Desapareixen les OMIC ?

La defensa de les persones consumidores deixa de ser una de les competències que fins ara podien exercir els ajuntaments de tota Espanya

Les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor, conegudes com OMIC, poden tenir els seus dies comptats com a conseqüència de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat   de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local –LRSAL-, que ha modificat, entre d’altres, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local –LBRL-.

Ja vaig parlar en una altra ocasió, de quines són les tasques que fan aquestes oficines en la defensa dels drets de les persones consumidores, en un article dedicat als serveis públics de consum que podreu recuperar en aquest enllaç, però el que ara m’interessa és assenyalar que la LRSAL pot tenir un fort impacte negatiu pel que fa a la protecció dels drets de les persones consumidores i usuàries, perquè ha tret del llistat de les competències municipals, entre d’altres, les competències de consum que fins ara tenien els Ajuntaments de tota Espanya com a competències pròpies.

Servei d'atenció als consumidorsEn l’anterior redactat de la LBRL, en el seu article 25.2.g, es deia que els municipis exercirien, en tot cas, competències, en els termes de la legislació de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, en matèria de defensa dels usuaris i dels consumidors.

Doncs bé, aquesta competència ha desaparegut amb l’entrada en vigor de la LRSAL, que no ha inclòs la protecció de les persones consumidores en el seu nou llistat de competències municipals.

La LRSAL afecta exclusivament a les oficines que prestaven informació i assessoraments als ciutadans, en temes de consum, quan aquestes siguin de titularitat municipal, però no a les de titularitat autonòmica.

Això vol dir que els ciutadans i ciutadanes no queden desprotegits perquè les autonomies seguiran realitzant aquestes competències, però és evident que els ciutadans i ciutadanes perden la proximitat que fins ara oferien els ajuntaments i per descomptat, veuran com s’allarguen els seus tràmits, donat que, cas que desapareguin aquests serveis locals, tota l’atenció dels temes de consum s’haurà de fer en els punts que habilitin les respectives Comunitats Autònomes.

Si voleu més informació podeu escoltar el programa de Mataró Ràdio, del dia 19/03/2014,  dedicat a la situació dels drets de les persones consumidores a 2014.

http://www.ivoox.com/2014-03-19-els-drets-dels-consumidors_md_2936830_1.mp3″ Ir a descargar

La competència de consum ara només és de la Generalitat

La Generalitat de Catalunya té competències exclusives en consum tal i com s’estableix a l’article 123 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que ens diu que  correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas, la defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació, la regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin, la  regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum, la formació i l’educació en el consum i la regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris.

En aquest marc competencial, es va crear l’Agència Catalana del Consum, que és qui a Catalunya té assignades totes les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de consum.

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya –CCC- estableix en el seu article 126-10 que qualsevol òrgan o organisme de titularitat pública dependent d’una administració pública catalana, ja sigui municipal, comarcal o provincial,  que acompleixi tasques d’informació, orientació i assessorament a les persones consumidores té la consideració de servei públic de consum en l’àmbit de la seva demarcació territorial i d’acord amb les seves competències.

Però el Codi de Consum, bo i que dona competències en matèria de defensa de les persones consumidores als municipis, no ho estableix com a competència obligatòria i ens diu que les persones consumidores han de gaudir, com a mínim, d’accés a un servei públic de consum en llur comarca. Aquest servei el porten a terme actualment els respectius Consells Comarcals.

L’article 42.3  de la LBRL preveu que les lleis de les comunitats autònomes han de determinar les competències i recursos econòmics que, en tot cas , se’ls assignin a les comarques i per tant,  les úniques oficines més properes pels ciutadans i ciutadanes que podrien quedar després de la publicació de la LRSAL, serien els Consells Comarcals, que ja disposen de les Oficines Comarcals d’Informació al Consumidor “OCIC”.

Quin és el futur de les oficines municipals d’informació al consumidor?

  • Una possibilitat: La delegació de les competències de consum als ajuntaments.

La publicació de la LRSAL implica que els Ajuntament ja no són competents i  han de deixar de prestar aquest servei adreçat a totes les persones consumidors, però deixa oberta la porta a que les Comunitats Autònomes, en el nostre cas, la Generalitat de Catalunya, delegui en els ajuntaments l’exercici de les seves competències en consum.

Així doncs, l’article 27 de la LBRL queda redactat en aquest sentit i ens diu que l’Estat i les comunitats autònomes , en l’exercici de les seves respectives competències , podran delegar en els municipis l’exercici de les seves competències .

En aquest cas, els ajuntaments podrien seguir realitzant les seves tasques des de les OMIC, però en comptes de fer-ho com a competències pròpies, ho ferien com a competències delegades.

Però aquesta delegació té unes condicions:

  • La delegació   haurà de millorar l’eficiència de la gestió pública , contribuir a eliminar   duplicitats administratives i ser d’acord amb la legislació d’estabilitat   pressupostària i sostenibilitat financera .
  • La delegació   ha de determinar l’abast, contingut , condicions i durada d’aquesta, que no   podrà ser inferior a cinc anys , així com el control d’eficiència que es   reservi l’Administració delegant i els mitjans personals , materials i   econòmics , que aquesta assigni sense que pugui suposar una major despesa de   les administracions públiques .
  • La delegació   s’ha d’acompanyar d’ una memòria econòmica on es justifiquin els principis a   què es refereix el paràgraf segon d’aquest apartat i es valori l’impacte en   la despesa de les administracions públiques afectades sense que, en cap cas ,   pugui comportar una major despesa de les mateixes .
  • La delegació   haurà d’anar acompanyada en tot cas de la corresponent finançament , per la   qual cosa serà necessària l’existència de dotació pressupostària adequada i   suficient en els pressupostos de l’Administració delegant per a cada exercici   econòmic , sent nul · la sense aquesta dotació .
  • Les   competències delegades s’exerceixen d’acord amb la legislació de l’Estat o de   les comunitats autònomes .

Com veiem, les OMIC no tenen perquè desaparèixer, però es clar, això dependrà de la viabilitat pressupostària de les Comunitats Autònomes, perquè com hem vist s’exigeix que, per poder delegar, caldrà l’existència de dotació pressupostària de la Generalitat de Catalunya.

En el Codi de Consum de Catalunya ja es preveu, en el seu article 126.10.5, que la  Generalitat ha de cooperar amb les administracions locals que exerceixen competències en matèria de consum i subscriure-hi convenis de col·laboració per a compartir la dotació dels mitjans tècnics i materials adequats per al compliment de llurs finalitats, però això era en el marc de les competències pròpies dels ajuntaments i ara ens trobem en una situació nova que caldrà valorar en un context de greu crisis econòmica.

Els ajuntaments poden mantenir les OMIC ?

omic 2Com hem vist, les competències de consum ja no són pròpies dels ajuntaments i només poden ser delegades per part de les comunitats autònomes, però l’article 7.4  de la LBRL, queda modificat per la LRSAL i estableix que les entitats locals només podran exercir competències diferents de les pròpies i de les atribuïdes per delegació quan no es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal , d’acord amb els requeriments de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i no incorri en un supòsit d’execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública .

A aquests efectes, seran necessaris i vinculants els informes previs de l’Administració competent per raó de matèria , en què s’assenyali la inexistència de duplicitats , i de l’Administració que tingui atribuïda la tutela financera sobre la sostenibilitat financera de les noves competències .

En tot cas , l’exercici d’aquestes competències s’ha de fer en els termes que preveu la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes .

En aquest cas, la Generalitat de Catalunya podria emetre un informe assenyalant que la defensa de les persones consumidores, en els diferents àmbits territorials municipals, no suposa l’existència de duplicitats competencials i  en aquest cas, els respectius municipis que volguéssin seguir prestant aquest servei a la ciutadania, haurien de poder demostrar que  no posarien en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la seva  Hisenda municipal , d’acord amb els requeriments de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, pel que haurien de ser ajuntaments sense problemes econòmics, el que, en aquests moments de crisis econòmica, complica força la possibilitat d’optar per aquesta via.

El cost econòmic de les OMIC

Els Servei de Suport a les Polítiques de Consum de la Diputació de Barcelona és un referent per a tots els municipis de la Província de Barcelona, i col·labora amb els ajuntaments de la província en el desenvolupament de polítiques públiques de defensa dels drets de la ciutadania en l’àmbit del consum.

En aquest marc, el Servei de Programació de l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns i el Servei de Suport a les Polítiques de Consum de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona,  van impulsar la creació del “Cercle de Comparació Intermunicipal de les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor”, que  és un instrument de suport a l’avaluació i millora de la prestació del servei que faciliten les oficines municipals d’informació i defensa del consumidor a la ciutadania.

Aquest projecte pretén la millora de la qualitat dels serveis a partir de la definició i validació d’indicadors de les OMICs de cada municipi, l’anàlisi de resultats, i la comparació entre diferents serveis de consum per identificar punts forts i oportunitats de millora.

Podeu trobar els resultats dels seus estudis en el següent enllaç al portal del Servei de Suport a les Polítiques de Consum de la Diputació de Barcelona.

En aquest enllaç hi podreu trobar els resultats dels estudis corresponents als anys 2008 a 2012 i d’acord amb les dades de lliure difusió que consten a l’estudi corresponent a la cinquena edició,  de l’any 2012 i m’agradaria reproduir els següents punts:

Segons aquest estudi

  • Les OMIC tenen una despesa corrent per habitant de 1.10 €, que correspon al 0.14 % del pressupost corrent municipal.
  • De mitjana hi havia una persona a l’OMIC per cada 36.697 habitants.
  • Cada persona que presta els seus serveis a una OMIC atén una mitjana de 1.457 casos.
  • La despesa corrent mitjana per cas atès va ser durant l’any 2012 de 27.7 €.
  • El 47 % de les reclamacions es van resoldre favorablement des de les OMIC
  • El 13 % de les reclamacions i el 60 % de les denúncies van ser tramitades a altres organismes.

També és molt interessant aquesta nota de premsa, on queda clar que les OMIC representa una de les despeses menys costoses del municipi i una de les tasques més agraïdes per la població.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, la publicitat aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Advertisements

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 31 Desembre 2013, in DRETS PERSONES CONSUMIDORES, FÒRUM, SERVEIS PÚBLICS DE CONSUM and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 2 comentaris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: