El transport de viatgers per carretera

La regulació dels transports per carretera a Catalunya

D’acord amb l’article 2 de la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres (LOTT) , la normativa estatal s’aplicarà en relació amb els transports i activitats auxiliars o complementàries dels mateixos, quan la competència correspongui a l’Administració de l’Estat, però no quan els transports i les activitats siguin competència de la Generalitat de Catalunya, cas en que s’haurà d’aplicar la Llei 12/1987, de 28 de maig, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor  (LRTVCVM) i en aquest cas,  la normativa estatal només  s’aplicarà amb caràcter supletori o directe segons procedeixi legalment.

També hem de tenir en compte l’existència de la normativa europea, en aquest cas, del Reglament UE/181/2011, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 febrer, sobre els drets dels viatgers d’autobús i autocar i pel qual es modifica el Reglament CE/2006/2004  (RUEDVAA), que s’aplica als viatgers que utilitzin serveis regulars per a viatgers de categoria indeterminada on el punt d’embarcament o desembarcament estigui situat en el territori d’un Estat membre i la distància programada sigui igual o superior a 250 quilòmetres i a més, també s’aplicaran l’article 4, apartat 2, l’article 9; l’article 10, apartat 1, l’article 16, apartat 1 , lletra b), i apartat 2, l’article 17, apartats 1 i 2, i els articles 24 a 28, als serveis de distància programada quan els desplaçaments siguin inferiors a 250 quilòmetres.

Per tant, pels transports de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor, competència de la Generalitat de Catalunya, hem d’atenir-nos a les següents definicions de la LRTVCVM:

“Transport”: el desplaçament de persones d’un lloc a un altre.

“Viatgers”: els usuaris, inclosos llurs equipatges i encàrrecs.

“Carretera”: la via apta per a la circulació de vehicles.

“Vehicles de motor”: els mitjans i els elements de transport especialment dissenyats i construïts per al transport de viatgers, aptes per a circular sense camins fixos de rodament, excepte els automòbils de turisme destinats a l’ús particular.

“activitats auxiliars del transport de viatgers per carretera”: es fan a part d’aquest transport i que el faciliten o hi contribueixen.

“arrendaments de vehicles i dels altres elements de transport”: destinats a les activitats que són objecte d’aquesta Llei.

“transports públics”: els que realitzen, per compte d’altri i mitjançant un preu o una retribució, persones físiques o jurídiques dedicades professionalment al transport, encara que els facin empreses privades.

“transports públics urbans”: els que transcorren íntegrament per sòl urbà i urbanitzable i els dedicats exclusivament a comunicar sòls urbans i urbanitzables situats dins d’un mateix terme municipal. Els termes “sòl urbà i urbanitzable” es defineixen de conformitat amb la legislació urbanística.

“transports públics interurbans”: la resta de transports.

“transports públics regulars”: els que es presten d’acord amb uns itineraris i una periodicitat predeterminats.

“transports públics discrecionals”: tots els altres.

Els transports discrecionals, segons la manera de contractar el servei, se subdivideixen en consolidats i de cobrament individual.

“transports públics discrecionals consolidats”: els que contracta un sol usuari i per la capacitat total del vehicle.

“transports públics discrecionals de cobrament individual”: els que es contracten per places o seients, independentment de la capacitat del vehicle.

(Els transports discrecionals consolidats que per la finalitat del servei s’han de prestar d’acord amb itineraris, calendaris i horaris predeterminats tenen la consideració de regulars quan fan més del cinquanta per cent del seu recorregut per àrees territorials qualificades o projectades com a zones de transport).

“transports privats”: els que, pel seu compte i com a activitat complementària d’una altra de principal, fan els titulars d’aquesta, amb vehicles propis.

“transports oficials”: els que pel seu compte efectuen directament els organismes públics i respecte als quals no és possible acudir a la contractació privada per raons d’urgència, de seguretat, d’assistència social o d’altres de similars.

“transports turístics”: L’article 133 del Decret 319/1990, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor (DRLRTVCVM), defineix els transports turístics com aquells que es presten a través de les agències de viatges, de forma conjunta amb altres serveis complementaris, per satisfer de forma general les necessitats de les persones que realitzen desplaçaments relacionats amb activitats culturals, d’oci o d’altres anàlogues.

Aquests transports turístics hauran de prestar-se, en qualsevol cas, com a part dels paquets turístics definits per la normativa reguladora de les agències de viatges. Els paquets turístics esmentats hauran de comprendre, com a mínim, a més del servei de transport d’anada al punt de destinació i de tornada al punt d’origen, dues de les prestacions complementàries següents:

  • Pernoctació.
  • Guia turística, la qual exigirà, com a mínim, la presència d’una persona especialitzada, que no sigui el conductor, que realitzi aquesta funció.
  • Manutenció alimentària.

En els serveis en els quals l’anada i la tornada al punt de destinació es realitzi en menys de 8 hores en un mateix dia, és suficient que juntament amb el transport es realitzi una de les prestacions complementàries esmentades.

També tenen el caràcter de turístics els transports amb origen o destinació en aeroports, ports o estacions ferroviàries, contractats amb agències de viatges conjuntament amb el transport aeri, marítim o ferroviari corresponent, com a continuació o antecedent d’aquest transport, sempre que el preu del transport per carretera no excedeixi del 40% del realitzat en l’altre mitjà.

Els transports turístics podran ser objecte de contractació individual i el cobrament per seient, i es facilitarà a cada viatger un bitllet en el qual s’especificarà que es tracta d’un servei turístic, el trajecte que comprèn, les prestacions complementàries incloses, i el preu total.

El contracte de transports i els bitllets

L’article 45 de la LRTVCVM estableix que els serveis regulars de transport de viatgers per carretera, en qualsevol de les modalitats, i els serveis discrecionals amb cobrament individual, han d’expedir un bitllet i, si s’escau, un taló d’equipatges o d’encàrrecs, en els quals han de figurar els requisits que estableix el codi de comerç i les altres lleis o disposicions aplicables, com la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya  i els que es puguin assenyalar per reglament, als efectes d’aquesta Llei.

En el cas dels serveis discrecionals i els arrendaments de vehicles s’han d’efectuar a l’empara d’un document que ha d’expressar les condicions del contracte i les que s’estableixin per reglament per al compliment d’aquesta Llei.

LOrdre de 25 de juny de 1992, sobre documents de control del transport de viatgers per carretera  (ODCTVC), estableix en el seu article 7.2 que els nens menors de quatre anys que no ocupin seient no necessiten bitllet.

Les dades que han de constar, com a mínim en el bitllet són:

a) Nom de l’empresa titular de la concessió o l’autorització.
b) Origen i destinació del viatge.
c) Data d’emissió del bitllet.
d) Preu del bitllet, inclosa aquella part que correspongui a l’aplicació de l’impost sobre el valor afegit, seguida de la indicació “IVA inclòs”.
e) Data de la realització del servei.

No és necessari que apareguin les indicacions c), d) i e) del punt anterior als bitllets expedits per als serveis de rodalies en els quals la venda es realitzi en ruta. En tot cas, en els bitllets ha de figurar la inscripció “Preu segons les tarifes vigents”.

Així mateix, no serà necessari que figuri la data de la realització del servei en els bitllets adquirits amb antelació amb data oberta, ni en els d’anada i tornada o conjunts en què hagi quedat oberta la data de retorn o de continuació de viatge, que hauran de ser formalitzats amb posterioritat un cop determinada la data de la seva utilització.

La venda i l’anul·lació dels bitllets

D’acord amb l’article 9 de la ODCTVC, els bitllets podran ser expedits als punts de venda següents:

a) A les estacions de viatgers.

b) Als locals que, per a aquesta funció, les empreses titulars dels serveis regulars de transport de viatgers hagin establert.

c) A les agències de viatges i, en tot cas, als locals o les oficines d’aquelles persones que estiguin autoritzades pels titulars de serveis regulars de transport de viatgers per fer-ho en el seu nom.

d) En ruta, pel conductor del vehicle o un altre treballador expressament designat per l’empresa.

Com a regla general, la venda de bitllets per a la seva utilització immediata s’obrirà, com a mínim, 30 minuts abans de la sortida de cada servei i no podrà tancar-se fins deu minuts abans d’aquesta.

A qualsevol dels punts de venda, menys pel que fa al conductor del vehicle, podrà fer-se la venda anticipada dels bitllets, ja sigui amb reserva de seient per a un servei concret o amb data d’utilització oberta en un servei futur.

En els bitllets venuts amb reserva de seient es farà constar la data de realització del servei, i quedarà així reservat el seient per al dia indicat a qui porti el bitllet. Aquesta reserva no comportarà en cap cas una percepció complementària o un recàrrec sobre el preu del bitllet.

Els usuaris que hagin adquirit un bitllet poden anul·lar-lo amb una antelació mínima de 2 hores respecte a l’hora de sortida del vehicle corresponent – article 13 ODCTVC –

Els titulars dels serveis de transport de viatgers per carretera restaran obligats a procedir a l’anul·lació del bitllet, sempre que se sol·liciti abans del termini assenyalat al paràgraf anterior, i també a retornar a l’usuari el seu import en l’acte de presentació i lliurament del bitllet, d’acord amb les condicions següents:

a) Si l’anul·lació del bitllet se sol·licita amb una antelació mínima de 48 hores abans de l’hora de sortida del vehicle, l’empresa transportista haurà de retornar a l’usuari la quantitat corresponent al 90% de l’import del bitllet.

b) Si l’anul·lació del bitllet se sol·licita amb posterioritat al termini assenyalat a l’apartat a), però amb una antelació mínima de 2 hores a la sortida del vehicle, l’empresa transportista haurà de retornar a l’usuari la quantitat corresponent al 70% de l’import del bitllet.

En tots els punts de venda de bitllets, a excepció del vehicle, existirà un rètol que especifiqui les condicions d’anul·lació i devolució de l’import dels bitllets.

En el cas dels transports turístics que siguin objecte de contractació individual i cobrament per seient, al bitllet hi ha de figurar, amb les condicions també hi ha de figurar les indicacions mínimes següents:

a) Caràcter turístic del servei.

b) Nom de l’agència de viatges i el seu codi d’identificació.

c) Origen i destinació del viatge.

d) Data d’emissió del bitllet.

e) Preu total, inclosa aquella part que correspongui a l’aplicació de l’impost sobre el valor afegit, seguida de la indicació “IVA inclòs”.

f) Prestacions complementàries incloses en el servei contractat.

Pel cas dels trajectes superiors als 250 Km

L’article 19 del RUEDVAA estableix que quan un transportista tingui raons per suposar que un servei regular s’hagi de cancel·lar o bé pugui tenir un retard de més de 120 minuts en la seva sortida des d’una estació, així com en cas d’overbooking, li oferirà immediatament al viatger, la possibilitat de triar entre:

a) continuació o recorregut alternatiu fins a la destinació final sense cost addicional i en la primera ocasió possible, en condicions comparables a les estipulades en el contracte de transport;

b) reemborsament del preu del bitllet i, si escau, un servei de tornada gratuït en autobús o autocar en la primera ocasió possible, al primer punt de partida esmentat en el contracte de transport.

Si el transportista no ofereix al viatger aquestes possibilitats, el viatger tindrà dret a percebre una indemnització que ascendirà al 50% del preu del bitllet, a més del reemborsament del preu del bitllet i, si escau, un servei de tornada gratuït en autobús o autocar en la primera ocasió possible, al primer punt de partida esmentat en el contracte de transport. El transportista ha d’abonar aquesta quantitat en el termini d’un mes a partir de la presentació de la sol·licitud d’indemnització.

En cas d’avaria de l’autobús o autocar durant el viatge, el transportista facilitarà bé la continuació del servei amb un altre vehicle des del punt en què es trobi el vehicle avariat, o bé transport des del punt en què es trobi el vehicle avariat fins a un punt d’espera o una estació adequats des d’on sigui possible la continuació del viatge.

Quan un servei regular es cancel·li o el retard sigui de més de 120 minuts en la seva sortida des d’una parada d’autobús, el viatger tindrà dret a què el transportista es faci càrrec de la continuació, el recorregut alternatiu o el reemborsament que hem comentat.

El pagament del reemborsament s’ha d’efectuar en els 14 dies següents a l’oferiment o la recepció de la sol·licitud. El pagament cobrirà el cost total del bitllet, al preu que s’hagi pagat, de la part o parts del viatge que no s’hagin fet i de la part o parts ja fetes si al viatge ja no li serveix el viatge original. Per als viatgers que estiguin en possessió de títols de viatge o d’abonaments de temporada, el pagament serà equivalent a la part proporcional del cost complet del passi o abonament. El reemborsament es pagarà en diners, llevat que el viatger accepti una altra forma de reemborsament.

L’article 20 del RUEDVAA diu que en cas de cancel·lació o retard en la sortida d’un servei regular, el transportista o, segons escaigui, el gestor de l’estació informaran de la situació als viatgers que surtin de les estacions, el més aviat possible i en qualsevol cas a molt tard 30 minuts després de l’hora de sortida programada, així com de l’hora prevista de sortida quant es disposi d’aquesta informació.

En cas que els viatgers perdin una connexió, prevista en l’horari, a causa d’una cancel·lació o retard, el transportista o, segons escaigui, el gestor de l’estació, faran esforços raonables per informar-los sobre les connexions alternatives.

El transportista o, segons escaigui, el gestor de l’estació, han de vetllar perquè les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda rebin en format accessible la informació exigida.

Quan sigui possible, la informació exigida serà facilitada per mitjans electrònics a tots els viatgers, inclosos els que no parteixin de les estacions, dins dels terminis assenyalats, si el viatger així ho sol·licita i ha facilitat al transportista les dades de contacte necessaris.

Assistència en cas de cancel·lació o retard en la sortida

L’article 21 del RUEDVAA que per un viatge d’una durada prevista de més de tres hores, el transportista, en cas de cancel·lació o retard en la sortida de l’estació de més de 90 minuts, oferirà al viatger gratuïtament:

a) aperitius, dinars o refrigeris en proporció raonable al temps d’espera o retard, sempre que es disposi d’ells en l’autobús o l’estació o puguin raonablement proveir;

b) una habitació d’hotel o un altre tipus d’allotjament, així com assistència per organitzar el trasllat entre l’estació i el lloc d’allotjament quan sigui necessària una estada d’una o més nits. El transportista pot limitar a 80 EUR per nit i per viatger, per un màxim de dues nits, el cost total de l’allotjament, limitació que no inclourà el transport d’anada i tornada entre l’estació i el lloc d’allotjament. Això no és aplicable quan el transportista demostri que la cancel·lació o el retard es deu a condicions meteorològiques extremes o grans catàstrofes naturals que fan perillosa la seguretat del servei d’autobús o autocar.

El transportista prestarà atenció especial a les necessitats de les persones amb discapacitat i les persones amb mobilitat reduïda i de tota persona acompanyant.

Les tarifes

Els preus dels serveis regulars estan fixats per l’administració i els preus de la resta de serveis són lliures.

L’article 48 de la LRTVCVM ens diu que correspon a l”Administració fixar les tarifes dels serveis regulars, que s’han de configurar amb l’objectiu d’assegurar la qualitat i la seguretat del servei, han de cobrir-ne el cost real, inclosos l’amortització i un benefici empresarial raonable, i han de tenir en compte el que disposa la política general de preus en matèria de transport.

En els serveis de transport integrats tarifàriament, la gamma de títols de transport i els preus poden ésser fixats per la corresponent autoritat territorial de la mobilitat.

Prohibicions de discriminació i condicions d’accessibilitat

L’article 4.2 del RUEDVAA prohibeix qualsevol tipus de discriminació i estableix que, sense perjudici de les tarifes socials, les condicions contractuals i les tarifes aplicades pels transportistes s’oferiran al públic en general sense discriminació directa ni indirecta per raons de nacionalitat del client final o del lloc d’establiment dels transportistes o dels proveïdors de bitllets en la Unió i l’article 9 del mateix Reglament, estableix que els transportistes, les agències de viatges i els operadors turístics no es poden negar a acceptar una reserva d’una persona, a emetre o proporcionar d’una altra manera un bitllet per la seva discapacitat o mobilitat reduïda.

Les reserves i els bitllets s’oferiran a les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda sense cap cost addicional.

Només poden negar-se a acceptar una reserva d’una persona, a emetre o proporcionar d’una altra manera un bitllet, per la seva discapacitat o mobilitat reduïda:

a) per tal de donar compliment als requisits de seguretat establerts pel dret internacional, de la Unió o nacional, o per donar compliment als requisits de salut i seguretat establerts per les autoritats competents;

b) quan el disseny del vehicle o la infraestructura, incloses les parades i les estacions d’autobús, fes físicament impossible l’embarcament, el desembarcament o el trasllat de la persona amb discapacitat o mobilitat reduïda de manera segura i operativament viable.

És important saber que l’article 17 del Reglament estableix que els transportistes i els gestors de les estacions seran responsables de les pèrdues de cadires de rodes, altres equips d’ajuda a la mobilitat o dispositius d’assistència i dels danys causats a ells i seran els responsables de satisfer les oportunes indemnitzacions, que seran igual al cost de substitució o reparació de l’equip o objectes perduts o danyats.

El Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques(DPASBA), estableix en el seu article 33.1 que tots els mitjans de transport públic de viatgers podran ser utilitzats per les persones amb disminució.

Tots els mitjans de transport públic en l’àmbit de competències de les administracions públiques catalanes s’ha de reservar l’espai físic necessari per tal que puguin deixar tots aquells utensilis o ajudes, com bastons, crosses, cadires de rodes i qualsevol altre aparell o mecanisme que constitueixi una ajuda tècnica.

Així mateix, s’ha de facilitar l’accés de gossos d’assistència a qualsevol tipus de transport col·lectiu que sigui públic o d’ús públic i als serveis urbans i interurbans de transports d’automòbils lleugers que siguin competència de les administracions catalanes segons el que preveu la Llei 19/2009, del 26 de novembre, de l’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència.

Els gossos d’assistència són el gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i oficialment reconegut, per a donar servei i assistència a persones amb alguna discapacitat visual, auditiva o física, o que pateixen trastorns de l’espectre autista, diabetis, epilèpsia o alguna de les malalties que es reconeguin.

Les terminals d’autobusos públics de més d’una línia i cada una d’elles en més d’un itinerari, situades en l’àmbit territorial de Catalunya, han de disposar d’un equip de megafonia amb el qual s’informi els viatgers de les arribades o sortides, així com de qualsevol altra incidència o notícia. Igualment, han de disposar de mecanismes d’informació i senyalització visual que garanteixin l’accés a la informació esmentada a les persones amb disminució auditiva.

Els rètols han d’estar a una alçada suficient de terra per tal que puguin ser vistos per les persones amb cadira de rodes en moments d’afluència de públic.

En espais de recorregut intern en què s’hagin de traspassar torniquets o d’altres mecanismes, s’ha de disposar d’un pas alternatiu que permeti l’accés d’una persona amb mobilitat reduïda.

En l’accés, les andanes i l’interior de cotxes s’ha de suprimir l’efecte cortina i evitar, a més, reflexos i enlluernaments mitjançant una il·luminació adequada.

Cal instal·lar o preveure la futura instal·lació d’ascensors o d’altres mecanismes més accessibles per a persones amb mobilitat reduïda que permetin resoldre els canvis de nivell entre el carrer i les andanes.

En els autobusos urbans i interurbans, que són competència de la Generalitat i dels ens locals en l’àmbit de Catalunya, han de reservar-se per a persones amb disminució, com a mínim, tres seients per cotxe, propers a les portes d’entrada i senyalitzats adequadament. En aquest lloc ha de disposar-se, si més no, d’un timbre d’avís de parada en un lloc fàcilment accessible.

Els vehicles propis dels transports públics que són competència de la Generalitat i dels ens locals en l’àmbit de Catalunya han de complir les condicions següents:

En els autobusos urbans i interurbans, i a fi d’evitar que les persones amb mobilitat reduïda travessin tot el vehicle, aquestes han de poder sortir per la porta d’entrada si es troba més pròxima a la taquilla de control.

El canvi de velocitats ha de reunir els mecanismes tècnics necessaris per tal d’eliminar les variacions brusques d’acceleració que pugui provocar.

Els vehicles de nova adquisició han de disposar d’un sistema de megafonia que informi al seu interior, i amb prou antelació, de cada parada, i a l’exterior, del número de línia. Aquestes indicacions han de figurar també escrites en un sistema de retolació apropiat.

Les assegurances

Quan parlem de transports terrestres, hem de tenir en compte que tant les persones com les mercaderies estan assegurades, perquè l’assegurança és obligatòria per les empreses de transport i està inclosa en el preu del bitllet o de l’encàrrec del transport de les mercaderies.

Indemnitzacions per persones

Pel que fa a les persones, cal tenir en compte que l’article 5 del RDOTT estableix que els viatgers que es desplacin en transports públics per carretera, per ferrocarril o per cable han d’estar coberts per l’assegurança obligatòria de viatgers regulat pel Reial Decret 1575/1989, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’assegurança obligatòria de viatgers (RDRAOV) i les  empreses prestadores dels referits serveis de transport vindran obligades a tenir coberta la seva responsabilitat civil pels danys que causin en ocasió del transport, quan així s’estableixi expressament a les normes reguladores de cada tipus específic de transport o en la normativa general de assegurances.

Ara bé, no serà d’aplicació aquest Reglament als mitjans destinats al transport públic de persones amb capacitat inferior a nou places.

Quins accidents estan coberts per aquesta assegurança?

Com a norma general estan coberts els accidents esdevinguts durant el viatge i els ocorreguts, tant abans de començar aquest, una vegada que el vehicle hagi estat posat a disposició dels viatgers per utilitzar-lo, com els immediatament sobrevinguts després d’acabar, sempre que, en produir-se , l’assegurat es trobés en aquest vehicle.

En concret, estan explícitament coberts:

a) Els accidents ocorreguts en entrar l’assegurat en el vehicle o sortir-ne pel lloc previst, tenint contacte directe amb aquell, tot i que el tingués també amb el sòl, així com els ocorreguts durant el lliurament o recuperació de l’equipatge directament del vehicle .

b) Els accidents que s’esdevinguin amb motiu d’accés o abandonament de vehicles que hagin d’ocupar o evacuar en moviments per exigir-ho així la naturalesa del mitjà de transport.

c) Els que sobrevingueren quan fos necessari efectuar l’accés o evacuació del vehicle en situació excepcional que impliqui per a ell més perillositat que d’ordinari, i passi durant la mateixa.

Però no estan inclosos els accidents que es produeixin els viatgers en estat d’embriaguesa o sota els efectes de drogues, estupefaents o estimulants o mitjançant la comissió d’actes dolosos.

Quines són les prestacions?

Es poden obtenir quantitats indemnitzatòries quan, com a conseqüència dels accidents emparats per l’assegurança obligatòria de viatgers, es produeixi mort, incapacitat permanent o temporal de l’assegurat.

La indemnització, en cas de mort, serà única. Procedeix la indemnització per mort si aquesta té lloc durant el transcurs de divuit mesos, comptats des de la data de l’accident i és conseqüència directa del mateix. Es considera que es dóna aquesta última circumstància en l’accident que origini la mort per agreujament de malaltia o lesió patida per l’assegurat amb anterioritat.

També procedeix per incapacitat permanent.

Quan la naturalesa de les lesions que presumiblement hagin de donar lloc a incapacitat permanent faci impossible el diagnòstic definitiu durant el curs del tractament, l’assegurat podrà sol · licitar i obtenir en aquest període l’abonament de quantitats en concepte de bestretes a compte de la indemnització que pugui correspondre .

La incapacitat temporal, també està coberta per aquesta assegurança i s’indemnitzarà en funció del grau d’inhabilitació que s’atribueix en el barem del RDRAOV a les lesions dels assegurats, sense tenir en consideració la durada real de les que hagin patit.

L’assistència sanitària garantida per l’assegurança obligatòria de viatgers s’estendrà, com a límit màxim, fins a les setanta-dues hores següents al moment de l’accident, quan es tracti de lesions que no requereixin hospitalització de l’assegurat o tractament especialitzat en cura ambulatòria; fins a deu dies quan els assegurats la tinguessin coberta per altres assegurances obligatòries, i fins a noranta dies en els altres casos.

Indemnitzacions si el trajecte és superior als 250 Km

L’article 7 del RUEDVAA també estableix que els viatgers, de conformitat amb el dret nacional vigent, tindran dret a una indemnització per defunció, que comprendrà unes despeses funeraris raonables, o lesions personals, així com per la pèrdua o dany de l’equipatge, deguts a accidents resultants de l’ús de l’autobús o autocar . En cas de mort d’un viatger, aquest dret s’aplicarà com a mínim a les persones amb les que aquest tingués o hagués tingut en el futur una obligació d’aliments.

L’import de la indemnització es calcularà d’acord amb el dret nacional vigent. El límit màxim establert pel dret nacional a la indemnització per mort o lesions personals o per la pèrdua o dany de l’equipatge per a cada ocasió no serà inferior a:

a) 220.000 € per viatger;

b) 1.200 € per peça d’equipatge. En cas de danys a una cadira de rodes, altres equip de mobilitat o dispositius d’assistència, l’import de la indemnització equivaldrà sempre al cost de la substitució o reparació de l’equip perdut o danyat.

En cas d’accident resultant de l’ús de l’autobús o autocar, el transportista proporcionarà una assistència adequada i proporcionada als viatgers per les seves necessitats pràctiques immediates després de l’accident. Aquesta assistència ha d’incloure, quan resulti necessari, allotjament, menjar, roba, transport i prestació de primers auxilis. L’assistència prestada no constituirà cap reconeixement de responsabilitat.

El transportista pot limitar el cost total de l’allotjament a 80 EUR per nit i per viatger, per un màxim de dues nits.

Indemnitzacions per mercaderies

Pel que fa a les mercaderies, l’article 3 del Reial Decret 1211/1990, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’ordenació dels transports terrestres  (RDOTT) estableix unes indemnitzacions bàsiques que consisteixen en:

  • Un màxim de 4,5 € per quilogram, en el cas de pèrdues o avaries que pateixin aquestes mercaderies durant el transport.
  • Per les pèrdues o avaries que pateixin els equipatges dels viatgers estarà limitada com a màxim a 14,5 euros per quilogram.
  • Pels retards en el lliurament de les mercaderies la indemnització no podrà excedir, excepte pacte en contra, del preu del transport.

En tot cas, es pot pactar expressament unes quanties o condicions diferents, previ pagament, si així s’acorda, d’una assegurança complementària.

Les persones usuàries són responsables de les mercaderies i equipatges de mà i, en conseqüència, seran del seu compte els danys que aquests puguin patir mentre estiguin a bord del vehicle, llevat que provi la responsabilitat de l’empresa transportista, en aquest cas seran d’aplicació les limitacions anteriorment previstes en relació amb els equipatges. En tot cas, es considera responsable a l’empresa transportista de la possible pèrdua o deteriorament de l’equipatge de mà ocorreguda en algun moment en què, amb ocasió d’una parada, tots els ocupants haguessin abandonat el vehicle sense que, immediatament després, el conductor hagués tancat les portes d’accés al mateix.

Les operacions de càrrega i descàrrega, llevat que expressament es pacti una altra cosa i, en tot cas, les col · locació, estiba i desestiba de les mercaderies seran per compte del portador, en els serveis de càrrega fraccionada i el portador serà així mateix responsable dels danys ocasionats com a conseqüència de les deficiències que es produeixin en les operacions que li correspon realitzar -article 4
RDOTT-.

Pel que fa a les mercaderies, cal aplicar de forma subsidiària, en el cas que en el transport de viatgers, quan el portador, a canvi d’una remuneració, s’obligui a transportar a bord del vehicle qualsevol objecte que no tingui relació directa amb cap dels viatgers que ocupen plaça en el vehicle, la  Llei 15/2009, d’11 de novembre, del contracte de transport terrestre de mercaderies, tal i com s’estableix a la seva Disposició addicional segona, i també l’Ordre FOM/1882/2012, d’1 d’agost, per la qual s’aproven les condicions generals de contractació dels transports de mercaderies per carretera.

Els viatges per carretera de 250 Km o més

Com ja hem comentat, per aquest tipus de viatge s’apliquen el Reglament UE/181/2011, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 febrer, sobre els drets dels viatgers d’autobús i autocar i pel qual es modifica el Reglament CE/2006/2004  (RUEDVAA), en el cas dels serveis regulars per a viatgers de categoria indeterminada el punt d’embarcament o desembarcament estigui situat en el territori d’un Estat membre i també en els discrecionals a excepció dels articles 9 a 16, l’article 17, apartat 3, i dels capítols IV, V i VI, quan el punt d’embarcament inicial o el punt de desembarcament final del viatger estigui situat en el territori d’un Estat membre.

Reclamacions

L’article 27 del RUEDVAA estableix que si el viatger cobert pel present Reglament desitja presentar una reclamació contra el transportista, la presentarà en els tres mesos següents a la data en què s’hagi prestat o s’hagués degut prestar un servei regular.

En el mes següent a la recepció de la reclamació, el transportista notificarà al viatger que la seva reclamació s’ha admès, s’ha desestimat o encara s’està examinant.

El termini per proporcionar la resposta definitiva no serà superior a tres mesos a partir de la data de recepció de la reclamació.

L’article 28 del Reglament estableix que en el cas d’una suposada infracció del present Reglament, tot viatger podrà presentar una reclamació, de conformitat amb el dret nacional, davant l’organisme corresponent designat o davant de qualsevol organisme competent designat per l’Estat membre.

L’article 47 de la LRTVCVM estableix que totes les empreses concessionàries o els titulars dels serveis a què fa referència aquesta Llei han de tenir a disposició dels usuaris un llibre de reclamacions, visat i foliat per l’Administració, en el qual s’han de fer constar totes les reclamacions, les queixes i les observacions que es formulin en relació amb els serveis.

Per reglament es pot determinar que el llibre de reclamacions s’ajusti a un model normalitzat i s’ha d’assenyalar la manera d’estendre-hi els assentaments, la de donar-ne coneixement a l’Administració i el lloc on s’ha de trobar a disposició dels usuaris.

D’acord amb l’article 17 de l’ODCTVC, el model oficial de llibre de reclamacions, degudament diligenciat, ha d’estar disponible als llocs que s’indiquen a continuació:

a) Als locals i punts de venda de bitllets de les concessions de servei públic regular de transport de viatgers per carretera

b) Als vehicles que realitzin serveis discrecionals de transport de viatgers, com també en el local o l’administració d’aquests serveis de transport autoritzats per a l’inici i el final del servei, quan hagi de prestar-se de conformitat a itineraris prefixats, llevat dels transports d’escolars i treballadors, on únicament hi haurà obligació de disposar del llibre de reclamacions en els vehicles.

c) Als vehicles destinats al transport de viatgers de capacitat inferior a deu places, inclosa la del conductor, quan es realitzin trajectes interurbans.

d) A totes les estacions de viatgers.

A tots els locals i els vehicles en els que sigui obligatori disposar d’un llibre de reclamacions existirà un rètol que especifiqui, almenys en català “Hi ha un llibre de reclamacions a disposició dels usuaris”.

La reclamació la podem presentar davant de l’organ competent que hagi diligenciat el llibre de reclamacions o podem presentar la reclamació davant la Junta Arbitral del Transport dins el territori de Catalunya.

El Reial Decret 1211/1990, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’ordenació dels transports terrestres  (RDOTT) regula el procediment arbitral de transports.

Aquest sistema arbitral és gratuït i serveix per resoldre les reclamacions econòmiques que no excedeixin de 6.000 €, tot i que , també pot intervenir en reclamacions de més de 6.000 € si hi ha pacte exprés en aquest sentit, o si les parts hi convenen.

Les reclamacions es resolen amb únic tràmit de vista oral, ràpid i de caire antiformalista. Si el reclamant no pot comparèixer davant la Junta, pot nomenar una altra persona, mitjançant un escrit, perquè el representi.

En la mateixa sessió de la vista oral, o, si s’escau, dins d’un termini breu, la Junta Arbitral resol la controvèrsia plantejada mitjançant un laude que tot seguit es notificarà a les parts.

La reclamació es presenta, a elecció del reclamant, davant la seu de la Junta Arbitral del lloc d’origen o destinació del transport o de subscripció del contracte, si no es pacta res en sentit contrari en el moment de subscriure el contracte.

La reclamació  ha d’anar acompanyada obligatòriament d’un escrit de demanda en el qual es detalli la reclamació tot exposant els fets i, si escau, els fonaments de dret en què es basa. Si la reclamació es fa en línia, s’ha d’adjuntar l’escrit de demanda al formulari en format pdf.

Si acompanya la reclamació d’altres documents cal assenyalar-los en el formulari:
Escrit de demanda

  • Pacte de sotmetiment
  • Albarans o conformes de lliurament dels serveis o expedicions
  • CMR (Convention relative au contrat de transport international de marchandises par route)
  • Factures
  • Comunicacions escrites entres les parts
  • Bitllets o títols de transport
  • Peritatges o fotografies
  • D’altres documents que tinguin la finalitat d’acreditar els fets: (dir quins són)

La sol·licitud d’arbitratge es pot presentar a diversos llocs: Junta Arbitral del Transport de Catalunya
Adreça Carrer d’Aragó, 244-248
Població 08007 Barcelona
Telèfon 93 567 57 84
Fax 93 214 70 59

Oficines de Gestió Empresarial (OGE)

Servei Territorial de Transports de Barcelona

Servei Territorial de Transports de Girona

Servei Territorial de Transports de Lleida

Servei Territorial de Transports de Tarragona

 

Dret d’informació

L’article 24 del RUEDVAA estableix que els transportistes i els gestors de les estacions, dins dels seus respectius àmbits de competència, subministraran als viatgers informació adequada al llarg del seu viatge. Sempre que sigui possible, la informació es proporcionarà en formats accessibles prèvia petició i l’article 25 dle mateix reglament, assenyala que els viatgers han de rebre informació adequada i exhaustiva sobre els drets que els atorga el present Reglament a molt tard en el moment de la sortida.

La informació s’ha de subministrar en les estacions i, quan sigui possible, a internet.

La informació es facilitarà, sempre que sigui possible, en format accessible quan així ho sol·licitin les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda.

La informació inclourà les dades de contacte necessàries per dirigir l’organisme o organismes competents per aplicar la normativa de transports de viatgers.

Infraccions

L’article 52 de la LRTVCVM estableix que les infraccions de les normes reguladores del transport de viatgers per carretera es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Pel que ara ens interessa, es consideren infraccions greus:

  • Incomplir el règim tarifari.
  • Incomplir reiteradament sense justificació els horaris en els serveis quan han estat prefixats per l’Administració.
  • Mancar del llibre de reclamacions, obstruir-ne la disposició al públic o negar-la, i ocultar o retardar injustificadament el coneixement a la inspecció de les reclamacions o les queixes consignades en l’esmentat llibre.
  • La no-subscripció de les assegurances obligatòries establertes per Llei.

I es consideren infraccions lleus:

  • Transportar viatgers en nombre superior a l’autoritzat per al vehicle de què es tracta, llevat que hagi d’ésser qualificada com a molt greu.
  • Mancar dels preceptius quadres de tarifes, calendaris, horaris, avisos i altres d’exhibició obligada per al coneixement del públic.
  • Tenir un tracte desconsiderat amb els usuaris. Aquesta infracció ha d’ésser qualificada d’acord amb el que estableix la normativa reguladora dels drets dels usuaris i dels consumidors.

Les infraccions lleus són sancionades amb apercebiment o una multa de fins a 300 euros; les greus, amb una multa de 301 a 1.400 euros, i les molt greus, amb una multa de 1.401 a 3.000 euros. Si la persona interessada fa efectiva de manera voluntària la sanció en el termini d’un mes a comptar de la data de la notificació de l’expedient sancionador, la quantia de la sanció es redueix en un 25%.

La competència per a imposar les sancions establertes per aquesta Llei correspon als òrgans que la tenen atribuïda per reglament.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior de l’article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 27 Abril 2013, in DRETS PERSONES CONSUMIDORES, EDUCACIÓ PER AL CONSUM, TRANSPORTS DE VIATGERS and tagged , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

%d bloggers like this: