Quants diners li costa a una persona consumidora defensar els seus drets en l’àmbit del consum?

Bo i que les diferents lleis de protecció a les persones consumidores ens atorga uns drets objectius molt clars, sovint ens trobem amb algunes empreses que no volen complir-los i llavors ens veiem forçats a actuar davant els organismes públics, per tal que procedeixi a obligar a aquestes empreses a complir amb les seves obligacions.

Tenir drets no vol dir que sigui gens fàcil fer-los complir i en algunes ocasions ens podem trobar que el desgast personal que suposa impulsar aquest procediment i el cost econòmic que pot tenir en algunes ocasions, faci que les persones consumidores renunciïn a les seves peticions.

En tot cas cal que l’educació en l’àmbit del consum doni recursos suficients, a tots els ciutadans i ciutadanes, per tal que puguin exercir de forma eficaç  els seus drets i per això cal distingir molt bé la diferència que hi ha entre una denúncia i una demanda i quins són els resultats que es poden obtenir en cada cas i el cost econòmic que pot implicar cada via.

En aquest breu article parlarem de forma breu dels costos econòmics que suposa interposar una demanda en via judicial i analitzem els costos econòmics que suposa la via de la reclamació i la denúncia en un altre article d’aquest mateix  blog.

Els costos econòmics de les demandes de consum en la via judicial

La normativa europea, estatal i catalana, ha previst dues vies per tal que les persones consumidores puguin defensar els seus drets.

La primera és la via administrativa, que implica presentar o bé una reclamació o bé una denúncia, o bé les dues coses de forma simultània, davant les oficines d’informació a les persones consumidores o els organismes autonòmics competents.

La segona via és la judicial, presentant una demanda davant els òrgans jurisdiccionals.

En la via administrativa, per gestionar les reclamacions de consum, les administracions publiques competents en l’àmbit del consum, disposen de sistemes de resolució extrajudicial de conflictes, com la mediació i l’arbitratge i també disposen de les potestats sancionadores i d’inspecció. Com ja he dit, els costos econòmics que suposen aquests mètodes els analitzem en un altre article d’aquest mateix blog i ara ens centrarem en els costos econòmics que implica la gestió dels conflictes davant la via judicial.

Les demandes de consum relacionades en incompliments contractuals, responsabilitat civil i reclamació de quantitats percebudes indegudament, caldrà tramitar-les davant la jurisdicció de l’ordre civil i en primer lloc, cal distingir entre els dos tipus de procediments que hi han a la via civil, a l’hora de presentar les demandes de consum i cada un d’aquests procediments té costos econòmics diferents.

Si la quantia de la reclamació excedeix dels 6.000 € o bé és impossible calcular-ho de forma aproximada, caldrà seguir el procediment del judici ordinari. Si la quantia és inferior a 6.000 € caldrà seguir el procediment del judici verbal.

A més d’aquest criteri de quantia econòmica, l’article  249 de la LEC assenyala quines són les demandes que cal  presentar en l’àmbit del judici ordinari, i pel que ara ens interessa, per les demandes relacionades amb el dret del consum, assenyalarem les següents:

  • Les demandes en matèria de competència deslleial, defensa de la competència, en aplicació dels articles 81 i 82 del Tractat de la Comunitat Europea o dels articles 1 i 2 de la Llei de Defensa de la Competència, propietat industrial, propietat intel·lectual i publicitat, sempre que no versin exclusivament sobre reclamacions de quantitat, cas en què es tramiten pel procediment que els correspongui en funció de la quantia que es reclami. Tanmateix, s’estarà al que disposa el punt 12 de l’apartat 1 de l’article 250 d’aquesta Llei quan es tracti de l’exercici de l’acció de cessació en defensa dels interessos col·lectius i dels interessos difusos dels consumidors i usuaris en matèria de publicitat.
  • Les demandes en què s’exerceixin accions relatives a condicions generals de contractació en els casos que preveu la legislació sobre aquesta matèria, llevat del que disposa el punt 12. º de l’apartat 1 de l’article 250.
  • Les que versin sobre qualssevol assumptes relatius a arrendaments urbans o rústics de béns immobles, llevat que es tracti de reclamacions de rendes o quantitats degudes per l’arrendatari o del desnonament per falta de pagament o per extinció del termini de la relació arrendatària.
  • Les que exerceixin una acció de retracte de qualsevol tipus.
  • Quan s’exerceixin les accions que atorga a les juntes de propietaris i a aquests la Llei de Propietat Horitzontal, sempre que no versin exclusivament sobre reclamacions de quantitat, cas en què es tramitaran pel procediment que correspongui.

Tal i com estableix l’article 31 de la LLEI 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament Civil (LEC), els litigants han de ser dirigits per un advocat habilitat per exercir la seva professió en el tribunal que conegui de l’afer, però hi ha algunes excepcions que poden interessar a les persones consumidores, degut a la tipologia habitual del tipus de reclamacions que poden presentar contra les empreses.

No cal advocat en els judicis verbals quan la quantia no excedeixi de 2.000 € i en la petició inicial dels procediments monitoris.

Per tant, en els judicis ordinaris sempre haurem de preveure els honoraris dels advocats i dels procuradors i en els judicis verbals hi haurà l’excepció de les demandes que litiguin per sota dels 2.000 €.

Què li pot costar doncs, a una  persona consumidora, presentar una demanda?

L’article 241 de la LEC estableix que en un procés, cada part pagarà les despeses i costes del procés causades a instància seva a mesura que es vagin produint.

Es consideren despeses del procés els desemborsaments que tinguin l’origen directe i immediat en l’existència d’aquest procés, i costes la part d’aquells que es refereixin al pagament dels següents conceptes:

  • Honoraris de la defensa i de la representació tècnica quan siguin preceptives.
  • Inserció d’anuncis o edictes que de manera obligada s’han de publicar en el curs del procés.
  • Dipòsits necessaris per a la presentació de recursos.
  • Drets de perits i altres abonaments que s’hagin de fer a persones que hagin intervingut en el procés.
  • Còpies, certificacions, notes, testimonis i documents anàlegs que s’hagin de demanar acord amb la Llei, llevat dels que reclami el tribunal a registres i protocols públics, que seran gratuïts.
  • Drets aranzelaris que s’hagin d’abonar com a conseqüència d’actuacions necessàries per al desenvolupament del procés.

Quan la intervenció d’advocat i procurador no sigui preceptiva, de l’eventual condemna a costes de la part contrària a la que s’hagi servit dels professionals esmentats s’han d’excloure els drets i honoraris meritats per aquests, llevat que el Tribunal apreciï temeritat en la conducta del condemnat a costes o que el domicili de la part representada i defensada estigui en un lloc diferent a aquell en què s’ha tramitat el judici, operant en aquest últim cas les limitacions a què es refereix l’apartat 3 de l’article 394 de la LEC. També s’exclouran, en tot cas, els drets meritats pel procurador com a conseqüència d’aquelles actuacions de caràcter merament facultatiu que hagin pogut practicar les oficines judicials.

No s’inclouen en la taxació els drets corresponents a escrits i actuacions que siguin inútils, superflus o no autoritzats per la Llei.

Qui pot ser condemnat en costes?

D’acord amb l’article 394 de la LEC, en els processos declaratius, les costes de la primera instància s’han d’imposar a la part que hagi vist rebutjades totes les seves pretensions, llevat que el tribunal apreciï, i així ho raoni, que el cas presentava seriosos dubtes de fet o de dret.

Si l’estimació o desestimació de les pretensions és parcial, cada part ha d’abonar les costes causades a instància seva i les comunes per meitat, llevat que hagi mèrits per imposar-les a una d’elles per haver litigat amb temeritat.

Si la persona empresària assenteix a la demanda abans de contestar-la, no és procedent imposar les costes llevat que el tribunal, raonant-ho degudament, apreciï mala fe en el demandat. S’entén que, en tot cas, hi ha mala fe, si abans de presentada la demanda s’ha formulat al demandat requeriment fefaent i justificat de pagament, o si s’ha dirigit contra aquest una demanda de conciliació ( article 395 de la LEC).

Si el procés acaba per desistiment de la persona consumidora s’ha de tenir en compte que si la persona empresària no hi està d’acord, la persona consumidora serà condemnada a totes les costes, però en el cas que la persona empresària consenti, no s’ha de condemnar a costes cap dels litigants (art 396 LEC).

Les taxes judicials

Recordem la definició de persona consumidora que  fa el Codi de Consum de Catalunya en el seu article 111-2.a)

Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:

a) Persones consumidores i usuàries: les persones físiques o jurídiques que actuen en el marc de les relacions de consum en un àmbit aliè a una activitat empresarial o professional. També tenen aquesta consideració els socis cooperativistes en les relacions de consum amb la cooperativa. Qualsevol referència que es faci en aquesta llei al concepte de persona consumidora s’entén que és feta a la persona consumidora o usuària en tant que gaudeix de béns i serveis fruit de l’activitat empresarial en el mercat.

Per tant, hem de diferenciar les persones consumidores físiques de les persones consumidores jurídiques i en l’àmbit de la justícia, les persones que vulgui interposar una demanda en tota classe de processos declaratius i d’execució de títols executius extrajudicials en l’ordre jurisdiccional civil, la formulació de reconvenció i la petició inicial del procés monitori i del procés monitori europeu, no han de satisfer una taxa judicial si són persones físiques.

Tampoc han de pagar taxes les comunitats de propietaris i propietàries (entitat sense personalitat jurídica) i algunes associacions.

Per aquet motiu, les demandes de consum, quan s’actua com a persona física no tenen taxes.

Així s’estableix a l’article 4.2.a) de la Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (LTAJ).

Per determinar l’import que cal pagar si les persones consumidores són persones jurídiques, s’agafa com a referència la quantia del procediment judicial o del recurs que promoguem, determinada d’acord amb les normes processals.

Aquesta quantitat, la que es reclama en el judici, coincideix amb la base imposable de la taxa, que és l’import que s’agafarà com a referència per determinar la taxa.

Els procediments de quantia indeterminada o aquells en què sigui impossible la seva determinació d’acord amb les normes de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, es valoraran en divuit mil euros de quantia només als efectes d’establir la base imposable d’aquesta taxa.

El pagament d’aquesta taxa el pot fer la mateixa persona jurídica o bé la pot realitzar la representació processal o advocat en nom i per compte de la persona jurídica.

En tot cas, la taxa s’ha d’autoliquidar mitjançant el model oficial establert pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques i fer l’ ingrés en el Tresor Públic d’acord amb el que disposa la legislació tributària general.

Enllaços a l’Agència Tributària relacionats amb la liquidació de la taxa:

Un cop tinguem el justificant del pagament de la taxa d’acord amb el model oficial, degudament validat, l’haurem d’adjuntar al nostre escrit processal (la nostra demanda de consum).

Aquestes taxes tenen una quantitat fixa i una de variable i pel que ara ens interessa, aquestes quantitats fixes són les següents:

A l’ordre  de la jurisdicció civil:

Verbal i canviari Ordinari Monitori, monitori europeu i demanda incidental en el procés concursal Execució extrajudicial i oposició a la execució de títols judicials Concurs necessari Apel·lació Cassació i extraordinari per infracció processal
150 € 300 € 100 € 200 € 200 € 800 € 1.200 €

Pel que fa a la part variable  s’ha d’aplicar la següent taula:

De A Tipus–% Màxim variable
0 1.000.000   € 0,5 10.000 €
Resta 0,25

El Consejo General de la Abogacía Española (CGAE) posa a disposició a la seva pàgina web, d’una Calculadora de Tasas Judiciales, per poder saber l’import de les taxes judicials.

Coses que cal tenir en compte

Si al llarg del procediment es fixés una quantia superior a la inicialment determinada per la persona jurídica, aquest haurà de presentar una declaració-liquidació complementària en el termini d’un mes a comptar de la fermesa de la resolució que determini la quantia. El mateix passarà en el cas en què la quantia del procediment no s’hagués determinat inicialment per la persona jurídica o en els casos d’inadequació del procediment.

Si, per contra, la quantia fixada per l’òrgan competent és inferior a la inicialment determinada per la persona jurídica, aquest podrà sol·licitar que es rectifiqui l’autoliquidació presentada i, si s’escau, que es retorni la part de la quota tributària presentada en excés, de conformitat amb el que preveu la normativa reguladora de les devolucions d’ingressos indeguts de naturalesa tributària.

Si  un cop presentada la demanda té lloc el assentiment total o s’arribi a un acord que posi fi al litigi i així consti a la resolució que posi fi al procés, s’efectuarà una devolució del 60 per cent de l’import de la quota de la taxa, que en cap cas donarà lloc a la meritació d’interessos de demora.

Les persones jurídiques també tindran dret a la devolució del 20 per cent de l’import de la quota de la taxa quan s’acordi una acumulació de processos, que en cap cas donarà lloc a la meritació d’interessos de demora.

També cal tenir en compte que existeix una bonificació del 10 per cent sobre la taxa per activitat judicial per als supòsits en què s’utilitzin mitjans telemàtics en la presentació dels escrits que originen l’exigència de la mateixa i en la resta de les comunicacions amb els jutjats i tribunals en els termes que estableixi la llei que les regula.

Demandes per imports inferiors a 2.000 €

L’article 4.1.c) de la LTAJ estableix una exempció en el pagament de les taxes en la presentació de petició inicial del procediment monitori i la demanda de judici verbal en reclamació de quantitat quan la quantia de les mateixes no superi dos mil euros, pel que qualsevol demanda, en matèria de dret del consum, que es presenti contra empreses i/o professionals, en que no es superin els 2.000 euros, no caldrà fer el pagament d’aquestes taxes.

No s’aplicarà aquesta exempció quan en aquests procediments la pretensió exercitada es basi en un document que tingui el caràcter de títol executiu extrajudicial de conformitat amb el que disposa l’article 517 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, però cal tenir en compte que l’article 4.1.e) de la LTAJ  estableix l’exempció per la interposició de la demanda d’execució de laudes dictats per les Juntes Arbitrals de Consum, pel que en el cas d’haver anat al procediment arbitral i haver d’exigir l’execució del laude, no caldrà pagar cap taxa.

L’article 4.2.b) de la LTAJ també ens diu que des del punt de vista subjectiu, són, en tot cas, exempts d’aquesta taxa les persones a les quals se’ls hagi reconegut el dret a l’assistència jurídica gratuïta, acreditant que compleixen els requisits per a això d’acord amb la seva normativa reguladora.

Més informació:

Portal d’Administració de Justícia del Ministeri de Justícia

Administració de Justícia de Catalunya. Generalitat de Catlunya

La justícia gratuïta i el consum

La Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta (LJG) i la normativa que la desenvolupa, el Reial Decret 996/2003, de 25 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’assistència jurídica gratuïta (RDRJG), estableixen que s’ha de reconèixer el dret d’assistència jurídica gratuïta a aquelles persones físiques que no tenint patrimoni suficient, comptin amb uns recursos i ingressos econòmics bruts, computats anualment per tots els conceptes i per unitat familiar, que no superin els següents llindars:

  • Dues vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples vigent en el moment d’efectuar la sol·licitud quan es tracti de persones no integrades en cap unitat familiar.
  • Dues vegades i mitja l’indicador públic de renda d’efectes múltiples vigent en el moment d’efectuar la sol·licitud quan es tracti de persones integrades en alguna de les modalitats d’unitat familiar amb menys de quatre membres.
  • El triple de l’indicador quan es tracti d’unitats familiars integrades per quatre o més membres.

S’ha de tenir en compte que constitueixen modalitats d’unitat familiar:

  • La integrada pels cònjuges no separats legalment i, si n’hi ha, els fills menors amb excepció dels que estiguin emancipats.
  • La formada pel pare o la mare i els fills que reuneixin els requisits a què es refereix la regla anterior.

Per sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta es pot consultar el següent enllaç de l’Administració de justícia de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya.

Es pot accedir a la sol·licitud en aquest enllaç.

També es pot consultar el portal “justícia gratuïta” del “Consejo General de la Abogacía Española (CGAE)” per tenir una orientació sobre les possibilitats d’accedir a la justícia gratuïta i utilitzar el simulador per veure si es compleixen els requisits: enllaç.

Si es concedeix el dret a assistència jurídica gratuïta, pel que ara ens interessa, en l’àmbit del consum,  aquest dret comprèn els següents aspectes:

  • Assessorament i orientació gratuïts previs al procés a qui pretenguin reclamar la tutela judicial dels seus drets i interessos, quan tinguin per objecte evitar el conflicte processal, o analitzar la viabilitat de la pretensió.
  • Defensa i representació gratuïtes per advocat i procurador en el procediment judicial, quan la intervenció d’aquests professionals sigui legalment preceptiva o, quan no ho sigui, sigui expressament requerida pel jutjat o tribunal mitjançant interlocutòria motivada per garantir la igualtat de les parts en el procés.
  • Inserció gratuïta d’anuncis o edictes, en el curs del procés, que preceptivament s’hagin de publicar en diaris oficials.
  • Exempció del pagament de taxes judicials, així com del pagament de dipòsits necessaris per a la interposició de recursos.
  • Assistència pericial gratuïta en el procés a càrrec del personal tècnic adscrit als òrgans jurisdiccionals, o, si no, a càrrec de funcionaris, organismes o serveis tècnics dependents de les administracions públiques.
  • Excepcionalment i quan per inexistència de tècnics en la matèria de què es tracti, no sigui possible l’assistència pericial de perits dependents dels òrgans jurisdiccionals o de les administracions públiques, aquesta es durà a terme, si el jutge o el tribunal ho estima pertinent, en resolució motivada, a càrrec de perits designats d’acord amb el que s’estableix en les lleis processals, entre els tècnics privats que corresponguin.
  • Obtenció gratuïta de còpies, testimonis, instruments i actes notarials, en els termes que preveu l’article 130 del Reglament notarial.
  • Reducció del 80 per 100 dels drets aranzelaris que corresponguin per l’atorgament d’escriptures públiques i per l’obtenció de còpies i testimonis notarials no contemplats en el número anterior, quan tinguin relació directa amb el procés i siguin requerits per l’òrgan judicial en el curs del mateix, o serveixin per a la fonamentació de la pretensió del beneficiari de la justícia gratuïta.
  • Reducció del 80 per 100 dels drets aranzelaris que corresponguin per l’obtenció de notes, certificacions, anotacions, assentaments i inscripcions en els Registres de la Propietat i Mercantil, quan tinguin relació directa amb el procés i siguin requerits per l’òrgan judicial en el curs del mateix, o serveixin per a la fonamentació de la pretensió del beneficiari de la justícia gratuïta.
  • Els drets aranzelaris a què es refereixen els dos punts anteriors, no es percebran quan l’interessat acrediti ingressos per sota del salari mínim interprofessional.

S’ha de tenir en compte, que malgrat s’hagi atorgat el dret a l’assistència jurídica gratuïta quan en la sentència que posi fi al procés es condemni a costes qui hagi obtingut el reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta o qui el tingui legalment reconegut, aquest queda obligat a pagar les causades en la seva defensa i les de la part contrària, si dins dels tres anys següents a l’acabament del procés vingués a millor fortuna.

El que vol dir és que si la persona perd en el judici i és condemnada en costes, ha de tenir present que si la seva situació econòmica millora en el transcurs dels tres anys posteriors, haurà d’assumir aquesta despesa.

A més, quan la sentència que posi fi al procés no contingui un pronunciament exprés en costes, vencent en el plet el beneficiari de la justícia gratuïta, aquest ha de pagar les costes causades en la seva defensa, sempre que no excedeixin la tercera part del que en ell hagi obtingut.

Per tant, si la persona consumidora guanya, també ha de tenir en compte que haurà de pagar les costes, però amb un màxim d’una tercera part del que hagi guanyat.

Quan es reconegui el dret a assistència jurídica gratuïta per a processos en els quals sigui procedent la petició de «litis expensas» i aquestes siguin concedides en resolució ferma a favor de la part que litiga amb el reconeixement del dret a assistència jurídica gratuïta, el lletrat i procurador intervinents poden exigir a aquesta el pagament dels seus honoraris, fins a l’import total de la partida aprovada judicialment per a aquest concepte.

Per al càlcul dels seus honoraris i drets, s’estarà a les normes sobre honoraris d’advocats de cada col·legi, així com als aranzels dels procuradors vigents en el moment de la substanciació del procés.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior de l’article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 3 Juliol 2013, in ANEM A RECLAMAR, DRETS PERSONES CONSUMIDORES and tagged , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 5 comentaris.

%d bloggers like this: