El moviment Slow food i les persones consumidores

 

marca registrada de Slow Food

L’anagrama del moviment “Slow Food” és un  cargol que simbolitza el lent gaudi dels plaers.

Slow Food és una associació ecogastronòmica, fundada el 1986 per Carlo Petrini a la ciutat italiana de Bra, que promou una “nova gastronomia” vinculada a la identitat i la cultura, que defensa el plaer vinculat a l’aliment, reflexiona sobre l’educació del gust i el dret al gaudi amb un nou sentit de responsabilitat, tenint en compte l’equilibri amb l’ecosistema, la defensa de la biodiversitat agroalimentària i el compromís ètic amb els productors.

El moviment Slow Food es contraposa filosòficament als efectes del fast food i a una manera de viure propi de la revolució industrial, que busca fer les coses despresa, renunciant als hàbits saludables d’alimentació i d’estil de vida, deixant de banda les tradicions gastronòmiques locals.

Slow Food entén que el menjar és un plaer que requereix consciència i responsabilitat i vol que  les persones puguin gaudir d’una alimentació bona per a elles i respectuosa amb el medi ambient.

Es busca la qualitat alimentària com herència alimentària, històrica i cultural que produeixi aliments que han de ser Bons, Nets i Justos.

Slow Food compta amb més de 100.000 membres a tot el món i està present en més de 160 països, amb estructures nacionals a Itàlia, Alemanya, Suïssa, Estats Units, Japó, Regne Unit i Holanda (segons consta en el seu portal corporatiu https://slowfood.es/ , consultat el 11 de maig de 2017).

A Espanya podem obtenir informació sobre aquest moviment al portal de l’associació Slowfood España on també trobarem el seu manifest. A nivell internacional trobarem més informació al portal http://www.slowfood.com/.

El moviment Slow Food promou:

  • L’educació del gust com el millor argument contra la qualitat mediocre del menjar i els fraus alimentaris.
  • Les accions per la salvaguarda de la cuina local, de les produccions tradicionals, de les espècies vegetals i animals en perill d’extinció
  • Un nou model d’agricultura menys intensiu i més net, fonamentat en els coneixements i el saber fer de les comunitats locals, per ser un model capaç d’oferir perspectives de desenvolupament fins i tot en les regions més pobres del planeta.
  • La protecció dels aliments, matèries primeres, tècniques de cultiu i de transformació, heretades dels usos locals consolidats en el temps.
  • La defensa de la biodiversitat de les espècies cultivades i salvatges.
  • La protecció de locals gastronòmics i de convivència que pel seu valor històric, artístic o social, formen part del patrimoni de la cultura material.

Aquest moviment té els següents projectes:

  • Arca del Gust: amb aquest projecte es vol catalogar els aliments vinculats a races singulars i productes gastronòmics artesans d’excel·lència contrastada i elaborats a petita escala, que es troben en perill de desaparició, per tal de promoure’n el seu consum i salvaguardar-los.
  • Baluard: amb aquest projecte es vol assessorar a productors d’aliments artesanals, amb la finalitat de conservar els seus mètodes de treball, desenvolupar mercats, salvaguardar patrimonis i educar els consumidors. Els objectius del programa s’organitzen en quatre àrees: mediambiental, econòmica, social i cultural, amb el que es persegueix la promoció dels productes artesanals amb estàndards de producció que per la seva qualitat, garanteixin a aquests aliments i productors, un futur viable.
  • Tutelat Slow Food: Agrupa els productes que bo i no complir els requisits per ser inclosos en els programes -Arca del Gust i Baluarte-, es treballa amb ells per la seva evident singularitat, i per evitar el perill que desapareguin junt amb  els mitjans de vida de les persones vinculades i la pèrdua dels sistemes de cultiu.
  • Comunitats de l’Aliment: Són grups de persones que produeixen, transformen i distribueixen aliments sostenibles, de qualitat, bons, nets i justos, que mantenen un fort vincle amb el seu territori històric, social o cultural.

Dit això, en el seu portal, trobem diferents iniciatives de promoció comercial com:

Els Restaurants Km0 certificats per Slow Food, que:

  • Contribueixen a la reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera produïdes pel transport d’aliments.
  • Divulga les qualitats i el valor dels aliments inclosos en les categories Arca del Gust, Baluard i Tutelat
  • Afavoreix el consum de productes locals, comarcals i estacionals.
  • Un plat Km0 ha d’incloure un 40% dels seus ingredients d’origen local, de manera que el restaurant compra directament al productor a menys de 100 quilòmetres de distància.
  • El 60% restant dels ingredients que componen un plat Km0 han de pertànyer a l’Arca del Gust, Baluard, Tutelat o tenir certificació ecològica.
  • Cap plat pot tenir aliments transgènics o animals que hagin menjat transgènics.

 Els productes Slow Food que:

  • En el cas del pa, cal utilitzar farines ecològiques nacionals, de varietats antigues de gra, llevat mare i receptes tradicionals de la zona.
  • En el cas dels productes de xarcuteria cal utilitzar productes ecològics (amb certificació o sense) i sense additius.
  • En el cas de vins i olis cal emprar pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient i varietats autòctones de vinya i oliveres.
  • En el cas dels formatgers i altres productes lactis cal utilitzar llet procedent d’animals alimentats sense transgènics i animals procedents del propi ramat que pasturin i mengin productes ecològics.
  • En el cas dels productes ramaders cal produir de forma ecològica, sense aliments transgènics per als animals.
  • En el cas de les fruites i verdures, han d’estar produïdes de forma respectuosa amb el medi ambient (amb certificació ecològica o sense).
  • En el cas del peix haurà de procedir de pesques sostenibles.

Podeu trobar més informació sobre el moviment Slow Food a l’enllaç de RTVE a la carta, del programa “La aventura del saber“:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-aventura-del-saber/aventuraslowfood/3107354/

Anàlisi del moviment slow food

A l’article  The ideology of Slow Food de Luca Simonetti . Journal of European Studies Vol 42, Issue 2, pp. 168 – 189 First published date: May-29-2012,  l’autor es mostra molt crític amb la ideologia del Slow Food.

A partir d’un anàlisi de diferents articles sobre aquest moviment, hereu dels moviments contraculturals i anti-consumistes, l’autor considera que el moviment va arribar a tenir una idea limitada del que és el sistema capitalista i a tenir una idea d’una nova agricultura i una nova economia que, de recuperar-se, significaria simplement tornar a l’economia preindustrial primitiva, amb els inconvenients que això implicaria per poder alimentar en el futur a la població mundial actual.

L’autor considera que l’objectiu d’aquest moviment, que es basa en produir “ bo, net i just “ és combinar la promoció comercial d’alt preu, dels productes alimentaris de luxe, amb l’ajut dels sistemes polítics, doncs el que es promou amb aquest moviment són articles de luxe que confereixen un estatus social que no poden assumir la majoria de les persones consumidores.

A Itàlia, el primer restaurant McDonald va obrir el 1985 i alguns sectors consideraven que aquest tipus de menjar implicaven la imposició d’un nou model de cultura, que té com a únic objectiu  el benefici empresarial. En canvi, el moviment Slow Food volia implantar una ‘ciència gastronòmica’ i un nou ‘model de desenvolupament’ basat en les idees de la tradició, d’un nou consumidor, i d’un nou compromís a través del consum d’aliments.

L’autor de l’assaig ens diu que a  les eleccions italianes de 2008, els programes polítics, dels tres principals partits, apostaven ja pel foment de l’agricultura ecològica,  el desenvolupament de les cadenes de subministrament curtes; la introducció dels mercats agrícoles; la lluita contra la biopirateria i l’abandonament de les zones rurals, objectius que coincideixen amb el moviment Slow Food, que per tant, mostra que té un fort impacte polític i es constitueix com un fort grup de pressió.

La filosofia del moviment es basa en:

  • Posar l’accent just en el plaer del menjar, i aprendre a apreciar les diferents receptes i sabors, per tal de reconèixer els diversos llocs i habilitats de producció, i de respectar els ritmes de les estacions;
  • El sosteniment de l’educació del gust com una defensa contra la mala qualitat, el frau alimentari i l’estandardització dels menjars;
  • Salvaguardar les cuines locals, sistemes de producció tradicionals, i les espècies vegetals i animals en perill d’extinció;
  • El manteniment d’un nou model d’agricultura que és menys intensiu i més net;
  • La defensa de la biodiversitat i el dret de les persones als aliments

El moviment, segons l’autor, consideraria la persona consumidora de menjar ràpid, com una persona que només busca un preu i una qualitat baixa, d’acord amb els estàndards de la vida moderna capitalista. En aquest sentit, el moviment Slow Food associa a les persones consumidores de menjar ràpid amb persones poc preparades per a gaudir de les coses bones de la vida que es sotmeten de ple a la civilització industrial, renunciant a la cultura gastronòmica local.

Ara bé, l’autor apunta que cal tenir molt en compte que no tothom té temps per gaudir del menjar ni tothom pot escollir menjar de qualitat, perquè hi ha persones que disposen de recursos econòmics limitats.

L’autor considera que el sistema capitalista sempre ha sabut explotar les posicions anti-consumistes, perquè el consum no estàndard confereix distinció a les persones i llavors, més que posicionar-nos en un consum ‘subversiu’ el que estaríem és davant d’una  nova “moda” que a més, pot arribar a distreure l’atenció dels problemes reals de sostenibilitat i desviar l’atenció de les institucions democràtiques i  les seves polítiques de reforma.

Així doncs, inicialment, amb el moviment Slow Fodd es volien canviar les coses, però hi ha al risc que al final s’acabi creant un nou nínxol de mercat que no fa més que col·laborar amb l’economia ‘normal’ sense provocar grans canvis i a sobre, calma les consciències de moltes persones consumidores.

Fixem-nos que la quadratura és perfecte:

El moviment Slow Fodd ens permet viure bé i amb la consciència tranquil·la.

Calma consciències, perquè menjar bé o buscar el plaer en el bon menjar pot associar-se a persones amb capacitat econòmica alta per fer-ho i si es disposa d’una filosofia com el Slow Food, que ens dóna el paraigua per menjar bé i amb criteris responsables, això permet arribar a un públic que, a més de ser rics, se sent culpable per això i vol fer alguna cosa per mitigar la seva vergonya. Pel que aquest corrent ha trobat una síntesi entre el genuí desig de menjar bé i el compromís de reconciliar-se.

Aquest moviment aposta per considerar el plaer com un dret moral, i el menjar com a cultura que és el factor principal en la definició de la identitat humana.

La filosofia del Slow Food passa per la dura crítica a l’agricultura industrial i per la lloança de l’agricultura ‘tradicional’.  Es considera que la qualitat d’un producte alimentari és més gran com més natural sigui el producte, però natural no és equivalent a ecològic, vol dir que no hi ha additius, conservants, aromatitzants o tecnologies de producció que alteren la naturalitat dels processos de treball, la cria, creixement, etc.

 

Però si tornem a l’agricultura tradicional com podem garantir la producció d’aliments al món?

L’autor considera que el moviment Slow Food no entra en  aquest tema  i que té una visió local i tradicional que no permet solucionar temes globals. Potser el capitalisme sigui un sistema que també aporti progrés que permeti desenvolupar tecnologia que ens permeti garantir la nostra qualitat de vida.

El moviment de la Mare Terra (Terra Madre), del moviment Slow Foo, es considera un exemple de desenvolupament sostenible, connectat a la idea de creixement humà, a la difusió d’un bé comú, amb nous valors alternatius, un dret estès a la mobilitat, un enriquiment recíproc basen en diferents experiències humanes, una nova dignitat dels coneixements tradicionals i per a la vida camperola i tot això, recolzat per les tecnologies, però en altres moments, aquestes tecnologies, quan es vinculen al capitalisme es rebutgen i s’entra en la contradicció de com es pot treballar encara que sigui a nivell de producció local, sense l’ús d’aquestes tecnologies.

Retornar al passat tradicional, oblidant els avantatges de les noves tecnologies implica retornar a una societat primitiva amb tots el seus problemes associats.

Un dels riscos del Slow Food, ens diu l’autor, és fer creure als països subdesenvolupats que ja són rics perquè disposen de coneixement tradicional que poden convertir  en una font de desenvolupament i el benestar, perquè tenen un patrimoni extraordinari d’espècies vegetals i animals, i un  coneixement local tradicional, en el potencial humà sense explotar. Però es clar, l’autor ens diu que això ens distreu del problema real. Desenvolupament no és això, desenvolupament és més aigua, més educació, més hospitals, més medicaments, més carreteres o més cases.

Si el desenvolupament implica simplement convèncer els països subdesenvolupats que ja són rics perquè són el magatzem alimentari dels països del primer món, aquest desenvolupament sempre estarà condicionat a l’existència dels consumidors rics, i per tant dels països desenvolupats.

L’autor creu que el moviment Slow Food  té per objectiu principal la promoció comercial de productes amb un futur comercial, capaç d’obtenir preus superiors pel fet que posseeixen excel·lents qualitats organolèptiques. Per tant, estem davant d’una operació de màrqueting, amb l’objectiu no només a atraure un públic jove, sinó també a revolucionar la classificació social tradicional del gourmet. Els nous ‘golafres d’esquerra’ , ens diu l’autor, poden ser persones benestants que  ja no se sentiran culpables per desitjar menjar bé: de fet, van combinar l’amor de la bona cuina amb ‘compromís’ polític.

El retrat de la persona consumidora slow és, segons l’autor,  el d’una persona amb diners i temps lliure. Però cal tenir en compte que el que permet tenir temps i diners és precisament el model del capitalisme fast.

Iniciatives de les administracions públiques similars al moviment Slow Food però desvinculades de la promoció comercial i de caire més popular

Una de les crítiques, que rep sovint el moviment Slow Food, és que darrera d’aquesta filosofia que reclama el dret al plaer i a la tradició gastronòmica, associant aquests valors a la promoció dels productes “bons, nets i justos”, en realitat hi ha un negoci que s’adreça especialment a les classes socials capaces de pagar productes que són relativament més cars que els que pot pagar la majoria de la població, deixant en un segon terme els seus objectius d’aconseguir un món global més sostenible i un comerç més just.

Dit això, la filosofia slow food també té la serva versió pública, vinculada també a la promoció del consum d’aliments bons, nets i justos, però desvinculant això totalment de una promoció concreta de productes o serveis determinats.

A Catalunya en són un clar exemple els següents projectes:

Amed (Alimentació Mediterrània)

Administració pública responsable: Agència de Salut Pública de Catalunya Edifici Josep Salvany Roc Boronat 81-95 08005 Barcelona Telèfon 935 513 637 de 10 a 14 hores Fax: 935 517 514 Correu electrònic amed@amed.cat

Programa que té com a objectiu promoure l’alimentació mediterrània com a model d’alimentació saludable en l’entorn de la restauració col∙lectiva. Es pot trobar més informació al següent enllaç: http://www.amed.cat/ .

Aquest programa considera que la  dieta o alimentació mediterrània tradicional, basada principalment en productes frescos, locals i de temporada, és una valuosa herència cultural que, a partir de la simplicitat i la varietat, ha donat lloc a una combinació equilibrada i completa d’aliments que proporciona en elevat plaer gastronòmic.

Aquest Programa es basa en 3 premisses:

  • L’alimentació i l’activitat física influeixen sobre la salut de les persones.
  • El patró d’alimentació de la Mediterrània es considera una proposta d’alimentació molt saludable.
  • El sector de la restauració és cada cop més important en el model d’alimentació actual.

Els restaurants que volen obtenir l’acreditació Amed han de complir una sèrie de requisits alimentaris i uns altres de no alimentaris.

Criteris de compliment obligatori de caràcter no alimentari

  • Tenir actualitzades les acreditacions que garanteixin que les instal·lacions reuneixen les condicions d’higiene necessàries per oferir seguretat alimentària.
  • Mantenir, en l’oferta Amed, uns preus per al client en la línia dels preus habituals de l’establiment.
  • Tenir a disposició del client la informació sobre Amed, sobre alimentació saludable i oci actiu, un cop obtinguda l’acreditació.

Criteris de compliment obligatori de caràcter alimentari

  • Garantir que, per amanir, s’ofereixi oli d’oliva en qualsevol de les seves varietats, i que es cuini amb oli d’oliva o bé amb oli de gira-sol amb alt contingut d’àcid oleic
  • Garantir que aproximadament un 25% de l’oferta de primers plats sigui a base de verdures, hortalisses i/o llegums.
  • Garantir la presència d’algun producte integral (pa, pasta, arròs o d’altres).
  • Garantir que aproximadament un 50% de l’oferta de segons plats sigui a base de:
  • peix (blanc o blau) i/o marisc, o
  • carns magres (amb baix contingut de greix).
  • Garantir que aproximadament un 50% de l’oferta de les postres sigui a base de:
  • fruita fresca (sencera o manipulada, p.e. macedònia)
  • Garantir que, en l’oferta de postres làctiques, hi figuri l’opció de baix contingut de greix (semidesnatat o desnatat).
  • Garantir la dosificació per copes o unitats individuals amb relació al possible consum de begudes alcohòliques (vi, cava o cervesa).
  • Disposar de preparacions culinàries que no requereixin l’addició de gran quantitat de greix (cremes, llard, margarines,mantegues o una gran quantitat d’oli) i fer servir tècniques culinàries com ara les coccions alimentàries al vapor, forn, graella, saltat, planxa, etc.

També es valoren els següents aspectes:

  • Prioritzar la utilització d’aliments frescos, de temporada i/o de producció local.
  • Incloure en la carta propostes de la gastronomia tradicional i local.
  • Oferir oli d’oliva verge en els setrills de les taules, i potenciar que es presenti etiquetat o que se n’identifiqui  el grau, el tipus d’oliva i la procedència.
  • Prioritzar guarnicions de segons plats a base de verdures, hortalisses i llegums.
  • Oferir als clients de l’establiment Amed receptes d’alimentació mediterrània, que poden coincidir amb alguna de les especialitats de la casa (disponibles per als clients a l’establiment).
  • Oferir l’opció d’alguns plats combinats mediterranis que es puguin proposar com a plat únic (lleuger i no gaire abundant) i/o la possibilitat de demanar mitges racions (opcions especialment indicades per a dies feiners).
  • Oferir la possibilitat de preparacions culinàries a les quals no s’hagi afegit sal (“opcions sense sal”), amb condimentacions alternatives (pebre, espècies, herbes aromàtiques, etc.).
  • Difondre activitats de lleure actiu (rutes a peu, circuits cardiosaludables, etc.) a la ciutat i/o al voltant de l’establiment Amed.

Aquí si fruita

Administració pública responsable: Agència de Salut Pública de Catalunya Telèfon 935 513 637 Correu electrònic  promocio.salut@gencat.cat

Aquest programa vol  promoure el consum de fruita fresca, variada, de qualitat i de proximitat en els establiments de restauració i altres establiments d’alimentació (fruiteries, mercats, supermercats, hotels, etc.) L’objectiu és promoure la ingesta de fruita fresca per tal de millorar la salut de la població i sumar el màxim nombre d’establiments, pel que s’estableix un sistema d’identificació dels establiments compromesos a oferir als clients racions de fruita fresca, a punt per consumir.

Es pot trobar més informació al següent enllaç:  http://salutpublica.gencat.cat/ca/sobre_lagencia/pinsap/aqui_si_fruita_i_salut/ .

Per adherir-se a aquest programa, els establiments han de:

  • Disposar de fruita fresca visible a l’entrada de l’establiment, o bé en algun altre lloc destacat.
  • Posar a disposició dels clients fruita fresca, de qualitat, estacional i de proximitat preparada per ser consumida amb facilitat.
  • Si sou un establiment de restauració, oferir el 50% de les postres de la carta a base de fruita fresca, preparada per menjar.
  • Emplenar la sol·licitud d’adhesió i enviar fotos il·lustratives.

Productes de proximitat

Administració pública responsable: Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries Servei Promoció de la Qualitat Agroalimentària  vendadeproximitat.daam@gencat.cat Telèfon d’informació del departament: 933 046 776.

La venda de proximitat és la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia i/o resultat d’un procés d’elaboració o de transformació que els productors o agrupacions de productors agraris realitzen en favor del consumidor o consumidora final, directament o mitjançant la intervenció d’una persona intermediària.

Els establiments s’acrediten mitjançant un  logotip s’han d’exhibir de forma obligatòria en un lloc visible i preferent. En el cas de productes elaborats, el logotip es pot fer-ne constar en l’etiquetatge, sens perjudici de les mencions obligatòries que estableix la normativa vigent en matèria d’etiquetatge.

Es pot trobar més informació al següent enllaç:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/venda-proximitat/  .

Hi ha dues modalitats en la venda de proximitat:

La venda directa que és  la que fan directament els productors o les agrupacions de productors agraris, en la pròpia l’explotació, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris, en mercats locals, en fires-mercats o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents, en favor del consumidor o consumidora final, sense la intervenció de persona intermediària. La venda directa es pot efectuar també a distància, o bé de forma ambulant d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre comerç interior.

La venda en circuit curt és la que duen a terme productors o agrupacions de productors agraris en favor del consumidor o consumidora final, amb la intervenció d’una persona intermediària. Aquests productes es poden vendre en establiments minoristes, agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediàries, en establiments de turisme rural i en establiments de restauració, inclosos els establiments de restauració col·lectiva

Producció ecològica

La producció ecològica és un sistema general de gestió agrícola i producció d’aliments que combina les millors pràctiques ambientals, un elevat nivell de biodiversitat, la preservació de recursos naturals, l’aplicació de normes exigents sobre benestar animal i una producció conforme a les preferències de determinats consumidors per productes obtinguts a partir de substàncies i processos naturals. Inclou els productes agraris vius o no transformats; productes agraris transformats destinats a ser utilitzats per a l’alimentació humana; aliments per als animals; material de reproducció vegetativa i llavors per al cultiu.

Totes les empreses sotmeses a aquest sistema han de complir la normativa europea sobre productes ecològics, i estar sotmeses al control i la certificació realitzada per una sèrie d’organismes de control, per tal d’oferir una garantia suficient als consumidors.

Administració pública responsable: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Es pot trobar més informació al següent enllaç:   http://pae.gencat.cat/ca/

 

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 5 Juliol 2017, in ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE, CONSUM RESPONSABLE and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: