El laberint de les promocions. Anem de rebaixes?

Arriben les rebaixes!!! Però sovint, enganxats als vidres dels aparadors, hi apareixen rètols  amb d’altres expressions que les persones consumidores no sempre saben distingir, per exemple “promoció”, “liquidació”, “venda de saldos” o “venda d’excedents” o «outlets» o «venda amb obsequis» .

Audio del programa de la Xarxa del dia 10/07/2017

'La tarda' és un programa de La Xarxa fet col·lectivament per les emissores
 locals. 
'La tarda' fa un recorregut en directe per diferents punts del país
 per acostar històries, personatges i esdeveniments que marquen el dia a dia
 de ciutats i pobles.

Podeu escoltar el programa  on vaig participar-hi par parlar de la nova llei que regula les rebaixes: http://programes.laxarxa.com/audio/125690/embed

Quina funció tenen les ofertes comercials i perquè s’han de regular?

Per què aquest producte té un preu de venda inferior al que tenia fa uns dies? És defectuós? És d’una altra temporada? N’han quedat molts per vendre i estem davant d’un producte d’ocasió? Tanca la botiga i els han de vendre amb urgència?

Cada resposta, a cada una d’aquestes qüestions té un impacte diferent en l’economia de les persones consumidores, perquè no és el mateix una compra de rebaixes, que de liquidació, o que comprar en ofertes.

Així doncs, la llei ha de permetre a les persones consumidores disposar de referències clares i veraces sobre les característiques i la procedència dels productes que els són oferts en rebaixes, en liquidacions o en la modalitat de venda d’excedents (o outlets).

Per altra banda, el sector comercial, especialment el petit comerç, reclama unes regles del jocs unitàries, per tal de poder utilitzar els diferents tipus d’ofertes de forma ajustada a les vendes. No es pot estar permanentment de rebaixes, quan les rebaixes tenen per funció ajudar a vendre tots els productes de temporada. Si tot l’any hi ha ofertes els hi és molt difícil competir amb les grans franquícies comercials i el comerç local queda ressentit.

Quan parlem d’ofertes ens trobem sovint que estem davant d’activitats que tenen objectius diferents i que també tenen un impacte diferent en les persones consumidores.

Per una part tenim algunes activitats comercials que tenen finalitat extintiva d’existències, que són aquelles que tenen com a objectiu donar sortida als estocs, com la venda en rebaixes, la venda en liquidació, la venda de saldos i la venda d’excedents o «outlets».

Però també tenim les activitats comercials que tenen finalitat incentivadora de les vendes per a promocionar productes o establiments, en que s’ofereixen productes o serveis en unes condicions més favorables de les habituals o previstes, amb l’objectiu de promoure o incrementar la seva venda o de dinamitzar les vendes i/o la prestació de serveis en un o més establiments.

Activitats comercials que tenen finalitat incentivadora de les vendes per a promocionar productes o establiments

En altres articles d’aquest bloc he parlat de consum responsable i sempre que en parlem hem destacat que la persona consumidora responsable no prioritza el preu davant d’altres aspectes vinculats als valors socials i ambientals.

L’oferta d’un preu baix es fonamenta en la idea que creu que l’ésser humà només busca el màxim benefici individual, el que es coneix com a model del “homus economicus”, un model d’ésser humà egoista.

Però ja hem vist en la majoria d’ocasions que les persones consumidores no responem a aquest model i que també sabem fer compres responsables, valorant aspectes com l’impacte que té la nostra compra en la vida de les altres persones, de les seves condicions de treball, de la seva salut, de l’impacte ambiental que té sobre el planeta i per això necessitem disposar d’informació suficient, en relació a aquests temes,  per poder actuar en conseqüència.

Malgrat tot això, el mercat ens empeny a comprar i comprar, si pot ser, de forma irreflexiva i per fer-ho ens incita mitjançant la publicitat i pel que ara ens ocupa, mitjançant el llançament d’ofertes comercials.

Cada any les rebaixes ens inciten a fer compres poc conscients i impulsives.

La regulació de les promocions

Actualment les promocions es regulen a l’article 211-10 de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya  i a l’article 34 i següents del Decret Legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre comerç interior, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer, i la Llei 23/1991, de 29 de novembre i la LLEI 3/2014, del 19 de febrer, d’horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció, però el Govern està treballant en una nou text de la llei de Comerç, Serveis i Fires, que introduirà, de forma imminent, canvis importants i que comentaré a continuació.

Podeu consultar tots els tràmits d’aprovació parlamentària de la llei
al següent enllaç al portal del Parlament de Catalunya.

La regulació actual i els canvis que arriben pel que fa a les promocions

L’article 25.2 del nou text establirà que l’activitat de promoció amb finalitat incentivadora, per la seva pròpia naturalesa, s’ha de limitar a un nombre determinat de productes de l’establiment, o en el seu cas, de la secció corresponent  (no es regula la durada màxima  de la promoció).

No obstant això, l’activitat promocional amb finalitat incentivadora pot arribar a abastar la totalitat de productes de l’establiment en els següents supòsits:

  • a) en cas d’activitats de caràcter promocional, que tinguin periodicitat anual i una durada màxima de dos dies, sempre i quan aquestes activitats constitueixin una pràctica comuna en tots els sectors comercials o en algun d’ells estiguin directament relacionades amb tradicions culturals, o esdeveniments promocionals incorporats de manera generalitzada als usos comercials
  • b) en cas d’inauguració d’un nou establiment.

En els anuncis de vendes en promoció amb finalitat incentivadora s’ha de detallar la seva duració, els productes objecte de la mateixa i qualsevulla condició especial inherent a la promoció.

Així doncs, les promocions, a diferència de les rebaixes, no fan referència a tots els productes de l’establiment, sinó a una part d’ells. En tot cas, es pot fer extensiu a tots els productes per un màxim de 2 dies en situacions tradicionals i de caràcter anual.

Els 3X2

Aquest tipus d’ofertes, es denominen ofertes conjuntes perquè s’ofereix conjuntament i com una unitat d’adquisició dues o més unitats de productes i/o de serveis.

L’article 27 de la nova llei estableix que només podran realitzar-se ofertes conjuntes quan concorri, com a mínim, alguna de les circumstàncies següents:

  • a) Que existeixi una relació funcional entre els articles i/o serveis oferts conjuntament.
  • b) Quan sigui pràctica comercial habitual vendre certs articles en quantitats superiors a un determinat mínim.
  • c) Quan s’ofereixi simultàniament per la mateixa empresa la possibilitat d’adquirir els articles i/o serveis per separat i al seu preu habitual, d’acord amb la normativa aplicable relativa a l’activitat comercial de l’empresa i a la comercialització dels productes en qüestió.
  • d) Quan es tracti de lots o grups d’articles i/o serveis presentats conjuntament per raons estètiques o per a ser destinats a la realització de regals.

Activitats comercials que tenen finalitat extintiva d’existències.

Però no sempre les rebaixes tenen una vessant tan consumista, perquè en realitat, el seu origen també té una raó de ser, que beneficia tant a comerciants com a persones consumidores, en les situacions que justifiquen que es produeixi el que es coneix com “vendes amb finalitat extintiva d’existències”.

Aquestes situacions impliquen vendes que tenen com a objectiu donar sortida als estocs del comerç en situacions concretes i això passa en les rebaixes, la venda en liquidació, la venda de saldos i la venda d’excedents o «outlets». En aquests casos, les empreses poden eliminar estocs i les persones consumidores poden aprofitar l’ocasió per comprar el que necessiten, a un preu inferior.

La regulació actual i els canvis que arriben

Dit això, a Catalunya tenim la LLEI 3/2014, del 19 de febrer, d’horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció que defineix els següents aspectes que cal tenir molt en compte a l’hora de vendre i d’anar a comprar.

VENDA EN REBAIXES

És regula a l’article 16 de la llei i estableix que:

Es consideren vendes en rebaixes les promocions que tenen per objecte donar sortida als estocs propis de l’empresa mitjançant una reducció dels preus aplicats anteriorment sobre els mateixos productes.

Quan es poden fer?

La venda en rebaixes es pot dur a terme, a criteri de cada comerciant i durant el termini que aquest consideri convenient, en els períodes estacionals següents:

  • a) Període estacional d’hivern: del 7 de gener al 6 de març, ambdós inclosos.
  • b) Període estacional d’estiu: de l’1 de juliol al 31 d’agost, ambdós inclosos.

Hem de parlar sempre d’estocs propis d’establiments propis del comerciant, en qualsevol estat membre de la Unió Europea.

Per tant, no es poden destinar a la venda en rebaixes les unitats d’un producte adquirides expressament per vendre en rebaixes si no s’han adquirit  amb una antelació mínima d’un mes anterior a l’inici del període legal de rebaixes.

Els productes han d’haver estat a la venda, com a mínim durant l’últim mes.

Per tant, no es poden destinar a la venda en rebaixes els productes que no hagin estat posats a la venda amb anterioritat, a preu ordinari, en el mateix establiment, durant un mes, com a mínim, just abans de la data d’inici d’aquesta modalitat de venda.

No hi ha màxim de temps per haver estat a la venda

Malgrat això, no es poden vendre productes obsolets en rebaixes. Dir si un producte és obsolet està en mans del comerciant i es té en consideració que aquest producte hagi format part del seu estoc durant un mínim de sis mesos i reuneixi qualsevol altra circumstància que faci evident aquesta situació.

Els productes que no són considerats manifestament obsolets però que han format part de l’estoc de l’empresa venedora durant un mínim de sis mesos, immediatament anteriors a l’inici de la venda en rebaixes, es poden oferir en aquesta modalitat de venda sense que els afecti la prohibició de la venda a pèrdua.

Durant aquest últim més no han d’haver estat en promoció.

Per tant, no es  poden destinar a la venda en rebaixes els productes que han estat objecte d’alguna activitat de promoció en el mateix establiment dins el termini d’un mes immediatament anterior a la data d’inici del període legal de rebaixes.

Els productes rebaixats no són defectuosos

Per tant, no  es poden vendre en rebaixes productes defectuosos, deteriorats o desaparellats, ni productes que presentin qualsevol mancança amb relació al mateix producte original posat a la venda, o productes que es considerin manifestament obsolets.

Com s’han d’anunciar les rebaixes?

El rètol de «rebaixes», no és compatible amb cap altre anunci que generi confusió en el públic sobre la modalitat de venda efectivament practicada.

Rebaixes amb altres ofertes

Si el comerciant fa compatible la venda en rebaixes amb una altra activitat de promoció de vendes, ha de fer-ho en espais clarament diferenciats i degudament senyalitzats.

Cadascuna de les activitats de promoció de vendes que es practiqui simultàniament ha de complir sempre els requisits que li siguin exigibles legalment.

NOTES DEL NOU PROJECTE DE LLEI DE COMERÇ, SERVEIS I FIRES

Al text de l’Avantprojecte de llei de comerç, serveis i fires, pel que fa a les rebaixes estableix les següents novetats:

21.6 Les temporades habituals per dur a terme la venda en rebaixes seran hivern i estiu, en què tradicionalment es realitza aquest tipus de venda amb finalitat extintiva. Tot i així, cada comerciant pot decidir el moment en què vol dur a terme la venda en rebaixes.

21.7 La venda en rebaixes s’ha d’anunciar amb aquesta denominació i s’ha de detallar el termini durant el qual es durà a terme aquest tipus de venda.

Per tant, s’ha desregularitzat el període de rebaixes que ara passa a ser un període recomanat, amb l’obligació d’indicar la durada de les rebaixes.

21.4 No es poden vendre en rebaixes productes defectuosos, deteriorats o desaparellats, o els que pateixin una deterioració greu en el seu valor comercial a causa de la seva obsolescència tècnica o de la reducció objectiva de les seves possibilitats d’utilització.

Per tant, aquí es parla d’obsolescència tècnica o de reducció objectiva de les possibilitats d’utilització del producte i no es fa referència a que quedi en mans del comerç, la determinació e l’obsolescència. Tampoc es regula el període de 6 mesos per determinar aquesta obsolescència.

21.5 No es poden destinar a la venda en rebaixes les unitats d’un producte adquirides amb aquesta finalitat.

Aquí no es regula tant el fet que els productes s’han d’haver comprat com a mínim un mes abans.

ESTABLIMENTS ESPECIALITZATS EN LA VENDA D’EXCEDENTS O OUTLETS

És regula a l’article 15 de la llei i estableix que:

La venda especialitzada d’excedents de producció o de temporada, d’estocs propis o aliens, es pot dur a terme en establiments de caràcter permanent, dedicats exclusivament a aquesta activitat, en les parades dels mercats de marxants o en espais degudament diferenciats i senyalitzats dins d’un establiment comercial, sempre que no superin el 20% del total de la superfície de venda.

Els establiments dedicats de manera exclusiva a la venda d’excedents de producció o de temporada poden oferir tota mena de restes, tant si provenen d’altres empreses detallistes, d’empreses majoristes o d’excedents de producció de fabricants de la Unió Europea, a més dels procedents de la mateixa empresa, sempre que puguin acreditar que han format part de l’estoc d’un venedor de la Unió Europea, durant un període mínim de sis mesos, o que procedeixin d’excedents de producció directament d’un fabricant de la Unió Europea.

Només els establiments de caràcter permanent, dedicats exclusivament a la venda d’excedents de producció o de temporada, o les parades dels mercats de marxants poden utilitzar, en el rètol exterior on figura el nom de l’establiment o la parada, la denominació botiga d’excedents o outlet, o bé, alternativament o complementàriament amb aquesta, qualsevol altra que serveixi per a identificar aquesta activitat. En qualsevol cas, la utilització de la denominació botiga d’excedents o outlet, o qualsevol altra que serveixi per a identificar aquesta activitat, resta reservada als establiments dedicats exclusivament a la venda d’excedents de producció o de temporada i a les parades dels mercats de marxants i no pot ésser utilitzada per cap altre establiment que no reuneixi tots els requisits materials i formals establerts per a aquests tipus d’establiments o parades.

Els preus dels productes oferts en els establiments a què fa referència aquest article han d’ésser inferiors al preu de venda en els circuits comercials convencionals i poden ésser reduïts successivament des del moment en què es posin a la venda, però en cap cas no poden ésser incrementats de nou.

Els establiments dedicats exclusivament a la venda d’excedents de producció o de temporada no poden fer venda en rebaixes.

Als establiments a què fa referència aquest article no es poden vendre productes fabricats expressament per a ésser distribuïts en aquest tipus d’establiments.

NOTES DEL NOU PROJECTE DE LLEI DE COMERÇ, SERVEIS I FIRES

Al text de l’Avantprojecte de llei de comerç, serveis i fires, pel que fa a les rebaixes estableix les següents novetats:

Article 24. Venda d’excedents o «outlets» .

Es suprimeix la limitació del 20% de la superfície del local per a la venda d’excedents en establiments, per quan no hi ha venda exclusiva, però els productes han de procedir exclusivament de l’estoc de la pròpia empresa del que hagin format part un mínim de nou mesos, llevat que es tracti de productes defectuosos, deteriorats o desaparellats, que hauran d’estar degudament identificats com a saldos.

Els espais d’un establiment comercial en el que es duguin a terme venda d’excedents, s’han d’identificar amb un rètol que contingui la denominació «venda d’excedents» o «outlet».

Pel que fa als establiments dedicats de manera exclusiva a la venda d’excedents de producció o temporada poden oferir tota mena de restes tant si provenen d’altres empreses detallistes, d’empreses majoristes o d’excedents de producció de fabricants de l’Espai Econòmic Europeu (EEE), a més dels procedents de la pròpia empresa, sempre que puguin acreditar que han format part de l’estoc d’un venedor de l’Espai Econòmic Europeu (EEE), durant un període mínim de nou mesos o que procedeixin d’excedents de producció d’un fabricant de l’Espai Econòmic Europeu (EEE). En aquests establiments també s’hi podran oferir saldos que hauran d’estar degudament identificats.

LA VENDA DE SALDOS

D’acord amb l’article 23 del text de l’Avantprojecte de llei de comerç, serveis i fires, es considera venda de saldos la venda de productes que es trobin en alguna de les circumstàncies següents:

  • a) Productes defectuosos, deteriorats o desaparellats, en relació al producte original posat a la venda amb anterioritat.
  • b) Productes tecnològics que pateixin una deterioració greu en el seu valor comercial a causa de la seva obsolescència tècnica perquè s’han deixat de fabricar o a causa de la reducció objectiva de les seves possibilitats d’utilització.

Aquests productes detallats han de ser identificats de manera precisa i ostensible i han d’exposar-se clarament separats i diferenciats de la resta indicant el motiu de la seva menysvaloració comercial.

Els rètols dels saldos

Quan els productes objecte d’una activitat promocional reuneixin les característiques pròpies dels saldos s’haurà de dur a terme sempre sota la denominació de «venda de saldos».

LA VENDA EN LIQUIDACIÓ

D’acord amb l’article 22 del text de l’Avantprojecte de llei de comerç, serveis i fires, es considera venda en liquidació la venda de caràcter excepcional, i amb finalitat extintiva de les existències de productes de l’establiment afectat.

La venda en liquidació només es pot dur a terme per execució d’una decisió judicial o administrativa o en alguna de les següents circumstàncies:

  • Cessació total de l’activitat de l’empresa o tancament d’algun dels seus establiments.
  • Canvi de local comercial o realització d’obres d’importància quan aquestes comportin el tancament total o parcial de l’establiment durant un mínim d’una setmana.
  • Transformació substancial de l’empresa o de l’establiment comercial que comporti un canvi de l’estructura o de l’orientació del negoci. Quan el canvi d’orientació impliqui que es deixi de comercialitzar una gamma de productes. Només els productes que es deixen de comercialitzar poden ser objecte de liquidació.
  • La realització d’obres alienes a l’establiment que afectin directament el seu normal funcionament quan la durada, real o prevista, d’aquestes obres superi els tres mesos.
  • La liquidació que decideix efectuar un comerciant que es faci càrrec d’un negoci traspassat o adquirit, segons el cas, o la que decideixin efectuar els hereus d’un comerciant difunt.
  • En cas de força major que impossibiliti l’exercici normal de l’activitat comercial

Els rètols de les liquidacions

Quan l’activitat promocional reuneixi les característiques pròpies de la venda en liquidació,  haurà de realitzar-se sempre sota la denominació de «venda en liquidació».

La duració màxima de la venda en liquidació és d’un any.

Durant els tres anys següents a la finalització d’una venda en liquidació el venedor no podrà dur a terme en el mateix establiment una nova liquidació de productes similars a l’anterior, llevat que la nova venda en liquidació s’hagi de dur a terme en execució d’una decisió judicial o administrativa, o estigui motivada per una causa de força major o per cessament total en l’exercici de l’activitat.

Correspon al comerciant acreditar, a requeriment de la inspecció, l’efectiva concurrència d’algun dels supòsits que justifiquen la venda en liquidació.

LA VENDA A PÈRDUA I LES PROMOCIONS

D’acord amb l’article 33 del text de l’Avantprojecte de llei de comerç, serveis i fires, no es podran realitzar oferiments de venda o vendes al públic amb pèrdua, d’acord amb el que estableix la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç minorista.

Així doncs, per controlar que no es realitzi la venda a pèrdua s’ha de considerar que, el preu d’adquisició per al comerciant és aquell que consti en la factura, un cop deduïda la part proporcional dels descomptes que constin en la pròpia factura, incrementat amb les quotes dels impostos indirectes que graven l’operació.

Amb cap promoció és pot arribar a vendre el producte per sota del preu d’adquisisció i per tant, en  cap cas es poden utilitzar per evitar la prohibició de la venda a pèrdua:

a) Les promocions consistents en oferir descomptes, tant si aquests descomptes són d’aplicació immediata en el mateix moment de la compra, com si són d’aplicació diferida instrumentada per qualsevol mitja. En aquest segon supòsit, tampoc podrà evitar-se la prohibició de vendre a pèrdua fent dependre l’aplicació efectiva dels descompte a la realització d’una compra posterior ni tan sols en aquells casos en què, addicionalment, l’aplicació del descompte estigui condicionada a què es produeix en el futur un determinat esdeveniment o circumstància.

b) Les ofertes conjuntes. En el cas d’ofertes conjuntes d’una o més unitats d’un mateix producte, es considerarà preu de venda al públic el que resulti de dividir el preu de venda al públic del conjunt pel número d’unitats efectivament venudes. En el cas d’ofertes conjuntes d’una o més unitats de productes diferents, es considerarà com a preu d’adquisició el que resulti de la suma dels preus d’adquisició segons factura de tots i cadascun dels productes oferts conjuntament. Per a la determinació de la venda a pèrdua, aquest preu conjunt d’adquisició serà comparat amb el preu de venda al públic del conjunt.

c) Les vendes amb obsequi. En el cas de les vendes amb obsequi, es considerarà com a preu d’adquisició per al comerciant el que resulti de la suma dels preus d’adquisició segons factura de tots i cadascun dels productes oferts, tant els venuts com els obsequiats. El preu d’adquisició així obtingut serà contrastat amb el preu de venda al públic del producte o productes l’adquisició dels quals genera el dret a obtenir l’obsequi.

Algunes excepcions a la prohibició de la venda a pèrdua

Aliments

S’autoritza en el cas d’aliments en les dates properes la de la seva caducitat o límit de consum preferent.

Alteracions dels preus

Quan el preu de reposició del producte venut a pèrdua sigui inferior al d’adquisició.

Per tal que es pugui estimar la concurrència d’aquesta causa de justificació caldrà que concorrin totes i cadascuna de les circumstàncies següents:

  • a) Que el preu que consti en la factura de reposició sigui inferior al que consti en la factura d’adquisició.
  • b) Que la factura en la qual consti el preu de reposició hagi estat emesa prèviament al moment en què es detecti la venda a pèrdua.
  • c) Que la venda a pèrdua obeeixi a una baixada generalitzada i públicament coneguda dels preus del producte al mercat a causa de qualsevol circumstància objectiva que ho justifiqui.

Productes fabricats pel propi comerciant

I s’hagi produït una baixada generalitzada i públicament coneguda dels seus costos de producció amb caràcter previ al moment en que es produeix la venda a pèrdua.

Les liquidacions

Els productes inclosos pel comerciant en una venda en liquidació, tant per circumstàncies relatives a l’empresa com per circumstàncies relatives al producte, sempre i quan la modalitat de venda que correspongui es practiqui amb estricta observança de tots els requisits formals i materials legalment establerts.

Els productes obsolets o defectuosos, deteriorats, desaparellats o que presentin qualsevol mancança en relació al producte original posat a la venda.

Els productes posats a la venda en establiments on es realitzi venda d’excedents, sempre i quan reuneixin tots i cadascun dels requisits formals i materials legalment establerts per poder ser considerats productes obsolets i, si s’escau, productes defectuosos, deteriorats, desaparellats o que presentin qualsevol mancança en relació al producte original posat a la venda.

S’autoritzen les  vendes a pèrdua realitzades per un comerciant per tal d’assolir els preus d’un o varis competidors amb capacitat per afectar significativament les seves vendes.

Per tal d’estimar la concurrència d’aquesta causa de justificació, el comerciant que la invoqui haurà d’acreditar totes i cadascuna de les circumstàncies següents:

  1. a) Que ha existit l’oferta del competidor davant la qual reacciona i que aquesta oferta ha estat ha estat prèvia, públicament coneguda i s’ha fet a través del mateix canal de venda.
  2. b) Que la comparació s’ha establert sobre productes idèntics. En els supòsits de marca de distribuïdor, per apreciar la identitat del producte, només es prendran com a referència altres productes de marca de distribuïdor comercialitzats pels competidors sota el mateix format.
  3. c) Que la reacció és proporcionada, atès que el competidor, tant pel seu pes empresarial, com per l’abast de la seva acció, pot expulsar del mercat a qui realitza la venda a pèrdua.

Les garanties dels diferents productes de promocions

L’article 123.1 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, estableix que el venedor ha de respondre de les faltes de conformitat que es manifestin en un termini de dos anys des del lliurament. En els productes de segona mà, el venedor i el consumidor i usuari poden pactar un termini més curt, que no pot ser inferior a un any des del lliurament.

En els productes rebaixats sempre podem exigir la garantia legal

Perquè no es poden vendre en rebaixes productes defectuosos, deteriorats o desaparellats, o els que pateixin una deterioració greu en el seu valor comercial a causa de la seva obsolescència tècnica o de la reducció objectiva de les seves possibilitats d’utilització.

En els productes defectuosos, deteriorats o desaparellats, o els que pateixin una deterioració greu no podem exigir garantia

L’article  116.3 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries estableix que no és procedent la responsabilitat per faltes de conformitat que el consumidor i usuari conegui o no hagi pogut fundadament ignorar en el moment de la formalització del contracte o que tinguin l’origen en materials subministrats pel consumidor i usuari.

Per tant, si la persona consumidora coneix que està comprant un producte defectuós o deteriorat, no podrà exigir la garantia pel fet concret que ha obtingut el descompte del preu (el defecte o el deteriorament específic que l’ha provocat).

En els productes de liquidació sempre podem exigir la garantia legal

El que passa és que si el comerciant desapareix, que és el que d’acord amb l’article 114 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, respon davant seu de qualsevol falta de conformitat que hi hagi en el moment del lliurament del producte, caldrà adreçar-se directament al fabricant, tal i com també estableix l’article 124 del mateix text normatiu, que diu que quan al consumidor i usuari li sigui impossible o li suposi una càrrega excessiva dirigir-se al venedor per la falta de conformitat dels productes amb el contracte pot reclamar directament al productor amb la finalitat d’obtenir la substitució o reparació del producte, que ha de respondre per la falta de conformitat quan aquesta es refereixi a l’origen, identitat o idoneïtat dels productes, d’acord amb la seva naturalesa i finalitat i amb les normes que els regulen.

En els productes obsolets no es pot  exigir la garantia legal

Els productes obsolets són aquells que pateixin una deterioració greu en el seu valor comercial a causa de la seva obsolescència tècnica o de la reducció objectiva de les seves possibilitats d’utilització, però també gaudeixen de la garantia legal. S’han de vendre sota la denominació de «venda de saldos».

D’acord amb l’article 116.1.a) del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries s’entén que els productes són conformes amb el contracte sempre que compleixin, entre d’altres, el requisit que s’ajusti a la descripció realitzada pel venedor i tinguin les qualitats del producte que el venedor hagi presentat al consumidor i usuari en forma de mostra o model.

En aquest cas, la persona consumidora que els compra ho ha de saber i que degut a la seva obsolescència  gaudeix d’un descompte en el seu preu.

A banda d’això, cal tenir en compte les limitacions que implicarà ser un producte obsolet, donat que l’article 12.3 de la Llei 7 / 1996, de 15 de gener, d’Ordenació del Comerç Minorista , modificat per la llei 47/2002, de 19 de desembre,  estableix que el productor o, si no n’hi ha, l’importador ha de garantir, en tot cas, davant els compradors l’existència d’un adequat servei tècnic per als béns de caràcter durador que fabrica o importa, així com el subministrament de peces de recanvi durant un termini mínim de cinc anys a comptar des de la data en què el producte es deixi de fabricar, el que vol dir que si el producte és obsolet i s’ha deixat de fabricar, 5 anys després podem no trobar peces o no hi ha l’obligació d’assistència tècnica.

Així es regula també a l’article 127 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries quan ens diu que en els  productes de naturalesa duradora, el consumidor i usuari té dret a un servei tècnic adequat i a l’existència de recanvis durant el termini mínim de cinc anys a partir de la data en què el producte es deixi de fabricar.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

 Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 10 Juliol 2017, in ANEM A COMPRAR and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: