Empreses responsables amb la societat i solidàries amb les persones consumidores vulnerables

Fer un consum responsable també és poder valorar les iniciatives empresarials que respecten les persones, en l’àmbit de la seva salut, però com sempre passa, a les persones consumidores ens falta molta informació.

En aquest cas m’he proposat buscar iniciatives públiques o privades, vinculades a millorar la qualitat de vida de los persones que pateixen alguna malaltia i veure com les empreses poden ajudar a aquestes persones en aquestes situacions.

Les persones consumidores especialment vulnerables

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, en el seu article 1.c) estableix com a col·lectius especialment protegits els que, per la concurrència de determinades característiques, són especialment vulnerables pel que fa a les relacions de consum. En qualsevol cas, la protecció especial s’ha de donar tenint en compte la persona consumidora mitjana del col·lectiu en què s’integra la persona consumidora.

En particular, són col·lectius especialment protegits: els infants i els adolescents, les persones grans, les persones malaltes, les persones amb discapacitats i qualsevol altre col·lectiu en situació d’inferioritat o indefensió especials.

Per tant, les persones malaltes són persones consumidores especialment protegides i l’article 121-3 del mateix codi de Consum estableix que els drets de les persones consumidores que afectin col·lectius especialment protegits gaudeixen d’una atenció especial i preferent per part dels poders públics, d’acord amb el que estableixen aquesta llei, les disposicions que la despleguin i la resta de l’ordenament jurídic.

A més, les persones amb discapacitat, especialment, han de tenir garantit l’accés adequat a la informació sobre els béns i serveis, i el ple exercici i el gaudi dels drets i les garanties que recull aquesta llei, de la mateixa manera que la resta de persones consumidores.

Com que estem parlant d’empreses que han de garantir una protecció especial al col·lectiu de persones malaltes, també hem de veure que l’article 122-1.4 estableix que l’accés a la informació, especialment la relacionada amb la salut i la seguretat, s’ha de garantir, amb caràcter general, a totes les persones amb discapacitat, per mitjà de la regulació reglamentària sobre béns i serveis i a l’apartat 5è del mateix article, continua dient que els poders públics han de fomentar la inclusió del sistema Braille en l’etiquetatge dels béns, en especial respecte als béns que afectin la salut i la seguretat.

Però hi ha cap obligació específica per a les empreses que les obligui a incorporar mesures que ajudin realment a aquests col·lectius de persones afectades, millorant així la seva qualitat de vida?

Hi ha normatives obligatòries, com per exemple la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat, i també el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, on en el seu article 29 estableix que en les seves activitats i en les transaccions les empreses estan subjectes al  principi d’igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat, malgrat que això no afecta la llibertat de contractació, inclosa la llibertat de la persona de triar l’altra part contractant, sempre que l’elecció no estigui determinada per la discapacitat.  No obstant això la llei estableix que són admissibles les diferències de tracte en l’accés a béns i serveis quan estiguin justificades per un propòsit legítim i els mitjans per aconseguir-ho siguin adequats, proporcionats i necessaris.

Per tant, m’interessa aquí mirar si existeixen iniciatives empresarials específiques per evitar qualsevol tipus de discriminació.

Les bones pràctiques, en els establiments de restauració, pel que fa a millorar l’atenció i la qualitat de vida de les persones que pateixen algun tipus de diversitat funcional, com per exemple, les persones cegues i les persones sordes.

On poden demanar ajuda les empreses que vulguin donar un millor servei a aquests col·lectius de persones?

Doncs per exemple, tenim la iniciativa “Discapnet” per fomentar la integració social i laboral de les persones amb discapacitat, cofinançada per Fundació ONCE.

Es pot trobar més informació en el següent enllaç: http://www.discapnet.es/                on s’expliquen diferents projectes relacionats amb l’accessibilitat.

També tenim la Federació de persones sordes de Catalunya: http://www.fesoca.org/ , l’Associació de persones sordes de la Comunitat Valenciana  que té un bon portal corporatiu amb informació interessant: https://www.fesord.org/

Pel que fa al cas concret dels restaurants, tenim que la Fundació ONCE té alguns manuals per facilitar als professionals de la restauració l’atenció a aquests col·lectius i en aquest cas, és molt recomanable el manual “BARES Y RESTAURANTES Accesibles para todas las personas – Colección Manuales de Accesibilidad de Fundación ONCE “.

També de la fundación ONCE, es pot consultar la “Guía de Accesibilidad en el Ámbito de la Cultura, Ocio y Deporte” on també hi ha un apartat dedicat a l’accessibilitat i on hi ha diversos consells per atendre a aquests col·lectius perquè pugin gaudir dels serveis de la millor de les maneres possibles.

És especialment rellevant “El libro de comunicación para Restaurantes y Bares” elaborat per l’Ajuntament de Malaga i que utilitza alguns símbols pictogràfics, que són propietat de CATEDU, sota llicència de “Creative Commons” i han estat creats per Sergio Palau.

En aquesta guia es donen alguns consells pels professionals de la restauració, entre d’altres:

La clau és la naturalitat tot i que cal aprendre algunes nocions per interactuar correctament amb elles.
En el cas de persones amb mobilitat reduïda, que facin servir bastó, crosses o caminador, podem oferir el nostre braç o simplement acompanyar-los a la seva taula. Si la persona fa servir cadira de rodes podem preguntar si necessita ajuda.
Per dirigir-nos a persones cegues o amb limitacions visuals, hem de identificar-nos en primer lloc, parlar de forma clara en un to normal, fer servir paraules com “veure” o “mirar” amb naturalitat, evitar termes imprecisos com “allà” o “això”, preguntar si necessita ajuda abans d’oferir el braç, advertir dels possibles obstacles a la marxa i un cop a la taula, no canviar les coses de lloc i indicar el contingut dels plats usant el sistema del rellotge. Per exemple: entre les 9 i les 3 es troba la galta i a les 6 hi ha les verdures.
Per atendre persones sordes o Hipoacúsiques, es recomana no cridar, parlar vocalitzant correctament i a un ritme mitjà, mirar als ulls, donar-nos suport amb gestos, no donar l’esquena ni girar el cap, ajudar-nos de l’escriptura …
Si la persona té limitacions en la comunicació, tractarem de conèixer el mètode de comunicació que fa servir, sobretot com diu “sí” o “no”. Li farem preguntes a les que pugui respondre i li farem saber si hem comprès la seva resposta. Esperarem que acabi el missatge i mai manipularem la seva ajuda tècnica de comunicació sense permís.
Com a norma general, hem de dirigir-nos a la persona, no al seu acompanyant, tractar-la d’acord amb la seva edat, evitar la sobreprotecció limitant l’ajuda al necessari i sobre tot ésser naturals i senzills.
Tant la carta de preus com el menú del dia, s’han de presentar de forma accessible per escrit.
Es recomana la inclusió de dibuixos, pictogrames i fotografies dels plats per facilitar l’elecció.
El bar o restaurant ha de disposar de diversos exemplars ampliats i en sistema braille.
El compte ha de ser clara i llegible per totes les persones. Les persones cegues o amb deficiència visual poden sol·licitar que el cambrer llegeixi el compte. Aquest a més de posar en mans de la persona cega la targeta de crèdit, els diners … Si ha de signar, posarà el resguard recte sobre la taula, el bolígraf a la mà i la prendrà fins a portar la punta al lloc on ha d’iniciar la signatura .
Una altra possibilitat és disposar d’una plantilla de plàstic amb forma rectangular amb un buit lliure perquè el client percebi on signar.

És evident que tots i totes tenim molta feina a fer per tal el sector de la restauració i l’hostaleria i també tots els altres, es clar, puguin donar un servei a totes les persones consumidores amb independència de quina sigui la diversitat funcional o intel·lectual que patim uns o altres.

El projecte “No puc esperar”

Una de les iniciatives que m’ha semblat molt interessant, és la de l’Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa de Catalunya (ACCU Catalunya), que ha creat el projecte “ NO PUC ESPERAR!®”, que és un projecte pensat per a facilitar el dia a dia de les persones que necessiten utilitzar un lavabo urgentment perquè pateixen malalties inflamatòries intestinals com la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa, els pacients ostomitzats o colectomitzats, els pacients sotmesos a cirurgia per un càncer de recte …

Aquestes malalties no són contagioses i tenen un efecte negatiu molt important en la qualitat de vida de les persones que les pateixen, perquè aquestes persones, de forma urgent, poden necessitar un lavabo i quan van per la ciutat, es solen trobar, en els establiments de restauració, un rètol que diu “LAVABOS D’ÚS EXCLUSIU PELS CLIENTS”.

Us imagineu que els establiments de restauració fossin sensibles a aquesta problemàtica i oferissin de forma gratuïta i prioritària, els lavabos dels seus establiments per crear una xarxa de serveis per a totes aquestes persones afectades? Això si que és responsabilitat social corporativa i tenir sensibilitat amb les persones.

Doncs bé, l’Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa de Catalunya, amb la col·laboració de diversos centres hospitalaris, emeten unes targetes NO PUC ESPERAR! Als pacients,  perquè aquests  les utilitzin, en tots els establiments que s’hagin adherit a la xarxa de centres que faciliten l’accés als seus lavabos, també els dels bars i restaurants.

A més, s’ha creat una aplicació per dispositius mòbils que permet localitzar el lavabo més proper, adherit a la xarxa.

La targeta és gratuïta per al pacient, i no cal ser soci de l’ACCU per a rebre-la.

Es pot consultar tota la informació sobre aquesta iniciativa al següent enllaç: http://www.nopucesperar.cat/

Algunes associacions i gremis s’han adherit al projecte i alguns d’ells han signat un conveni, però quan fas una recerca al mateix web del projecte no puc esperar, t’adones que encara hi ha molt pocs establiments de restauració adherits. La majoria de lavabos disponibles són els de les associacions i entitats públiques.

El segell “sense gluten”

Segueixo la meva cerca i la veritat és que m’està costant força trobar altres iniciatives similars, per aquest motiu no deixo de mirar a les portes dels establiments per veure si detecto algun altre distintiu que faci referència a una atenció especial a qualsevol col·lectiu de persones que pateixin una malaltia i a l’anar a un restaurant, em trobo el segell “sense gluten”, que fa referència a les persones que pateixen cel·liaquia, que  és un trastorn sistèmic de base autoimmune de caràcter permanent en individus genèticament predisposats, induït per la ingesta de gluten que provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. Hi ha persones que no manifesten símptomes, però d’altres pateixen vòmits, diarrees, distensió abdominal, anèmia ferropènica, alteracions del caràcter, infertilitat…

Dit això, l’única que avui es pot fer per evitar aquests efectes és mantenir una estricta dieta sense gluten de per vida, amb el que s’aconsegueix de forma gradual la total reparació de la lesió intestinal i és evident, que les persones que pateixen aquest trastorn, veuen afectada la seva qualitat de vida, donat que l’oferta de productes sense gluten encara és massa escassa i fa que no es puguin gaudir els mateixos serveis d’oci i d’alimentació de forma normalitzada.

Per tant, aquestes persones sempre han d’estar atentes i llegir atentament l’etiquetatge dels productes alimentaris, i a casa o als restaurants, s’ha de vigilar que no es produeixi el que es denomina “contaminació creuada” en la seva elaboració, que vol dir que s’ha d’evitar que es barregin els productes sense gluten amb altres que el continguin, perquè els uns contaminen els altres i deixen de ser aptes per aquestes persones, amb el perill que això implica, perquè aquestes persones creuen que estan lliures de gluten i de fet, aquest s’ha incorporat a l’hora de manipular-lo al final de la cadena.

L’Associació Celíacs de Catalunya, és una organització creada en defensa dels interessos del col·lectiu celíac, que entre els seus objectius hi ha els d’acompanyar i donar suport al celíac i la seva família, contribuir a la seva normalització social, fomentar la investigació mèdica, treballar amb organismes públics per millorar la legislació i pel que ara m’interessa destacar, impulsar campanyes de sensibilització als sectors involucrats: Restauradors, Productors i Distribuïdors.

En aquest sentit, hi ha la possibilitat de transformar els restaurant en establiments el que permet que les  persones celíaques puguin gaudir d’un àpat en un restaurant amb la seva família, amics o companys de feina sense cap problema, a més aquests establiments segur que seran premiats per la fidelitat de les persones que pateixen aquest trastorn, que quan troben un establiment que s’adequa amb seguretat a les seves necessitats de ben segur que el seguirà utilitzant en un futur.

Podem trobar més informació al seu portal, que es pot consultar al següent enllaç: https://www.celiacscatalunya.org/. L’associació també ha creat una aplicació app per a mòbil, on es poden consultar tots els establiments turístics i de restauració, que han estat homologats amb el segell sense gluten.

Pràctiques de consum responsable també a casa i amb les nostres amistats

Què passa quan hem d’organitzar un àpat familiar o amb els amics o amb les persones de la feina. Si truquem a un restaurant per reservar taula, ens hem plantejat que potser alguns dels nostres familiar, amics o amigues, companys o companyes, pot patir aquest trastorn relacionat amb el gluten? Potser estaria bé començar per buscar llocs on celebrar el sopar o el dinar, on sense necessitat de preguntar si algú pateix aquesta malaltia, qui ho necessiti, pugui consumir com la resta de persones els productes que necessiti i així pugui tenir una experiència tant agradable com la resta de persones.

M’agradaria incorporar doncs aquest criteri i conèixer bé com es pot accedir a aquesta informació, per poder fer la selecció, a l’hora que penso que si actuem d’aquesta manera, ajudarem a que les empreses comencin a incorporar, de forma normal, els criteris preventius per a persones celíaques.

De ben segur que pel que he vist, això tindrà forces complicacions, perquè l’oferta encara és molt limitada, però penso que sempre que es vulgui fer una reserva, per encarregar una taula per anar a fer un àpat, caldria comentar-ho amb la persona titular de l’establiment i dir-li: Està el vostre establiment certificat amb el segell sense gluten?

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Advertisements

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 6 Juliol 2017, in COL•LECTIUS ESPECIALMENT PROTEGITS and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: