Com funcionen les clíniques dentals?

En un altre article d’aquest mateix blog ja vaig analitzar la situació que havia provocat el tancament de les clíniques dentals de la cadena funnydent, deixant a moltes persones  amb els seus tractaments dentals pagats, ja sigui en metàl·lic o de forma finançada, sense que aquests tractaments s’haguessin pogut finalitzar i fins i tot, en alguns casos, no s’havien arribat ni tant sols a començar.

A banda de la repercussió que aquest cas ha tingut per a les persones afectades, també ha estat un cas que ha afectat al sector de les clíniques dentals en general  i segurament també a la prestació de serveis de qualsevol altra tipologia, doncs en veure el que ha passat, moltes persones s’han preguntat si realment el fet d’anar a un establiment obert al públic, que sembla que funciona amb tota normalitat, constitueix una  presumpció suficient, que no perdrà els diners que hagi avançat, ja sigui en tractaments mèdics, com en  la reforma del lavabo del seu habitatge, o quan encarreguem un viatge en una agència, entre molts altres casos.

Els elements de debat han estat molt diversos i el mateix Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya té una campanya informativa “No piquis” on s’intenta conscienciar a la població en general  per tal que desconfiïn de “les ofertes” que fan algunes clíniques dentals.

Al portal del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, trobareu detallada informació sobre aquesta campanya  on es presenten, de forma molt clara, algunes informacions relacionades amb el que s’ha d’exigir d’una clínica dental, però sovint, les persones consumidores, que tenim recursos econòmics limitats, escollim els serveis, a  més de per la seva seguretat i per la seva qualitat, pel seu preu, en ser aquest, especialment en aquests moments de crisis econòmica, un element essencial i com és ben normal, pensem que si un establiment està obert al públic és que tot deu estar bé.

Quines autoritzacions necessita una clínica dental per funcionar?

Una clínica dental requereix per a poder funcionar dos tipus d’autoritzacions, una de municipal i una de la Generalitat.

L’autorització municipal avalua els aspectes ambientals (sorolls, vibracions, incendis…) i en funció del risc que suposi se li demana el tràmit de comunicació o el de declaració.

L’autorització autonòmica és una autorització sectorial sanitària, que s’ha establert per tal de protegir a la salut de les persones i consisteix en l’obligatorietat d’inscripció en un registre de consultoris i de clíniques dentals. Per poder obtenir aqueta inscripció s’avaluen els aspectes sanitaris (titulacions sanitàries, utillatge i béns d’equip amb què  comptarà   la clínica o consultori dental, mètodes de treball, neteja i desinfecció …)

ofertes implantsEls ajuntaments per atorgar la seva autorització ambiental han d’exigir el tràmit de declaració responsable o el de comunicació i això depèn de l’impacte ambiental que té l’activitat, normalment determinat per la seva superfície i per la maquinària instal·lada (potència, sorolls…)

Les activitats més innòcues, per exemple en el cas de consultoris o clíniques amb una superfície inferior a 12 m2 i sense aparells de radiodiagnòstic, és suficient una declaració responsable i si la superfície és superior una comunicació prèvia.

En tots dos casos, és l’empresa que sol·licita l’autorització que, sota la seva responsabilitat manifesta, en un document que ha de presentar als ajuntaments,  que disposa de les autoritzacions sectorials per exercir l’activitat i si  declara a l’ajuntament que té l’autorització de la Subdirecció General d’Ordenació i Qualitat Sanitàries, Farmacèutiques i de Professionals i no la té, l’ordenament té previst que l’Ajuntament  pugui clausurar la clínica, quan en tingui coneixement  i pugui exigir responsabilitats per falsedat.

Així doncs, el sistema normatiu actual ha disminuït el control previ dels ajuntaments, per tal de simplificar el procediment de creació d’empreses i ha augmentat els nivells d’autoresponsabilitat d’aquestes empreses, deixant per un control post funcionament, la verificació de requisits.

Això no és aplicable al cas de la normativa sectorial, en aquest cas sanitària, que obliga a disposar d’una autorització prèvia, que és competència de la Generalitat de Catalunya.

El context jurídic d’aquestes autoritzacions  

El que hem comentat en l’apartat anterior té la seva fonamentació jurídica en la  Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica que estableix uns principis d’actuació que obliguen a l’administració a una intervenció administrativa mínima per a l’inici de l’activitat i per contra, atorguen la  responsabilitat a les persones titulars d’empreses i dels professionals en el compliment dels requisits exigits en l’exercici de l’activitat econòmica (article 4).

ofertes ortodònciesPer això, només es pot exigir l’obtenció d’una única llicència o autorització, en els supòsits establerts per la legislació sectorial aplicable i la intervenció administrativa exigeix, amb caràcter general  o una  declaració responsable o una comunicació prèvia (article 5).

La verificació sobre el compliment de les condicions es fa  una vegada presentada la comunicació prèvia corresponent o la declaració responsable (article 6).

La presentació de la declaració responsable o la comunicació prèvia habilita de manera immediata per a l’exercici de l’activitat sota la responsabilitat del seu titular, i alhora faculta l’Administració per a dur a terme qualsevol actuació de comprovació (article 13.3)

La   Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que   en els casos d’ inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada o document que acompanya o consta en una declaració responsable o en una comunicació prèvia comporten, amb l’audiència prèvia a la persona interessada, deixar sense efecte el tràmit corresponent i impedeixen l’exercici del dret o de l’activitat afectada des del moment en què es coneixen i  aquest fet també pot comportar  l’exigència de les responsabilitats . (article 38)

Les activitats, a nivell d’autoritzacions municipals, es classifiquen, per raó de llur incidència sobre el medi ambient, la seguretat de les persones o els béns i per aquest motiu distingim entre:

Activitat econòmica innòcua: l’activitat que, amb caràcter general, per les seves característiques no produeix molèsties significatives ni cap afectació considerable al medi ambient, la seguretat de les persones ni els béns. Aquestes activitats estan subjectes a declaració responsable. El titular, o la persona que el representi, ha de posar en coneixement de l’Administració pública competent l’inici d’una determinada activitat mitjançant la presentació d’una declaració responsable en la qual ha de declarar, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts per la normativa vigent per a accedir a l’exercici de l’activitat, que disposa d’un certificat tècnic justificatiu de complir-los i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant la vigència de l’exercici de l’activitat.

Activitat econòmica de baix risc: l’activitat que, per les seves característiques, pot produir alguna molèstia poc significativa o té una incidència molt baixa sobre el medi ambient, la seguretat de les persones o els béns. Aquestes activitats estan subjectes al règim de comunicació prèvia. El titular, o la persona que el representi, ha de posar en coneixement de l’Administració pública competent l’inici de l’activitat mitjançant una comunicació prèvia, que ha d’anar acompanyada del projecte tècnic justificatiu del compliment dels requisits establerts per la normativa vigent per a accedir a l’exercici de l’activitat signat per un tècnic competent, i del certificat del tècnic competent que sigui responsable de la posada en funcionament de l’activitat i que s’acompanya, si escau, de la documentació necessària per al seu compliment de conformitat amb el que estableix la normativa sectorial.

En el cas de les clíniques dentals, el fet que es tracti d’una declaració responsable o d’una comunicació prèvia dependrà de les seves dimensions i de la maquinaria instal·lada, però en general, les activitats situades sota edificis de qualsevol ús, i amb una superfície de entre 120 m2 i 750 m2 requerirà comunicació i menor de 120 m2 nomes declaració.

La LLEI 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats estableix que  un cop efectuada la comunicació, l’exercici de l’activitat es pot iniciar sota l’exclusiva responsabilitat de les persones titulars i tècniques que hagin lliurat les certificacions, sens perjudici que per a iniciar l’activitat s’ha de disposar dels títols administratius habilitants o controls inicials que, d’acord amb la normativa sectorial no ambiental, són preceptius (article 52.5).

Autoritzacions sectorials autonòmiques

ofertes clíniques dentalsCom he dit abans, d’acord amb la  Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica només es pot exigir l’obtenció d’una única llicència o autorització, en els supòsits establerts per la legislació sectorial i per protegir l’ interès general i en el cas que estem analitzant ara, per protegir la salut de les persones.

La Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, ja preveu l’exigència d’autoritzacions sanitàries, així com l’obligació de sotmetre a registre per raons sanitàries a les empreses o productes (article 25) i es va crear en el Ministeri de Sanitat i Consum un Registre general de centres, serveis i establiments sanitaris, en què s’han de recollir les decisions, comunicacions i autoritzacions de les comunitats autònomes en matèria d’autorització sanitària, respecte als centres, serveis i establiments sanitaris.

A l’annex I del Reial Decret 1277/2003, de 10 d’octubre, pel qual s’estableixen les bases generals sobre autorització de centres, serveis i establiments sanitaris s’inclouen les clíniques dentals.

Així doncs, les clíniques dentals requereixen per al seu funcionament una autorització que atorga actualment la Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària de la Generalitat de Catalunya, concretament de  la Subdirecció General d’Ordenació i Qualitat Sanitàries, Farmacèutiques i de Professionals.

Aquestes clíniques han de complir l’Ordre de 21 de juliol de 1994, per la qual es crea el Registre de clíniques dentals i es regula el procediment i els requisits que han de complir les clíniques dentals per a la seva inscripció.

Qualsevol clínica dental, per poder funcionar ha d’estar prèviament inscrita en el Registre  de  clíniques  i consultoris (article 1) i cal sol·licitar-ho aportant la següents documentació:

a) Documentació acreditativa de la propietat i dependència   jurídica de la clínica o consultori dental.
b)  Documentació   acreditativa,   si   s’escau,   de   la    representació del sol·licitant.
c)   Plànols, que hauran d’estar signats per  tècnics  qualificats  i  visats    pels col·legis professionals corresponents, de   conjunt   i  detall  que  permetin  la   localització,  identificació  i  descripció  de  les  àrees    diferenciades
d)  Relació  de  la plantilla del personal que hi prestarà   serveis, desglossada per titulacions, i amb menció expressa   de qui serà el responsable sanitari.
 e) Relació de l’utillatge i béns d’equip amb què  comptarà   la clínica o consultori dental.

Un cop   s’hagi verificat el compliment dels  requisits  s’autoritzarà la inscripció en el   Registre,  la qual es notificarà a l’interessat.

Quines són les condicions tècniques d’una clínica dental?

Les condicions les trobem a l’Ordre de 21 de juliol de 1994, per la qual es crea el Registre de clíniques dentals i es regula el procediment i els requisits que han de complir les clíniques dentals per a la seva inscripció.

Pel que fa a la seva estructura, l’article 3 d’aquesta norma estableix que les  clíniques  o  consultoris  dentals  hauran  de   disposar  de  les  àrees  diferenciades  següents: una àrea   destinada a recepció i sala d’espera de pacients, una  sala   per  a  la  consulta i tractament odontoestomatològic i una  àrea de serveix que  haurà de disposar de rentamans i   wàter per a l’ús dels pacients.

A la porta d’entrada del  local  o  de  l’edifici  on   radiqui la clínica o consultori dental, haurà d’haver-hi un   rètol  en  què  consti la denominació de “Clínica dental” o   “Consultori dental” i el nom i els cognoms del  responsable   sanitari  del  centre  o el nom, els cognoms i la titulació   dels odontòlegs i metges estomatòlegs que hi exerceixin.

Pel que fa al seu equipament, l’article 4 ens diu que la sala de consulta i tractament odontoestomatològic    haurà d’estar proveïda de l’equipament següent:

  • Una butaca odontològica reclinable.
  • Un  llum  d’intensitat  suficient  per  a  les  pràctiques   odontològiques.
  • Un   aparell   d’aspiració   d’alta  velocitat  amb  embut   escopidor o una escopidora  amb  aigua  corrent  per  a  la   neteja automàtica.
  • Material  de turbina o torn odontològic amb els accessoris   corresponents.
  • Un rentamans. L’equipament i la medicació  necessària  per  atendre  les   urgències càrdio-respiratòries que es puguin presentar.
  • Disposar de raigs X, la instal·lació dels quals haurà   de complir les normes vigents en aquesta  matèria,  i  d’un   magatzem  de material net. Aquests equipaments podran estar   dintre   de   la   sala   de    consulta    i    tractament  odontoestomatològic  o  en  una  altra  àrea adequada per a   aquests equipaments.

Per tal de poder exercir aquesta professió, l’article 5 ens diu que cal que els  professionals sanitaris  que  prestin  els  seus   serveis  a  les  clíniques  o  consultoris  dentals  estiguin en  possessió del títol oficial que els habiliti per   a l’exercici professional.

El  responsable  sanitari  haurà  de  ser  un  metge   estomatòleg  o  un odontòleg en possessió del títol oficial   corresponent.

S’ha de garantir  l’esterilització  dels  materials   i   equipaments  utilitzats  a  la  consulta  i es disposarà de   protocols escrits i actualitzats que especifiquin el procés  d’esterilització.

S’adequarà la gestió dels residus sanitaris  generats   per  l’activitat  de  la  clínica o consultori dental a les   previsions  del  Decret  300/1992,  de  24   de   novembre,  d’ordenació  de la gestió dels residus sanitaris, i disposicions concordants.

Pel que fa als pacients, l’article 5.5 ens diu que s’ha de portar un  registre  dels  pacients,  els  quals    disposaran   d’una   història   clínica,  identificant  els   professionals que els hagin atès.

I pel que fa a les reclamacions, l’article 5.6 ens diu que en aquests centres es  disposarà d’un llibre de reclamacions  diligenciat   pel Departament de Sanitat i Seguretat Social, que estarà a   disposició dels pacients. Aquest llibre es podrà substituir  per altres sistemes que permetin que quedi constància de la   reclamació,  els  quals  haurà  d’aprovar el Departament de   Sanitat i Seguretat Social.

Altres aspectes a tenir en compte en la regulació estatal

clíniques dentalsRecordar també que aquestes professions tenen la seva regulació estatal en la Llei 10/1986, de 17 de març, sobre odontòlegs, protèsics i higienistes dentals. Regula la professió d’odontòleg i la de altres professionals relacionats amb la salut dental , on es poden veure els diferents perfils professionals del sector la les competències diferenciades per a cada un d’ells.

El Reial Decret 1594/1994, de 15 de juliol, pel qual es desenvolupa el que preveu la Llei 10/1986, que regula la professió de Odontòleg, protèsic i higienista dental, estableix, pel que ara ens interessa, les següents obligacions en relació a les persones consumidores:

Conservar la història clínica amb radiografies durant 5 anys

Article 3.

Les consultes dentals estan necessàriament organitzades, gestionades i ateses directament i personalment per un odontòleg o Estomatólogo i disposaran d’un fitxer de pacients, amb la seva història clínica i les seves radiografies, que s’ha de conservar, almenys, durant cinc anys després de la finalització de l’últim tractament.

Pressupost, factura i alta mèdica

Article 4.

A sol·licitud del pacient, el professional elabora un pressupost estimatiu per escrit, detallant el tipus de tractament i els serveis a realitzar, així com el cost dels mateixos.

De la mateixa manera, el professional estarà obligat a emetre la factura corresponent i l’informe d’alta, a petició del pacient o un cop finalitzat el tractament.

Qui és qui en una clínica dental?

Hi ha algunes clíniques dentals que les atén un sol professional i d’altres on hi ha moltes persones atenent als pacients, però sovint no sabem si quan sol·licitem un servei de neteja de les dents o un tractament per blanquejar-les, ens atén un odontòleg o es tracta d’un altre perfil professional.

L’odontòleg

El Odontòleg està capacitat per a realitzar el conjunt d’activitats de prevenció, diagnòstic i tractament relatives a les anomalies i malalties de les dents, de la boca, dels maxil·lars i dels seus teixits annexos, tant sobre individus aïllats com de forma comunitària. Així mateix estaran capacitats per prescriure els medicaments, pròtesis i productes sanitaris corresponents a l’àmbit del seu exercici professional.

Les prescripcions o indicacions que facin referència a pròtesis o aparells hauran d’incloure de forma clara les característiques del tipus de pròtesi o aparell, o la reparació o modificació requerida. Així mateix inclouran el nom del facultatiu, adreça, localitat on exerceix la seva activitat, número de col·legiat, data de la prescripció i signatura.

Les prescripcions de medicaments o productes sanitaris han de complir els requisits especificats en la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament; en el Reial Decret 1910/1984, de 26 de setembre, que regula les característiques de la recepta mèdica, i en les normes reguladores de les dispensacions que hagin de ser efectuades amb càrrec a la Seguretat Social, si s’escau.

L’higienista dental

La normativa estableix que l’higienista dental és el titulat de formació professional de grau superior que té com a atribucions, en el camp de promoció de la salut i l’educació sanitària bucodental, la recollida de dades, la realització d’exàmens de salut, el consell de mesures higièniques i preventives, individuals i col·lectives, i la col·laboració en estudis epidemiològics.

Els higienistes dentals podran, així mateix, i com a ajudants i col·laboradors dels facultatius Metges i Odontòlegs, realitzar les següents funcions tècnic-assistencials:

  • Aplicar fluorurs tòpics en les seves diferents formes.
  • Col·locar i retirar fils retractors.
  • Col·locar segelladors de fissures amb tècniques no invasives.
  • Realitzar el poliment d’obturacions eliminant els eventuals excessos en les mateixes.
  • Col·locar i retirar el dic de goma.
  • Eliminar càlculs i tincions dentals i realitzar detartrajes i polits.

Els higienistes dentals desenvolupen aquestes funcions com a ajudants i col·laboradors dels facultatius Metges i Odontòlegs, excloent de les seves funcions la prescripció de pròtesis o tractaments, la dosificació de medicaments, l’extensió de receptes, l’aplicació d’anestèsics i la realització de procediments operatoris o restauradors.

Bé, aquest és un breu resum de la normativa reguladora de les clíniques  dentals per si us pot ajudar a conèixer una mica més el marc regulador d’aquest tipus d’activitat professional,  però recordeu que anteriorment ja hem parlat en aquest blog  dels drets de les persones consumidores en la prestació de serveis sanitaris i de les reclamacions de les persones consumidores i usuàries dels serveis sanitaris privats.

Article : Com funcionen les clíniques dentals?

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: Informació i educació per al consum

Enllaç curt:  http://wp.me/p3lAPu-sG

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Advertisements

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 5 Abril 2016, in DRETS PERSONES CONSUMIDORES, SALUT, SERVEIS A LES PERSONES and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: