Comprar amb criteris de consum responsable

En les primers normatives en les que es varen regular els drets de les persones consumidores durant els anys 60 i 70 i encara avui, en els nostres dies, sempre s’ha considerat a les persones consumidores com  a la part feble de les relacions contractuals.

Que vol dir ser la part feble de les relacions contractuals? Doncs que en el món dels negocis, les grans empreses que fabriquen i distribueixen béns i serveis tenen una posició privilegiada davant dels ciutadans i ciutadanes que compren i usen aquests béns i serveis, perquè són les empreses les que fixen els preus, redacten els contractes i n’estableixen les funcions i les característiques, amb al que a la persona consumidora, molts cops, només li queda l’opció de comprar i pagar.

Curiosament, dins d’aquesta prepotència del lliure mercat que tot o domina, sorgeix primer als Estats Units i després a Europa, un moviment governamental proteccionista dels drets de les persones consumidores, que es va centrar quasi en exclusiva, a la protecció de la seguretat, la salut  i dels interessos econòmics.

En primer lloc, calia que els productes i els serveis que es comercialitzessin fossin segurs i això va fer que sorgissin moltes normes de seguretat que abastaven aliments, joguines, electrodomèstics….

El segon aspecte que calia protegir era el que s’anomenava la protecció dels  “interessos econòmics de les persones consumidores”. Però com es fa això en una societat liberal on el que impera és la llibertat de mercat? Doncs simplement imposant als Estats l’obligació de facilitar una educació a les persones consumidores, perquè sàpiguen escollir conscientment els productes i els béns que consumeixen i obligant a les empreses a oferir informació detallada sobre els seus productes i serveis.

Fins aquí és on arriba la protecció dels drets de  les persones consumidores, s’obliga  als fabricants i comerciants  a informar dels preus i les característiques dels seus productes i es forma  a les persones consumidores, perquè disposin d’elements suficients per poder triar la millor opció per als seus interessos personals.

Amb això hem aconseguit igualar les posicions contractuals entre les poderoses empreses i les persones consumidores? Doncs no, perquè la desigualtat no només es compensa amb informació, sobre tot quan tots els mitjans publicitaris estan en mans de les grans companyies, que a mesura que avancen els coneixements en l’àmbit de l’estudi del comportament humà, desenvolupen noves estratègies de màrqueting dins d’uns plans de modificació de la conducta fonamentats en els coneixements de la psicologia.

Les grans empreses necessiten vendre els seus productes i per tant han d’induir a les persones consumidores a consumir-los, els necessitin o no i per fer-ho utilitzen la música, els colors, les paraules i ho fan en els anuncis, però també en els establiments comercials (veure psicologia del consum).

En definitiva, el consum, una funció bàsica per a la supervivència de la nostra espècie es transforma en consumisme, afectant de ple la qualitat de vida de les persones, perquè s’intenta, per part del sistema, identificar consum amb benestar i per tant amb més consum més qualitat de vida.

Ens són imprescindibles automòbils amb moltes prestacions, tecnologia punta per comunicar-nos,  cosmètics i aliments miraculosos per prolongar la nostra salut i bellesa….

Després arriba la crisis econòmica de tots els Estats del món on impera aquesta societat consumista i els governs ens diuen que hem sigut uns irresponsables, que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i que els problemes de sobreendeutament que tenim són un problema que hem de solucionar nosaltres mateixos, però bo i així segueixen intentant estimular el consum de les persones, perquè ens diuen que és la única via per reactivar la producció i per tant l’economia i crear llocs de treball.

Després de tants anys treballant pels drets de les persones consumidores ara se’m fa una mica estrany parlar d’aquests drets, perquè costa diferencia entre el consum i el consumisme induït pel propi sistema.

Com es pot parlar avui en dia dels drets de les persones consumidores si només ens centrem en els drets a la informació i a la protecció dels interessos econòmics, si hi ha tantes i tantes persones a la nostra societat que no poden ni consumir els productes més  bàsics per poder subsistir?

Ens veiem abocats a anar en contra de la societat consumista, que no de consum, per tal d’aconseguir una transformació social, una transformació que no destrueixi el comerç ni les empreses, que són fonts de riquesa i d’innovació per a la societat,  sinó que ajudi a instaurar nous valors dins de les nostres compres, amb independència del que la normativa de consumidors considerava  fins ara el més important, el preu.

Ens cal més que mai que els productes ens donin informació sobre les seves característiques de qualitat i de preu, però ens cal que també ens donin informació sobre com han estat fabricats, quines han estat les condicions laborals de les persones que hi ha intervingut, quins ingredients s’han utilitzat quin impacte ha suposat pel medi ambient,  si s’ha experimentat amb animals, o en el cas de productes d’alimentació, quines són les condicions en la que viuen els animals i quins mètodes de cultiu s’ha seguit.

Sota el meu punt de vista encara és pot parlar de drets de les persones consumidores si ens allunyem de consumisme i fem de cada una de les nostres compres, un acte de consum responsable, triant allò que necessitem, però també allò que respecta els drets socials de tots i totes i que respecta el nostre planeta.

Aprendre a consumir és doncs una funció bàsica per allunyar-nos d’ una societat consumista i provocar una transformació social, mitjançant el que s’ha vingut a denominar la consumocràcia, fent que cada compra sigui un vot per una opció de vida, comprant aquells productes i consumint aquells serveis que s’identifiquin més amb els nostres valors personals i socials.

Us proposo aquest vídeo de RTVE sobre el consum responsable:

Alguns dels logotips de consum responsable que podem buscar a les etiquetes dels productes

Hi ha algunes normatives sectorials que regulen distintius específics que tenen relació amb els criteris de consum responsable, però en d’altres casos no existeixen aquests distintius, si bé les empreses tenen  la possibilitat d’adoptar uns “Codis de Conducta” i fer-ne difusió entre les persones consumidores perquè ho puguin tenir en compte a l’hora de prendre les seves decisions de comprar, però en tot cas, les persones consumidores poden consultar quines són les filosofies que practiquen les empreses a qui compren productes de consum i tenim el dret de obtenir detalls sobre la procedència dels productes i els seus mètodes de producció, perquè tal i com diu l’article 126-4.2 del Codi de Consum de Catalunya:

“S’ha d’informar, si escau, sobre els processos de producció, comercialització i adquisició dels béns i serveis per a comprovar-ne l’adequació als principis de consum responsable”.

Per tant, les persones consumidores tenim dret a conèixer la identitat de qui fabrica els productes i en quines condicions ho fa, perquè amb aquesta informació, nosaltres podrem decidir si els comprem o no.

Distintius de responsabilitat social empresarial

L’article 2 de la la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible ens diu que “… S’entén per economia sostenible un patró de creixement que conciliï el desenvolupament econòmic, social i ambiental en una economia productiva i competitiva, que afavoreixi l’ocupació de qualitat, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, i que garanteixi el respecte ambiental i l’ús racional dels recursos naturals, de manera que permeti satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per atendre les seves pròpies necessitats”.

En el seu article 39 aquesta llei ens parla de la responsabilitat social i ens diu que les societats anònimes poden fer públics amb caràcter anual les seves polítiques i resultats en matèria de responsabilitat social empresarial a través d’un informe específic basat en els objectius, característiques, indicadors i estàndards internacionals esmentats en els apartats anteriors. En tot cas, en aquest informe específic ha de constar si ha estat verificat per terceres parts o no.

En el cas de societats anònimes de més de 1.000 assalariats, aquest informe anual de responsabilitat social empresarial ha de ser objecte de comunicació al Consell Estatal de Responsabilitat Social Empresarial que permeti efectuar un seguiment adequat sobre el grau d’implantació de les polítiques de responsabilitat social empresarial en les grans empreses espanyoles.

Així mateix, qualsevol empresa pot sol·licitar voluntàriament ser reconeguda com a empresa socialment responsable, d’acord amb les condicions que determini el Consell Estatal de Responsabilitat Social Empresarial.

El Consell Estatal de Responsabilitat Social Empresarial ha elaborat diversos documents, entre els que cal destacar, pel que ara ens interessa, el “Documento Consumo Socialmente Responsable, consenso mayoritario” del que podem destacar el fet que el Consell creu necessari un distintiu de Responsabilitat Social Empresarial, per tal que les persones consumidores puguin disposar d’aquesta informació i valorar-la segons els seus interessos.

De moment, no hi ha doncs un distintiu específic de “RSE”, si bé, si que hi ha Codis de Conducta que poden fer referència al consum responsable i sabem que les empreses poden sol·licitar ser reconegudes com empreses socialment responsables i en el cas de les societats Anònimes, podem disposar d’informació extra si aquestes fan públics els seus resultats en matèria de responsabilitat social empresarial.

Nota: podeu mirar aquests enllaços per tenir més informació actualitzada:

Establiments comercials amb un certificat d’empreses familiarment responsables

Certificació de la responsabilitat social.AENOR

Rscat és una nova iniciativa conjunta impulsada des de la Generalitat de Catalunya i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives del país que s’emmarca en el Consell de Relacions Laborals.

Distintiu empresarial en matèria d’igualtat

DISTINTIU IGUALTAT A L'EMPRESAL’article 50 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes estableix un d’aquests distintius que atorga el “ Ministeri de Treball i Afers Socials” i que serveix per reconèixer les empreses que destaquin per l’aplicació de polítiques d’igualtat de tracte i d’oportunitats amb els treballadors i les treballadores, i pot ser utilitzat en el tràfic comercial de l’empresa i amb fins publicitaris.

Aquest distintiu s’atorga desprès d’avaluar un balanç sobre els paràmetres d’igualtat implantats respecte a les relacions de treball i la publicitat dels productes i serveis prestats i es tenen en compte, entre altres criteris, la presència equilibrada de dones i homes en els òrgans de direcció i en els diferents grups i categories professionals de l’empresa, l’adopció de plans d’igualtat o altres mesures innovadores de foment de la igualtat, així com la publicitat no sexista dels productes o serveis de l’empresa.

El logotip es va regular amb el Reial Decret 1615/2009, de 26 d’octubre, pel qual es regula la concessió i utilització del distintiu «Igualtat a l’Empresa» i es va aprovar amb l’Ordre IGD/3195/2009, de 12 de novembre, per la qual s’aprova el logotip i representació gràfica del distintiu «Igualtat en l’empresa».

També s’ha de tenir en compte que existeix un Registre públic de les concessions, renovacions, renúncies voluntàries, suspensions i revocacions d’aquest distintiu empresarial que depèn de la Direcció General per a la Igualtat en l’Ocupació.

Distintius de comerç just

Comerç JustEn la Resolució del Parlament Europeu 2005/2245 (INI), de 6 de juliol de 2006, sobre comerç just i desenvolupament , s’estableix que el comerç just ha de complir els següents criteris:

  • Un preu just al productor, que garanteixi uns ingressos justos i que permeti cobrir uns costos sostenibles de producció i els costos de subsistència; aquest preu ha d’igualar, almenys, al preu i la prima mínims definits per les associacions internacionals de comerç just.
  • Transparència i traçabilitat en tota la cadena de proveïment, per tal de garantir una informació adequada al consumidor.
  • Unes condicions de producció que respectin els vuit convenis fonamentals de la Organització Internacional del Treball (OIT).
  • El respecte del medi ambient, la protecció dels drets humans, en particular dels drets de les dones i els nens, així com el respecte dels mètodes de producció tradicionals que afavoreixin el desenvolupament econòmic i social.
  • Programes de desenvolupament de capacitats i capacitació per als productors, en especial per als petits productors marginals dels països en desenvolupament, per a les seves organitzacions i per a les seves respectives comunitats, per tal de garantir la sostenibilitat del comerç just.

El Parlament Europeu recorda que l’establiment d’un sistema multilateral de comerç lliure i just és el millor instrument per aconseguir una gestió eficaç de la globalització en benefici de tots, opina, d’altra banda, que el sistema de comerç just ha de ser un instrument important per a la reducció de la pobresa i el desenvolupament sostenible, i considera que, a llarg termini, podria facilitar una participació equitativa dels països en desenvolupament en el sistema de comerç multilateral, garantir-los un accés estable i sostenible al mercat europeu i augmentar la sensibilització dels consumidors.

Així doncs, per tal que les persones consumidores estiguin segures que estan compren productes que porten associats els valors del comerç just, en aquesta Resolució es demana a la Comissió que reconegui que hi ha també altres programes coherents que, igual que el moviment per a un comerç just, col · laboren amb el patrocini de l’Aliança Internacional per a la Certificació i l’etiquetatge Social i Mediambiental (ISEAL) en la definició d’estàndards socials i mediambientals per les certificacions de tercers i posa de relleu que el comerç just i altres iniciatives comercials subjectes a controls independents que contribueixen a reforçar les normes socials i mediambientals poden ser eines útils per aconseguir que les empreses siguin responsables socialment.

Actualment la Fair Trade Labelling Organisation International és qui agrupa als organismes independents de certificació que atorguen els distintius de comerç just.

Distintius de banca ètica

La banca ètica és aquella banca que cerca el benefici a nivell econòmic i a nivell social, però que nomes finança activitats econòmiques que tinguin un impacte social positiu i per tant, situa aquests dos objectius al mateix nivell i es defineix per considerar-los no només compatibles sinó necessàriament complementaris.

En aquest àmbit ens trobem l’associació FETS (Finançament Ètic i Solidari), que agrupa entitats del Tercer Sector i l’Economia Social i Solidària que volen promoure el finançament ètic i solidari al nostre país.

Aquesta entitat impulsa l’Observatori de Finances Ètiques per tal de generar coneixement a través de la publicació d’estudis al voltant de les finances ètiques i poder així conèixer les Fitxes de les entitats de finances ètiques.

En aquest sector, no tenim encara un distintiu que distingeixi les entitats financeres que segueixen els principis de la banca ètica, de la resta, pel que les persones consumidores poden consultar les informacions de l’Observatori de Finances Ètiques o els portals especialitzats, com: http://www.bancaetica.cat/.

Distintius d’ assegurances ètiques

ethsi-quadrat-250

D’acord amb la informació que figura al portal d’Ethsi, es tracta d’ un distintiu que mostra una garantia de la qualitat de la gestió de les empreses certificades.

Té en compte els aspectes relacionats amb un comportament ètic de la organització: la responsabilitat social, la inversió socialment responsable, i altres paràmetres: mutualisme, transparència, vinculació a l’economia social etc.

Es tracta de certificar l’adopció d’aquests criteris, de manera que es doni transparència al mercat de les assegurances. Així es vol facilitar als usuaris una eina per escollir el producte que més s’ajusti als seus valors en funció d’uns paràmetres objectius.

Distintius de no experimentació amb animals

Leaping BunnyNO EXPERIMENT ANIMALSNo existeix, de moment, un distintiu generalitzat que faci referència a la protecció dels drets dels  animals, si bé si que hi ha normatives que preveuen l’eradicació de l’experimentació amb animals per a testar productes de consum, com en el cas dels productes cosmètics i altres normatives que regulen el benestar animal en les granges i les explotacions ramaderes.

Una de les iniciatives més esteses pel que fa l’etiquetatge de productes que no fan experimentació amb animals, és el de “The Leaping Bunny Logo”

El logo del conillet és l’únic logotip reconegut internacionalment que garanteix als consumidors que no s’han utilitzat animals per fer proves en el desenvolupament i en la producció de qualsevol producte que porti el logotip a partir d’una determinada data.

El logotip es pot veure en els envasos, en la publicitat i en el punt de venda, i s’utilitza per a cosmètics i productes per a la llar a tot el món.

Distintius de respecte al medi ambient

La protecció del medi ambient és un dels elements del consum responsable integrats per exemple dins del concepte de “responsabilitat empresarial”, però en ser un dels primers valors que es va començar a treballar, disposa d’etiquetatges específics per a distingir els productes que s’han produït i comercialitzat utilitzant criteris ambientals.

Amb aquests distintius les persones consumidores poden identificar aquells productes o serveis que compleixen uns criteris ambientals en el procés de fabricació, ús, comercialització o finalització de la seva vida útil.

Es tracta d’un sistema voluntari de qualificació ambiental que identifica i certifica de manera oficial que certs productes o serveis tenen una afectació menor sobre el medi ambient tenint en compte tot el seu cicle de vida.

Les ecoetiquetes les atorga una tercera part independent, que exerceix com a entitat certificadora.

Tenim dues ecoetiquetes que a Catalunya, concedeix la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge:

 La flor europea

logo_Ecolabel

El logotip de garantia de qualitat ambiental

distintiu qualitat ambiental

Però també hi ha distintius no oficials que bo i no ser atorgats per les administracions competents, són símbols que publiciten l’adopció, per part de les empreses, de certs codis de conducta o bé certs estàndards mediambientals, que normalment prenen com a referència alguna norma de “normalització internacional” i pot ser que hi hagin organismes de certificació o no, pel que cal ser molt curosos a l’hora d’escollir aquests productes i informar-nos bé.

Distintius de productes ecològics

EU_Organic_Logo_Colour_rgbEl Reglament CE/834/2007, del Consell, de 28 de juny, sobre producció i etiquetatge dels productes Ecològics i pel qual és deroga el Reglament CEE/2092/91a), regula la producció dels productes ecològics i el Reglament (UE) núm º 271/2010 de la Comissió, de 24 de març de 2010, que modifica el Reglament (CE) 889/2008 pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del Reglament (CE) 834/2007 del Consell, pel que fa al logotip de producció ecològica de la Unió Europea, en regula el logotip que identifica aquests tipus de productes.

El Reglament 834/2007 defineix en l’article 4 que s’entén per agricultura ecològica i estableix en el seu títol IV els requisits de l’etiquetatge dels tipus de productes que es presenten al mercat com a ecològics, o utilitzant els seus derivats o abreviatures, com ara «bio» i «eco».

La producció ecològica té la seva base en el disseny i la gestió adequades dels processos biològics basats en sistemes ecològics que utilitzin recursos naturals propis del sistema mitjançant mètodes que utilitzin organismes vius i mètodes de producció mecànics, desenvolupin cultius i una producció ramadera vinculats al sòl o una aqüicultura que respecti el principi de l’explotació sostenible de la pesca, excloguin l’ús d’OMG i productes produïts a partir de o mitjançant OMG, llevat de medicaments veterinaris, estiguin basats en l’avaluació de riscos, i en l’aplicació de mesures cautelars i preventives, si escau la restricció del recurs a mitjans externs.

En cas necessari o si no s’apliquen els mètodes i les pràctiques adequades de gestió esmentades, es limitaran a mitjans procedents de la producció ecològica, substàncies naturals o derivades de substàncies naturals, fertilitzants minerals de baixa solubilitat i l’estricta limitació de l’ús de mitjans de síntesi en casos excepcionals.

En l’etiquetatge i la publicitat de tot producte agrari viu o no transformat, només podran utilitzar termes que facin referència al mètode de producció ecològic quan a més tots els ingredients del producte s’hagin produït de conformitat amb els requisits del Reglament 834/2007.

No es pot anunciar com a ecològic cap producte que en l’etiquetatge o publicitat s’hagi d’indicar que el producte en qüestió conté organismes modificats genèticament –OMG-, està compost d’OMG o es produeix a partir d’OMG acord amb les disposicions comunitàries.

Els productes ecològics han de portar les següents Indicacions obligatòries

a) el codi numèric, de l’autoritat o organisme de control que depengui l’operador responsable de l’última producció o operació de preparació.

b) el logotip comunitari.

c) quan s’utilitzi el logotip comunitari, la indicació del lloc en que s’hagin obtingut les matèries primeres agràries de què es compon el producte haurà de figurar també en el mateix camp visual que el logotip i adoptarà una de les formes següents, segons escaigui:

– «Agricultura UE”, quan les matèries primeres agrícoles hagin estat obtingudes a la UE,

– «Agricultura no UE”, quan les matèries primeres agràries hagin estat obtingudes a tercers països,

– «Agricultura UE / no UE»: quan una part de les matèries primeres agràries hagi estat obtinguda en la Comunitat i altra part en un tercer país.

La menció «UE» o «no UE» podrà ser substituïda pel nom d’un país o completada amb aquest nom en el cas que totes les matèries primeres agràries de què es compon el producte hagin estat obtingudes al país de què es tracti.

A la indicació més amunt esmentada «UE» o «no UE” podran no tenir-se en compte les petites quantitats en pes d’ingredients, sempre que la quantitat total dels ingredients que no es tinguin en compte no superi el 2% de la quantitat total en pes de matèries primeres d’origen agrari.

La indicació més amunt esmentada «UE» o «no UE” no figurarà en un color, mida ni estil tipogràfic que destaqui sobre la denominació de venda del producte.

També es poden utilitzar logotips nacionals i privats en l’etiquetatge, la presentació i la publicitat dels productes que compleixin els requisits que estableix el Reglament 834/2007.

Distintius de protecció de valors humans en videojocs

La Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència estableix en el seu article 63, que no és permet vendre ni llogar a infants o adolescents materials audiovisuals o multimèdia, com videojocs o altres, que continguin missatges contraris als drets i les llibertats fonamentals reconeguts per l’ordenament jurídic vigent, que incitin a la violència i a activitats delictives, al consum de substàncies que puguin generar dependència, a qualsevol mena de discriminació o que tinguin contingut pornogràfic.

Així mateix, no és permès de projectar aquests materials en locals o espectacles en què s’admet l’assistència d’infants o adolescents ni de difondre’ls entre aquests per qualsevol mitjà, ni tampoc oferir-los o exposar-los de manera que restin lliurement a llur abast.

En aquest marc, el sistema PEGI (Informació Paneuropea sobre Jocs), és un sistema de classificació privat, que pretén catalogar els vídeo jocs sota uns determinats criteris, que permetin als pares i mares, conèixer quin tipus de jocs s’està oferint a les botigues, pel que fa als seus continguts violents, de llenguatge, de por, amb contingut de sexe, amb contingut referent a les drogues, a la discriminació, a la connectivitat en xarxa, a les edats a les que es destinen i al foment del joc.

resum simbols PEGI

A Espanya, “ La Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (ADESE)”, ha adoptat el “Código ético de autorregulación sobre el etiquetado y publicidad de los productos de software de entretenimiento” que es fonamenta en el sistema de classificació PEGI.

Si vols més informació sobre els videojocs pots consultar el següent enllaç: El contingut dels videojocs.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior de l’article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

Posted on 14 Agost 2013, in ANEM A COMPRAR, DRETS PERSONES CONSUMIDORES and tagged , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 6 comentaris.

%d bloggers like this: