Educació per a un consum responsable o educació per a un mercat econòmic més just?

Què vol dir educar per a un consum responsable?

Sovint parlem amb molta normalitat sobre consum responsable, sobre sostenibilitat i sobre la responsabilitats social, però actuem realment en conseqüència amb aquests conceptes? Sabem realment com ens afecten? Són només uns principis conceptuals políticament correctes?

Durant molts anys hem viscut en la societat de “l’homo economicus”, l’ésser que es preocupa únicament pel seu consum i pels beneficis que n’obté a nivell personal.

Aquest model ha estat potenciat pel sistema econòmic liberal que ha impulsat  la compra com un mitjà per obtenir beneficis personals i per tant, ha primat el preu utilitzant ofertes i beneficis econòmics.

El consum és, pel capitalisme, el sistema que manté en funcionament el sistema productiu. Si no hi ha consum, no hi ha economia capitalista.

A més, encara avui, s’identifica el creixement econòmic i per tant el creixement del consum,  com a la solució de tots els nostres problemes: l’atur, el progrés tecnològic, la felicitat… però un augment del consum, el consumisme, porta associada la insostenibilitat del planeta i a nivell personal, una degradació de la qualitat de vida, perquè per consumidor més productes i serveis, necessitem més capital i això influeix en les nostres condicions laborals, l’estrès i les famílies, pel que no només aporta felicitat, sinó que en ocasions aporta infelicitat.

Primer es parteix d’un consum progressiu, introduint objectes i serveis que van esdeveniments essencials, com els electrodomèstics, el cotxe … i poc a poc, amb l’assegurament d’una determinada capacitat adquisitiva,  s’introdueixen elements que en principi no necessitem però que cada cop veiem que són més útils, com els telèfons, els ordinadors, les càmeres fotogràfiques, les vacances, la restauració, l’oci… però també arriben les crisis econòmiques i s’evidencien encara més les fractures socials que donen lloc al consum segmentat.

Al principi el consum és transforma en una base social i cultural que identifica els grups socials, en funció del consum que fan (homo economicus), però les persones consumidores han evolucionat en un nou model de compra on el més important ja no és el preu sinó la solidaritat cap a totes les persones implicades en els processos de producció dels productes o la prestació de serveis que gaudim.

Fixem-nos però, que el consum segueix sent l’eix de la nostra identitat personal, el que passa és que ara el consum incorpora valors col·lectius i individuals.

Per tant, el consum responsable és també un identificador social, especialment de les classes mitjanes i mitjanes-altes, donat que com he dit abans, amb la crisi econòmica, el consum està més segmentat que mai.

La persona consumidora responsable no es pregunta només quin és l’efecte que té el seu consum per a ella, sinó el que té pel medi ambient i per als drets de les altres persones. Per tant, comencem a pensar d’on venen els productes, en quines condicions s’han fet i on acabaran al final de la seva vida útil.

Quan parlem d’educació per a la sostenibilitat es sol considerar que aquesta educació gira al voltant de tres eixos principals: la societat, l’economia i el medi ambient i està clara la connexió amb l’educació del consum, amb la que normalment també s’identifica, com un instrument vàlid  per fer una aproximació en aquest mateix àmbit, doncs les relacions de consum parteixen d’un context social, un model econòmic i la forma en què es gestionen els recursos naturals.

Fins i tot podríem dir que el consum és la base de l’economia capitalista i el consum responsable la base de l’economia moral, expressió que va fer l’ historiador britànic E. P. Thompson ( 1924-1993), per definir les pràctiques econòmiques, comercials i de consum que incorporen normes culturals i valors morals que les orienten.

Per tant, en certa forma estem parlant  d’educar per a un consum sostenible, partint de:

El context econòmic: en el marc de la llibertat d’empresa, que limita la intervenció de l’Estat i dóna autonomia a la iniciativa privada que ‘ha de basar les seves actuacions en l’autocontrol (1).
El context social: en el marc d’un estat social que ha de garantir la defensa de les persones consumidores com a part feble de la relació contractual, especialment si es troben en situacions de vulnerabilitat (2).
El context ambiental: que responsabilitza a les empreses i a la ciutadania en la conservació del medi (3).
  • El consum responsable aporta a la societat:

Menys individualisme: es compra pensant en el medi ambient  i en les altres persones pel que es potencia la reflexió i la consciència col·lectiva.
Dimensió política i social: és compra pensant en principis democràtics i dels drets humans i fa que ens qüestionem les mancances de les polítiques socials.
  • Alguns dels problemes del consum responsable són:

La persona consumidora com element transformador: s’oblida les empreses i es pressiona a la persona consumidora com a solució de la majoria de problemes, però la persona consumidora només és una part de la solució, calen polítiques públiques de consum responsable i canvis en les actituds empresarials.
La persona consumidora responsable és només un segment social: hi ha el risc que el consum responsable es transformi en una forma de consum elitista que bo i buscar efectes positius pel canvi social, en realitat podria tornar a segmentar el mercat i es posicionaria com una nova cultura fins i tot esnob.
El consum responsable implica disfuncions emocionals i ens fa incoherents en algunes ocasions: com a éssers humans, tenim desitjos que cal satisfer, necessitats afectives que cal cobrir i el consum, influïts per la publicitat, ens ajuda a construir la nostra identitat personal, però també ens provoca sentiments de culpa i per això el consum responsable, en ocasions, apareix a l’inconscient com a un consum imposat.
(1) Pel que fa al context econòmic s’ha de tenir en compte que l’article 38 de la Constitució Espanyola estableix que “Es reconeix la llibertat d’empresa dins el marc de l’economia de mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen l’exercici d’aquella i la defensa de la productivitat, d’acord amb les exigències de l’economia general i, en el seu cas, de la planificació”.
(2) Pel que fa al context social l’article 1 de la Constitució Espanyola estableix que “ Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític” i l’article 27.2 de la Constitució Espanyola estableix que “L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals” i finalment, l’article 51 estableix, en el seu apartat primer que “1.Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficaços la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics”, i en el seu apartat segon “2. Els poders públics promouran la informació i l’educació dels consumidors i dels usuaris, en fomentaran les organitzacions i les escoltaran en les qüestions que puguin afectar-los, en els termes que la llei estableixi”.
(3) Pel que fa al context mediambiental l’article 45 de la constitució Espanyola estableix, en el seu apartat primer, que “1. Tothom té dret a gaudir d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo” i en el seu apartat segon “2. Els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat col·lectiva”.
  • Així doncs les regles del joc són:

Un sistema econòmic que dona llibertat a les empreses però que protegeix a les persones consumidores com a part feble,  a l’hora que també les responsabilitza de la seva diligència en les relacions amb les empreses i amb les seves actituds ambientals.

Conscienciació del consum responsable

A Catalunya tenim una definició legal de consum responsable que es recull a la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya.

Al  seu article 111-2.l) el defineix com el consum moderat, informat, reflexiu i conscient de béns i serveis, tot tenint en compte els criteris de sostenibilitat cultural, ambiental, socioeconòmica i lingüística.

La persona consumidora element clau del consum responsable

Com veiem, la llei ens parla de consum responsable i no de comerç responsable i per tant, en aquesta definició l’obligació recau sobre qui consumeix i no en l’empresa que fabrica o distribueix un producte o servei.

El mateix article111-2, en el seu apartat defineix a la persona consumidora mitjana, com aquella persona consumidora que, d’acord amb un criteri de diligència ordinària, hauria d’estar normalment informada i ésser raonablement curosa en les relacions de consum, en funció dels factors socials, culturals i lingüístics.

S’exigeix doncs que les persones consumidores actuïn de forma diligent i prèviament al consum s’informin correctament  i posteriorment quan vagin a comprar actuïn amb cura.

I si no s’actua de forma diligent i de forma responsable?

Les empreses element clau del comerç responsable

Però només tenen responsabilitat les persones consumidores?

Recordem que el mateix article, 111-2, en el seu apartat m), defineix una relació de consum com qualsevol relació establerta entre, d’una banda, empresaris, intermediaris o l’Administració com a prestadora de béns i serveis i, d’altra banda, les persones consumidores.

Doncs bé, l’article 112-4 del Codi de Consum, que estableix el principi de consum responsable si que obliga a les empreses donat que aquest principi estableix que:

les relacions de consum s’han d’ajustar als criteris de racionalitat i sostenibilitat amb relació a la preservació del medi ambient, la qualitat de vida, l’especificitat cultural, el comerç just, l’accessibilitat, l’endeutament familiar, els riscos admissibles i altres factors que determinen un desenvolupament socioeconòmic individual i col·lectiu.

A més, l’article 333-2 del Codi de Consum, quan parla de la graduació de les sancions de consum, ens diu que per a determinar la quantia i l’extensió de la sanció dins dels mínims i màxims establerts, s’han de tenir en compte les circumstàncies agreujants, atenuants i mixtes i en el seu apartat 7.c) estableix que les sancions s’han d’imposar en el grau màxim si en la comissió de les infraccions s’han vulnerat els principis del consum responsable.

L’educació en consum

Donat que la persona consumidora ha de ser diligent, ha de disposar d’una bona educació en consum, l’article 126-17.1 del Codi de Consum estableix que la persona consumidora té dret a l’educació en matèria de consum, que té els objectius següents:

a) Contribuir a la formació integral de la persona, atenent el desenvolupament de la consciència individual i col·lectiva dels infants i els joves en els hàbits del consum responsable, crític i actiu, cercant la informació, la reflexió, la solidaritat i la sostenibilitat en el consum de béns i serveis.
b) El desenvolupament de la capacitat d’exercir una elecció lliure, racional, crítica i saludable dels béns i serveis oferts, i també de fer-ne un ús correcte i responsable.
c) El coneixement dels seus drets i deures, i de la manera d’exercir els drets amb responsabilitat.

El mateix article en el seu apartat segon estableix com objectius educatius, desenvolupar transversalment l’educació en consum en els diferents nivells de l’ensenyament reglat en què es consideri més eficaç.

Educació primària

Pel que fa a l’educació primària l’article 3 del Decret 119/2015, de 23 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària estableix els següents objectius, que d’alguna manera estan relacionats amb el consum responsable:

  • Conèixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivència per ser un ciutadà lliure capaç de prendre compromisos individuals i col·lectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi d’una societat democràtica.
  • Respectar el dret a la diferència de les persones i debatre críticament les diferències culturals i religioses des d’una perspectiva intercultural.
  • Adquirir autonomia personal i elaborar una imatge positiva i equilibrada d’un mateix per afavorir la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitats; defensar l’aplicació dels drets humans en tots els àmbits de la vida personal i social, sense cap tipus de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
  • Conèixer, valorar i estimar l’entorn natural, social i cultural més proper, reforçant així el sentiment de pertinença i arrelament al país i la capacitat d’extrapolar aquests coneixements a altres entorns i al món en general; comprendre, a partir de l’observació de fets i fenòmens senzills, els principals mecanismes que regeixen aquest entorn per tal de ser capaç de prendre compromisos responsables per mantenir-lo o introduir elements de millora.
  • Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en la manera de relacionar-se amb els altres, i aquelles que fomentin la igualtat de gènere, així com una actitud contrària a la violència i als prejudicis de qualsevol mena.
  • Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.

Educació secundària

Pel que fa a l’educació secundària, l’article Decret 187/2015, de 25 d’agost, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria estableix els següents objectius, que d’alguna manera estan relacionats amb el consum responsable:

  • Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.
  • Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.
  • Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.
  • Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
  • Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

En el batxillerat

Pel que fa al batxillerat, l’article 3 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat estableix els següents objectius, que d’alguna manera estan relacionats amb el consum responsable:

  • Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.
  • Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
  • Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.
  • Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient.

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 9 Juny 2014, in EDUCACIÓ PER AL CONSUM and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: