Comerç just i altres alternatives no governamentals per a un consum responsable d’aliments

El comerç just

L’any 2009, Fairtrade International juntament amb l’Organització Mundial de Comerç Just va aprovar la Carta dels Principis del Comerç Just, que proporciona actualment un únic punt de referència internacional per al Comerç Just.  Ara bé, molts anys abans, tant als Estats Units com a Europa, ja havien sortit botigues que comercialitzaven productes de producció local, fora del domini de les grans empreses, que fixaven  els seus propis preus, per garantir-ne la seva independència comercial.

El comerç just parteix de la base de les diferències que provoca l’actual sistema comercial mundial, entre els països del nord i els països del sud i vol ser un instrument per lluitar contra la pobresa que generen aquestes diferències, a l’hora que es vol  potenciar el desenvolupament sostenible, per tal de facilitar una participació equitativa dels països en desenvolupament en el sistema de comerç multilateral, garantir-los un accés estable i sostenible als mercats dels països del nord.

No pot ser que les empreses dels països industrialitzats obtinguin tots els beneficis de la transformació de les matèries primeres comprades als països en via de desenvolupament a molt baix preu. Cal que els petits productors i treballadors dels països en desenvolupament tinguin l’oportunitat de beneficiar-se directament dels seus productes i del seu treball, als efectes d’aconseguir un desenvolupament social i econòmic pròsper de les seves comunitats, pel que han de poder produir i comercialitzar a preus de mercat equitatius i poder arribar a tots els mercats dels països del nord.

Es tracta doncs, d’una discriminació comercial positiva d’un tipus de productes que han de garantir, com a un plus a la resta de productes comercials, que s’han d’haver fabricat o elaborat per petits productors marginats, ja siguin empreses familiars independents o agrupats en associacions o cooperatives amb un clar respecte al medi ambient i dels  drets humans i les condicions de treball.

Les empreses de comerç just han de ser justes i transparents amb els seus proveïdors pel que és especialment important que les pràctiques comercials entre tots els actors siguin justes i tinguin en compte l’impacte que suposarien els incompliments contractuals. És molt rellevant que les relacions s’estableixin sobre uns vincles de confiança i solidaritat, evitant les competències deslleials, pel que cal complir sempre els contractes, en la qualitat,  en el temps i els termes estipulats, fent els pagaments sense demores i fins i tot en part, per avançat en un 50%.

Per tant, l’enfocament inicial del comerç just està més centrat en poder garantir una competència comercial més equitativa entre les empreses dels països menys desenvolupats amb les empreses dels països més desenvolupats.

Ara bé, poc a poc, el comerç just s’ha posicionat com un comerç de productes responsables i sostenibles i per tant, s’ha enfocat, més que al comerç internacional, al consum de productes amb valor social i  ambiental, o al que és el mateix, a productes vinculats als valors del  consum responsable.

Malauradament, com passa amb la majoria dels etiquetatges socials, estem davant d’un distintiu no obligatori, amb el que es pretén conscienciar a les persones consumidores, del valor social d’escollir aquest tipus de productes en la seva compra.

Malgrat ser un distintiu voluntari, hi ha algunes iniciatives normatives per donar-li suport, com en el cas de la  Resolució del Parlament Europeu 2005/2245 (INI), de 6 de juliol de 2006, sobre comerç just i desenvolupament .

Actualment la Fair Trade Labelling Organisation International és qui agrupa als organismes independents de certificació que atorguen els distintius de comerç just.

Per poder etiquetar els productes amb un distintiu de comerç just, cal complir uns requisits que garanteixin un preu just al productor, transparència i traçabilitat, el respecte del medi ambient, la protecció dels drets humans, en particular dels drets de les dones i els nens, així com el respecte dels mètodes de producció tradicionals que afavoreixin el desenvolupament econòmic i social, entre d’altres.

El canvi que provocarà aquest distintiu dependrà del nombre d’empreses que l’utilitzin i el nombre de persones consumidores que el valorin, pel que la seva credibilitat dependrà de les exigències i requisits que s’hagin de complir per obtenir-lo. Si són criteris més laxes, tindrà més abast i serà més freqüent poder comercialitzar els productes, però si s’és més exigent, estarem davant de productes realment responsables.

Les organitzacions no governamentals ONGs

Hi ha diverses organitzacions que proporcionen informació i guies per ajudar els consumidors a conèixer els productes de comerç just i  poder-ne augmentar la seva demanda, entre d’altres tenim:

També trobem moltes Organitzacions no governamentals que treballen en aquest àmbit, entre d’altres: SETEM, que és una federació de 10 ONG , Petjades , Oxfam Intermón,  Kidenda, Ideas Comercio Justo, Alternativa3.

Un altre dels mecanismes de conscienciació de les persones consumidores, pel que fa al consum sostenible,  són les accions de mobilització i de denúncia que organitzen i realitzen diferents ONG internacionals, com ara Greenpeace, Amnistia InternacionalWWF/Adena,

De WWF/ADENA i pel que fa al consum responsable d’aliments, destacaria la seva implicació, tant pel que fa a la conservació d’algunes espècies, com a la promoció d’una producció sostenible, i per fomentar pràctiques saludables que evitin el malbaratament alimentari en el seu projecte LIFEWELL de la Unió Europea, desenvolupat per WWF i Friends of Europe, que busca promoure l’adopció d’hàbits alimentaris més saludables entre els europeus.

De Greenpeace i pel que fa al consum responsable d’aliments, destacaria la seva oposició a l’etiquetatge de certificació MSC perquè considera que els criteris no prenen com a referència alguns punts crítics com la sobrepesca i els impactes de la pesca destructiva i  perquè el procés d’objeccions no és accessible per a totes les persones implicades i els  principis socioeconòmics no estan prou integrats en aquesta certificació.

Tampoc consideren vàlida la certificació Friends of the Sea (FotS) .

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 8 Juny 2017, in CONSUM RESPONSABLE and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: