Els efectes del consum responsable i l’anti-consum en el benestar de les persones

L’anti-consum

En aquest blog he parlat en moltes ocasions del consum responsable, de fet aquest és el concepte clau de la majoria dels articles que hi he escrit i per això avui vull parlar d’un concepte complementari “l’anti-consum”, també conegut com a “boicots de consum” o “vagues de consum”.

L’anti-consum és un acte voluntari, conscient, crític i selectiu, que busca millorar el nostre entorn i la nostra societat, mitjançant la pràctica de no comprar tots aquells productes que perjudiquen el bé comú.

L’anti-consum pot presentar-se en diferents nivells d’intensitat. Pot consistir en no consumir uns productes concrets o d’unes marques concretes, o bé ajustar les quotes de consum a un consum més moderat, col·laboratiu o de reutilització, o a comprar només productes sostenibles.

L’anti-consum no és un fenomen nou, sinó que és la recuperació d’actituds que havien estat molt arrelades en altres èpoques amb menys abundància de recursos, on prevalien els valors de l’estalvi, la cura i reparació de les béns dels quals es disposava.

Algunes experiències de l’anti-consum, poden ser:

http://www.buynothingday.co.uk/

Ecologistas en acción: Dias sin compras

FACUA y Al-Andalus llaman a los consumidores andaluces al boicot a las estaciones de servicio de Repsol

El 15-M: “Actúa, sal a la calle, no consumas”

Día sin compras: 1 día sin consumo, 364 de consumo responsable

FACUA pide que el 19 de julio haya huelga de consumo en protesta por el IVA

De totes formes, aquestes mesures de pressió no sempre tenen resultats positius sobre els drets de les persones.

Per exemple, la campanya “Roba neta”, coordinada per la Federación SETEM considera que no s’han de fer boicots als productes i el que cal fer és estar al servei de les persones treballadores, perquè aquestes prefereixen conservar el seu treball, que amb els actes d’anti-consum, pot posar-se en perill.

Pel que cal  posar els esforços col·lectius en evitar que les empreses decideixin deixar de fer negocis amb una fàbrica o amb un determinat país i que s’enduguin la seva producció a un altre lloc. El que cal fer és aconseguir que aquestes fàbriques i aquests països respectin els drets humans i laborals.

En aquest  cas, estaríem davant de les propostes més properes a un consum responsable i crític: http://www.setem.org/site/cat/federacion/sigues-tu-el-canvi/

Els efectes del consum responsable i l’anti-consum en el benestar de les persones

Com influeixen les pràctiques de consum responsable i les de l’anti-consum en el benestar de les persones consumidores?

Aquesta qüestió s’analitza a l’article “Anti-Consumption, Materialism, and Consumer Well-Being” dels autors MICHAEL S. W. LEE AND CHRISTIE SEO YOUN AHN. The Journal of Consumer Affairs, Spring 2016: VOLUME 50, NUMBER 1 pag 18–47 DOI: 10.1111/joca.12089 .

En aquests article els autors ens parlen de la relació que hi ha entre el benestar de les persones consumidores “Consumer Well-Being “ (CWB) i un consum excessiu i intenten buscar si el consumisme ajuda a aconseguir la felicitat o té un efecte contrari.

Per fer aquest estudi els autors utilitzen els articles publicats en  bolgs seleccionats de la xarxa, mitjançant alguns filtres en els buscadors i analitzen els debats i comentaris que han generat aquests articles en els fòrums.

Hipòtesis de treball: Si partim de la base que el consumisme té una acció negativa en el benestar de les persones consumidores i si considerem que el contrari de consumisme és el anit-consum, això implicaria que l’anti-consum podria millorar  el benestar de les persones consumidores.

Els autors comencen explicant que  el terme contrari del materialisme no és l’anit-consum, sinó  l’anti-materialisme, concepte es refereix a la no possessió de béns, mentre que l’anti-consum fa referència  al no consum per motius diversos i diferents. No tots els actes d’anti-consum són actes d’anti-materialisme.

L’anti-consum és un procés voluntari i conscient, que pot ser general o selectiu, pel qual les persones consumidores, per uns motius determinats, que solen estar vinculats als seus valors personals i a l’ interès general,  escullen no comprar o reduir el consum d’uns productes o unes marques.

Per a  la majoria de les persones consumidores dels països desenvolupats, un objectiu important del consum és la felicitat i aquesta felicitat s’associa al materialisme i a la necessitat de posseir béns,  però alguns autors consideren que és precisament aquesta necessitat de posseir el que perjudica el benestar de les persones consumidores (CWB).

Què és el benestar? Doncs evidentment aquest concepte depèn de molts contextos, però tots i totes tenim al cap àmbits de benestar concrets, com el de salut, l’econòmic, el psicològic, el físic o el social. Però en aquest estudi als autors els interessa definir el benestar dels consumidors  que es centra específicament en el benestar d’un individu com a consumidor  i en com això afecta a la qualitat de vida.

El  materialisme és un concepte que sovint es relaciona amb la nostra satisfacció i la nostra  felicitat i en aquest context, s’identifica amb el consum i en la creença que l’adquisició de béns materials és la font última d’aquesta felicitat.

Ara bé, mentre que en moments on hi ha escassetat de productes, el materialisme si que es pot associar al benestar, perquè implica poder satisfer les necessitats bàsiques, quan aquestes necessitats estan cobertes, el materialisme ens pot empènyer cap a un consumisme addictiu que ens pot fer perdre el control de les nostres vides, fent que la compra ocupi l’objectiu central de les nostres vides i llavors, els interessos pel bé comú queden en un segon pla i ens tornem més egoistes i egocèntrics.

El primer efecte negatiu que té el consumisme sobre el benestar de les persones consumidores, és l’impacte psicològic que implica el fet de voler posseir i no poder, o poder però tendir a l’endeutament per mantenir el desig insaciable de consumir encara més.

El segon efecte negatiu és la desatenció social que es provoca, mentre s’està pendent de garantir el poder adquisitiu per poder consumir, amb el que perjudica el benestar social, vinculat a les relacions interpersonals.

Si comparem els valors del materialisme amb els valors de l’anti-consum, veiem que el materialisme implica pèrdua de control en les compres, mentre que l’anti-consum implica un fort control de les decisions.

Aquest és un dels valors més importants de l’anti-consum, la capacitat de resistir-se al materialisme i tenir  un alt grau de control sobre el consum que ens porta a aquesta sensació de benestar psicològic.

Pel que fa a les preocupacions personals, tenim que mentre el materialisme es centra en la satisfacció personal, l’anti-consum es centra més en temes d’interès general, com ara les preocupacions per a la sostenibilitat o també com una forma de resistència cap a les pràctiques poc ètiques del mercat i és amb aquestes creences altruistes, amb la pràctica d’aquests valors, quan  s’observa un  augment de la CWB, perquè s’estableix la congruència entre el seu ideal jo i el veritable ser.

Hi ha una sèrie d’estudis, que confirmen que les conductes pro-socials, com ara ajudar els altres té un impacte positiu en el benestar de l’actor.

El materialisme es basa en la quantitat i qualitat dels productes adquirits, dins d’un cercle de desig mai satisfet. Mentre que l’anti-consum implica menys desig i més simplicitat, el que ens porta a parlar de reduir la sensació de fatiga i l’estrès.

El materialisme es basa en el reconeixement extern i l’anti-consum en els valors intern, pel que hi ha més temps per a les relacions interpersonals que tenen una clar influència en la felicitat.

Així doncs, ja ho sabeu, segons aquests autors, si volem viure millor només cal moderar el nostre consum, ja sigui amb un consum responsable o aplicant diferents nivells d’anti-consum.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Advertisements

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 10 Mai 2017, in CONSUM RESPONSABLE, FÒRUM and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: