Els drets de les persones consumidores en la prestació de serveis sanitaris

Quan una persona consumidora es veu obligada a utilitzar algun servei de caràcter sanitari, de ben segur que es troba en un estat de major vulnerabilitat que quan ha de contractar qualsevol altre tipus de serveis, ja que es troba en una situació que pot afectar plenament el seu estat físic o psíquic.

prestació serveis sanitarisPer aquest motiu el Codi de Consum de Catalunya, en el seu article 111-2.c, atorga, a les persones malaltes, la consideració de persones consumidores especialment protegides,  i en el seu article  121-3 ens diu que, les persones consumidores malaltes, com la resta de col·lectius especialment protegits, gaudeixen d’una atenció especial i preferent per part dels poders públics, d’acord amb el que estableixen aquesta llei, les disposicions que la despleguin i la resta de l’ordenament jurídic.

És per això, que tant la normativa de protecció de les persones consumidores com la normativa sanitària, regula de forma detallada els nostres drets a l’hora d’utilitzar els serveis sanitaris i per aquest motiu, intentaré fer-ne un resum, en aquesta entrada del blog, per si en alguna ocasió us pot ser d’utilitat per poder exercir correctament els vostres drets.

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya –LCCC- en el seu article  122-4 cita  els béns i serveis destinats a la salut i la cura higiènica i assenyala que han de complir les condicions exigibles i especificar les mesures necessàries perquè les persones consumidores siguin informades sobre la composició, les propietats, les condicions, les precaucions d’ús i la caducitat, si escau, indicant que les disposicions d’aquesta llei només s’apliquen als serveis sanitaris públics en la mesura que siguin compatibles amb llurs característiques específiques, pel que només serà plenament aplicable en el cas dels serveis sanitaris privats.

També en el seu article 251-2, ens parla de la prestació de serveis  a les persones i els defineix com aquells serveis en que la la prestació recau sobre la mateixa persona, sia en el vessant físic, intel·lectual, psíquic, emocional o locomotor, o en qualsevol altre aspecte intrínsecament unit a la persona”.

Consideracions prèvies que cal tenir en compte per classificar correctament els contractes de prestació de serveis sanitaris

Quan anem a un professional sanitari perquè patim alguna patologia i li sol·licitem algun tipus de tractament, estem realitzant la contractació d’un servei sanitari i mitjançant aquest contracte, el/la professional sanitari/a es compromet a dirigir tots els seus esforços a la curació d’aquesta patologia, utilitzant tots els coneixements mèdics existents en aquell moment i els protocols utilitzats per cada sector.

Però aquest professional no es pot comprometre a guarir al client, perquè això és impossible de garantir, el que no vol dir que en el contracte no es pugui fixar quin és el resultat buscat.

La responsabilitat del professional recau en realitzar correctament la seva activitat, seguint el que es coneix com a “lex artis” o professionalitat, per això és diu que en aquests casos estem davant d’un contracte d’arrendament  de serveis i no d’obra.

En els contractes d’arrendament d’obra si que el professional es compromet a un resultat concret, com pot ser la graduació d’unes ulleres, o el lliurament de pròtesis fetes a mida, o alguns tipus d’intervencions de cirurgia estètica, entre d’altres.

En aquests casos si que  cal complir el contracte complint el resultat final pactat.

En aquest sentit, l’article 252-2.2. del Codi de Consum de Catalunya estableix que si  la prestació del servei implica algun tipus de resultat, la persona consumidora o tercers experts l’han de poder comprovar i verificar, sense la intervenció del prestador o prestadora.

 Així doncs, la jurisprudència diferencia entre la medicina pal·liativa, que seria un contracte de serveis i la medicina satisfactiva o voluntària, on el metge garanteix o assegura la conseqüció del resultat previst, cas en que estaríem davant d’un contracte d’obra.

Quina és la informació que ens han de lliurar, com a persones usuàries dels serveis sanitaris ?

Serveis mèdicsLa publicitat dels serveis i de les prestacions oferts al públic pels professionals sanitaris ha de respectar rigorosament la base científica de les activitats i prescripcions, i ha de ser objectiva, prudent i veraç, de manera que no aixequi falses esperances o propagui conceptes infundats.

Els professionals sanitaris poden facilitar als mitjans de comunicació, o expressar-hi directament, informacions sobre les seves activitats professionals, sempre que la informació facilitada sigui verídica, discreta, prudent i es manifesti de manera fàcilment comprensible per al col·lectiu social al qual s’adreça.

No poden ser objecte de publicitat les activitats o els productes sanitaris no autoritzats, o sobre els quals no hi hagi evidència dels seus efectes beneficiosos per a l’ésser humà, i queda prohibida la publicitat de productes i serveis de caràcter creencial i dels productes miracle.

El dret a la informació referida a la protecció de la salut i a la seguretat

De forma general, el Codi de Consum estableix que els serveis destinats a les persones consumidores no poden comportar riscos per a llur salut ni per a llur seguretat, llevat dels que siguin usuals o legalment admissibles en condicions normals o previsibles d’utilització.

Per aquest motiu, l’article 252-2.3. LCCC assenyala que si la prestació del servei comporta riscos per a la salut o la seguretat de la persona consumidora, s’ha d’informar d’aquests riscos i fer les advertències pertinents per mitjà d’un cartell visible a l’establiment o del lliurament d’un fullet a la persona consumidora.

En un àmbit més concret, referit als serveis sanitaris, cal tenir en compte que l’article 5 de la  Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries –LOPS- estableix els principis generals que han de regir en la relació entre els professionals sanitaris i les persones que atenen i són aquests:

a) Els professionals tenen el deure de prestar   una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de   salut de les persones que atenen, d’acord amb l’estat de desenvolupament dels   coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i   seguretat que estableixen aquesta Llei i la resta de normes legals i   deontològiques aplicables.

b) Els professionals tenen el deure de fer un   ús racional dels recursos diagnòstics i terapèutics al seu càrrec, prenent en   consideració, entre altres, els costos de les seves decisions, i evitant la sobreutilització, la infrautilització i la utilització inadequada dels   recursos esmentats.
c) Els professionals tenen el deure de   respectar la personalitat, la dignitat i la intimitat de les persones a les   quals atenen i han de respectar la participació d’aquestes en la presa de   decisions que els afectin. En tot cas, han d’oferir una informació suficient   i adequada perquè aquelles puguin exercir el seu dret al consentiment sobre   les decisions esmentades.
d) Els pacients tenen dret a la lliure elecció   del metge que els ha d’atendre. Tant si l’exercici professional es   desenvolupa en el sistema públic com en l’àmbit privat per compte d’altri,   aquest dret s’ha d’exercir d’acord amb una normativa explícita que ha de ser   públicament coneguda i accessible. En aquesta situació el professional pot   exercir el dret de renunciar a prestar atencions sanitàries a l’esmentada   persona només si això no comporta desatenció. En l’exercici en el sistema   públic o privat, la renúncia s’ha d’exercir d’acord amb procediments   regulars, establerts i explícits, i n’ha de quedar constància formal.
e) Els professionals i els responsables dels   centres sanitaris han de facilitar als seus pacients l’exercici del dret a   conèixer el nom, la titulació i l’especialitat dels professionals sanitaris   que els atenen, així com a conèixer la categoria i la funció d’aquests, si   estan definides en el seu centre o institució.
f) Els pacients tenen dret a rebre informació   d’acord amb el que estableix la Llei 41/2002, de 14 de   novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de  drets i   obligacions en matèria d’informació i documentació clínica – LAPIDC-.

Sobre el dret al consentiment informat

Qualsevol actuació en l’àmbit de la salut d’un pacient necessita el consentiment lliure i voluntari de l’afectat, una vegada que, rebuda la informació, hagi valorat les opcions pròpies del cas.

La informació a la que es refereix la llei, quan es parla de consentiment informat, comprèn, com a mínim, la finalitat i la naturalesa de cada intervenció, els riscos i les conseqüències.

El facultatiu ha de proporcionar al pacient, abans de demanar el seu consentiment escrit, la informació bàsica següent:

a) Les conseqüències   rellevants o d’importància que la intervenció origina amb seguretat.
b) Els riscos   relacionats amb les circumstàncies personals o professionals del pacient.
c) Els riscos   probables en condicions normals, de conformitat amb l’experiència i amb   l’estat de la ciència o directament relacionats amb el tipus d’intervenció.
d) Les   contraindicacions.

Aquest consentiment, per regla general ha de ser verbal, però s’ha de prestar per escrit en els casos d’intervenció quirúrgica, procediments diagnòstics i terapèutics invasors i, en general, aplicació de procediments que suposen riscos o inconvenients de notòria i previsible repercussió negativa sobre la salut del pacient.

El pacient sempre pot revocar lliurement per escrit el seu consentiment en qualsevol moment.

El pacient també pot renunciar a rebre informació, però aquesta renúncia  està limitada per l’ interès de la salut del pacient mateix, de tercers, de la col·lectivitat i per les exigències terapèutiques del cas.

Quan el pacient manifesti expressament el desig de no ser informat, s’ha de respectar la seva voluntat i s’ha de fer constar la renúncia documentalment, sense perjudici d’obtenir el seu consentiment previ per a la intervenció.

El dret a la informació referida a la protecció dels interessos econòmics i socials

Pel que fa al cost econòmic dels serveis necessaris, tornem a recordar que estem parlant d’uns serveis que afecten tant el nostre estat físic com psíquic i que per tant, poden condicionar les nostres decisions en trobar-nos en una situació de vulnerabilitat, pel que és molt important que els professionals sanitaris siguin conscients d’això i compleixin de forma estricta la normativa de protecció de les persones consumidores, facilitant sempre als seus pacients la següent informació:

  • Cal informar del preu dels serveis que es presten

Els professionals i les empreses que prestin serveis sanitaris han d’informar les persones consumidores del preu complet del servei per mitjà d’un rètol visible a l’establiment o d’una tarifa o un fullet de preus.

S’ha d’informar del preu total, que ha de comprendre tot tipus de tributs, càrregues i gravàmens, i també els altres conceptes accessoris al servei.

S’ha de tenir en compte que els preus, recàrrecs i suplements dels serveis són lliures, però en aquests casos, es solen utilitzar els criteris orientatius dels honoraris professionals que marquen els respectius Col·legis Professionals.Les clíniques privades

Preus amb recàrrecs o suplements

Si es cobren recàrrecs o suplements en el preu del servei, se n’ha d’informar la persona consumidora per mitjà d’una llista de preus o d’un pressupost previ per escrit.

Els recàrrecs o suplements en concepte d’horari nocturn només es poden cobrar si el servei es presta entre les 22 hores i les 6 hores de l’endemà.

Els recàrrecs o suplements en concepte de dia festiu només es poden cobrar si el servei es presta dins les vint-i-quatre hores del dia festiu. A aquests efectes, es consideren festius els diumenges i els dies festius del domicili del lloc on es presta el servei. Com a regla general, no es consideren festius els dissabtes.

En cap cas no es poden cobrar recàrrecs o suplements basats en la immediata disponibilitat, la urgència o conceptes semblants.

Els recàrrecs o suplements d’horari nocturn i dia festiu no són compatibles entre si, per la qual cosa només se’n pot cobrar un dels dos.

  • Cal lliurar un pressupost del servei que s’ha de prestar

preus serveis odontologiaD’acord amb el Codi Civil Espanyol, el contracte de serveis i pel que ara ens interessa, el de serveis sanitaris, és un contracte consensual i no requereix cap forma per la seva validesa, pot ser verbal o escrit, però sempre hi ha d’haver una contraprestació econòmica, que ha de ser determinada o determinable, però no pot quedar a l’arbitri únicament del professional.

En canvi, d’acord amb el Codi de Consum de Catalunya, els professionals i les empreses que prestin serveis i per tant, també en el cas dels serveis  sanitaris, han de fer i lliurar a les persones consumidores un pressupost previ del servei si la persona consumidora no pot calcular directament el preu, llevat que aquesta renunciï a l’elaboració del pressupost expressament, de manera manuscrita i amb la seva signatura.

Per tant, la persona consumidora o bé ha de poder pactar un preu al formalitzar el contracte, o bé ha de poder saber quin serà el cost total final, en base a la determinació del preu d’acord amb uns criteris informats al formalitzar el contracte.

Els contractes de serveis sanitaris poden tenir una durada determinada i en aquests casos aquesta serà la data de la seva finalització, però poden ser també per temps indeterminat i en aquests casos, com es tracta de contractes de confiança, es possible el desistiment unilaterals de qualsevol de les parts.

En el pressupost han de constar com a mínim les dades següents:

a) La identitat del   prestador o prestadora del servei, amb la indicació del nom o la raó social,   el número d’identificació fiscal i l’adreça completa d’un establiment físic   del prestador o prestadora.
b) El motiu o   l’objecte del servei, amb la indicació de les activitats o operacions que   s’han de fer.
c) Les despeses que   ha de satisfer l’usuari o usuària, de manera desglossada, i l’import de les   peces, els recanvis, els accessoris i els béns que s’incorporen al servei.
d) El termini de   validesa del pressupost.
e) La data prevista   per a l’inici de la prestació i la durada del servei.
f) La data del   pressupost i la signatura d’una persona responsable de l’empresa prestadora.
g) La data de   l’acceptació o del rebuig del pressupost per part de l’usuari o usuària, amb   espais reservats per a signar cadascuna de les dues opcions, amb una mida   igual.

Si durant la prestació del servei apareixen nous conceptes que s’han de cobrar a la persona consumidora o altres modificacions del pressupost, el prestador o prestadora n’ha de fer una ampliació o modificació, que s’ha de comunicar a la persona consumidora i que aquesta, si escau, ha d’acceptar, de manera que en quedi constància.

Els professionals i les empreses que prestin serveis sanitaris han de conservar les còpies dels pressupostos durant un termini mínim de sis mesos des de la no-acceptació del pressupost o des de la finalització del servei, segons que correspongui.

Els pressupostos no acceptats es poden cobrar si s’ha indicat així en la tarifa o el cartell de preus o si se n’ha informat expressament la persona consumidora. L’import no pot sobrepassar el que s’ha indicat o el corresponent al temps real emprat per a elaborar el pressupost.

Els preus pressupostats no poden ésser superiors en cap cas als anunciats, sigui quin sigui el concepte al qual s’apliquin.

  • Cal lliurar la factura del servei realitzat

Els empresaris que ofereixin o prestin qualsevol tipus de servei o que en facin publicitat han d’estendre i lliurar, un cop finalitzat i pagat el servei, una factura, un tiquet o un justificant de pagament, amb els conceptes següents, sens perjudici del que estableix la normativa en matèria fiscal:

a) El nom o la raó social del prestador o   prestadora, el número d’identificació fiscal i adreça completa de   l’establiment.
 
b) Els conceptes o les activitats en què ha   consistit el servei prestat.
 
c) Els imports dels conceptes o les activitats.
 
d) Els impostos o les taxes aplicables i llur   import.
 
e) La indicació del temps de garantia del   servei, si escau.
 
f) La data de prestació del servei, si escau.

Cal lliurar un rebut en el cas de pagaments parcials

Si es fan pagaments parcials del servei, en cada pagament s’ha de lliurar a la persona consumidora un rebut on han de constar com a mínim les dades següents:

a) La identificació del prestador o   prestadora, amb el nom o la raó social, el número d’identificació fiscal i   l’adreça de l’establiment.
 
b) L’objecte del servei i la indicació de si   es tracta d’un pagament a compte o d’un pagament parcial.
 
c) L’import pagat en l’acte en qüestió.
 
d) L’import total pagat fins aquell dia i la   quantitat total que resta per pagar.
 
e) La data i la signatura d’una persona   responsable de l’establiment prestador.

L’import de la factura no pot ésser superior a l’import pressupostat, si n’hi ha.

  • Cal donar una garantia dels serveis prestats

Els serveis s’han de garantir com a mínim per un període de sis mesos des que hagi finalitzat el darrer acte o activitat en què consisteixi la prestació.

  • Cal facilitar l’accés a la història clínica

La història clínica ha d’incorporar la informació que es consideri transcendental per al coneixement veraç i actualitzat de l’estat de salut del pacient. Qualsevol pacient o usuari té dret al fet que quedi constància, per escrit o en el suport tècnic més adequat, de la informació obtinguda en tots els seus processos assistencials, realitzats pel servei de salut tant en l’àmbit d’atenció primària com d’atenció especialitzada.

El contingut mínim de la història clínica ha de ser el següent:

a) La documentació relativa al full   clinicoestadístic.
b) L’autorització d’ingrés.
c) L’informe d’urgència.
d) L’anamnesi i l’exploració física.
e) L’evolució.
f) Les ordres mèdiques.
g) El full d’interconsulta.
h) Els informes d’exploracions   complementàries.
i) El consentiment informat.
j) L’informe d’anestèsia.
k) L’informe de quiròfan o de registre del part.
l) L’informe d’anatomia patològica.
m) L’evolució i planificació de cures   d’infermeria.
n) L’aplicació terapèutica d’infermeria.
ñ) El gràfic de constants.
o) L’informe clínic d’alta.

El pacient té el dret d’accés a la documentació de la història clínica i a obtenir còpia de les dades que hi figuren.

El dret a l’accés del pacient a la documentació de la història clínica no es pot exercir en  perjudici del dret de terceres persones a la confidencialitat de les dades que hi consten recollides en interès terapèutic del pacient, ni en perjudici del dret dels professionals que participen en la seva elaboració, que poden oposar al dret d’accés la reserva de les seves anotacions subjectives.

  • Cobertura de responsabilitat

Els professionals sanitaris que exerceixin en l’àmbit de l’assistència sanitària privada, així com les persones jurídiques o entitats de titularitat privada que prestin qualsevol classe de serveis sanitaris, estan obligats a subscriure l’oportuna assegurança de responsabilitat, un aval o una altra garantia financera que cobreixi les indemnitzacions que puguin derivar d’un dany eventual a les persones causat per la prestació de l’assistència o els serveis esmentats.

 Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Advertisements

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 12 Octubre 2013, in DRETS PERSONES CONSUMIDORES, SALUT, SERVEIS A LES PERSONES and tagged , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

%d bloggers like this: