Com comprar millor i de forma segura?

Quina és la informació que hem de buscar a les etiquetes dels productes per tal de poder fer una bona compra?

  1. La informació que ens garanteixi que estem comprant un producte segur.

  2. La informació que ens indiqui la relació qualitat/preu.

  3. La informació què ens indiqui quines són les pràctiques empresarials que ha utilitzat el productor o el fabricant del producte, pel que fa a la seva responsabilitat social i ambiental.

1. Com podem saber si un producte és segur?

  1. Mirant si està identificat
  2. Mirant si disposa de les marques de conformitat o dels registres administratius perceptius
  3. Mirant si se’ns faciliten les informacions i les instruccions necessàries per al seu consum, el seu ús i el seu maneig adequat, especialment, pel que fa als productes considerats perillosos per a la nostra salut i la nostra seguretat.

1.1 Productes identificats

El primer que hem de saber és que tots els productes han d’estar identificats, pel que sempre hem de buscar la informació sobre qui l’ha elaborat, distribuït o comercialitzat (Un producte no identificat està considerat legalment com un producte presumptament  insegur i no es pot vendre).

1.2 Marques de seguretat

El segon que hem de buscar són els distintius de seguretat:

  • El marcatge CE

Símbol de conformitat europea. La marca "CE" indica que el producte és presumptament  segur.

El marcatge CE sobre un producte indica que aquest producte compleix amb tots els requisits essencials que són d’aplicació en base a les directives comunitàries corresponents.

Per poder atorgar la marca CE a un producte, si fan diferents tipus d’assajos en uns laboratoris, per tal de determinar que per exemple, no té riscos elèctrics, ni riscos mecànics, ni  té riscos químics.

Però no tots els productes han de portar la marca de conformitat i pel que ara ens interessa, haurem de buscar el marcatge CE en els següents productes: Material elèctric, terminals de telecomunicació, màquines, joguines i productes sanitaris.

Els productes sanitaris més habituals, que podem trobar a les botigues són: les venes, les  gasses, els apòsits, el cotó fluix per ferides, condons, mitges elàstiques, termòmetres d’oïda (timpànics), termòmetres electrònics, mesuradors de la pressió arterial… Tots ells han de portar la marca CE.

  • La marca sanitària en alguns aliments

Podeu observar la marca ovalada a la part inferior de l'etiqueta, al costat esquerra del codi de barresLes empreses, per tal d’elaborar, emmagatzemar i comercialitzar alguns tipus de productes alimentaris, cal que disposin d’unes autoritzacions que atorguen les administracions sanitàries, per tal de garantir la seguretat d’aquests productes.

Els productes que han estat elaborats en establiments autoritzats, porten un marcatge sanitari que consisteix en una  marca ovalada, a l’interior de la qual s’indica el nom del país en què està situat l’establiment i el seu número d’autorització sanitària.marca oval

Aquesta marca ha de figurar en tots els productes carnis, els productes de la pesca i els productes làctics, però no en la resta de productes alimentaris, com poden ser les galetes o les verdures.

  • El Registre sanitari i les diferències entre productes cosmètics, productes d’higiene i productes sanitaris

IMG_0088A les farmàcies a més de la venda de medicaments també és normal trobar productes cosmètics i productes d’higiene, però cal tenir en compte que es tracta de tres productes totalment diferents.

Els medicaments són una substància o una combinació de substàncies que es presenti com a posseïdora de propietats per al tractament o la prevenció de malalties en éssers humans o que pugui fer-se servir en éssers humans o administrar-se a éssers humans amb la finalitat de restaurar, corregir o modificar les funcions fisiològiques exercint una acció farmacològica, immunològica o metabòlica, o d’establir un diagnòstic mèdic.

En canvi, un producte cosmètic és un producte destinat a netejar o mantenir en bon estat o perfumar la pell, els cabells, les dents o les ungles.

El text, les denominacions, les marques, les imatges i altres signes, gràfics o no, que figurin en l’etiquetatge, els prospectes i la publicitat dels productes cosmètics no poden atribuir a aquests productes característiques, propietats o accions que no posseeixin o que excedeixin de les funcions cosmètiques, com passaria en el cas d’anunciar propietats curatives, o altres afirmacions falses o que pugessin induir a error.

Cal diferenciar-los també dels productes  d’higiene, que tenen una  funció més d’higiene que de neteja, pel que ens podem trobar amb una pasta de dents que netegi, que seria considerada  un producte cosmètic i amb una pasta de dents amb propietats higièniques, que a més de netejar tingués per exemple, propietats antisèptiques o que aportés una quantitat addicional de fluor, com en el cas dels productes hiperfluorats. En aquest cas la pasta no seria un cosmètic sinó un producte d’higiene, com també ho són les locions per neutralitzar o eliminar ectoparàsits, pediculicides, hidratants vaginals, netejadors anals en cas d’hemorroides, productes per al massatge esportiu, netejadors nasals o netejadors oculars, o qualsevol altre producte que pugui ser qualificat com a tal.

L’etiquetatge d’aquests productes és similar al dels productes cosmètics, però a més, per saber que és un producte segur, hi ha de constar  el número de registre sanitari i la composició quantitativa dels components actius.

1.3 Instruccions per al seu consum, el seu ús i el seu maneig adequat. 

El tercer que hem de buscar en l’etiqueta del producte és si porta les instruccions i les advertències de seguretat, perquè hem de tenir en compte que hi ha ocasions en que els riscos dels productes no es poden eliminar del tot, pel que en alguns casos es permeten, si són admissibles en condicions normals o previsibles d’utilització, però sempre s’ha  d’informar correctament a les persones consumidores de la composició, les propietats, les condicions, les precaucions d’ús i la caducitat, si escau.

ETIQUETATGE PRODUCTES QUÍMICSAixò és especialment rellevant en el cas dels productes perillosos, però que poden ser segurs si s’utilitzen correctament, com en el cas dels productes que continguin substàncies i preparats classificats com a perillosos, que han d’exposar en el seu etiquetatge els símbols i les indicacions dels perills que comporten i l’explicació de les mesures adequades per a contrarestar-ne i apaivagar-ne els possibles efectes perjudicials sobre la salut i la seguretat.

Cal que a les etiquetes s’adverteixi que cal mantenir aquests productes fora de l’abast dels nens i nenes, que no es poden ingerir i les instruccions que cal seguir en cas d’accident, fent-hi constar el número de telèfon del servei mèdic d’informació toxicològica.

Totes les joguines han d’especificar l’edat mínima o màxima dels usuaris de les joguines i, si s’escau, la seva capacitat i el seu pes màxim o mínim, així com la necessitat d’assegurar-se que la joguina s’utilitzi únicament sota la supervisió d’adults.JOCS MENORS 3 ANYS

En el cas de les joguines que  puguin ser perilloses per als nens de menys de trenta-sis mesos han de portar una advertència, per exemple, «No convé per a nens de menys de 36 mesos», «No convé per a nens de menys de tres anys» o una advertència amb el pictograma corresponent.

Aquestes advertències han d’anar acompanyades d’una breu indicació, que pot figurar en les instruccions d’ús, del perill específic pel qual s’aplica la precaució.

2. Com podem saber la qualitat del producte ?

Tots els envasos, als embalatges i a les etiquetes dels productes han d’incloure els aspectes relatius a la qualitat dels productes.

Ens hem de fixar bàsicament en dos aspectes bàsics:

  1. La denominació del producte i la seva categoria comercial

  2. Els distintius de qualitat del producte

2.1 Valorar la relació qualitat/preu mirant la denominació dels productes i les categories comercials

Quan anem a comprar, no anem a comprar oli, anem a comprar oli d’oliva verge extra, oli d’oliva verge, oli d’oliva o oli d’altres llavors, com poden ser oli de gira-sol, de soja, de cacahuet…

Cada denominació de l’oli d’oliva està subjecte al compliment, per part del fabricant, d’uns certs requisits de qualitat, que en aquest cas, poden ser el grau d’acidesa i l’ús o no de processos químics i tèrmics en el seu refinat.

Així doncs és evident que la denominació que té un producte ja el diferencia d’altres de similars, però amb característiques i propietats diferents, factor que segurament repercutirà en el seu preu de venda.

El mateix ens passa amb productes com els llegums, les olives, les melmelades, el torrons, els sucs de fruita o els nèctars de fruites.

En els torrons tous de qualitat suprema el contingut mínim d'ametlles ha de ser del 64%

En els torrons tous de qualitat suprema el contingut mínim d’ametlles ha de ser del 64%

La quantitat mínima d'ametlles en el torró extra ha de ser del 50%

La quantitat mínima d’ametlles en el torró extra ha de ser del 50%

Normalment, les categories comercials d’aquests productes indiquen una major qualitat del producte (condicions organolèptiques de color, olor, sabor i textura) i una proporció superior dels ingredients de  més qualitat, davant d’altres que actuen coma a complementaris, com el sucre, la farina o l’aigua.

No tots els productes tenen categories comercials, però en aquests casos, per verificar la seva qualitat podem mirar la llista d’ingredients de l’etiqueta.

Preu i categoria espàrrecs

Per veure com funciona el tema de les categories de comercialització, podeu consultar, per exemple el “Reglament (CE) n º 1221/2008 de la Comissió, de 5 de desembre de 2008, que modifica, pel que fa a les normes de comercialització, el Reglament (CE) n º 1580/2007 pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació de els Reglaments (CE) núm 2200/96, (CE) n º 2201/96 i (CE) n º 1182/2007 del Consell en el sector de les fruites i hortalisses” i veure que és el que compreu, si són de la categoria “extra” o quines diferències notareu si compreu espàrrecs de la categoria “primera”.

Les categories comercials solen ser, en alguns casos: suprema, extra, primera, segona i per últim, tercera, però no tots els productes tenen tota la varietat de categories. en alguns casos només existeixen categories “extra” i “primera”.

2.2 Els distintius de qualitat

Els distintius de qualitat o d’origen són uns logotips que poden atorgar les administracions públiques o els organismes legalment acreditats als empresaris que s’adhereixin a determinats codis de conducta o als béns o serveis que tinguin marques de garantia.

Els logotips més coneguts són:

DENOMINACIÓ D'ORÍGEN PROTEGIDA

DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA: Denominació d’origen protegida (DOP): és la denominació emprada per a designar els productes agroalimentaris procedents d’un lloc o una zona geogràfica determinats que deguin exclusivament o fonamentalment llurs característiques al medi geogràfic, tenint en compte els factors naturals i humans, i que siguin produïts, transformats i elaborats en el lloc o la zona geogràfica que dóna nom a la denominació, incloses les denominacions tradicionals de productes agroalimentaris, geogràfiques o no, si compleixen els requisits damunt establerts.

iNDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA

INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA: Denominació geogràfica protegida (IGP): és la denominació emprada per a designar els productes agroalimentaris procedents d’un lloc, una zona geogràfica o, excepcionalment, un país que degui la qualitat especial, la reputació o una altra característica concreta a llur origen geogràfic i que siguin produïts, transformats o elaborats en el lloc, la zona o el país que dóna nom a la indicació.

ESPECIALIDAD TRADICIONAL GARANTIZADAESPECIALITAT TRADICIONAL GRANTIDA: Especialitat tradicional garantida (ETG): és una certificació de característiques específiques que reconeix, mitjançant el registrament, un producte agroalimentari que té una composició tradicional o que ha estat obtingut a partir de primeres matèries tradicionals o mitjançant un mètode de producció o transformació de tipus tradicional.

Marca qMARCA DE QUALITAT ALIMENTÀRIA (Q): és una marca propietat de la Generalitat que s’atorga a productes agroalimentaris que tenen unes característiques diferencials fixades per un reglament específic, que compleixen els graus superiors de les normes de qualitat i que són controlats i certificats per una entitat externa.

ARTESANIA ALIMENTÀRIAARTESANIA ALIMENTRIA: Productes artesans: es considera artesania alimentària l’activitat d’elaboració i transformació de productes alimentaris que compleixen els requisits que assenyala la legislació en aquesta matèria i estan subjectes, durant tot el procés productiu, a unes condicions que garanteixen als consumidors un producte final individualitzat, de bona qualitat i amb característiques diferencials, obtingudes gràcies a les petites produccions controlades per la intervenció personal artesana.

2.3 Com valorar el cost del producte

Per tal de facilitar a les persones consumidores la comparació dels preus dels diferents productes, primer es va fer una normativa que obligava a fabricar envasos amb la mateixa capacitat per diferents gammes dels productes, però aquesta normativa es va eliminar perquè anava contra la llibertat d’empresa i ara el que és obligatori és que s’informi sobre el preu per unitat de mesura.

El preu per unitat de mesura

El preu per unitat de mesura és el preu final, inclosos els impostos, per quilo, litre, metre, metre quadrat o metre cúbic del producte o una unitat de producte, i en el cas dels productes cosmètics i complements alimentaris, la unitat de mesura serà referida a 100 g o 100 ml i en el cas del tabac de pipa la unitat de mesura serà referida al 100 g.

Preu per unitat infusions

Aquí s’indica el preu per unitat de producte.

Preu cosmètic per ml

En els cosmètics s’ha d’indicar el preu / per 100 ml

Formatge_Indicació del preu per quilogram

Aquí s’indica el preu / per Kg

En els ous, la unitat de mesura serà la dotzena i en els detergents destinats a l’ús domèstic per rentar roba en màquines automàtiques, la unitat de mesura s’ha de referir a la quantitat necessària per a un rentat en condicions normals de brutícia i duresa de l’aigua de 25 graus francesos.

Preu unitat de rentada

En els detergents per rentar a màquina s’ha d’indicar el preu / per unitat de rentada

3. Com podem saber quins sistemes de producció utilitzen les empreses?

La informació què ens indiqui quines són les pràctiques empresarials que ha utilitzat el productor o el fabricant del producte, pel que fa a la seva responsabilitat social i ambiental les vàrem comentar en l’article “comprar amb criteris de consum responsable”, però ara en comentarem alguns aspectes pràctics.

Com distingir les pràctiques agrícoles i ramaderes intensives de les extensives?

Durant mots anys, per poder vendre aliments econòmics, s’ha apostat per una producció agrícola i ramadera poc respectuosa amb el medi ambient i amb al benestar animal.

Estem parlant de l’agricultura i la ramaderia intensiva, capaç de produir molta quantitat i molt ràpidament a canvi de la  utilització de productes químics, ja siguin els adobs pels camps o els biocides per combatre les plagues, o els antibiòtics per combatre les malalties dels animals.

L’agricultura i la ramaderia extensiva és més cara perquè requereix més treball i més hectàrees perquè els animals estiguin més espaiosos, no s’utilitzen organismes modificats genèticament –OMG- com a pinsos o llavors, o s’utilitzen pinsos ecològics o s’opta per un programa d’alimentació basat en els recursos naturals i un sistema de rotació de les terres que mantingui la seva riquesa natural.

El benestar animal és una altra peça clau per evitar l’estrès dels animals, i això vol dir marcar unes pautes, com no forçar l’edat del primer part dels animals, d’acord amb cada espècie, marcar una quantitat de terreny mínima per cada espècie en funció de la seva mida i de les seves necessitats, o per exemple en el cas de les gallines de cria campera que puguin disposar d’accés a l’aire lliure durant tot el dia.

L’etiqueta de producte ecològic i amb denominacions “bio” i “eco”

EU_Organic_Logo_Colour_rgbNomés es pot posar aquesta etiqueta en productes que han seguit processos biològics basats en sistemes ecològics que utilitzin recursos naturals propis del sistema mitjançant mètodes que utilitzin organismes vius i mètodes de producció mecànics, desenvolupin cultius i una producció ramadera vinculats al sòl o una aqüicultura que respecti el principi de l’explotació sostenible de la pesca, excloguin l’ús d’OMG i productes produïts a partir de o mitjançant OMG, llevat de medicaments veterinaris, estiguin basats en l’avaluació de riscos, i en l’aplicació de mesures cautelars i preventives, si escau la restricció del recurs a mitjans externs.

L’etiquetatge dels ous

Imatge amb “ Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported” extreta del “Web Site del Instituto de Estudios del Huevo” : http://www.huevo.org.es/

A l’hora de comprar els ous, també podem saber quin sistema d’explotació segueix la granja, perquè tots els ous han de portar un codi format per uns dígits que ens ho diuen.digits del marcat dels ous

El primer dígit serà un “0” si la producció és ecològica, un “1” si són gallines camperes, un “2” per gallines que estan en contacte amb el terra” i un “3” si estan en gàbies. Per tant anem de sistemes de producció extensius, més respectuosos amb els animals i que ens ofereixen productes de més qualitat,  a sistemes de producció intensius.

Les lletres següents ens indica el país d’un  prové l’ou i la resta de números són el codi que identifica a la granja.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor:  Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica:  fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior de l’article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 18 Agost 2013, in ANEM A COMPRAR, DRETS PERSONES CONSUMIDORES and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: