Les instal·lacions del gas i les revisions obligatòries

reclamar gas

Cada cop és més freqüent que ens truquin a la porta de casa i ens diguin “venim a fer la revisió del gas”, però de quina revisió estem parlant? De l’obligatòria? Qui la fa? La companyia que tenim contractada? Una empresa privada?

En ocasions, en fer una revisió no obligatòria ens fan signar una “factura”, que en realitat és un  contracte de manteniment, que després ens obliga a pagar durant tot l’any un servei que ni hem demanat ni sabíem que estàvem contractant i és un servei que, normalment, té un cost molt més elevat que la simple revisió obligatòria.

Compte amb les visites sorpresa que ens fan a domicili aquestes empreses que fan revisions del gas!

Com sempre diem, ser persona consumidora no és una tasca gens fàcil, per això us deixo aquí un resum de la regulació de les revisions i de les instal·lacions del gas, que poden ser de gas natural o dels gasos liquats del petroli –GLP-, més coneguts com el gas butà i el gas propà.

Hem de distingir però tres situacions amb les que ens podem trobar:

Instal·lacions canalitzades de gas natural, gas butà o gas propà (amb comptador)

Si es tracta d’una instal·lació canalitzada de gas natural, de gas butà o propà, caldrà realitzar la corresponent inspecció periòdica obligatòria, cada 5 anys, i tal i com diu l’article 7.2.1 del Reial Decret 919/2006, de 28 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11 –RTDG- aquestes inspeccions periòdiques de les instal·lacions receptores alimentades des de xarxes de distribució per canalització, hauran de ser realitzades pel distribuïdor, utilitzant mitjans propis o externs. Així mateix, es preveu que la inspecció periòdica de la part comunitària de les instal·lacions receptores haurà de ser efectuada pel distribuïdor, utilitzant mitjans propis o externs.

Els preus d’aquestes revisions no són lliures,  els marca l’administració i la persona consumidora se n’ha de fer càrrec del seu import, que es paga en la factura de subministrament i no directament a l’empresa que faci la inspecció.

Instal·lacions no canalitzades connectades a “bombones” de gas butà o gas propà.

Les persones titulars o en el seu defecte, les usuàries de les instal·lacions, hauran de realitzar, tal i com preveu l’article 22 del Reial Decret 1085/1992, de 11 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’activitat de distribució de gasos liquats del petroli – RDDGLP-, revisions periòdiques de les instal·lacions, cada 5 anys, i per fer-ho hauran d’escollir qualsevol empresa habilitada, que haurà d’expedir el corresponent certificat acreditatiu de la revisió.

Aquest certificat s’expedeix per triplicat i un dels fulls s’ha de donar a la persona consumidora, l’altre se’l queda l’empresa instal·ladora i l’altre el remet l’empresa instal·ladora a l’empresa subministradora.

L’empresa subministradora, en rebre la còpia del certificat, en tindrà constància i controlarà el dia en que s’hagi de tornar a realitzar, pel que durant l’últim any de vigència, comunicarà amb una antelació mínima de tres mesos, a la persona usuària la seva obligació de tornar a realitzar la revisió i en el cas que no tingui constància de la nova revisió obligatòria, ho comunicarà a l’administració competent i haurà d’interrompre el subministrament.

Els preus d’aquestes revisions no venen marcats per l’administració, sinó que són lliures i s’han d’informar a les persones consumidores abans de realitzar les revisions, perquè pugui escollir l’empresa habilitada que més li convingui.

Malgrat aquestes revisions periòdiques obligatòries, el titular o en el seu defecte l’usuari de la instal·lació, ha de comprovar mitjançant empreses autoritzades o quan escaigui, pels tècnics dels serveis oficials dels aparells, la data de caducitat dels elements de la instal·lació, i els haurà de substituir abans de la finalització d’aquesta data.

Instal·lacions directes des de la “bombona” als aparells mòbils unitaris de gas.

Quan parlem de les instal·lacions domèstiques d’un únic envàs de GLP de capacitat inferior a 15 Kg, connectat amb un tub flexible o acoblat directament a un sol aparell de gas mòbil, aquestes queden excloses de la revisió obligatòria, tal i com estableix l’article 4 de la ITC-ICG 06 del –RTDG -, encara que, malgrat això, la persona usuària ha de controlar la data de caducitat del tub flexible del gas i del funcionament dels aparells.

Les empreses instal·ladores de gas

En el cas del subministrament de gasos GLP, són aplicables el Reial Decret 1085/1992, de 11 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’activitat de distribució de gasos liquats del petroli – RDDGLP -i el Decret 317/1993, de 9 de novembre, sobre manteniment i revisió de les instal·lacions receptores de gasos liquats del petroli –DMRGLP-.

Abans de donar d’alta un servei de subministrament de GLP canalitzat, s’ha de realitzar una inspecció inicial per part de l’empresa subministradora per verificar que aquesta compleix la normativa de seguretat.

En el cas que, després de la inspecció realitzada per l’empresa subministradora, es detecti que la instal·lació no compleixi la normativa, l’empresa ho ha de comunicar a la persona usuària i a l’empresa instal·ladora, que haurà de solucionar l’anomalia sense cap cost per part de la persona consumidora, sempre que la disconformitat sigui conseqüència de l’actuació de l’empresa instal·ladora.

Per poder-se donar d’alta del subministrament del gas natural, caldrà que una empresa instal·ladora faci un projecte de la instal·lació i l’executi i se’n faci responsable de la seva seguretat i a partir d’aquest moment, d’acord amb l’article 34 del Reial Decret 1434/2002, de 27 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions de gas natural – RDTDCSGN -, el personal de l’empresa distribuïdora procedirà a comprovar la documentació, precintarà els equips de mesura, verificarà l’estanquitat de la instal·lació i posarà en funcionament el subministrament del gas, si tot està correcte.

Aquest article també preveu que els titulars d’aquestes instal·lacions abonin l’import derivat de les inspeccions periòdiques al distribuïdor. La instrucció tècnica complementària ICG 07 “Instal·lacions receptores de combustibles gasosos” preveu a l’apartat 4 que cada cinc anys i dins de l’any natural de venciment d’aquest període, els distribuïdors de gasos combustibles per canalització hauran d’efectuar una inspecció de les instal·lacions receptores dels seus respectius usuaris, repercutint-los el cost derivat de les inspeccions. En el supòsit d’instal·lacions de fins a 70 kW de potència instal·lada, la inspecció ha de comprendre des de la clau d’usuari fins als aparells de gas, inclosos aquests.

Addicionalment, els distribuïdors a les instal·lacions dels quals es trobin connectades les instal·lacions receptores individuals dels usuaris procediran a inspeccionar la part comunitària d’aquestes amb una periodicitat de cinc anys.

Altres inspeccions periòdiques obligatòries d’aparells relacionats amb l’electricitat i el gas.

El Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis – RITE -, estableix diverses obligacions per tal de realitzar revisions periòdiques, com és el cas de les calderes de gas, de gasoil i els aparells d’aire condicionat.

Queden fora d’aquestes revisions, els les estufes elèctriques, els termos elèctrics o els escalfadors instantanis d’aigua.

El RITE, és el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis, que té per objecte establir les exigències d’eficiència energètica i seguretat que han de complir les instal·lacions tèrmiques en els edificis destinades a atendre la demanda de benestar i higiene de les persones, durant el seu disseny i dimensionament, execució, manteniment i ús, així com determinar els procediments que permetin acreditar-ne el compliment.

Hem de considerar com instal·lacions tèrmiques les instal·lacions fixes de climatització (calefacció, refrigeració i ventilació) i de producció d’aigua calenta sanitària, destinades a atendre la demanda de benestar tèrmic i higiene de les persones.

El RITE només s’aplica a les instal·lacions tèrmiques en els edificis de nova construcció i a les instal·lacions tèrmiques en els edificis construïts, pel que fa a la seva reforma, manteniment, ús i inspecció, amb les limitacions que s’hi determinen.

S’entén per reforma d’una instal·lació tèrmica tot canvi que s’hi efectuï i que suposi una modificació del projecte o memòria tècnica amb què va ser executada i registrada. En aquest sentit, es consideren reformes les que estan compreses en algun dels casos següents:

a) La incorporació de nous subsistemes de climatització o de producció d’aigua calenta sanitària o la modificació dels existents;

b) La substitució per un altre de diferents característiques o ampliació del nombre d’equips generadors de calor o de fred;

c) El canvi del tipus d’energia utilitzada o la incorporació d’energies renovables;

d) El canvi d’ús previst de l’edifici.

Així doncs, el titular de les instal·lacions fixes de climatització (calefacció, refrigeració i ventilació) i de producció d’aigua calenta sanitària, destinades a atendre la demanda de benestar tèrmic i higiene de les persones, han de realitzar, cada any, tal i com estableix l’article 28 del RITE, una revisió d’aquestes instal·lacions per part d’empreses mantenidores autoritzades, que hauran de lliurar el certificat de manteniment, que s’ha d’enviar, si es determina, a l’òrgan competent de la comunitat autònoma, i n’ha de quedar una còpia en poder del titular de la instal·lació.

La validesa del certificat de manteniment expedit ha de ser com a màxim d’un any.

El certificat de manteniment, segons el model establert per l’òrgan competent de la comunitat autònoma, ha de tenir com a mínim el següent contingut:

a) identificació de la instal·lació;

b) identificació de l’empresa mantenidora, del mantenidor autoritzat responsable de la instal·lació i del director de manteniment, quan la participació d’aquest últim sigui preceptiva;

c) els resultats de les operacions realitzades d’acord amb la IT 3;

d) declaració expressa que la instal·lació ha estat mantinguda d’acord amb el «Manual d’ús i manteniment» i que compleix els requisits exigits a la IT 3.

Els preus de les revisions de les calderes i dels  aparells de climatització, el fixen i el cobren directament les empreses mantenidores, que n’han d’informar prèviament a les persones consumidores abans de prestar cap servei.

Requisits d’informació a les persones consumidores, per part de les empreses habilitades per realitzar les instal·lacions, el manteniment i les inspeccions del gas i les instal·lacions tèrmiques dels edificis.

revisió del gasEl TÍTOL V del Codi de Consum de Catalunya, estableix els següents requisits que han de complir les empreses que presten serveis a les persones consumidores i que per tant, són aplicables a les empreses d’ instal·lació, manteniment, reparació i revisió d’instal·lacions del gas.

  • Els empresaris que ofereixin o prestin qualsevol tipus de servei o que en facin publicitat han d’informar les persones consumidores del preu complet del servei per mitjà d’un rètol visible a l’establiment o d’una tarifa o un fullet de preus.
  • S’ha d’informar del preu total, que ha de comprendre tot tipus de tributs, càrregues i gravàmens, i també els altres conceptes accessoris al servei.
  • Els empresaris que ofereixin o prestin qualsevol tipus de servei o que en facin publicitat han de fer i lliurar a les persones consumidores un pressupost previ del servei si la persona consumidora no pot calcular directament el preu, llevat que aquesta renunciï a l’elaboració del pressupost expressament, de manera manuscrita i amb la seva signatura.
  • En el pressupost han de constar com a mínim les dades següents:
a) La identitat del prestador o   prestadora del servei, amb la indicació del nom o la raó social, el número   d’identificació fiscal i l’adreça completa d’un establiment físic del   prestador o prestadora.
b) El motiu o l’objecte del servei,   amb la indicació de les activitats o operacions que s’han de fer.
c) Les despeses que ha de satisfer   l’usuari o usuària, de manera desglossada, i l’import de les peces, els recanvis,   els accessoris i els béns que s’incorporen al servei.
d) El termini de validesa del   pressupost.
e) La data prevista per a l’inici de   la prestació i la durada del servei.
f) La data del pressupost i la   signatura d’una persona responsable de l’empresa prestadora.
g) La data de l’acceptació o del   rebuig del pressupost per part de l’usuari o usuària, amb espais reservats   per a signar cadascuna de les dues opcions, amb una mida igual.
  • Les còpies dels pressupostos s’han de conservar durant un termini mínim de sis mesos des de la no-acceptació del pressupost o des de la finalització del servei, segons que correspongui.
  • Els pressupostos no acceptats es poden cobrar si s’ha indicat així en la tarifa o el cartell de preus o si se n’ha informat expressament la persona consumidora.
  • L’import no pot sobrepassar el que s’ha indicat o el corresponent al temps real emprat per a elaborar el pressupost.
  • Els preus pressupostats no poden ésser superiors en cap cas als anunciats, sigui quin sigui el concepte al qual s’apliquin.
  • Els empresaris que ofereixin o prestin qualsevol tipus de servei o que en facin publicitat han d’estendre i lliurar, un cop finalitzat i pagat el servei, una factura, un tiquet o un justificant de pagament, amb els conceptes següents, sens perjudici del que estableix la normativa en matèria fiscal:
a) El nom o la raó social del   prestador o prestadora, el número d’identificació
fiscal i adreça completa de   l’establiment.
b) Els conceptes o les activitats en   què ha consistit el servei prestat.
c) Els imports dels conceptes o les   activitats.
d) Els impostos o les taxes aplicables   i llur import.
e) La indicació del temps de garantia   del servei, si escau.
f) La data de prestació del servei, si   escau.
  • Si es fan pagaments parcials del servei, en cada pagament s’ha de lliurar a la persona consumidora un rebut on han de constar com a mínim les dades següents:
a) La identificació del prestador o   prestadora, amb el nom o la raó social, el número d’identificació fiscal i   l’adreça de l’establiment.
b) L’objecte del servei i la indicació   de si es tracta d’un pagament a compte o d’un pagament parcial.
c) L’import pagat en l’acte en   qüestió.
d) L’import total pagat fins aquell   dia i la quantitat total que resta per pagar.
e) La data i la signatura d’una   persona responsable de l’establiment prestador.
  • A banda dels pagaments parcials, un cop finalitzat el servei, s’ha de complir l’obligació d’estendre una factura, un tiquet o un justificant de pagament.
  • L’empresari o empresària, si per qualsevol circumstància no pot complir les obligacions derivades de les relacions de consum acordades amb la persona consumidora, ha de garantir que es compleixin per mitjà de la seva pròpia infraestructura o d’una infraestructura aliena.
  • L’import de la factura no pot ésser superior a l’import pressupostat, si n’hi ha.
  • Si durant la prestació del servei apareixen nous conceptes que s’han de cobrar a la persona consumidora o altres modificacions del pressupost, el prestador o prestadora n’ha de fer una ampliació o modificació, que s’ha de comunicar a la persona consumidora i que aquesta, si escau, ha d’acceptar, de manera que en quedi constància.
  • Els serveis s’han de garantir com a mínim per un període de sis mesos des que hagi finalitzat el darrer acte o activitat en què consisteixi la prestació i durant 2 anys per les peces substituïdes.
  • Els preus, recàrrecs i suplements dels serveis són lliures, llevat dels sotmesos a règims d’aprovació o autorització prèvia, si bé s’han de respectar les obligacions d’informació prèvia que estableix aquesta llei i les altres disposicions aplicables.
  • Si per a prestar correctament el servei s’han d’incorporar peces, recanvis, accessoris o béns, s’ha de disposar d’una llista amb els preus i informar de l’existència d’aquesta llista a la persona consumidora.
  • No es poden cobrar preus abusius, especialment si les circumstàncies particulars del cas minven la llibertat d’elecció de la persona consumidora.
  • Si es cobren recàrrecs o suplements en el preu del servei, se n’ha d’informar la persona consumidora per mitjà d’una llista de preus o d’un pressupost previ per escrit.
  • Els recàrrecs o suplements en concepte d’horari nocturn només es poden cobrar si el servei es presta entre les 22 hores i les 6 hores de l’endemà.
  • Els recàrrecs o suplements en concepte de dia festiu només es poden cobrar si el servei es presta dins les vint-i-quatre hores del dia festiu. A aquests efectes, es consideren festius els diumenges i els dies festius del domicili del lloc on es presta el servei. Com a regla general, no es consideren festius els dissabtes.
  • En cap cas no es poden cobrar recàrrecs o suplements basats en la immediata disponibilitat, la urgència o conceptes semblants.
  • Els recàrrecs o suplements d’horari nocturn i dia festiu no són compatibles entre si, per la qual cosa només se’n pot cobrar un dels dos.
  • Si per a la prestació del servei s’ha de dipositar el bé, s’ha de lliurar a la persona dipositant un resguard de dipòsit, en què han de constar com a mínim les dades següents:
a) La identificació de l’establiment,   amb el nom o la raó social, l’adreça i el número d’identificació fiscal.
b) La identificació de la persona   dipositant.
c) La identificació del bé.
d) La descripció del servei de la   manera més detallada possible.
e) La data de recepció del bé i la   durada prevista del servei.
f) El termini en què prescriu el dret   a recuperar el bé dipositat.
g) La signatura o qualsevol altre   mitjà que permeti l’acreditació de la persona responsable de l’establiment   prestador.
  • El dipositari o dipositària ha de conservar una còpia del resguard de dipòsit durant tres anys.
  • Si el bé s’ha dipositat a l’establiment, per a recollir-lo s’ha de presentar el resguard de dipòsit. Si la persona consumidora no el té, ha d’acreditar la titularitat sobre el bé de qualsevol de les maneres admeses en dret.
  • Si hi ha un pressupost previ, aquest pot tenir els efectes del resguard de dipòsit, sempre que hagi estat acceptat per la persona consumidora i el document indiqui aquesta condició.
  • La persona consumidora perd el dret a recuperar el bé lliurat un cop transcorreguts tres anys des de la data de lliurament. El prestador o prestadora, amb una antelació de tres mesos al venciment d’aquest termini, ha de comunicar fefaentment a la persona dipositant la data de venciment i la destinació que preveu donar al bé. Si, un cop exhaurit el termini, la persona consumidora no ha objectat res, el prestador o prestadora pot disposar del bé de la manera que estableixen les lleis.
  • Els prestadors dels serveis de marca estan obligats, amb relació a la persona consumidora, a fer tots els tràmits, resoldre les incidències, donar informació sobre béns i serveis i respondre de les garanties comercials com si fossin la mateixa empresa de la marca que exhibeixen.
  • En cap cas no es poden anunciar marques o logotips que indueixin la persona consumidora a error o confusió sobre la naturalesa de la marca, del servei o de la relació de l’establiment amb la marca.
  • Si els prestadors apliquen preus o despeses autoritzats o decidits per l’empresa de la marca que representen, han de tenir a disposició de la persona consumidora unes taules o tarifes de preus i despeses elaborades per la marca.
  • Els prestadors de serveis de marca estan vinculats per la publicitat i les ofertes que faci l’empresa de la marca amb relació als béns o serveis que comercialitza, llevat que en el document publicitari constin els establiments que comprèn la promoció o l’oferta i els prestadors no hi estiguin inclosos.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Advertisements

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 20 Setembre 2013, in DRETS PERSONES CONSUMIDORES, SERVEIS BÀSICS and tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: