L’economia col·laborativa i les persones consumidores

Les noves economies

Estem passant, de forma lenta i paulatina, de l’economia capitalista a les noves economies solidàries.

Potser encara només estem en una fase inicial de marcat caràcter teòric, però sens dubte, estem davant d’uns models que ens ajuden a prendre consciència col·lectiva de la necessitat de provocar aquest canvi.

Ara parlem d’economia circular, com a concepte que s’enfronta al de l’economia lineal defensada tant pel sistema capitalista, com pel mateix sistema comunista, perquè, encara que amb sistemes organitzatius diferents, el que fan és explotar un sistema productiu que s’inicia amb l’extracció de recursos naturals, per realitzar una producció industrial, que acabarà amb la distribució dels béns i finalitzarà amb  la generació de residus, un cop aquests bens hagin acabat la seva vida útil.

L’economia circular, en canvi,  pretén gestionar millor uns recursos naturals escassos i limitats, per produir béns, que en lloc d’acabar com a residus, d’alguna manera, es puguin tornar a utilitzar, ja sigui reparant-los, actualitzant-los o reciclant-los. D’aquesta manera trenquem la línea recta que ens porta a la sobreexplotació de recursos, per arribar a la línea corba que evitat aquest malbaratament, redueix impacte ambiental i fins i tot, pot aconseguir rebaixar els preus de les coses.

Actualment l’economia capitalista dona un preu als béns que no contempla el cost real del producte. Cost que hauria d’incloure els impactes que té la producció d’aquest bé, tant en el medi ambient, com a les persones, a les cultures, als animals… Per tant, cal desplaçar el focus dels sistemes productius, fixats en els beneficis empresarials, i desplaçar-los cap a les persones, i a partir d’aquí, neix l’economia solidària, que es fonamenta en els valors de la cooperació, la participació i l’ajuda mútua. Aquest model ens porta a les cooperatives de consum i producció, que solen tenir un abast territorial limitat.

Però amb voluntat de tenir una implantació més extensa, ens arriba l’economia del bé comú, que ens diu que les empreses no han de fixar-se només en els indicadors dels beneficis econòmics, que també n’han de tenir, sinó que ens diu que el seu objectiu principal ha de ser la millora de la societat i el medi ambient i per tant, els indicadors han de ser-ho d’utilitat social.

Què és l’economia col·laborativa?

En aquest context, quin tipus d’economia és l’economia col·laborativa? Estem davant d’una economia circular? D’una economia solidària? D’una economia del bé comú?

El primer que ens bé al cap quan parlem d’economia col·laborativa és precisament la idea de col·laborar els uns amb els altres, compartir els nostres béns i serveis. En certa manera, l’economia col·laborativa utilitza alguna de les pràctiques organitzatives de l’economia solidària, perquè també es fonamenta en l’ intercanvi social  i els valors de la cooperació, la participació i l’ajuda mútua. Per altra banda, l’economia col·laborativa implica també un cert estalvi en recursos naturals, donat que es comparteixen transports, productes.. i això de ben segur que pot ajudar a disminuir l’impacte ambiental, com ho fan els models de l’economia circular o l’economia del bé comú. El concepte de propietat privada cedeix davant del concepte de disponibilitat temporal d’un bé o servei.

Compartir no és pas una idea nova i tal com ens diu la Generalitat de Catalunya en el seu portal “Procés Participatiu per al desenvolupament de l’economia col·laborativa a Catalunya“, potser algú se’n recordarà que fa uns 30 anys era molt habitual fer “auto-stop” i viatjar d’un lloc a l’altre compartint vehicle, o acollir a amics o a la família quan venien de lluny per passar uns dies a Catalunya, o quan algú necessitava uns diners per començar un negoci i se li deixaven per ajudar-lo o ens ajudava a nosaltres. Ara amb la globalització, parlem amb termes anglosaxons i diem car-sharing, home-sharing, crowdfunding o sharing economy.

El problema de l’economia col·laborativa ha estat que, a l’arribar acompanyada de l’ us de les noves plataformes (marketplaces) que permeten oferir els productes i serveis de forma àmplia, s’ha creat una oferta de productes i serveis que en algunes ocasions s’escapen del caràcter de col·laboració solidària local i freguen altre cop, l’explotació capitalista d’unes idees que, curiosament, varen nàixer com a valors fonamentals de les economies solidàries.

Però… estem davant d’empreses encobertes?

L’economia col·laborativa ha arribat amb polèmica, perquè trenca les estructures que regulen les autoritzacions de les activitats econòmiques, les normes de la competència i les normes tributàries. Dit això és fàcil veure que l’economia col·laborativa, entre iguals, s’escapa inicialment del compliment de les normes de funcionament administratiu que recordem, garanteix els requisits de seguretat, de salubritat, mediambientals, laborals, fiscals…

Per altra banda, en aquest tipus d’economia col·laborativa no es pot parlar de relació amb les persones consumidores, perquè aquesta figura jurídica implicaria una contraprestació per part d’una empresa i en economia col·laborativa sempre estem davant d’iguals, mai d’empreses. Per això, si volem, podem parlar de persona proconsumidora o pro comú, en el sentit que en ocasions la mateixa persona presta un servei o ven un bé i en d’altres és qui el compra o el gaudeix, sempre de forma voluntària, amb benefici econòmic o amb intercanvi de prestacions.

Són moltes les notícies sobre la polèmica que desperta aquest nou sistema, entre d’altres l’article publicat a El País “Economía colaborativa, caos regulatorio” que ens indica que Uber, creada el 2009, compta ja amb 6.000 treballadors a tot el món i en el cas d’Airbnb, una multinacional basada en la idea de compartir l’habitatge habitual, té 17.000 anuncis detectats per l’Ajuntament de Barcelona (article de 7/05/2016).

Com sempre es tracta de ser proporcionals en la regulació administrativa d’aquest nou model d’economia, per evitar l’entrada d’empreses que se’n vulguin aprofitar.

Per aquest motiu, la Comissió Europea (COMUNICACIÓN DE LA COMISIÓN AL PARLAMENTO EUROPEO, AL CONSEJO, AL COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL EUROPEO Y AL COMITÉ DE LAS REGIONES. Una Agenda Europea para la economía colaborativa {SWD(2016) 184 final) creu que la regulació d’aquesta activitat hauria de tenir en compte si les persones que hi participen tenen un volum d’implicació clarament professional o només hi participen de forma ocasional.

També s’ha de tenir en compte si els serveis es presten amb l’ajut de persones treballadores dependents i de les prestacions que s’ofereixen a les persones consumidores, per evitar situacions de desprotecció laboral i situacions que impliquin desprotecció per les persones usuàries d’aquest sistema.

Per altra banda, que estiguem davant d’una economia col·laborativa no vol dir que no s’hagi de col·laborar també amb els interessos generals de tots i totes, mitjançant la contribució amb els respectius impostos, pel que l’economia col·laborativa també ha de tenir el seu propi sistema fiscal.

La nova regulació

A Catalunya, el Govern de la Generalitat ha promogut un procés participatiu, per conèixer què pensen els ciutadans sobre el fenomen de l’economia col·laborativa i així poder revisar i actualitzar la legislació vigent que afecta diferents sectors d’activitat on els ciutadans poden esdevenir a agents productors i desenvolupar l’economia col·laborativa, per tal d’incorporar aquesta pràctica en el marc jurídic (Podeu trobar més informació a Procés Participatiu per al desenvolupament de l’economia col·laborativa a Catalunya).

Qui és qui en l’economia col·laborativa?

La potència de l’economia col·laborativa ve de la ma de les plataformes col·laboratives que són les que creen un mercat obert entre els prestadors dels serveis, que han de ser persones  particulars que presten els serveis de manera ocasional i / o de manera professional i les persones usuàries dels serveis, que són les persones particulars que fan servir els serveis oferts a través d’aquestes plataformes en línia col·laboratives.

Però l’element clau són precisament aquestes plataformes que actuen d’intermediàries facilitant les transaccions entre aquestes dues parts.

Per tant ens hem de preguntar si laa plataforma permet que les dues parts arribin a acords o és la plataforma que organitza les activitats del particular/professional que ofereix béns o serveis qui fixa els preus, les condicions i en fa la publicitat?

És molt diferent una plataforma que permet a les parts contactar i pactar lliurement, que una plataforma que organitza i regula tot l’intercanvi, fixant condicions i preus,  perquè en aquest últim cas estem realment davant d’una prestació real de serveis.

Quan la plataforma col·laborativa pugui ser considerada només com una intermediària, l’article 16 de la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i del comerç electrònic, estableix que “Els prestadors de serveis d’allotjament o emmagatzematge de dades no són responsables per la informació emmagatzemada sempre que: a) no tinguin coneixement efectiu que l’activitat o la informació emmagatzemada és il·lícita o que lesiona béns o drets de tercers susceptibles d’indemnització o b) si en tenen coneixement, actuen amb diligència per retirar les dades o fer impossible l’accés a elles “.

Recomanat

30 MINUTS TV3. La gent és el negoci (26/02/2017) Un reportatge de: Ignasi Gallart Cajo i Lluís Montserrat Imatge: Enric Miró i  Txus Navarro Muntatge: Moisès Casanovas Producció: Jessica Montaner.

ENLLAÇ AL REPORTATGE http://www.tv3.cat/videos/5652834

Algunes plataformes d’economia col·laborativa

Plataformes que “només” són intermediàries entre els particulars

Entre aquestes plataformes hi trobem:

Airbnb: https://www.airbnb.es/

A les seves condicions legals es pot llegir molt clarament que la plataforma és un mitjà a través de la qual els amfitrions poden crear anuncis per allotjaments i els hostes poden obtenir informació sobre els mateixos i reservar-directament amb els amfitrions. Per tant, Airbnb no és part de l’acord al que arriben les persones que ofereixen allotjament i les que els reserven.

En aquest sentit, ens indiquen que Airbnb no té cap control sobre la conducta de amfitrions, hostes ni dels serveis oferts i prestats.

Pel que fa a la relació de qui ofereix els serveis, Airbnb ens diu que qui decideix crear un anunci a airbnb, no es pot considerar un empleat, agent, partícip en un negoci conjunt ni soci de airbnb per cap raó, i que actua exclusivament en el seu nom i benefici propi.

A efectes de les persones consumidores, és molt interessant la clàusula 34 de les condicions d’Airbnb, on s’estableix que, en el cas que es resideix als Estats Units, el servei inclou una clàusula d’arbitratge i una renúncia a interposar demandes col·lectives, pel que en acceptar les condicions  es queda vinculat per aquesta disposició arbitral.

De totes formes, sembla ser que una part dels apartaments de lloguer són oferts per empreses immobiliàries i no per particulars, pel que es fa un “mal ús” de la plataforma per tal d’oferir, en un portal més, l’oferta d’habitatges turístics.

Blablacar: https://www.blablacar.es/

L’empresa Comuto SA (que és com es denomina fiscalment “Blablacar”) ha desenvolupat una plataforma de trajectes compartits a la qual es pot accedir des de la seva plataforma o des d’una aplicació mòbil, dissenyada per posar en contacte els conductors que viatgen a un determinat destí amb passatgers que es dirigeixen al mateix lloc, de manera que puguin compartir el trajecte així com els costos associats al mateix.

Amb Blablacar els usuaris comparteixen les despeses del viatge i no hi ha  ànim de lucre per part del conductor.

El que fa  Blablacar és cobrar per l’ús de la Plataforma uns despeses de gestió, en el moment de realitzar la reserva i es calculen basant-se en els costos compartits i es poden consultar els preus al seu portal.

A les condicions legals del servei s’especifica clarament que Blablacar no és part en cap contracte, acord o relació contractual, de cap mena, subscrit entre els Usuaris de la seva Plataforma.

La plataforma ofereix a més una assegurança, bo i que l’assegurança del titular del vehicle ja cobreix el trajecte, com qualsevol altre viatge que realitza perquè no hi ha lucre. Malgrat això s’ofereix una assegurança específica d’assistència en carretera, d’oblit d’objectes en el vehicle i de protecció legal.

Plataformes que actuen com a intermediàries però una de les parts és una prestadora de serveis professionals hi ha:

Uber : https://www.uber.com/es-ES/

Mitjançant l’ús d’una app es pot sol·licitar un vehicle amb conductor perquè et vinguin a recollir i et portin on vulguis.  Prèviament has d’estar registrat/da i et cobren la tarifa automàticament a la targeta de crèdit registrada. Pots compartir el preu de viatge amb qualsevol contacte que utilitzi Uber i pots calcular el preu estimat abans de sortir.

Avantatges i inconvenients de l’economia col·laborativa

A la publicació  Flash Eurobarometer 438 – March 2016 “The use of collaborative platforms”  , ens parla dels resultats d’una enquesta en relació a la valoració que en fan els ciutadans i ciutadanes d’aquestes plataformes col·laboratives, pàgines 15 i 21.

Els resultats obtinguts són que les persones enquestades valoren que les empreses d’economia col·laborativa  estan ben organitzades en un 41% i un 33% diuen que es tracta d’un sistema amb menys cost, mentre que un 25% valora el fet que es poden pagar alternativament, amb diners o amb intercanvi de serveis o béns, mentre que un 24% valoren que aquest tipus d’economia aporta serveis nous que no ofereixen les empreses tradicionals.

Pel que fa als inconvenients d’aquest tipus d’economia col·laborativa, un 41% de les persones usuàries pensen que es difícil saber qui és realment la persona responsable del servei i en un 28% dels casos no es confia en les transaccions realitzades per internet, mentre que en un 27% dels casos, les persones usuàries han quedats defraudades perquè els béns o serveis no vàren complir  amb les seves expectatives. Finalment, un 17%  indiquen que no disposen de suficient informació sobre el servei prestat per aquestes plataformes.

Així doncs, l’economia col·laborativa no deixa de ser una economia que ens ajuda a:

  • Poder disposar de béns i serveis sense la necessitat de comprar-los, el que ens dona accés a coses que en una situació de crisis econòmica, no podríem tenir ni gaudir.
  • Per aconseguir “la felicitat” ja no en hem de sotmetre a l’hiperconsumisme i a l’endeutament, n’hi ha prou en compartir i gaudir de forma més solidària.
  • Estalviar la producció de béns, perquè per exemple, en el cas dels vehicles, fa que al compartir tinguem menys necessitat de comprar un vehicle.
  • Seguint amb el mateix exemple, tenim que consumim menys combustible, pel que extraiem menys recursos fòssils i produïm menys emissions de gasos contaminats.
  • Per altra banda, tenim més llibertat per innovar en l’oferta de béns i serveis, mitjançant sistemes d’intercanvi i de col·laboració, pel que ens tornem més solidaris, més propers, més corresponsables i tot això amb un objectiu comú de benestar social.

Però el perill arriba quan darrera l’economia col·laborativa hi ha en realitat amagada l’empresa capitalista, que veu en aquesta nova metodologia de treball la possibilitat d’estalviar-se les càrregues que impliquen les autoritzacions, com per exemple la normativa d’incendis, la normativa de seguretat industrial, la  normativa d’higiene, la normativa fiscal, la normativa de seguretat social, la normativa de protecció a les persones consumidores, la normativa de….

I amb això, posem en situació de risc els drets, entre d’altres, de les persones treballadores, de la seguretat i la salut de les persones, dels  drets econòmics de les persones consumidores i finalment, dels drets de la resta d’empreses i professionals que exerceixen les seves activitats amb el ple sotmetiment a la llei, i que per acabar prestant els mateixos serveis, que els que presten des de l’economia col·laborativa, però en unes condicions més rigoroses, poden veure com els seus negocis esdevenen inviables.

Com hem vist abans al comentar l’estudi de la ciutadania considera que encara és difícil disposar d’informació suficient sobre els termes en que es presten els serveis col·laboratius i sobre tot, costa poder determinar qui hi ha realment al darrera de la prestació d’aquest servei, el que crea desconfiança i inseguretat.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 2 Juny 2017, in CONSUM RESPONSABLE, FÒRUM and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: