Les clàusules abusives dels contractes (I)

Què són les clàusules d’un contracte?

Tal i com s’estableix en el Codi Civil Espanyol, mitjançant un contracte les parts que hi intervenen consenten a obligar-se, respecte a una altra o unes altres, a donar alguna cosa o a prestar algun servei i quan es fa això els  contractants poden establir els pactes, les clàusules i les condicions que considerin convenients, sempre que no siguin contraris a les lleis, a la moral ni a l’ordre públic (article 1255 CC).

Per tant, mitjançant una clàusula s’estableix una condició en l’obligació que les parts consenten.

D’acord amb l’article  1261 del Codi civil Espanyol, només hi ha contracte quan concorren els requisits següents:

1r. Consentiment dels contractants.
2n. Objecte cert que sigui matèria del contracte.
3r. Causa de l’obligació que s’estableixi.

I s’ha de tenir en compte que aquest consentiment és nul si hi ha error (article 1265 CC) sempre que afecti la substància de la cosa que és objecte del contracte, o les condicions que principalment hagin donat motiu a fer-lo 8article 1266 CC). El simple error de compte només dóna lloc a la correcció.

Per tant, si hi ha un vici en el consentiment es podria demanar la nul·litat del contracte.

La nul·litat dels contractes per error en el consentiment

Tal i com estableix l’article 1300 CC, l‘error en el consentiment és un dels vicis que poden anul·lar un contracte i s’ha de tenir molt en compte que l’acció de nul·litat només dura quatre anys.

Aquest temps comença a comptar, en els d’error, o dol, o falsedat de la causa, des de la consumació del contracte (article 1301 CC).

La jurisprudència ha fixat que la data consumació del contracte no és el mateix que la data de la seva perfecció doncs aquella es produeix quan s’estableix la realització de totes les obligacions, és a dir, quan es compleix el contracte en la seva integritat.

Donat que l’aplicació de les normes s’ha de fer atenent la realitat social del moment (article 3 del CC) i que en els contractes de tracte successiu la consumació no es produeix fins que ambdues parts han complert les seves obligacions, cal aplicar l’article 1.301 del CC  considerant la complexitat del contracte celebrat i el termini s’ha de  començar a computar, com a mínim, des que es té o es pot tenir complet coneixement de la causa que justifica l’exercici de l’acció, que en el cas de l’error en el consentiment, es produeix en el moment en que les persones consumidores siguin informades de la circumstància sobre la qual versa el vici.

L’article 1961 del CC estableix que les  accions prescriuen pel mer lapse del temps que fixi la llei, però l’article 1969 del CC estableix que el  temps per a la prescripció de tota mena d’accions, si no hi ha una disposició especial que determini una altra cosa, es compta des del dia en què es van poder exercir.

Què passa després de declarar la nul·litat del contracte ?

Declarada la nul·litat d’una obligació, els contractants s’han de restituir recíprocament les coses que hagin estat matèria del contracte, amb els seus fruits, i el preu amb els interessos, llevat del que disposen els articles 1304 CC i següents. (Article 1303 CC)

Les clàusules dels contractes realitzats amb les persones consumidores

cropped-img_0002.jpgEl Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries  -TRLGDCU- estableix una protecció superior pels casos dels contractes amb persones consumidores i a més, estableix que la regulació sectorial dels contractes amb els consumidors i usuaris ha de respectar aquest nivell de protecció, si bé, la regulació sectorial pot elevar el nivell de protecció conferit per aquesta Llei sempre que respecti, en tot cas, les disposicions del dret de la Unió Europea.

Recordem que d’acord amb l’article 59.1 del TRLGDCU són contractes amb consumidors i usuaris els realitzats entre un consumidor o un usuari i un empresari.

Els contractes amb consumidors i usuaris es regeixen, en tot el que no estableixin expressament aquesta norma o lleis especials, pel dret comú aplicable als contractes, o sigui, pel codi civil que hem comentat abans.

Pel que fa a les clàusules d’aquests contractes, estan prohibides les clàusules que imposin obstacles onerosos o desproporcionats per a l’exercici dels drets reconeguts al consumidor en el contracte  (Article 62.2 TRLGDCU).

Com s’interpreten les clàusules d’un contracte?

Doncs tal i com diu l’article 1281 del Codi Civil Espanyol:

  • Si els termes d’un contracte són clars i no admeten dubte sobre la intenció dels contractants, cal atenir-se al sentit literal de les seves clàusules.
  • Si les paraules semblen contràries a la intenció evident dels contractants, aquesta preval sobre aquelles.

És molt important veure els actes, coetanis i posteriors al contracte que fan les parts perquè aquests actes propis són els que permeten jutjar la intenció dels contractants (article 1282 CC).

Regles d’interpretació del codi civil Espanyol

Article 1284
Si alguna clàusula dels contractes admet diversos sentits, s’ha d’entendre en el més adequat perquè produeixi efecte.
Article 1285
Les clàusules dels contractes s’han d’interpretar les unes per les altres, i atribuir a les dubtoses el sentit que resulti del conjunt de totes.
Article 1286
Les paraules que puguin tenir diferents accepcions s’han d’entendre en la que s’adigui més a la naturalesa i l’objecte del contracte.
Article 1287
L’ús o el costum del país s’han de tenir en compte per interpretar les ambigüitats dels contractes i suplir-hi l’omissió de clàusules que ordinàriament s’hi solen establir.
Article 1288
La interpretació de les clàusules obscures d’un contracte no ha d’afavorir la part que n’ha ocasionat l’obscuritat.
Article 1289
Quan sigui absolutament impossible resoldre els dubtes per les regles que estableixen els articles precedents, si aquells recauen sobre circumstàncies accidentals del contracte, i aquest és gratuït, s’han de resoldre en favor de la transmissió de drets i interessos més petita. Si el contracte és onerós, el dubte s’ha de resoldre a favor de la reciprocitat d’interessos més gran.

Si els dubtes de la resolució de què tracta aquest article recauen sobre l’objecte principal del contracte, de manera que no es pugui saber quina va ser la intenció o la voluntat dels contractants, el contracte és nul.

A aquestes regles d’interpretació dels contractes, en el cas dels contractes realitzats amb persones consumidores cal afegir-hi les següents regles:

Regles d’interpretació específiques en els contractes amb les persones consumidores

Article 10

Irrenunciabilitat dels drets reconeguts al consumidor i usuari
La renúncia prèvia als drets que aquesta norma reconeix als consumidors i usuaris és nul·la, i també són nuls els actes realitzats en frau de llei de conformitat amb el que preveu l’article 6 del Codi civil.
Article 61
Integració de l’oferta, promoció i publicitat en el contracte
2. El contingut de l’oferta, promoció o publicitat, les prestacions pròpies de cada bé o servei, les condicions jurídiques o econòmiques i garanties ofertes són exigibles pels consumidors i usuaris, tot i que no figurin expressament en el contracte formalitzat o en el document o comprovant rebut, i s’han de tenir en compte en la determinació del principi de conformitat amb el contracte.
3. No obstant el que disposa l’apartat anterior, si el contracte formalitzat conté clàusules més beneficioses, aquestes prevalen sobre el contingut de l’oferta, promoció o publicitat.
Article 62
Contracte
2. Es prohibeixen, en els contractes amb consumidors, les clàusules que imposin obstacles onerosos o desproporcionats per a l’exercici dels drets reconeguts al consumidor en el contracte.
Article 65.
Integració del contracte

Els contractes amb els consumidors s’han d’integrar, en benefici del consumidor, d’acord amb el principi de bona fe objectiva, també en els supòsits d’omissió d’informació precontractual rellevant.

Les clàusules dels contractes que no s’han consensuat perquè ja estaven en el contracte

A aquestes clàusules se les anomenen condicions generals de la contractació i l’article 59.3 del TRLGDCU estableix que els contractes amb consumidors i usuaris que incorporin condicions generals de la contractació estan sotmesos, a més, a la Llei 7/1998, de 13 d’abril, sobre condicions generals de la contractació –LCGC-.

L’article 1 de la LCGC defineix aquestes clàusules com:

Són condicions generals de la contractació les clàusules predisposades la incorporació al contracte de les quals sigui imposada per una de les parts, amb independència de la seva autoria material, de la seva aparença externa, de la seva extensió i de qualssevol altres circumstàncies, sempre que hagin estat redactades amb la finalitat de ser incorporades a una pluralitat de contractes.

El fet que certs elements d’una clàusula o que una o diverses clàusules aïllades s’hagin negociat individualment no exclourà l’aplicació d’aquesta Llei a la resta del contracte si l’apreciació global porta a la conclusió que es tracta d’un contracte d’adhesió.

En definitiva, són clàusules que imposa l’empresa a la persona consumidora i que ha d’acceptar si realment vol comprar o contractar un servei.

Per considerar que aquestes clàusules s’han incorporat al contracte (Article 5 LCGC) la persona consumidora  les ha d’acceptar i en el contracte s’hi ha de fer referència  i les parts les han de signar.

No es podrà entendre que hi ha hagut acceptació de la incorporació de les condicions generals al contracte quan el predisposant no hagi informat expressament l’adherent sobre la seva existència i no li hagi facilitat un exemplar d’aquestes.

A més, l’article 7 de la LCGC estableix específicament que no quedaran incorporades al contracte les condicions generals següents:

a) Les que l’adherent no hagi tingut oportunitat real de conèixer de manera completa al temps de la celebració del contracte o quan no hagin estat firmades, quan sigui necessari, en els termes resultants de l’article 5.

b) Les que siguin il·legibles, ambigües, fosques i incomprensibles, llevat que, pel que fa a aquestes últimes, haguessin estat expressament acceptades per escrit per l’adherent i s’ajustin a la normativa específica que disciplini en el seu àmbit la necessària transparència de les clàusules contingudes en el contracte.

Els adherents poden exigir que el notari autoritzador no transcrigui les condicions generals de la contractació en les escriptures que atorgui, que en deixi constància a la matriu i que les incorpori com a annex. En aquest cas el notari ha de comprovar que els adherents tenen coneixement íntegre del seu contingut i que les accepten.

Quan el contracte no s’hagi de formalitzar per escrit i el predisposant lliuri un resguard justificatiu de la contraprestació rebuda, n’hi haurà prou que el predisposant anunciï les condicions generals en un lloc visible dins el lloc on se celebra el negoci, que les insereixi a la documentació del contracte que acompanya la seva celebració; o que, de qualsevol altra forma, garanteixi a l’adherent una possibilitat efectiva de conèixer-ne l’existència i el contingut en el moment de la celebració.

Per tant, vigileu bé els rètols dels establiments comercials i de prestació de serveis abans de contractar o comprar.

052613_1903_Elsdretsdel1.jpg

Com han de ser aquestes clàusules generals?

L’article 5.5 de la LCGC estableix que la redacció de les clàusules generals s’haurà d’ajustar als criteris de transparència, claredat, concreció i senzillesa i l’article 8 de la LCGC estableix, en el seu apartat primer que seran nul·les de ple dret les condicions generals que contradiguin en perjudici de l’adherent el que disposa aquesta Llei o qualsevol altra norma imperativa o prohibitiva, llevat del fet que s’hi estableixi un efecte diferent per al cas de contravenció.

I en el seu apartat segon, estableix que són nul·les les condicions generals que siguin abusives, quan el contracte s’hagi celebrat amb un consumidor, entenent per tals en tot cas les que defineixen l’article 82.1 del TRLGDCU

Es consideren clàusules abusives totes les estipulacions no negociades individualment i totes les pràctiques no consentides expressament que, en contra de les exigències de la bona fe causin, en perjudici del consumidor i usuari, un desequilibri important dels drets i obligacions de les parts que derivin del contracte.

L’article 80.1 del TRLGDC estableix també els requisits de les clàusules no negociades individualment:

a) Concreció, claredat i senzillesa en la redacció, amb possibilitat de comprensió directa, sense reenviaments a textos o documents que no es facilitin prèviament o simultàniament a la conclusió del contracte, i als quals, en tot cas, s’ha de fer referència expressa en el document contractual.
 b) Accessibilitat i llegibilitat, de manera que permeti al consumidor i usuari el coneixement previ a la formalització del contracte sobre la seva existència i contingut. En cap cas s’entén complert aquest requisit si la mida de la lletra del contracte és inferior al mil·límetre i mig o el contrast insuficient amb el fons fa dificultosa la lectura.

c) Bona fe i just equilibri entre els drets i obligacions de les parts, cosa que en tot cas exclou la utilització de clàusules abusives.

L’aprovació i la informació de les clàusules de les condicions generals de la contractació

L’article 81 del TRLGDCU estableix que les empreses que subscriguin contractes amb els consumidors i usuaris, a sol·licitud de l’Agència Espanyola de Consum i Seguretat Alimentària i Nutrició, dels òrgans o entitats corresponents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals competents en matèria de defensa dels consumidors i usuaris, dins de l’àmbit de les seves competències respectives, estan obligades a remetre les condicions generals de contractació que integrin els contractes esmentats, en el termini màxim d’un mes des de la recepció de la sol·licitud, per tal de facilitar l’estudi i la valoració del possible caràcter abusiu de determinades clàusules i, si s’escau, exercir les competències que en matèria de control i sanció els atribueix aquesta Llei.

També en el seu apartat segon, aquest article estableix que els notaris i els registradors de la propietat i mercantils, en l’exercici professional de les seves funcions públiques respectives, han d’informar els consumidors i usuaris dels assumptes propis de la seva especialitat i competència.

El Reial Decret 1828/1999, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del Registre de condicions generals de la contractació, crea un registre de transcendència jurídica en el tràfic privat, que depèn de l’Estat i que té com a objecte la publicitat de les condicions generals de la contractació i de les resolucions judicials que afectin la seva eficàcia.

En aquest registre s’inscriuen les  condicions generals de la contractació i la persistència en la utilització de clàusules declarades nul·les judicialment acreditada suficientment al registrador.

També són objecte d’anotació preventiva:

  • a) La interposició d’accions individuals de nul·litat o de declaració de no-incorporació de condicions generals, juntament amb el text de la clàusula afectada.
  • b) La interposició d’accions col·lectives de cessació, retractació o declaratives de condicions generals, juntament amb el text de la clàusula afectada.
  • c) Les resolucions judicials que acordin la suspensió cautelar de l’eficàcia d’una condició general, juntament amb el text de la clàusula afectada.

Les anotacions preventives tenen una vigència de quatre anys a comptar de la data de l’anotació, i són prorrogables fins a la terminació del procediment en virtut d’un manament judicial de pròrroga. Una vegada prorrogades, només es poden cancel·lar en virtut d’una resolució judicial que acrediti la finalització del procediment.

Són objecte d’assentament de cancel·lació a instància d’una part interessada:

  • a) Les anotacions preventives efectuades en l’exercici d’una acció individual de nul·litat o no-incorporació de condicions generals, quan l’acció no hagi prosperat per desistiment.
  • b) Les anotacions preventives efectuades en l’exercici d’una acció col·lectiva de cessació, retractació o declarativa de condicions generals, quan l’acció no hagi prosperat per desistiment.

En els casos dels paràgrafs anteriors, si hi ha transacció extraprocessal, aquesta s’ha d’incorporar i ratificar davant el jutge que hagi ordenat l’anotació, cas en què produeix els mateixos efectes que el desistiment.

  • c) Les anotacions preventives en què s’hagi acordat la suspensió cautelar de l’eficàcia d’una condició general, quan la decisió judicial s’hagi revocat.
  • d) Les anotacions preventives a què es refereixen els paràgrafs anteriors, per caducitat, quan hagin transcorregut quatre anys des de la seva data sense que s’hagi prorrogat dins el termini de vigència inicial.

Les regles d’interpretació de les clàusules generals de la contractació

L’article 6 de la LCGC estableix els següents criteris:

 1. Quan existeixi contradicció entre les condicions generals i les condicions particulars previstes específicament per a aquest contracte, prevaldran aquestes sobre aquelles, llevat del fet que les condicions generals resultin més beneficioses per a l’adherent que les condicions particulars.

 2. Els dubtes en la interpretació de les condicions generals fosques es resolen a favor de l’adherent. En els contractes amb consumidors aquesta norma d’interpretació només és aplicable quan s’exerceixin accions individuals.
3. Sens perjudici del que estableix aquest article, i en el que no s’hi ha previst, seran d’aplicació les disposicions del Codi civil sobre la interpretació dels contractes.

L’article 80.2 del TRLGDCU estableix que quan s’exercitin accions individuals, en cas de dubte sobre el sentit d’una clàusula preval la interpretació més favorable al consumidor.

Article : Les clàusules abusives dels contractes (I)

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: Informació i educació per al consum

Enllaç curt: http://wp.me/p3lAPu-wX

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Advertisements

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 10 gener 2017, in CONTRACTES and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: