Finançar les vacances

Arriben les vacances i potser estem pensant en sol·licitar finançament, per aquest motiu és importat conèixer bé el tipus de sistemes que podem utilitzar en aquestes situacions i quins són els nostres drets en fer-ho.

Començarem parlant dels viatges combinats

Per poder decidir bé quin tipus de finançament volem per les nostres vacances, abans m’agradaria parlar d’un contracte concret de paquets de vacances, els viatges combinats.

Aquest tipus de contracte són, d’acord amb l’article 151 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries – TRLGDCU-, la combinació prèvia, almenys, de dos dels elements següents, venuda o oferta en venda d’acord amb un preu global, quan la prestació sobrepassi les 24 hores o inclogui una nit d’estada.

  • transport
  • allotjament
  • altres serveis turístics no accessoris del transport o de l’allotjament i que constitueixin una part significativa del viatge combinat

Aquí és important distingir entre l’ «Organitzador», que és  la persona física o jurídica que organitzi de forma no ocasional viatges combinats i els vengui o els ofereixi en venda, directament o per mitjà d’un detallista i el  «Detallista», que és : la persona física o jurídica que vengui o ofereixi en venda el viatge combinat proposat per un organitzador.

Dit això, cal tenir en compte l’obligació, que estableix l’article  154 del TRLGDCU de formalitzar un contracte, on en el seu apartat 1.l) s’hi ha d’especificar les modalitats de pagament del preu i, si s’escau, calendari i condicions de finançament.

Aquest tipus de paquet té certs avantatges en relació a la contractació separada de serveis de viatges, perquè en cas que sorgeixin imprevistos, és l’organitzador el que els ha de solucionar, com pot passar per exemple, en el retard d’un vol que després no ens permet arribar a temps al nostre destí.

L’article 161 del TRLGDCU estableix que en cas que, després de la sortida del viatge, l’organitzador no subministri o comprovi que no pot subministrar una part important dels serveis que preveu el contracte, ha d’adoptar les solucions adequades per a la continuació del viatge organitzat, sense cap suplement de preu per al consumidor i usuari, i, si s’escau, ha d’abonar a aquest últim l’import de la diferència entre les prestacions previstes i les subministrades. Si el consumidor i usuari continua el viatge amb les solucions que li ha donat l’organitzador, es considera que accepta tàcitament les propostes.

I si les solucions adoptades per l’organitzador són inviables o el consumidor i usuari no les accepta per motius raonables, aquell li ha de facilitar a aquest, sense cap suplement de preu, un mitjà de transport equivalent a l’utilitzat en el viatge per tornar al lloc de sortida o a qualsevol altre que tots dos hagin convingut, sense perjudici de la indemnització que sigui procedent.

A més, les persones consumidores que contracten un viatge combinat també poden resoldre el contracte amb antelació i recuperar una part dels diners del viatge.

L’article 159 del TRLGDCU estableix que en el cas que el consumidor i usuari opti per resoldre el contracte per causes imputables a l’organitzador,  o que l’organitzador cancel·li el viatge combinat abans de la data de sortida acordada, per qualsevol motiu que no sigui imputable al consumidor i usuari, aquest té dret, des del moment en què es produeixi la resolució del contracte, al reemborsament de totes les quantitats pagades, d’acord amb el contracte mateix, o bé a la realització d’un altre viatge combinat de qualitat equivalent o superior sempre que l’organitzador o detallista l’hi pugui proposar.

En tot cas, el consumidor i usuari pot exigir el reintegrament de les quantitats desemborsades a l’empresari a qui les va abonar.

I per altra banda, quan sigui voluntat de la persona consumidora resoldre el contracte, aquest té dret a la devolució de les quantitats que hagi abonat, però ha d’indemnitzar l’organitzador o detallista en les quanties que s’indiquen a continuació, llevat que la resolució tingui lloc per causa de força major:

a) Ha d’abonar les despeses de gestió, les d’anul·lació, si n’hi ha, i una penalització consistent en el 5 per cent de l’import total del viatge, si la cancel·lació es produeix amb més de deu i menys de quinze dies d’antelació a la data del començament del viatge; el 15 per cent entre els dies tres i deu, i el 25 per cent dins de les quaranta-vuit hores anteriors a la sortida.

Si no es presenta a la sortida, el consumidor i usuari està obligat a pagar l’import total del viatge, i a abonar, si s’escau, les quantitats pendents llevat que hi hagi acord entre les parts en un altre sentit.

Quan el viatge es paga amb un finançament

Bé, avui ens interessa parlar dels finançaments dels viatges i a continuació faré una breu descripció dels diferents tipus de finançament que hi ha al mercat, però ara m’interessa destacar que  si resolem el contracte de viatge combinat i aquest estava finançat amb un crèdit al consum, veurem que tenim un contracte vinculat i que quan un d’ells finalitza, també finalitza l’altre, cosa que no passa si el viatge l’hem pagat amb un préstec personal independent.

Article 76 bis del TRLGDCU

Efectes de l’exercici del dret de desistiment en els contractes complementaris

  1. Sense perjudici del que disposa l’article 29 de la Llei 16/2011, de 24 de juny, de contractes de crèdit al consum, l’exercici per part del consumidor i usuari del seu dret de desistiment de conformitat amb les disposicions d’aquesta Llei té per efecte l’extinció automàtica i sense cap cost per al consumidor i usuari de qualsevol contracte complementari, excepte en els casos en què siguin complementaris de contractes subscrits a distància o fora de l’establiment en què, sense perjudici de la seva extinció automàtica, el consumidor i usuari ha d’assumir els costos que preveuen els articles 107.2 i 108 d’aquesta norma.
  2. Exercit el dret de desistiment sobre el contracte principal, les parts s’han de restituir recíprocament les prestacions rebudes en virtut del contracte complementari, sense cap demora indeguda i, en tot cas, abans que hagin transcorregut 14 dies naturals des de la data en què el consumidor i usuari hagi informat l’empresari de la seva decisió de desistir del contracte principal.

En el cas que l’empresari no reintegri totes les quantitats abonades en virtut del contracte complementari en el termini assenyalat, el consumidor i usuari pot reclamar que se li pagui el doble de la suma deguda, sense perjudici al seu dret de ser indemnitzat pels danys i perjudicis soferts en el que excedeixin la quantitat esmentada. Correspon a l’empresari la càrrega de la prova sobre el compliment del termini.

El consumidor i usuari té dret al reemborsament de les despeses necessàries i útils que hagi efectuat en el bé.

  1. En cas que al consumidor i usuari li sigui impossible tornar la prestació objecte del contracte complementari per pèrdua, destrucció o una altra causa que li sigui imputable, ha de respondre del valor de mercat que hagi tingut la prestació en el moment de l’exercici del dret de desistiment, llevat que aquest valor sigui superior al preu d’adquisició, cas en què ha de respondre d’aquest.

  2. Quan l’empresari hagi incomplert el deure d’informació i documentació sobre el dret de desistiment del contracte principal, la impossibilitat de devolució només és imputable al consumidor i usuari quan aquest hagi omès la diligència que li és exigible en els seus propis assumptes.

Analitzem-ho  amb una mica més de detall.

Quina tipologia de finançament tenim?

Els préstecs personals

Un préstec personal, que no requereix garanties reals, com en el cas de les hipoteques, és una operació per la qual una entitat financera posa a disposició del client (que pot ser persona consumidora) una quantitat fixa de diners mitjançant la formalització d’un contracte, que obliga a tornar aquests diners en el termini de temps que estableixi l’entitat financera i de pagar les comissions i interessos pactats.

L’amortització (devolució) del préstec normalment es realitza mitjançant unes quotes regulars (mensuals, trimestrals…) al llarg d’aquest termini. Per tant, l’operació té una vida fixada prèviament. Els interessos es cobren sobre el total dels diners prestats.

Si esteu pensant en anar de vacances i sol·licitar un préstec per pagar-les es aconsellable que hi hagi coherència entre l’import de les vacances i el préstec sol·licitat i també en el termini de temps per retornar el préstec, per evitar estar pagant les vacances molt de temps després d’haver-les gaudit i a més, com més gran és el termini, menor serà la quota mensual, però el cost total serà més alt perquè estarà pagant interessos durant més temps.

Interessos i comissions

Cal tenir en compte que les entitats tenen llibertat per decidir els tipus d’interès, però han d’informar. El tipus d’interès és el ‘preu’ que cobren les entitats de crèdit per prestar diners i solen aplicar un interès més baix quan més altes són les garanties que ofereix la persona consumidora. Aquest interès es calcula aplicant un percentatge o tipus sobre el capital utilitzat pel client. Aquest percentatge s’aplica sobre el capital pendent de devolució en cada moment.

A títol informatiu, podem consultar el següent enllaç al portal del client del Banc d’Espanya, on podrem veure l’evolució del tipus d’interès.

No ens podem fixar només en els interessos, cal també fixar-nos en les comissions, perquè en alguns casos s’ofereixen operacions a tipus d’interès zero i que aconsegueixen rendibilitat a través de les comissions.

Per si de cas, sempre que sigui possible, caldria evitar els préstecs que cobren altes comissions per cancel·lació anticipada, per si volguéssim cancel·lar el préstec abans.

Altres tipus de comissions possibles

Comissió d’estudi: per pagar els serveis que suposen  les gestions i anàlisi que ha de realitzar per verificar la seva solvència i els termes de l’operació sol·licitada. Sol ser unpercentatge sobre l’import sol·licitat.

Comissió d’obertura: per pagar els  tràmits que ha de realitzar corresponents a la formalització i posada a disposició del client dels fons prestats. Aquesta comissió acostuma a ser un percentatge sobre la quantitat que es presta o sobre el límit del crèdit i se sol pagar d’una vegada quan se signa l’operació.

Comissió per modificació de condicions o per canvi de garanties: Quan es vol canviar alguna de les característiques del préstec, cal pagar els  tràmits que ha de realitzar en la modificació del contingut del contracte i / o en l’anàlisi de riscos que puguin suposar per a l’entitat les modificacions sol·licitades pel client.

Comissió / compensació per cancel·lació o reemborsament anticipat: En el cas de crèdits i préstecs concedits a consumidors. Mai sobrepassarà l’import de l’interès que el consumidor hagués satisfet durant el període de temps comprès entre el reemborsament anticipat i la data pactada de finalització del contracte de crèdit.

La Taxa Anual Equivalent –TAE- és un indicador que, en forma % anual, revela el cost o rendiment efectiu d’un producte financer, ja que inclou l’interès i les despeses i comissions bancàries.  

Els contractes de crèdit al consum

Quan parlem exclusivament de préstecs a les persones consumidores, s’aplica la Llei 16/2011, de 24 de juny, de contractes de crèdit al consum, que en el seu article 1 estableix que pel contracte de crèdit al consum un prestador concedeix o es compromet a concedir a un consumidor un crèdit sota la forma de pagament ajornat, préstec, obertura de crèdit o qualsevol mitjà equivalent de finançament.

L’article 2 de la mateixa llei ens diu quines són les parts que intervenen en un crèdit al consum:

La persona consumidora que vol pagar el producte o servei amb el crèdit

El prestador que concedeix o es compromet a concedir un crèdit en l’exercici de la seva activitat comercial o professional (les entitats financeres…)

L’intermediari de crèdit és la persona física o jurídica que no actua com a prestador i que en el transcurs de la seva activitat comercial o professional, contra una remuneració que pot ser d’índole pecuniària o revestir qualsevol altra forma de benefici econòmic acordat:

  • presenta o ofereix contractes de crèdit,
  • assisteix els consumidors en els tràmits previs dels contractes de crèdit
  • formalitza contractes de crèdit amb consumidors en nom del prestador

No tots els crèdits al consum estan sotmesos a aquesta llei.

L’article 3 de la mateixa llei estableix que en resten exclosos, entre d’altres i pel que ara ens interessa, els següents:

  • Els contractes amb un import inferior a 200€. Als contractes superiors a 75.000€, d’acord amb l’article 4.5 de la mateixa llei, només se’ls hi aplicarà les disposicions generals, les d’informació, les obligacions per l’entitat de crèdit, així com el règim sancionador i d’impugnacions.
  • Els contractes en els que es pacti que el consumidor reemborsi el crèdit , bé dins d’un únic termini que no excedeixi de tres mesos, o bé en quatre terminis com a màxim, dins un període que no superi els dotze mesos.
  • Els contractes en els que el crèdit concedit sigui gratuït, o en els que, sense fixar-se l’interès, el consumidor s’obligui a reemborsar d’un sol cop un import determinat superior al del crèdit que s’ha concedit.
  • Els contractes de crèdit relatius al pagament ajornat, sense interessos, comissions ni altres despeses, d’un deute existent.

Abans de contractar com a persones consumidores ens cal buscar i comparar els diferents préstecs que hi ha al mercat

Penseu que les persones consumidores tenim molts drets per garantir una bona informació abans de obligar-nos amb un contracte de crèdit, però cal ser diligents en les nostres actuacions per evitar posteriors problemes.

L’article 10 de la llei estableix que el prestador i, si s’escau, l’intermediari de crèdit han de facilitar de forma gratuïta al consumidor, amb l’antelació deguda i abans que el consumidor assumeixi qualsevol obligació en virtut d’un contracte o oferta de crèdit sobre la base de les condicions del crèdit ofertes pel prestador i, si s’escau, de les preferències manifestades i de la informació facilitada pel consumidor, la informació que sigui necessària per comparar les diverses ofertes i adoptar una decisió informada sobre la subscripció d’un contracte de crèdit.

L’article 8 de la mateixa llei estableix que a més de la informació s’ha d’oferir, si la persona consumidora ho sol·licita, en un document separat, una oferta vinculant i s’ha  de mantenir durant un termini mínim de catorze dies naturals des del seu lliurament, llevat que es donin circumstàncies extraordinàries o no imputables a ell.

La informació prèvia al contracte ha  d’especificar:

a) El tipus de crèdit.
b) La identitat i el domicili social del prestador, així com, si s’escau, la identitat i el domicili social de l’intermediari del crèdit implicat.
c) L’import total del crèdit i les condicions que regeixen la disposició de fons.
d) La durada del contracte de crèdit.
e) En cas de crèdits en forma de pagament diferit per un bé o servei i de contractes de crèdit vinculats, el producte o servei i el seu preu al comptat.
f) El tipus deutor i les condicions d’aplicació de l’esmentat tipus, i, si es disposa d’ells, els índexs o tipus de referència aplicables al tipus deutor inicial, així com els períodes, condicions i procediments de variació del tipus deutor.
Si s’apliquen diferents tipus deutors en diferents circumstàncies, la informació esmentada més amunt respecte de tots els tipus aplicables.
g) La taxa anual equivalent i l’import total degut pel consumidor, il·lustrat mitjançant un exemple representatiu que inclogui totes les hipòtesis utilitzades per calcular la taxa esmentada.
h) L’import, el número i la periodicitat dels pagaments que ha d’efectuar el consumidor i si s’escau l’ordre en què s’han d’assignar els pagaments a diferents saldos pendents sotmesos a diferents tipus deutors als efectes de reemborsament.
i) Si s’escau, les despeses de manteniment d’un o diversos comptes, si és necessari per registrar a la vegada les operacions de pagament i de disposició del crèdit, llevat que l’obertura del compte sigui facultativa, les despeses relatives a la utilització d’un mitjà de pagament que permeti efectuar a la vegada les operacions de pagament i de disposició del crèdit, així com qualsevol despesa derivada del contracte de crèdit i les condicions en què les despeses es podran modificar.
j) Si s’escau, l’existència de costos deguts al notari pel consumidor en subscriure el contracte de crèdit.
k) Els serveis accessoris al contracte de crèdit, en particular d’assegurança, quan l’obtenció del crèdit o l’obtenció en les condicions ofertes estigui condicionada a la subscripció del servei accessori. També s’han de facilitar les condicions que alternativament s’aplicarien al contracte de crèdit al consum si no es contractessin els serveis accessoris i, en particular, pòlisses d’assegurances.
l) El tipus d’interès de demora, així com les modalitats per a la seva adaptació i, quan siguin procedents, les despeses per impagament.
m) Una advertència sobre les conseqüències en cas d’impagament.
n) Quan sigui procedent, les garanties exigides.
o) L’existència o absència de dret de desistiment.
p) El dret de reemborsament anticipat i, si s’escau, informació sobre el dret del prestador a una compensació i sobre la manera en què s’ha de determinar aquesta compensació.
q) El dret del consumidor a ser informat de forma immediata i gratuïta del resultat de la consulta d’una base de dades per a l’avaluació de la seva solvència.
r) El dret del consumidor a rebre gratuïtament, prèvia sol·licitud, una còpia del projecte del contracte de crèdit, llevat que en el moment de la sol·licitud el prestador no estigui disposat a formalitzar el contracte de crèdit amb el consumidor.
s) Si s’escau, el període de temps durant el qual el prestador queda vinculat per la informació precontractual.

 Contractes vinculats a l’obtenció d’un crèdit

L’article 29.1 de la mateixa llei, defineix com a contracte de crèdit vinculat aquell en el qual el crèdit contractat serveix exclusivament per finançar un contracte relatiu al subministrament de béns específics o a la prestació de serveis específics i els dos contractes constitueixen una unitat comercial des d’un punt de vista objectiu.

S’ha de tenir present que la persona consumidora disposa en tot moment de l’opció de no concertar el contracte de crèdit, i realitzar el pagament de la forma que acordi amb el proveïdor del contracte de consum.

Quins avantatges implica un crèdit vinculat en el cas de les persones consumidores?

Si no s’arriba a concedir el crèdit, la persona consumidora no queda obligada pel contracte principal

Tal i com estableix l’article 26.1 de la mateix a llei, l’eficàcia dels contractes de consum l’objecte dels quals sigui l’adquisició per part d’un consumidor de béns o serveis, en els quals el consumidor i el proveïdor hagin acordat que el pagament del preu per part del consumidor es financi totalment o parcialment mitjançant un contracte de crèdit, queda condicionada a l’obtenció efectiva d’aquest crèdit.

La ineficàcia del contracte principal també determina la ineficàcia del crèdit

Tal i com estableix l’article 26.2 de la mateixa llei, la ineficàcia del contracte de consum també determina la ineficàcia del contracte de crèdit destinat al seu finançament, amb els efectes que preveu l’article 23.

Quan s’exerceix el dret de desistiment del contracte principal també deixa d’estar obligat amb el de crèdit

L’article 29.2 de la mateixa llei estableix que si la persona consumidora ha exercit el seu dret de desistiment respecte a un contracte de subministrament de béns o serveis finançat totalment o parcialment mitjançant un contracte de crèdit vinculat, deixa d’estar obligat per aquest últim contracte sense cap penalització per al consumidor.

Recordem que l’article 28 de la mateixa llei estableix que el dret de desistiment d’un contracte de crèdit és la facultat del consumidor de deixar sense efecte el contracte formalitzat, fet que ha de comunicar a l’altra part contractant en un termini de catorze dies naturals sense necessitat d’indicar-ne els motius i sense cap penalització.

La persona consumidora  que exerceixi el dret de desistiment ha de pensar que ha de pagar al prestador el capital i l’interès acumulat sobre el capital esmentat entre la data de disposició del crèdit i la data de reemborsament del capital, sense cap retard indegut i com a molt tard al cap de trenta dies naturals d’haver enviat la notificació de desistiment al prestador. Els interessos deguts es calculen sobre la base del tipus deutor acordat.

Relacions amb el prestador del crèdit

L’article 29.3 de la mateixa llei estableix que la persona consumidora, a més de poder exercitar els drets que li corresponguin davant del proveïdor dels béns o serveis adquirits mitjançant un contracte de crèdit vinculat, pot exercitar aquests mateixos drets davant del prestador, sempre que concorrin tots els requisits següents:

a) Que els béns o serveis objecte del contracte no hagin estat lliurats en tot o en part, o no siguin conformes al que s’ha pactat en el contracte.

b) Que el consumidor hagi reclamat judicialment o extrajudicialment, per qualsevol mitjà acreditat en dret, contra el proveïdor i no hagi obtingut la satisfacció a la qual té dret.

Denegació de crèdits al consum

Per concedir un crèdit, l’article 14.1 de la mateixa llei de la estableix que el prestador, abans que es formalitzi el contracte de crèdit, ha d’avaluar la solvència del consumidor, sobre la base d’una informació suficient obtinguda pels mitjans adequats amb aquesta finalitat, entre ells, la informació facilitada pel consumidor, a sol·licitud del prestador o intermediari en la concessió de crèdit.

Amb la mateixa finalitat, pot consultar els fitxers de solvència patrimonial i crèdit, als quals es refereix l’article 29 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, en els termes i amb els requisits i garanties que preveuen la dita Llei orgànica i la seva normativa de desplegament. En el cas de les entitats de crèdit, per a l’avaluació de la solvència del consumidor s’han de tenir en compte, a més, les normes específiques sobre gestió de riscos i control intern que els són aplicables segons la seva legislació específica.

L’article  15.1 de la mateixa llei estableix que si la denegació d’una sol·licitud de crèdit es basa en la consulta d’un fitxer, el prestador ha d’informar el consumidor immediatament i gratuïtament dels resultats de la consulta i dels detalls de la base de dades consultada.

Els crèdits ràpids

Aquests crèdits, comparats amb els que atorguen les entitats financeres, són molt més ràpids, perquè no es prenen tantes precaucions a l’hora d’avaluar la solvència de la persona consumidora que els sol·licita. Hi ha ocasions que es concedeixen en 24 o 48 hores.

On està doncs la diferència? Doncs en que el tipus d’interès dels crèdits ràpids és molt més gran (en alguns moments pot estar al voltant del 25% TAE) i l’import concedit és més baix, perquè no solen superar els 6.000 € aproximadament i en moltes ocasions són de fins a 200 €.

Per sol·licitar-los sol ser suficient presentar una fotocòpia del DNI, les dues últimes nòmines, 1

rebut domiciliat en un banc i el número del compte corrent en què es domiciliarà el préstec.

No cal dir que aquestes facilitats indueixen a la persona consumidora a disposar de diners de forma poc reflexiva i per tant, incentiven el consum i l’endeutament.

Però en ocasions no s’utilitzen per augmentar el consum sinó per fer front a deutes més immediats, quan no es pot accedir a altres préstecs o hipoteques.

En aquest tipus de crèdit és important demanar informació abans i reflexionar molt bé si és l’opció que ens convé i sobre tot, ser molt crítics amb la publicitat que es pot veure als mitjans de comunicació.

Si els crèdits ràpids no els atorguen les entitats de crèdit, sinó entitats d’intemediació, la normativa que haurem d’aplicar és la  Llei 2 / 2009, de 31 de març, per la qual es regula la contractació amb els consumidors de préstecs o crèdits hipotecaris i de serveis d’intermediació per a la celebració de contractes de préstec o crèdit que en el seu article 22.55 estableix que les empreses, en l’activitat d’intermediació, estan obligades, en tot cas, a prestar al consumidor la informació que sigui exigible per la normativa específica sobre el contracte o contractes de préstec o crèdit que ofereixin al consumidor.

La informació a distància, per telèfon o a internet

L’article 5 de la Llei 22/2007, de 11 de juliol, sobre comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors,  estableix que les parts del contracte a distància són el proveïdor i el consumidor. Es considera proveïdor tota persona física o jurídica, privada o pública, que, en el marc de les seves activitats comercials o professionals, presta un servei financer a distància.

Als efectes d’aquesta Llei, es consideren proveïdors els qui intervinguin per compte propi com a intermediaris en qualsevol fase de la comercialització. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren consumidors les persones físiques que, en els contractes a distància, actuen amb un propòsit aliè a la seva activitat empresarial o professional.

D’acord amb l’article 6 de la mateixa llei, en la comercialització a distància dels serveis financers, ha de quedar constància de les ofertes i la formalització dels contractes en un suport durador.

Per «suport durador» s’entén tot instrument que permeti al consumidor emmagatzemar la informació dirigida personalment a ell, de manera que pugui recuperar-la fàcilment durant un període de temps adequat per a les finalitats per a les quals està destinada la informació i que permeti la reproducció sense canvis de la informació emmagatzemada.

Per altra banda, l’article 17 estableix que correspon al proveïdor la càrrega de la prova del compliment de les obligacions que li incumbeixin a l’empara d’aquesta Llei en matèria d’informació al consumidor, així com del consentiment del consumidor per formalitzar el contracte i, quan escaigui, per executar-lo.

Les targetes de crèdit

Les targetes de crèdit es solen utilitzar per realitzar les compres diàries i b é és paguen les compres al moment, si tenim el sistema de targeta a dèbit, o bé es paga a crèdit, però de forma periòdica i per la totalitat del que s’ha gastat.

Aquesta manera de funcionar, fa que si en un moment determinat ens ofereixen la possibilitat de tornar els diners gastats en més temps, no se’ns fa tant evident que en realitat també estem davant d’un préstec.

Aquestes targetes s’anomenen de pagament ajornat o targetes revolving, i tenen un límit de crèdit, que sol ser de fins a 6.000 €, segons la solvència de la persona consumidora, que permeten l’ajornament del pagament mitjançant una quota fixa, com si es tractés de l’amortització d’un préstec.

La persona consumidora, normalment, pot escollir la quota que vol pagar cada mes, amb independència de la quantitat de diners realment utilitzat i això facilitat  compres extraordinàries com poden ser els viatges.

Aquest tipus de pagament, donada la seva proximitat i l’elevat tipus d’interés pot facilitar la incentivació del consum i per tant, l’endeutament, donat que el TAE, pot ser, aproximadament entre el 11% i el 25%.

La persona consumidora veu com va pagant el que deu, però com que no té en compte que ha d’afegir els interessos al deute, no entén que no acabi de pagar mai, si el que fa és pagar només la quota fixa mínima, perquè el deute creix de forma exponencial.

Aquest tipus de problema també ens el trobem en el cas de les targetes comercials que ofereixen alguns establiments.

La normativa reguladora de les targetes de crèdit és la Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament, que en el seu article 18 estableix que el proveïdor de serveis de pagament ha de facilitar a l’usuari de serveis de pagament, d’una manera fàcilment accessible per a ell, tota la informació i condicions relatives a la prestació dels serveis de pagament que es fixin en desplegament d’aquesta Llei.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

 Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Advertisements

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 11 Juliol 2017, in TURISME and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: