La protecció de les persones consumidores i el joc

joc-consum-responsableParlàvem en un altre article d’aquest mateix blog  de les persones consumidores que patien un trastorn de compra compulsiva i ja introduíem en aquell article, les similituds que hi havia entre l’oniomania i la ludopatia i les responsabilitats que tenen les administracions públiques de protegir a les persones que pateixen aquests trastorns.

El joc a Espanya va passar de ser il·legal a ser legal l’any 1977, amb l’entrada en vigor del  Reial decret llei 16/1977, de 25 de febrer, pel qual es regulen els aspectes penals, administratius i fiscals dels jocs de sort, envit o atzar i apostes i un cop legalitzada aquesta activitat, com un producte més de consum, l’administració va establir uns mínims que tinguessin en compte la protecció dels col·lectius més vulnerables en relació als riscos potencials d’aquesta activitat, pel que va establir una protecció, sobre tot, pels menors d’edat i per aquelles  persones que hagin sol·licitat voluntàriament la no-participació, en aquestes activitats i tot això, en un marc tecnològic que ha fet que el joca arribi fàcilment a totes les llars  i a totes les persones, a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics i interactius.

L’article 8 de la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc estableix que les polítiques de joc responsable suposen que l’exercici de les activitats de joc s’ha de tractar des d’una política integral de responsabilitat social corporativa que consideri el joc com un fenomen complex on s’han de combinar accions preventives, de sensibilització, intervenció i de control, així com de reparació dels efectes negatius produïts.

Les accions preventives s’han de dirigir a la sensibilització, informació i difusió de les bones pràctiques del joc, així com dels possibles efectes que pot produir una pràctica no adequada del joc.

Els operadors de joc han d’elaborar un pla de mesures en relació amb la mitigació dels possibles efectes perjudicials que pugui produir el joc sobre les persones i han d’incorporar les regles bàsiques de política del joc responsable. Pel que fa a la protecció dels consumidors:

a) Prestar la deguda atenció als grups en risc.

b) Proporcionar al públic la informació necessària perquè pugui fer una selecció conscient de les seves activitats de joc, promocionant actituds de joc moderat, no compulsiu i responsable.
c) Informar d’acord amb la naturalesa i els mitjans utilitzats en cada joc de la prohibició de participar als menors d’edat o a les persones incloses en el Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc o en el Registre de Persones Vinculades a Operadors de Joc.

Per altra banda, els operadors no poden concedir préstecs ni qualsevol altra modalitat de crèdit o assistència financera als participants.

A Espanya l’organisme competent és la Direcció General d’Ordenació del Joc (DGOJ) que té l’obligació de protegir els participants, particularment menors i grups vulnerables, mitjançant la promoció de polítiques de joc responsable que permetin difondre bones pràctiques de joc i prevenir-ne i reparar-ne els efectes negatius.

logo-joc-segurLa DGOJ  ha creat una marca de Joc segur“, per ser utilitzada únicament pels operadors de joc que tinguin llicència estatal atorgada per la DGOJ per desenvolupar activitats de joc, i que suposa una garantia que el joc està regulat, supervisat i controlat per aquesta Direcció General, i que assegura que el joc és just, que els operadors legals són fiables i que es compleixen tots els requisits de solvència, serietat i control que imposa la legislació de joc de l’Estat, en aquest cas, la Llei 13/2011, de 27 de maig, i el seu desenvolupament reglamentari.

Els drets de les persones consumidores

L’article 15 de la  Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc estableix els següents drets i obligacions dels participants en els jocs.

Els participants en els jocs tenen els drets següents:

a) A obtenir informació clara i veraç sobre les regles del joc en què vulguin participar.

b) A cobrar els premis que els puguin correspondre en el temps i la forma establerts, de conformitat amb la normativa específica de cada joc.
c) A formular davant la Comissió Nacional del Joc les reclamacions contra les decisions de l’operador que afectin els seus interessos.
d) Al temps d’ús corresponent al preu de la partida de què es tracti.
e) A jugar lliurement, sense coaccions o amenaces provinents d’altres jugadors o de qualsevol altra tercera persona.
f) A conèixer en qualsevol moment l’import que ha jugat o apostat, així com en el cas de disposar d’un compte d’usuari obert en l’operador de joc, a conèixer-ne el saldo.
g) A identificar-se de manera segura mitjançant el document nacional d’identitat, passaport o document equivalent o mitjançant sistema de signatura electrònica reconeguda, així com a la protecció de les seves dades personals de conformitat amb el que preveu la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i la seva normativa de desplegament.
h) A conèixer en tot moment la identitat de l’operador de joc, especialment en el cas de jocs telemàtics, així com a conèixer, en el cas de reclamacions o possibles infraccions, la identitat del personal que interactuï amb els participants.

i) A rebre informació sobre la pràctica responsable del joc.

A més, els participants en els jocs tenen les obligacions següents:

a) Identificar-se davant els operadors de joc en els termes que s’estableixin per reglament.

b) Complir les normes i regles que, en relació amb els participants, estableixin les ordres ministerials que s’aprovin de conformitat amb l’article 5 d’aquesta Llei.

c) No alterar el desenvolupament normal dels jocs.

Reclamacions dels jocs en línia o loteries d’àmbit estatal

La relació entre el participant i l’operador habilitat constitueix una relació de caràcter privat, i per tant, les disputes o controvèrsies que puguin sorgir entre ells estan subjectes als jutjats i tribunals de l’ordre jurisdiccional civil, sense perjudici de l’exercici de la potestat sancionadora exercida per la Comissió Nacional del Joc dins de les competències que reconeix aquesta Llei.

La Direcció General d’Ordenació del Joc (DGOJ) atén les reclamacions que presentin els participants contra els operadors de joc d’àmbit estatal.

Es pot verificar els operadors de joc en línia habilitats a través de la pàgina web de la DGOJ.

No són objecte de reclamació davant de la DGOJ els supòsits següents:

Conflictes sobre matèries de caràcter estrictament contractual.- La relació que vincula el participant i l’operador habilitat a través del contracte de joc és una relació de caràcter privat i, per tant, les disputes o les controvèrsies que poguessin sorgir entre ells estaran subjectes als jutjats i tribunals de l’ordre jurisdiccional civil.

El “joc il·legal”.- És aquell que es desenvolupa incomplint la llei, bé perquè es desenvolupa per empreses comercialitzadores a través d’un domini “.com” o bé per una empresa que no hagi obtingut la corresponent llicència o autorització a Espanya (aquesta activitat està prohibida, es considera joc il·legal i, per tant, pot ser objecte de denúncia).

Jocs de loteria desenvolupats per l’ONCE, ja que el control de l’activitat de joc de l’ONCE subjecta a reserva l’exercirà el Consell del Protectorat

El “joc presencial”.- Aquells conflictes que es produeixin en l’àmbit del joc presencial (que se celebra en establiments o sales físiques, com ara casinos, bingos, sales d’apostes, etc.), ja que el seu control i supervisió correspon a les comunitats autònomes. A Catalunya l’organisme responsable és la Direcció General de Tributs i Joc, en concret el Servei de Control de Joc i Apostes que té com a funcions:

a) Supervisar l’exercici de les funcions d’instrucció i tramitació dels expedients sancionadors de joc i apostes que hagi de resoldre la persona titular de la Direcció General, la persona titular del Departament o el Govern.

b) Controlar les mesures cautelars i accessòries d’aquests procediments.

c) Fer el seguiment de les actes d’inspecció i control que s’hagin d’executar en compliment de la legislació específica de joc i apostes.

d) Totes les de naturalesa anàloga que li encarreguin o que li atribueixi la normativa vigent.

Adreça : Via Laietana, 60 08003 Barcelona Telèfon 93 316 20 00 Fax 93 554 15 85

Com reclamar?

Per plantejar una reclamació cal presentar un escrit en el qual s’ha de fer constar el següent:

  1. Identificació de la persona que reclama: nom i cognoms, document nacional d’identitat o document identificatiu equivalent.  identificació del mitjà preferent o del lloc que s’assenyali a efectes de notificacions.
  2. Identificació del mitjà electrònic o, si no n’hi ha, lloc físic en què desitja que es practiqui la notificació.
  3. Fets, raons i petició en què es concreti, amb tota claredat, la sol·licitud de reclamació.
  4. Lloc i data
  5. Signatura del sol·licitant o acreditació de l’autenticitat de la seva voluntat expressada per qualsevol mitjà
  6. Òrgan, centre o unitat administrativa a la qual s’adreça (la DGOJ)
  7. Identificació dels presumptes responsables (l’operador de joc habilitat)
  8. Tots aquells documents o qualsevol altre tipus de prova o indici que permeti conèixer els fets objecte de la reclamació (per exemple, informació que hagi rebut de l’operador, captures de pantalla del seu historial de joc, missatges de correu electrònic, etc.).
  9. Aportar comprovant d’haver reclamat prèviament l’operador a través del seu sistema d’atenció i resolució de queixes i reclamacions i de la resposta rebuda, si escau, per part de l’operador.

La presentació de la reclamació es pot fer a través de dues vies:

En format electrònic, a través de la Seu electrònica de la DGOJ, al formulari Denúncies i reclamacions en matèria de joc. En aquest cas, haurà de disposar d’un DNI electrònic o de qualsevol certificat electrònic emès per una autoritat de certificació acreditada per poder registrar la reclamació en línia (a l’enllaç https://sede.ordenacionjuego.gob.es/es/registro-sol·licituds pot consultar tota la informació referent al registre electrònic de sol·licituds i com obtenir un certificat digital).

En paper, mitjançant un escrit signat, que cal presentar a un registre administratiu presencial o a una oficina de Correos, i dirigit a la DGOJ (c/ Atocha, núm. 3. 28012 Madrid), per a la qual cosa podrà presentar un escrit de format lliure, o també podrà imprimir el formulari Denúncies i reclamacions en matèria de joc i presentar-lo una vegada emplenat i signat.

Una vegada rebuda i registrada la reclamació per la Direcció General d’Ordenació del Joc, la tramitació pot seguir d’aquesta manera:

La DGOJ, en l’àmbit de les seves competències, resoldrà la reclamació presentada pel jugador en el termini de dos mesos, i en donarà trasllat a l’operador als efectes de realització per part d’aquest de les actuacions i les millores que corresponguin, incloent-hi les referents al funcionament del sistema d’atenció al client i a la resolució de queixes de l’operador de joc.

Si dels fets exposats en l’escrit de reclamació es dedueixen indicis d’infracció en matèria de joc, la DGOJ requalificarà la reclamació de l’interessat com a denúncia, i traslladarà l’expedient als serveis d’inspecció i control perquè facin les investigacions que siguin procedents i iniciïn, si escau, l’expedient sancionador corresponent.

Quan els fets o conductes es refereixin a incompliments de clàusules del contracte o es pretengui una reclamació  o compensació per danys i perjudicis derivats d’això, o una declaració de nul·litat de clàusules abusives, la DGOJ manca de competències per a la seva resolució. En aquest cas, les possibilitats a què pot acudir el jugador són les següents:

  • Anar als Jutjats i Tribunals de la jurisdicció civil. D’acord amb el que disposa la Llei d’enjudiciament civil i les concordants, hi ha diverses vies per a la reclamació judicial de deutes, i en determinats casos en què la quantia reclamada no superi determinada quantia, la reclamació judicial la pot efectuar directament el particular afectat, sense necessitat d’anar acompanyat d’advocat ni procurador (per exemple, el procés monitori o judicis verbals fins a una quantia determinada).
  • Iniciar els eventuals procediments voluntaris de resolució extrajudicial de controvèrsies a què es poguessin adherir els operadors.

Dades de caràcter personal

Els operadors habilitats han d’establir els procediments adequats per mantenir la privacitat de les dades dels usuaris de conformitat amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i la seva normativa complementària.

Els operadors únicament han de tractar les dades dels participants que siguin necessàries per al desenvolupament adequat de l’activitat de joc per a la qual hagin estat autoritzats i per al compliment de les obligacions que estableix aquesta Llei. Les dades han de ser cancel·lades una vegada complertes les finalitats que van justificar-ne el tractament.

En tot cas, de conformitat amb el que estableix l’article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, els operadors han d’informar els usuaris sobre el tractament de les seves dades de caràcter personal i les finalitats per a les quals es produeix el tractament, així com els drets que els corresponen de conformitat amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Els operadors així mateix han d’implantar sobre els fitxers i tractaments les mesures de seguretat que estableix la normativa vigent en matèria de protecció de dades i complir el deure de secret imposat per aquesta normativa.

La publicitat dels jocs

L’article 7 de la  Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc estableix com s’ha de portar a terme la publicitat, el patrocini i la promoció de les activitats de joc.

De conformitat amb la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat, queda prohibida la publicitat, patrocini o promoció, sota qualsevol forma, dels jocs de sort, envit o atzar i la publicitat o promoció dels operadors de joc, quan no es tingui l’autorització corresponent per a la realització de publicitat continguda en el títol habilitador.

Per tant, el control de l’administració es porta a terme mitjançant un títol habilitador que autoritzi per al desenvolupament d’activitats de joc a través de programes emesos en mitjans audiovisuals o publicats en mitjans de comunicació o pàgines web, incloses aquelles activitats de joc en què el mitjà per accedir a un premi consisteixi en la utilització de serveis de tarifació addicional prestats a través de trucades telefòniques o basades en l’enviament de missatges.

Aquest títol habilitador en fixa els límits pel que fa a:

a) L’enviament de comunicacions publicitàries o promocionals per correu electrònic o per qualsevol altre mitjà de comunicació electrònica equivalent, que només és possible si ha estat prèviament autoritzat pel destinatari, d’acord amb el que preveu l’apartat primer de l’article 21 de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

b) La inclusió d’anuncis o altres modalitats publicitàries dels jocs en mitjans de comunicació i altres suports publicitaris.
c) L’activitat de patrocini en esdeveniments esportius que siguin objecte d’apostes.
d) La inserció de cartells publicitaris d’activitats de joc en els llocs en què se celebrin esdeveniments els resultats dels quals siguin objecte d’apostes o loteries.
e) El desenvolupament dels concursos televisius i les obligacions d’informació sobre els requisits essencials del joc.

f) Qualssevol altres que s’estableixin per reglament.

drets-consumidor-jocQualsevol entitat, xarxa publicitària, agència de publicitat, prestador de serveis de comunicació audiovisual o electrònica, mitjà de comunicació o servei de la societat de la informació que difongui la publicitat i promoció directa o indirecta de jocs o dels seus operadors ha de constatar que qui sol·liciti la inserció dels anuncis o reclams publicitaris disposa del títol habilitador corresponent expedit per l’autoritat encarregada de la regulació del joc i que aquest l’autoritza per a la realització de la publicitat sol·licitada, i se n’abstén de la seva pràctica si no en disposa. L’autoritat encarregada de la regulació del joc, a través de la seva pàgina web, ha de mantenir actualitzada i accessible la informació sobre els operadors habilitats.

Es considera xarxa publicitària l’entitat que, en nom dels editors, ofereix als anunciants la utilització d’espais publicitaris en serveis de la societat de la informació i l’optimització dels resultats publicitaris en orientar els anuncis al públic interessat pel producte o servei publicitat.

L’autoritat encarregada de la regulació del joc en l’exercici de la potestat administrativa de requerir el cessament de la publicitat de les activitats de joc, s’ha de dirigir a l’entitat, xarxa publicitària, agència de publicitat, prestador de serveis de comunicació audiovisual o electrònica, mitjà de comunicació, servei de la societat de la informació o xarxa publicitària corresponent, i indicar-li motivadament la infracció de la normativa aplicable.

L’entitat, xarxa publicitària, agència de publicitat, prestador de serveis de comunicació audiovisual o electrònica, mitjà de comunicació, servei de la societat de la informació o xarxa publicitària, en els tres dies naturals següents a la seva recepció, ha de comunicar el compliment del requeriment. En cas que el missatge publicitari disposi d’un informe de consulta prèvia positiu emès per un sistema d’autoregulació publicitària amb el qual l’autoritat encarregada de la regulació del joc tingui un conveni de col·laboració dels que preveu l’apartat 5 de l’article 24 d’aquesta Llei, s’entén que es va actuar de bona fe si s’ha subjectat a aquest informe de consulta prèvia positiu, per al supòsit d’actuació administrativa efectuada en el marc d’un expedient sancionador.

La regulació del joc a Catalunya

jocs-datzarLa Llei 15/1984, de 20 de març, del joc en el seu article 9 estableix que resten prohibits als menors d’edat i a tothom qui presenti símptomes d’embriaguesa o d’alienació mental la pràctica de jocs, l’ús de màquines recreatives amb premi i atzar i la participació en apostes i, en tots els casos, l’entrada als locals que s’hi dediquen específicament. Les reglamentacions especials poden determinar condicions més rigoroses d’accés i d’ús i en aquest sentit, en el preàmbul  del  Decret 24/2005, de 22 de febrer, pel qual es regulen determinades prohibicions d’accés a establiments de joc i el Registre de persones que tenen prohibit l’accés a salons de joc, casinos i sales de bingo, s’ estableix que :

“Actualment, la implantació del joc com a activitat d’oci ha provocat l’aparició d’un grup, cada vegada més ampli, de persones usuàries que fan un ús inadequat del joc que els provoca una addicció que afecta les persones que la pateixen i els tercers que suporten les conseqüències negatives derivades, ja siguin econòmiques, familiars, laborals o socials. En aquest sentit, l’augment dels casos de ludopatia és una qüestió que preocupa l’Administració de la Generalitat, per la qual cosa s’ha iniciat un seguit d’actuacions adreçades a ajudar les persones afectades, entre les quals s’inclou l’aprovació d’aquest Reglament que regula el règim de les prohibicions d’accés voluntàries i de les que són conseqüència d’un procediment sancionador en matèria de joc o d’una resolució judicial”.

L’article 6 d’aquest Decret estableix que quan per una resolució judicial ferma es determini la prohibició l’accés a salons de joc, casinos i sales de bingo s’han d’inscriure aquestes persones al registre, durant el temps que estableixi la resolució judicial o fins que es produeixi la rehabilitació de la persona subjecta a prohibició.

Per altra banda, la Llei 1/1991, de 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc estableix en el seu article 13.1.a) que:

“Són infraccions comeses pels  jugadors i els visitants entrar en el local o participar en el joc tenint-ho prohibit i el mateix article, en el seu apartat segon estableix quan aquesta infracció pot ser sancionada  amb la prohibició d’entrada en un casino o una sala de joc per un màxim de cinc anys”.

L’article 7 d’aquest Decret s’estableix que s’han d’inscriure en  el Registre de persones que tenen prohibit l’accés a salons de joc, casinos i sales de bingo, les persones afectades per prohibicions imposades mitjançant resolució ferma en via administrativa com a conseqüència de procediments administratius sancionadors tramitats en aplicació de la normativa sobre joc i, en concret, de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc.

Però a més, l’article 4 d’aquest Decret, estableix que amb la tramitació prèvia de l’oportú expedient, s’ha d’inscriure en el Registre de persones que tenen prohibit l’accés a salons de joc, casinos i sales de bingo les persones que voluntàriament ho sol·licitin. Aquestes sol·licituds podran ser reforçades per terceres persones, majors d’edat, designades pel sol·licitant mateix, que han de subscriure conjuntament la sol·licitud.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 23 Setembre 2016, in DRETS PERSONES CONSUMIDORES and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: