Reclamacions a operadors postals nacionals en els casos de correu transfronterer

En un article anterior vaig parlar dels drets de les persones consumidores dels serveis postals, però en aquesta ocasió ens centrarem específicament  en les reclamacions en els casos en que ens trobem en que els serveis postals tenen caràcter internacional.

Quan presentem una sol·licitud d’arbitratge a un operador postal nacional, que està adherit al sistema arbitral o bé accepta el conveni d’arbitratge per un cas concret i una part substancial del servei es presta per una empresa ubicada fora del territori nacional, estem davant de la presència d’un element d’estrangeria  i d’acord amb l’article 3 de la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’arbitratge –LA-, estem davant d’una arbitratge de caràcter internacional i d’acord amb l’article  9.6 de la –LA-, quan l’arbitratge és internacional, el conveni arbitral és vàlid i la controvèrsia és susceptible d’arbitratge si compleixen els requisits establerts per les normes jurídiques escollides per les parts per regir el conveni arbitral, o per les normes jurídiques aplicables al fons de la controvèrsia, o pel dret espanyol.

L’article 34 de la –LA- estableix, en el seu apartat segon, que quan l’arbitratge sigui internacional, els àrbitres han de decidir sobre la controvèrsia de conformitat amb les normes jurídiques que hagin escollit les parts. S’entén que qualsevol indicació del dret o l’ordenament jurídic d’un Estat determinat es refereix, llevat que s’expressi el contrari, al dret substantiu d’aquest Estat i no pas a les seves normes de conflicte de lleis. Si les parts no indiquen les normes jurídiques aplicables, els àrbitres han d’aplicar les que considerin apropiades.

L’article 34 de la –LA- estableix, en el seu apartat tercer que en tot cas, els àrbitres han de decidir d’acord amb les estipulacions del contracte i han de tenir en compte els usos aplicables.

Dit això, la reclamació arbitral s’haurà de decidir d’acord amb la Llei 43/2010, de 30 de desembre, del servei postal universal, dels drets dels usuaris i del mercat postal – LSPUDUMP- i les estipulacions del contracte de prestació de serveis postals que s’hagi establert.

L’article 1.3 de la  – LSPUDUMP- estableix que es regeixen pel que disposa aquesta Llei:

  • a) Els serveis de recollida, admissió, classificació, transport, distribució i lliurament d’enviaments postals.
  • b) Els serveis de gir mitjançant els quals s’ordenen pagaments a persones físiques o jurídiques per compte i encàrrec d’altres, a través de la xarxa postal pública i qualssevol altres serveis que tinguin o puguin tenir naturalesa postal, d’acord amb la normativa de la Unió Europea i de la Unió Postal Universal

i en l’article 3.6 de la mateixa llei, es defineix com a «Correu transfronterer» el correu amb origen o destí en un altre Estat membre de la Unió Europea o un país tercer.

L’article 20 de la – LSPUDUMP- defineix el concepte de servei postal universal com el conjunt de serveis postals de qualitat determinada a la Llei i els seus reglaments de desplegament, prestats en règim ordinari i permanent en tot el territori nacional i a preu assequible per a tots els usuaris i en el seu article 21, apartat primer, especifica que s’inclouen en l’àmbit del servei postal universal les activitats de recollida, admissió, classificació, transport, distribució i lliurament d’enviaments postals nacionals i transfronterers en règim ordinari de:

  • a) Cartes i targetes postals que continguin comunicacions escrites en qualsevol tipus de suport de fins a dos quilograms de pes.
  • b) Paquets postals, amb valor comercial o sense, de fins a vint quilograms de pes. El servei postal universal ha d’incloure, igualment, la prestació dels serveis de certificat i valor declarat, accessoris dels enviaments que recull aquest apartat.

Pel que fa a la normativa de la unió Europea i de la Unió postal Universal a que fa referència l’article  1.3.b) de la – LSPUDUMP-, cal tenir en compte que l’article 1.5 del Codi Civil Espanyol assenyala que  les normes jurídiques contingudes en els tractats internacionals no són aplicables directament a Espanya fins que no hagin passat a formar part de l’ordenament intern mitjançant la seva publicació íntegra en el «Butlletí Oficial de l’Estat».

Espanya, mitjançant el “ Instrumento de Ratificación de las Actas aprobadas por el XXIII Congreso de la Unión Postal Universal, hecho en Bucarest, el 5 de octubre de 2004 “ va aprovar i ratificar aquestes actes   es van publicar al Butlletí Oficial de l’Estat, pel que són d’obligat compliment. A més, les Delegacions de els països membres de la Unió Europea varen declarar que els seus països també aplicarien les Actes adoptades pel present Congrés de conformitat amb les obligacions que els corresponen en virtut del Tractat pel qual es va crear la Comunitat Europea i de l’Acord General sobre el comerç de Serveis (AGCS ) de l’Organització Mundial del Comerç.

També és d’aplicació en els mateixos termes el “Instrumento de Ratificación de las Actas aprobadas por el XXII Congreso de la Unión Postal Universal (UPU), hecho en Beijing el 15 de septiembre de 1999” en allò que no es contradiguin.

El conveni Postal Universal

Analitzarem ara algunes de les qüestions bàsiques d’aquestes normatives de cara a poder afrontar alguna reclamació de caràcter internacional on es bàsic utilitzar el Conveni Postal Universal –CPU- d’acord amb el “Acuerdo sobre Constitución de la Unión Postal Universal, hecho en Viena el 10 de julio de 1964” modificat per diversos protocols addicionals.

L’última versió del Conveni Postal Universal està integrat a les Actes aprovades pel XXIII  Congrés de la Unió Postal Universal signades a Bucarest el  5 d’octubre de 2004 i també és d’aplicació el Reglament relatiu a enviaments de correspondència i el Reglament relatiu a les Encomandes Postals, que formen part de les Actes aprovades pel XXII Congrés de la UPU de Beijing de 15 de setembre de 1999.

Reclamacions contra els operadors postals per mal servei

D’acord amb l’article 17 del CPU, cada administració postal està obligada a acceptar les reclamacions relatives a un enviament dipositat en el seu propi servei o en el d’una altra administració postal, sempre que aquestes reclamacions es presentin dins el termini de sis mesos a comptar de l’endemà al del dipòsit de l’enviament (El període de sis mesos s’aplica a les relacions entre reclamants i administracions i no inclou la transmissió de les reclamacions entre administracions postals).

No es obligatori acceptar les reclamacions relatives a la manca de recepció d’un enviament de correspondència ordinari. Per tant, les administracions postals que acceptin les reclamacions referents a la manca de recepció de trameses de correspondència ordinaris tindran la facultat de limitar les seves investigacions a la recerca en el servei de retards.

El tractament de les reclamacions serà sempre gratuït, però les despeses suplementàries originades per una comanda de transmissió a través del servei EMS seran a càrrec, en principi, del sol·licitant (EMS es un servei postal exprés destinat a la transmissió de documents i mercaderies i que serà, en la mesura del possible, el més ràpid dels serveis postals per mitjans físics).

Indemnitzacions dels serveis postals

El primer que ens hem de preguntar és a qui s’ha d’indemnitzar en cas que fos procedent, doncs bé, l’article 24 del CPU estableix que l’expedidor tindrà la facultat de renunciar als seus drets a la indemnització, en favor del destinatari i al revés, el destinatari tindrà la facultat de renunciar als seus drets en favor de l’expedidor i quan la legislació interna ho permeti, l’expedidor o el destinatari podrà autoritzar a una tercera persona a rebre la indemnització.

Dit això, ens hem de plantejar també quina empresa postal s’ha de fer càrrec de les indemnitzacions i el mateix article 24 del CUP estableix que, sota reserva del dret de reclamar contra l’administració responsable, l’obligació de pagar la indemnització i de restituir les taxes i els drets correspondrà, segons el cas, a l’administració d’origen o a l’administració de destinació.

La responsabilitat  de les administracions postals i les corresponents  indemnitzacions es regulen a l’article 21 del CPU.

Però el primer que hem d’assenyalar que hi ha unes excepcions a les responsabilitats que es regulen a l’article 22 del mateix CPU.

Aquestes excepcions fan referència a:

(Article 22.1 CPU)

Les administracions postals deixen de ser responsables pels enviaments certificats, els enviaments amb lliurament registrada, les comandes i els enviaments amb valor declarat un cop s’hagin lliurat amb les condicions establertes per la seva reglamentació per als enviaments de la mateixa classe, però aquesta responsabilitat no desapareix si:

S’ha constatat una espoliació o un dany abans o durant el lliurament de l’enviament.
Quan el destinatari o, donat el cas, l’expedidor -si hagués devolució a origen-hi formula reserves en rebre un enviament espoliat o deteriorat.
Quan l’enviament certificat hagués estat distribuït en una bústia domiciliari i el destinatari declarés no haver-ho rebut.
Quan el destinatari o, en cas de devolució a origen, l’expedidor d’un enviament amb valor declarat, tot i haver signat el rebut regularment, declari sense demora a l’administració que li va lliurar l’enviament que hi ha constatat un dany ; i haurà d’aportar la prova que l’espoliació o el dany no es va produir després del lliurament; l’expressió «sense demora” haurà d’interpretar de conformitat amb la legislació nacional.

(Article 22.2)

Les administracions postals no seran responsables:

En cas de força major, sota reserva de l’art. 13.6.9. del CPU que preveu un servei suplementari de cobertura per força major.
Quan la seva responsabilitat no ha estat provada d’una altra manera i no puguin donar compte dels enviaments, a causa de la destrucció dels documents de servei per un cas de força major.
Quan el dany hagi estat motivat per culpa o negligència de l’expedidor o provingui de la naturalesa del contingut.
Quan es tracti d’enviaments que cauen dins de les prohibicions indicades en l’art. 15. Del CPU referents a productes no admesos.
En cas de confiscació, en virtut de la legislació del país de destinació, segons notificació de l’administració del país de destinació.
Quan es tracti d’enviaments amb valor declarat amb declaració fraudulenta de valor superior al valor real del contingut.
Quan l’expedidor no hagués formulat cap reclamació dins el termini de sis mesos a comptar de l’endemà al del dipòsit de l’enviament.
Quan es tracta d’encàrrecs de presoners de guerra i d’internats civils.
Quan es sospités que l’expedidor ha actuat amb intenció fraudulenta, amb la finalitat de cobrar una indemnització.

(Article 22.3)

Les administracions postals no assumiran cap responsabilitat per les declaracions de duana, qualsevol sigui la forma en què aquestes siguin formulades, ni per les decisions adoptades pels servits de duana en efectuar la verificació de les trameses subjectes a control duaner.

En quines situacions si que han de respondre les empreses postals pels danys ?

Doncs l’article 21 del CUP estableix que excepte en els casos que hem assenyalat abans, referent als supòsits que preveu l’article 22 del CUP, les administracions postals respondran:

per la pèrdua, l’espoliació o l’avaria dels enviaments certificats, les comandes ordinàries i les trameses amb valor declarat;
per la pèrdua de les trameses amb lliurament registrat;
per la devolució d’una encomana per a la que no s’indiqui el motiu de la manca de distribució.

Quan la pèrdua o l’avaria total d’un enviament certificat, d’una encomana ordinària o d’un enviament amb valor declarat resultessin d’un cas de força major que no dóna lloc a indemnització, l’expedidor tindrà dret al reemborsament de les taxes abonades, amb excepció de la taxa d’assegurança.

Els imports de les indemnitzacions

L’article 21 del CUP estableix que els  imports de la indemnització que es pagarà no podran ser superiors als imports indicats en el Reglament relatiu a Enviaments de Correspondència i en el Reglament relatiu a Encomanes Postals.

En cas de responsabilitat, els danys indirectes o el lucre cessant no han de ser presos en consideració per al pagament de la indemnització.

Totes les disposicions relacionades amb la responsabilitat de les administracions postals són estrictes, obligatòries i exhaustives. En cap cas, ni tan sols en cas de falta greu, seran responsables les administracions postals fora dels límits establerts en el Conveni i en els reglaments.

En el cas d’enviaments certificats: En cas de pèrdua, d’espoliació total o d’avaria total d’un enviament certificat, l’expedidor tindrà dret a una indemnització fixada en el Reglament relatiu a Enviaments de Correspondència. Si l’expedidor reclama un import inferior a l’import fixat en el Reglament relatiu a Enviaments de Correspondència, les administracions tenen la facultat de pagar aquest import menor i seran reemborsades sobre aquesta base per les altres administracions eventualment involucrades.

En cas d’espoliació parcial o d’avaria parcial d’un enviament certificat, l’expedidor tindrà dret a una indemnització que correspon, en principi, a l’import real de l’espoliació o de l’avaria.

En el cas d’enviaments amb lliurament registrat: En cas de pèrdua, d’espoliació total o d’avaria total d’un enviament amb lliurament registrat, l’expedidor tindrà dret únicament a la restitució de les taxes abonades.

En el cas d’enviaments ordinaris En cas de pèrdua, d’espoliació total o d’avaria total d’una comanda ordinària, l’expedidor tindrà dret a una indemnització fixada en el Reglament relatiu a Encomanes Postals. Si l’expedidor reclama un import inferior a l’import fixat en el Reglament relatiu a Encomanes Postals, les administracions postals tenen la facultat de pagar aquest import menor i seran reemborsades sobre aquesta base per les altres administracions postals eventualment involucrades. En cas d’espoliació parcial o d’avaria de part d’una encomana ordinària, l’expedidor tindrà dret a una indemnització que correspon, en principi, a l’import real de l’espoliació o de l’avaria.

Les administracions postals podran posar-se d’acord per aplicar en les seves relacions recíproques l’import per encomana fixat en el Reglament relatiu a Encomanes Postals, sense tenir en compte el pes de la comanda.

En el cas d’enviaments amb valor declarat: En cas de pèrdua, d’espoliació total o d’avaria total d’un enviament amb valor declarat, l’expedidor tindrà dret a una indemnització que correspon, en principi, a l’import, en DEG, del valor declarat.

En cas d’espoliació parcial o d’avaria parcial d’un enviament amb valor declarat, l’expedidor tindrà dret a una indemnització que correspon, en principi, a l’import real de l’espoliació o de l’avaria. No obstant això, aquesta indemnització no podrà, en cap cas, excedir de l’import, en DEG, del valor declarat.

En els casos indicats en per enviaments ordinaris i per valor declarat, la indemnització es calcularà segons el preu corrent convertit en DEG, dels objectes o mercaderies de la mateixa classe, en el lloc i l’època en què l’enviament va ser acceptat per al seu transport. A falta de preu corrent, la indemnització es calcularà segons el valor ordinari dels objectes o mercaderies, estimat sobre les mateixes bases.

Quan s’hagi de pagar una indemnització per la pèrdua, l’espoliació total o l’avaria total d’un enviament certificat, d’una encomana ordinària o d’un enviament amb valor declarat, l’expedidor o, segons el cas, el destinatari tindrà dret, a més, a la restitució de les taxes i els drets pagats, amb excepció de la taxa de certificació o d’assegurança.

Li assistirà el mateix dret quan es tracti d’enviaments certificats, d’encomanes ordinàries o d’enviaments amb valor declarat rebutjats pels destinataris causa del seu mal estat, sempre que tal fet és imputable al servei postal i comprometés la seva responsabilitat.

L’administració postal d’origen tindrà la facultat de pagar als expedidors al seu país les indemnitzacions previstes per la seva legislació interna per als enviaments certificats i els encàrrecs sense valor declarat, amb la condició que aquestes no siguin inferiors a les que es fixen en 2.1 i 4.1 el mateix s’aplicarà a l’administració postal de destí quan la indemnització es pagui al destinatari. No obstant això, els imports fixats en 2.1 i 4.1 seguiran sent aplicables:

Informacions específiques a tenir en compte pel que fa a reclamacions

El Reglament relatiu a Enviaments de Correspondència estableix en el seu article RE 704 que el pagament de les indemnitzacions s’han de fer el més aviat possible però com a màxim dins dels tres mesos a comptar de la data de la presentació de la reclamació.

El Reglament relatiu a encomandes postals estableix en el seu article RE 501 -1.3- que l’administració on s’hagués produït la espoliació o el deteriorament o la pèrdua haurà de resoldre d’acord amb la legislació del seu país ha estat un cas de força major o no.

En el seu apartat -2.1- del mateix article estableix un límit per les indemnitzacions previstes al CPU, que fixa en un màxim de 40 DEG més la taxa de 4,5 DEG/Kg per les encomandes ordinàries.

L’article RE 502 -1- del Reglament relatiu a encomandes postals, estableix que les oficines que efectuïn el lliurament d’una encomanda avariada o espoliada haurà d’aixecar l’acta de verificació CN24 davant de les parts i n’haurà de facilitar una còpia a la persona destinatària.

L’exemplar de l’acta CN 24 s’ha de tractar d’acord amb la legislació del país de destinació i cas que s’hagi de compartir la responsabilitat amb l’administració d’origen ni ha d’enviar una còpia.

Procediment a seguir en casos de rebre els enviaments trencats o espoliats

Imaginem-nos que fem un enviament postal a un altre país i que els productes que hi havia dins del paquets arriben trencats o no arriben sencers.

En aquests casos cal presentar de forma urgent la reclamació a l’empresa de serveis postals que fa el lliurament de l’enviament.

Podríem refusar directament l’enviament fent constar el motiu o bé, si no ens l’adonem en aquell mateix moment del deteriorament o que falta part del contingut, s’ha de comunicar a l’oficina corresponent que han d’aixecar una acta, que a ser possible l’ha de referendar la persona reclamant.

L’oficina és la que ha de iniciar unes comprovacions, consistents en comprovar l’estat dels tancaments dels embolcalls i verificant l’origen i el destí de les saques de l’enviament, comprovant la documentació  i es faran constar les irregularitats detectades.

Pero en aquest últim cas la persona consumidora haurà d’aportar la prova que l’espoliació o l’avaria no es va produir després del lliurament; l’expressió.

Per tant, o es rebutja l’enviament en destí, o es fa constar el problema de forma immediata i es prova que l’espoliació o el dany no es va produir després del lliurament.

En aquests casos s’haurà d’anar a l’oficina postal corresponent on s’haurà d’aixecar una acta de valoració.

Altres coses a tenir en compte

De qui són els enviaments?

L’article 5 del Conveni Postal Universal ens diu que l’enviament postal pertany a l’expedidor fins que no hagi estat lliurat al drethavent, excepte si aquest enviament hagués estat confiscat per aplicació de la legislació del país d’origen o de destinació.

Per això, l’expedidor d’un enviament postal podrà fer-ho retirar del servei o fer modificar o corregir la seva direcció, previ pagament de les corresponents taxes i compliment de les condicions s’estableixen en els Reglaments.

Els controls duaners i les taxes per despatx de duanes en nom de la persona consumidora

Aquests controls es regulen a l’article 18 del CPU i estableix que l’administració postal del país d’origen i la del país de destinació estaran autoritzades a sotmetre els enviaments a control duaner, segons la legislació d’aquests països.

Aquests enviaments sotmesos a control duaner podran ser gravats amb una taxa de presentació a la duana i l’import indicatiu es fixarà en els reglaments. Aquesta taxa es cobrarà únicament per concepte de la presentació a la duana i del tràmit duaner de les trameses que han estat gravats amb drets de duana o amb qualsevol altre dret del mateix tipus.

També les administracions postals que hagin obtingut l’autorització per a efectuar el despatx de duanes en nom dels clients podran cobrar als clients una taxa basada en els costos reals de l’operació.

Les administracions postals estaran autoritzades a cobrar als expedidors o als destinataris dels enviaments, segons el cas, els drets de duana i tots els altres drets eventuals.

Quins objectes no es poden enviar per correu postal internacional?

Aquests elements estan especificats a l’article 15 del CPU i a títol no exhaustiu els següents:

els estupefaents i les substàncies psicotròpiques;
els objectes obscens o immorals;
els objectes la importació o circulació estigui prohibida al país de destinació;
els objectes que, per la seva naturalesa o el seu embalatge, puguin presentar perill per als empleats o al públic en general, tacar o deteriorar els altres enviaments, l’equip postal o els béns pertanyents a tercers;
els documents que tinguin caràcter de correspondència actual i personal intercanviats entre persones que no siguin l’expedidor i el destinatari o persones que convisquin amb ells.
matèries explosives, inflamables o d’altres matèries perilloses, així com de matèries radioactives, en totes les categories d’enviaments (amb algunes excepcions).
animals vius en totes les categories d’enviaments (amb algunes excepcions).
monedes, bitllets de banc, paper moneda o qualssevol altres valors al portador, xecs de viatge, platí, or o plata, manufacturats o no, pedreria, joies i altres objectes preciosos

Quines responsabilitats té la persona consumidora que envia coses no permeses?

L’article 23 del CPU estableix que l’expedidor d’un enviament serà responsable de les lesions sofertes pels empleats postals i de tots els danys causats als altres enviaments postals i l’equip postal a causa de l’expedició d’objectes no admesos per al seu transport o la inobservança de les condicions de admissió.

Així doncs, en el cas que es produeixi un dany als altres enviaments postals, l’expedidor serà responsable per cada enviament danyat dins dels mateixos límits que les administracions postals.

Cal tenir molt en compte que l’expedidor seguirà sent responsable encara que l’oficina de dipòsit accepti l’enviament.

En canvi, si l’expedidor ha respectat les condicions d’admissió no serà responsable si hi ha hagut falta o negligència de les administracions postals o dels transportistes en el tractament dels enviaments després de la seva acceptació.

Què és el DEG?

El DEG (Drets especials de gir) és un actiu de reserva internacional creat el 1969 per l’FMI per complementar les reserves oficials dels països membres (en anglès es coneix com a Special Drawing Right SDR ).

El DEG es pot intercanviar per monedes de lliure ús. L’1 d’octubre de 2016, el valor del DEG es basava en una cistella de cinc monedes principals: el dòlar dels EUA, l’euro, el renminbi xinès (RMB), el ien japonès i la lliura esterlina.

El valor del DEG, en termes de dòlars dels EUA, es determina diàriament i es calcula sumant determinats sumes de cadascuna de les monedes de la cistella valorats en dòlars dels EUA, sobre la base dels tipus de canvi cotitzats al migdia al mercat de Londres.

Es pot consultar el seu valor al següent enllaç: http://www.imf.org/external/np/fin/data/rms_sdrv.aspx

Podeu trobar més informació al portal del Fons Monetari Internacional al següent enllaç: https://www.imf.org/es/About/Factsheets/Sheets/2016/08/01/14/51/Special-Drawing-Right-SDR

 

Article: Reclamacions a operadors postals nacionals en els casos de correu transfronterer

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest bloc manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 9 Setembre 2017, in SERVEIS POSTALS and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: