Què és el consum responsable?

La paraula “responsable” pot indicar, en alguns casos, la càrrega que una persona ha d’assumir com a conseqüència dels seus actes. Però responsable també vol dir aquella persona que posa atenció en el que fa o decideix fer i en el cas que ara ens ocupa, en aquella persona consumidora que posa atenció en el que vol consumir, pensant en les conseqüències que té aquest acte personal de consum.

Però quines són les conseqüències que valora una persona consumidora a l’hora de consumir responsablement?  La resposta a aquesta qüestió pot ser molt àmplia i contradictòria i per això, potser ens hem de començar a qüestionar si estem utilitzant correctament el concepte de consum responsable, en tant que sol englobar tres conceptes no del tot coincidents: el consum d’economia moral, el consum sostenible, el consum diligent i el consum possible.

El consum d’economia moral

L’expressió economia moral sorgeix de l’historiador britànic E. P. Thompson, quan es refereix a les normes culturals o als valors morals que orienten les pràctiques econòmiques, comercials i de consum (“L’economia moral del consum responsable”. Autor: Marc Barbeta Viñas. Medi Ambient, Tecnologia i Cultura nº 52. Desembre de 2015 ISSN: 2014-1009).

Si som conscients que, amb el nostre acte de compra, influïm en tot el nostre entorn social i mediambiental, adquirim una responsabilitat vers aquells valors que ens defineixen ideològicament. Renunciem al model del ”homo economicus”, que ens mostra als humans com a individus egoistes que només busquem les millors condicions econòmiques en les nostres compres i el major nivell de plaer, per anar cap el model de “consumidor responsable” que assumeix increments de preus i renúncia a part del paler que li proporciona el consum, en pro d’un bé comú que considerem més important, com són el respecte dels drets humans i del  medi ambient.

La persona consumidora que practica el consum d’economia moral condiciona els seus actes a la realització d’uns ideals interns dels que n’haurà de respondre amb la seva consciència i de la societat, però no pas davant de la llei. Per aquest motiu, la persona consumidora moral, és preocupa per l’impacte que té la seva compra en la vida de les altres persones, de les seves condicions de treball, de la seva salut, de l’impacte ambiental que té sobre el planeta i per això necessita disposar d’informació suficient, en relació a aquests temes, a l’hora de comprar, per poder actuar en conseqüència.

Ara bé, malgrat ser un acte de consciència intern, hi ha una certa intervenció política del consum en aquest sentit, per exemple amb la regulació voluntària de l’etiquetatge social dels productes que ha de garantir una correcta transparència a l’hora de comercialitzar productes que vulguin incorporar aquest valor afegit, evitant qualsevol tipus de frau. En aquest sentit és cap on va la COMUNICACIÓN DE LA COMISIÓN AL CONSEJO, AL PARLAMENTO EUROPEO Y AL COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL EUROPEO Contribución al desarrollo sostenible: el papel del comercio justo y de los sistemas no gubernamentales de garantía de la sostenibilidad comercial – COM(2009) 215 final Bruselas, 5.5.2009 –, on es defineixen, en el seu apartat 4.1

“…El desarrollo sostenible puede ser respaldado por sistemas que den prioridad a elementos ambientales, sociales o económicos. Es importante para el buen funcionamiento del mercado que consumidores y productores tengan acceso a una información fiable sobre los sistemas…”

El consum sostenible

El consum sostenible també es fonamenta en uns valors morals que guien els actes de compra cap a la preservació d’un equilibri social i ambiental, però amb un caràcter més enfocat a la preservació del medi ambient, especialment pel que fa al malbaratament de recursos, d’energia i a la reducció de residus. En aquests casos, en ocasions, també pren el nom de consum intel·ligent.

Així a l’apartat primer de COMUNICACIÓN DE LA COMISIÓN AL PARLAMENTO EUROPEO, AL CONSEJO, AL COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL EUROPEO Y AL COMITÉ DE LAS REGIONES relativa al Plan de Acción sobre Consumo y Producción Sostenibles y una Política Industrial Sostenible – Bruselas, 16.7.2008 COM(2008) 397 final – es diu textualment

“La base del Plan de Acción consiste en un marco dinámico destinado a mejorar las características energéticas y medioambientales de los productos y potenciar su utilización por parte de los consumidores. Entre otras cosas, es preciso establecer normas ambiciosas en todo el mercado interior que garanticen la mejora de los productos mediante un planteamiento sistemático sobre los incentivos y las compras e incrementar la información destinada a los consumidores mediante un marco sobre etiquetado más coherente y simplificado, para que la demanda contribuya a la aplicación de esa política. El planteamiento se aplicará a los productos con posibilidades significativas de reducir el impacto medioambiental. Se pretende crear un círculo virtuoso: mejorar las características medioambientales generales de los productos durante todo su ciclo de vida, promoviendo y estimulando la demanda de mejores productos y tecnologías de producción y ayudando a los consumidores a elegir mejor gracias a un etiquetado más coherente y simplificado”.

El consum diligent

He començat dient que “responsable” vol dir fer-se càrrec de la decisió que un ha pres i de les seves conseqüències i en aquest sentit, tant el consum d’economia moral com el consum sostenible, prenen com a referència, de manera més rellevant, l’impacte que tenen en el bé comú, mentre que el consum diligent, té un àmbit més individual.

El consum diligent fa referència a com ens afecta personalment el consum, per exemple, el consum racional de productes i lluitant contra impulsos que el sistema capitalista potencia, sovint utilitzant tècniques enganyoses i agressives o inclús tècniques científiques com passa en el cas del neuromàrqueting.

Aquí si que la llei intervé i regula les actituds de compra de les persones consumidores, d’una part, lluitant contra pràctiques de competència deslleial i per l’altra part, educant i informant a les persones consumidores per fer-les més crítiques i cauteloses.

Malgrat això, per no caure en el paternalisme estatal, també s’exigeix de les persones consumidores un esforç actiu. En aquest sentit, es crea el concepte legal de la “persona consumidora mitjana”, que és aquella que es defineix com a persona consumidora normalment informada, raonablement atenta i perspicaç, que té en compte els factors socials, culturals i lingüístics”.

Aquest concepte sorgeix de la jurisprudència del TJUE per alguns àmbits del consum i es va adoptar a la  Directiva 2005/29/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 11 de mayo de 2005, relativa a las prácticas comerciales desleales de las empresas en sus relaciones con los consumidores en el mercado interior, que modifica la Directiva 84/450/CEE del Consejo, las Directivas 97/7/CE, 98/27/CE y 2002/65/CE del Parlamento Europeo y del Consejo y el Reglamento (CE) nº 2006/2004 del Parlamento Europeo y del Consejo (Directiva sobre las prácticas comerciales desleales).

El consum diligent és una exigència més, d’un consum responsable, per lluitar especialment en la defensa dels nostres interessos econòmics, evitant així l’engany contractual, l’addicció al joc, el sobreendeutament, la pèrdua del nostre habitatge o el consum segur de béns i serveis, protegint també la nostra salut.

El consum possible

En un article de  Franco Llobera, (Documentación social, ISSN 0417-8106, Nº 156, 2010 pàgines117 a 144), l’autor ens explica que la idea de “sostenibilitat” té una interpretació diferent, segons el grups social, cultural o ideològic que estudiem, de tal forma que es pot classificar en quatre grups a l’ humanitat, davant de les pràctiques i compromisos que es poden adquirir vers al concepte de sostenibilitat i que ell anomena perfils 1, 2, 3 i 4 (de menys a més preocupació i implicació vers a la sostenibilitat).

El que m’interessa assenyalar aquí és que el perfil 1, inclou a les persones que tenen poca o molt poca capacitat de consum i que la seva preocupació màxima és la millora de la seva posició socioeconòmica i per tant d’augmentar la seva capacitat de consum, i no pas els reptes socioambientals.

En canvi, a mesura que passem al perfil 2, amb més poder adquisitiu, apareix una major conscienciació socioambiental i en el perfil 3, amb un alt poder adquisitiu, el col·lectiu d’aquest perfil a més de consciència, pren un paper actiu a nivell polític (ecologisme socialdemòcrata), per arribar al perfil 4, que és el perfil més activista i radical, que malgrat no ser el que té, necessàriament, rendes més altes, incorpora en els seus valors interns un concepte més auster del consum, vinculat a un sistema productiu alternatiu.

Doncs bé, al parlar de consum responsable, s’ha de tenir en compte que no totes les persones parteixen de la mateixa realitat social, cultural o ideològica i que no es pot vincular el consum responsable a uns “valors” reservat en exclusiva a les classes socials de poder adquisitiu mig o alt, perquè de fer això, estaríem estigmatitzant un col·lectiu més vulnerable, que en realitat no té capacitat de decidir a l’hora de consumir, i que en realitat consumeix únicament allò que pot adquirir.

Fetes aquestes consideracions, la meva definició de consum responsable seria alguna cosa com:

El “Consum responsable” és l’actitud que les persones consumidores prenen, en funció de les seves possibilitats, a l’hora d’adquirir un bé o servei, després d’haver buscat amb diligència, informació suficient sobre el bé o servei, d’haver reflexionat sobre els beneficis, els costos i les alternatives de la compra, de forma conscient, tot tenint en compte l’impacte que el bé o servei en qüestió té sobre la societat, el respecte als drets humans, la diversitat cultural, les persones, les seves condicions de treball, la seva salut, la seva economia familiar, el medi ambient, el malbaratament de recursos i d’energia i la producció de residus.

Comparteixo la definició legal que es fa de consum responsable a l’article 11.2-l) de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya on es diu que el:

“Consum responsable” és el consum moderat, informat, reflexiu i conscient de béns i serveis, tot tenint en compte els criteris de sostenibilitat cultural, ambiental, socioeconòmica i lingüística”.

Aquesta definició engloba el consum diligent en quant exigeix informació prèvia als actes de compra, actitud reflexiva, conscient i moderada i  incorpora els criteris del consum d’ètica moral al exigir valorar els impactes culturals i socioeconòmics de la compra, i també incorpora els criteris de consum sostenible, pel que fa a les valoracions de sostenibilitat ambiental.

Aquesta definició s’ha adoptat també a d’altres lleis de protecció de les persones consumidores, com a l’article 2.i) de la Llei 7/2014, de 23 de juliol, de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears, que ens defineix consum responsable com  el consum moderat, informat, reflexiu i conscient de béns i serveis”, encara que aquí, com podem veure, predomina el component de consum diligent al del consum d’economia moral.

Més informació: Comprar amb criteris de consum responsable

Article : Què és el consum responsable

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: Informació i educació per al consum

Enllaç curt: http://wp.me/p3lAPu-xy

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 13 Mai 2017, in CONSUM RESPONSABLE and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: