Afavoreixen les  noves tecnologies els hàbits de consum responsable?

Sovint  penso que les paraules “consum” i “responsable” són dos conceptes que en les societats capitalistes actuals, són totalment antagònics i per tant incompatibles.

En les societats liberals tot es fonamenta en el “consum no responsable” de béns i serveis i combinar el model de vida, que vol fixar el capitalisme, amb el concepte de responsabilitat social, és extremadament difícil, tant en l’àmbit col·lectiu com en l’individual.

Diguem-ho clar, l’economia capitalista depèn del consum i per aquest motiu, la ciència, les tecnologies, les empreses i les polítiques governamentals, s’enfoquen a potenciar-lo, com a motor d’una suposada “modernització” de les societats.

Sembla que estiguin més valorades les societats consumistes, tecnològiques i globalitzades, que les societats responsables i localitzades.

Fixem-nos per exemple en les noves “apps” per telèfons mòbils i “tablets” o portals web a internet, que ens permeten contractar un crèdit o un préstec a una entitat financera o ens permeten comprar productes de forma senzilla, que ens arriben de forma molt ràpida i fàcil a casa nostra.

D’aquestes noves tecnologies en destacaria :

  • La facilitat per comprar
  • La rapidesa del procés
  • La immaterialitat dels diners
  • La seva despersonalització

Per tant, es tracta  d’un sistema que no ajuda gens a la reflexió de la persona consumidora i com a conseqüència més immediata pot implicar:

  • Dependència social de les noves tecnologies. Si no disposes d’aquesta tecnologia sembla com si haguéssim de quedar exclosos de la societat de consum, perquè sembla que ben aviat no podrem pagar els productes ni operar amb les entitats bancàries ni fer absolutament res sense disposar d’un smartphone.
  • Poca moderació en la nostra despesa, perquè constantment se’ns està convidant a comprar i a utilitzar un canal, per enviar missatges de veu i dades, que per si mateix ja té un cost elevat, molt especialment quan es viatja en itinerància per l’estranger, sense que sigui fàcil conèixer les condicions contractuals a les que ens sotmeten.
  • Es potencia el preu com a valor de compra davant d’altres valors socials .Pensem en els “comparadors d’ofertes” com “Rastreator.com”, “Kayak.com” ,“Acierto.com”, “Kelisto.es”… i en la lluita de preus de les plataformes de vendes com Amazon, Alibaba, eBay…
  • La compra global és més insostenible, perquè implica comprar productes que ens arribaran d’un altre indret del món provocant un elevat consum d’energia i un augment de la contaminació.

Els exemples més destacats de l’aplicació de les noves tecnologies al consum poc responsable són l’oferta dels productes financers a internet, l’aparició dels nous sistemes de pagament online, l’oferta de jocs d’atzar, l’oferta de jocs i aplicacions lúdiques i la compra de productes a qualsevol punt del planeta.

Per què aquestes noves tecnologies ens impulsen a ser persones consumidores poc responsables?

Fixem-nos en la definició legal que fa la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, del consum responsable, en el seu article 11.2-l):

“Consum responsable” és el consum moderat, informat, reflexiu i conscient de béns i serveis, tot tenint en compte els criteris de sostenibilitat cultural, ambiental, socioeconòmica i lingüística”.

També ho defineix així  la Llei 7/2014, de 23 de juliol, de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears, en el seu article 2.i) quan diu que el consum responsable  és “el consum moderat, informat, reflexiu i conscient de béns i serveis”.

Per tant, el consum responsable requereix:

  • Moderació en la contractació de béns i serveis
  • Informació en el procés de contractació
  • Reflexió i conscienciació social en el moment de la compra.

En canvi, les noves tecnologies ens ofereixen:

  • Una gran oferta de productes i serveis, amb la sensació que no tenen un cost real, doncs utilitzen serveis de pagament fonamentats en les targetes de crèdit, que segurament, en un altre moment, ja ens hauran demanat que introduïm el nostre número, en el nostre mòbil o tablet, per si de cas un altre dia tornem a comprar, amb el que, mentre estem jugant o navegant per internet, ens apareixen “ofertes a la carta” que son prou temptadores i que sense reflexió,  poden posar en situació de risc la nostra economia particular.
  • Molta informació, potser un excés d’informació que deriva en desinformació, que a més, hem d’acceptar mitjançant l’acceptació obligatòria d’unes clàusules d’adhesió il·legibles. Si voleu riure una mica, us proposo el següents vídeos, que de fet, ens fa reflexionar moltíssim sobre l’impacte que tenen les noves tecnologies amb les nostres formes d’actuar (https://youtu.be/u0R6bnz9IZ4) (https://youtu.be/5wDajz5BA9A ).
  • Poc temps per a la reflexió. El temps es ven com un avantatge, el que és ràpid és bo, les ofertes s’acaben i tot ho pots tenir a casa i de seguida, el que ens porta a un procés irreflexiu.

Davant d’aquesta nova manera de consumir, més tecnològica, quines precaucions prenen els governs?

Doncs  fonamentalment s’adopten tres vies:

  • La primera via és la legal, que consisteix en legislar i establir uns drets mínims per a les persones consumidores i unes obligacions que han de complir les empreses, segurament molt insuficients, donada la potencialitat que tenen aquestes noves tecnologies en  l’estímul del consum irresponsable.

Com exemple tenim la regulació de la venda a distància, ja sigui per internet o per telèfon. En aquests casos, la compra irreflexiva i immediata és molt fàcil, pel que la llei ha establert el que es coneix com a dret de desistiment, que és un període de reflexió post compra de 14 dies, en que tenim la possibilitat de tornar el producte que potser hem comprat de forma irresponsable. Així s’estableix al Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries.

També la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic estableix que les empreses tenen l’obligació de donar informació suficient, abans i després de la compra  i sobre tot, han de garantir que  quan la persona consumidora efectuï la comanda, confirmi expressament que és conscient que aquesta implica una obligació de pagament. És curiosa l’obligació que hi ha, en els casos en que la comanda es fa activant un botó a internet, aquest botó s’ha de senyalitzar amb una frase que indiqui “comanda amb obligació de pagament” i si no es fa així, la llei estableix que la persona consumidora no queda obligat pel contracte o comanda. (Podeu trobar més informació en un dels meus articles sobre “Els drets de les persones consumidores en la compra de productes i serveis a Internet”).

  • La segona via és la de l’educació de les persones consumidores per a un consum responsable, amb la creença que amb una bona educació, les persones consumidores seran suficientment responsables i diligents a l’hora de contractar productes i serveis en aquesta nova societat tecnològica.

Aquesta manera de fer política, on es deixa a les empreses que adoptin codis ètics voluntaris i en canvi, es responsabilitza a les persones consumidores dels seus actes irresponsables, neix de l’article 169.1 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea que estableix que per  a promoure els interessos dels consumidors i garantir-los un alt nivell de protecció, la Unió contribuirà a protegir la salut, la seguretat i els interessos econòmics dels consumidors, així com a promoure el seu dret a la informació, a l’educació i a organitzar- per salvaguardar els seus interessos. 

Al juliol de 2008, la Comissió va presentar un seguit d’accions i propostes en matèria de consum i producció sostenibles i d’una política industrial sostenible (COM (2008) 397), amb vista a millorar el rendiment mediambiental dels productes al llarg de la seva cicle de vida, conscienciar els consumidors i potenciar la demanda de productes i tecnologies de producció sostenibles, promoure la innovació en la indústria de la Unió i abordar els aspectes de dimensió internacional.

  • La tercera és la d’advertir a les persones consumidores dels riscos que impliquen les noves tecnologies i de la necessitat que actuïn amb una actitud responsable, amb el que es pretén potenciar el seu autocontrol.

Com exemple tenim el que regula  la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc que obliga a les empreses de jocs d’atzar, també les que utilitzen noves tecnologies online, a proporcionar al públic la informació necessària perquè pugui fer una selecció conscient de les seves activitats de joc, promocionant actituds de joc moderat, no compulsiu i responsable i no poden concedir préstecs ni qualsevol altra modalitat de crèdit o assistència financera als participants del joc. (Podeu trobar més informació sobre aquesta qüestió en un dels meus articles sobre “La protecció del patrimoni de les persones consumidores que pateixen oniomania” ).

Una visió positiva de les noves tecnologies i el consum responsable

Evidentment, com passa amb tot, les noves tecnologies també es poden posar de part del consum responsable, especialment perquè ens permeten obtenir molta informació dels productes i de les empreses a l’hora d’anar a comprar.

Un exemple molt pràctic és la nova app “Abouit” que permet escanejar qualsevol producte a través de la seva etiqueta o delseu  codi de barres i conèixer així, a través d’una puntuació global, el possible risc dels seus components per a la salut i l’impacte que generen en la societat i el medi ambient les empreses que els fabriquen (https://youtu.be/2pV7e1K8RIM ).

A més, l’organització “Global Reporting Initiative” ha creat  una guia per a les empreses, per a l’elaboració de les seves memòries als efectes de poder mesurar i donar a conèixer el seu acompliment econòmic, ambiental i social i hi ha moltes empreses que en els seus portals corporatius, donen transparència a les seves polítiques empresarials i d’aquesta manera, les persones consumidores podem analitzar i valorar si són les empreses i els productes que ens interessen comprar, per poder realitzar un bon consum responsable (podeu trobar més informació sobre aquesta qüestió en un dels meus articles sobre “transparència i ètica empresarial”).

Per descomptat, l’ús de les noves tecnologies també serveix per denunciar productes i empreses que considerem que no segueixen paràmetres de consum responsable. Les xarxes socials són un fòrum important per a les persones consumidores i segurament un bon motor de canvi en les actituds empresarials contràries al consum responsable.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article.

Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 4 Mai 2017, in CONSUM RESPONSABLE, FÒRUM and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: