Les clàusules abusives dels contractes (II)

Continuem comentant els aspectes bàsics referents a les clàusules dels contractes (enllaç a la primera part de l’anàlisi)  i recordem que l’article 82.1  del TRLGDCU defineix a les clàusules abusives com:

Totes les estipulacions no negociades individualment i totes les pràctiques no consentides expressament que, en contra de les exigències de la bona fe causin, en perjudici del consumidor i usuari, un desequilibri important dels drets i obligacions de les parts que derivin del contracte.

El fet que certs elements d’una clàusula o que una clàusula aïllada s’hagin negociat individualment no exclou l’aplicació de les normes sobre clàusules abusives a la resta del contracte.

L’empresari que afirmi que una determinada clàusula ha estat negociada individualment, ha d’assumir la càrrega de la prova.

El caràcter abusiu d’una clàusula s’aprecia tenint en compte la naturalesa dels béns o serveis objecte del contracte i considerant totes les circumstàncies  concurrents en el moment de la formalització, així com totes les altres clàusules del contracte o d’un altre del qual aquest depengui.

En tot cas són abusives les clàusules que, d’acord amb el que disposen els articles 85 a 90 del TRLGDCU , tots dos inclusivament:

a) vinculin el contracte a la voluntat de l’empresari,

b) limitin els drets del consumidor i usuari,
c) determinin la falta de reciprocitat en el contracte,
d) imposin al consumidor i usuari garanties desproporcionades o li imposin indegudament la càrrega de la prova,
e) siguin desproporcionades en relació amb el perfeccionament i execució del contracte, o

f) contravinguin a les regles sobre competència i dret aplicable.

Les clàusules abusives són sempre nul·les

L’article 83 del TRLGDCU estableix que les clàusules abusives són nul·les de ple dret i s’han de tenir per no posades. A aquests efectes, el jutge, prèvia audiència de les parts, ha de declarar la nul·litat de les clàusules abusives incloses en el contracte, el qual, no obstant això, segueix sent obligatori per a les parts en els mateixos termes, sempre que pugui subsistir sense les clàusules esmentades.

blog-la-jurisdiccio-emocional

 Clàusules abusives perquè vinculen el contracte a la voluntat de l’empresari (article 85 TRLGDCU)

Les clàusules que vinculin qualsevol aspecte del contracte a la voluntat de l’empresari són abusives i, en tot cas, les següents:
1. Les clàusules que reservin a l’empresari que contracta amb el consumidor i usuari un termini excessivament llarg o insuficientment determinat per acceptar o rebutjar una oferta contractual o satisfer la prestació deguda.
2. Les clàusules que prevegin la pròrroga automàtica d’un contracte de durada determinada si el consumidor i usuari no es manifesta en contra, i fixin una data límit que no permeti de manera efectiva al consumidor i usuari manifestar la seva voluntat de no prorrogar-lo.
3. Les clàusules que reservin a favor de l’empresari facultats d’interpretació o modificació unilateral del contracte, excepte, en aquest últim cas, que hi concorrin motius vàlids especificats en el contracte.
En els contractes referits a serveis financers, el que estableix el paràgraf anterior s’entén sense perjudici de les clàusules per les quals l’empresari es reservi la facultat de modificar sense avís previ el tipus d’interès satisfet pel consumidor o al consumidor, així com l’import d’altres despeses relacionades amb els serveis financers, quan s’hagin adaptat a un índex, sempre que es tracti d’índexs legals i es descrigui el mode de variació del tipus, o en altres casos de raó vàlida, a condició que l’empresari estigui obligat a informar-ne en el termini més breu els altres contractants i aquests puguin resoldre immediatament el contracte sense  cap penalització.
Igualment, es poden modificar unilateralment les condicions d’un contracte de serveis financers de durada indeterminada pels motius vàlids que s’hi expressen, sempre que l’empresari estigui obligat a informar el consumidor i usuari amb antelació raonable i aquest tingui la facultat de resoldre el contracte o, si s’escau, rescindir-lo unilateralment, sense avís previ en el cas de raó vàlida, a condició que l’empresari n’informi immediatament els altres contractants.
4. Les clàusules que autoritzin l’empresari a resoldre anticipadament un contracte de durada determinada, si al consumidor i usuari no se li reconeix la mateixa facultat, o les que el facultin a resoldre els contractes de durada indefinida en un termini desproporcionadament breu o sense notificació prèvia amb antelació raonable.
El que preveu aquest paràgraf no afecta les clàusules que preveuen la resolució del contracte per incompliment o per motius greus, aliens a la voluntat de les parts, que alterin les circumstàncies que van motivar la formalització del contracte.
5. Les clàusules que determinin la vinculació incondicionada del consumidor i usuari al contracte tot i que l’empresari no hagi complert les seves obligacions.
6. Les clàusules que suposin la imposició d’una indemnització desproporcionadament alta al consumidor i usuari que no compleixi les seves obligacions.
7. Les clàusules que suposin la supeditació a una condició la realització de la qual depengui únicament de la voluntat de l’empresari per al compliment de les prestacions, quan al consumidor i usuari se li hagi exigit un compromís ferm.
8. Les clàusules que suposin la consignació de dates de lliurament merament indicatives condicionades a la voluntat de l’empresari.
9. Les clàusules que determinin l’exclusió o limitació de l’obligació de l’empresari de respectar els acords o compromisos adquirits pels seus mandataris o representants o supeditar els seus compromisos al compliment de determinades formalitats.
10. Les clàusules que prevegin l’estipulació del preu en el moment del lliurament del bé o servei o les que atorguin a l’empresari la facultat d’augmentar el preu final sobre el convingut, sense que en els dos casos hi hagi raons objectives i sense reconèixer al consumidor i usuari el dret a resoldre el contracte si el preu final resulta molt superior a l’inicialment estipulat.
 El que estableix el paràgraf anterior s’entén sense perjudici de l’adaptació de preus a un índex, sempre que els índexs siguin legals i que en el contracte es descrigui explícitament el mode de variació del preu.

11. Les clàusules que suposin la concessió a l’empresari del dret a determinar si el bé o servei s’ajusta a l’estipulat en el contracte.

Clàusules abusives perquè limiten els drets bàsics del consumidor i usuari. (article 86 TRLGDCU)

En qualsevol cas són abusives les clàusules que limitin o privin el consumidor i usuari dels drets reconeguts per normes dispositives o imperatives i, en particular, les estipulacions que prevegin:
 1. L’exclusió o limitació de forma inadequada dels drets legals del consumidor i usuari per incompliment total o parcial o compliment defectuós de l’empresari.
En particular les clàusules que modifiquin, en perjudici del consumidor i usuari, les normes legals sobre conformitat amb el contracte dels béns o serveis posats a la seva disposició o limitin el dret del consumidor i usuari a la indemnització pels danys i perjudicis ocasionats per l’esmentada falta de conformitat.
2. L’exclusió o limitació de la responsabilitat de l’empresari en el compliment del contracte, pels danys o per la mort o per les lesions causades al consumidor i usuari per una acció o omissió d’aquell.
3. L’alliberament de responsabilitat de l’empresari per cessió del contracte a tercer, sense consentiment del deutor, si pot engendrar una minva de les garanties d’aquest.
4. La privació o restricció al consumidor i usuari de les facultats de compensació de crèdits, retenció o consignació.
5. La limitació o exclusió de la facultat del consumidor i usuari de resoldre el contracte per incompliment de l’empresari.
6. La imposició de renúncies al lliurament de document acreditatiu de l’operació.

7. La imposició de qualsevol altra renúncia o limitació dels drets del consumidor i usuari.

Clàusules abusives per falta de reciprocitat (article 87 TRLGDCU)

Són abusives les clàusules que determinin la falta de reciprocitat en el contracte, contrària a la bona fe, en perjudici del consumidor i usuari i, en particular:
1. La imposició d’obligacions al consumidor i usuari per al compliment de tots els seus deures i contraprestacions, encara que l’empresari no hagi complert els seus.
2. La retenció de quantitats abonades pel consumidor i usuari per renúncia, sense preveure la indemnització per una quantitat equivalent si hi renuncia l’empresari.
3. L’autorització a l’empresari per resoldre el contracte discrecionalment, si al consumidor i usuari no se li reconeix la mateixa facultat.
4. La possibilitat que l’empresari es quedi les quantitats abonades en concepte de prestacions encara no efectuades quan sigui ell mateix qui resolgui el contracte.
5. Les estipulacions que prevegin l’arrodoniment a l’alça en el temps consumit o en el preu dels béns o serveis o qualsevol altra estipulació que prevegi el cobrament per productes o serveis no efectivament usats o consumits de manera efectiva.
En els sectors en què l’inici del servei comporti indissolublement unit un cost per a les empreses o els professionals no repercutit en el preu, no es considera abusiva la facturació per separat d’aquests costos, quan s’adeqüin al servei efectivament prestat.

6. Les estipulacions que imposin obstacles onerosos o desproporcionats per a l’exercici dels drets reconeguts al consumidor en el contracte, en particular en els contractes de prestació de serveis o subministrament de productes de tracte successiu o continuat, la imposició de terminis de durada excessiva, la renúncia o l’establiment de limitacions que excloguin o obstaculitzin el dret del consumidor a posar fi a aquests contractes, així com l’obstaculització a l’exercici d’aquest dret a través del procediment pactat, com és el cas de les que prevegin la imposició de formalitats diferents de les previstes per contractar o la pèrdua de les quantitats abonades per avançat, l’abonament de quantitats per serveis no prestats efectivament, l’atribució al professional de la facultat d’execució unilateral de les clàusules penals que s’hagin fixat contractualment o la fixació d’indemnitzacions que no es corresponguin amb els danys efectivament causats.

Clàusules abusives sobre garanties(article 88 TRLGDCU)

En tot cas es consideren abusives les clàusules que suposin:

1. La imposició de garanties desproporcionades al risc assumit.

Es presumeix que no hi ha desproporció en els contractes de finançament o de garanties pactades per entitats financeres que s’ajustin a la seva normativa específica.
2. La imposició de la càrrega de la prova en perjudici del consumidor i usuari en els casos en què hauria de correspondre a l’altra part contractant.

3. La imposició al consumidor de la càrrega de la prova sobre l’incompliment, total o parcial, de l’empresari proveïdor a distància de serveis financers de les obligacions imposades per la normativa específica sobre la matèria.

Clàusules abusives que afecten el perfeccionament i l’execució del contracte(article 89 TRLGDCU)

En tot cas tenen la consideració de clàusules abusives:
1. Les declaracions de recepció o conformitat sobre fets ficticis, i les declaracions d’adhesió del consumidor i usuari a clàusules de les quals no ha tingut l’oportunitat de prendre coneixement real abans de formalitzar el contracte.
2. La transmissió al consumidor i usuari de les conseqüències econòmiques d’errors administratius o de gestió que no li siguin imputables.
3. La imposició al consumidor de les despeses de documentació i tramitació que correspongui per llei a l’empresari. En particular, en la compravenda d’habitatges:
a) L’estipulació que el consumidor ha de carregar amb les despeses derivades de la preparació de la titulació que per la seva naturalesa corresponguin a l’empresari (obra nova, propietat horitzontal, hipoteques per finançar-ne la construcció o la divisió i cancel·lació).
b) L’estipulació que obligui el consumidor a subrogarse en la hipoteca de l’empresari o imposi penalitzacions en els casos de no-subrogació.
c) L’estipulació que imposi al consumidor el pagament de tributs en què el subjecte passiu és l’empresari.
d) L’estipulació que imposi al consumidor les despeses derivades de l’establiment dels accessos als subministraments generals de l’habitatge, quan aquest hagi de ser lliurat en condicions d’habitabilitat.
4. La imposició al consumidor i usuari de béns i serveis complementaris o accessoris no sol·licitats.
5. Els increments de preu per serveis accessoris, finançament, ajornaments, recàrrecs, indemnització o penalitzacions que no corresponguin a prestacions addicionals susceptibles de ser acceptats o rebutjats en cada cas expressats amb la deguda claredat o separació.
6. La negativa expressa a complir les obligacions o prestacions pròpies de l’empresari, amb reenviament automàtic a procediments administratius o judicials de reclamació.
7. La imposició de condicions de crèdit que per als descoberts en compte corrent superin els límits que conté l’article 19.4 de la Llei 7/1995, de 23 de març, de crèdit al consum.

8. La previsió de pactes de renúncia o transacció respecte al dret del consumidor i usuari a l’elecció de fedatari competent segons la llei per autoritzar el document públic en què inicialment o ulteriorment s’hagi de formalitzar el contracte.

Clàusules abusives sobre competència i dret aplicable(article 90 TRLGDCU)

Són abusives, així mateix, les clàusules que estableixin:
1. La submissió a arbitratges diferents de l’arbitratge de consum, llevat que es tracti d’òrgans d’arbitratge institucionals creats per normes legals per a un sector o un cas específic.
2. La previsió de pactes de submissió expressa a un jutge o tribunal diferent del que correspongui al domicili del consumidor i usuari, al lloc del compliment de l’obligació o aquell en què estigui situat el bé si aquest és immoble.

3. La submissió del contracte a un dret estranger respecte al lloc on el consumidor i usuari emeti la declaració negocial o on l’empresari exerceixi l’activitat dirigida a la promoció de contractes de la mateixa o similar naturalesa.

Autorització i inscripció de clàusules declarades abusives

Els notaris i els registradors de la propietat i mercantils, en l’exercici professional de les seves respectives funcions públiques, no han d’autoritzar ni inscriure els contractes o negocis jurídics en què es pretengui la inclusió de clàusules declarades nul·les per abusives en sentència inscrita en el Registre de condicions generals de la contractació (article 84 TRLGDCU)

Article : Les clàusules abusives dels contractes (II)

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: Informació i educació per al consum

Enllaç curt: http://wp.me/p3lAPu-x5

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 10 gener 2017, in CONTRACTES and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: