La contractació i els drets de les persones usuàries del subministrament de gas natural

Contractar el  mercat lliure o quedar-se en el mercat regulat?

Alguns habitatges utilitzen únicament el subministrament elèctric per fer funcionar els diferents electrodomèstics i per obtenir aigua calenta i calefacció, però n’hi ha molts que també disposen d’un subministrament de gas natural, que es sol utilitzar per a la cuina i també per a obtenir aigua calenta i en ocasions la calefacció.

Doncs bé, a l’hora de contractar el subministrament de gas natural veiem que hi ha moltes empreses que ens ofereixen els seus serveis i per tant ens hem de decidir per contractar aquella que ens ofereixi l’opció que nosaltres considerem la millor.

El primer que hem de saber és que estem davant d’un mercat de lliure competència i per tant, que està liberalitzat, el que vol dir que malgrat que tot el gas natural que circula per la xarxa de gas de les nostres ciutats, propietat d’unes empreses distribuïdores, és el mateix, nosaltres podrem triar l’empresa comercialitzadora que vulguem, ja sigui pels preus que ens ofereixen, pels serveis o pels seus valors de responsabilitat social corporativa.

Per tant, els preus del gas són lliures, però encara hi ha la possibilitat de contractar el gas natural a uns preus regulats per l’Estat. Aquests preus es coneixen com les tarifes d’últim recurs –TUR-.

La tarifa d’últim recurs és el preu màxim que poden cobrar els comercialitzadors que  hagin estat designats com a subministradors d’últim recurs, als consumidors que, d’acord amb la normativa vigent per a aquesta tarifa, tinguin dret a acollir-s’hi. Així es regula a l’article 93 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs –LSH-.

On buscar la millor oferta?

On podem comprar les ofertes del lliure mercat? Doncs en el següent enllaç a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que  és l’organisme públic, amb personalitat jurídica pròpia, independent del Govern i que està sotmès al control parlamentari que promou i defensa el bon funcionament de tots els mercats en interès dels consumidors i de les empreses.

En concret, aquest organisme  té un enllaç a un comparador de tarifes que podeu veure en aquest enllaç extern.

La normativa que regula les  tarifes del gas, sobre les que ja vaig parlar en un altre article del blog és regula a l’article 27 del  Reial Decret 949/2001, de 3 d’agost, pel qual es regula l’accés de tercers a les instal·lacions gasistes i s’estableix un sistema econòmic integrat del sector de gas natural.

Les persones consumidores, pertanyen al que es coneix com a grup 3, que correspon a la connexió a un gasoducte quan la pressió de disseny sigui inferior o igual a 4 bars.

Dins d’aquesta tarifa es distingiran les següents per volum de consum:
Tarifa 3.1: consum inferior o igual a 5.000 kWh / any.
Tarifa 3.2: consum superior a 5.000 kWh / any i inferior o igual a 50.000 kWh / any.
Tarifa 3.3: consum superior a 50.000 kWh / any i inferior o igual a 100.000 kWh / any.
Tarifa 3.4: consum superior a 100.000 kWh / any.

Quina tarifa escollim? Doncs, això depèn de les nostres necessitats. A títol orientatiu, si tenim un habitatge amb   cuina i escalfador de gas natural podem escollir la “Tarifa 3.1” si a més tenim calefacció, podem escollir la “  Tarifa 3.2” i si la nostra casa es troba ubicada en una zona molt freda llavors, escollirem la “Tarifa 3.2”.

Per a cadascuna de les tarifes d’aquest grup es determinarà un terme fix en euros / mes i un terme variable aplicable als kWh consumits per l’usuari. Els termes fixos seran determinats prenent en consideració els teòrics factors de càrrega per a cada grup de consumidors .

Al moment d’escriure aquest article és vigent la “Ordre ETU/1283/2017, de 22 de desembre, per la qual s’estableixen els peatges i cànons associats a l’accés de tercers a les instal·lacions gasistes i la retribució de les activitats regulades per a l’any 2018”.

 2018
Consum anual:
terme fix (Tfij)  (euro/client i mes) terme variable (Tvij)  (euro/kWh)
Peatge 3 (P <= 4 bar)
3.1 <= 5.000 kWh / any 2,53 0,029287
3.2 > 5.000 i <= 50.000 kWh / any 5,79 0,022413
3.3 > 50.000 i <= 100.000 kWh / any 54,22 0,016117
3.4 > 100.000 kWh / any 80,97 0,013012

A partir d’aquests preus, les comercialitzadores poden establir preus per a les persones consumidores, d’acord amb el principi de lliure competència.

En aquests casos cal mirar els preus que ens ofereixen les  comercialitzadores, tant pel que fa als termes fixos com els variables, i si són menors que els que ens ofereix les tarifes TUR podria ser una bona oferta.

Cal mirar també d’ajustar el tipus de tarifa a les nostres necessitats, perquè ja veiem que a més m3 contractats, més gran és l’import del terme fix que cal pagar cada mes.

Les tarifes d’últim recurs -TUR-

No tothom pot acollir-se a les tarifes d’últim recurs –TUR i això s’estableix al Reial decret 104/2010, de 5 de febrer, pel qual es regula la posada en marxa del subministrament d’últim recurs en el sector del gas natural. Però totes les persones consumidores que tinguin tarifes T3.1 i T3.2  poden acollir-s’hi.

El sistema de càlcul d’aquesta tarifa ha d’incloure de forma additiva el cost de la primera matèria, els peatges d’accés que corresponguin, els costos de comercialització i els costos derivats de la seguretat de subministrament.

Donat que els preus del gas en les modalitats TUR varien de forma periòdica en el transcurs de l’any, podeu consultar la revisió de les tarifes en aquest enllaç extern de la Secretaria d’Estat de l’Energia per contrastar els valors reals en el moment que us interessi. També podeu consultar l’enllaç extern al portal de l’Institut Català de l’Energia.  

A la data de publicació d’aquest article, s’aplica la Resolució de 26 de desembre de 2017, de la Dirección General de Política Energética y Minas , en vigor des del dia 1 de gener de 2018.

 Tarifes terme fix terme variable
d’últim recurs Consum (euro / client i mes) (euro / kWh)
TUR.1 <= 5.000 kWh / any 4,28 0,05371476
TUR.2 > 5.000 i <= 50.000 kWh / any 8,44 0,04684076

Són causes de resolució dels contractes a tarifes –TUR- les següents:

  1. La sol·licitud de baixa per part de l’usuari, o el canvi de l’usuari al mercat liberalitzat.
  2. Per a un mateix punt de subministrament, si un consumidor amb títol just per a aquest punt sol·licita la formalització d’un nou contracte, la resolució del contracte anterior és automàtica sempre que no hi hagi cap deute contret.
  3. La interrupció del subministrament durant més de dos mesos des de la data de suspensió.
  4. La suspensió del subministrament en els casos de frau dóna lloc a la resolució automàtica del contracte.

Contractació, canvis de comercialitzadores i baixes en el subministrament

Aquestes qüestions es regulen als articles 37 a 40 del Reial Decret 1434/2002, de 27 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions de gas natural

Les condicions del contracte

La  durada dels contractes de subministrament a tarifa és anual i es prorroga tàcitament per terminis iguals.

No obstant això, el consumidor es pot donar de baixa en el subministrament abans d’aquest termini,sempre que ho comuniqui fefaentment a l’empresa distribuïdora amb una anticipació mínima de sis dies hàbils a la data en la qual vulgui la baixa del subministrament, tot això sense perjudici de les condicions econòmiques que resultin en aplicació de la normativa tarifària vigent.

El consumidor té dret que l’empresa distribuïdora l’informi i l’assessori en el moment de la contractació, amb les dades que li faciliti, sobre la tarifa i el cabal màxim diari contractat més convenient, i altres condicions del contracte, i pot elegir la tarifa que consideri convenient, entre les oficialment aprovades, tenint en compte la pressió màxima de disseny del gasoducte al qual estigui connectat.

Les empreses distribuïdores estan obligades a atendre les peticions de modificació de tarifa i cabal diari màxim contractat. Al consumidor que hagi canviat voluntàriament de tarifa o de cabal diari màxim contractat, se li pot negar passar a una altra mentre no hagin transcorregut, com a mínim, dotze mesos ,excepte si es produeix algun canvi en l’estructura tarifària que l’afecti.

Per a un punt de subministrament, el consumidor que estigui al corrent de pagament pot traspassar el seu contracte a un altre consumidor que n’hagi de fer ús en condicions idèntiques. El titular ho ha de posar en coneixement de l’empresa distribuïdora mitjançant una comunicació que permeti de tenir constància als efectes d’expedició del nou contracte.

Per a la subrogació en drets i obligacions d’un contracte de subministrament a tarifa n’hi ha prou amb la comunicació que permeti tenir-ne constància a l’empresa distribuïdora als efectes del canvi de titularitat del contracte.

En els casos en què l’usuari efectiu del combustible, amb títol just, sigui una persona diferent del titular que consta al contracte, pot exigir, sempre que estigui al corrent de pagament, el canvi a nom seu del contracte existent, sense més tràmits. L’empresa distribuïdora no ha de percebre cap quantitat per l’expedició dels nous contractes que derivin dels canvis de titularitat assenyalats als punts anteriors, sempre que no es requereixin actuacions a les instal·lacions del client.

Tot i així, per modificar contractes d’usuaris connectats a gasoductes de pressió inferior a 4 bar, amb una antiguitat superior a vint anys, les empreses distribuïdores han de verificar les instal·lacions, i en aquest cas estan autoritzades a cobrar els drets de verificació vigents. Si un cop feta la verificació es comprova que les instal·lacions no compleixen les condicions tècniques i de seguretat reglamentàries vigents en la data del traspàs, l’empresa distribuïdora ha d’exigir l’adaptació de les instal·lacions i la presentació del butlletí corresponent de l’instal·lador.

Els drets de les persones usuàries dels subministrament de gas natural

Aquests drets es regulen a l’article 57.bis de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs, modificada pel Reial decret llei 13/2012, de 30 de març, pel qual es transposen directives en matèria de mercats interiors d’electricitat i gas i en matèria de comunicacions electròniques, i pel qual s’adopten mesures per a la correcció de les desviacions per desajustos entre els costos i els ingressos dels sectors elèctric i gasista.

Els consumidors tenen els següents drets:

ABANS DE CONTRACTAR CAL SABER QUE TENIM DRET A:

  • Realitzar adquisicions de gas en els termes que estableix la Llei.
  • Escollir el subministrador per a la compra del gas natural.
  • Les condicions de contractació han de ser equitatives i s’han de donar a conèixer amb antelació. En qualsevol cas, cal comunicar aquesta informació abans de la formalització o confirmació del contracte. Quan els contractes es formalitzin a través d’intermediaris, la informació s’ha de comunicar així mateix abans de la formalització del contracte.

A L’HORA DE SIGNAR EL CONTRACTE AQUEST HA D’ESPECIFICAR:

  • la identitat i l’adreça del subministrador,
  • els serveis prestats,
  • el nivell de qualitat proposat i el termini per a la connexió inicial,
  • el tipus de servei de manteniment que s’ofereixi,
  • la forma d’obtenir informació actualitzada sobre totes les tarifes aplicables i les despeses de manteniment,
  • la durada del contracte, les condicions per a la renovació i la rescissió dels serveis i del contracte i, quan estigui permès, el desistiment del contracte sense costos,
  • els acords de compensació i reemborsament aplicables si no es compleixen els nivells de qualitat contractats, inclosa la facturació incorrecta i endarrerida,
  • el mètode per iniciar un procediment de resolució de conflictes
  • la informació sobre els drets dels consumidors, fins i tot la relativa a la tramitació de les reclamacions i tota la informació referent als seus drets, clarament comunicada mitjançant les factures o els llocs d’Internet de les companyies de gas natural.

TENIM DRET A:

  • Ser degudament avisats de qualsevol intenció de modificar les condicions del contracte i informats del seu dret a rescindir el contracte quan rebin l’avís. Els comercialitzadors han de notificar directament als seus clients qualsevol augment dels preus, en el moment adequat i no més tard d’un període normal de facturació després que hagi entrat en vigor l’augment, de forma transparent i comprensible. Els clients poden rescindir el contracte sense cap cost si no accepten les noves condicions que els hagi notificat el seu comercialitzador de gas. g) Rebre informació transparent sobre els preus, tarifes i condicions generals aplicables a l’accés i a l’ús dels serveis de gas.
  • Poder escollir lliurement la forma de pagament, de manera que no es produeixi cap discriminació indeguda entre consumidors. Els sistemes de pagament anticipat han de ser justos i han de reflectir adequadament el consum probable. Qualsevol diferència en les condicions ha de reflectir els costos que suposen per al proveïdor els diferents sistemes de pagament. Les condicions generals han de ser equitatives i transparents. S’han d’explicar en un llenguatge clar i comprensible i no han d’incloure obstacles no contractuals per a l’exercici dels drets dels clients, per exemple, una documentació contractual excessiva. S’han de protegir els clients contra els mètodes de venda abusius o equívocs.
  • Canviar de subministrador sense cap cost.
  • Disposar de procediments per tramitar les seves reclamacions. Concretament, tots els consumidors tenen dret a un bon nivell de servei i de tramitació de les reclamacions per part del subministrador del servei de gas. Tals procediments de solució extrajudicial han de permetre la resolució equitativa i ràpida dels litigis, preferiblement en un termini de tres mesos, i han de preveure, quan estigui justificat, un sistema de reemborsament i/o compensació. Sempre que sigui possible, els procediments en qüestió s’han d’ajustar al que disposa la Recomanació 98/257/CE de la Comissió, de 30 de març de 1998, relativa als principis aplicables als òrgans responsables de la solució extrajudicial dels litigis en matèria de consum, com és el sistema arbitral de consum.
  • Per als clients connectats a la xarxa de gas, ser informats dels seus drets a que se’ls subministri, d’acord amb el que disposa la legislació nacional aplicable, gas natural d’una determinada qualitat a preus raonables.
  • Tenir a la seva disposició les seves dades de consum i poder donar accés, mitjançant un acord explícit i gratuït, a les dades de mesurament a qualsevol empresa de subministrament registrada. La part encarregada de la gestió de dades està obligada a facilitar aquestes dades a l’empresa, utilitzant els formats i procediments desenvolupats per reglament. No es poden facturar al consumidor costos addicionals per aquest servei.
  • Ser informats adequadament del consum real de gas i dels costos corresponents amb la freqüència que s’estableixi per reglament, de manera que els permeti regular el seu propi consum de gas. La informació s’ha de facilitar amb el temps suficient, tenint en compte la capacitat de l’equip de mesura del client. No es poden facturar al consumidor costos addicionals per aquest servei.
  • Rebre una liquidació del compte després de qualsevol canvi de subministrador de gas natural, en el termini màxim de sis setmanes a partir de la data del canvi de subministrador.
  • Accedir a les instal·lacions propietat de tercers, de regasificació, emmagatzematge, transport i distribució, en els termes que preveu la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs, i la normativa que la desplegui.

ATENCIÓ I SERVEI

  • Sol·licitar la verificació del bon funcionament dels equips de mesura del seu subministrament.
  • Disposar d’un servei d’assistència telefònica facilitat pel distribuïdor al qual estiguin connectades les seves instal·lacions, en funcionament les vint-i-quatre hores del dia, al qual es puguin dirigir davant possibles incidències de seguretat en les seves instal·lacions. Dit número ha de figurar clarament identificat en les factures i en tot cas l’ha de facilitar el comercialitzador al consumidor.

Les reclamacions

L’article 61 del Reial Decret 1434/2002, de 27 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions de gas natural, estableix que les reclamacions o discrepàncies que se suscitin en relació amb el contracte de subministrament a tarifes o amb les facturacions que en derivin han de ser resoltes administrativament per l’òrgan competent en matèria d’energia de la comunitat autònoma o ciutats de Ceuta i Melilla, en el territori de les quals s’efectuï el subministrament, independentment de les actuacions en via jurisdiccional que es puguin produir a instància de qualsevol de les parts.

En el cas de Catalunya, l’òrgan competent és la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial (Servei d’Hidrocarburs)-

Adreça: Carrer de Pamplona, 113 08018 Barcelona Telèfon 93 484 94 00 Fax 93 484 95 68
La Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, no té competències per pronunciar-se sobre la reclamació dels perjudicis econòmics de l’incident, però pot recollir informació i aquesta pot constituir prova davant els tribunals ordinaris, que seran els competents per estudiar el fons de l’assumpte.

Llegir i interpretar les factures del gas

Les factures del gas han de complir amb el que estableix l’article 53 del Reial Decret 1434/2002, de 27 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions de gas natural

El contingut obligatori a les factures de les persones consumidores domèstiques

Les persones consumidores domèstiques són aquelles que tenen un consum inferior a 50.000 kWh / any i si estan al mercat regulat –TUR-, el govern fixa un model obligatori.

Però en tot cas, el contingut que  les empreses comercialitzadores han d’incloure a les factures que adrecen a les persones consumidores han de fer constar la informació següent:

a) Codi d’identificació universal del punt de subministrament (CUPS).
b) Data d’emissió de la factura.
c) Període al qual correspon la facturació i lectures del comptador en aquest període.
d) Consum de gas facturat per aquest període.
e) Indicació de si el volum facturat és real o estimat.
f) Tarifes aplicades i, si s’escau, disposicions oficials en què es van aprovar i dates de publicació en el “Butlletí Oficial de l’Estat”.
g) Pressió de subministrament i factors de conversió de poder calorífic aplicat, amb la seva justificació. En particular haurà de figurar la direcció de la pàgina web publicada pel gestor tècnic del sistema on el consumidor pugui verificar el PCS de facturació corresponent al seu terme municipal.
h) Descripció detallada de la regularització en cas d’haver-se realitzat una estimació del consum en períodes precedents.
i) Indicació dels percentatges corresponents a la imputació de costos destinats a la retribució del gestor tècnic del sistema les taxes aplicables per la prestació de serveis i realització d’activitats en relació amb el sector de gas natural, si escau.
j) Telèfon gratuït d’atenció d’urgències del distribuïdor.
k) Historial de consum facturat del punt de subministrament durant els dos últims anys o des de la data disponible en cas d’haver-se iniciat el subministrament per l’empresa amb posterioritat.
l) En les factures dels comercialitzadors als consumidors, a més, haurà de figurar la tarifa d’accés a què estigui acollit el subministrament.
Així doncs, en les factures del gas trobarem desglossats els  diferents conceptes:
Quantitat corresponent al consum de gas expressada en Kwh,  malgrat que el consum és en m3, el que es fa es convertir aquests m3 en energia, pel que es multiplica el volum de gas consumit per un factor de conversió en energia (aquest valor de conversió s’aprova entre les empreses i el govern i es pot consultar a l’enllaç d’Enagas).
El terme fix, que no depèn del consum, sinó que fa referència als drets que es paguen per estar connectats a la xarxa de gas i depèn de la tarifa contractada (a més gas, més elevat).
Els impostos, que no depenen de la comercialitzadora, sinó de l’Estat (són el 21% de l’IVA i l’impost especial d’hidrocarburs. Cal tenir en compte que primer s’aplica l’impost especial d’hidrocarburs sobre els Kwh facturats i després s’hi torna a aplicar l’IVA perquè forma part de la base imposable de l’IVA).
Si hi ha altres serveis contractats (com manteniment…)
El lloguer del comptador (cas que no sigui de propietat)

Els tràmits i les incidències amb les empreses comercialitzadores de gas

Com canviar de subministrador?

Aquest aspecte es regula a l’article 44 del Reial Decret 1434/2002, de 27 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions de gas natural, que estableix que qualsevol consumidor amb subministrament de gas natural pot sol·licitar, per si mateix o mitjançant l’empresa comercialitzadora que vagi a subministrar, un canvi de subministrador.

Les sol·licituds de canvi de subministrador han de recollir com a mínim la informació següent:

a) Data de la sol·licitud o comunicació.

b) Identificació del consumidor: CIF / NIF del client, nom, domicili.

c) Identificació del punt de subministrament.

d) Conformitat del client amb el canvi de subministrador.

e) Empresa que està realitzant el subministrament.

f) Empresa que realitzarà el subministrament.

g) Empresa responsable de la mesura.

h) Característiques i propietat dels equips de mesura.

i) Condicions de la nova contractació (Tarifa, Peatges, etc.), que permetin efectuar la facturació del consum i / o els peatges associats.

j) Durada i tipus de contracte.

Per a subministraments a pressió inferior o igual a 16 bar la sol·licitud es presentarà a l’empresa distribuïdora, la qual procedirà a la validació de la mateixa, comprovant que les dades que hi figuren es corresponen amb els recollits a la base de dades, a què fa referència l’article 43, i que el nou subministrador està degudament autoritzat per exercir aquesta activitat. En aquells subministraments que suposin un consum anual unitari superior a 10 GWh de demanar així mateix la validació puntual de les sol·licituds per part dels transportistes propietaris d’instal·lacions d’entrada al sistema de transport i distribució.

Els transportistes revisaran les sol·licituds amb consums anuals inferiors a 10 GWh, de forma agrupada per comercialitzador i punt d’entrada per a realitzar les comprovacions als quals els habilita la reglamentació vigent en relació amb l’accés de tercers.

El termini màxim per a validació de sol·licituds serà de sis dies hàbils a partir de la recepció de la sol·licitud, i comunicar al sol·licitant les possibles deficiències dins del termini esmentat.

Per a subministraments a pressió superior a 16 bar les sol·licituds de canvi de subministrador es validaran i tramitar d’acord amb el que disposa el Reial Decret 949/2001, de 3 d’agost, pel qual es regula l’accés de tercers a les instal·lacions gasistes i s’estableix un sistema econòmic integrat del sector de gas natural.

En els casos en què hi hagi instal·lacions receptores comunes el titular sigui l’empresa distribuïdora i el consumidor se subministri a través d’una empresa comercialitzadora, serà l’empresa comercialitzadora la que aboni a l’empresa distribuïdora i facturar per compte del distribuïdor al client els drets de cobrament i obligacions de pagament, respectivament, que corresponguin.

En el cas dels subministraments a pressions iguals o inferiors a 4 bars, que són la majoria de les persones consumidores domèstiques, s’entendrà que el client ha donat la seva conformitat expressa per al canvi de subministrador sempre que aquesta sigui efectuada per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la mateixa, el que inclourà tant la contractació per escrit, com la contractació telefònica o l’electrònica, regulades pel Reial Decret 1906/1999, de 17 de desembre, pel qual es regula la contractació telefònica o electrònica amb condicions generals en desenvolupament de l’article 5.3 de la Llei 7/1998, de 13 d’abril, de condicions generals de la contractació. Tot això sense perjudici del compliment del que disposen els apartats 1, 2 i 3 del present article.

El comercialitzador ha de disposar en tot moment de la documentació que acrediti la voluntat del client de canviar de subministrador a favor seu, si bé, a efectes de validar el canvi, podrà ser suficient el traslladar en suport electrònic de la voluntat inequívoca del client.

L’Oficina de Canvis de Subministrador podrà exigir al comercialitzador tota la documentació que necessiti per assegurar l’adequada aplicació del procés i la seva autenticitat.

Canviar de mercat lliure a mercat regulat i a l’inrevés

Canvi d’un consumidor del mercat regulat al mercat liberalitzat.

L’article 45 Reial Decret 1434/2002, de 27 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions de gas natural, estableix que qualsevol consumidor que tingui el subministrament de gas natural amb tarifa regulada –TUR- pugui sol·licitar, el canvi a mercat lliure.

Per als consumidors amb un consum anual inferior a 100.000 kWh, un cop validada la sol·licitud, l’empresa distribuïdora ha de fer l’estimació del consum i liquidació del subministrament a tarifes, i comunicar a l’empresa comercialitzadora la data de canvi. La data de canvi coincidirà sempre amb el dia 1, 11 o 21 de cada mes, i el distribuïdor seleccionar la data de canvi més pròxima a la de la validació.

Per als consumidors amb un consum anual igual o superior a 100.000 kWh, un cop validada la sol·licitud, l’empresa distribuïdora ha de fer el mesurament i liquidació del subministrament a tarifes, i comunicar a l’empresa comercialitzadora la data del canvi. La data de canvi coincidirà amb la data real de lectura, que s’efectuarà durant els cinc últims dies hàbils de cada mes, i el distribuïdor seleccionar la data de canvi més pròxima a la de la validació.

Per consumidors amb telemesura la data de canvi s’efectuarà dins dels sis dies hàbils posteriors a la data de validació de la sol·licitud.

El canvi del subministrament a tarifes al mercat liberalitzat no suposarà el reconeixement de cap cost per al consumidor ni per a l’empresa comercialitzadora.

La factura de liquidació del subministrament inclourà exclusivament els imports corresponents al subministrament fins a la data del canvi qualsevol altre contracte existent entre el consumidor i el distribuïdor no es veurà afectat pel pas al mercat liberalitzat, i pot mantenir-se o rescindir d’acord amb les condicions contractuals.

El canvi al mercat liberalitzat d’un consumidor suposarà de forma automàtica i a partir de la data del mateix la modificació del corresponent contracte d’accés al sistema de transport i distribució del comercialitzador i la facturació a aquest, dels corresponents peatges. Aquesta modificació no és aplicable als contractes d’accés a plantes de regasificació, emmagatzematges ni d’entrada al sistema de transport i distribució, que romandran en les mateixes condicions establertes en els contractes subscrits per cada comercialitzador.

Un cop dins del mercat liberalitzat també podem canviar d’empresa

L’article 46 Reial Decret 1434/2002, de 27 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions de gas natural, estableix que qualsevol consumidor el subministrament venia realitzant-se en el mercat liberalitzat podrà sol·licitar, per si mateix o per mitjà de la nova comercialitzadora, a la distribuïdora que tingués assignat el punt de subministrament el canvi de comercialitzador, aportant la conformitat del consumidor.

Per als consumidors amb un consum anual inferior a 100.000 kWh, un cop validada la sol·licitud, la distribuïdora ha de fer l’estimació del consum i comunicar a la comercialitzadora que feia el subministrament i a la nova comercialitzadora la data del canvi. La data de canvi coincidirà sempre amb el dia 1, 11 o 21 de cada mes, i el distribuïdor seleccionar la data de canvi més pròxima a la de la validació.

Per als consumidors amb un consum anual igual o superior a 100.000 kWh, un cop validada la sol·licitud, l’empresa distribuïdora ha de fer el mesurament i comunicar a la comercialitzadora que feia el subministrament i a la nova comercialitzadora la data del canvi. La data de canvi coincidirà amb la data real de lectura que s’efectuarà durant els cinc últims dies hàbils de cada mes, i el distribuïdor seleccionar la data de canvi més pròxima a la de la validació.

Per consumidors amb telemesura la data de canvi s’efectuarà dins dels sis dies hàbils posteriors a la data de validació de la sol·licitud.

El canvi de comercialitzador suposarà de forma automàtica i a partir de la data del mateix la modificació dels corresponents contractes d’accés al sistema de transport i distribució dels comercialitzadors afectats. Aquesta modificació no és aplicable als contractes d’accés a plantes de regasificació, emmagatzematges ni d’entrada al sistema de transport i distribució, que romandran en les mateixes condicions establertes en els contractes subscrits per cada comercialitzador.

Tornar del mercat liberalitzat al mercat regulat

L’article 47 del Reial Decret 1434/2002, de 27 de desembre, estableix que qualsevol consumidor podrà sol·licitar al seu distribuïdor el canvi al mercat regulat.

Per poder sol·licitar el canvi del mercat liberalitzat al mercat regulat s’hauran de complir les següents condicions:

a) Els consumidors el consum anual sigui superior o igual a 100 milions kWh hauran de romandre en el mercat liberalitzat per un període mínim de tres anys i hauran de realitzar la sol·licitud de canvi a l’empresa distribuïdora amb una antelació mínima de sis mesos a la data prevista de canvi de subministrador.

La comptabilització del període de tres anys s’iniciarà amb l’entrada en vigor d’aquest Reial decret o en la data de canvi en el cas que el pas al mercat liberalitzat es realitzi amb posterioritat.

b) Els consumidors connectats a un gasoducte la pressió de disseny sigui superior a quatre bars i inferior o igual a 60 bars i el consum anual sigui inferior a 100 milions kWh hauran de realitzar la sol·licitud a l’empresa distribuïdora amb una antelació mínima de sis mesos a la data prevista per al canvi de subministrador.

c) Per a la resta dels consumidors no s’estableixen condicions prèvies (aquí és on estan la majoria de les persones consumidores)

Una vegada realitzat el retorn a tarifa el consumidor ha de romandre almenys un any en el sistema regulat.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal  com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

 

 

Anuncis

About Francesc Xavier Sánchez Moragas

Llicenciat en dret. Assessor i formador. Especialista en temes de disciplina del mercat i drets de les persones consumidores.

Posted on 18 Març 2018, in gas, SERVEIS BÀSICS and tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: