Els equipatges i els bitllets d’avió

Els bitllets d’avió

El bitllet de transport aeri és la formalització del contracte del transport de viatgers.

El bitllet de passatge és un document nominatiu i intransferible i únicament es pot utilitzar en el viatge pel qual va ser expedit i en el lloc de l’avió que, si escau, determini.

En tot bitllet, d’acord amb el que s’estableix a l’article 3 del ’” Conveni per a la unificació de certes regles per al transport aeri internacional, fet a Montreal el 28 de maig de 1999” (*) i a l’article  92 de la Llei 48/1960 de 21 de juliol, sobre navegació aèria, hi ha de figurar:

Primer. Lloc i data d’emissió.

Segon. Nom i adreça del transportista.

Tercer. Punt de sortida i destinació.

Quart. Nom del passatger.

Cinquè. Classe i preu del transport.

Sisè. Data i hora del viatge.

Setè. Indicació sumària de la via a seguir, així com de les escales previstes.

Acompanyant el bitllet, s’ha de lliurar al passatger un avís escrit indicant que quan sigui aplicable el Conveni de Montreal, aquest regirà la responsabilitat del transportista per mort o lesions, i per destrucció, pèrdua o avaria de l’equipatge, i per retard.

(*)El Conveni de Montreal ha passat a formar part de la normativa interna comunitària atès que l’article 3.1 del Reglament (CE) n º 2027/97 del Consell, de 9 d’octubre de 1997, sobre la responsabilitat de les companyies aèries en cas d’accident recull que la responsabilitat d’una companyia aèria comunitària  en relació amb el transport de passatgers i el seu equipatge es regeix per totes les disposicions que recull el Conveni.

Els preus dels bitllets

AvióL’article 22 del Reglament CE/1008/2008, de 24 de setembre, sobre normes comunes per a l’explotació de serveis aeris a la Comunitat estableix que les companyies aèries de la Comunitat i, sobre la base del principi de reciprocitat, les de tercers països, han de fixar lliurement les tarifes i nolis  dels serveis aeris intracomunitaris.

Aquest Reglament defineix:

Les tarifes aèries com els preus expressats en euros o en moneda local que s’hagin de pagar a les companyies aèries o als seus agents o altres venedors de bitllets pel transport de passatgers en els serveis aeris i les condicions d’aplicació d’aquests preus, incloses la remuneració i les condicions ofertes a l’agència i altres serveis auxiliars.

Els nolis aeris com els preus expressats en euros o en moneda local que s’hagin de pagar en concepte de transport de càrrega i les condicions d’aplicació d’aquests preus, incloses la remuneració i les condicions ofertes a l’agència i altres serveis auxiliars.

Dit això i com a dret bàsic de totes les persones consumidores, és obligatori que les companyies informin d’aquestes tarifes a les persones usuàries i que sempre s’indiqui el preu final que s’hagi de pagar, incloent la tarifa o noli aplicable així com tots els impostos aplicables i els cànons , recàrrecs i drets que siguin obligatoris i previsibles en el moment de la publicació dels preus:

a ) La tarifa o noli.

b) Els impostos.

c ) Les taxes d’aeroport.

d) altres cànons , recàrrecs o drets , com ara els relacionats amb la seguretat extrínseca o el combustible , quan s’hagin afegit a la tarifa o noli conceptes previstos en les lletres b ) , c ) i d ).

e) Els suplements opcionals de preu es comunicaran d’una manera clara , transparent i sense ambigüitats al començament de qualsevol procés de reserva , i la seva acceptació pel passatger es realitzarà sobre una base d’opció d’inclusió .

D’acord amb la Sentència del TJUE de 19 de juliol de 2012 (Assumpte C-112/1) cal interpretar el concepte “suplements opcionals de preu”  en el sentit que cobreix els preus, en relació amb el viatge aeri, de prestacions com ara l’assegurança d’anul·lació de vol … Els suplements opcionals de preu s’apliquen a serveis que, encara que complementen al propi servei aeri, no són ni obligatoris ni indispensables per al transport dels passatgers o del noli, amb independència que el client triï acceptar-los o excloure’ls.

Aquests suplements de preu han de comunicar-se de manera clara, transparent i sense ambigüitats al començament de qualsevol procés de reserva, i han de ser objecte d’una opció d’inclusió.

Per tant, els suplements són això, suplements que no són indispensables per realitzar el transport, que en tots els casos ha de ser possible sense pagar-los.

Els preus de la facturació de l’equipatge

EmbarcamentL’article 97 de la Llei 48/1960 de 21 de juliol, sobre navegació aèria estableix que el  transportista està obligat a transportar juntament amb els viatgers, i dins del preu del bitllet, l’equipatge amb els límits de pes, independentment del nombre de paquets, i volum que fixin els reglaments.  Si s’excedeixen aquests límits es facturarà a part.

El mateix article de la llei estableix que no s’ha de considerar equipatge els objectes i paquets de mà que el viatger porti amb si. En aquests casos, el transportista està obligat a transportar de forma gratuïta en cabina, com a equipatge de mà, els objectes i paquets que el viatger porti amb si, inclosos els articles adquirits a les botigues situades als aeroports. Únicament es pot denegar l’embarcament d’aquests objectes i paquets en atenció a raons de seguretat, vinculades al pes o a la mida de l’objecte, en relació amb les característiques de l’aeronau.

De fet, aquesta normativa és interna i s’ha qüestionat la seva compatibilitat amb la llibertat de preus promulgada pel Reglament CE/1008/2008.

En aquest sentit, es va presentar una petició de decisió prejudicial, per part del  Jutjat contenciós administratiu 1 d’Ourense, el 2 de novembre de 2012, en el cas de  Vueling Airlines vS. Instituto Galego de Consumo (Assumpte C-487/12) on es demanava un aclariment sobre com s’havia d’interpretar l’article 22 del Reglament en el sentit que s’oposa a una norma interna, l’article  97 de la Llei 48/1960 de navegació aèria, que obliga les companyies de transport aeri de viatgers a reconèixer-los, en tot cas, als passatgers el dret a facturar una maleta sense sobrecost, ni recàrrec en el preu base del bitllet contractat.

Les conclusions de l’Advocat general van ser que:

  • La normativa interna no és compatible amb el dret comunitari.
  • Estableix una regulació estatal que el legislador de la UE ha volgut suprimir al Reglament CE/1008/2008, mitjançant la desregulació i liberalització del sector.
  • Hi ha un menyscapte a l’harmonització que pretén el legislador de la UE a través de l’establiment de “normes comunes per a l’explotació de serveis aeris en la Comunitat”.
  • El principi de llibertat de fixació de preus s’ha d’interpretar en el sentit que s’oposa a una normativa nacional que prohibeix a les companyies aèries cobrar, en concepte de suplement opcional del preu, per la facturació de l’equipatge del passatger.

 Pel que sembla que les companyies poden cobrar per equipatge en base al principi de la llibertat de preus.

Els danys i la pèrdua de l’equipatge

Equipatges extraviatsEn primer lloc hem de dir que el terme ” equipatge” inclou tant l’equipatge facturat com l’equipatge no facturat .

L’article 17.2  del Conveni per a la unificació de certes regles per al transport aeri internacional, fet a Montreal el 28 de maig de 1999 estableix que el transportista és responsable del dany causat en cas de destrucció , pèrdua o avaria de l’equipatge facturat per la sola raó que el fet que va causar la destrucció , pèrdua o avaria s’hagi produït a bord de l’aeronau o durant qualsevol període en què l’equipatge facturat es trobés sota la custòdia del transportista .

El transportista no serà responsable en la mesura que el dany es degui a la natura , a un defecte o un vici propis de l’equipatge .

En el cas d’equipatge no facturat , incloent els objectes personals , el transportista és responsable si el dany es deu a la seva culpa o a la dels seus dependents o agents .

Si el transportista admet la pèrdua de l’equipatge facturat , o si l’equipatge facturat no ha arribat a l’expiració dels 20 dies següents a la data en què hauria d’haver arribat , el passatger podrà fer valer contra el transportista els drets que sorgeixen del contracte de transport.

L’article 22 del Conveni de Montreal (*)  estableix els límits de responsabilitat respecte al retard , l’equipatge i es diu que en el transport d’equipatge, la responsabilitat del transportista en cas de destrucció , pèrdua , avaria o retard es limita a 1.131 drets especials de gir per passatger –DEG- llevat que el passatger hagi fet al transportista , en lliurar l’equipatge facturat , una declaració especial del valor del lliurament d’aquest en el lloc de destinació , i hagi pagat una suma suplementària , si hi ha lloc a això .

En aquest cas , el transportista estarà obligat a pagar una suma que no excedirà de l’import de la suma declarada , llevat que provi que aquest import és superior al valor real del lliurament al lloc de destinació per al passatger .

Què són els drets especials de gir –DEG-?

L’article 23 del conveni de Montreal  ens diu que quan es parla  de drets especials de gir –DEG, s’ha d’estar a la definició que fa el Fons Monetari Internacional  per fer la conversió de les sumes en les monedes nacionals. El seu valor varia en relació a si ens trobem amb un Estat part que sigui membre del Fons Monetari Internacional , o amb estats que no siguin membres del Fons Monetari Internacional.

Podeu obtenir més informació al portal extern del Fons Monetari Internacional.

(*)Es va realitzar una Revisió dels límits de responsabilitat en virtut de l’article 24 del Conveni per a la unificació de certes regles per al Transport Aeri Internacional, fet a Montreal el 28 maig 1999.

Reclamacions per equipatges

L’article 31 –  Conveni per a la unificació de certes regles per al transport aeri internacional, fet a Montreal el 28 de maig de 1999 – assenyala que un el rebut de l’equipatge facturat o la càrrega sense protesta per part del destinatari constituirà presumpció , excepte prova en contra , que els mateixos han estat lliurats en bon estat i de conformitat amb el document de transport o la constància conservada pels altres mitjans esmentats.

Per tant, en cas de detectar danys, el destinatari ha de presentar al transportista una protesta immediatament després d’haver-ho vist i , com a molt tard , dins d’un termini de set dies per l’equipatge a partir de la data de la seva recepció . En cas de retard , la protesta s’ha de fer com a molt tard dins de vint dies, a partir de la data en què l’equipatge o la càrrega hagin estat posats a la seva disposició .

Tota protesta s’ha de fer per escrit i donar-se o expedir dins dels terminis esmentats .

Mancant protesta dins dels terminis establerts, totes les accions contra el transportista seran inadmissibles , excepte en el cas de frau de la seva part .

On complimentar el Parte d’Irregularitat d’Equipatge –PIR-?

  • Als mostradors de la companyia aèria (sempre abans d’abandonar l’aeroport).
  • Als mostradors de l’ agent handling o del representat de la companyia si atenció en aquest  l’aeroport.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 9 Mai 2014, in TRANSPORTS DE VIATGERS and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. 1 comentari.

%d bloggers like this: