Ens han fet malbé o ens han perdut un vestit o un jersei. Quina quantitat de diners podem reclamar?

Pactar el preu en el resguard de dipòsit

En un altre article publicat al meu blog “les empreses i el dret del consum” ja vaig parlar de les responsabilitats dels fabricants, dels comerciants i dels prestadors de serveis de neteja, dels productes tèxtils, davant les persones consumidores, però en aquesta ocasió m’agradaria parlar específicament de les indemnitzacions que es solen pactar en el cas que el servei de neteja de productes tèxtils, reconegui que la neteja no ha estat correcta.

El primer que hem de recordar, és que la normativa ja preveu que es pugui pactar entre l’establiment de neteja tèxtil i la persona consumidora, el preu de la indemnització en cas que la neteja no sigui correcte.

Així s’estableix a l’Ordre de 16 de desembre de 1999, per la qual es regula el funcionament dels establiments dedicats a la neteja tèxtil, quan en el seu article 5 ens parla del resguard de dipòsit.

El resguard de dipòsit és un element essencial en aquest tipus d’establiment, perquè en aquest document és on es fixen els termes del contracte de neteja, és on s’identifica les peces a rentar i el tipus de servei que cal efectuar.

Un dels elements més importants, de cara a les possibles responsabilitats de l’establiment, és el punt 5.4, que estableix:

“ En el supòsit que l’establiment posi objeccions importants respecte a l’estat o condicions de la peça que se li lliuri, aquestes hauran d’aparèixer degudament especificades en el resguard que es dóna al client, el qual pot també fer constar les observacions que cregui oportunes. Igualment es podrà especificar en el resguard el valor de la peça previ acord d’ambdues parts”

rètol tintoreriaAixí doncs, l’establiment pot fer constar en el resguard aquelles observacions que posteriorment l’eximiran de la seva responsabilitat, en haver-ne informat prèviament a la persona consumidora i es pot fixar un preu de la peça de comú acord.

Si inicialment, en el moment de portar la peça a l’establiment aquestes objeccions no es van fer perquè les parts no ho havien apreciat, l’article 5.5 preveu que:

“ Quan, amb posterioritat al lliurament de la peça i abans de procedir a la prestació del servei, l’establiment observi problemes que no consten al resguard de dipòsit, haurà d’advertir-ho al client al més aviat possible de manera que en quedi constància. En aquest cas, no es podrà procedir a la prestació del servei sense que les objeccions siguin incorporades al resguard de dipòsit en poder del client i al duplicat en poder de la tintoreria o s’emeti un nou resguard amb anul·lació expressa i convinguda de l’anterior”

El valor de la peça d’acord amb la factura de compra

Si el preu de la peça no es valora en el moment de portar-la a netejar i no es fa constar en el resguard de dipòsit, es pot seguir un altre criteri, d’acord a un conveni que existeix entre els gremis i les associacions de les persones consumidores pel que fa a les indemnitzacions a pagar.

Aquest valor es fa sobre l’import de la factura de compra de la peça, pel que té l’inconvenient que cal disposar d’aquest document, pel que sempre cal recordar la importància que té conservar la factura o el tiquet de compra.

Aquest barem es fonamenta en el desgast que pateixen les peces tèxtil amb el temps i per tant mesuren la seva pèrdua de valor des del moment de la compra.

TEMPS TRANSCORREGUT DES DE LA COMPRA QUANTIA DE LA INDEMNITZACIÓ
Menys d’un any Es descompta el 20% del valor de la factura
D’un any i un dia a dos anys Es descompta el 40% del valor de la factura
De dos anys i un dia a tres anys Es descompta el 70% del valor de la factura
Més de tres anys i fins a cinc anys Es descompta el 75% del valor de la factura
Les peces especials, de disseny o d’alta costura En aquests casos s’ha de fer un peritatge i el cost d’aquesta valoració va a càrrec de l’establiment de neteja tèxtil.

Quan la peça s’ha perdut

I si s’ha perdut la nostra peça? Doncs en aquests casos s’han de tenir en compte diferents aspectes:

Pot passar que la peça formi part d’un conjunt i si es perd, això implica que es causa un perjudici greu a la persona consumidora perquè “inutilitza” en certa forma l’ús d’aquesta peça (per exemple un vestit de dues peces, o unes fundes d’un sofà i una butaca…).

En aquests casos l’acord que han establert els gremis i les associacions de persones consumidores estableix que:

Si s’han portat totes les peces del conjunt a l’establiment però només se’n ha perdut una, l’establiment ha d’indemnitzar pel total, d’acord amb la taula d’indemnitzacions que hem comentat abans.

Si només s’ha portat a la tintoreria una de les peces del conjunt i s’ha perdut, però la resta de peces les té la persona consumidora, llavors nomes s’indemnitza per la pèrdua de la peça en concret.

De totes formes, cal recordar que aquest és un barem d’indemnitzacions per arribar a un acord, no és una normativa que s’hagi de complir ni la persona consumidora hi queda vinculada, pel que en un procediment judicial o extrajudicial, com l’arbitratge això pot ser diferent.

La responsabilitat compartida de l’establiment de neteja i del fabricant de la peça

Totes les persones consumidores sabem que quan comprem un producte tèxtil ens hem de fixar en la seva composició i en les instruccions de neteja de l’etiqueta i per tant, també les persones professionals de la neteja tèxtil.

Fins i tot, l’Ordre de 16 de desembre de 1999, per la qual es regula el funcionament dels establiments dedicats a la neteja tèxtil estableix en el seu article 7.2 que:

“En el cas que l’establiment consideri que ha de procedir a efectuar el servei en unes condicions diferents a les indicades a l’etiqueta de manteniment, hauran d’especificar-se prèviament en el resguard de dipòsit”.

etiquetatge tèxtilEn aquests casos però, estarà assumint la responsabilitat de la neteja defectuosa en haver canviat el criteri de l’etiqueta.

El Reial Decret 928/1987, de 5 de juny, relatiu a l’etiquetatge de composició dels productes tèxtils, en  el seu article 6 estableix, pel que fa a l’etiquetatge dels productes tèxtils el següent:

Tots els productes tèxtils subjectes a les prescripcions de la present disposició, per la seva posada al mercat, tant en el cicle industrial com en el comercial, seran etiquetats d’acord amb el que tot seguit s’indica:

Nom o raó social o denominació del fabricant, comerciant o importador i, en tot cas, el seu domicili.

Per als productes tèxtils fabricats a Espanya, el número de registre industrial del fabricant nacional, excepte quan els comerciants, tant majoristes com minoristes, etiquetin els productes tèxtils amb marques registrades, a les quals hauran d’afegir les dades relatives al seu nom, raó social o denominació, i domicili, així com el seu número d’identificació fiscal. En aquest cas, el comerciant és responsable del producte i, per tant, de totes les infraccions en què aquell pugui incórrer.
Per als productes tèxtils importats de països no pertanyents a la CEE, i distribuïts en el mercat nacional, el número d’identificació fiscal de l’importador.
Els productes importats provinents de països no signataris de l’Acord de Ginebra sobre obstacles tècnics al comerç, de 12 d’abril de 1979, a més hauran de fer constar en l’etiquetatge la indicació del país d’origen.
Composició de l’article tèxtil.
En les peces de confecció i punt, a excepció de calceteria i mitjanes, l’etiqueta serà de qualsevol material resistent, preferentment de naturalesa tèxtil, anirà cosida o fixada a la pròpia peça de forma permanent, i ha de tenir la mateixa vida útil. Quedaran exceptuats d’aquesta obligacions en els casos i condicions que estableixin les normes de desenvolupament d’aquesta disposició.
Les dades requerides en aquest apartat es poden consignar en etiqueta diferent dels exigits en els apartats anteriors.
Quan els productes tèxtils siguin oferts a la venda amb un embolcall, l’etiquetatge ha de figurar a més en la pròpia embolcall, llevat que es pugui veure clarament l’etiquetatge del producte.
Les indicacions o informacions facultatives, com ara «símbols de conservació», «Antiencongiment», «ignífug», «impermeable», etc. han d’aparèixer netament diferenciades.
L’etiquetatge dels productes tèxtils podrà ser substituït per la indicació d’aquest en els documents o albarans, quan aquests productes vagin destinats a un industrial i, també, quan vagin destinats a organismes públics, institucions i empreses privades que adquireixin aquests productes al l’engròs per a ús propi, i ha de constar aquesta circumstància en les factures o documents comercials corresponents.
Les denominacions, i composició dels productes s’han d’indicar clarament en aquests documents. No es permetrà la inscripció d’abreviatures, excepte si s’utilitza algun codi, en aquest cas haurà d’incloure obligatòriament la clau o significat en el mateix document.
Totes les indicacions obligatòries han d’aparèixer amb caràcters clarament visibles i fàcilment llegibles pel consumidor. Les denominacions, qualificatius i continguts en fibres s’han d’indicar amb els mateixos caràcters tipogràfics.
 Si un producte tèxtil està format per dos o diverses parts que no tinguin la mateixa composició, anirà proveït d’una etiqueta que indiqui el contingut en fibres de cadascuna de les parts. Aquest etiquetatge no serà obligatori per a les parts que representin menys del 30 per 100 del pes total del producte, a excepció dels folres princiales. Quan totes les parts representin menys del 30 per 100 s’indicarà la composició global de l’article tèxtil.
Quan dos o més productes tèxtils formin de manera usual un conjunt inseparable i tinguin idèntica composició de fibres, poden anar proveïts d’un sol etiquetatge.
Sense perjudici del contingut dels casos exclosos, la composició en fibres dels articles de cotilleria s’indicarà donant la composició del conjunt del producte o bé la composició de les diferents parts d’aquests articles. En els casos concrets que es detallen a continuació, es tindran en compte els següents criteris:
Per als sostenidors: Teixits exterior i interior de les copes i de l’esquena.
Per a les faixes: Petos davanters, del darrere i costats.
Per als combinats (faixa-sostenidor) Teixits exterior i interior de les copes, petos davanters, del darrere i costats.
Per a les parts que no arribin, almenys, el 10 per 100 del pes total del producte, no és obligatori l’etiquetatge.
L’etiquetatge per separat de les diferents parts dels articles de cotilleria contemplades anteriorment, s’efectuarà de manera que el consumidor final pugui fàcilment entendre a quina part de la peça es refereixen les indicacions que figuren a l’etiqueta.
La composició en fibres dels teixits tipus «devoré», es donarà per a tot el producte o es podrà indicar per separat la composició del teixit de base i la del teixit que ha patit tractament «devoré», havent de ser expressats per la seva denominació aquests elements.
La composició en fibres dels productes tèxtils brodats es donarà, bé per a la totalitat del producte o per separat la composició de la tela de base i la dels fils de brodat, i cal especificar aquests elements per la seva denominació. Si les parts brodades ocupen menys del 10 per 100 de la superfície del producte, n’hi haurà prou amb indicar la composició del teixit de base.
En la composició dels fils constituïts per una ànima i un revestiment de diferents fibres, presentats com a tals als consumidors, es donarà, bé per a la totalitat del producte o per separat, la composició de l’ànima i la del revestiment; aquests elements han de ser esmentats per la seva denominació.

La composició en fibra dels productes tèxtils de vellut, peluix o similars, es donarà bé per a la totalitat del producte o per separat. Si aquests productes estan constituïts d’una base i d’una capa d’ús diferent i compostes per fibres diferents, s’esmentaran els dos elements.

El problema és quan el producte tèxtil no està correctament etiquetat i en aquests casos, l’establiment havent pogut fer constar aquesta objecció en el resguard de dipòsit no ho hagi fet.

En aquests casos existiria responsabilitat compartida per part del fabricant i de l’establiment de neteja i d’acord amb el conveni entre gremis i associacions de persones consumidores, qui hagi confeccionat la peça hauria de subministrar una peça nova o de característiques similars a la persona consumidora i l’establiment de neteja tèxtil abonaria el 30% del preu de cost d’aquesta peça.

S’ha de pagar el servei de neteja tèxtil quan hi ha hagut dany a la peça?

productes tèxtilsA banda dels danys i perjudicis, és evident que hi ha hagut un incompliment del contracte de neteja en no prestar correctament el servei, pel que no seria lògic haver de pagar aquest servei i així es recull en l’acord entre gremis i associacions de persones consumidores quan diu que si el servei de neteja s’hagué cobrat per endavant, possibilitat recollida a l’article 5.7 de  l’Ordre de 16 de desembre de 1999, per la qual es regula el funcionament dels establiments dedicats a la neteja tèxtil , s’haurà de retornar aquest import a la persona consumidora.

Com reclamar?

L’article 7.1 de la mateixa Ordre de 16 de desembre de 1999, per la qual es regula el funcionament dels establiments dedicats a la neteja tèxtil estableix:

“ Les reclamacions dels usuaris basades en la petició d’una indemnització pel deteriorament o la pèrdua de la peça objecte del servei de neteja poden ser resoltes a través del sistema arbitral de consum, quan les parts voluntàriament s’hi sotmetin”

Trobareu més informació sobre l’arbitratge al següent enllaç, però recordeu que també es pot fer la reclamació a la via judicial i trobareu més informació en relació a aquest sistema al següent enllaç.

En tot cas, si bé tot el que hem exposat fins aquí s’ha basat en un acord previ del valor de la peça o d’una valoració estimada d’acord amb el desgast de la peça, a partir d’una deducció per any, des de la data de compra que figura a la factura, recordeu que sempre es pot sol·licitar la indemnització per danys i perjudicis si es verifica que la neteja tèxtil ha estat la causa del deteriorament que ha patit la peça i de la negligència de l’establiment.

Així es diu a l’article 1101 del Codi Civil espanyol:

“Queden subjectes a la indemnització dels danys i perjudicis causats els qui en el compliment de les seves obligacions incorrin en dol, negligència o morositat, i els qui de qualsevol altra manera contravenen al tenor d’aquelles”

Així doncs en aquests casos s’ha de provar el nexe causal entre la neteja i el dany i la negligència en la prestació del servei i la qüestió és determinar  a qui li correspons provar-ho, a la persona consumidora o a l’establiment de neteja tèxtil?

El que és important és determinar:

·         Quin ha estat el dany que s’ha produït en la peça (patrimonial, corporal, moral)
·         Quina ha sigut l’operació de l’establiment de neteja tèxtil que ha causat el dany (acció o omissió)
·         Quina relació hi ha entre la neteja  i el dany (relació de causalitat)
·         Existència de dol o negligència.

El problema més gran el tindrem a l’hora de demostrar l’existència d’una relació entre l’acció o omissió de l’establiment de neteja  i el dany causal. Això es coneix com a relació de causalitat.

Com buscar la causalitat?

El primer que hem de fer es preguntar-nos si el dany que s’ha produït  a la peça tèxtil és conseqüència probable del fet que es considera com a causa.

Aquesta valoració s’ha de fer mitjançant les regles del criteri humà i els coneixements normalment acceptats, pel que s’obre un marge valoratiu molt ampli per a qui hagi de decidir si efectivament el dany es troba jurídicament i causalment vinculat a l’acció de l’establiment de neteja tèxtil.

Es important determinar que l’operació de l’establiment  tingui realment capacitat per generar el resultat del dany i també que aquest dany sigui conseqüència probable d’aquesta operació.

En aquest cas estaríem buscant una conseqüència natural, adequada i suficient  entre l’acció i el dany produït.

Qui ha de provar el dany?

la confecció tèxtilLa Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, en el seu article 217.1, quan parla de la càrrega de la prova, estableix que en el moment de dictar sentència o una resolució semblant, el tribunal consideri dubtosos uns fets rellevants per a la decisió, ha de desestimar les pretensions de l’actor o del reconvinent, o les del demandat o reconvingut, segons correspongui a uns o a altres la càrrega de provar els fets que romanguin incerts i fonamentin les pretensions.

En el seu apartat segon el mateix article estableix, de forma general, que correspon a l’actor i al demandat reconvinent la càrrega de provar la certesa dels fets dels quals es desprengui ordinàriament, segons les normes jurídiques aplicables, l’efecte jurídic corresponent a les pretensions de la demanda i de la reconvenció.

Però en el seu apartat setè, aquest mateix article introdueix el que es coneix com a principi de disponibilitat i facilitat probatòria, quan diu que el tribunal ha de tenir present la disponibilitat i la facilitat probatòria que correspon a cada una de les parts del litigi.

Per tant, en els casos dels establiments de neteja tèxtil, es posa de manifest que la posició que ocupa  el professional  pel que fa a la proximitat real de les parts a les fonts de prova, és aquest i no pas la persona consumidora  qui té més facilitat per provar els fets.

Els principis de disponibilitat i facilitat probatòria eviten que la impossibilitat d’acreditar un determinat fet perjudiqui la part que suporta la càrrega de la seva prova, però no té una major disponibilitat o facilitat per provar-ho.

En el cas dels establiments de neteja tèxtil, la disponibilitat material pot fer referència a informes tècnics, ordres de treball internes, productes utilitzats en la neteja, mètodes de treball i també poden fer referència a una disponibilitat intel·lectual, pel que fa als coneixements tècnics per avaluar el cas.

Pel que fa a l’existència de dol o negligència, l’ordenament jurídic, conscient que la persona consumidora es troba en uns situació d’inferioritat, considera que ha de ser la part que es troba en una millor situació, per la seva professionalitat i facilitat probatòria qui ha de provar la seva diligència.

Això implica que existeix una inversió de la càrrega de la prova i no és la persona consumidora que ha de provar la negligència de l’establiment de neteja tèxtil, sinó que és el propi  establiment qui ha de demostrar que ha actuat amb total diligència.

Pensem que en el cas d’un establiment de neteja tèxtil, la seva actuació ha de ser especialment diligent, aplicant el  que es coneix com a lex artis, que són els coneixements tècnics coneguts i acceptats per la majoria de la professió i a que conformen les seves regles d’actuació i que la seva vulneració porta a qualificar el seu comportament de negligent.

Dit això, hem de tenir en compte el que preveu l’article 147 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries pel que fa a la responsabilitat en la  prestació de serveis:

Article 147 Règim general de responsabilitat

Els prestadors de serveis són responsables dels danys i perjudicis causats als consumidors i usuaris, llevat que provin que han complert les exigències i requisits establerts per reglament i les altres atencions i diligències que exigeix la naturalesa del servei.
També cal tenir en compte que l’article  1104 del Codi civil Espanyol estableix que:
La culpa o negligència del deutor consisteix en l’omissió d’aquella diligència que exigeix la naturalesa de l’obligació i correspon a les circumstàncies de les persones, del temps i del lloc.
Quan l’obligació no expressa la diligència que s’ha de prestar en el seu compliment, s’exigeix la que correspondria a un bon pare de família.

Quins danys es poden reclamar?

L’article 1106 del Codi Civil Espanyol estableix que:

“La indemnització de danys i perjudicis comprèn, no solament el valor de la pèrdua que hagi sofert, sinó també el del guany que hagi deixat d’obtenir el creditor, salvades les disposicions que contenen els articles següents”

Normalment, els més habituals seran els danys patrimonials, com poden ser els danys que ha patit la peça, però també els diners que hem deixat de guanyar o els que hem perdut per culpa del dany (haver de comprar un altra peça per anar a un esdeveniment especial …)

Aquests danys es poden reparar restablint el patrimoni de la persona consumidora a l’estat anterior a la materialització del dany.

Els danys corporals serien els que s’han patit en el cos d’una persona com a conseqüència del dany que ha patit la peça a l’establiment tèxtil, però en aquet cas no ni solen haver.

Els danys morals serien el patiment que ocasiona a la persona consumidora, el dany que s’ha produït  a la peça, pel seu valor sentimental, o per qualsevol altre valoració molt lligada al seu tarannà psicològic o anímic, segurament molt vinculat a moments molt especials (peça heretada d’algun familiar estimat, peça utilitzada en un dia especial…)

Aquests danys són els més difícils de determinar i de valorar.

Termini per reclamar els danys i perjudicis a la via judicial

D’acord amb l’article 1964.2 del Codi Civil Espanyol, el termini per reclamar és de 5 anys.

Article 1964.2

“Les accions personals que no tinguin un termini especial prescriuen al cap de cinc anys des que es pugui exigir el compliment de l’obligació. En les obligacions continuades de fer o no fer, el termini comença cada vegada que s’incompleixin”

Però a Catalunya, l’article 121-20 de la Llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de Catalunya estableix un termini de 10 anys.

Prescripció decennal 

“Les pretensions de qualsevol classe prescriuen al cap de deu anys, llevat que algú hagi adquirit abans el dret per usucapió o que aquest Codi o les lleis especials disposin una altra cosa”

 

Més informació:

Les persones consumidores i la Indemnització per danys i perjudicis

Les tintoreries i les garanties dels productes tèxtils

Ir a descargar

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Advertisements

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 19 Juny 2016, in ANEM A RECLAMAR, INDEMNITZACIONS and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: