consumidor afectat per l’incompliment de la qualitat de servei individual, pot reclamar, en via civil, la indemnització dels danys i perjudicis que li hagi causat aquest incompliment.

En cas de discrepància entre el distribuïdor i el consumidor o, si s’escau, el comercialitzador, sobre el compliment de la qualitat individual, resol l’òrgan competent de l’Administració autonòmica on s’ubiqui el subministrament.

No es consideren incompliments de qualitat els provocats per causa de força major o les accions de tercers, sempre que l’empresa distribuïdora ho demostri davant l’Administració competent. En qualsevol cas, no es consideren casos de força major els que resultin de la inadequació de les instal·lacions elèctriques a la fi que han de servir, la falta de previsió en l’explotació de les xarxes elèctriques o els derivats del funcionament mateix de les empreses elèctriques. En cas de discrepància, resol l’Administració competent. Així mateix, no poden ser al·legats com a causa de força major els fenòmens atmosfèrics que es considerin habituals o normals en cada zona geogràfica, d’acord amb les dades estadístiques de què es disposi.

L’Administració competent pot ordenar, d’ofici o a instància de part, l’obertura d’expedients informatius o sancionadors per falta de qualitat.

Interrupció del subministrament elèctric a la persona consumidora per motius tècnics

reclamacions factures llumL’article 50 LSE ens diu que el subministrament d’energia elèctrica als consumidors es pot suspendre quan consti aquesta possibilitat en el contracte de subministrament o d’accés que mai podrà invocar problemes d’ordre tècnic o econòmic que ho dificultin, o per causa de força major o situacions de les quals es pugui derivar amenaça certa per a la seguretat de les persones o les coses, llevat del que disposen els apartats següents.

També es pot suspendre temporalment quan això sigui imprescindible per al manteniment, seguretat del subministrament, reparació d’instal·lacions o millora del servei.

Interrupció del subministrament a la persona consumidora per manca de pagaments

Si un rebut o factura és incorrecte el primer que hem de fer és reclamar davant de la companyia elèctrica i conservar la reclamació i si la reclamació no soluciona el problema, cal presentar una reclamació judicial o extrajudicial a les administracions competents.

El primer que cal tenir present és que, com ja hem assenyalat abans, l’article 252-5 de LCCC estableix que:

No es pot deixar de prestar el servei de tracte continuat per manca de pagament d’algun rebut o alguna factura si la persona consumidora ha presentat alguna reclamació amb relació al rebut o la factura davant del mateix prestador o prestadora o per mitjà dels mecanismes judicials o extrajudicials de resolució de conflictes.

Per a interrompre el servei elèctric i si fos el cas, per a incloure la persona consumidora en fitxers d’impagats, cal que hi hagi, com a mínim, dos rebuts o factures impagats i sobre els quals no hi hagi cap reclamació pendent de resolució, sempre que no hagin estat objecte de reclamació per la persona consumidora, que se li hagin comunicat de manera fefaent les conseqüències d’aquest impagament i que se li hagi donat un termini no inferior a deu dies hàbils perquè els pagui.

Si realment el rebut és correcte però no s’ha pagat dins del termini establert

L’article 50.3 LSE ens diu que en el cas dels consumidors privats acollits a tarifa d’últim recurs, se’ls podrà interrompre el subministrament , quan hagin transcorregut almenys dos mesos des que els hagi estat requerit fefaentment el pagament, sense que aquest s’hagi fet efectiu . A aquests efectes, el requeriment es practicarà per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per l’interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut.

Un cop realitzat el pagament del que es deu pel consumidor al qual se li ha suspès el subministrament, li serà reposat aquest immediatament.

L’article 85 del RDTDCSEE també ho indica així, assenyalant que l’empresa distribuïdora pot suspendre el subministrament a consumidors privats a tarifa quan hagin transcorregut almenys dos mesos des que els hagi estat requerit fefaentment el pagament, sense que aquest s’hagi fet efectiu. A aquests efectes, el requeriment es practicarà mitjançant remissió, a l’adreça que a efectes de comunicació figuri en el contracte de subministrament a tarifa, per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per l’interessat o el seu representant, així com de la data , identitat i contingut, i l’empresa distribuïdora obligada a conservar en el seu poder l’acreditació de la notificació efectuada. En el cas de rebuig de la notificació, s’especificaran les circumstàncies de l’intent de notificació i es tindrà per efectuat el tràmit. Aquesta comunicació haurà d’incloure el tràmit d’interrupció del subministrament per impagament, precisant la data a partir de la qual s’interromprà, si no s’abonen en una data anterior les quantitats degudes.

Per procedir a la suspensió del subministrament per impagament, l’empresa distribuïdora no pot assenyalar com dia per a la interrupció un dia festiu ni aquells que, per qualsevol motiu, no hi hagi servei d’atenció al client tant comercial com tècnica a efectes de la reposició del subministrament , ni en cap vigília dels dies en què es doni alguna d’aquestes circumstàncies.

Efectuada la suspensió del subministrament, aquest ha de ser reposat com a màxim l’endemà de l’abonament de la quantitat deguda, dels interessos que hagi meritat i de la quantitat autoritzada en concepte de reconnexió del subministrament.

L’article 84 del RDTDCSEE estableix que el període de pagament s’estableix en vint dies naturals des de l’emissió de la factura per part de l’empresa distribuïdora. En el cas que l’últim dia del període de pagament sigui dissabte o festiu, aquest venç el primer dia laborable que el segueixi.

Dins del període de pagament, els consumidors privats podran fer efectius els imports facturats mitjançant domiciliació bancària, a través dels comptes que assenyalin les empreses distribuïdores en caixes d’estalvi o entitats de crèdit, en les oficines de cobrament de l’empresa distribuïdora o en qui aquesta delegui. En zones geogràfiques on hi hagi dificultats per utilitzar els anteriors sistemes, el consumidor podrà fer efectiu l’import facturat mitjançant gir postal o un altre mitjà similar.

L’article 90 del RDTDCSEE també estableix que la interrupció del subministrament per impagament durant més de dos mesos des de la data de suspensió, determinarà la resolució del contracte de subministrament o d’accés.

En el cas anterior, si un consumidor amb títol just per a aquest punt de subministrament sol·licita la formalització d’un nou contracte, la resolució de l’anterior contracte serà automàtica.

Conceptes pels que poden cobrar les companyies elèctriques

L’article 50 del RDTDCSEE , estableix que els distribuïdors poden obtenir percepcions econòmiques per atendre els requeriments del servei, però si l’empresa distribuïdora decideixi no cobrar drets per aquests conceptes, queda obligada a aplicar aquesta exempció a tots els consumidors de la seva zona de distribució.

  • Per la connexió de la instal·lació receptora a la xarxa de l’empresa distribuïdora, que ha realitzar aquesta operació sota la seva responsabilitat.
  • Per la verificació de les instal·lacions – la revisió i comprovació – que les mateixes s’ajusten a les condicions tècniques i de seguretat reglamentàries.
  • Per als subministraments en què sigui necessària la presentació d’un butlletí d’instal·lador autoritzat, bé sigui per ser la instal·lació nova o que s’hi hagi efectuat una reforma, no és procedent el cobrament per drets de verificació.
  • Si per a l’execució de la instal·lació ha estat necessària la presentació d’un projecte i el certificat final d’obra no s’exigirà el pagament de drets de verificació.
  • Per actuacions en els equips de mesura i control -la connexió i precintament dels equips -, així com qualsevol actuació en els mateixos per part del distribuïdor derivades de decisions del consumidor.
  • No donen lloc al cobrament de drets de verificació els augments de potència fins a la potència màxima admissible de la instal·lació recollida en l’últim butlletí de l’ instal·lació.

Dipòsit de garantia

L’article 79.7 del RDTDCSEE estableix que l’empresa distribuïdora pot exigir, en el moment de la contractació de l’accés a les xarxes, el lliurament d’un dipòsit de garantia directament als consumidors o als comercialitzadors en el cas que aquests contractin l’accés en nom del consumidor. Anualment es procedirà a l’actualització dels dipòsits de garantia.

En el cas que no s’exigeixi el dipòsit en un àmbit geogràfic determinat i categoria de consumidors determinada aquesta exempció s’ha de publicar i comunicar a la Direcció General de Política Energètica i Mines. En qualsevol altre cas, l’exempció no podrà ser discriminatòria entre consumidors de similars característiques, havent de ser comunicades a la Direcció General de Política Energètica i Mines.

El dipòsit es considera adscrit al consumidor com a titular del contracte i no podrà ser exigit transcorreguts sis mesos des de la primera formalització d’aquest.

La devolució del dipòsit de garantia, que es realitzarà sempre al consumidor amb independència que aquest hagi contractat l’accés directament o a través del comercialitzador, és automàtica a la resolució formal del contracte, quedant l’empresa distribuïdora autoritzada a aplicar la part corresponent de l’esmentat dipòsit al saldo de les quantitats pendents de pagament una vegada resolt el contracte.

L’empresa distribuïdora no pot exigir el pagament de cap quantitat anticipada. Com excepció, en els subministraments eventuals de curta durada, inferior a dos mesos, s’admetrà la facturació prèvia dels consums estimats, sobre la base de la potència sol · licitada i el nombre d’hores d’utilització previsible, no es procedirà en aquest cas el cobrament del dipòsit.

Canvis de titularitat

L’article 83.4 i 83.5 del RDTDCSEE estableix que l’empresa distribuïdora no percebrà cap quantitat per l’expedició dels nous contractes que es derivin dels canvis de titularitat, llevat de la que es refereix a l’actualització del dipòsit, però per a les modificacions de contractes de baixa tensió de fa més de 20 anys, les empreses distribuïdores hauran de procedir a la verificació de les instal·lacions,i podran cobrar, en aquest cas, els drets de verificació vigents.

Drets de reconnexió per impagament

L’article 88 del RDTDCSEE estableix que les despeses que origini la suspensió del subministrament seran per compte de l’empresa distribuïdora i la reconnexió del subministrament, en cas de tall justificat, serà a càrrec del consumidor o subjecte qualificat, que haurà d’abonar una quantitat equivalent al doble dels drets de connexió vigents com a compensació per les despeses de desconnexió.

Els contractes

L’article 79 del RDTDCSEE ens diu que el subministrament es podrà realitzar:

  • Mitjançant contractes de subministrament a tarifa.
  • Mitjançant la lliure contractació de l’energia i el corresponent contracte d’accés a les xarxes.

El contracte de subministrament és personal, i el seu titular haurà de ser l’usuari efectiu de l’energia, que no podrà utilitzar en un lloc diferent per al qual va ser contractada, ni cedir, ni vendre-la a tercers.

El consumidor té dret a triar la tarifa que estimi convenient, entre les oficialment aprovades.

Les empreses distribuïdores estan obligades a atendre les peticions de modificació de tarifa, modalitat d’aplicació de la mateixa i potència contractada. Al consumidor que hagi canviat voluntàriament de tarifa, potència contractada o els seus modes d’aplicació o d’altres complements se li podrà negar passar a una altra tarifa mentre no hagin transcorregut, com a mínim, dotze mesos, excepte si es produeix algun canvi en l’estructura de tarifària que l’afecti .

Les empreses distribuïdores podran negar-se a subscriure contractes de tarifa de subministrament o tarifa d’accés a les xarxes amb els consumidors que hagin estat declarats deutors per sentència judicial ferma de qualsevol empresa distribuïdora,sempre que no es pugui justificar el pagament d’aquest deute i la seva quantia sigui superior a 150,253026 euros.

L’article 110 ter del RDTDCSEE estableix els requisits mínims dels contractes subscrits amb clients domèstics.

Els contractes han de tenir clarament especificats els següents dades:

  • la identitat i l’adreça de l’empresa distribuïdora o subministradora;
  • la durada del contracte, les condicions per a la seva renovació i les causes de rescissió i resolució dels mateixos, així com el procediment per realitzar una o altres;
  • el procediment de resolució de conflictes establert pel subministrador i organismes o tribunals als quals correspon dirimir sobre la seva resolució;
  • el codi unificat de punt de subministrament, número de pòlissa del contracte d’accés o de subministrament i potències contractades;
  • la informació sobre preus i tarifes aplicables i, si escau, disposició oficial on es fixen els mateixos. Aquesta informació ha d’estar permanentment actualitzada a través de la facturació;
  • el nivell de qualitat mínim exigible en els termes que estableix la normativa vigent i les repercussions en la facturació que corresponguin en cas d’incompliments;
  • els terminis per a la connexió inicial que estableix la normativa
  • altres serveis prestats, inclosos si s’escau els serveis de manteniment que es proposin, d’acord amb la normativa vigent

Les condicions incloses en els contractes s’han d’adequar al que estableix la normativa vigent en matèria de contractes amb els consumidors i s’han de comunicar abans de la celebració o subscripció dels mateixos, bé es realitzi directament o a través de tercers.

En contractes subscrits al mercat lliure s’inclourà a més, sense perjudici del que estableix la normativa general sobre contractació, el següent:

  • Les possibles, penalitzacions en cas de rescissió anticipada del contracte de durada determinada per voluntat del consumidor.
  • Diferenciació entre els preus i condicions del contracte i el seu termini de vigència i els de caràcter promocional.

Els consumidors han de ser degudament avisats de qualsevol intenció de modificar les condicions del contracte i informats del seu dret a resoldre el contracte sense cap penalització quan rebin l’avís.

La durada dels contractes de subministrament elèctric

L’article 4 del RDCAE estableix que els contractes de tarifa d’accés són de durada anual i es prorrogarà tàcitament per períodes idèntics.

Les pròrrogues d’aquests contractes podran ser rescindides pel consumidor amb un preavís de quinze dies d’antelació, sense que sigui procedent cap càrrec en concepte de penalització per rescissió de contracte.

En el cas en què, a causa del consumidor, es rescindeixi un contracte abans d’iniciada la primera pròrroga, les penalitzacions màximes per rescissió de contracte, quan aquesta causi danys al subministrador, no podran excedir el 5 % del preu del contracte per l’energia estimada pendent de subministrament. A aquest efecte, s’ha d’utilitzar el mètode d’estimació de mesures vigent per al canvi de subministrador.

Si la persona consumidora opta per tornar a la tarifa de subministrament, s’ha de mantenir en aquesta modalitat de contractació durant almenys un any, sense que sigui possible subscriure un nou contracte d’adquisició d’energia i accés a xarxes abans de transcorregut aquest termini.

En aquells casos en què es passi de tarifa de subministrament a tarifa d’accés, de manera que el canvi suposi només una modificació de modalitat de contractació, no procedirà càrrec addicional.

En el cas que es modifiqui la potència contractada o es realitzin actuacions exigibles sobre els aparells de mesura i control o sobre les instal·lacions, s’aplicarà el que disposa la normativa vigent.

El canvi de modalitat de contractació de tarifa de subministrament a tarifa d’accés, no extingeix les obligacions de pagament que s’hagin contret entre els subjectes com a conseqüència de la modalitat de contractació anterior, mantenint-se, en particular, la possibilitat de suspensió del subministrament per part dels distribuïdors, per la falta del pagament a la tarifa anteriorment contractada, en els casos i amb les condicions previstes en la secció 4a del títol VI del Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, i el Reial decret 1164 / 2001, de 26 d’octubre.

(Per l’apartat de desistiment: 4.6 RDCAE En un procés de canvi de subministrador, els consumidors i els comercialitzadors podran sol · licitar que es realitzi una anul·lació, mentre no s’hagi activat el canvi o s’hagin començat les actuacions en camp si fossin necessàries. Si amb posterioritat a aquests fets es produeix una sol · licitud d’anul·lació del canvi, s’entén com una reposició, sent per compte del comercialitzador, tant el cost de reposició, com el de l’energia i de la tarifa d’accés, fins que es produeixi la activació a la situació anterior al canvi. Tot això sense perjudici de les clàusules previstes en el contracte entre el comercialitzador i el consumidor)

L’article 5 del RDCAE assenyala que quan es rescindeixi un contracte d’adquisició d’energia en baixa tensió entre un consumidor i un comercialitzador abans de la data d’expiració, o finalitzés la durada del contracte, el comercialitzador ho ha de notificar al consumidor i al distribuïdor.

En aquesta notificació enviada al consumidor i al distribuïdor, s’ha d’assenyalar que, llevat que el consumidor acrediti disposar d’un contracte d’adquisició d’energia amb un altre comercialitzador, el distribuïdor procedirà a facturar al consumidor a la tarifa de subministrament corresponent, transcorreguts quinze dies hàbils des de la data de la notificació. Aquesta remissió s’ha de fer per correu certificat o qualsevol altre mitjà que garanteixi fefaentment la comunicació.

L’empresa distribuïdora procedirà a facturar al consumidor a partir del termini anteriorment esmentat, llevat que en els quinze dies de preavís, el comercialitzador indiqués el contrari o el consumidor acrediti un nou contracte d’adquisició d’energia amb un comercialitzador o hagués subscrit un contracte a tarifa de subministrament.

Quan el comercialitzador d’energia elèctrica no hagués comunicat al consumidor i a l’empresa distribuïdora la rescissió del contracte d’adquisició d’energia, l’empresa distribuïdora quedarà exonerada de qualsevol responsabilitat sobre l’energia lliurada al consumidor, que serà a càrrec del comercialitzador.

Els canvis de titular del contracte

L’article 83 del RDTDCSEE estableix que el consumidor que estigui al corrent de pagament, podrà traspassar el seu contracte a un altre consumidor que n’hagi de fer ús en idèntiques condicions. El titular ho ha de posar en coneixement de l’empresa distribuïdora mitjançant comunicació que permeti tenir constància a efectes d’expedició del nou contracte.

Per a la subrogació en drets i obligacions d’un contracte de subministrament a tarifa o d’accés a les xarxes serà suficient la comunicació que permeti tenir constància a l’empresa distribuïdora a efectes del canvi de titularitat del contracte.

En els casos en què l’usuari efectiu de l’energia o de l’ús efectiu de les xarxes, amb títol just, sigui persona diferent del titular que figura en el contracte, podrà exigir, sempre que estigui al corrent de pagament, el canvi al seu nom del contracte existent, sense més tràmits.

L’article 90 del RDTDCSEE també estableix que la interrupció del subministrament per impagament durant més de dos mesos des de la data de suspensió, determinarà la resolució del contracte de subministrament o d’accés, pel que si una persona consumidora, amb títol just per a aquest punt de subministrament, sol·licita la formalització d’un nou contracte, la resolució de l’anterior contracte serà automàtica.

Factures incorrectes

L’article 96 del RDTDCSEE estableix que en el cas que l’error sigui de tipus administratiu, per fer els cobraments o les devolucions s’han de seguir aquests criteris:

  • Si s’han facturat quantitats inferiors a les degudes, la diferència a efectes de pagament podrà ser prorratejada en tantes factures mensuals com mesos van transcórrer en l’error, sense que pugui excedir l’ajornament ni el període a rectificar d’un any.
  • Si s’han facturat quantitats superiors a les degudes, s’hauran de retornar totes les quantitats indegudament facturades en la primera facturació següent, sense que pugui produir fraccionament dels imports a retornar. En aquest cas, s’aplicarà a les quantitats avançades l’ interès legal dels diners vigent en el moment de la refacturació.

La verificació dels comptadors

verificar el comptador de la llumPel que fa als equips de mesura i control, l’article 94 del RDTDCSEE assenyala que el consumidor és responsable de la custòdia dels equips de mesura i control i el propietari dels mateixos ho serà del seu manteniment.

Si per elevacions anormals de tensió o altres causes imputables a l’empresa distribuïdora, els equips de mesura i control tenen avaries, és a càrrec de l’empresa distribuïdora la seva reparació o substitució.

Pel que fa a la verificació del seu funcionament, l’article 96 del RDTDCSEE estableix que tant les empreses distribuïdores i, si s’escau, les comercialitzadores o l’operador del sistema, com els consumidors, tindran dret a sol · licitar, l’òrgan de l’Administració competent on radiqui la instal·lació, la comprovació i verificació dels comptadors, interruptors de control de potència (ICP) i altres aparells que serveixin de base per a la facturació, sigui qui sigui el propietari.

En el cas que es comprovi un funcionament incorrecte, s’ha de fer una refacturació complementària.

  • Si s’han facturat quantitats inferiors a les degudes, la diferència a efectes de pagament podrà ser prorratejada en tantes factures mensuals com mesos van transcórrer en l’error, sense que pugui excedir l’ajornament ni el període a rectificar d’un any.
  • Si s’han facturat quantitats superiors a les degudes, s’hauran de retornar totes les quantitats indegudament facturades en la primera facturació següent, sense que pugui produir fraccionament dels imports a retornar.

En aquest cas, s’aplicarà a les quantitats avançades l’ interès legal dels diners vigent en el moment de la refacturació. En el cas que l’error sigui de tipus administratiu, els cobraments o les devolucions tenen el mateix tractament que l’assenyalat anteriorment.

Enllaç a l’Oficina de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya : “ verificació oficial de comptadors

NORMATIVA BÀSICA DEL SUBMINISTRAMENT D’ELECTRICITAT

Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya (LCCC)

Llei 18/2008, del 23 de desembre, de garantia i qualitat del subministrament elèctric (LGQSE)

Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric (LSE)

Reial Decret 1718/2012, de 28 de desembre, pel qual es determina el procediment per realitzar la lectura i facturació dels subministraments d’energia en baixa tensió amb potència contractada no superior a 15 kW (RDLF)

Reial Decret Llei 6/2009, de 30 d’abril, pel qual s’adopten determinades mesures al sector energètic i s’aprova l’abonament social (RDBS)

Reial Decret 485/2009, de 3 d’abril, pel qual es regula la posada en marxa del subministrament d’últim recurs en el sector de l’energia elèctrica.(RDTUR)

Reial Decret 1110/2007, de 24 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament unificat de punts de mesura del sistema elèctric (RUPMSE)

Reial Decret 1435/2002, de 27 de desembre, pel qual es regulen les condicions bàsiques dels contractes d’adquisició d’energia i d’accés a les xarxes en baixa tensió (RDCAE)

Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica (RDTDCSEE)

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior de l’article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 14 Abril 2013, in EDUCACIÓ PER AL CONSUM, SERVEIS BÀSICS and tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: