Consum i planejament urbanístic

PAUMCom ja vaig comentar en un altre article publicat en aquest mateix blog que portava per títol Vull comprar un terreny per edificar. Què haig de saber-ne abans?”, el dret de la propietat no és un dret absolut sinó què és un dret limitat i aquesta limitació, la imposa la legislació i el planejament urbanístic, per aquest motiu, a l’hora de comprar un solar o un habitatge per fer-hi reformes, ens cal saber quina és la situació urbanística de l’habitatge o del solar, per poder-ne avaluar les seves possibilitats i poder considerar-ne o no la seva compra.

En una primera aproximació hem de distingir entre la planificació territorial i la planificació urbanística.

A Catalunya, la planificació territorial  té el seu marc en la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial –LPTC-.

D’aquesta normativa hem de destacar els següents elements de planificació :

  • El Pla Territorial General (PTG), que és l’instrument que defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada, marc orientador de les accions que emprenen els poders públics per a crear les condicions adequades per a atreure l’activitat econòmica als espais idonis i per aconseguir que els ciutadans tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants, independentment de l’àmbit territorial on visquin.
  • Els plans territorials parcials (PTP), que són els instruments per a definir els objectius d’equilibri d’una part del territori de Catalunya i el marc orientador de les accions que s’hi emprendran per tal d’avançar cap a una determinada visió de futur.
  • Els plans directors territorials (PDT), que són els plans que concreten les directrius generals del planejament que contenen el Pla territorial general de Catalunya o els plans territorials parcials per als aspectes o en les àrees sobre les quals incideixen.
  • Els plans territorials sectorials (PTS), que són els plans d’incidència territorial que elaboren els departaments en àmbits temàtics de la seva competència. El seu àmbit d’aplicació és tot el territori de Catalunya.

En l’àmbit del planejament urbanístic la normativa de referència és el  Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme –TRLU-, que estableix que la planificació urbanística del territori es duu a terme mitjançant el planejament urbanístic general, que és integrat per:

Els plans directors urbanístics (PDU)

Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM)

Les normes de planejament urbanístic (NPU).

Els programes d’actuació urbanística municipal són també part del planejament urbanístic general i el complementen (PAUM)

El planejament urbanístic general es desenvolupa per mitjà del planejament urbanístic derivat, que és integrat per:

  • Els plans especials urbanístics (PEU).
  • Els  plans de millora urbana (PMU).
  • Els plans parcials urbanístics (PPU).
  • Els plans parcials urbanístics de delimitació (PPUD).
  • Els ajuntaments, d’acord amb la legislació de règim local, poden aprovar ordenances d’urbanització i d’edificació per regular aspectes que no són objecte de les normes dels plans d’ordenació urbanística municipal, sense contradir-ne ni alterar-ne les determinacions.

Existeix una clara connexió entre el planejament urbanístic i el planejament territorial, i l’article 11.4 de la LPTC estableix que “Els plans d’ordenació urbanística han d’ésser coherents amb les determinacions del Pla Territorial General i dels plans territorials parcials i facilitar-ne l’acompliment”

Anem a veure una mica quins són els continguts de les diferents figures del planejament urbanístic.

Figures del planejament urbanístic general

Plans directors urbanístics

Qui els fa?

Correspon de formular els plans directors urbanístics a les entitats i els organismes que determini el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, un cop vist l’informe de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, amb la participació dels ajuntaments afectats.

Quin abast tenen?

Els plans directors urbanístics (PDU), estableixen les directrius per coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal.

La resta del  planejament urbanístic que resulti afectat per les determinacions d’un pla director urbanístic s’hi ha d’adaptar.

Quin és el seu contingut?

El PDU estableix  directius perquè el desenvolupament urbanístic sigui sostenible, fent especial atenció a  la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic.

La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com ara xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament d’aigua, de telecomunicacions, d’equipaments i altres de semblants.

També estableixen mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l’estructuració orgànica d’aquest sòl.

Quins documents l’integren?

A l’hora de dissenyar un pla director urbanístic, aquest s’ha de documentar amb el següent contingut:

a) Els estudis justificatius.

b) La memòria.

c) La programació de les actuacions per aplicar-los.

d) Les bases tècniques i econòmiques per desenvolupar-los.

e) Els plànols d’informació i d’ordenació.

f) Les normes que s’han de complir obligadament.

Plans d’ordenació urbanística municipal (POUM)

Qui els fa?

Correspon de formular els plans d’ordenació urbanística municipal i els programes d’actuació urbanística municipal als ajuntaments.

Quin abast tenen?

Els plans d’ordenació urbanística municipal són l’instrument d’ordenació urbanística integral del territori i poden abastar un terme municipal o més d’un.

Quin és el seu contingut?

Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:

a) Classificar el sòl, amb vista a l’establiment del règim jurídic corresponent.

b) Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic.

c) Definir l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació urbanística del territori i establir les pautes per a fer-ne el desenvolupament, sense que aquesta definició impedeixi formular plans especials urbanístics autònoms per a implantar altres elements integrants de l’estructura general del territori.

d) Determinar les circumstàncies que en poden produir la modificació o la revisió.

Quin és el seu contingut ?

a) Classifiquen el territori en les classes de sòl definides per aquesta Llei i en els àmbits o les superfícies que resultin necessaris en funció dels objectius de desenvolupament i de la complexitat urbanística del municipi.

b) Estableixen les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per aconseguir la plena efectivitat del règim respectiu.

c) Desenvolupen per a cada classe de sòl l’estructura general i el model del territori.

d) Determinen els indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic i social del sistema urbà que hagin d’ésser considerats per decidir l’oportunitat i la conveniència de cada actuació, d’acord amb els interessos públics derivats de l’imperatiu d’utilització racional del territori.

e) Incorporen previsions sobre la disponibilitat dels recursos hídrics i energètics.

f) Defineixen el sistema general d’espais lliures públics, que ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m² per cada 100 m² de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic. Aquest estàndard mínim no és aplicable als plans d’ordenació urbanística municipal de municipis que tinguin una població inferior a tres mil habitants i d’escassa complexitat urbanística, que només distingeixin entre sòl urbà i sòl no urbanitzable, amb el benentès que aquests plans han d’efectuar una reserva de sòl que sigui adequada a les necessitats del municipi.

g) Poden definir el sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics i preveure reserves d’aquest tipus en sectors de planejament urbanístic derivat en substitució total o parcial de la reserva d’equipaments, sempre que s’acrediti que no cal destinar-los a equipaments públics. Aquestes reserves incloses en sectors no poden ésser superiors al 5% de la reserva global del municipi per a equipaments públics locals.

h) Estableixen les determinacions necessàries per assolir una mobilitat sostenible en el municipi.

i) Estableixen, per mitjà de l’agenda, quan no tenen cap programa d’actuació urbanística, les determinacions pròpies d’aquests pel que fa a les prioritats i a les previsions temporals de l’execució del pla d’ordenació urbanística municipal.

  • En sòl urbà, els plans d’ordenació urbanística municipal:

a) Apliquen les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d’aquest per a sistemes urbanístics generals i locals, respectant sempre la proporció adequada a les necessitats de la població.

b) Assignen usos detallats per a cada zona.

c) Regulen els paràmetres i els criteris d’harmonització formal i compositiva de les edificacions.

d) Determinen quins valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i mediambientals hi han d’ésser protegits.

e) Regulen l’ús del subsòl, per fer factibles la prestació dels serveis i la implantació de les infraestructures necessàries per a la col·lectivitat, respectant sempre els aprofitaments privats que hi siguin compatibles.

  • En sòl urbà consolidat, i en els àmbits del sòl urbà no consolidat no inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana:

Els plans d’ordenació urbanística municipal detallen l’ordenació urbanística del sòl, fixen els paràmetres urbanístics necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació i assenyalen les alineacions. Pel que fa a l’ordenació de volums, el pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d’alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l’edificació que, sense alterar l’aprofitament urbanístic de la zona o de l’illa, admeten variació.

  • En sòl urbà consolidat:

Els plans d’ordenació urbanística municipal precisen les rasants i les característiques i el traçat de les obres d’urbanització. En els àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals els plans delimitin polígons d’actuació, les obres d’urbanització i les rasants s’han de definir i concretar mitjançant un projecte d’urbanització.

Els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen quins són els elements d’urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.

  • En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un pla de millora urbana:

Els plans d’ordenació urbanística municipal fixen els índexs d’edificabilitat bruta, les densitats, els usos principals i compatibles, i els estàndards per determinar les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments. Aquests sectors poden ésser físicament discontinus.

  • En sòl urbanitzable delimitat:

Els plans d’ordenació urbanística municipal concreten la delimitació dels sectors, que poden ésser físicament discontinus i, per a cadascun d’aquests, els índexs d’edificabilitat bruta; la densitat màxima, que no pot superar en cap cas els cent habitatges per hectàrea; els usos principals i compatibles, i els estàndards que determinen les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments. En el cas dels sectors que és previst de desenvolupar d’una manera immediata, poden establir l’ordenació detallada del sòl amb el nivell i documentació propis d’un pla parcial urbanístic i altres determinacions pròpies d’aquest instrument, sense necessitat de tramitar-lo per a desenvolupar el sector si així ho determinen expressament.

  • En sòl urbanitzable no delimitat:

Els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen:

a) Les magnituds màximes o mínimes de les actuacions urbanístiques que hi són permeses, en funció dels diferents usos.

b) Les intensitats màximes dels usos urbanístics.

c) Les connexions amb les infraestructures exteriors.

d) Els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta.

  • En sòl no urbanitzable, els plans d’ordenació urbanística municipal:

a) Regulen cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb el grau de conservació i protecció pretesos.

b) Regulen els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles.

c) Estableixen els llindars.

d) Contenen, si escau, el catàleg a què es refereix l’article 50.2 del TRLUC.

Quins documents l’integren?

a) La memòria descriptiva i justificativa del pla, amb els estudis complementaris que escaiguin.

b) Els plànols d’informació i d’ordenació urbanística del territori i, en el cas del sòl urbà consolidat, de traçat de les xarxes bàsiques d’abastament d’aigua, de subministrament de gas i d’energia elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel pla.

c) Les normes urbanístiques.

d) El catàleg de béns a protegir.

e) L’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar.

f) La documentació mediambiental adequada i, com a mínim, l’informe mediambiental.

g) El programa d’actuació urbanística municipal, si escau.

h) La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge de protecció pública en les modalitats corresponents que aquesta Llei determina.

Programes d’actuació urbanística municipal (PAUM)

L’adopció dels programes d’actuació urbanística municipal és de caràcter potestatiu, però són l’expressió de les polítiques municipals de sòl i d’habitatge i contenen les previsions i els compromisos assumits per al desenvolupament dels plans d’ordenació urbanística municipal corresponents pel que fa a la reforma i la millora urbanes, als equipaments i a la generació d’activitat econòmica, dins el marc del desenvolupament urbanístic sostenible.

Les determinacions del programa d’actuació urbanística municipal definitivament aprovat, en els municipis que en tenen, són el marc de referència adequat per concertar actuacions en matèria de sòl i d’habitatge entre els ajuntaments i l’Administració de la Generalitat.

Els programes d’actuació urbanística municipal tenen vigència indefinida, sens perjudici de l’abast temporal de llurs determinacions que tinguin aquesta naturalesa, i s’han de referir tant a les actuacions del sector públic com a les dels i de les particulars.

L’adopció, l’actualització, la modificació o la revisió dels programes d’actuació urbanística municipal, si es tramiten amb independència del pla d’ordenació urbanística municipal corresponent, segueixen el mateix procediment que aquest.

Els programes d’actuació urbanística municipal s’han d’actualitzar cada sis anys.

Contingut dels programes d’actuació urbanística municipal

POUMEls programes d’actuació urbanística municipal poden delimitar el sòl urbanitzable no delimitat i modificar els sectors prèviament delimitats, fins i tot per atribuir-los la condició de sòl urbanitzable no delimitat. En tots aquests supòsits, han de contenir les determinacions pròpies dels plans d’ordenació urbanística municipal i la documentació que sigui pertinent. Els programes d’actuació urbanística municipal no poden alterar la classificació del sòl no urbanitzable.

Els programes d’actuació urbanística municipal completen, si escau, la determinació dels criteris objectius que han de permetre decidir la conveniència o la necessitat de la delimitació i la transformació urbanística del sòl urbanitzable no delimitat.

Els programes d’actuació urbanística municipal poden incloure sistemes urbanístics generals en els sectors de sòl urbanitzable i en els sectors subjectes a plans de millora urbana, i també en els polígons d’actuació urbanística en sòl urbà. Així mateix, poden acordar operacions de millora urbana i actuacions sotmeses a un pla especial urbanístic, i també delimitar polígons d’actuació urbanística no definits pel pla d’ordenació urbanística municipal corresponent.

Els programes d’actuació urbanística municipal han de concretar i distribuir les reserves de sòl que el pla d’ordenació urbanística municipal corresponent determini, si el pla d’ordenació urbanística municipal no ho fa.

Els programes d’actuació urbanística municipal han d’establir terminis per a l’execució de les obres d’urbanització, poden fixar terminis per a l’edificació dels solars, delimitar àrees tant per a l’exercici dels drets de tempteig i de retracte com per a l’aplicació de programes de rehabilitació d’edificis, definir sectors d’urbanització prioritària, incloure les reserves de terrenys i establir les mesures pertinents per a l’adequada culminació urbanística de les urbanitzacions existents.

Documentació dels programes d’actuació urbanística municipal

a) La memòria raonada dels objectius que persegueixen i de les mesures i els mitjans programats per assolir-los, en coherència amb el planejament de rang superior.

b) La relació de les actuacions programades.

c) El calendari d’execució.

d) L’avaluació econòmica i financera, que ha de contenir un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.

e) Els estudis complementaris que escaiguin.

f) Els plànols d’informació, de delimitació i d’esquemes d’integració urbana de les actuacions i, si s’escau, els plànols d’ordenació i les normes per aplicar-los.

Les Normes de planejament urbanístic

Correspon de formular les normes de planejament urbanístic a la direcció general competent en matèria d’urbanisme, d’ofici, en els supòsits especificats pels articles 62 i 63 del TRLUC, o a proposta dels ajuntaments.

Les normes de planejament urbanístic són instruments del planejament urbanístic general que supleixen els plans d’ordenació urbanística municipal en els supòsits de suspensió determinats per l’article 63 TRLUC i en els supòsits de pèrdua de vigència.

Les normes de planejament urbanístic, a més del que disposa l’apartat 1, poden complementar les determinacions dels plans d’ordenació urbanística municipal. En aquest cas, les normes es poden referir a una pluralitat de municipis, i també poden establir determinacions d’interès supramunicipal, amb vista a satisfer objectius establerts en el planejament territorial o en les directrius d’un pla director urbanístic.

Figures del planejament urbanístic derivat

Correspon de formular els plans especials urbanístics de desenvolupament, els plans de millora urbana i els plans parcials urbanístics als ens locals, a les entitats urbanístiques especials o als altres òrgans competents en matèria d’urbanisme, segons correspongui, sens perjudici de la iniciativa privada.

En el cas dels plans especials urbanístics autònoms, correspon de formular-los a l’administració que tingui a càrrec l’execució directa de les obres corresponents a les infraestructures que ordenen o, en el cas d’infraestructures de titularitat privada, a la persona titular.

Plans parcials urbanístics

Els plans parcials urbanístics tenen per objecte, en sòl urbanitzable, desenvolupar el planejament urbanístic general i contenen totes les determinacions pertinents per a l’ordenació urbanística detallada dels sectors que abasten, de conformitat amb el règim del sòl urbanitzable.

Els plans parcials urbanístics:

a) Qualifiquen el sòl.

b) Regulen els usos i els paràmetres de l’edificació que han de permetre l’atorgament de llicències.

c) Assenyalen les alineacions i les rasants.

d) Defineixen els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums. El pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d’alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l’edificació que, sense alterar l’aprofitament urbanístic de la zona o de l’illa, admeten variació.

e) Poden precisar directament les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques. En aquest cas, el pla ha de definir les obres amb el grau suficient de detall per permetre’n l’execució immediata, avaluar-ne el cost i preveure les etapes d’execució per a cada polígon d’actuació urbanística i ha d’establir uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i despeses d’urbanització, sens perjudici que els projectes d’urbanització complementaris els concretin. Opcionalment, les obres d’urbanització bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte d’urbanització.

f) Estableixen les condicions de gestió i els terminis per promoure els instruments corresponents i per executar les obres d’urbanització i d’edificació, sens perjudici que aquests puguin ésser modificats pel programa d’actuació urbanística municipal.

g) Preveuen la localització concreta dels terrenys on s’ha de materialitzar, si escau, la reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública, d’acord amb aquesta Llei i el planejament general, i estableixen els terminis obligatoris en els quals l’administració actuant i les persones propietàries adjudicatàries de sòl destinat a habitatge de protecció pública han d’iniciar i acabar l’edificació dels dits habitatges.

3. En els sectors d’ús residencial, els plans parcials urbanístics han de reservar sòl per a sistemes, com a mínim, en les proporcions següents:

a) Per a zones verdes i espais lliures públics, 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre edificable, amb un mínim del 10% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística.

b) Per a equipaments de titularitat pública, el valor inferior resultant de les proporcions següents: 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre o 20 m2 de sòl per cada habitatge; amb un mínim, en tots els casos, del 5% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si escau. El planejament urbanístic general, en el cas que prevegi el sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics, pot determinar que la reserva per a equipaments de titularitat pública es destini, en sectors determinats, totalment o parcialment, al sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics.

En els sectors d’ús no residencial, els plans parcials urbanístics han de reservar per a zona verda un mínim del 10% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística i han de reservar per a equipaments un mínim del 5% de la dita superfície, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si s’escau.

En els sectors en què s’admet tant l’ús residencial com altres usos, els estàndards es computen independentment en funció dels diferents usos si la zonificació estableix la destinació concreta a cadascun d’aquests usos. S’han d’aplicar, en tots els casos, les reserves que s’estableixen per a l’ús residencial quan la regulació de la zona admet indistintament usos residencials i no residencials.

Els ajuntaments, en ocasió de la tramitació d’un pla parcial urbanístic que precisi les obres d’urbanització bàsiques, o en ocasió de la tramitació del projecte d’urbanització, han de concretar les característiques del mobiliari urbà, l’arbrat, l’enjardinament, el paviment de les voreres, el tipus de vorades i d’enllumenat i la senyalització, d’acord amb les prescripcions municipals pertinents, a fi de possibilitar-ne la valoració i el costejament ulterior a càrrec de les persones propietàries afectades.

Documentació dels plans parcials urbanístics

a) La memòria, i els estudis justificatius i complementaris.

b) Els plànols d’informació, d’ordenació, de projecte i, si escau, de detall de la urbanització.

c) Les normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació del sòl.

d) L’avaluació econòmica i financera, que ha de contenir l’estudi i justificació de la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.

e) El pressupost de les obres i els serveis.

f) El pla d’etapes.

g) La divisió poligonal, si escau.

h) La justificació que es compleixen les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible.

i) La documentació mediambiental pertinent i, com a mínim, l’informe mediambiental.

j) La justificació que s’adequa al programa d’actuació urbanística municipal, si s’escau.

Plans especials urbanístics de desenvolupament

En desenvolupament de les previsions del planejament territorial o del planejament urbanístic general, es poden aprovar plans especials urbanístics si són necessaris per a assolir les finalitats següents:

a) La protecció del medi rural i del medi natural.

b) La protecció de béns catalogats.

c) El desenvolupament del sistema urbanístic de comunicacions i les seves zones de protecció.

d) El desenvolupament del sistema urbanístic d’equipaments comunitaris. Si el planejament urbanístic general no ho fa, poden concretar l’ús de l’equipament comunitari i la titularitat pública o privada.

e) El desenvolupament del sistema urbanístic d’espais lliures públics.

f) L’ordenació del subsòl, si no és objecte d’una altra figura de planejament urbanístic derivat.

g) La identificació i la regulació de les masies, cases rurals i altres edificacions.

h) Les actuacions específiques en sòl no urbanitzable.

i) La implantació d’obres i usos relacionats amb l’activitat de càmping i amb l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda previstos expressament en el pla d’ordenació urbanística municipal.

j) La implantació d’activitats vinculades a l’explotació de recursos naturals.

k) Qualsevol altra finalitat anàloga.

Els plans especials urbanístics de desenvolupament previstos expressament en el planejament territorial o en el planejament urbanístic general han d’ajustar llurs determinacions a les del pla que desenvolupen.

Els plans especials urbanístics de desenvolupament no previstos expressament en el planejament territorial o en el planejament urbanístic general no poden substituir en cap cas el pla d’ordenació urbanística municipal en la seva funció d’ordenació integral del territori, per la qual cosa no poden alterar la classificació del sòl ni poden modificar els elements fonamentals de l’estructura general definits per aquest planejament; en canvi poden alterar altres determinacions del planejament urbanístic general i establir les limitacions d’ús que siguin necessàries per a assolir la finalitat que els justifica.

Plans especials urbanístics autònoms

Es poden aprovar plans especials urbanístics autònoms per a implantar en el territori infraestructures no previstes en el planejament territorial o urbanístic relatives als sistemes urbanístics de comunicacions o d’equipament comunitari, de caràcter general o local, llevat que la legislació sectorial aplicable a aquestes infraestructures reguli instruments específics per a executar-les vinculants per al planejament urbanístic.

Els plans especials urbanístics autònoms, poden qualificar el sòl necessari per a la implantació de la infraestructura com a sistema urbanístic, de caràcter general o local, sense possibilitat, però, d’alterar la qualificació del sòl reservat per aquest planejament per a sistemes urbanístics generals.

Determinacions i documentació dels plans especials urbanístics

Els plans especials urbanístics contenen les determinacions que exigeixen el planejament territorial o urbanístic corresponent o, a manca d’aquest, les pròpies de llur naturalesa i llur finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els estudis, els plànols, les normes i els catàlegs que escaiguin.

Els plans especials urbanístics autònoms han de qualificar com a sistema urbanístic, general o local, els terrenys vinculats a les infraestructures que ordenen i han d’establir les altres determinacions necessàries per a llur funcionament adequat. La documentació d’aquests plans ha de contenir l’anàlisi de les diverses alternatives d’emplaçament plantejades i la justificació de l’opció escollida i del compliment dels requisits que legitimen l’aprovació del pla.

Plans de millora urbana

Els plans de millora urbana tenen per objecte:

a) En sòl urbà no consolidat, de completar el teixit urbà o bé d’acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d’usos, de reurbanització, d’ordenació del subsòl o de sanejament de poblacions i altres de similars.

b) En el sòl urbà consolidat, de completar o acabar la urbanització, en els termes assenyalats per la lletra b de l’article 30, i regular la composició volumètrica i de façanes.

Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu la reforma interior, la remodelació urbana, la transformació d’usos, la reurbanització o completar el teixit urbà poden:

a) Determinar operacions urbanístiques que comportin el desenvolupament del model urbanístic de l’àmbit de què es tracti o bé la seva reconversió quant a l’estructura fonamental, l’edificació existent o els usos principals.

b) Establir la substitució integral o parcial de les infraestructures d’urbanització i la implantació de noves infraestructures, per raons d’obsolescència o d’insuficiència manifesta de les existents o per les exigències del desenvolupament econòmic i social.

Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l’ordenació específica del subsòl per a àmbits determinats han de regular:

a) La possibilitat d’aprofitament privat i, específicament, de mantenir o no, en tot o en part, l’aprofitament privat preexistent.

b) L’ús del subsòl, vinculat a l’ús públic i a la prestació de serveis públics.

Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l’acompliment d’operacions de millora urbana no contingudes en el planejament urbanístic general requereixen la modificació d’aquest, prèviament o simultàniament, a excepció dels supòsits en què no s’alterin ni els usos principals, ni els aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni l’estructura fonamental del planejament urbanístic general.

Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l’acompliment d’operacions de revitalització del teixit urbà, per garantir el manteniment o el restabliment de la qualitat de vida, han de regular les condicions de compatibilitat dels diversos usos del sòl.

Els plans de millora urbana contenen les determinacions pròpies de llur naturalesa i llur finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els estudis, els plànols i les normes corresponents.

On es pot trobar informació sobre els planejaments urbanístics ?

Es pot consultar tot el planejament de tots els municipis de Catalunya en el Registre de planejament urbanístic de Catalunya  (RPUC), que garanteix la publicitat dels instruments de planejament urbanístic en vigor i permet la seva consulta, tant de forma presencial com per mitjans telemàtics.

Aquest registre depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat i correspon a les comissions territorials d’urbanisme la recopilació, el dipòsit i el tractament dels documents que l’integren relatius a llur àmbit territorial, i facilitar la consulta de forma presencial d’aquests documents.

En aquest enllaç del Departament de Territori i Sostenibilitat  de la Generalitat de Catalunya, trobareu la informació per poder accedir al registre.

Accés a l’aplicatiu del Registre de planejament urbanístic de Catalunya  del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Es pot consultar el planejament urbanístic de tot el territori en el mapa urbanístic de Catalunya  (MUC), que permet la lectura contínua de l’ordenació urbanística de Catalunya, i resol les diferències de codificació, llenguatge i representació que tenen els diferents plans urbanístics vigents en l’actualitat i és un instrument d’utilitat per a la ciutadania, que dóna transparència a la informació urbanística vigent.

Accés al MUC del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Condicions d’ús del MUC

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Advertisements

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 23 gener 2014, in DRETS PERSONES CONSUMIDORES, HABITATGE and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

%d bloggers like this: