La roba i el consum responsable

He estat buscant quins etiquetatges s’ofereixen en els productes tèxtils i de moda, per tal que les persones consumidores puguem valorar els valors socials i ambientals dels seus productors, però després de fer aquesta cerca me n’adono de la dificultat que hi ha de trobar informació fàcilment accessible, i també que és molt difícil trobar productes amb aquestes etiquetes, pel que si hi ha algun fabricant que ho faci, difícilment se li podrà valorar pel gran desconeixement que hi ha, del valor afegit que aporta aquesta etiqueta.

Si que és cert que hi ha alguns productes etiquetats amb el distintiu de comerç just, però les peces que podem trobar solen estar vinculades a l’artesania del país on s’ha fabricat el producte i això implica un valor artesanal i cultural, però no abasta tota la moda del mercat on s’estan comercialitzant, pel que no sempre és possible aconseguir productes sostenibles i justos, que permetin realment vestir d’acord a les preferències individuals de cada persona consumidora.

El directori slowfashionnext.com permet buscar botigues més artesanes i de producció més propera de la moda, que es distribueix fora de la cadena de les grans superfícies, però sobre tot, la moda per a l’home és molt minoritària.

Etiquetes tèxtils responsables

Fa poc va caure a les meves mans una molt bona guia sobre el consum responsable de la moda: “Som allò que vestim” Guies d’educació ambiental nº 34, editada per l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2008 i en aqueta guia, a la pàgina 48 hi apareixen un gran nombre d’etiquetes vinculades al comerç just i a una producció sostenible amb el medi ambient i amb la seguretat de les persones treballadores.

Donat que la guia és de l’any 2008, he fet una recerca a la xarxa per buscar cada una d’aquestes etiquetes i veure quina és l’estat actual d’implantació de cada una d’elles.

L’etiqueta Made in Green

Podem trobar la informació al següent enllaç .El portal està en anglès i en alemany i és de l’associació d’instituts d’investigació tèxtil OEKO-TEX.

Aquests instituts desenvolupen els mètodes d’assaig i estableixen els valors límit de substàncies nocives.

Els productes que compleixen aquests paràmetres, es considera que compleixen l’estàndard de 100 per OEKO-TEX.

Crida l’atenció que moltes de les substàncies nocives que s’utilitzen per a confeccionar les peces de roba, que utilitzem cada dia, sembla ser que són necessàries per tal d’obtenir una durabilitat de la roba, mantenir el seu color, el pretractament per netejar, l’acabat o l’estampació tèxtil… i que cal tenir molt en compte que són substàncies que perjudiquen la salut de les persones treballadors i que  a més, romanen com un residu en el producte final, el que també pot produir problemes de salut per a l’usuari (colorants azoics prohibits, formaldehid, pentaclorofenol, cadmi, níquel, plom, …)

L’altre aspecte que avalua aquesta certificació, és l’esforç per complir amb unes bones pràctiques ambientals de les instal·lacions de producció i també pel que fa a les condicions de treball justes, especialment pel que fa a la prevenció de riscos laborals.

Els productes que s’identifiquen, davant de les persones consumidores, amb l’etiqueta Made in Green, ho fan  amb un identificador de producte únic i / o un codi QR que li permet rastrejar la producció de l’article i el pais on s’ha fabricat.

Jo personalment, no he vist mai cap producte tèxtil etiquetat amb “Made in Green”, però he trobat que aquesta associació també té un portal corporatiu, que es pot consultar a l’enllaç i que es pot seleccionar parcialment en castellà, on es pot fer una cerca per països i al seleccionar Espanya, anem a

https://www.oeko-tex.com/es/business/business_ot_worldwide/business_ot_locations.xhtml?continent=Europe&country=3977

Aquí hi ha un cercador per posar el tipus de producte que es busca, jo hi he posat “productes destinats a usuaris finals” i he seleccionat a tots els altres camps “qualsevol producte” i he obtingut molts pocs productes disponibles i, en el meu cas, cap marca coneguda.

Per cert, l’ institut tèxtil espanyol que fa aquestes certificacions a Espanya és l’Associació d’Investigació de la Indústria Tèxtil -AITEX -, que és una associació privada sense ànim de lucre, que neix el 1985 per iniciativa dels empresaris tèxtils i de la Generalitat Valenciana i és, actualment, en l’àmbit nacional, el centre de referència de recerca, innovació i serveis tècnics avançats per a les empreses dels sectors tèxtils, confecció i tèxtils tècnics. És una associació de caràcter privat sense ànim de lucre, integrada per empreses tèxtils i afins, l’objectiu principal és millorar la competitivitat del sector i entre moltes altres, ofereix la certificació de l’estàndard de 100 per OEKO-TEX. Podem obtenir més informació al següent enllaç.

L’etiqueta Skal

Una altra etiqueta és la etiqueta Skal, que acredita una producció ecològica

Podem trobar més informació al següent enllaç. El seu portal està en holandes i en anglès.

Es tracta d’una fundació que actua com a  autoritat de control, vinculada al govern holandes, dels productes orgànics als Països Baixos.

Skal inspecciona i realitza la certificació orgànica a les granges i les empreses que compleixen amb els estàndards orgànics. L’objecte de la fundació Skal és oferir als consumidors la certesa que un producte amb una etiqueta / logotip ecològic realment es fabriquen de manera ecològica.  Però al seu web no es poden consultar les marques que hi ha al mercat i que han superat els seus controls.

L’etiqueta GOTS

GOTSFinalment, he buscat informació sobre l’etiqueta GOTS – global Organic Textile Standar- que defineix uns requisits per a fibres, teixits i productes acabats, que garanteixen a les persones consumidores que els productes compleixen criteris ecològics, en la fase de conreu, elaboració i venda, també sota el punt de vista de la responsabilitat social i ambiental.

Es pot obtenir més informació sobre aquest etiquetatge al següent enllaç.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

 

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 24 Juny 2017, in DRETS PERSONES CONSUMIDORES and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: