Les prestacions del sistema sanitari nacional de salut

L’article 43 de la Constitució Espanyola reconeix el dret a la protecció de la salut de tots els ciutadans i ciutadanes i estableix que correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris.

El mateix article estableix que serà en una llei on s’establiran els drets i deures que tothom té en relació a la protecció de la salut i afegeix que els poders públics hauran de fomentar l’educació sanitària, l’educació física i l’esport.

Els drets i dures de les persones usuàries de la sanitat pública estan recollits a la Llei 14/1986, del 25 d’abril, General de Sanitat, que té consideració de norma bàsica i que estableix els eixos d’actuació de les administracions públiques i que són:

PRIMER: Els mitjans i actuacions del sistema sanitari estaran orientats prioritàriament a la promoció de la salut i a la prevenció de les malalties.
SEGON: L’assistència sanitària pública s’estendrà a tota la població espanyola. L’accés i les prestacions sanitàries es realitzaran en condicions d’igualtat efectiva.
TERCER: La política de salut està orientada a la superació dels desequilibris territorials i socials.
QUART: Les polítiques, estratègies i programes de salut integraran activament en els seus objectius i actuacions el principi d’igualtat entre dones i homes, evitant que, per les seves diferències físiques o pels estereotips socials associats, es produeixin discriminacions entre ells en els objectius i actuacions sanitàries.

A l’article 6 de la Llei General de Sanitat es concreta encara més quins han de ser els objectius de les administracions públiques sanitàries i ens diu que han d’estar orientats a:

·         La promoció de la salut.
·         Promoure l’ interès individual, familiar i social per la salut mitjançant l’adequada educació sanitària de la població.
·         Garantir que totes les accions sanitàries es desenvolupin estiguin dirigides a la prevenció de les malalties i no només a la curació de les mateixes.
·         Garantir l’assistència sanitària en tots els casos de pèrdua de la salut.
·         Promoure les accions necessàries per a la rehabilitació funcional i reinserció social del pacient.

emergències mèdiquesA Espanya i a Catalunya tenim un bon sistema sanitari públic i voldríem ser atesos amb la màxima rapidesa i amb la millor qualitat, però em de ser conscients que els recursos són limitats i per això es va publicar el Reial Decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s’estableix la cartera de serveis comuns del sistema nacional de salut i el procediment per a la seva actualització –RD 1030/2006- que concreta quins són els serveis que ofereix i quins són els que no ofereix el nostre sistema nacional de salut.

Quines prestacions ofereix el servei nacional de salut?

Les prestacions, la cartera de serveis de les quals estableixen els annexos I, II, III, IV, V, VI, VII i VIII, del RD 1030/2006, que les han de finançar les comunitats autònomes de conformitat amb els acords de transferències i el sistema de finançament autonòmic vigent, sense perjudici de l’existència d’un tercer obligat al pagament.

Consulteu les prestacions al següent enllaç extern al Ministeri de Sanitat, Serveis socials i Igualtat : http://www.msssi.gob.es/profesionales/CarteraDeServicios/ContenidoCS/Home.htm

Consulteu també les prestacions a Catalunya al següent enllaç extern al CatSalut: http://catsalut.gencat.cat/ca/ciutadania/acces-sistema-salut/guiadus/

El primer que hem de destacar és que l’article 5.4 del RD 1030/2006 estableix que no s’inclouen en la cartera de serveis comuns:

a) Les tècniques, tecnologies o procediments:
1r Que tinguin una contribució eficaç a la prevenció, diagnòstic, tractament, rehabilitació o guariment de les malalties, conservació o millora de l’esperança de vida, autonomia i eliminació o disminució del dolor i el sofriment que no estigui prou provada.
2n Que estiguin en fase d’investigació clínica, llevat dels autoritzats per a ús compassiu.
3r Que no tinguin relació amb cap malaltia, accident o malformació congènita.
4t Que tinguin com a finalitat meres activitats d’oci, descans, confort, esport o millora estètica o cosmètica, ús d’aigües, balnearis o centres residencials o altres de similars.
b) La realització de reconeixements i exàmens o proves biològiques voluntàriament sol·licitades o dutes a terme per interès de tercers.

Les comunitats Autònomes poden ampliar la cartera de serveis comuns, tal i com s’estableix a l’article 11 del RD 1030/2006, per a la qual cosa han d’establir els recursos addicionals necessaris.

Centre d'atenció primàriaEn tot cas, aquests serveis complementaris no estan inclosos en el finançament general de les prestacions del sistema nacional de salut.

Els usuaris del sistema nacional de salut han de tenir accés a la cartera de serveis comuns que reconeix aquest Reial decret, sempre que hi hagi una indicació clínica i sanitària per a això, en condicions d’igualtat efectiva, al marge que es disposi o no d’una tècnica, tecnologia o procediment en l’àmbit geogràfic en el qual resideixin.

Els serveis de salut que no puguin oferir alguna de les tècniques, tecnologies o procediments que preveu aquesta cartera en el seu àmbit geogràfic han d’establir els mecanismes necessaris de canalització i remissió dels usuaris que ho necessitin al centre o servei on se’ls puguin facilitar, en coordinació amb el servei de salut que els proporcioni.

L’accés a les prestacions sanitàries del sistema nacional de salut, detallades en la cartera de serveis comuns, s’ha de garantir amb independència del lloc del territori nacional en què estiguin en cada moment els usuaris del sistema, atenent especialment les singularitats dels territoris insulars i de les ciutats de Ceuta i Melilla.

L’article 4 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut

estableix que els ciutadans i ciutadanes tenen dret a disposar d’una segona opinió facultativa, a rebre assistència sanitària en la seva comunitat autònoma de residència en un temps màxim que s’ha de determinar normativament i a rebre, per part del servei de salut de la comunitat autònoma en què es trobi desplaçat, l’assistència sanitària del catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut que pogués requerir, en les mateixes condicions i idèntiques garanties que els ciutadans residents a aquesta comunitat autònoma.

Qui pot utilitzar el sistema nacional de salut?

L’article 2.2 del RD 1030/2006 estableix que són titulars dels drets a la protecció de la salut i a

l’atenció sanitària, a través de la cartera de serveis comuns que estableix aquest Reial decret, els que preveu l’article 3.1 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut.

Aquest article ens diu, en el moment de redactar aquest post (*), que tenen la condició d’assegurat aquelles persones que es trobin en algun dels següents supòsits:

a) Ser treballador per compte d’altri o per compte propi, afiliat a la Seguretat Social i en situació d’alta o assimilada a la d’alta.
b) Tenir la condició de pensionista del sistema de la Seguretat Social.
c) Ser perceptor de qualsevol altra prestació periòdica de la Seguretat Social, incloses la prestació i el subsidi per desocupació.
d) Haver esgotat la prestació o el subsidi per desocupació o altres prestacions de similar naturalesa, trobar-se en situació d’atur, no acreditar la condició d’assegurat per qualsevol altre títol i residir a Espanya.

(*) Verifiqueu directament a l’enllaç del text consolidat de la llei si hi ha hagut canvis.

A aquestes persones se’ls lliurarà la targeta sanitària individual que acredita la seva condició d’assegurada d’acord amb el que estableix el Reial Decret 1192/2012, de 3 d’agost, pel qual es regula la condició d’assegurat i de beneficiari a efectes de l’assistència sanitària a Espanya, amb càrrec a fons públics, a través del Sistema Nacional de Salut.

En aquells casos en què no es compleixi cap dels supòsits anteriorment establerts, les persones de nacionalitat espanyola o d’algun Estat membre de la Unió Europea, de l’Espai Econòmic Europeu o de Suïssa que resideixin a Espanya i els estrangers titulars d’una autorització per residir en territori espanyol, podran tenir la condició d’assegurat sempre que acreditin que no superen el límit d’ingressos determinat reglamentàriament.

Tenen la condició de beneficiaris d’un assegurat, sempre que resideixin a Espanya, el cònjuge o persona amb anàloga relació d’afectivitat, que haurà d’acreditar la inscripció oficial corresponent, l’excònjuge a càrrec de l’assegurat, així com els descendents i persones assimilades a càrrec del mateix que siguin menors de 26 anys o que tinguin una discapacitat en grau igual o superior al 65%.

També es poden accedir a aquests serveis sanitaris aquelles persones que no tinguin la condició d’assegurat o de beneficiari, mitjançant el pagament de la corresponent contraprestació o quota derivada de la subscripció d’un conveni especial.

El Real Decreto-ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones, va modificar la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, que garantia les prestacions per igual a espanyols i estrangers i va incloure l’article 3 ter que estableix que els estrangers no registrats ni autoritzats com a residents a Espanya, rebran assistència sanitària en les següents modalitats:

a) D’urgència per malaltia greu o accident, qualsevol que sigui la causa, fins a la situació d’alta mèdica.
b) D’assistència a l’embaràs, part i postpart.
En tot cas, els estrangers menors de divuit anys rebran assistència sanitària en les mateixes condicions que els espanyols.

A Catalunya la norma reguladora d’aquesta assistència és la Llei 21/2010, del 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut que en el seu article 2 estableix són titulars del dret a l’assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut les persones següents:

a) Les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya, i les que hi siguin temporalment, que tinguin dret a la assistència sanitària del Sistema Nacional de Salut, d’acord amb la normativa bàsica de l’Estat.
b) Els nacionals d’estats que no són membres de la Unió Europea, d’acord amb el que estableix l’article 12 de la Llei orgànica 4/2000, de l’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i llur integració social.
c) Les persones no incloses en els apartats anteriors que tenen dret a l’assistència sanitària en virtut del que estableix la normativa europea o les lleis o els convenis internacionals.

També són titulars del dret a l’assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut les persones que formen part d’algun dels col·lectius següents:

a) Les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya que acreditin que no tenen accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d’una altra entitat diferent del Servei Català de la Salut.
b) Les persones que pertanyen a col·lectius en situació de risc d’exclusió social, amb independència que estiguin o no empadronades en algun municipi de Catalunya.

La targeta sanitària individual es regula a l’Ordre SLT/46/2007, de 5 de març, per la qual es regula el contingut i el model de la targeta sanitària individual a Catalunya.

targeta sanitària individual

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Advertisements

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 1 Agost 2015, in SALUT, SERVEIS A LES PERSONES and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: