La tramitació de les denúncies de consum

Continua de l’article “el procediment administratiu de consum”

Tercer pas:

L’inici del procediment sancionador o l’arxiu de la denúncia

D’acord  amb l’article 311-6 LCCC, les persones consumidores, de manera individual o per mitjà de les organitzacions que les representen, tenen el dret de formular i presentar denúncies als organismes administratius competents en matèria de consum.

Recordeu que per mitjà de la denúncia es comuniquen a l’administració competent en matèria de protecció de les persones consumidores uns fets, circumstàncies o esdeveniments que poden vulnerar la normativa de consum.

Per això, abans d’acordar la incoació de l’expedient sancionador, l’òrgan competent de l’administració pot ordenar, si ho creu convenient, la pràctica de diligències prèvies amb la finalitat d’esbrinar les circumstàncies dels fets i els subjectes responsables.

La informació que es reculli durant aquestes diligències prèvies tenen caràcter reservat i per tant, inicialment,  cap de les dues parts, denunciant i empresa denunciada hi tenen accés, malgrat que posteriorment, en iniciar-se l’expedient sancionador, puguin ser considerades persones interessades i puguin accedir a l’expedient.

Si l’administració detecta  que en la denúncia que presenteu es  deriven indicis d’infracció, d’acord amb el que estableixen les lleis sectorials de consum, hauran d’iniciar d’ofici els procediments administratius adequats per a evitar la vulneració de la normativa i si no aprecia infraccions amb relació a la denúncia presentada, ha d’adoptar un acord motivat d’arxivament i us ho ha de comunicar.

Les persones consumidores, quan denuncien uns fets sol ser perquè han patit algun tipus de lesió en els seus drets i interessos  i  el que volen es que s’obligui a restituir les quantitats percebudes indegudament per les empreses o, en el seu cas, que es pugui reposar la situació que els ha afectat negativament,  al seu estat original i si fos el cas que se’ls compensés pels danys i perjudicis patits.

Però entrar en el fons de l’assumpte del litigi i arribar a una decisió d’obligat compliment per ambdues parts només es pot aconseguir si s’acudeix a la via judicial i no a la via administrativa, davant els serveis públics de consum que ara estem analitzant.

Per aquest motiu, les persones consumidores, quan presenten una denúncia, el que fan es activar els mecanismes de protecció dels interessos generals de les persones consumidores, perquè en el cas que com a conseqüència de la seva denúncia s’arribi a sancionar una conducta indeguda d’alguna empresa, el que s’estarà aconseguint és promoure una actuació dissuasòria per a les empreses, que coneixedores dels riscs pecuniaris als que s’exposen, cas de no respectar la normativa de protecció de les persones consumidores, tendiran a millorar la seva conducta vers les persones consumidores.

Però malgrat la importància del procediment sancionador de consum per protegir els drets de les persones consumidores, el que es vol realment és que l’administració també ens solucioni els nostres interessos particulars, aquells que s’han vist afectats precisament per l’ incompliment de la normativa de consum.

Com hem dit, la via més adequada per resoldre els nostres interessos particulars, en qualitat de persones consumidores són els tribunals, però hi ha un supòsit molt específic, que permet que també en el procediment administratiu, la persona consumidora pugui obtenir la solució a la seva reclamació.

Perquè puguem utilitzar el procediment sancionador en aquest sentit cal que se’ns pugui considerar persona interessada en el procediment i per aquest motiu, ho haurem de sol·licitar així en el moment de presentar la nostra denúncia.

Quart pas:

Notificació de l’acord d’iniciació de l’expedient sancionador a les persones interessades

L’article  10  del DPSAG estableix que l’instructor o instructora  ordena d’ofici, si s’escau, la pràctica de les proves i actuacions que condueixin a la determinació dels fets i responsabilitats susceptibles de sanció i, a la vista de les actuacions practicades,  formula  el  plec  de   càrrecs amb el contingut següent:

  • La identificació de les persones o entitats presumptament   responsables.
  • L’exposició dels fets imputats.
  • La  infracció  o  infraccions  que  aquests  fets  puguin   constituir, amb indicació de la seva normativa reguladora.
  • Les sancions aplicables.
  • L’autoritat competent per imposar la sanció  i  la  norma   que li atribueix la competència.
  • Si  s’escau,  l’exposició  dels danys i perjudicis que es   puguin haver ocasionat.
  • Les mesures de  caràcter  provisional  que,  si  s’escau,   s’adoptin.

El   plec   de   càrrecs,   juntament   amb  l’acord   d’iniciació  de  l’expedient sancionador, s’ha de notificar als interessats, atorgant-los un termini com a mínim de  10 dies per formular al·legacions i proposar les proves de les   quals  intentin valer-se per a la defensa dels seus drets o  interessos.

Cinquè pas:

Tràmit d’audiència a les persones interessades (entre 10 i 15 dies abans de redactar la proposta de resolució)

L’article 51 LRJPAPC exigeix que un cop s’ha instruït el procediment i immediatament abans de redactar la proposta de resolució, s’ha de posar l’expedient, llevat de les dades excloses del dret d’accés, en coneixement de les persones interessades, o de llurs representants, perquè puguin formular les al·legacions i aportar els documents que considerin procedents en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze dies, llevat que se’n fixi un altre a la normativa corresponent.

L’article 84 de la LRJAPPAC  també ens diu que  si abans del venciment del termini les persones interessades manifesten la seva intenció de no efectuar al·legacions ni aportar nous documents o justificacions, cal donar per realitzat el tràmit.

Es pot prescindir del tràmit d’audiència si no figuren en el procediment ni s’han de tenir en compte a la resolució altres fets ni altres al·legacions i proves que les adduïdes per la persona interessada.

Pel que fa a l’aportació de proves cal tenir en compte que l’article 79 de la LRJAPPAC ens diu que les persones interessades poden adduir, en qualsevol moment del procediment anterior al tràmit d’audiència, al·legacions i aportar documents o altres elements de judici. Les unes i els altres han de ser tinguts en compte per l’òrgan competent en redactar la proposta de resolució corresponent.

L’article 80 de la LRJAPPAC ens diu que els fets rellevants per a la decisió d’un procediment es poden acreditar per qualsevol mitjà de prova admissible en dret.

Quan l’Administració no consideri certs els fets al·legats per les persones interessades o la naturalesa del procediment ho exigeixi, l’instructor ha de disposar l’obertura d’un període de prova per un termini no superior a trenta dies ni inferior a deu, a fi que se’n puguin realitzar les que jutgi convenients.

L’instructor del procediment només pot rebutjar les proves proposades per les persones interessades si són manifestament improcedents o innecessàries, per mitjà d’una resolució motivada.

Sisè pas:

Proposta de resolució

L’article 13 del DPSAG estableix que després del tràmit anterior, l’instructor o instructora formularà la  corresponent proposta de resolució,  que  ha  de   tenir el contingut següent:

  • Els fets que s’imputen a l’expedientat.
  • La  qualificació  de  la  infracció   o  infraccions  que  constitueixen aquests fets i la seva normativa reguladora.
  • La sanció o sancions a imposar, amb indicació de la  seva   quantia  si consisteixen en multes, i els preceptes que les   estableixin.
  • Si s’escau, els pronunciaments relatius a l’existència  i   reparació  dels  danys  i  perjudicis  que  hagin  resultat   acreditats.
  • L’òrgan competent per imposar la sanció  i  la  normativa   que li atorga la competència.

Per altra banda, l’article 20.3 del DPSC, obliga a l’administració a notificar, a la persona consumidora, conjuntament amb la proposta de resolució de l’expedient sancionador, aquelles qüestions que afectin directament els seus interessos legítims.

D’acord amb l’article 23 del DPSC a la proposta de resolució, la persona instructora de l’expedient ha de fixar les quantitats percebudes indegudament i la quantia de la indemnització dels danys i perjudicis provats que ha patit la persona consumidora, així com si s’escau, la manera de reposar la situació al seu estat original.

La proposta de resolució s’ha de notificar a les parts interessades en l’expedient en allò que els afecti en els seus interessos directes i legítims i es poden fer al·legacions en els terminis fixats pel procediment sancionador.

Setè pas:

Es dicta la Resolució (12 mesos des de la notificació de la incoació)

L’article  341-6 de la LCCC estableix que el termini per a notificar la resolució expressa d’un procediment sancionador és de dotze mesos a partir de la notificació de l’acord d’incoació, excepte en els procediments sancionadors abreujats, en què el termini de caducitat és de sis mesos. El venciment d’aquests terminis sense que s’hagi notificat la resolució produeix la caducitat de l’expedient.

L’article 89 de la LRJAPPAC estableix que la resolució que posi fi al procediment ha de decidir totes les qüestions plantejades per les persones interessades i les altres que en deriven.

Quan es tracti de qüestions connexes que no hagin plantejat les persones interessades, l’òrgan competent pot pronunciar-s’hi, sempre que abans els ho doni a conèixer durant un termini no superior a quinze dies, perquè formulin les al·legacions que estimin pertinents i puguin aportar, si s’escau, els mitjans de prova.

En els procediments tramitats a sol·licitud de la persona interessada, la resolució ha de ser congruent amb les peticions que aquesta hagi formulat, sense que en cap cas pugui agreujar la seva situació inicial i sens perjudici de la potestat de l’Administració d’incoar d’ofici un nou procediment, si és procedent.

Les resolucions han de contenir la decisió, que ha de ser motivada i ha d’expressar, a més, els recursos que contra aquesta siguin procedents, l’òrgan administratiu o judicial davant el qual s’han de presentar i el termini per a interposar-los, sens perjudici que les persones interessades en puguin exercir qualsevol altre que estimin oportú.

En cap cas l’Administració no es pot abstenir de resoldre amb el pretext de silenci, obscuritat o insuficiència dels preceptes legals aplicables al cas.

L’article 24 del DPSC estableix finalment, que la restitució de les quantitats percebudes indegudament, la quantia de la indemnització per danys i perjudicis i, si s’escau, la reposició de la situació alterada per la infracció ha de ser determinada per la resolució, sense tenir el caràcter de sanció, amb pronunciament separat de la part sancionadora.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior de l’article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 29 Agost 2013, in SERVEIS PÚBLICS DE CONSUM and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink. 3 comentaris.

%d bloggers like this: