Ens han fet malbé el cotxe en el taller. Què podem fer?

Reparacions de tallers mecànics que causen danys als vehicles

reclamar tallers mecanicsPotser en alguna ocasió hem portat el vehicle a reparar a un taller mecànic i hem sortit del taller amb una anomalia totalment diferent, perquè en fer la reparació es pot haver produït un dany a altres parts del vehicle, sense que en principi, aquests danys estiguin relacionats amb l’averia original.

Poden ser, per exemple,  cops a la carrosseria o bé incidències produïdes en el muntatge i desmuntatge de parts del motor o dels circuits elèctrics.

L’article 8.c) del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries estableix per aquests casos, que la indemnització dels danys i la reparació dels perjudicis soferts constitueix un dels drets bàsics de les persones consumidores.

També l’article 124-1 de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya estableix que les persones consumidores tenen dret, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable, a la reparació o indemnització dels danys i perjudicis que pateixin com a conseqüència de l’adquisició o utilització de béns o serveis.

És en aquesta línea que l’ article 127.b del Decret 30/2010, de 2 de març, pel qual s’aprova el reglament de desplegament de la Llei 12/2008, de 31 de juliol, de seguretat industrial (article encara vigent) estableix que sens prejudici del que estableixi la normativa aplicable en matèria de defensa i protecció dels consumidors i usuaris, els tallers de reparació d’automòbils i dels seus equips i components per poder actuar en el territori de Catalunya, han de tenir una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers amb una quantia mínima de:

per als tallers de fins a 10 treballadors: 250.000 euros.

per als tallers de més de 10 treballadors: 500.000 euros.

Aquestes quantitats s’han d’actualitzar, com a mínim cada cinc anys, d’acord amb l’increment de l’índex de preus al consum.

Què es pot fer en aquests casos per reclamar danys i perjudicis?

L’article 1101 del Codi Civil Espanyol estableix que:

“Queden subjectes a la indemnització dels danys i perjudicis causats els qui en el compliment de les seves obligacions incorrin en dol, negligència o morositat, i els qui de qualsevol altra manera contravenen al tenor d’aquelles”.

El que és important és determinar:

·         Quin ha estat el dany que s’ha produït en el vehicle (patrimonial, corporal, moral)
·         Quina ha sigut l’operació del taller que ha causat el dany (acció o omissió)
·         Quina relació hi ha entre l’operació del taller i el dany (relació de causalitat)
·         Existència de dol o negligència.

El problema més gran el tindrem a l’hora de demostrar l’existència d’una relació entre l’acció o omissió del taller i el dany causat. Això es coneix com a relació de causalitat.

Com buscar la causalitat?

reparació motorEl primer que hem de fer es preguntar-nos si el dany que s’ha produït  al vehicle és conseqüència probable del fet que es considera com a causa, en aquest cas, la reparació del vehicle en el taller per altres motius.

Aquesta valoració s’ha de fer mitjançant les regles del criteri humà i els coneixements normalment acceptats, pel que s’obre un marge valoratiu molt ampli per a qui hagi de decidir si efectivament el dany es troba jurídicament i causalment vinculat a l’acció del taller.

Es important determinar que l’operació del taller tingui realment capacitat per generar el resultat del dany i també que aquest dany sigui conseqüència probable d’aquesta operació.

En aquest cas estaríem buscant una conseqüència natural, adequada i suficient  entre l’acció i el dany produït.

Qui ha de provar el dany?

La Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, en el seu article 217.1, quan parla de la càrrega de la prova, estableix que en el moment de dictar sentència o una resolució semblant, el tribunal consideri dubtosos uns fets rellevants per a la decisió, ha de desestimar les pretensions de l’actor o del reconvinent, o les del demandat o reconvingut, segons correspongui a uns o a altres la càrrega de provar els fets que romanguin incerts i fonamentin les pretensions.

En el seu apartat segon el mateix article estableix, de forma general, que correspon a l’actor i al demandat reconvinent la càrrega de provar la certesa dels fets dels quals es desprengui ordinàriament, segons les normes jurídiques aplicables, l’efecte jurídic corresponent a les pretensions de la demanda i de la reconvenció.

Però en el seu apartat setè, aquest mateix article introdueix el que es coneix com a principi de disponibilitat i facilitat probatòria, quan diu que el tribunal ha de tenir present la disponibilitat i la facilitat probatòria que correspon a cada una de les parts del litigi.

Per tant, en els casos dels tallers mecànics, es posa de manifest que la posició que ocupa  el taller pel que fa a la proximitat real de les parts a les fonts de prova, és aquest i no pas la persona consumidora  qui té més facilitat per provar els fets.

Els principis de disponibilitat i facilitat probatòria eviten que la impossibilitat d’acreditar un determinat fet perjudiqui la part que suporta la càrrega de la seva prova, però que no té una major disponibilitat o facilitat per provar-ho.

En el cas dels tallers mecànics, la disponibilitat material pot fer referència a informes tècnics, ordres de treball internes, peces emprades en la reparació, mètodes de treball i també poden fer referència a una disponibilitat intel·lectual, pel que fa als coneixements tècnics per avaluar el cas.

Pel que fa a l’existència de dol o negligència, l’ordenament jurídic, conscient que la persona consumidora es troba en uns situació d’inferioritat, considera que ha de ser la part que es troba en una millor situació, per la seva professionalitat i facilitat probatòria qui ha de provar la seva diligència.

Això implica que existeix una inversió de la càrrega de la prova i no és la persona consumidora que ha de provar la negligència del taller, sinó que és el propi  taller qui ha de demostrar que ha actuat amb total diligència.

Pensem que en el cas d’un taller mecànic, la seva actuació ha de ser especialment diligent, per sobre fins i tot del que preveuen els reglaments, donat que s’entén que els i les professionals de l’automoció es troben en millor posició que el legislador per saber quin és l’estàndard exigible a la seva activitat, el que es coneix com a lex artis, que són els coneixements tècnics coneguts i acceptats per la majoria de la professió i a que conformen les seves regles d’actuació i que la seva vulneració porta a qualificar el seu comportament de negligent.

En el cas dels tallers mecànics, com a serveis posats a disposició de les persones consumidores s’ha arribat fins i tot a parlar de responsabilitat objectiva, el que vol dir que no cal ni provar la negligència del taller, ni ha prou amb que hi hagi una relació de causalitat entre la seva acció i el dany produït per haver-ne de respondre.

Dit això, hem de tenir en compte el que preveu l’article 147 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries pel que fa a la responsabilitat en la  prestació de serveis:

Article 147 Règim general de responsabilitat

Els prestadors de serveis són responsables dels danys i perjudicis causats als consumidors i usuaris, llevat que provin que han complert les exigències i requisits establerts per reglament i les altres atencions i diligències que exigeix la naturalesa del servei.

I l’article 148 estableix un règim especial de responsabilitat pel cas dels tallers mecànics:

Article 148 Règim especial de responsabilitat

S’ha de respondre dels danys originats en el correcte ús dels serveis quan, per la seva pròpia naturalesa, o perquè està establert així per reglament, incloguin necessàriament la garantia de nivells determinats d’eficàcia o seguretat, en condicions objectives de determinació, i suposin controls tècnics, professionals o sistemàtics de qualitat, fins a arribar en degudes condicions al consumidor i usuari.

En tot cas, es consideren sotmesos a aquest règim de responsabilitat els serveis sanitaris, els de reparació i manteniment d’electrodomèstics, ascensors i vehicles de motor, serveis de rehabilitació i reparació d’habitatges, serveis de revisió, instal·lació o similars de gas i electricitat i els relatius a mitjans de transport.

Sense perjudici del que estableixen altres disposicions legals, les responsabilitats derivades d’aquest article tenen com a límit la quantia de 3.005.060,52 euros.

També cal tenir en compte que l’article  1104 del Codi civil Espanyol estableix que:

La culpa o negligència del deutor consisteix en l’omissió d’aquella diligència que exigeix la naturalesa de l’obligació i correspon a les circumstàncies de les persones, del temps i del lloc.

Quan l’obligació no expressa la diligència que s’ha de prestar en el seu compliment, s’exigeix la que correspondria a un bon pare de família.

Quins danys es poden reclamar?

L’article 1106 del Codi Civil Espanyol estableix que:

“La indemnització de danys i perjudicis comprèn, no solament el valor de la pèrdua que hagi sofert, sinó també el del guany que hagi deixat d’obtenir el creditor, salvades les disposicions que contenen els articles següents”.

reclamacions tallersNormalment, els més habituals seran els danys patrimonials, com poden ser els danys que ha patit el mateix vehicle, però també els diners que hem deixat de guanyar o els que hem perdut per culpa del dany del mateix vehicle (impossibilitat d’anar al treball, haver de llogar un nou vehicle, haver de portar el vehicle a un taller diferent perquè solucioni l’averia…)

Aquests danys es poden reparar restablint el patrimoni de la persona consumidora a l’estat anterior a la materialització del dany.

Els danys corporals serien els que s’han patit en el cos d’una persona com a conseqüència del dany que ha patit el vehicle en el taller (mal funcionament dels frens, dels sistemes de seguretat, de l’enllumenat…) i pot consistir en lesions, pèrdua de membres, alteració de les capacitats sensitives o fins i tot la mort.

Els danys morals serien el patiment que ocasiona a la persona consumidora, el dany que s’ha produït  al vehicle, pel seu valor sentimental, o per qualsevol altre valoració molt lligada al seu tarannà psicològic o anímic.

Aquests danys són els més difícils de determinar i de valorar.

Diferències entre la garantia d’una reparació i els rescabalament per danys i perjudicis

Reparacions de vehicles i assegurancesHem començat aquest article dient que els que ens interessava era determinar la forma d’actuar en el cas que anem a un taller mecànic per a una reparació i resulta que acabem amb un altre dany en el nostre vehicle que pot o no tenir relació amb l’averia original, però això no s’ha de confondre en l’exigència de les responsabilitats que atorga la garantia de la reparació i que és independent, perquè pot succeir que la reparació en si hagi estat correcte.

Les garanties de les reparacions a Catalunya es regulen a l’article 16 del Decret 298/1993, de 8 d’octubre, de modificació del Decret 147/1987, de 31 de març, pel qual es regula l’activitat industrial i de prestació de serveis en els tallers de reparació de vehicles automòbils, dels seus equips i components.

Totes les reparacions o instal·lacions dutes a terme a qualsevol taller resten garantides, amb un període de garantia mínima obligatòria  de tres mesos, llevat si es tracta de vehicles industrials, en què aquest període serà de quinze dies. La garantia es considerarà extingida abans dels esmentats períodes si el vehicle ha recorregut més de dos mil quilòmetres.

Aquesta garantia s’entén total, és a dir, inclou els materials aportats i la mà d’obra, i afectarà totes les despeses que es puguin ocasionar, tals com les de transport que la reparació exigeixi, el desplaçament dels operaris que l’han de dur a terme quan el vehicle avariat no pugui moure’s, el valor de la mà d’obra i material de qualsevol mena, com també la imposició fiscal que gravi aquesta nova operació.

És important assenyalar el que diu aquest article en el seu apartat quart:

“16.4 Si es produeix una avaria durant el període de garantia en la part o parts reparades, el taller interessat, amb la comunicació prèvia de l’usuari, haurà de reparar de manera gratuïta aquesta avaria i lliurar justificant conforme s’ha efectuat. Amb aquesta finalitat assabentarà a l’usuari de si la nova reparació l’efectuarà el mateix taller que garanteix o un altre taller que actuï en el seu nom”.

El que indica clarament que s’està parlant de les parts reparades, però no dels danys produïts en la reparació, fet que es remarca en l’apartat desè del mateix article:

“16.10 Tot el que s’ha exposat s’entén sens perjudici del que disposa el capítol 8 de la Llei 26/1984, de 19 de juliol, general per a la defensa dels consumidors i usuaris pel qual es regula el règim de garanties i responsabilitats”.

Termini per reclamar els danys i perjudicis a la via judicial

En el cas de la responsabilitat extracontractual, tenim que a Catalunya el termini per reclamar és de 3 anys, d’acord amb el que s’estableix a l’article 121-21 de la Llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de Catalunya.

Si bé en el Codi Civil Espanyol, s’estableix un termini d’un any en el seu article 1968.2

Article 1968

Prescriuen pel transcurs d’un any:

2n. L’acció per exigir la responsabilitat civil per injúria o calúmnia, i per les obligacions derivades de la culpa o negligència de què es tracta a l’article 1902, des que ho va saber l’ofès.

En canvi, si estem davant d’una responsabilitat contractual, d’acord amb l’article 1101 del Codi Civil Espanyol, el termini per reclamar és de 5 anys, d’acord amb el que estableix l’article 1964.2 del codi civil Espanyol:

Article 1964.2

“Les accions personals que no tinguin un termini especial prescriuen al cap de cinc anys des que es pugui exigir el compliment de l’obligació. En les obligacions continuades de fer o no fer, el termini comença cada vegada que s’incompleixin”.

Però a Catalunya, l’article 121-20 de la Llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de Catalunya estableix un termini de 10 anys.

“Prescripció decennal 
Les pretensions de qualsevol classe prescriuen al cap de deu anys, llevat que algú hagi adquirit abans el dret per usucapió o que aquest Codi o les lleis especials disposin una altra cosa”.

Més informació:

Responsabilitats dels titulars dels tallers de reparació de vehicles automòbils

Les persones consumidores i la Indemnització per danys i perjudicis

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 6 Juny 2016, in ANEM A RECLAMAR, INDEMNITZACIONS and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: