Author Archives: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Com salvar el món amb les joguines responsables (IV part). Les joguines solidàries i sostenibles

En un article anterior parlava de la responsabilitat de la família a l’hora de fer una compra responsable de les joguines, prenent com a referència el potencial que les joguines tenen en l’establiment dels valors i el desenvolupament de la personalitat dels infants i adolescents. podeu consultar aquest article en el següent enllaç.

Ara parlarem d’algunes iniciatives empresarials i d’associacions de la societat civil per tal d’ajudar a fer visibles les joguines que incorporen els  valors socials de la diversitat i també els valors de la sostenibilitat i la reducció de residus.

Joguines igualitàries

Igualtat i diversitat intel·lectual i funcional

En un altre article d’aquest bloc ja vam comentar que mitjançant el joc els infants poden reproduir les situacions de la seva vida, en un entorn controlat per ells mateixos, reproduir els fets i mirar d’entendre’ls, amb el que hi ha una millora de l’autoestima i una disminució de les seves angoixes.

Ara bé, és evident que encara estem lluny que sigui habitual que les joguines incorporin persones invidents, amb falta d’audició, amb mobilitat reduïda o que pateixin alguna malaltia com el càncer.

Fixeu-vos amb aquest anunci del fabricant de telèfon mòbil Huawei Mobile, que aquest Nadal 2018 ha presentat una app que permet als infants traduir els contes al llenguatge dels signes.

Amb aquest video es visualitza i es dona a conèixer els problemes amb que s’ha d’enfrontar una nena amb problemes auditius i les dificultats que això li comporta per aprendre a llegir i per tant, poder gaudir de contes i joguines com la resta d’infants.

Cal que reflexionem sobre la diversitat que ens envolta i les diferents situacions amb les que es troben nens i nenes amb diversitats funcionals i intel·lectuals diferents, perquè si hem dit que  la joguina ajuda al nen i a la nena a reproduir i a entendre situacions que li passen a ell o ella en primera persona  o a un amic o amiga, per què no hi ha joguines que reflecteixin aquestes situacions i que ajudin a visualitzar-les de forma empàtica per la resta d’infants i persones adultes aquestes situacions?

Certs estudis indiquen que els ninots que representen la diversitat afavoreixen el desenvolupament dels nens augmentant la seva empatia cap als altres i això es pot treballar  amb un enfocament d’educació conscient dels prejudicis, de l’aprenentatge actiu que es coneix com a  PDA (The Persona Doll Approach). El PDA aborda les diferents qüestions relacionades amb la diversitat i la discriminació i sobretot relacionades amb la discapacitat.

Si no hi ha joguines que s’assemblin a la nostra realitat, els nens i nenes no s’hi poden sentir identificats i la resta de persones és fàcil que ignori aquestes situacions i no actuï per reduir les injustícies i les desigualtats.

Hi ha una organització sense ànim de lucre del Regne Unit que fa campanya per la diversitat de les joguines i per la representació de les discapacitats perquè les nenes i nens amb diversitat funcional o intel·lectual es puguin veure reflectits en les joguines amb què juguen. “Toy Like Em” (Una joguina com jo), és una organització que es va establir a l’any 2015 per la periodista de la BBC i escriptora per a nens Rebecca Atkinson, qui també utilitza audiòfons per escoltar millor.

Aquest any 2018 s’ha creat una nova joguina, la “Mia” http://www.toylikeme.org/, una nina amb un implant auditiu que ha guanyat divesos premis.

Playmobil UK va ser una de les empreses que va fer una aposta per la diversitat funcional i va llençar un conjunt de Playmobil que inclou personatges amb discapacitat, factor que ajuda a visualitzar la diversitat real de la nostra societat.

A data de 06/12/2018 al portal oficial de venda online de Playmobil España, només he trobat aquests productes relacionats amb diversitat funcional: https://www.playmobil.es/nino-en-silla-de-ruedas/6663.html per tant encara és molt difícil poder disposar d’aquest tipus de joguina.

També hi ha iniciatives per fer nines i ninots per a nens i nenes amb síndrome de Down, perquè també ajuden a identificar-se amb la joguina i a reproduir les situacions que van succeint en el dia a dia. Aquesta iniciativa és de l’empresa hoptoys que fabrica joguines per diversitat intel·lectual i funcional.

En el seu portal oficial podreu trobar multitud de joguines adequades a totes les necessitats.

La que ara comentem la podem veure al següent enllaç:  https://www.bloghoptoys.es/carla-y-pablo-los-munecos-excepcionales/

Pel que fa a nens i nenes que pateixen un càncer, també trobareu informació al següent enllaç extern de la fundació “Juegaterapia”  https://www.juegaterapia.org/babypelones/, on veureu com comercialitzen les nines i ninots que una empresa ha creat per a aquesta fundació, els “Baby Pelones” que tenen dos objectius fonamentals.

El primer és que  els nens i les nenes que segueixen un tractament de quimioteràpia puguin relativitzar un dels més grans i més visibles signes de la seva malaltia, la pèrdua del cabell i com que les nines porten el cap cobert per diferents mocadors els nens i les nenes poden sentir-se identificats i utilitzar les nines i ninots per intentar reproduir les situacions que viuen en el seu dia a dia, d’una forma més controlada.

A banda d’aquesta funció també tenen un objectiu solidari, perquè tots els beneficis de les seves vendes s’inverteixen en investigació contra el càncer i per seguir construint jardins als terrats en desús de diferents hospitals.

Igualtat de gènere

Recordeu que els estereotips de gènere són a la base de la discriminació entre homes i dones i contribueixen a justificar-los i a perpetuar-los, per aquest motiu millor adquirir joguines que no atribueixen uns rols fixats sobre els comportaments pretesament «correctes» o «normals» de les persones en un context determinat en funció del sexe al qual pertanyen. Tots els nens i nenes han de ser lliures d’escollir i jugar amb i de la manera que prefereixin.

Podeu trobar més informació sobre les pràctiques empresarials en aquest àmbit a l’anterior article d’aquest bloc.

Les joguines sostenibles

Ja vaig comentar que les joguines, malgrat que han existit en moltes cultures i tenen una llarga història, no s’han popularitzat realment com a productes de consum, fins que van arribar el materials plàstics i la seva producció s’ha pogut fer en cadena, doncs abans eren un producte quasi artesanal reservat quasi exclusivament a les classes socials més benestants.

D’aquesta manera, les grans superfícies s’han omplert de joguines que normalment estan fetes amb materials plàstics, moltes d’elles funcionen amb piles i se’ns presenten amb grans embalatges.

Algunes botigues especialitzades han començat a oferir joguines ecològiques per oferir productes més sostenibles.

Ara bé, ens hem de preguntar: Existeixen realment joguines ecològiques ?

Actualment i des d’un punt de vista legal, no es pot parlar de joguines ecològiques, però si de joguines sostenibles.

Penseu que posar un adjectiu de “joguina ecològica” a banda de bones intencions, també crea certa confusió i desprotecció a les persones consumidores que no saben realment quina fiabilitat tenen aquestes denominacions.

Per posar un exemple, podem parlar de menjar ecològic perquè hi ha una norma que fixa que s’ha d’entendre per productes alimentaris ecològics, en defineix les seves característiques obligatòries i crea un distintiu de qualitat per tal que les persones consumidores les puguin diferenciar de la resta:

Exemple del cas dels productes ecològics d’alimentació:

Normativa: Reglament CE/834/2007, del Consell, de 28 de juny, sobre producció i etiquetatge dels productes Ecològics i pel qual es deroga el Reglament CEE/2092/91a)Reglament (UE) núm º 271/2010 de la Comissió, de 24 de març de 2010, que modifica el Reglament (CE) 889/2008 pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del Reglament (CE) 834/2007 del Consell, pel que fa al logotip de producció ecològica de la Unió Europea,

Obligacions que s’imposen als productes ecològics «bio» i «eco»: La producció ecològica té la seva base en el disseny i la gestió adequada dels processos biològics basats en sistemes ecològics que utilitzin recursos naturals propis del sistema mitjançant mètodes que utilitzin organismes vius i mètodes de producció mecànics, desenvolupin cultius i una producció ramadera vinculats al sòl o una aqüicultura que respecti el principi de l’explotació sostenible de la pesca, excloguin l’ús d’OMG i productes produïts a partir de o mitjançant OMG, llevat de medicaments veterinaris, que estiguin basats en l’avaluació de riscos, i en l’aplicació de mesures cautelars i preventives, si escau la restricció del recurs a mitjans externs.

Però en el cas de les joguines parlem de productes industrials i en aquests casos quin etiquetatge haurien de portar les joguines per poder-les considerar ecològiques?

En aquest cas tenim l’etiqueta que es coneix popularment com a “flor europea”o “eco label”, que és un logotip oficial, malgrat que voluntari, que atorguen entitats oficials i acredita a les persones consumidores que s’han aplicat els criteris de sostenibilitat en tot el cicle de vida del producte, en relació a l’ús de recursos i energia, soroll, emissions a l’aire, aigua o sòl, eliminació dels residus i efecte sobre els ecosistemes.

Per tant, la presència de l’etiquetatge “eco label” fa una referència a tot el sistema de gestió ambiental de les empreses que fabriquen les joguines i els impactes que tenen en el medi ambient, però no han de ser joguines especialment de fusta ni de productes “naturals”, perquè el que acrediten aquests productes, amb la seva etiqueta, són bones pràctiques ambientals i per tant, d’alguna manera, estaríem davant de joguines sostenibles.

Normativa: Reglament (CE) núm. 66/2010 del Parlament i del Consell de 25 de novembre relatiu a l’etiqueta ecològica de la UE i posteriorment modificat pel Reglament (UE) núm. 7882/2013 de la Comissió de 14 d’agost de 2013 i al Reial Decret 234/2013 de 5 d’abril, estableix les condicions d’aplicació del Reglament (CE) núm. 66/2010 a l’estat espanyol.

Disposar de l’Etiqueta ecològica implica haver complert uns criteris ambientals selectius, transparents i amb prou informació i base científica perquè els consumidors i usuaris puguin triar aquells productes o serveis que l’incorporen. Amb aquesta elecció, les persones consumidores  s’asseguren de triar les opcions que redueixen els efectes ambientals adversos i contribueixen a l’ús eficaç dels recursos.

Un altre cosa són  les joguines fetes amb materials més naturals, com la roba i la fusta

En aquests casos podem buscar els distintius voluntaris que ens garanteixin que, tant la roba utilitzada com la fusta amb la que s’han fet les joguines, s’han obtingut aplicant criteris de sostenibilitat.

Tenim diferents etiquetatges de fustes sostenibles i també de fabricacio sostenible de contes i joguines de cartró.

Certificació FSC

Si una joguina porta aquest logotip a la seva capsa podem estar segurs que la fusta de la joguina procedeix de boscos on s’ha fet una bona de sostenibilitat social i mediambiental, i que en el procés fins a arribar al consumidor s’ha tingut en compte a totes les parts implicades: productors, comunitats indígenes i treballadors. Per tant aquesta etiqueta porta implícits valors socials i ambientals.

Hi ha tres tipus d’etiquetes FSC

FSC 100%: L’etiqueta FSC 100% certifica que la fusta del producte prové íntegrament de boscos certificats pel FSC per seguir les bones pràctiques socials i ambientals.
FSC RECICLAT: L’etiqueta FSC Reciclatge vol dir que tota la fusta o el paper del producte procedeix de material recuperat (reutilitzat).
FSC MIXT:  L’etiqueta FSC Mixt vol dir que la fusta del producte procedeix de boscos certificats FSC, que és de material reciclat o que és de fusta controlada.

L’organisme FSC –Forest Stewarship Council– és una organització internacional sense ànim de lucre que es va fundar el 1993 i en formen part tant els industrials i explotadors forestals, com els grups socials i ambientals, organitzacions de pobles indígenes , grups comunitaris amb interessos forestals i organitzacions certificadores de productes forestals de tot el món.

Podem obtenir més informació al seu enllaç extern internacional : https://ic.fsc.org/es/choosing-fsc/fsc-labels i en el seu enllaç a Espanya: https://es.fsc.org/es-es

Certificació PEFC

El PEFC –Programme for the endorsement of Forest Certification– és una certificació que promou la gestió sostenible dels boscos europeus per aconseguir un equilibri social, econòmic i mediambiental.

Aquesta gestió té en compte de forma transversal les exigències dels diferents usos i funcions, tant en muntanyes protegides, productius i recreatius, ja siguin pinedes, suredes, pollancredes, rouredes, fagedes, savinars o altres.

La Norma de Gestió Forestal Sostenible s’acorda entre tots els interessats en la gestió forestal, desenvolupant els Criteris i Indicadors de sostenibilitat aprovats pels governs en els processos ministerials.

La norma espanyola de Gestió Forestal Sostenible és la Norma UNE 162.002, que ha estat elaborada en el si de l’Entitat Nacional de Normalització (AENOR) en un procés obert a totes les parts interessades.

En aquest procés de desenvolupament normatiu participen propietaris forestals privats, públics, industrials forestals, comerciants, col·legis professionals, associacions de professionals, centres de recerca públics i privats, consultories, universitats, empreses d’aprofitaments forestals, sindicats i consumidors.

Les joguines com a residus

Un dels problemes de la nostra societat és el de l’obsolescència dels productes, perquè algunes vegades la indústria fabrica els seus productes perquè s’espatllin just passat el període de garantia i el producte s’hagi de tornar a comprar, afectant l’economia familiar i el medi ambient, en haver generat un residu innecessari.

En altres ocasions la joguina funciona molt de temps, però són els anuncis els que posen de moda noves joguines que fan que els infants considerin que la seva joguina vella ja no sigui interessant. En aquestes ocasions una millor alternativa a llençar-los i per tant, contaminar el medi ambient, és regalar-los o donar-los a causes solidàries o a fer-ne un intercanvi. d’aquesta manera altres infants els poden aprofitar.

Fins i tot amb joguines trencades és podria donar una nova vida al producte, reparant-les i gaudint de la joguina d’una forma diferent, més creativa i desenvolupant les habilitats de nens i adults. Ara bé, en aquests casos cal anar amb precaució, perquè les joguines estan homologades i porten l’etiqueta “CE” perquè són conformes amb les normes de seguretat i cal tenir en compte que qualsevol modificació pot portar algun risc associat, pel que s’ha de meditar molt bé el que es fa.

Les piles

Moltes joguines funcionen amb piles i això té dos afectacions importants. la primera és sobre l’economia familiar, perquè en ocasions, el fet que la joguina funcioni amb piles encareix molt la joguina si es té en compte el seu consum anual. Per aquest motiu és bo pensar en comprar joguines amb bateries recarregables o bé comprar piles recarregables que són opcions per abaratir el cost a llarg termini i generar menys residus.

Recordeu que per seguretat, les joguines que porten piles han de situar-se un compartiment inaccessible als més petits i que per substituir les piles caldrà l’ajut dels adults, perquè normalment requerirà utilitzar un tornavís per obrir el compartiment.

Les piles contenen productes químics que no poden estar a l¡’abast dels infants i les piles de tipus “botó” són molt petites i se les podrien empesar amb el risc d’asfíxia que això implicaria.

El dia que la joguina s’hagi de llençar, cal tenir en compte que s’han de treure les piles i llençar-les per separat i pel que fa a les joguines de plàstic.

Podeu consultar en relació a aquests temes, la “1a Campanya d’Alternatives de Consum Responsable de Jocs i Joguines i Prenvenció de Residus” d’Espaiambiental coop al següent enllaç extern: http://lavidadelesjoguines.org/

Comerç Just

En un altre article d’aquest mateix bloc ja vaig parlar específicament del comerç just i si voleu podeu ampliar la vostra informació al següent enllaç.

Recordar ara que el  comerç just parteix de la base de les diferències que provoca l’actual sistema comercial mundial, entre els països del nord i els països del sud i vol ser un instrument per lluitar contra la pobresa que generen aquestes diferències, a l’hora que es vol  potenciar el desenvolupament sostenible, per tal de facilitar una participació equitativa dels països en desenvolupament en el sistema de comerç multilateral, garantir-los un accés estable i sostenible als mercats dels països del nord.

Les empreses de comerç just han de ser justes i transparents amb els seus proveïdors pel que és especialment important que les pràctiques comercials entre tots els actors siguin justes i tinguin en compte l’impacte que suposarien els incompliments contractuals. És molt rellevant que les relacions s’estableixin sobre uns vincles de confiança i solidaritat, evitant les competències deslleials, pel que cal complir sempre els contractes, en la qualitat,  en el temps i els termes estipulats, fent els pagaments sense demores i fins i tot en part, per avançat en un 50%.

Per tant, l’enfocament inicial del comerç just està més centrat en poder garantir una competència comercial més equitativa entre les empreses dels països menys desenvolupats amb les empreses dels països més desenvolupats.

Ara bé, poc a poc, el comerç just s’ha posicionat com un comerç de productes responsables i sostenibles i per tant, s’ha enfocat, més que al comerç internacional, al consum de productes amb valor social i  ambiental, o al que és el mateix, a productes vinculats als valors del  consum responsable.

Malgrat ser un distintiu voluntari, hi ha algunes iniciatives normatives per donar-li suport, com en el cas de la  Resolució del Parlament Europeu 2005/2245 (INI), de 6 de juliol de 2006, sobre comerç just i desenvolupament .

Actualment la Fair Trade Labelling Organisation International és qui agrupa als organismes independents de certificació que atorguen els distintius de comerç just.

Per poder etiquetar els productes amb un distintiu de comerç just, cal complir uns requisits que garanteixin un preu just al productor, transparència i traçabilitat, el respecte del medi ambient, la protecció dels drets humans, en particular dels drets de les dones i els nens, així com el respecte dels mètodes de producció tradicionals que afavoreixin el desenvolupament econòmic i social, entre d’altres.

També hi ha joguines interessants que porten associats els valors del comerç just.

Joguines i responsabilitat social corporativa

L’article 126-17 de la LLEI 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, estableix que la persona consumidora té dret a l’educació en matèria de consum, que té els objectius següents:

Contribuir a la formació integral de la persona, atenent el desenvolupament de la consciència individual i col·lectiva dels infants i els joves en:

Els hàbits del consum responsable, crític i actiu, cercant la informació, la reflexió, la solidaritat i la sostenibilitat en el consum de béns i serveis.

Per tant, les persones consumidores hem de saber buscar la informació per poder fer un consum responsable, que tal i com es defineix a l’article 111-2.l)  del Codi de Consum de Catalunya:

És el  consum moderat, informat, reflexiu i conscient de béns i serveis, tot tenint en compte els criteris de sostenibilitat cultural, ambiental, socioeconòmica i lingüística.

Per tant, amb aquests quatre articles que he publicat en aquest bloc, de la sèrie ” Com salvar el món amb les joguines responsables”

he intentat aportar elements de reflexió per poder decidir quines joguines comprar als nostres infants aplicant valors de responsabilitat social, però molts d’aquests valors no es fan evidents a les botigues i també requereixen un treball extra per a les persones que volen saber a quines empreses estan comprant.

Recordeu que la marca de l’empresa juga més un paper comercial diferenciador, que vol servir de suport als sentiments i emocions que l’empresa desitja que  les persones vinculin a aquesta marca i en canvi  la reputació és consolida amb el que realment aquestes persones pensen d’aquesta marca i de com aquesta queda més o menys legitimada.

Què han de fer les empreses per aconseguir una bona credibilitat i guanyar-se el reconeixement de les persones consumidores responsables?

Els factors que valorarem, d’acord amb tots els elements de reflexió que hem anat evidenciant en aquests quatre articles, en la reputació de les empreses seran les condicions de treball del seu personal, les relacions amb els clients, la responsabilitat ambiental, la capacitat tecnològica, la qualitat dels productes, la gestió econòmica, els principis ètics, els valors corporatius… per tant, dins de la reputació corporativa veiem com la responsabilitat social corporativa –RSC- ocupa un paper important.

A títol de cita  us deixo alguns enllaços d’empreses de joguines als seu portals corporatius on podreu veure què fan en temes de responsabilitat social corporativa:

•       Imaginarium: enllaç al seu web de RSE
•       Joguines Famosa: enllaç al seu web de RSE
•       Joguines Diset: enllaç al seu web de RSE
•       Joguines Lego: enllaç al seu web de RSE
•       Joguines Playmobil: enllaç al seu web de RSE

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal  com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap mena en aquest bloc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

Anem a comprar joguines apropiades a les edats dels infants, per evitar riscos que puguin afectar a la seva seguretat

Símbol de conformitat europea. La marca “CE” indica que el producte és presumptament segur.

Cada any hi han alertes de seguretat per joguines que no són segures i que podrien causar algun accident i posar en perill la salut dels infants.

Només cal seguir unes pautes de prevenció a l’hora d’anar a comprar joguines per poder evitar o reduir aquests perills.

Mireu bé si les joguines porten advertències de seguretat i si limiten l’edat dels infants per poder-les fer servir.

Penseu que l’edat la fixa el fabricant sota la seva responsabilitat després d’un procés d’auto classificació.

Però en tot cas sempre ha d’especificar l’edat mínima o màxima dels usuaris de les joguines i, si s’escau, la seva capacitat i el seu pes màxim o mínim, així com la necessitat d’assegurar-se que la joguina s’utilitzi únicament sota la supervisió d’adults.

Advertències

1.       Joguines d’activitat: «Només per a ús domèstic»
2.       Joguines funcionals: «Utilitzeu-les sota la vigilància directa d’un adult».
3.       Joguines químiques: «No convé per a nens de menys de (*) anys. Utilitzeu-la sota la vigilància d’un adult».
4.       Patins, patins de rodes, patins en línia, monopatins, patinets i bicicletes de joguina per a nens: «Convé utilitzar equip de protecció. No la utilitzeu en llocs amb trànsit».
5.       Joguines en aliments: «Conté una joguina. Es recomana la vigilància d’un adult.»
6.       Joguines destinades a utilitzar-se a l’aigua: «Utilitzeu-la només en aigua on el nen pugui estar dret i sota vigilància d’un adult.»
7.       Joguines destinades a ser suspeses a sobre d’un bressol, un parc o un cotxet per a nadons per mitjà de cordons, cordes, elàstics o corretges: «Per evitar possibles danys per estrangulament, aquesta joguina s’ha de retirar quan el nen comenci a intentar aixecar-se valent-se de mans i genolls.»
8.       Joguines que imiten màscares i cascos protectors: «Aquesta joguina no ofereix protecció».
9.       Embalatge per a jocs de taula olfactius, estoig de cosmètics i jocs gustatius: «Conté fragàncies que poden causar al·lèrgies.»

Joguines d’activitat

Les joguines d’activitat han de portar l’advertència: «Només per a ús domèstic». Les joguines d’activitat lligades a un travesser, així com unes altres joguines d’activitat, quan sigui procedent, han d’anar acompanyades d’unes instruccions d’ús que posin en relleu la necessitat d’efectuar controls i revisions periòdiques de les seves parts més importants (suspensions, subjeccions, fixacions a terra, etc.) i que precisin que, en cas d’omissió dels esmentats controls, la joguina podria presentar un risc de caiguda o bolcada. També s’han de proporcionar instruccions sobre la forma correcta de muntar-les, amb indicació de les parts que puguin resultar perilloses en cas de muntatge incorrecte.

S’ha d’indicar específicament la superfície adequada.

Joguines funcionals

Les joguines funcionals han de portar l’advertència: «Utilitzeu-les sota la vigilància directa d’un adult».

A més, han d’anar acompanyades d’instruccions d’ús en les quals s’indiquin les precaucions que ha d’adoptar l’usuari, i se l’ha d’advertir que en cas d’omissió de les esmentades precaucions s’exposa als perills –que s’han d’especificar– propis de l’aparell o producte del qual la joguina constitueix un model a escala o una imitació. S’ha d’indicar també que la joguina s’ha de mantenir fora de l’abast dels nens de menys d’una edat determinada, edat que ha de decidir el fabricant.

Joguines químiques

Sense perjudici de l’aplicació de les disposicions establertes en la legislació comunitària aplicable relativa a la classificació, l’embalatge i l’etiquetatge de determinades substàncies o mescles, les instruccions d’ús de les joguines que continguin substàncies o mescles perilloses per naturalesa han d’advertir de la seva perillositat i han d’indicar les precaucions que han d’adoptar els usuaris per evitar els perills que comporten, que s’han d’especificar de manera concisa en funció del tipus de joguina. També s’han d’esmentar els primers auxilis que s’hagin d’administrar en cas d’accidents greus que pugui provocar l’ús de les esmentades joguines. S’ha d’indicar també que la joguina s’ha de mantenir fora de l’abast dels nens menors d’una edat determinada, edat que ha de decidir el fabricant. A més de les indicacions que se citen en el paràgraf anterior, les joguines químiques han d’exhibir en els seus embalatges l’advertència següent: «No convé per a nens de menys de (*) anys. Utilitzeu-la sota la vigilància d’un adult».

Es consideren, en particular, joguines químiques: els jocs de química, els equips d’inclusió en plàstic, els minitallers de ceràmica, esmalt o fotografia i les joguines anàlogues que comportin una reacció química o una alteració similar de la substància durant l’ús.

Patins, patins de rodes, patins en línia, monopatins, patinets i bicicletes de joguina per a nens.

Quan aquests productes es venguin com a joguines han de portar l’advertència següent: «Convé utilitzar equip de protecció. No la utilitzeu en llocs amb trànsit».

A més, les instruccions d’ús han de recordar que la joguina s’ha d’utillitzar amb prudència, ja que requereix molta habilitat, per evitar caigudes o xocs que provoquin lesions a l’usuari o a altres persones. També s’ha de donar alguna indicació sobre l’equip de protecció recomanat (cascos, guants, genolleres, colzeres, etc.).

Joguines destinades a utilitzar-se a l’aigua

Les joguines destinades a utilitzar-se a l’aigua han de portar l’advertència següent: «Utilitzeu-la només en aigua on el nen pugui estar dret i sota vigilància d’un adult.»

Joguines en aliments

Les joguines distribuïdes en aliments o barrejades amb aliments han de portar l’advertència següent: «Conté una joguina. Es recomana la vigilància d’un adult.»

Joguines que imiten màscares i cascos protectors

Les joguines que imiten màscares i cascos protectors han de portar l’advertència següent: «Aquesta joguina no ofereix protecció». (*) Edat que ha de decidir el fabricant.

Joguines destinades a ser suspeses a sobre d’un bressol, un parc o un cotxet per a nadons per mitjà de cordons, cordes, elàstics o corretges

Les joguines destinades a ser suspeses a sobre d’un bressol, un parc o un cotxet per a nadons per mitjà de cordons, cordes, elàstics o corretges han d’anar acompanyades, en l’embalatge, de l’advertència següent que ha d’estar indicada de forma permanent en la joguina: «Per evitar possibles danys per estrangulament, aquesta joguina s’ha de retirar quan el nen comenci a intentar aixecar-se valent-se de mans i genolls.»

Embalatge per a jocs de taula olfactius, estoig de cosmètics i jocs gustatius

L’embalatge per a jocs de taula olfactius, estoig de cosmètics i jocs gustatius que continguin les fragàncies que preveuen els punts 41 a 55 de la llista que figura en l’annex II, part III, punt 11, paràgraf primer, i de les fragàncies que preveuen els punts 1 a 11 de la llista que figura en el paràgraf tercer de l’esmentat punt ha de portar la següent advertència: «Conté fragàncies que poden causar al·lèrgies.»

Cal comprovar que el producte està ben etiquetat

  1. Que porta la identificació dels fabricants i que indiquen: el seu nom, el seu nom comercial registrat o marca comercial registrada i la seva adreça de contacte en la joguina o, quan no sigui possible, en el seu envàs o en un document que acompanyi la joguina. La direcció ha d’indicar un punt únic de contacte amb el fabricant.

  2. Que porten un número de tipus, lot, sèrie o model o un altre element que permeti la seva identificació, o, si la mida o la naturalesa de la joguina no ho permet, que la informació requerida figura en l’embalatge o en un document que acompanyi la joguina.

  3. Que porten les instruccions i de la informació relativa a la seguretat almenys en castellà.

  4. Que hi figuren les advertències de seguretat si fos procedent.

  5. Que porta el marcatge de seguretat “CE”.

El marcatge “CE” s’ha de col·locar de manera visible, llegible i indeleble en la joguina, o bé en una etiqueta enganxada o en l’envàs.

En el cas de joguines de mida reduïda i de joguines compostes de parts petites, el marcatge CE es pot col·locar en una etiqueta o en un fullet adjunt. Si no és possible des del punt de vista tècnic en el cas de les joguines venudes en expositors de taulell, i amb la condició que l’expositor s’utilitzés originalment com a envàs de les joguines, el marcatge CE s’ha de col·locar en l’expositor de taulell. Si el marcatge CE no és visible des de l’exterior de l’embalatge, en cas que n’hi hagi, s’ha de col·locar com a mínim en l’embalatge.

Aquest marcatge vol dir que abans d’introduir una joguina al mercat, els fabricants han efectuat una anàlisi dels perills químics, físics, mecànics, elèctrics, d’inflamació, higiènics i radioactius que la joguina pugui presentar, així com una avaluació de la possible exposició a aquests perills.

Vigileu no comprar per joguines productes que en realitat no ho són i que per tant tenen altres normatives que no estan pensades per protegir els infants

No són joguines:

1. Objectes decoratius per a actes festius i celebracions.
2. Productes per a col·leccionistes adults, amb la condició que els productes o el seu embalatge portin una indicació visible i llegible que estan destinats a col·leccionistes de no menys de catorze anys. Exemples d’aquesta categoria:
a) models a escala detallats i fidels,
b) estoigs de muntatge dels models a escala detallats,
c) nines populars i decoratives i altres articles similars,
d) reproduccions històriques de joguines, i
e) reproduccions d’armes de foc reals.
3. Equips esportius, inclosos els patins de rodes, els patins en línia i els monopatins destinats a nens amb una massa corporal superior a 20 kg.
4. Bicicletes amb una altura màxima de seient superior a 435 mm, mesurada com la distància vertical entre el sòl i el punt més alt de la superfície del seient, amb el seient col·locat en posició horitzontal i la tija en la marca inferior.
5. Patinets i altres mitjans de transport dissenyats per a l’esport o destinats a utilitzar-se en vies públiques o camins públics.
6. Vehicles elèctrics destinats a utilitzar-se en vies públiques, camins públics o les seves voreres.
7. Equip aquàtic destinat a utilitzar-se en aigües profundes i accessoris per aprendre a nedar per a nens, com ara flotadors de seient i articles d’ajuda per nedar.
8. Trencaclosques de més de 500 peces.
9. Armes i pistoles de gas comprimit, llevat de les armes i pistoles d’aigua, i arcs de tir de més de 120 cm de llarg.
10. Focs artificials, incloses les càpsules fulminants que no estan dissenyades específicament per a joguines.
11. Productes i jocs que utilitzen projectils punxeguts, com ara conjunts de dards amb puntes metàl·liques.
12. Productes educatius funcionals, com ara forns elèctrics, planxes o altres productes funcionals la tensió dels quals superi 24 volts venuts exclusivament amb fins educatius sota la supervisió d’adults.
13. Productes destinats a utilitzar-se amb fins pedagògics, com ara equip científic, en col·legis i altres contextos educatius sota la vigilància d’instructors adults.
14. Equip electrònic, com ara ordinadors personals i consoles de joc, utilitzat per accedir a programari interactiu i els seus perifèrics associats, si l’equip electrònic o els perifèrics associats no estan dissenyats i destinats específicament per a nens i tenen un valor lúdic per si mateix, com els ordinadors personals de disseny especial, els teclats, les palanques de comandament o els volants.
15. El programari interactiu destinat a l’oci i l’entreteniment, com ara els jocs d’ordinador i els seus suports d’emmagatzematge, per exemple, els CD.
16. Els xumets per a nadons.
17. Els llums atractius per als nens.
18. Els transformadors elèctrics per a joguines.
19. Accessoris de moda per a nens que no estan destinats al joc.

MÉS INFORMACIÓ

La venda de jocs i joguines

Seguretat de serveis i productes de consum

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal  com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap mena en aquest bloc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Com salvar el món amb les joguines responsables (III part). Joguines i mitjans de comunicació

Els amics i amigues són realment una influència molt important a l’hora de configurar les preferències que provocaran que les nenes i els nens  ens demanin certes joguines durant aquest Nadal, però sens dubte, un dels instruments més influents a l’hora de convèncer als infants són, sens dubte, els anuncis que durant aquestes dates apareixeran als mitjans de televisió de totes les cadenes i que entraran a les nostres llars sense donar-nos-en compte.

Els mitjans de comunicació són doncs un element clau en la transmissió de valors, especialment en els infants i adolescents, tant pel que fa a la publicitat de les joguines com també pel que fa a les pel·lícules cinematogràfiques i espais infantils que formen part de les programacions de les televisions.

Encara que ja hem comentat algunes coses sobre la publicitat de les joguines en els articles anteriors, m’agradaria ara parlar-ne de forma molt més detallada.

I per començar a fer-ho, cal tenir en compte que els infants són persones consumidores vulnerables a les que cal protegir d’una economia de mercat altament agressiva i en ocasions manipuladora. És per aquest motiu que hi ha una intensa normativa protectora per compensar la natural credulitat dels infants davant de tot el que veuen en els seus televisors.

Quins són els organismes de control dels mitjans de comunicació pel que fa a la publicitat adreçada a menors ?

L’article 59 de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència obliga al Govern, i al Consell de l’Audiovisual de Catalunya en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, amb la finalitat de protegir adequadament els drets dels infants i els adolescents, a regular els límits de la publicitat divulgada en el territori de Catalunya adreçada a infants i adolescents.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya té competència plena sobre els prestadors de serveis audiovisuals d’àmbit autonòmic i local, independentment de quin sigui el sistema de difusió emprat i també té competències sobre els continguts en les desconnexions per a Catalunya de les cadenes d’àmbit estatal. La normativa reguladora és la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha de:

  • a) Ha de dictar i fer complir les disposicions sobre aquesta matèria.
  • b) Ha de promoure la coregulació i l’autoregulació amb els diversos agents implicats en l’activitat de publicitat, televenda i patrocini en els supòsits en què no hi hagi cap normativa aplicable o per tal de complementar-la.

En l’àmbit de l’Estat Espanyol la normativa que s’aplica és la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual i l’Organisme regulador depèn del Ministeri d’Indústria, comerç i turisme, responsable de la protecció dels menors en aquest àmbit és la ” Secretaria de Estado para el Avance Digital “.

L’article 88.3  de la llei catalana estableix que els usuaris de serveis de comunicació audiovisual tenen dret a adreçar-se al Consell de l’Audiovisual de Catalunya si consideren que s’han vulnerat els seus drets o que s’ha produït un incompliment de la regulació en matèria de continguts i de publicitat.

Com es pot presentar una queixa al Consell de l’Audiovisual de Catalunya?

  • Per telèfon, mitjançant el 901 100 321. Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 hores.
  • Presencialment, al Servei de Relació amb els Usuaris de l’Audiovisual: cal que us adreceu al C/ dels Vergós, 36-42, 08017 de Barcelona. Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores.
  • Per correu ordinari: a la mateixa adreça.
  • Per Internet, a través del següent formulari

 La publicitat de les joguines

L’article 18 de l’ACORD 296/2007, de 19 de desembre, pel qual s’aprova la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre protecció de la infància i l’adolescència, senyalització orientativa i dret a la informació de les persones usuàries dels serveis de televisió estableix:

Publicitat i televenda de joguines

Els prestadors de serveis de televisió, pel que fa a la publicitat o la televenda de joguines, han de respectar el següent:

a) No conferir moviment a la joguina o alguna de les seves parts si no és cap dels seus atributs reals i evitar incloure efectes de so que no són propis de la joguina. En cas contrari, cal explicitar-ho.
b) Presentar la joguina amb una referència de la mida real fàcilment entenedora per a l’infant.
c) No recórrer, sistemàticament, a intercalar imatges de personatges reals d’animació clàssica o generada per ordinador, amb les pròpies de la joguina.
d) Adaptar les sobreimpressions que informen sobre les característiques de la joguina a les capacitats de comprensió i de lectura de l’infant pel que fa a la durada, la mida i el contrast de la tipografia emprada.
e) Evitar presentacions agressives o violentes de les joguines.
f) Sobreimprimir «Es venen per separat» en els missatges publicitaris en els quals es representen més d’una joguina o elements addicionals a la que es promociona.
g) El preu de l’objecte anunciat ha de constar de manera clara i manifesta d’acord amb els barems següents:
Joguina de preu superior a 50 euros.
Joguina de preu superior a 150 euros.
Joguina de preu superior a 300 euros.

 Els continguts publicitaris

L’article 96 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya regula la protecció de menors en la publicitat i estableix que:

La publicitat i la televenda no poden incloure continguts que puguin perjudicar moralment o físicament els menors. A aquest efecte, s’han de respectar els principis següents:
a) No han d’incitar directament els menors a comprar un producte o contractar un servei de manera que n’exploti la inexperiència o la credulitat. Tampoc no pot incitar-los a persuadir llurs pares o tutors, o els pares o tutors de tercers, perquè comprin els productes o contractin els serveis de què es tracti.
b) No poden explotar, en cap cas, l’especial confiança dels infants en llurs pares, professors o altres persones.
c) No poden presentar els infants en una situació perillosa sense un motiu que ho justifiqui.
d) Les joguines, quan són l’objecte de la publicitat o la televenda, no poden conduir a error sobre les característiques o la seguretat que tenen, ni tampoc sobre la capacitat i l’aptitud necessàries perquè els infants en puguin fer ús sense fer-se mal ni fer-ne a tercers.

El contingut dels anuncis adreçats a menors, d’acord amb la norma catalana

Article 59 de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència estableix que en la publicitat adreçada als infants i als adolescents:

a) Els anuncis publicitaris, d’acord amb el nivell de coneixement de l’audiència infantil i adolescent i atenent el seu estat formatiu, no han d’incitar a la violència o a la comissió d’actes delictuosos, ni a cap mena de discriminació, ni projectar imatges estereotipades d’infants i adolescents, ni imatges degradants i violentes d’infants i adolescents.
b) Les prestacions i l’ús d’un producte s’han de mostrar de manera comprensible, coincident amb la realitat i amb un llenguatge senzill i adaptat al nivell de desenvolupament dels col·lectius infantils i adolescents als quals s’adreça.
c) Si el preu de l’objecte anunciat supera la quantia que reglamentàriament es determini, ha de constar de manera clara i manifesta en l’anunci de l’objecte.
d) S’han d’evitar els missatges que contenen discriminacions o diferències per raó del consum del producte anunciat. En particular, la publicitat de joguines adreçada a infants i adolescents ha d’anar orientada a fomentar les joguines no sexistes.

Aquests  principis han d’ésser exigibles a la publicitat emesa pels mitjans de comunicació social que emeten o tenen difusió en el territori de Catalunya.

Podeu consultar en el següent enllaç al portal del CAC, un informe interessant, consultat en data (10/11/2018):  La representació dels estereotips de gènere en la publicitat de joguines durant la campanya de Nadal 2017-2018

De conformitat amb el que disposa la normativa audiovisual catalana, la publicitat i la televenda difoses pels prestadors de serveis de televisió subjectes a l’àmbit d’actuació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya no poden incloure continguts que puguin perjudicar moralment o físicament els menors i han de respectar els principis següents:

a) No han d’incitar directament els infants i els adolescents a la compra d’un producte o d’un servei explotant llur inexperiència o llur credulitat, ni persuadir llurs progenitors o titulars de la tutela, o els progenitors o els titulars de la tutela de tercers, perquè comprin els productes o els serveis de què es tracti.
b) No han d’explotar en cap cas la confiança especial dels infants i els adolescents envers llurs progenitors, professors o altres persones.
c) No poden, sense un motiu justificat, presentar els infants i els adolescents en situacions perilloses.
d) Les joguines, quan són objecte de la publicitat o la televenda, no poden conduir a error sobre les característiques que tenen o llur seguretat, ni tampoc sobre la capacitat i l’aptitud necessàries perquè els infants en puguin fer ús sense fer-se mal ni fer-ne a terceres persones.
e) La publicitat o la televenda adreçades a menors han de transmetre una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes.

Resten prohibides totes les formes de publicitat de locals de joc i de serveis, o d’espectacles violents o que inciten a la violència, i les de caràcter eròtic o pornogràfic en publicacions principalment adreçades a infants i adolescents que es distribueixen a Catalunya, i també en la publicitat difosa pels serveis de televisió o per ràdio durant les franges horàries de protecció especial d’infants i adolescents. Especialment, es prohibeix als prestadors de serveis de ràdio i televisió la difusió de continguts publicitaris pornogràfics o que inciten a la violència gratuïta, en qualsevol franja horària de la programació.

Els infants i els adolescents han d’ésser protegits de la publicitat de begudes alcohòliques i de productes de tabac en els termes establerts per la legislació vigent.

Per altra banda l’article 61 estableix que l’exhibició pública o la difusió d’imatges, missatges o objectes no poden ésser perjudicials per als infants o els adolescents ni poden incitar a actituds o conductes que vulnerin els drets i els principis reconeguts per la Constitució i per la resta de l’ordenament jurídic vigent.

I pel que fa a les publicacions, l’article 62 estableix que les publicacions que inciten a la violència, a activitats delictives o a qualsevol mena de discriminació o que tenen un contingut pornogràfic, o qualsevol altre que sigui perjudicial per al desenvolupament de la personalitat dels infants i els adolescents, no poden ésser ofertes ni exposades de manera que restin lliurement a l’abast d’aquests.

La senyalització orientativa i el dret a la informació de les persones usuàries en la programació dels serveis de televisió

Una de les coses que ha de definir la llicència per emetre televisió, d’acord amb l’article 53.1.k) de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, són les  condicions de la senyalització i la classificació de la programació.

L’article 83 de la mateixa llei estableix que li correspon al Consell de l’Audiovisual de Catalunya de determinar, mitjançant instrucció, els mecanismes de senyalització visual i acústica dels continguts audiovisuals desenvolupant  sistemes anàlegs amb relació als continguts difosos per mitjà dels nous serveis audiovisuals. El sistema de senyalització escollit ha de contribuir a garantir la uniformitat dels sistemes existents a l’Estat espanyol i al conjunt de la Unió Europea, a l’efecte de la tutela adequada dels interessos dels ciutadans.

I cal remarcar que l’article 133.b) de la mateixa llei estableix com a infracció greu l’omissió dels deures de senyalització que hagi establert el Consell de l’Audiovisual de Catalunya d’acord amb aquesta llei.

Doncs bé, la instrucció per establir els mecanismes de senyalització visual i acústica dels continguts audiovisuals la trobem a l’ACORD 296/2007, de 19 de desembre, pel qual s’aprova la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre protecció de la infància i l’adolescència, senyalització orientativa i dret a la informació de les persones usuàries dels serveis de televisió.

L’article  3 estableix les obligacions generals sobre protecció de la infància i l’adolescència en la programació

Els prestadors de serveis de televisió subjectes a l’àmbit d’aplicació de la Instrucció general han de complir les obligacions següents:

a) No incloure programes ni escenes o missatges de qualsevol tipus que fomentin l’odi, el menyspreu o la discriminació per motius de naixement, ètnia, sexe, religió, nacionalitat, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social.
b) Tractar amb cura especial tota informació que afecti menors d’edat. En concret, no poden difondre el nom, la imatge ni altres dades que permetin d’identificar els menors en els casos en què, amb el consentiment o sense el consentiment de llurs pares o tutors, en puguin quedar afectats l’honor, la intimitat o la imatge, i d’una manera particular si apareixen o poden aparèixer com a víctimes, testimonis o inculpats amb relació a la comissió d’accions il·legals. Tampoc no es poden divulgar les dades relatives a la filiació o l’adopció de menors d’edat.
c) Les programacions dels serveis de televisió, en las franges horàries més susceptibles d’audiència de menors, han d’afavorir els objectius educatius que permeten aquests mitjans de comunicació i han de potenciar els valors humans i els principis de l’Estat democràtic i social.

Criteris orientadors sobre la qualificació de la programació

S’estableixen uns criteris orientadors integrats per 7 variables en el supòsit que els continguts televisius no hagin estat objecte d’una qualificació prèvia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya o de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Ministeri de Cultura.

La prevalença d’aquestes set variables en els continguts dels programes en determina el grau d’idoneïtat per a cada categoria d’edat.

Les variables que cal analitzar en el supòsit que els continguts no hagin estat objecte d’una qualificació prèvia són les següents:
·         Violència: en aquest paràmetre s’avalua la freqüència i la intensitat de les manifestacions violentes i el seu grau de versemblança i d’explicitació, així com la representació en positiu o en negatiu dels actes de violència.
·         Sexe: en aquest paràmetre s’avalua la representació de relacions sexuals i la freqüència i l’explicitació de les escenes amb contingut eròtic.
·         Por i angoixa: en aquest paràmetre s’avalua la reiteració de les situacions susceptibles de provocar aquestes reaccions i el grau potencial d’afectació al públic menor d’edat.
·         Drogues: en aquest paràmetre s’avalua la presència en el relat d’aquestes substàncies i la representació dels efectes de consumir-les.
·         Discriminació, racisme i xenofòbia: en aquest paràmetre s’avalua la presència i la sanció en el relat de comportaments discriminatoris, racistes o xenòfobs.
·         Llenguatge groller: en aquest paràmetre s’avalua la freqüència d’aparició, la intensitat i la naturalesa de les expressions emprades.
·         Conductes i valors incívics: en aquest paràmetre se n’avalua la presència i la sanció en el relat.

La qualificació de pel·lícules cinematogràfiques

Cal tenir en compte que la qualificació de les pel·lícules cinematogràfiques és la que hagin rebut per difondre-les en sales de cinema o en el mercat del vídeo, d’acord amb la seva regulació específica, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya o, si escau, de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Ministeri de Cultura.

Per tant els prestadors de serveis de televisió no poden modificar aquesta qualificació tot i que poden completar la senyalització de les pel·lícules cinematogràfiques amb indicacions més detallades per millorar la informació de les persones responsables dels menors d’edat.

Però pot passar que la pel·lícula tingui més de 20 anys en el moment de emetre-la i no tingui qualificació, en aquests casos els prestadors de serveis de televisió han de qualificar l’obra audiovisual sota la seva responsabilitat en els supòsits següents:

També tenen aquesta responsabilitat si la pel·lícula cinematogràfica no ha estat objecte d’una qualificació prèvia per qualsevol dels dos organismes que he comentat abans.

Les característiques del codi de senyalització orientativa

El codi de senyalització orientativa és el mateix per a tots els prestadors de serveis de televisió. La mida ha de ser, com a mínim, igual a la del logotip dels prestadors i ha de fer possible que una persona teleespectadora el percebi.

S’ha de situar a la banda superior esquerra de la pantalla i la mida del codi ha de fer possible, com a mínim, que una persona teleespectadora mitjana el percebi i pugui llegir la informació que s’hi conté.

El codi de senyalització orientativa és el següent:
Cap senyalització: per a tothom.
Rodona verda: especialment recomanat per a la infància.
Quadrat amb fons groc amb un 7: no recomanat per a menors de 7 anys.
Quadrat amb fons groc amb un 10: no recomanat per a menors de 10 anys.
Quadrat amb fons groc amb un 13: no recomanat per a menors de 13 anys.
Triangle amb fons vermell amb un 18: no recomanat per a menors de 18 anys.

Aquests codis s’han de posar al començament de l’emissió de cada programa de televisió i en reprendre’s l’emissió després de cada interrupció per inserir publicitat i anuncis de televenda.

Les sèries que emetin de manera continuada dos o més capítols sense interrupció publicitària s’han de senyalitzar a l’inici de cada capítol.

Els advertiments òptics del codi de senyalització s’han de mantenir, com a mínim, durant trenta segons a l’inici de l’emissió del programa i durant deu segons després de cada interrupció publicitària, a excepció de la senyalització corresponent a programes no recomanats per a menors de 13 anys, que, en horari protegit, s’ha de mantenir durant tota l’emissió.

Fora de l’horari protegit, només és obligatòria la permanència de la senyalització corresponent a programes no recomanats per a menors de 18 anys.

L’article 9 estableix a més un “Advertiment acústic”:

Els programes no recomanats per a menors de 18 anys han d’incorporar un senyal sonor homogeni d’un segon de durada al començament de l’emissió i després de cada interrupció publicitària, el qual ha de coincidir amb l’inici de l’emissió de l’advertiment òptic.

Les franges horàries protegides per a infants i adolescents

L’article 14 de l’ACORD 296/2007, de 19 de desembre, pel qual s’aprova la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre protecció de la infància i l’adolescència, senyalització orientativa i dret a la informació de les persones usuàries dels serveis de televisió diu que:

Els programes susceptibles de perjudicar el desenvolupament físic, mental o moral dels menors d’edat, i en concret, els qualificats com a no recomanats per a menors de 18 anys, no es poden emetre entre les 6 hores i les 22 hores i han de ser objecte d’advertiment acústic i visual sobre llur contingut.

Es defineixen com a contenidors infantils els espais televisius dirigits a aquest públic que inclouen diversos programes connectats entre si per un o més elements que actuen com a fil conductor, com ara un títol comú, el grafisme o les persones presentadores.

En els contenidors infantils només s’hi poden emetre programes qualificats com a especialment recomanats per a la infància, per a tothom, no recomanats per a menors de 7 anys i no recomanats per a menors de 10 anys.

Els contenidors infantils i les parts en què es puguin dividir no poden ser patrocinats per subjectes que tinguin com a activitat principal l’elaboració, la venda o la distribució de begudes alcohòliques ni d’aliments que fomentin males pràctiques alimentàries que puguin perjudicar la salut.

A més dels continguts dels programes, cal tenir en compte que l’article 17 regula la difusió de publicitat en els contenidors infantils i diu que durant l’emissió dels contenidors infantils s’ha de tenir especial cura de protegir els menors, per la qual cosa, no poden emetre:

  • a) Cap tipus de publicitat i televenda de begudes alcohòliques sigui quina en sigui la graduació.
  • b) Cap tipus de publicitat i televenda de productes alimentaris adreçats als menors quan fomenti males pràctiques alimentàries o qualsevol altre comportament perjudicial per a la salut.

En l’àmbit estatal, la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, en el seu article 7.2  també estableix una protecció horària específica pels menors i estableix que aquells continguts que puguin resultar perjudicials per al desenvolupament físic, mental o moral dels menors només podran emetre en obert entre les 22 i les 6 hores, havent d’anar sempre precedits per un avís acústic i visual, segons els criteris que fixi l’autoritat audiovisual competent. L’indicador visual haurà de mantenir al llarg de tot el programa en què s’incloguin aquests continguts. Quan aquest tipus de continguts s’emeti mitjançant un sistema d’accés condicional, els prestadors del servei de comunicació audiovisual hauran d’incorporar sistemes de control parental.

També  s’estableixen tres franges horàries considerades de protecció reforçada, prenent com a referència l’horari peninsular: entre les 8 i les 9 hores i entre les 17 i les 20 hores, en el cas de dies laborables, i entre les 9 i les 12 hores dissabtes, diumenges i festes d’àmbit estatal.

Els continguts qualificats com a recomanats per a majors de 13 anys s’han d’emetre fora d’aquestes franges horàries, mantenint al llarg de l’emissió del programa que els inclou l’indicatiu visual de la seva qualificació per edats.

És aplicable la franja de protecció horària de dissabtes i diumenges als següents dies: 1 i 6 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 12 d’octubre, 1 de novembre i 6, 8 i 25 de desembre.

Els programes dedicats a jocs d’atzar i apostes, només es poden emetre entre la 1 i les 5 del matí. Queden exceptuats de tal restricció horària els sortejos de les modalitats i productes de joc amb finalitat pública.

Aquells amb contingut relacionat amb l’esoterisme i les paraciències, només es poden emetre entre les 22 hores i les 7 del matí.

En tot cas, els prestadors del servei de comunicació audiovisual tindran responsabilitat subsidiària sobre els fraus que es puguin produir a través d’aquests programes.

Programes de contingut pornogràfic i de violència gratuïta  i Programes de contingut esotèric

Aquest tipus de programes tornen a ser una disfunció del nostre sistema de mercat.

Fixem-nos en els  articles 11 i 12 de l’ACORD 296/2007, de 19 de desembre, pel qual s’aprova la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre protecció de la infància i l’adolescència, senyalització orientativa i dret a la informació de les persones usuàries dels serveis de televisió.

Article 11

Programes de contingut pornogràfic i de violència gratuïta

  1. A l’efecte del que preveu l’apartat 3 de l’article 81 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, els prestadors de serveis de televisió no poden emetre continguts de caràcter pornogràfic o de violència gratuïta.
  2. Sens perjudici de la prohibició anterior, els distribuïdors de serveis de televisió poden incloure, dins dels programes que conformin llur oferta, els continguts a què fa referència l’apartat anterior. Això no obstant, la recepció d’aquests continguts ha de ser consentida expressament i el seu accés específic, condicionat per mitjans tècnics adequats, d’acord amb el que estableix l’apartat 4 de l’article 81 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.

Article 12

Programes de contingut esotèric

  1. Els prestadors de serveis de televisió han de qualificar els programes de contingut esotèric com a no recomanats per a menors de 18 anys. i han de respectar la senyalització i l’horari d’emissió que preveuen per a aquesta senyalització l’apartat 2 de l’article 8 i l’apartat 1 de l’article 14 d’aquesta Instrucció general.
  2. A l’efecte d’aquesta Instrucció general, s’entén per programes de contingut esotèric aquells en què es posen en pràctica, entre d’altres, tècniques com ara la màgia negra o la vidència.

Continuarem parlant de joguines i publicitat en més articles. No us els perdeu !!

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal  com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap mena en aquest bloc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Com salvar el món amb les joguines responsables (II part). Els valors de la igualtat i la pau

Parlàvem en l’anterior article sobre les Joguines responsables, de les joguines que porten associats valors que atempten especialment contra alguns dels drets fonamentals i ara m’agradaria analitzar aquesta qüestió amb més detall.

Un exemple de producte que atempta contra els drets fonamentals són alguns videojocs, especialment els que presenten arguments violents, racistes, sexistes i xenòfobs.

Les joguines bèl·liques i el dret a la vida i a la pau

Actualment hi ha la controvèrsia sobre si s’han de facilitar als infants joguines bèl·liques perquè hi ha qui pensa que inciten a la violència. Aquesta opinió s’ha fet més present cada cop que als EUA s’ha produït algun episodi de violència extrema, associat a la tinença d’armes.

És curiós el que es diu en aquest article publicat al diari publicat per DANIEL J. OLLERO el 22 Març 2018 i que a data 25/11/2018 es pot consultar en el següent enllaç “El Mundo: La ciencia ha hablado: los videojuegos violentos no causan las matanzas escolares

En aquest article es cita un estudi en el que es diu Francamente, los videojuegos no son un problema», explica Christopher Ferguson. Doctor en Psicología Clínica y profesor de la Universidad de Stetson (Florida), es uno de los mayores expertos mundiales en el impacto que ejerce la violencia en los videojuegos y en los medios de comunicación en el mundo real“.

Les conclusions a les que arriben aquesta investigadors són les següents:

  • A mesura que els videojocs s’han tornat més populars, la violència ha baixat.
  • En les èpoques en què més hores s’inverteixen en aquests jocs la violència també descendeix. Els països que més videojocs consumeixen es troben entre els més segurs del món.
  • S’ha observat que els autors de les matances dels EEUU jugaven de mitjana un terç de temps que la resta de persones de la seva edat.

Aquí teniu la referència de l’estudi original: Ferguson, Christopher & M. Rueda, Stephanie & M. Cruz, Amanda & E. Ferguson, Diana & Fritz, Stacey & M. Smith, Shawn. (2008). Violent Video Games and Aggression Causal Relationship or Byproduct of Family Violence and Intrinsic Violence Motivation?. Criminal Justice and Behavior. 35. 311-332. 10.1177/0093854807311719.

És molt interessant l’article en sentit contrari al que hem comentat abans, que podeu consultar al següent enllaç extern “Neuroeducación y videojuegos bélicos” d’Eduardo Salvador Acevedo del llibre Mentes militarizadas. Cómo nos educan para asumir la guerra y la violencia  coordinat per Centre Delàs d’Estudis per la Pau i la campanya Desmilitaritzem l’educacióIcaria Editorial.

L’article es qüestiona si l’agressivitat humana innata és la que crea la demanda videojocs d’aquestes característiques o és l’oferta del mercatla que iniciat la demanda?

Segons aquest autor, és l’oferta la que crea la demanda i ho fa per definir uns valors adoctrinadors en la línea de les multinacionals, que a més es mouen per interessos corporatius i geoestratègics. Amb aquesta enginyeria social ens preparen per alinear-nos amb els seus valors i es fa en escenaris reals, contra països concrets, on hi ha bons i dolents, i discursos polítics que has de subscriure si ets el personatge del videojoc, amb el que certs partits polítics poden trobar més adeptes als seus missatges…

És cert que els humans tenim un cervell reptilià on hi trobem els recursos bàsic de la nostra supervivència, però el nostre cervell ja no és només reptilià, tenim un cervell racional i emocional que en permet fer les coses d’una altra manera, respectant la diversitat, amb empatia i utilitzant la cultura de la pau.

Però els videojocs i les pel·lícules bèl·liques exploten el nostre cervell més primari i per això s’ha de vigilar.

En aquest article es diu que “Un ús d’aquests videojocs de més de quatre hores diàries produiria irritabilitat en cas de limitar l’ús del joc. Si, a més, es deixa de banda amics, família, responsabilitats i s’abandona la higiene personal o es dorm malament per un ús desmesurat, l’usuari suma punts per esdevenir addicte al joc patològic. Si aquests factors de risc es mantenen en un període de tres a sis mesos, segons l’especialista clínic Fraser (Miller, 2013), aquests signes determinants d’addicció requeririen accions de suport professional i psicològic“.

En un altre fragment de l’article i en contraposició a les conclusions de “Ferguson, Christopher & M. Rueda, Stephanie & M. Cruz, Amanda & E. Ferguson, Diana & Fritz, Stacey & M. Smith, Shawn. (2008)” es diu ” D’altra banda, més endavant van arribar els estudis de ressonància magnètica o RMF i, amb ells, sembla que s’amplia el consens sobre el qual l’exposició a videojocs d’acció per part de jugadors experts suprimeix àrees afectives de l’escorça cingular anterior o rostral i també l’amígdala (Mathiak i Weber, 2006). Igualment, els resultats en un experiment paral·lel indiquen que els jugadors novells experimenten precisament l’efecte contrari d’excitació d’aquestes àrees (Gentile et al., 2014). Per tant, l’ús continuat d’aquests videojocs violents genera un patró de desensibilització davant fenòmens de saliència o intensitat d’emocionalitat violenta i menor empatia en coherència amb els estudis d’Anderson et al. (2010). Més estudis augmenten l’evidència que l’ús de videojocs violents es correlaciona amb pensaments violents. (Arriaga et al., 2011)“.

Sobre aquestes qüestions és interessant també el treball “VIOLENCIA Y SEXISMO EN LOS VIDEOJUEGOS. ISBN: 84-7921-135-0 Octubre 2005 © Edición: Instituto Andaluz de la Mujer © Texto e imágenes: Artefinal Studio, SL © Directora de la investigación: Mª Angustias Bertomeu Martínez“.

En aquest estudi es constata que la majoria de videojocs violents, reprodueixen patrons violents, que no s’adeqüen als valors socials imperants. Segueixen estils militaristes que tenen per objectiu causar el màxim de víctimes possibles i que es recompensen amb punts i medalles. Qui juga és el bo i qui perd el dolent i en guanyar s’està exercint la venjança sense aplicar cap dels mecanismes de justícia que coneixem.

No hi ha massa diàleg i el poc que surt utilitza un llenguatge insultant de menyspreu cap els altres.

Hi ha llicència per matar, que s’associa a ser el vencedor i s’obvien totalment la possibilitat de resolució de conflictes per vies pacífiques (perquè no hi hauria joc bèl·lic) ni s’apliquen les lleis (es bonifica poder escapar de les persecucions de les autoritats).

A més la tecnologia ha avançat tant que les imatges són molt reals i per tant, també ho és la violència.

Alguns videojocs estrelles d’aquest 2018

Enllaços externs als seus canals oficials youtube

Red Dead Redemption 2 – octubre 2018

GRAND THEFT AUTO V – Vice city – 2018

MAX PAYNE 3

ASSASSIN’S CREED ODYSSEY -novembre 2018

Estem davant d’uns programes informàtics que permet jugar i crear un fil argumental que la majoria d’ocasions no està escrit i és el mateix jugador qui el crea i per tant és qui en fa un ús més o menys intensiu de la vulneració d’aquests drets, amb el que la persona s’identifica amb el personatge violent.

És evident que això no es produeix només en els videojocs, sinó que també es fa en les pel·lícules cinematogràfiques, on no és el jugador el protagonista, però fàcilment s’identifica amb els protagonistes de la pel·lícula.

Més informació a l’estudi “Videojuegos 2007:Acceder a violaciones de derechos humanos virtuales, un juego de niños. © Sección española de Amnistía Internacional, 2007“.

Les joguines bèl·liques físiques

Hi ha qui creu que aquests tipus de joguines permeten a l’infant descarregar l’agressivitat generada per altres raons alienes al joc.

Els infants han utilitzat sempre joguines bèl·liques, des de joguines fabricades per ells mateixos a partir de pals que simulen pistoles, espases i arcs, fins a les joguines més sofisticades. No podem oblidar que l’infant té la necessitat de jugar simbòlicament a ser més poderós i jugar amb pistoles li dóna la possibilitat de sublimar aquestes conductes. D’altra banda, l’infant viu en un medi on, malauradament, l’agressivitat és cada cop més present, i en aquest context s’explica que  l’expressi en el joc.

Ara bé, una cosa és aquesta expressió de l’agressivitat  i una altra cosa és que es fomenti un tipus de joc que no respecte la vida dels altres, crea models estereotipats masculins, utilitza llenguatges poc apropiats, denigra les persones i omet la recerca de la resolució pacífica dels conflictes.

En tot cas, les joguines bèl·liques, malgrat que es puguin utilitzar per imitar situacions reals que els infants  puguin conèixer a través dels mitjans de comunicació o de les pel·lícules de cinema, no porten associades guions ni estructures prefixades com en el cas dels videojocs.

La igualtat de gènere i les joguines

La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes estableix en el seu article 2 la definició de la igualtat de gènere com:

La condició d’ésser iguals homes i dones en les possibilitats de desenvolupament personal i de presa de decisions, sense les limitacions imposades pels rols de gènere tradicionals, per la qual cosa els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i d’homes són igualment considerats, valorats i afavorits.

I també es defineixen els estereotips de gènere com:

Les imatges simplificades que atribueixen uns rols fixats sobre els comportaments pretesament «correctes» o «normals» de les persones en un context determinat en funció del sexe al qual pertanyen. Els estereotips de gènere són a la base de la discriminació entre homes i dones i contribueixen a justificar-los i a perpetuar-los.

Pel que ara ens interessa especialment, assenyalem que l’article 23 d’aquesta llei, pel que fa als jocs i joguines, estableix que les administracions públiques de Catalunya amb competències en matèria de jocs i joguines han d’emprendre les accions necessàries per a:

  • a) Sensibilitzar i informar sobre la importància del joc i les joguines en la transmissió dels estereotips sexistes.
  • b) Prohibir la comercialització de jocs i joguines que siguin vexatoris per a les dones, que atemptin contra llur dignitat, que facin un ús sexista del llenguatge o que fomentin l’agressivitat i la violència entre els infants i adolescents.
  • c) Promoure l’edició de llibres, jocs i joguines no sexistes.

La publicitat i la igualtat de gènere

L’article 25 de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes estableix que cal garantir que els mitjans de comunicació no difonguin continguts sexistes que justifiquin o banalitzin la violència contra les dones o incitin a practicar-la.

I també estableix què s’ha de defugir els estereotips sexistes sobre les funcions que exerceixen dones i homes en els diferents àmbits de la vida i, especialment, en els continguts destinats a la població infantil i juvenil.

El mateix article,en el seu apartat 2) ens diu que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha de fer estudis periòdics sobre el compliment de la perspectiva de gènere en la informació dels mitjans de comunicació, i també de l’impacte de gènere en els continguts i les programacions.

Per altra banda, es prohibeixen la realització, l’emissió i l’exhibició d’anuncis publicitaris que presentin les persones com a inferiors o superiors en dignitat humana en funció del sexe, o com a mers objectes sexuals, i també els que justifiquin o banalitzin la violència contra les dones o incitin a practicar-la.

Aquest tipus d’anuncis es consideren publicitat il·lícita, de conformitat amb el que estableix la legislació general de publicitat i de comunicació institucional.

Més específicament, pel que fa a infants i adolescents, l’article 59 de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència obliga al Govern, i al Consell de l’Audiovisual de Catalunya en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, amb la finalitat de protegir adequadament els drets dels infants i els adolescents, a regular els límits de la publicitat divulgada en el territori de Catalunya adreçada a infants i adolescents.

L’article 59.a) de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència ens diu que els anuncis publicitaris, d’acord amb el nivell de coneixement de l’audiència infantil i adolescent i atenent el seu estat formatiu, no han d’incitar a la violència o a la comissió d’actes delictuosos, ni a cap mena de discriminació, ni projectar imatges estereotipades d’infants i adolescents, ni imatges degradants i violentes d’infants i adolescents.

I en el seu apartat c) aquest mateix article diu:

S’han d’evitar els missatges que contenen discriminacions o diferències per raó del consum del producte anunciat. En particular, la publicitat de joguines adreçada a infants i adolescents ha d’anar orientada a fomentar les joguines no sexistes.

L’article 61 ens diu que:

L’exhibició pública o la difusió d’imatges, missatges o objectes no poden ésser perjudicials per als infants o els adolescents ni poden incitar a actituds o conductes que vulnerin els drets i els principis reconeguts per la Constitució i per la resta de l’ordenament jurídic vigent.

És interessant el següent informe que podeu consultar als següent enllaç extern,consultat en data (10/11/2018): La representació dels estereotips de gènere en la publicitat de joguines durant la campanya de Nadal 2017-2018

En les seves conclusions es diu textualment:

“Els resultats de la campanya 2017-2018 constaten que el 34,7% dels espots de joguines analitzats contenen una o més d’una representació d’estereotip de gènere en la seva posada en escena. Aquesta xifra és dos punts superiors a la de la campanya anterior (32,7%) i trenca la tendència a la baixa iniciada el 2013-2014”.

El quadre 7 de l’estudi ens presenta l’evolució de la publicitat sexista des de l’any 2001/2002.

Campanya de joguines   Total de formes

publicitàries

 diferents 

 Formes publicitàries

diferents amb

representacions d’estereotips 

 % sobre el total de formes publicitàries
 2001-2002  318 132 41,5
 2002-2003  345 146 42,3
 2003-2004  384 172 44,8
 2004-2005  393 198 50,4
 2005-2006  384 164 42,7
 2012-2013  164 81 49,4
 2013-2014  166 65 39,2
 2014-2015  254 97 38,2
 2015-2016  212 72 34
 2016-2017   208 68 32,7
 2017-2018  236 82 34,7

Per tant, encara tenim un problema amb els anuncis als mitjans de comunicació que són un clar reflex de la societat, problema que s’agreuja en el cas dels materials audiovisuals com els videojocs.

El gènere en els videojocs

En els videojocs els personatges masculins són tots persones molt fortes, valentes, amb honor, i el seu èxit depèn precisament d’aquests valors. Responen a un perfil gens real en el context de les nostres societats.

Els personatges femenins també tenen un estereotip de bellesa que no respon al context social i sempre es presenta amb un fort contingut eròtic i sensual i amb un vestuari  sense cap tipus de sentit en l’argumentació.

Solen ser personatges secundaris que acompanyen altres objectes com els cotxes, les cases, etc. No existeix cap valoració social del  paper de la dona.

Un excepció en són les heroïnes, però aquestes es presenten, en la majoria d’ocasions amb l’estereotip del cos femení i se li suma els caràcters de poder clarament masculins, de la força i la violència (malauradament una construcció feta per anar directament a l’inconscient masculí).

Es pot obtenir més informació a la “Guia didáctica para el análisis de los videojuegos. © Instituto de la Mujer (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales) y CIDE (Ministerio de Educación y Ciencia) Edita: Instituto Andaluz de la Mujer (Consejería para la Igualdad y Bienestar Social) Coordinación: MONTSERRAT GRAÑERAS PASTRANA Director del estudio: ENRIQUE JAVIER DÍEZ GUTIÉRREZ  Investigadoras e investigadores del estudio:ELOÍNA TERRÓN BAÑUELOS,MATILDE GARCÍA GORDÓN,JAVIER ROJO FERNÁNDEZ,OLAIA FONTAL MERILLAS,RUFINO CANO GONZÁLEZ,ROSA CASTRO FONSECA,ROSA EVA VALLE FLÓREZ“.

Algunes experiències positives en la publicitat de joguines pel que fa al gènere?

Ja hem vist que les lleis volen impedir la fixació dels estereotips de gènere que actualment existeixen a la nostra societat, fruit d’una cultura més o menys llunyana, evitant que amb les joguines es realitzi una imitació dels models adults, que de forma més o menys conscients es transmeten.

Per aquest motiu massa sovint tenim la temptació de posicionar-nos en contra de les nines que d’alguna manera poden perpetuar aquest tipus de model social.

Ara bé, sabem que no són les joguines les  que consoliden aquest valors que volem superar, sinó la manera com s’hi juga.

Fixeu-vos en aquest anunci de les “Barbi” i de com es planteja el fet que les nines per si mateix no són el problema de l’estereotip social, sinó que mitjançant la imaginació, la creativitat, la imitació, el simbolisme i tot allò que l’infant pot crear de forma lliure, és capaç de preparar-se per trencar precisament rols antics i caminar cap a una vida adulta amb més autoestima i més seguretat (any 2015).

O també aquest altre anunci, que resulta d’una col·laboració de l’empresa que comercialitza la Barbie i la marca d’automòbils Audi (any 2016)

Aquesta nova publicitat és un exemple de les adaptacions de les marques als nou models socials, per allunyar-se de la publicitat i dels patrons que en altres moments havien utilitzat, malgrat mantenir un perfil concret de la nina en les seves pel·lícules.

Però s’ha d’anar en compte a l’hora d’apreciar els esforços que fan  les empreses per ajudar a trencar els estereotips de gènere perquè en alguns casos potser no tot es fa amb tanta convicció i els valors pels que diuen apostar les empreses poden ser per ells una nova moda de consum responsable  i per tant un nou segment del mercat a qui vendre al que cal oferir uns valors que semblen rentables, perquè si adreçar-se als infants ja no garanteix la compra, perquè els pares i mares són més exigents amb els valors que volen donar als seus fills i filles, doncs s’adrecen als pares i canviem el seu missatge, o almenys una part del missatge. En aquest sentit és molt interessant llegir l’article publicat el 2/08/2018 al “The Washington Post. “Barbie registró un significativo aumento en sus ventas y revierte la mala racha de Mattel. Por Matt Townsend (Bloomberg)” que a data de 25 de novembre de 2018 és pot consultar en aquest enllaç extern.

També és interessant el reportatge de Nuria Barrios,publicat el 31/01/2016 a “El País. Barbie, la ambición rosa A punto de cumplir 57 años, la muñeca más comprada del planeta ya tiene nueva cara (y cuerpo)” i que podeu consultar en aquest enllaç extern.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal  com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap mena en aquest bloc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Com salvar el món amb les joguines responsables (I part). El dilema de quina joguina comprar

Potser aquest títol crea unes expectatives massa elevades per a un simple producte comercial ubicat a les prestatgeries de totes les grans superfícies, especialment per les festes del Nadal i també crearà massa pressió en pares i mares, amics i amigues i altres familiars que vulguin fer una compra “responsable” durant aquests dies.

El títol d’aquest article, a més, pot ser fins i tot ridícul si analitzem la situació d’aquest món que volem salvar, amb guerres, víctimes, persones sense recursos econòmics i sense treball, sense habitatges, patint pobresa energètica, discriminacions, en un medi ambient cada cop més contaminat.

I pensarem… tot això ens diuen que ham de solucionar amb la compra responsable de joguines? No hi ha més maneres de fer-ho? No poden els Estats i els Organismes Internacionals actuar per evitar els conflictes bèl·lics? No poden els Estats aplicar polítiques econòmiques que posin a les persones en el centre dels seus objectius enlloc de posar-hi sempre els beneficis econòmics? No es pot apostar per una societat més justa i una política més responsable?

Sembla ser que la llibertat d’empresa segueix el seu camí i que un altre cop, és la societat civil la que s’ha de definir, en aquest cas mitjançant els seus actes de compra, el que coneixem per “consumocràcia” i la potència que té per transformar el sistema és escollint tots els productes que s’associïn a aquesta societat que somiem més justa i equitativa i per això avui parlem de “consum responsable de joguines”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La joguina és només un producte de consum?  

Tradicionalment les joguines es comercialitzen en botigues especialitzades i en grans superfícies, sovint acompanyades d’altres productes de consum. Això fa que en èpoques de l’any, com ara el Nadal, és promogui el seu consum igual que es fa amb la resta de productes, utilitzant els mateixos reclams publicitaris i les mateixes promocions comercials.

En aquest context, podem distingir dues estratègies que dominen el màrqueting comercial, la de l’estalvi en el preu i la de l’ostentació en la compra.

El model de venda de joguines fonamentat en el preu segueix el model d’homus econòmicus, un model de ésser humà que ha heretat de l’evolució un cert egoisme fruit de la supervivència, de l’escassetat de recursos i que per tant fa una recerca de les ofertes, com si es tractés d’una cacera o una recol·lecció d’una civilització prehistòrica i en aquest cas,  busca la joguina a millor preu, per sobre d’altres característiques, seguint les modes socials que creen estratègicament moltes de les marques comercials.

L’altra estratègia comercial és la de potenciar el consum conspicu, que és aquell que busca l’ostentació, adquirint les joguines més cares, per tal de posicionar-se socialment.

De fet, les joguines, malgrat que han existit en moltes cultures i tenen una llarga història, no s’han popularitzat realment, com a productes de consum, fins que han arribat el materials plàstics i la seva producció s’ha pogut fer en cadena, doncs abans eren un producte quasi artesanal reservat quasi exclusivament a les classes socials més benestants.

Però en quin moment hem sabut que una joguina no és només un producte de consum? Doncs des del moment en que veiem que la joguina és un instrument d’aprenentatge pels infants i això succeeix durant el segle XX fruit de les noves teories pedagògiques.

Ara som conscients que mitjançant el joc els infants poden reproduir les situacions de la seva vida, en un entorn controlat per ells mateixos, reproduir els fets i mirar d’entendre’ls, amb el que hi ha una millora de l’autoestima i una disminució de les seves angoixes. Tot això es fa en primera persona, però més tard ajuda a la interrelació i a la socialització.

Vista doncs la importància que tenen les joguines pels infants sabem la transcendència que tindrà la manera en que s’utilitzi aquestes per part del infants, d’acord amb uns principis de responsabilitat que incorporen les persones adultes i és  en aquest moment que podem començar a parlar de consum responsable de joguines i podem començar a parlar de joguines educatives o didàctiques o de pedagogia lúdica.

Des d’un temps ençà, comencen a sorgir botigues molt especialitzades que ens presenten i ens prescriuen les joguines com el que realment són, un instrument o mitjà per ajudar el desenvolupament dels infants, perquè el que és més important de tot és el joc i no la joguina.

Aquest tipus de botigues no venen les joguines com a béns de consum ordinaris, sinó com a instruments lúdics que ens ajuden a millorar el desenvolupament de la personalitat dels nostres infants.

La importància del joc i les joguines en el desenvolupament personal

Què és el joc?  

L’article 58 de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència estableix, en el seu apartat primer, que:

Els infants i els adolescents tenen dret al descans, al joc i a les activitats recreatives pròpies de llur edat com a part de l’activitat quotidiana, i també a participar lliurement en la vida cultural i artística de llur entorn social.

I el mateix article, en el seu apartat segon estableix que:

El joc s’ha d’entendre com un element essencial del creixement i la maduració dels infants i els adolescents. Els jocs i les joguines s’han d’adaptar a les necessitats dels infants i els adolescents i han d’ajudar al desenvolupament psicomotor de cada etapa evolutiva.

Ara sabem que el joc contribueix al desenvolupament integral de l’infant, en els àmbits:

Intel·lectual (muntar i desmuntar, analitzar, relacionar, preveure, formes, colors, mides, formes, el pas del temps …)
Creatiu (innovar en construccions, creació artística, la música, el teatre…)
Psicomotriu (l’equilibri, l’agilitat, la presa de decisions,…)
Social (Les relacions interpersonals, el sentit de la propietat, el respecte, els vincles, el treball en equip, la competència, la rivalitat, els problemes, les regles del joc …)
Emocional (Nines i ninots, peluixos casetes, cuinetes, cotxes, per tal de poder fer una reproducció de situacions reals en situacions controlades, identificació de rols, posicionament en el món adult).

Per tant, cal buscar en les joguines la seva capacitat per desenvolupar els coneixements, la creativitat, la motricitat, la sociabilitat i  l’afectivitat però a banda de l’aprenentatge també caldrà buscar que aportin plaer i llibertat, factors que no sempre van lligats a les funcions educatives on predomina un objectiu final i per tant expectatives i en ocasions frustració.

No tot és aprenentatge, les joguines també han d’aportar plaer i llibertat

Finalment caldrà buscar una joguina apropiada a l’edat dels infants.

La responsabilitat a l’hora de comprar joguines

Aquí comença el procés de reflexió per a les persones que ens adrecem als establiment a comprar una joguina i sabent el gran potencial que tenen en el desenvolupament de la personalitat dels infants, perquè les  persones que anem a comprar joguines i que segurament ho fem amb bona intenció, ho fem d’acord amb unes preferències més o menys conscients, adquirides en un moment històric personal concret i per tant, sota un context social determinat.

En aquestes condicions  podem arribar a adquirir, sense saber-ho, joguines no adequades pels nostres infants i transmetre uns valors que també els condicionarà a ells i elles i per tant, a la nostra societat futura, perquè la joguina definirà un model de persona adulta basada en uns valors, normes i costums concrets.

Així doncs quines precaucions hem de prendre per adequar la compra de joguines als nostres valors?

Hi ha valors bons i valors dolents? Hi ha joguines bones i joguines dolentes?

Lluny d’intentar entrar en qüestions morals em centraré més en qüestions legals, partint de la base que les lleis que tenim i acceptem, han sorgit d’un debat social i que s’han elaborat en el context dels òrgans de representació de la ciutadania i que per tant, haurien de recollir la realitat social i un sistema moral comú, generalment acceptat.

Els valors de la pau i la justícia es troben recollits, a nivell internacional en la Convenció pels drets dels infants, que en el  seu article 29 estableixi que:

Els Estats part convenen que l’educació del nen ha d’anar adreçada a:
 a) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i la capacitat mental i física del nen fins al màxim de les seves possibilitats;
 b) Infondre en l’infant el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals i dels principis consagrats en la Carta de les Nacions Unides;
 c) Infondre en l’infant el respecte dels seus pares, de la seva pròpia identitat cultural, del seu idioma i els seus valors, dels valors nacionals del país en què viu, del país que sigui originari i de les civilitzacions diferents de la seva;
 d) Preparar l’infant per assumir una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat dels sexes i amistat entre tots els pobles, grups ètnics, nacionals i religiosos i persones d’origen indígena;
 e) Infondre en l’infant el respecte del medi ambient natural.

Si mirem la Constitució espanyola, veurem els drets que s’hi recullen i que s’han d’interpretar  d’acord amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals i aquests drets s’han de respectar sempre.

Pel que ara ens interessa podem parlar dels  següents drets:

La igualtat (article 1)
La dignitat de la persona (art 10)
El lliure desenvolupament de la personalitat (art 10)
El respecte a la llei i als drets dels altres (art 10)
La llibertat ideològica, religiosa i de culte (article 16)

Per altra banda, a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya també s’hi recullen els següents drets, pel que ara ens interessa:

Article 15.2  Drets de les persones: Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal.
Article 17. Drets dels menors: Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.

Tenim diferents lleis específiques que desenvolupen tots aquests drets i pel que fa a l’àmbit de les joguines destacarem:

La LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya

La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes

La Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia

La Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat

I d’aquestes normatives, al final se’n extrauen els valors que socialment es consideren consensuats i que són els que s’inclouen normativament en el nostre sistema educatiu i que per tant, hem de considerar legalment i socialment vàlids, sense oblidar les preferències i les opcions personals que es poden donar en cada persona, emparada en els principis de llibertat ideològica.

Finalment ja sabem quins són els valors que han d’aportar les joguines i quines són les seves funcions psicopedagògiques, pel que ja podrem anar a comprar buscant la potencialitat de les seves funcions intel·lectuals, creatives, de psicomotricitat, socials, emocionals i el seu respecte als valors que s’han establert com a fonamentals.

Hi ha joguines que no s’haurien de comprar?

El nostre sistema socioeconòmic opta per informar i per educar en el pensament crític, per tal que cada individuo pugui escollir lliurament segons els seus propis valors.

No prohibeix la majoria de productes perquè això aniria en contra del sistema de llibertat d’empresa consagrat a l’article 38 de la Constitució espanyola.

Article 38

Es reconeix la llibertat d’empresa dins el marc de l’economia de mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen l’exercici d’aquella i la defensa de la productivitat, d’acord amb les exigències de l’economia general i, en el seu cas, de la planificació.

El que fa és donar formació i informació per tal de fer un consum responsable d’acord amb el que s’estableix a l’article 51 de la CE.

Article 51

  1. Els poders públics promouran la informació i l’educació dels consumidors i dels usuaris, en fomentaran les organitzacions i les escoltaran en les qüestions que puguin afectar-los, en els termes que la llei estableixi.

Evidentment el que es prohibeix és la presència de joguines, que atemptin contra els drets fonamentals que hem comentat, en els mitjans de comunicació públics i privats i es reforça l’esperit crític des del sistema educatiu.

Què fan les administracions en aquests casos?

La protecció que estableix en aquests casos l’article 63 de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, pel que fa al material audiovisual és que:

No és permès de vendre ni llogar a infants o adolescents materials audiovisuals o multimèdia, com videojocs o altres, que continguin missatges contraris als drets i les llibertats fonamentals reconeguts per l’ordenament jurídic vigent, que incitin a la violència i a activitats delictives, al consum de substàncies que puguin generar dependència, a qualsevol mena de discriminació o que tinguin contingut pornogràfic. Així mateix, no és permès de projectar aquests materials en locals o espectacles en què s’admet l’assistència d’infants o adolescents ni de difondre’ls entre aquests per qualsevol mitjà, ni tampoc oferir-los o exposar-los de manera que restin lliurement a llur abast.

I pel que fa a les emissions en els mitjans de comunicació, l’article  64 estableix que:

Les programacions dels serveis de ràdio i televisió, en les franges horàries més susceptibles de tenir una audiència d’infants i adolescents, han d’afavorir els objectius educatius que tenen aquests mitjans de comunicació i han de potenciar els valors humans i els principis de l’estat democràtic i social, d’acord amb el que disposa la legislació vigent  i han de garantir l’exclusió de continguts que en puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral, en particular, de continguts sexistes, pornogràfics, de violència gratuïta o que fomentin la intolerància o en degradin la imatge, en els termes que estableix la legislació vigent.

Pel que fa a la comercialització de productes i en aquest cas de joguines, l’article 68 de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència també estableix que:

Resten prohibits la venda o el subministrament als infants i adolescents de qualsevol producte o servei diferent dels que determina l’article 67 (referit a la venda de tabac i alcohol a menors) que puguin causar dependència física o psíquica, encara que sigui per un ús inadequat, o, en general, que puguin produir efectes que perjudiquin la salut o el lliure desenvolupament de la personalitat dels infants i els adolescents.

Per tant, tot aquest material no es prohibeix, només cal tenir més de 18 anys per poder-lo consumir.

En els següents articles d’aquest bloc parlarem una mica més en profunditat de com algunes joguines poden promoure la vulneració d’alguns d’aquests valors fonamentals.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal  com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap mena en aquest bloc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses

Consum responsable de jocs d’atzar on-line

Existeixen certes diferències entre els  jocs d’atzar com ara les loteries i els jocs d’atzar amb màquines o també els que es juguen on-line, perquè mentre que els primers la persona usuària té una  actitud més passiva i el que es busca és guanyar diners, en els jocs on-line hi ha una actitud activa que busca una distracció semblant a la que proporcionen alguns videojocs, però es clar, mentre que els vídeo jocs són espais lúdics on podem experimentar en situacions controlades, en els jocs d’atzar on-line, no hi ha simulació, perquè els diners que s’hi juguen les persones és real i les conseqüències poden ser desastroses, tant des d’un punt de vist de la salut com de l’economia familiar.

Quins efectes poden arribar a tenir els jocs d’atzar on-line en la salut de les persones?

Quan una persona passa de ser una jugador, que el que busca en el joc és diversió, amb independència  que pugui guanyar o perdre i comença a jugar per intentar guanyar de forma addictiva, això afecta la seva vida personal, perquè va perdent el control de la seva voluntat i cada cop es veu més dependent del joc. En aquest moment la persona pateix una ludopatia, la persona veu afectada la seva capacitat per poder-se autocontrolar i se sent incapaç d’ajornar l’impuls o el desig per jugar i la seva economia familiar es pot veure greument afectada, amb el que les relacions d’amistat i familiars també es poden deteriorar i tot això pot implicar una alteració de la conducta presentant símptomes de desmotivació, tristesa, irritabilitat,ansietat, aïllament, mala alimentació, falta de son i en general una pèrdua de benestar físic i emocional.

Quan una persona o el seu entorn detecta que necessita ajuda perquè és molt probable que estigui patint una addicció, es pot adreçar al seu metge de capçalera i li pot exposar els dubtes que tingui, per tant, en primer lloc caldrà que s’adreci al seu centre d’atenció primària (CAP).

El metge o metgessa de família farà la valoració inicial i decidirà quines pautes cal seguir i si ho considera necessari derivarà a la persona al seu centre de salut mental o centre d’atenció a les drogodependències, on la podran ajudar i, si és necessari, li podran proposar participar en algun programa especialitzat en joc patològic i altres addiccions comportamentals.

Si voleu podeu obtenir més informació en aquest enllaç del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Doncs si sabem que els jocs d’atzar ens poden portar a les portes d’un trastorn mental perquè s’autoritza aquest tipus de servei per part de l’Estat?

Doncs perquè estem en un sistema que contempla com a pilars la llibertat d’empresa i la llibertat personal.

Totes les empreses poden oferir serveis i les persones són lliures de consumir-los o no, a excepció dels casos en que el problema es fa tant gran que arribem a la incapacitació de la persona i en certa manera li restringim la seva llibertat, i en la meva opinió crec que  això s’hagués pogut evitar amb una regulació més restrictiva.

Però a banda d’aquest model  liberal de societat, hem de recordar que estem en un estat social i aquesta clàusula justifica certa intervenció dels poders estatals.

Si voleu ampliar la informació sobre el marc legal dels jocs d’atzar podeu consultar un article que vaig escriure en aquest mateix bloc “La protecció de les persones consumidores i el joc“, però en aquesta ocasió m’agradaria analitzar una mica més l’àmbit dels jocs d’atzar i les seves implicacions psicològiques.

Què fan doncs les administracions públiques per prevenir que aquests serveis no tinguin efectes perjudicials per a la salut de les persones que els consumeixen?

S’actua des de tres àmbits:

  1. L’educació per a un consum responsable de jocs d’atzar on-line: Per una banda, s’estableix que l’administració pública doni informació a les persones consumidores perquè aquestes tinguin elements crítics que els permeti actuar de forma responsable, sense intercedir en les seves decisions finals, però aportant elements de judici crític i reflexiu.
  2. Codis de conducta de les empreses de joc on-line: Per altra banda, obliguen a les empreses a actuar de forma responsable dins del mercat, aplicant codis de conducta.
  3. Regulació de les conductes del mercat: Finalment és prohibeixen certes conductes que podrien posar en situació de risc a les persones consumidores, especialment als col·lectius més vulnerables i en aquest sentit, hi ha una tutela i una inspecció amb possible aplicació d’un règim sancionador.

L’educació per a un consum responsable de jocs d’atzar on-line

En aquest espai d’educació és on l’administració pública fa la seva funció educadora i informativa, per tal d’empoderar a les persones consumidores, que són les que al final, hauran d’actuar de forma diligent.

Els missatges bàsic que es donen a les persones consumidores o les qüestions que hem de tenir en compte quan decidim jugar són les següents:
S’ha de jugar per diversió no per guanyar. Hem de ser conscients que és probable que perdem i es bo participar en aquests jocs acompanyats d’altres persones que ens puguin fer reflexionar.
Cal plantejar-se jugar una quantitat determinada de diners i un temps determinat. Sinó fixem això i comencem a perdre és possible que de forma inconscient comencem a invertir més diners i temps en intentar recuperar els nostres diners i en aquest moments ja no s’està participant d’una distracció sinó que ens trobem en un estat d’ansietat que ens arrossega.
És pot sol·licitar a les empreses que limitin les quantitats que es poden jugar, de forma diària, setmanal o mensual i també es pot sol·licitar l’autoexclusió com a jugador a la plataforma.
La quantitat de diners que destinem al jocs han de ser pensats com a distracció, per tant, no poden sortir mai de les nostres despeses fixes i menys ens hem de plantejar demanar-los en préstec a familiar o amics ni a entitats financeres ni als establiments de joc.

Codis de conducta de les empreses de joc on-line

L’altre instrument preventiu és el d’obligar a les empreses a realitzar pràctiques de joc responsable que consisteixen en:

  • Disposar de la corresponent llicència per realitzar l’activitat.
  • Tenir tots els sistemes tecnològics dels jocs on-line homologats davant les autoritats pertinents (Comissió Nacional del joc).
  • Donar informació en tot moment de la identitat de l’operador de joc i en especial en el cas de reclamacions o possibles infraccions, s’ha de facilitar la identitat del personal que interactuï amb els participants.
  • Cal proporcionar al públic la informació necessària perquè pugui fer una selecció conscient de les seves activitats de joc, promocionant actituds de joc moderat, no compulsiu i responsable.
  • No deixar jugar a persones menors d’edat o a les persones incloses en el Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc o en el Registre de Persones Vinculades a Operadors de Joc. Ara bé, cal tenir en compte que per poder jugar l’usuari/a s’ha de registrar i facilitar les seves dades, que en ocasions són falses i en aquests casos, la responsabilitat no és de l’empresa a no ser que es faci evident la falsedat de les dades. És per aquest motiu que hi ha un percentatge de menors que juguen on-line, encara que ara hi ha un instrument oficial per fer les verificacions, el “Servicio Web de Verificación de Jugadores de la DIRECCIÓN GENERAL DE ORDENACIÓN DEL JUEGO”.
  • No concedir préstecs ni qualsevol altra modalitat de crèdit o assistència financera als participants.
  • Donar a conèixer el preu de la partida de què es tracti.
  • Permetre jugar lliurement, sense coaccions o amenaces provinents d’altres jugadors o de qualsevol altra tercera persona
  • Donar informació en qualsevol moment l’import que ha jugat o apostat, així com en el cas de disposar d’un compte d’usuari oberta en l’operador de joc, a conèixer el saldo de la mateixa.

Regulació de les conductes del mercat

Una de les conductes més problemàtiques fa referència a una publicitat inadequada en matèria de jocs d’atzar.

Aquí són d’aplicació la Llei 34/1988, de 11 de novembre, general de publicitat i la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, però aquestes normatives no són suficients per protegir a les persones consumidores dels joc d’atzar on-line.

A banda d’això hi ha un codi de conducta voluntari que les empreses poden adoptar i que un cop adoptat, esdevé d’obligat compliment i és sancionable com si es tractes d’una norma legal.

Aquest codi d’autoregulació es pot consultar al següent enllaç extern a AUTOCONTROL.

Però des da fa més d’un any s’està tramitant al Congrés dels Diputats el ” PROYECTO DE REAL DECRETO DE COMUNICACIONES COMERCIALES DE LAS ACTIVIDADES DE JUEGO Y DE JUEGO RESPONSABLE” que suposarà certes millores.

Les novetats més importants

S’estableix en els principis de  responsabilitat social i es diu que:
1. Les comunicacions comercials seran fetes amb sentit de la responsabilitat social, sense menyscabar ni banalitzar la complexitat de l’activitat de joc ni els seus potencials efectes perjudicials sobre les persones, i ha de respectar la dignitat humana i els drets i llibertats constitucionalment reconeguts.
2. Es consideren contràries al principi de responsabilitat social, en particular, les comunicacions comercials que:
a) incitin a actituds o comportaments antisocials o violents de qualsevol tipus, discriminatoris de persones, o humiliants o vexatoris per a aquestes.
b) associïn, vinculin, representin o relacionin de manera positiva o atractiva les activitats de joc amb activitats o conductes il·lícites, així com amb aquelles que donin lloc a danys econòmics, socials o emocionals.
c) desacreditin a les persones que no juguen o atorguin una superioritat social a aquelles que juguen.
d) Incloguin missatges que desvaloritzin l’esforç en comparació amb el joc.

S’estableix el principi de joc responsable que implica que: El disseny i difusió de les comunicacions comercials perseguirà l’equilibri entre la promoció del joc com a activitat d’oci i entreteniment i la necessària protecció de consumidors enfront dels riscos d’aquesta activitat.

Es consideren contràries al principi de joc responsable, en particular, les comunicacions comercials que:
a) incitin a la pràctica irreflexiva o compulsiva del joc o a l’adopció de comportaments de risc, o bé presentin els anteriors patrons de joc com pràctiques estimulants o atractives.
b) Presentin ofertes de préstecs als participants en el joc.
c) suggereixin que el joc pot ser una solució o una alternativa a problemes personals, professionals o financers.
d) associïn, vinculin o relacionin les activitats de joc amb idees o comportaments que expressin èxit personal, familiar, social o professional.
e) Indueixin a error sobre la possibilitat de resultar premiat o suggereixin que la repetició del joc augmenta la probabilitat de guanyar.
f) suggereixin que l’habilitat o l’experiència del jugador eliminarà el atzar que depèn el premi o els guanys, o apel·lin als coneixements, perseverança, competitivitat, instint o emocions del jugador, o al seu domini de la plataforma d’apostes de l’operador, com a elements determinants de l’èxit en l’activitat de joc.
g) Associïn a la reversibilitat de les decisions de jugar o apostar com a element limitador del risc.
h) Es dirigeixin específicament a persones que s’hagin autoprohibit o autoexclòs.
i) Presentin o assimilen l’activitat de joc com una activitat econòmica o d’inversió financera.
Missatge d’advertència “juga amb responsabilitat”
Les comunicacions comercials inclouran el missatge “Juga amb responsabilitat”. Quan es tracti de comunicacions en suports estàtics, aquest missatge figurarà clarament visible. Si es tracta de suports dinàmics o audiovisuals, el missatge ha d’aparèixer a la finalització de la mateixa, de manera oral o escrita, durant com a mínim dos segons, i ha de permetre la presentació del missatge seva correcta percepció.
En el cas de serveis de comunicació audiovisual radiofònica, el missatge “Juga amb responsabilitat” haurà d’aparèixer, almenys, en una de cada tres comunicacions comercials realitzades de manera successiva per un mateix operador, sense perjudici del que estableix per al cas dels concursos.
Personatges famosos
Únicament serà admissible l’aparició de persones o personatges de rellevància o notorietat pública en les comunicacions comercials o l’al·lusió a aquests personatges en aquesta comunicació comercial, quan:
a) Els mateixos haguessin adquirit rellevància o notorietat pública precisament a conseqüència de la pròpia comunicació comercial.
b) En la resta de casos, quan els mateixos protagonitzin de forma directa, amb la seva veu i, si escau, imatge, el missatge “Juga amb responsabilitat” en la pròpia comunicació comercial i, addicionalment, en ella no es faci una associació directa entre l’activitat de joc i l’èxit professional, rellevància o notorietat d’aquells.
En el cas que en la comunicació comercial figurin diverses persones o personatges de rellevància o notorietat pública, resultarà suficient amb que almenys un d’ells protagonitzi el missatge.

El principi  de protecció de menors aplicat a la publicitat

Les comunicacions comercials no podran anar dirigides directament o indirectament als menors d’edat ni destinades a la persuasió o incitació al joc d’aquells.

Es consideren contràries al principi de protecció de menors, en particular, les comunicació comercials que:
a) incitin directament o indirectament a menors d’edat a la pràctica del joc, per si mateixos o mitjançant terceres persones.
b) Resultin, pel seu contingut o disseny, racional i objectivament aptes per atreure l’atenció o l’interès particular dels menors d’edat.
c) explotin l’especial relació de confiança que els menors d’edat dipositen en els seus pares, professors, o altres persones.
d) Utilitzin la imatge, veu o altres característiques inherents als menors d’edat o persones caracteritzades per semblar menors d’edat.
e) Presentin la pràctica del joc com un senyal de maduresa o indicativa del pas a l’edat adulta.
f) Es difonguin o s’emplacen en mitjans, programes o suports, qualsevol que aquests siguin, destinats específica o principalment a menors d’edat.
g) S’insereixin en pàgines web o al costat de vincles de pàgines web dirigits específica o principalment a menors d’edat.
h) Es difonguin o s’emplacen en l’interior o exterior de sales o altres espais públics, quan en els mateixos es desenvolupin projeccions d’obres cinematogràfiques o representacions teatrals o musicals destinats específica o principalment a menors d’edat.
 
i) Es difonguin o s’emplacen en l’interior o exterior d’estadis, sales o recintes esportius, quan en els mateixos es celebrin esdeveniments o competicions la participació estigui restringida en exclusiva a menors d’edat.
j) Es refereixin a apostes sobre esdeveniments la participació estigui restringida en exclusiva a menors d’edat.
En patrocinis i en relació als menors cal tenir en compte que:
L’emissió o difusió del patrocini no podrà incitar o interpel·lar expressament a la participació del públic en activitats o modalitats de joc.
No s’utilitzarà la imatge de marca, nom comercial, denominació social, material o missatges promocionals del patrocinador en esdeveniments, béns o serveis dissenyats per a menors d’edat o destinats principalment a ells.
No és admissible el patrocini d’activitats, esdeveniments esportius, o retransmissions dels mateixos, dirigits específicament o la participació estigui restringida en exclusiva a menors d’edat.
L’emissió o difusió del patrocini haurà de contemplar les limitacions horàries següents:
En els serveis de comunicació audiovisual televisiva, les comunicacions comercials relatives a apostes únicament es poden emetre entre les 22:00 hores i les 6:00 hores del dia següent.
Durant les retransmissions en directe per qualsevol mitjà d’esdeveniments esportius, hípics o qualssevol altres de naturalesa competitiva es podran emetre comunicacions comercials d’apostes, des del seu inici fins al final, inclosos els descansos i interrupcions reglamentaris, sempre que, la  retransmissió tingui lloc en qualsevol moment fora de les franges horàries de protecció reforçada.

Precaucions genèriques que han d’adoptar les persones consumidores al jugar on-line

Quan juguem on-line estem realitzant una contractació electrònica i hem de ser conscients que els contractes celebrats per via electrònica produeixen tots els efectes previstos per l’ordenament jurídic, quan concorrin el consentiment i els altres requisits necessaris per a la seva validesa.

Per tant, són d’aplicació totes les normatives protectores dels drets de les persones consumidores, especialment per la informació preceptiva i la claredat i correcció de les clàusules contractuals, perquè  cal recordar que estem davant d’un contracte d’adhesió i per tant davant d’unes clàusules generals de contractació i algunes d’elles podrien ser considerades abusives.

Cal tenir en compte que al jugar on-line, igual que ens passa quan comprem productes o serveis, tenim els mateixos riscos que en el cas del comerç electrònic i per tant cal prendre les mateixes precaucions.

  • Qui hi ha al darrera de la pàgina web o l’app que estem utilitzant?
  • On està ubicada la seva seu?
  • com podrem reclamar?
  • Com es pot denunciar?
  • Quines són les condicions contractuals del joc? Quines clàusules s’apliquen i quins són els meus drets?
  • Quins sistemes de pagament haig d’utilitzar per jugar amb seguretat?

Cal saber el nom de l’empresa, les seves dades fiscals i la seva raó social. Això és bàsic si ens calgués reclamar i ens permet saber si és una empresa nacional o estrangera i per tant el marc normatiu que s’aplica. Penseu que no a totes les pàgines web de jocs d’atzar s’aplica la normativa estatal, perquè cada país té les seves lleis, encara que si les pàgines s’adrecen al públic espanyol, podem aplicar certs aspectes de protecció de la normativa espanyola.

També ens cal saber si es tracta d’aplicacions homologades i si els sistemes de pagament són segurs, per evitar facilitar les nostres dades personals i de les nostres targetes de crèdit per evitar estafes.

Recordem que l’article 5.2 de la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, estableix que la normativa també s’aplica en els jocs d’atzar on-line i per tant:.

El  prestador del servei ha de proporcionar almenys la següent informació:
a) Les característiques del servei que es va a proporcionar.
b) Les funcions que efectuaran els programes informàtics que es descarreguin, incloent el número de telèfon que es marcarà.
c) El procediment per donar fi a la connexió de tarifació addicional, incloent una explicació del moment concret en què es produirà aquesta finalitat.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Els diferents models de convivència i els drets en el lloguer d’habitatges

La crisis econòmica ha impactat molt fort en la nostra societat i lluny del que diuen els governs, és molt difícil que les persones joves es puguin  independitzar de les seves famílies,  en un mercat laboral amb sous depriments i un mercat de l’habitatge on els preus son prohibitius i les condicions dels lloguers són nefastes.

La crisi econòmica ho afecta tot, l’accés a l’habitatge però també les relacions convivencials de les famílies i per aquest motiu, en situacions tant traumàtiques, no és d’estranyar que  les relacions de parella i també les relacions d’amistat en puguin sortir perjudicades.

En aquest article m’agradaria analitzar una mica el context del lloguer dels habitatges i com afecta als membres de la unitat familiar o convivencial que figuren o no, com a persones titulars del contracte d’arrendament de l’habitatge.

Situacions importants a comentar

La Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans -LAU- regula, pel que ara ens interessa analitzar, els següents aspectes:

  • Quin membre de la família o de la unitat de convivència és la persona titular del contracte? Article 37
  • Qui decideix la finalització del contracte de la família o de la unitat de convivència? Articles 11 i 12
  • Què passa quan hi ha separació o divorci dels cònjuges? Article 15
  • Què passa amb els membres de la família o de la unitat de convivència quan es mor l’arrendatari titular del contracte ? Article 16

Fem una ullada a cada una d’aquestes situacions per analitzar els drets de totes les parts implicades.

1. Quan un dels membres vol finalitzar el contracte. Què passa amb l’altre?

A l’hora de subscriure el contracte, pot passar que aquest hagi estat subscrit per les dues persones que formen la unitat familiar, però també el pot haver subscrit un de sol.

La llei estableix que l’arrendatari (qui figuri en el contracte) pot desistir del seu contracte d’arrendament, una vegada que hagin transcorregut almenys sis mesos, sempre que l’hi comuniqui a l’arrendador amb una antelació mínima de trenta dies.

També cal tenir molt present que les parts poden pactar en el contracte que, per al cas de desistiment, l’arrendatari hagi d’indemnitzar l’arrendador amb una quantitat equivalent a una mensualitat de la renda en vigor per cada any del contracte que resti per complir i els períodes de temps inferiors a l’any donen lloc a la part proporcional de la indemnització.

Per tant, hi ha una facultat de desistir del contracte i una possible indemnització a pagar, si el contracte finalitza abans del que s’havia estipulat, per això ens  interessa veure que passa quan el titular del contracte ha decidit desistir sense el consentiment de l’altre membres de la parella.

Quan hi ha notificació de desistiment a la part arrendadora

Si un dels cònjuges desisteix sense el consentiment de l’altre, però ho notifica a l’arrendador,  l’arrendament podrà continuar en el  benefici  del cònjuge que es quedi i per això, l’arrendador pot requerir el cònjuge de l’arrendatari perquè manifesti la seva voluntat al respecte.

Efectuat el requeriment, l’arrendament s’extingeix si el cònjuge no contesta en un termini de 15 dies a comptar d’aquell.

I en aquest cas, el cònjuge ha d’abonar la renda corresponent fins a l’extinció del contracte, si aquesta no estigués ja abonada.

Per tant, qui marxa pot pagar o no i sinó ho fa, serà el cònjuge que és  qui ho haurà de fer.

Quan no hi ha notificació de desistiment a la part arrendadora

Si l’arrendatari abandona l’habitatge sense manifestació expressa de desistiment o de no renovació a l’arrendador, l’arrendament pot continuar en benefici del cònjuge que convivia amb aquell sempre que en el termini d’un mes des de l’abandonament, l’arrendador rebi una notificació escrita del cònjuge manifestant la seva voluntat de ser arrendatari.

Si el contracte s’extingís per falta de notificació, el cònjuge queda obligat al pagament de la renda corresponent a aquest mes.

Per tant, si el cònjuge titular del contracte marxa és molt important que el cònjuge que queda a l’habitatge faci aquesta notificació en el termini màxim d’un mes.

I si no es tracta d’un matrimoni? Com queda l’altre membre de la parella?

El que hem comentat pels matrimonis  també és aplicable a favor de la persona que ha estat convivint amb l’arrendatari de manera permanent en anàloga relació d’afectivitat a la de cònjuge, amb independència de la seva orientació sexual, durant, almenys, els dos anys anteriors al desistiment o abandonament, llevat que hagin tingut descendència en comú, en aquest cas bastarà la mera convivència.

I si la relació no és de cònjuge però si de convivència afectiva de durada inferior als 2 anys?

Doncs en aquest cas no hi ha la protecció que estableix la LAU.

A Catalunya, l’article  234-1 de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família estableix que dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideren parella estable en qualsevol dels casos següents:

  1. a) Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.
  2. b) Si durant la convivència, tenen un fill comú.
  3. c) Si formalitzen la relació en escriptura pública.

Per tant, si no es compleix el requisits dels dos anys, per acreditar ser parella estable, també es pot optar per formalitzar la relació en escriptura pública i regular mitjançant pactes el règim de convivència, tal i com s’estableix a l’article 234-3 de la mateixa llei.

A  l’escriptura de constitució de parella es declara la voluntat de constituir-se com a tal d’acord amb la llei catalana i s’assenyala el domicili familiar.

Per altra banda, la inscripció en el Registre que es va crear pel DECRET LLEI 3/2015, de 6 d’octubre, de modificació de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relativa a la creació del Registre de parelles estables, que és voluntària, no té caràcter constitutiu i requereix el consentiment dels dos convivents en parella estable, pot servir també com a mitjà de prova.

Però tot això el que prova és l’existència de la parella de fet, però també cal poder acreditar els 2 anys, per poder gaudir dels drets que atorga la LAU.

Aquesta és la regulació que va introduir la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, però anteriorment ja hi havia un altre normativa que regulava les parelles estables i per aquest motiu, la “Disposició Transitòria Quarta” de la Llei, ens diu que el temps de convivència, entre persones del mateix o de diferent sexe, transcorregut abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, s’ha de tenir en compte als efectes del còmput dels dos anys que fixa l’article 234-1.a) del Codi civil i que les  disposicions del capítol IV del títol III del llibre segon del Codi civil s’apliquen a les parelles estables que, fins a l’entrada en vigor d’aquest llibre, es regien per la Llei 10/1998, del 15 de juliol, d’unions estables de parella.

2. I quan hi ha divorci o separació?

En un dels casos anteriors, parlàvem de que un dels membres del matrimoni volia finalitzar el contracte amb el desconeixement de l’altra part, però ara analitzem el cas del trencament de la relació matrimonial.

En els casos de separació judicial o divorci de l’arrendatari, el cònjuge no arrendatari pot continuar en l’ús de l’habitatge arrendat quan li és atribuït d’acord amb el que disposa la legislació civil que sigui aplicable. Per tant, cal una atribució de l’ús.

El cònjuge a qui s’hagi atribuït l’ús de l’habitatge arrendat de forma permanent o en un termini superior al termini que resti per complir del contracte d’arrendament, passarà a ser el titular del contracte.

El tràmit que cal fer en aquests casos és el de comunicar la voluntat del cònjuge, a qui se li ha atribuït l’habitatge,  de continuar en l’ús de l’habitatge en el termini de dos mesos des que va ser notificada la resolució judicial corresponent, acompanyant còpia de la resolució judicial o de la part de la mateixa que afecti el ús de l’habitatge.

3. I si el titular del contracte es mor?

Doncs compte, perquè no sempre ha la possibilitat de subrogar-se en el contracte, ja que en  arrendaments en què  la durada inicial sigui superior a tres anys, les parts poden pactar que no hi hagi dret de subrogació en cas de mort de l’arrendatari, quan aquest tingui lloc transcorreguts els tres primers anys de durada de l’arrendament, o que l’arrendament s’extingeixi als tres anys quan la mort s’hagués produït amb anterioritat.

Ara bé, quan no s’ha pactat, la llei preveu que algunes persones es puguin subrogar en el contracte, però caldrà vigilar, perquè l’arrendament s’extingeix si en el termini de tres mesos des de la mort de l’arrendatari l’arrendador no rep notificació per escrit del fet de la mort, amb certificat registral de defunció, i de la identitat del subrogat, indicant el seu parentiu amb el mort i oferint, si s’escau, un principi de prova que compleix els requisits legals per a subrogar-se.

Si l’extinció es produeix, tots els qui poden succeir l’arrendatari, llevat dels qui renuncien a la seva opció notificant-ho per escrit a l’arrendador en el termini del mes següent a la mort, queden solidàriament obligats al pagament de la renda d’aquests tres mesos.

Per tant, si l’arrendador rep en temps i forma diverses notificacions on els remitents sostinguin la seva condició de beneficiaris de la subrogació, l’arrendador pot considerar deutors solidaris de les obligacions pròpies de l’arrendatari, mentre mantinguin la seva pretensió de subrogar-se.

Si són diverses les persones que poden subrogar-se i es discuteixen per la subrogació, la llei estableix que  a falta d’acord unànime sobre qui d’ells serà el beneficiari de la subrogació, regeix  el següent ordre de prelació

  • a) El cònjuge.
  • b) La persona que ha estat convivint amb l’arrendatari de manera permanent en anàloga relació d’afectivitat a la de cònjuge
  • c) Els descendents.
  • d) Els ascendents.
  • e) Els germans.
  • f) Les persones diferents de les esmentades en les lletres anteriors que pateixin una minusvalidesa igual o superior al 65 per 100.

Llevat que els pares septuagenaris són preferits als descendents. Entre els descendents i entre els ascendents, tindrà preferència el més pròxim en grau, i entre els germans, el de doble vincle sobre el medi germà.

Els casos d’igualtat es resolen a favor de qui tingués una minusvalidesa igual o superior al 65 per 100; en defecte d’aquesta situació, de qui tingués més càrregues familiars i, en última instància, a favor del descendent de menor edat, l’ascendent de major edat o el germà més jove.

En el cas de ser el  cònjuge de l’arrendatari

Doncs en el cas de se el cònjuge arrendatari que al moment de la mort convisqués amb ell es pot subrogar en el contracte.

En el cas d’una persona que conviu amb relació d’afectivitat

Doncs la  persona que ha estat convivint amb l’arrendatari de manera permanent en anàloga relació d’afectivitat a la de cònjuge, amb independència de la seva orientació sexual, durant, almenys, els dos anys anteriors al moment de la mort, llevat que hagin tingut descendència en comú, en aquest cas bastarà la mera convivència, també es pot subrogar.

Els descendents de l’arrendatari

Els descendents de l’arrendatari que en el moment de la seva mort estan subjectes a la seva pàtria potestat o tutela, o haguessin conviscut habitualment amb ell durant els dos anys precedents també es poden subrogar en el contracte.

Els ascendents de l’arrendatari

Els ascendents de l’arrendatari que haguessin conviscut habitualment amb ell durant els dos anys precedents a la seva mort també es poden subrogar.

Els germans de l’arrendatari

Els germans de l’arrendatari que haguessin conviscut habitualment amb ell durant els dos anys precedents a la seva mort també es poden subrogar.

Familiars que pateixin una minusvalidesa

Les persones que pateixin una minusvalidesa igual o superior al 65 per 100, sempre que tinguin una relació de parentiu fins al tercer grau col·lateral amb l’arrendatari i hagin conviscut amb aquest durant els dos anys anteriors al defunció, també es poden subrogar.

I en els casos d’ajuda mútua?

El Títol IV de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família ens diu en el seu article  240-1 que dues o més persones que conviuen en un mateix habitatge habitual i que comparteixen, sense contraprestació i amb voluntat de permanència i d’ajuda mútua, les despeses comunes o el treball domèstic, o ambdues coses, constitueixen una relació de convivència d’ajuda mútua, que es regeix pels acords que hagin estipulat o, si no n’hi ha, pel que estableix aquest títol.

Els requisits que cal complir per constituir una relació convivencial d’ajuda mútua són que les persones siguin majors  d’edat unides per vincles de parentiu en línia col·lateral sense límit de grau i les que tenen relacions de simple amistat o companyonia, sempre que no estiguin unides per un vincle matrimonial o formin una parella estable amb una altra persona amb la qual convisquin, sent el  nombre màxim de convivents, si no són parents, de quatre persones.

Per tant, un grup de persones per simple amistat podria constituir-se en una relació convivencial, mitjançant escriptura pública, a partir de la qual tenen plena efectivitat, o pel transcurs d’un període de dos anys de convivència.

L’article  240-4 de la Llei 25/2010 estableix que els convivents poden regular vàlidament, amb llibertat de forma, les relacions personals i patrimonials, i els drets i deures respectius durant la convivència, sempre que aquests acords no perjudiquin terceres persones.

En particular, hom pot acordar la contribució igual o desigual a les despeses comunes i, fins i tot, que el treball domèstic i la càrrega econòmica sigui assumida íntegrament per algun dels convivents.

En previsió d’una ruptura, els convivents poden pactar sobre els efectes de l’extinció de la relació convivencial d’ajuda mútua.

Pel que ara ens interessa, l’article  240-6 de la Llei 25/2010 regula els efectes de l’extinció de les relacions de convivència respecte a l’habitatge.

En el cas d’habitatges de propietat, si l’extinció de les relacions de convivència es produeix en vida de tots els convivents, els que no siguin titulars de l’habitatge l’han d’abandonar en el termini de tres mesos. Si l’extinció de les relacions de convivència es produeix per defunció del propietari de l’habitatge, els convivents el poden continuar ocupant durant 6 mesos, llevat que hagin pactat una altra cosa.

En el cas dels lloguers, si la persona morta era arrendatària de l’habitatge, els convivents tenen dret a subrogar-se en la titularitat de l’arrendament pel termini d’ 1 any, o pel temps que manqui per a l’expiració del contracte, si és inferior. Amb aquesta finalitat, els convivents ho han de notificar a l’arrendador, en el termini de 3 mesos des de la mort de l’arrendatari.

4.Contractes a nom de dues o més persones

L’article 37 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans ens diu que en el contracte d’arrendament hi ha de constar  la identitat dels contractants, la identificació de la finca arrendada, la durada pactada, la renda inicial del contracte i les altres clàusules que les parts han acordat lliurement.

En aquest cas, parlem de diversos contractants que ni són matrimoni, ni parella estable ni relació convivencial.

L’article 1254 del Codi civil Espanyol estableix que el  contracte existeix des que una o més persones consenten a obligar-se, respecte a una altra o unes altres, a donar alguna cosa o a prestar algun servei.

Per tant, en els contractes hi poden haver-hi un o més arrendadors i un o més arrendataris, però d’acord amb l’article  1257 del CC “Els contractes només produeixen efectes entre les parts que els atorguen i els seus hereus; llevat del cas, pel que fa als hereus, en què els drets i les obligacions que procedeixen del contracte no siguin transmissibles, o per la seva naturalesa, o per pacte, o per disposició de la llei. Si el contracte conté alguna estipulació en favor d’un tercer, aquest en pot exigir el compliment, sempre que n’hagi fet saber l’acceptació a la persona obligada abans que aquella hagi estat revocada”.

Suposem que una persona formalitza el contracte de lloguer  i posteriorment decideix compartir despeses i permet que una altra persona vagi a viure a l’habitatge.

Què passaria si la persona o algunes de les persones que figuren com a titulars del contracte de lloguer marxen de l’habitatge?

Doncs que el titular del contracte de lloguer és la persona que pot decidir lliurament desistir del contracte i que la persona que es quedaria a l’habitatge ho faria sense cap títol que l’emparés i per tant no tindria cap dels drets que he comentat abans, doncs en aquests casos hi ha una alteració de les condicions del contracte i l’arrendador pot decidir finalitzar el contracte o si les parts de la relació que es queden, es posen d’acord, podrien fer-ne un de nou. Ara bé, això sempre que se li hagi comunicat al arrendador que han marxat alguns dels arrendataris.

Si marxen alguns dels arrendataris i no se li comunica a l’arrendador, tots junts segueixen sent parts d’aquest contracte i per tant, l’arrendador els hi pot exigir a tots, el compliment de totes les obligacions.

Això és rellevant pel arrendataris que han abandonat l’habitatge, perquè en cas de problemes en la conservació de l’habitatge, danys causats a tercers, impagaments de rendes, etc, totes les parts que figuren al contracte en respondran de forma solidària.

Això vol dir que si qui es queda a l’habitatge no paga la renda, l’arrendador pot anar contra qualsevol de les persones que figurin en el contracte, encara que ja no hi visquin, no cal que li demani a cada una de les parts el que els hi correspondria, com passaria si fos una obligació mancomunada, on la renda es dividiria en tantes parts com arrendataris.

Malgrat que l’arrendatari que pagui la totalitat del deute a l’arrendador, després, pot reclamar-lo a cada una de les parts que figuraven com arrendatàries al contracte, de moment ja ho haurà hagut de pagar ell o ella, perquè l’arrendador pot mirar quina de les parts és la més solvent.

En definitiva. Si les parts es disgreguen i volen sortir del contracte de lloguer, millor finalitzar el contracte i fer-ne un de nou, si es pot arribar a un acord amb l’arrendador.

5. L’ús d’habitació i els pisos compartits

Cessió del contracte a una altra persona

S’ha de tenir en compte que la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans -LAU, estableix en el seu article 8.1 que l’arrendatari no pot cedir el contracte sense el consentiment escrit de l’arrendador.

Per tant, abans de res, cal que el contracte original d’arrendament especifiqui que es pot subarrendar l’habitatge en la seva totalitat, sinó no és pot fer.

En aquests casos, si l’arrendatari està autoritzat per fer-ho, el nou subarrendatari se subroga en la posició del cedent davant l’arrendador.

Lloguer d’habitació

Per altra banda, i pel que fa a l’ús d’habitació, el mateix article 8, en el seu apartat segon, estableix que l’habitatge arrendat només es pot subarrendar de manera parcial i amb el consentiment escrit previ de l’arrendador i per tant cal verificar que existeix aquesta autorització.

En aquests casos el  subarrendament s’ha de regir pel que disposa la LAU per a l’arrendament quan el subarrentadari destini la part de la finca subarrendada al seu ús com habitatge. Només si no es dóna aquesta condició d’habitage, s’ha de regir pel pacte entre les parts.

És molt important recordar que el dret del subarrendatari s’extingeix, en tot cas, quan ho faci el de l’arrendatari que va subarrendar i que el preu del subarrendament no pot excedir, en cap cas, el que correspongui a l’arrendament. Per tant, compte amb la data del contracte principal !!

Contracte de dret d’ús d’habitatge o habitació

En aquest tipus de contractes no s’aplica la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans -LAU-, sinó el Codi Civil Espanyol i la  Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, en els seus articles 562-2 al 562-8 .

Dret d’ús d’habitatge

Mitjançant el dret d’ús, els usuaris poden posseir i utilitzar un bé aliè de la manera que estableix el títol de constitució o, si no n’hi ha, de manera suficient per a atendre llurs necessitats i les dels qui hi convisquin.

Pel que ara ens interessa, quan el dret d’ús fa referència a l’habitatge, l’ús d’un habitatge s’estén a la totalitat d’aquest i comprèn el de les dependències i els drets annexos.

Dret d’ús d’habitació

Mitjançant el dret d’habitació, l’habitacionista té el dret d’ocupar les dependències i els annexos d’un habitatge que s’assenyalen en el títol de constitució o, si no hi ha aquesta indicació, els que calen per a atendre les necessitats d’habitatge dels titulars i de les persones que hi conviuen, encara que el nombre d’aquestes augmenti després de la constitució. Aquest dret solament es pot constituir a favor de persones físiques.

Pel que fa a les despeses, són a càrrec de l’habitacionista les de l’habitatge que siguin individualitzables i que derivin de la utilització que en fa, i també les despeses corresponents als serveis que hi hagi instal·lat o contractat.

Durada dels contractes d’ús i d’habitació

El dret d’ús o d’habitació constituït a favor d’una persona física es presumeix vitalici, però la seva durada es pot pactar en el títol de constitució, sense les limitacions que fixa la LAU.

L’article 562-3 estableix que els drets d’ús i d’habitació es poden constituir a favor de diverses persones, simultàniament o successivament, però, en aquest darrer cas, solament si es tracta de persones vives en el moment en què es constitueixen. Cal tenir en compte que el dret d’ús o d’habitació s’extingeix a la mort del darrer titular.

Els drets d’ús i habitació s’extingeixen per resolució judicial en cas d’exercici greument contrari a la naturalesa del bé, i l’usuari o l’habitacionista responen dels danys causats davant els propietaris, que poden sol·licitar a l’autoritat judicial que adopti les mesures necessàries per a preservar els béns, inclosa llur administració judicial.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Els drets de les persones consumidores en el cas dels habitatges turístics

Els pisos turístics són un tema recurrent durant els últims anys, sobre tot per temes de convivència a la ciutat de Barcelona.

El TSJC diu que els veïns no poden vetar pisos turístics que ja funcionen: Les comunitats veïnals poden prohibir que s’obri un nou apartament, però no tancar els que tenen llicència. El País -27/9/2018

Veïns i veïnes d’aquesta ciutat pateixen les molèsties que implica, en moltes ocasions, tenir un pis de lloguer turístic en una comunitat de propietaris.

Notícia extreta del portal de l’Ajuntament de Barcelona el dia 2/10/2018

Compromís contra l’activitat dels pisos turístics il·legals

23/07/2018 – 18:44 h

La taula de plataformes de lloguer vacacional, formada pels principals operadors, s’ha compromès a la tolerància zero amb els pisos sense llicència i explorarà tots els mecanismes per aconseguir al més aviat possible una ciutat lliure d’activitat turística il·lícita. Mentrestant, els serveis municipals intensifiquen els controls durant l’estiu i sol·liciten la retirada de 1.500 habitatges il·legals a Airbnb i Wimdu.

El cert és que aquest sistema s’ha popularitzat molt i moltes persones consumidores ja han incorporat en el seu dia a dia, buscar pisos de lloguers turístics en altres ciutats a l’hora de planificar les seves vacances i el màxim exponent el trobem en la plataforma https://www.airbnb.cat

Però pel que a nosaltres ens interessa analitzar ara, referent als drets que tenim les persones que fem ús d’aquests habitatges, és important poder distingir els diferents tipus de contractes amb els que ens podem trobar i quina implicació té això en els nostres drets com a persones consumidores i com podrem fer-los efectius.

Estem davant d’una empresa o davant d’un particular?

El primer que hem de saber és que una persona física, titular d’un immoble el pot llogar o cedir en ús a qualsevol persona i això no implica que la persona propietària de l’habitatge actuí com una empresa. Simplement, a nivell fiscal, aquesta persona haurà de declarar els ingressos com a rendiments del capital immobiliari.

Perquè la persona que ens lloga l’habitatge o ens en cedeix l’ús temporal pugui ser considerada una empresa caldrà que s’hagi organitzat professionalment per prestar una activitat econòmica, per exemple, amb empleats, amb servei de neteja, vigilància, recepció, etc … i això és molt important perquè sinó és una empresa ja no estem davant d’una relació de consum i per tant, no s’aplicarà la normativa de protecció a les persones consumidores, sinó que caldrà utilitzar la normativa del dret civil.

El fet de trobar-nos en l’àmbit civil, ja no ens permetrà fer reclamacions davant de les administracions públiques, ni podrem denunciar administrativament males praxis, perquè no hi ha una regulació administrativa d’aquest tipus d’activitats.

Aquest fet passa desapercebut per la majoria de persones consumidores que descobreixen, davant d’una experiència negativa amb la qualitat del servei contractat, que no estava davant d’una empresa, sinó davant d’un particular.

Compte amb tot això, perquè molts cops intervenen intermediaris en el lloguer o l’ús de l’habitatge, com podrien ser gestors administratius, administradors de finques, etc, que ens donen una sensació d’organització empresarial, però aquests professionals, actuen com a professionals independents de la persona que es titular de l’habitatge, que es segueix considerant una persona particular i no una empresa.

La  Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans -LAU-, estableix en el seu article 5è , que s’exclou del seu àmbit d’aplicació,  la cessió temporal d’ús de la totalitat d’un habitatge moblada i equipada en condicions d’ús immediat, comercialitzada o promocionada en canals d’oferta turística i realitzada amb finalitat lucrativa, quan estigui sotmesa a un règim específic, derivat de la seva normativa sectorial.

Per tant, sembla que si existís una norma reguladora turística específica, en una Comunitat Autònoma i l’habitatge es comercialitza o promociona en canals turístics si que es podria aplicar aquesta normativa de protecció administrativa, en estar actuant com a persones consumidores davant d’una empresa.

Cas que no existeixi aquesta norma, caldrà aplicar directament la LAU  d’acord amb el que s’estableix al seu article 3. 2, referent als arrendaments de finques urbanes que no sigui per al seu ús com a habitatge, subscrits per temporada, sigui d’estiu o qualsevol altra.

En aquests casos i d’acord amb el que s’estableix a l’article 4 de la LAU, aquests tipus de lloguer se sotmeten de manera imperativa al que disposen els títols I i IV de la LAU i en tractar-se d’arrendaments per a ús diferent del d’habitatge es regeixen per la voluntat de les parts, si no, pel que disposa el títol III de la LAU i, supletòriament, pel que disposa el Codi Civil.

En aquests casos sempre caldrà demanar el contracte i llegir-ne bé les clàusules, pel que és molt important guardar tota la publicitat, l’intercanvi de correus abans de la contractació, i la informació de les pàgines web on s’ha contractat aquest tipus de serveis.

Un exemple concret. El cas de Aribnb

Mirem un moment el “Términos de Servicio” que a data de 2 d’octubre de 2018 figuren al web de https://www.airbnb.cat/terms i que es transcriuen a continuació  a efectes d’il·lustrar la tipologia de drets que s’hi regulen.

Ens interessa principalment la posició d’airbnb entre la relació entre la persona propietària de l’habitatge i la persona que contracte els serveis, així com la resolució de conflictes que facilita.

“1. Ámbito de los Servicios de Airbnb

1.1 La Plataforma de Airbnb es un mercado en línea que permite que los usuarios registrados (“Miembros”) y ciertos terceros que ofrecen servicios (los Miembros y terceros que ofrecen servicios son “Anfitriones” y los servicios que ofrecen son “Servicios de Anfitrión”) publiquen dichos Servicios de Anfitrión en la Plataforma de Airbnb (“Anuncios”) y comuniquen y gestionen directamente con los Miembros que desean reservar dichos Servicios de Anfitrión (los Miembros que utilizan los Servicios de Anfitrión son “Huéspedes”). Los Servicios de Anfitrión pueden incluir la oferta de propiedades desocupadas o de otro tipo para su uso (“Alojamientos”), actividades de uno o varios días en diversas categorías (“Experiencias”), acceso a eventos y lugares únicos (“Eventos”), así como toda una gama de demás servicios relacionados o no con el viaje.

1.2 En calidad de proveedor de la Plataforma de Airbnb, Airbnb no posee, crea, vende, revende, suministra, controla, gestiona, ofrece, entrega ni presta ningún Anuncio ni Servicio de Anfitrión ni constituye un organizador o minorista de viajes combinados, de conformidad con la Directiva (UE) 2015/2302. Los Anfitriones son responsables en exclusiva de sus Anuncios y Servicios de Anfitrión. Cuando los Miembros realizan o aceptan una reserva, suscriben un contrato directamente entre ellos. Airbnb no es ni pasará a ser una parte ni un participante en ninguna relación contractual entre Miembros, ni tampoco constituye un agente inmobiliario ni de seguros. Airbnb no actúa como agente en capacidad alguna para ningún Miembro, excepto conforme a lo dispuesto en los Términos de Pago.

1.3 Aunque podremos ayudar a facilitar la resolución de disputas, Airbnb no tiene control sobre, ni garantiza (i) la existencia, calidad, seguridad, idoneidad o legalidad de ningún Anuncio o Servicio de Anfitrión, (ii) la veracidad o exactitud de las descripciones de ningún Anuncio ni de las Valoraciones, Evaluaciones y demás Contenido del Miembro (conforme a lo definido a continuación) o (iii) la actuación o la conducta de ningún Miembro o tercero. Airbnb no avala a ningún Miembro, Anuncio o Servicio de Anfitrión. Toda referencia a un Miembro “verificado” (u otro término similar) únicamente indica que ese Miembro ha completado el proceso de verificación o identificación correspondiente, pero no significa nada más. Este tipo de descripción no supone un aval, una certificación ni una garantía por parte de Airbnb acerca de Miembro alguno, incluida la identidad o antecedentes del Miembro o el hecho de que el Miembro sea fiable, seguro o adecuado. Usted debe siempre ejercer la diligencia y atención debidas al decidir si pernocta en un Alojamiento, participa en una Experiencia o Evento o utiliza otros Servicios de Anfitrión, acepta una petición de reserva de un Huésped o comunica e interactúa con otros Miembros, ya sea en línea o en persona. Las Imágenes Verificadas (conforme a lo definido a continuación) tienen como intención únicamente indicar una representación fotográfica de un Anuncio en el momento en que la fotografía haya sido realizada, y no suponen, por lo tanto, un aval por parte de Airbnb respecto a Anfitrión o Anuncio alguno.”

Per tant, estem davant d’una contractació entre persones particulars. En realitat no existeix una protecció administrativa davant d’aquest tipus de contractes.

Habitatges d’ús turístic a Catalunya

Com deia abans, pot passar que les Comunitats Autònomes regulin aquest sector turístic, com ha passat a Catalunya amb el DECRET 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic.

L’article 66 del Decret defineix els habitatges d’ús turístic com aquells que són cedits pel seu propietari, directament o indirectament, a tercers, i a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada ( igual o inferior a 31 dies), en condicions d’immediata disponibilitat i amb les característiques que estableix aquest Decret.

En aquests casos els habitatges d’ús turístic se cedeixen sencers, i no se’n permet la cessió per estances.

Malgrat que existeixi una regulació d’aquest tipus d’habitatges, cal tenir molt present que la destinació d’un habitatge a l’ús turístic no és possible si està prohibida per l’ordenació d’usos del sector on es trobi o està prohibida pels estatuts de la comunitat degudament inscrits en el Registre de la propietat en edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal.

Aquests últims dies ha sortit una sentència del tribunal superior de justícia de Catalunya que estableix que les comunitats de propietaris que tenen pisos d’ús turístic, abans que les normes de la comunitat ho prohibís, poden seguir exercint la seva activitat, perquè el canvi de reglament de la Comunitat de propietaris no té efectes retroactius.

Requisits i serveis dels habitatges d’ús turístic

Els requisits que han de complir aquests habitatges es regulen a l’article 67 del Decret.

Els habitatges d’ús turístic han de disposar de la cèdula d’habitabilitat i complir en tot moment les condicions tècniques i de qualitat exigibles als habitatges. Els habitatges no poden ser ocupats amb més places que les indicades a la cèdula.

Els habitatges han d’estar suficientment moblats i dotats dels aparells i estris necessaris per a la seva ocupació immediata, amb la finalitat de prestar un servei d’allotjament correcte en relació amb la totalitat de places que disposin, tot en perfecte estat d’higiene.

El propietari o propietària de l’habitatge, o la persona gestora en qui delegui, ha de facilitar a persones usuàries i veïns el telèfon per atendre i resoldre de manera immediata consultes i incidències relatives a l’activitat d’habitatge d’ús turístic.

El propietari o propietària o la persona gestora en qui delegui, ha de garantir un servei d’assistència i manteniment de l’habitatge.

Autoritzacions d’ús d’habitatges turístics

Els habitatges d’ús turístic requereixen la corresponent comunicació prèvia d’inici d’activitat davant l’ajuntament competent, subscrita pel propietari i també, si escau, per la persona física o jurídica gestora a qui prèviament el propietari hagi encomanat la gestió de l’habitatge en qüestió.

En el document  de comunicació prèvia s’hi ha de fer constar:

  • a) Les dades de l’habitatge i la seva capacitat legal màxima.
  • b) Les dades del propietari o propietària.
  • c) El número de telèfon per atendre de manera immediata comunicacions relatives a l’activitat d’habitatge d’ús turístic.
  • d) La identificació de l’empresa d’assistència i manteniment de l’habitatge.
  • e) Declaració responsable conforme l’habitatge disposa de cèdula d’habitabilitat.

En el supòsit que hagi estat encomanada la gestió de l’habitatge, el document de comunicació prèvia contindrà, a més de l’anterior:

  • a) Dades de la persona gestora.
  • b) Declaració responsable conforme la persona gestora disposa de títol suficient del propietari per a la gestió de l’habitatge.

Registre de Turisme de Catalunya

Els habitatges d’ús turístic s’han d’inscriure en el Registre de Turisme de Catalunya.

A aquests efectes, els ajuntaments han de trametre a l’Administració de la Generalitat de Catalunya les altes, baixes i modificacions de dades dels habitatges d’ús turístic situats en el seu terme municipal.

Defensa de les persones consumidores

Fulls de reclamació

Tots els habitatges d’ús turístic han de disposar de fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia de l’òrgan competent en matèria de consum de l’Administració de la Generalitat. Aquests fulls han d’estar a l’abast de les persones usuàries en un lloc adequat dins de l’habitatge d’ús turístic.

Rètols informatius

Els habitatges d’ús turístic han d’exhibir en un lloc visible i fàcilment copsable per a les persones usuàries:

  • a) El rètol informatiu de la disponibilitat dels fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia.
  • b) El número de telèfon per atendre de manera immediata comunicacions relatives a l’activitat d’habitatge d’ús turístic.
  • c) Número de registre d’entrada a l’ajuntament de la comunicació prèvia d’inici.

Inspecció i procediment sancionador

La condició d’habitatge d’ús turístic impedeix al propietari o propietària al·legar-ne la condició de domicili als efectes d’impedir-hi l’actuació inspectora de les autoritats competents.

La persona propietària i la persona gestora de l’habitatge d’ús turístic, en el supòsit que no siguin la mateixa persona, són responsables solidàries de les infraccions i incompliments de les obligacions definides a la normativa sectorial turística, d’habitatge, de consum i municipal d’aplicació en raó de la seva activitat.

Els organismes administratius tutors dels interessos públics concurrents en l’objecte de l’activitat d’habitatge d’ús turístic actuen en matèria sancionadora i disciplinària d’acord amb les seves competències. Així:

  • a) Respecte a la disciplina d’activitat: el departament competent en matèria de turisme, els ajuntaments en l’àmbit de la seva competència i el departament competent en matèria d’habitatge.
  • b) Respecte d’aquells fets i activitats que tinguin la consideració d’infracció en matèria de defensa de les persones consumidores: el departament competent en matèria de consum i els ajuntaments en l’àmbit de les seves respectives competències.

Les sancions que puguin imposar les administracions competents per incompliments d’aquest Decret han d’atendre el procediment sancionador aplicable de l’Administració de la Generalitat, i si escau, els procediments sancionadors que tinguin establerts els municipis mateixos.

L’òrgan competent a Catalunya és la Sub-direcció General d’Ordenació i Inspecció Turística. Passeig de Gràcia, 105 (Torre Muñoz) 08008  Barcelona Telèfon 93 484 95 00

Habitatges particulars Vs habitatges turístics

A l’hora de viatjar, per Catalunya, per Espanya, per Europa o per qualsevol lloc del món, ens serà molt difícil saber si estem fent reserves d’habitatges turístics, regulats en alguna norma de protecció turística del país o del lloc on anem, o saber si  estem llogant un habitatge a una persona particular i davant de qualsevol problema haurem d’acudir als tribunals civils del país en qüestió.

És evident que en uns moments en que moltes de les reserves es fan on-line en plataformes molt ben organitzades, es pot gaudir d’una àmplia oferta de cases, algunes d’elles situades en llocs on no hi ha establiments turístics com ara hotels, i a més, els preus poden ser fins i tot més competitius, per no parlar del plus que pot suposar l’experiència de tenir un major contacte amb la persona propietària de l’habitatge, per tal de poder conèixer millor la cultura del lloc on viatgem.

Però malgrat tot això, hem de ser conscients que no estem contractant serveis turístics i que si hi ha problemes no ens podrem queixar pels conductes habituals. Per aquest motiu hem de ser persones consumidores diligents i buscar els “termes legals” de cada plataforma “on-line” on finalment decidim contractar.

També es pot verificar en els webs de les administracions competents, si els establiments que colem contractar hi figuren inscrits, com en el cas del Registre de Turisme de Catalunya, que podreu consultar al següent enllaç: http://empresa.gencat.cat/ca/treb_ambits_actuacio/emo_turisme/emo_empreses_establiments_turistics/emo_registre_turisme_catalunya/emo_llistat_establiments_turistics/

Podem arriscar-nos i segurament sortirà bé, però hem de ser conscients del que estem fent.

Bon viatge i bona estada !!

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Les assegurances i els drets de les persones consumidores

El contracte d’assegurança és aquell pel qual l’assegurador s’obliga, mitjançant el cobrament d’una prima i per al cas que es produeixi l’esdeveniment el risc del qual és objecte de cobertura, a indemnitzar, dins els límits pactats, el dany produït a l’assegurador o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes.

Les assegurances es regulen a la Ley 50/1980, de 8 de octubre, de Contrato de Seguro ,on s’especifiquen els drets de les persones assegurades amb caràcter imperatiu, però cal tenir en compte que sempre seran vàlides  les clàusules contractuals que siguin més beneficioses per a l’assegurat.

Hi ha molts tipus d’assegurances; de responsabilitat civil, de conducció de vehicles a motor, de la llar, per la pràctica d’activitats esportives, d’accidents, de vida… i les  diferents modalitats del contracte d’assegurança, si no hi ha una llei que els sigui aplicable, es regeixen per la Llei 50/1980.

Informació a les persones consumidores sobre les condicions generals  de l’assegurança       

L’article tercer de la Llei 50/980 estableix que les  condicions generals, que en cap cas no poden tenir caràcter lesiu per als assegurats, les ha d’incloure l’assegurador en la proposició d’assegurança si n’hi ha i necessàriament en la pòlissa de contracte o en un document complementari, que l’assegurat ha de subscriure i al qual se n’ha de lliurar una còpia.

Les condicions generals i particulars s’han de redactar de forma clara i precisa. S’hi han de destacar de manera especial les clàusules limitadores dels drets dels assegurats, que han de ser específicament acceptades per escrit.

Les condicions generals del contracte estan sotmeses a la vigilància de l’Administració pública en els termes previstos per la llei i declarada pel Tribunal Suprem la nul·litat d’alguna de les clàusules de les condicions generals d’un contracte, l’Administració pública competent ha d’obligar els asseguradors a modificar les clàusules idèntiques que figuren en les seves pòlisses.

La formalització del contracte d’assegurances

Les parts del contracte

En els contractes podem tenir, a més de l’empresa l’asseguradora, el o la  prenedor/a de l’assegurança i la persona assegurada o beneficiària.

El prenedor de l’assegurança pot contractar l’assegurança per compte propi o d’altri. En cas de dubte es presumeix que el prenedor ha contractat per compte propi.

El tercer assegurat pot ser una persona determinada o determinable pel procediment que les parts acordin.

Si el prenedor de l’assegurança i l’assegurat són persones diferents, les obligacions i els deures que es deriven del contracte corresponen al prenedor de l’assegurança, llevat d’aquells que per la seva naturalesa hagi de complir l’assegurat. No obstant això, l’assegurador no pot rebutjar el compliment per part de l’assegurat de les obligacions i deures que corresponguin al prenedor de l’assegurança.

Els drets que es deriven del contracte corresponen a la persona assegurada o, si s’escau, al beneficiari, llevat dels drets especials del prenedor en les assegurances de vida.

La mediació d’assegurances

Sovint en la contractació d’una assegurança hi intervé una figura que fa d’intermediària, és el que es coneix com a corredor d’assegurances.

Cal tenir en compte que l’article 21 de la Llei 50/ 1980 estableix que les comunicacions efectuades per un corredor d’assegurances a l’assegurador en nom del prenedor de l’assegurança tenen els mateixos efectes que si la realitzés el mateix prenedor, llevat indicació en contra d’aquest.

En tot cas cal el consentiment exprés del prenedor de l’assegurança per subscriure un nou contracte o per modificar o rescindir el contracte d’assegurança en vigor

La forma del contracte

El contracte d’assegurança i les seves modificacions o addicions s’han de formalitzar per escrit. L’assegurador està obligat a lliurar al prenedor de l’assegurança la pòlissa o, almenys, el document de cobertura provisional.

En les modalitats d’assegurança en què per disposicions especials no s’exigeixi l’emissió de la pòlissa l’assegurador està obligat a lliurar el document que s’hi estableixi.

Quan la llei estableix  que el contracte d’assegurança o qualsevol altra informació relacionada amb el mateix consti per escrit, aquest requisit s’entendrà complert si el contracte o la informació es contenen en paper o un altre suport durador que permeti guardar, recuperar fàcilment i reproduir sense canvis el contracte o la informació.

La pòlissa del contracte s’ha de redactar, a elecció del prenedor de l’assegurança, en qualsevol de les llengües espanyoles oficials en el lloc on aquella es formalitzi. Si el prenedor ho sol·licita, s’haurà de redactar en una altra llengua diferent, de conformitat amb la Directiva 92/96, del Consell de la Unió Europea, de 10 de novembre de 1992.

El contracte ha d’incloure com a mínim els següents punts:
1. Nom i cognoms o denominació social de les parts contractants i el seu domicili, així com la designació de l’assegurat i beneficiari, si és el cas.
2. El concepte en el qual s’assegura.
3. Naturalesa del risc cobert, descrivint, de forma clara i entenedora, les garanties i cobertures atorgades en el contracte, així com pel que fa a cadascuna d’elles, les exclusions i limitacions que els afectin destacades tipogràficament.
4. Designació dels objectes assegurats i de la seva situació.
5. Suma assegurada o abast de la cobertura.
6. Import de la prima, recàrrecs i impostos.
7. Venciment de les primes, lloc i forma de pagament.
8. Durada del contracte, amb expressió del dia i l’hora en què comencen i acaben els seus efectes.
9. Si intervé un mediador en el contracte, el nom i tipus de mediador.

En cas de pòlissa flotant, s’especificarà, a més, la forma en què s’ha de fer la declaració de l’abonament.

Si el contingut de la pòlissa difereix de la proposició d’assegurança o de les clàusules acordades, el prenedor de l’assegurança pot reclamar a l’entitat asseguradora en el termini d’un mes a comptar des del lliurament de la pòlissa perquè esmeni la divergència existent. Transcorregut aquest termini sense efectuar la reclamació, s’estarà al que disposa la pòlissa. El que estableix aquest paràgraf s’ha d’inserir en tota pòlissa del contracte d’assegurança.

Pel que fa a la durada del contracte, aquesta és la que figuri a la pòlissa i no es pot fixar un termini superior a deu anys. No obstant això, es pot establir que es prorrogui una o més vegades per un període no superior a un any cada vegada.

El contracte a distància

Els contractes d’assegurança subscrits per via electrònica produiran tots els efectes previstos per l’ordenament jurídic quan concorrin el consentiment i els altres requisits necessaris per a la seva validesa.

Quant a la seva validesa, prova de celebració i obligacions derivades del mateix es subjectaran a la normativa específica del contracte d’assegurança i amb la legislació sobre serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic

La baixa de la pòlissa

Les parts poden oposar-se a la pròrroga del contracte mitjançant una notificació escrita a l’altra part, efectuada amb un termini de, almenys, un mes d’anticipació a la conclusió del període de l’assegurança en curs quan qui s’oposi a la pròrroga sigui l’acceptant, i de dos mesos quan sigui l’assegurador.

Si l’asseguradora no vol prorrogar el contracte  ho ha de comunicar a la persona consumidora amb 2 mesos d’antelació. Si la persona consumidora no vol renovar, ho ha de comunicar a l’asseguradora amb un mínim d’un mes d’antelació.

Però això no és aplicable quan sigui incompatible amb la regulació de l’assegurança sobre la vida .

La contractació de l’assegurança i la concreció del risc

Abans de formalitzar l’assegurança, cal tenir en compte que la sol·licitud d’assegurança no vincula el sol·licitant.

La proposició d’assegurança per part de l’assegurador vincula el proponent durant un termini de quinze dies.

Per acord de les parts, els efectes de l’assegurança es poden retrotreure al moment en què es va presentar la sol·licitud o es va formular la proposició.

Abans de formalitzar l’assegurança, cal tenir en compte que la sol·licitud d’assegurança no vincula el sol·licitant.

La proposició d’assegurança per part de l’assegurador vincula el proponent durant un termini de quinze dies.

Per acord de les parts, els efectes de l’assegurança es poden retrotreure al moment en què es va presentar la sol·licitud o es va formular la proposició.

El prenedor de l’assegurança ha de declarar a l’assegurador, abans de la conclusió del contracte, d’acord amb el qüestionari que aquest li faciliti, totes les circumstàncies per ell conegudes que puguin influir en la valoració del risc. No cal fer-ho si no li facilita el qüestionari o quan, bo i existir el qüestionari  es tracti de circumstàncies que puguin influir en la valoració del risc i que no estiguin compreses.

L’assegurador pot rescindir el contracte mitjançant declaració dirigida al prenedor de l’assegurança en el termini d’un mes, a comptar del coneixement de la reserva o inexactitud del prenedor de l’assegurança.

Corresponen a l’assegurador, tret que concorri dol o culpa greu per part seva, les primes relatives al període en curs en el moment que faci aquesta declaració.

Si el sinistre sobrevé abans que l’assegurador faci la declaració, la prestació d’aquest es reduirà proporcionalment a la diferència entre la prima convinguda i la que s’hagués aplicat d’haver-se conegut la veritable entitat del risc.

Si va haver dol o culpa greu del prenedor de l’assegurança quedarà l’assegurador alliberat del pagament de la prestació.

Modificacions del risc un cop està vigent l’assegurança

Malgrat haver informat a l’asseguradora de les circumstàncies inicials per tal de poder avaluar el risc, s’ha de tenir en compte que el  prenedor de l’assegurança o l’assegurat, durant la vigència del contracte,  han de comunicar a l’assegurador, tan aviat com li sigui possible, l’alteració dels factors i les circumstàncies declarades inicialment que agreugin el risc i siguin de tal naturalesa que si haguessin estat conegudes per aquest en el moment de la perfecció del contracte no l’hauria celebrat o l’hauria conclòs en condicions més costoses.

Com excepció, cal tenir en compte que en les assegurances de persones el prenedor o l’assegurat no tenen obligació de comunicar la variació de les circumstàncies relatives a l’estat de salut de l’assegurat, que en cap cas es consideraran agreujament del risc.

Què pot passar si ha augmentat el nivell de risc?

L’assegurador pot proposar una modificació del contracte, en un termini de dos mesos a comptar del dia en què li ha estat declarat l’agreujament.

Pot acceptar el nou risc o rescindir el contracte.

En aquest cas, el prenedor disposa de quinze dies a comptar de la recepció d’aquesta proposició per acceptar-la o rebutjar-la.

En cas de rebuig, o de silenci per part del prenedor, l’assegurador pot rescindir el contracte, transcorregut el termini esmentat, amb l’advertiment previ al prenedor, i li ha de donar perquè contesti un nou termini de quinze dies, transcorreguts els quals i dins els vuit el següents li ha de comunicar al prenedor la rescissió definitiva.

L’assegurador pot igualment rescindir el contracte comunicant-ho per escrit a l’assegurador dins d’un mes, a partir del dia en què va tenir coneixement de l’agreujament del risc. En cas que el prenedor de l’assegurança o l’assegurat no hagi efectuat la seva declaració i sobrevingui un sinistre, l’assegurador queda alliberat de la seva prestació si el prenedor o l’assegurat han actuat amb mala fe. Si passa altrament, la prestació de l’assegurador es redueix proporcionalment a la diferència entre la prima convinguda i la que s’hauria aplicat si s’hagués conegut la verdadera entitat del risc.

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat poden posar en coneixement de l’assegurador, durant el curs del contracte, totes les circumstàncies que disminueixin el risc i siguin de tal naturalesa que si aquest les hagués conegut en el moment de perfer el contracte, l’hauria conclòs en condicions més favorables. En aquest cas, en finalitzar el període en curs cobert per la prima, s’ha de reduir l’import de la prima futura en la proporció corresponent, i en cas contrari el prenedor té dret a la resolució del contracte i a la devolució de la diferència entre la prima satisfeta i la que li hauria correspost pagar, des del moment de la posada en coneixement de la disminució del risc

Què pot passar si ha disminuït el nivell de risc?

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat poden posar en coneixement de l’assegurador, durant el curs del contracte, totes les circumstàncies que disminueixin el risc i siguin de tal naturalesa que si aquest les hagués conegut en el moment de perfer el contracte, l’hauria conclòs en condicions més favorables.

En aquest cas, en finalitzar el període en curs cobert per la prima, s’ha de reduir l’import de la prima futura en la proporció corresponent, i en cas contrari el prenedor té dret a la resolució del contracte i a la devolució de la diferència entre la prima satisfeta i la que li hauria correspost pagar, des del moment de la posada en coneixement de la disminució del risc.

Les primes de l’assegurança

La persona prenedora de l’assegurança haurà de pagar les quotes o la quota en les condicions estipulades a la pòlissa.

Si s’han pactat primes periòdiques, la primera de les primes és exigible una vegada signat el contracte. Si en la pòlissa no es determina cap lloc per al pagament de la prima, s’entén que aquest s’ha de fer al domicili del prenedor de l’assegurança.

En cas d’impagament

Si per culpa del prenedor de l’assegurança no es paga la  primera prima  o la prima única no ho ha estat al seu venciment, l’assegurador té dret a resoldre el contracte o a exigir el pagament de la prima deguda en via executiva amb base en la pòlissa.

Llevat de pacte en contra, si la prima no ha estat pagada abans que es produeixi el sinistre, l’assegurador queda alliberat de la seva obligació.

Per tant, cal tenir en compte que un cop formalitzat el contracte a persona consumidora està obligada a satisfer la prima o totes les primes periòdiques corresponents i a més, pot succeir que s’hi es produeix un sinistre, la persona consumidora no quedi coberta.

En cas de manca de pagament d’unes de les primes següents, la cobertura de l’assegurador queda suspesa un mes després del dia del seu venciment.

Si l’assegurador no reclama el pagament dins els sis mesos següents al venciment de la prima, s’entén que el contracte queda extingit.

En qualsevol cas, l’assegurador, quan el contracte estigui en suspens, només pot exigir el pagament de la prima del període en curs i si el contracte no ha estat resolt o extingit, la cobertura torna a tenir efecte al cap de vint-i-quatre hores del dia en què el prenedor va pagar la seva prima.

En cas de sinistres

Cal comunicar-ho urgentment.

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat o el beneficiari  han de comunicar a l’assegurador l’esdeveniment del sinistre dins el termini màxim de set dies d’haver-lo conegut, llevat que en la pòlissa s’hagi fixat un termini més ampli.

En cas d’incompliment, l’assegurador pot reclamar els danys i perjudicis causats per la falta de reclamació. Aquest efecte no es produeix si es prova que l’assegurador ha tingut coneixement del sinistre per un altre mitjà. A més, el prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de donar a l’assegurador tota classe d’informacions sobre les circumstàncies i conseqüències del sinistre. En cas de violació d’aquest deure, la pèrdua del dret a la indemnització només es produeix en el supòsit que hi hagi concorregut dol o culpa greu.

Cal procurar minimitzar el risc.

L’assegurat o el prenedor de l’assegurança han de fer ús dels mitjans al seu abast per minorar les conseqüències del sinistre. L’incompliment d’aquest deure dóna dret a l’assegurador a reduir la seva prestació en la proporció oportuna, tenint en compte la importància dels danys que se’n deriven i el grau de culpa de l’assegurat.

Si aquest incompliment es produeix amb la intenció manifesta de perjudicar o enganyar l’assegurador, aquest queda alliberat de qualsevol prestació derivada del sinistre. Les despeses que s’originin pel compliment d’aquesta obligació, sempre que no siguin inoportunes o desproporcionades als béns salvats, són a càrrec de l’assegurador fins al límit fixat al contracte, fins i tot si aquestes despeses no han tingut resultats efectius o positius.

Si no hi ha pacte s’han d’indemnitzar les despeses efectivament originades.

Aquesta indemnització no pot excedir la suma assegurada. L’assegurador que en virtut del contracte només hagi d’indemnitzar una part del dany causat pel sinistre, ha de reemborsar la part proporcional de les despeses de salvament, llevat que l’assegurat o el prenedor de l’assegurança hagin actuat seguint les instruccions de l’assegurador.

El pagament de la indemnització

L’assegurador està obligat a satisfer la indemnització en finalitzar les investigacions i els peritatges necessaris per establir l’existència del sinistre i, si s’escau, l’import dels danys que en resultin.

L’assegurador està obligat al pagament de la prestació, excepte en el supòsit que el sinistre hagi estat causat per mala fe de l’assegurat.

En qualsevol cas, l’assegurador ha d’efectuar, dins els quaranta dies a partir de la recepció de la declaració del sinistre, el pagament de l’import mínim del que l’assegurador pugui deure, segons les circumstàncies que ell conegui.

Quan la naturalesa de l’assegurança ho permeti i l’assegurat ho consenti, l’assegurador pot substituir el pagament de la indemnització per la reparació o la reposició de l’objecte sinistrat.

Per tant, la persona consumidora té l’opció de rebre la indemnització o la reposició de l’objecte del sinistre.

I si l’asseguradora no paga la indemnització?

S’entén que l’assegurador incorre en mora quan no hagués complert la seva prestació en el termini de tres mesos des de la producció del sinistre o no ha procedit al pagament de l’import mínim del que pugui deure dins dels quaranta dies a partir de la recepció de la declaració del sinistre.

Si l’assegurador incorre en mora en el compliment de la prestació, la indemnització de danys i perjudicis, malgrat que es consideren vàlides les clàusules contractuals que siguin més beneficioses per a l’assegurat, s’ajustarà a les següents regles:
Afectarà, amb caràcter general, a la mora de l’assegurador respecte del prenedor de l’assegurança o assegurat i, amb caràcter particular, a la mora respecte del tercer perjudicat en l’assegurança de responsabilitat civil i del beneficiari en l’assegurança de vida.
És aplicable a la mora en la satisfacció de la indemnització, mitjançant pagament o per la reparació o reposició de l’objecte sinistrat, i també a la mora en el pagament de l’import mínim del que l’assegurador pugui deure.
La indemnització per mora s’imposarà d’ofici per l’òrgan judicial i consistirà en el pagament d’un interès anual igual al de l’interès legal del diner vigent en el moment en què es meriti, incrementat en el 50 per 100; aquests interessos es consideren produïts per dies, sense necessitat de reclamació judicial. Això no obstant, transcorreguts dos anys des de la producció del sinistre, l’interès anual no pot ser inferior al 20 per 100.
En la reparació o reposició de l’objecte sinistrat la base inicial de càlcul dels interessos és l’import líquid de tal reparació o reposició, sense que la falta de liquiditat impedeix que comencin a meritar interessos. En els altres casos és base inicial del càlcul la indemnització deguda, o bé l’import mínim del que l’assegurador pugui deure.
El termini inicial del còmput d’aquests interessos és el de la data del sinistre. No obstant això, si el prenedor de l’assegurança, l’assegurat o el beneficiari no s’ha complert el deure de comunicar el sinistre dins el termini fixat a la pòlissa o, subsidiàriament, en el de set dies d’haver conegut, el terme inicial del còmput serà el dia de la comunicació del sinistre.

Pagaments per part del  Consorci de Compensació d’Assegurances

Quan l’asseguradora no pagui i ho hagi de fer el Consorci de Compensació d’Assegurances, com a fons de garantia, s’entendrà que incorre en mora únicament en el cas que hagi transcorregut el termini de tres mesos des de la data en què se li reclami la satisfacció de la indemnització sense que pel Consorci s’hagi procedit al pagament de la mateixa d’acord amb la seva normativa específica, no sent-li d’aplicació l’obligació d’indemnitzar per mora en la manca de pagament de l’import mínim.

En la determinació de la indemnització per mora de l’assegurador no és aplicable el que disposa l’article 1108 del Codi Civil, ni el que preceptua el paràgraf quart de l’article 921 de la Llei d’enjudiciament civil, llevat de les previsions contingudes en aquest últim precepte per a la revocació total o parcial de la sentència.

Article: Les assegurances i els drets de les persones consumidores

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: http://laciutatambllei.wordpress.com

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Els SMS que ens envia l’operadora al creuar les fronteres tenen naturalesa contractual

S’ha parlat molt durant aquest últim any sobre el “Roaming” i sobre el canvi de normativa que estableix que  les persones consumidores  ja poden utilitzar el seu telèfon  mòbil, tant pel que fa a veu com a dades, a l’estranger, utilitzant altres empreses de telecomunicacions, ubicades en la zona geogràfica que visiten, sense que  tinguin cap contracte formalitzat amb aquestes terceres empreses.

Gràcies a això, ens podem desplaçar amb el nostre telèfon sense necessitat de fer cap més tràmit perquè són les mateixes operadores de telefonia les que estableixen acords de roaming o de trucades internacionals i de dades mòbils entre elles.

Fins aquí tot bé, però encara ens queda aclarir una part molt important de la nostra relació contractual amb la nostra operadora i per això ens hem de preguntar si cal fer alguna cosa extra, a banda d’haver signat el contracte original, per poder gaudir d’aquest servei o si la seva activació és automàtica.

Podríem continuar preguntant-nos si hi ha diferents modalitats que cal escollir cada cop que viatgem, si existeix un període de carència per activar el servei internacional o  si sempre està actiu, quines tarifes s’apliquen al viatjar fora de la UE, etc…

On trobarem la resposta a aquestes preguntes. Què en diu la llei de tot això?

En primer lloc mirem si aquestes  qüestions es regulen a la Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de Telecomunicaciones –LGC- , concretament als seus articles 53 i 54.

El contracte

L’article 53.1.b) de la LGC estableix que abans de la subscripció d’un contracte entre els usuaris finals i els operadors que explotin xarxes o prestin serveis de comunicacions electròniques disponibles al públic, els operadors han de proporcionar als usuaris finals, la informació específica sobre els preus i les tarifes aplicables, amb els conceptes i els detalls que s’estableixin mitjançant un reial decret, que en aquest cas és el Real Decreto 899/2009, de 22 de mayo, por el que se aprueba la carta de derechos del usuario de los servicios de comunicaciones electrónicas-CDUCE-.

L’article 12.1 de la CDUCE estableix que abans de contractar, els operadors de comunicacions electròniques han de posar a disposició de l’usuari final de forma clara, comprensible i adaptada a les circumstàncies la informació veraç, eficaç, suficient i transparent sobre les característiques del contracte, en particular sobre les seves condicions jurídiques i econòmiques i dels serveis objecte del contracte.

Per altra banda, també estableix que els operadors de serveis de comunicacions electròniques han de publicar les seves condicions generals de contractació en un lloc fàcilment accessible de la seva pàgina d’Internet.

També han de facilitar les condicions per escrit, si ho sol·licita un usuari final, que no ha de respondre a cap despesa per rebre-les, i informar-ne al telèfon d’atenció al públic, que ha de tenir el cost màxim del preu ordinari del servei de telecomunicacions sense recàrrec.

La informació

L’article  54.3.a) de la LGC estableix que mitjançant un reial decret, s’han de regular les condicions per garantir que els operadors de xarxes públiques de comunicacions electròniques o serveis de comunicacions electròniques disponibles al públic ofereixin als abonats informació sobre les tarifes aplicables amb relació a qualsevol número o servei subjectes a condicions de preus específiques, pel que fa a cadascuna de les categories de serveis, i es pot exigir que aquesta informació es faciliti immediatament abans d’efectuar les trucades.

L’article 12.2.b) de la CDUCE estableix que  els operadors que prestin el servei telefònic disponible al públic han de facilitar, la informació següent en relació amb el servei telefònic disponible al públic que presten:
1r Descripció dels serveis oferts, indicant tots els conceptes que s’inclouen a la quota d’alta, a la quota d’abonament i en altres quotes de facturació periòdica.
2n Tarifes generals, que incloguin la quota d’accés i tot tipus de quota d’utilització i manteniment, amb inclusió d’informació detallada sobre reduccions i tarifes especials i modulades.

 Així doncs, d’acord amb el marc normatiu que hem assenyalat,  les respostes a la preguntes que  ens hem plantejat inicialment sembla que les hauríem de trobar en el contracte amb la nostra operadora, donat que és aquí on ens hauran hagut d’informar prèviament  de tots els tipus de tarifes que ens seran aplicables.

Aquí s’especificarà si el servei s’activarà de forma automàtica o no al creuar les fronteres, en sortir de la xarxa telefònica nacional que tenim contractada, pel que és molt important fixar-se en el contracte i en la informació que hi hagi en el lloc web oficial de la nostra operadora.

A més, cal tenir en compte que en ocasions s’ofereixen diferents plans de preus, segons la zona on es vol viatjar, i malgrat que hi hagi prevista una activació automàtica, pot ser que trobem una oferta millor.

Però això no és ben bé així i ara veurem que la itinerància implica una  immediatesa que requereix informació i contractacions molt ràpides, pel que hem d’estar alerta com ens informem i com utilitzem aquesta informació que no ens arriba en forma de contracte, sinó en forma de SMS.

He rebut un SMS al creuar la frontera. Té valor contractual?

Des de fa temps, al creuar les fronteres ens arriben SMS al nostre mòbil que ens indiquen que si utilitzem el mòbil, estem contractant amb altres operadores i ens informa de les condicions contractuals, però hi ha casos en que els correus SMS passen desapercebuts o ne se’ls hi fa cas i si tenim problemes amb les tarifes, ens preguntem… És  suficient el missatge SMS que es rep al creuar la frontera on s’indiquen les noves condicions, perquè ens puguin aplicar unes tarifes que no hem contractat?

Doncs en principi, sembla que amb aquests SMS  es compliria amb el principi d’informació abans de realitzar les trucades, que hem dit que exigeix la Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de Telecomunicaciones, si s’informés correctament de la quota d’accés i tots els tipus de quotes d’utilització dels serveis, però… Com s’acceptaria el contracte? Per un ús tàcit dels serveis? Pensem que hi ha sistemes que s’activen tot just la xarxa detecta la presència del telèfon mòbil a la zona i en aquests casos, malgrat no fer-ne ús, ja estaria contractant uns serveis no sol·licitats i no utilitzats, obligant a ser una persona consumidora molt diligent, que hauria de preveure la desconnexió de dades una estona abans d’entrar a la nova zona geogràfica, on hi hauria la nova operadora estrangera.

Aquesta és una de les problemàtiques amb les que ens trobem als serveis públics de consum, quan una persona consumidora veu que ha viatjat a un país fora de la UE i que se l’hi ha activitat de forma automàtica un servei del qual potser ha estat informat, però que no ha estat sol·licitat ni utilitzat.

Què diu la normativa que regula el roaming per països de la UE i la itinerància fora de la UE ?

La normativa d’aplicació en aquest cas, és el  Reglamento (UE) 2015/2120 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 25 de noviembre de 2015, por el que se establecen medidas en relación con el acceso a una internet abierta y se modifica la Directiva 2002/22/CE relativa al servicio universal y los derechos de los usuarios en relación con las redes y los servicios de comunicaciones electrónicas y el Reglamento (UE) nº 531/2012 relativo a la itinerancia en las redes públicas de comunicaciones móviles en la Unión. I l’article clau és el 14 d’aquesta norma, que estableix, en el seu apartat primer, que:

Per advertir als clients itinerants que estaran subjectes a tarifes d’itinerància quan efectuïn o rebin una trucada o quan enviïn un missatge SMS, i tret que el client hagi notificat al proveïdor d’itinerància que no desitja aquest servei, cada proveïdor d’itinerància facilitarà automàticament al client, mitjançant un servei de missatges, sense demores injustificades i de manera gratuïta, quan aquest entri en un Estat membre diferent del del seu proveïdor nacional, informació bàsica personalitzada sobre les tarifes d’itinerància (IVA inclòs) aplicables a la realització o recepció de trucades i a l’enviament de missatges SMS per aquest client en l’Estat membre visitat.
Aquesta informació bàsica personalitzada sobre el preu s’expressarà en la moneda de la factura d’origen expedida pel proveïdor nacional del client i inclourà informació sobri:
a) tota política d’utilització raonable a la qual està subjecte el client itinerant dins de la Unió i els recàrrecs que poden aplicar-se per depassar aquesta política d’utilització raonable; i
b) qualsevol recàrrec aplicat

Aquestes obligacions no es poden aplicar si el telèfon mòbil no disposés de la funcionalitat SMS…

Però ara ja estem informats i informades i per tant, subjectes a aquestes condicions comunicades, però a més hem de ser conscients/es que tenim els següents drets:

La persona consumidora estarà facultada per sol·licitar i rebre gratuïtament, independentment del lloc de la Unió en què es trobi, mitjançant una trucada vocal mòbil o per SMS, informació personalitzada addicional sobre les tarifes d’itinerància aplicables a la xarxa visitada a les trucades de veu i SMS, així com informació sobre les mesures de transparència aplicables. Aquesta sol·licitud s’ha de fer a un número de telèfon gratuït designat a aquest efecte pel proveïdor d’itinerància. 
Les persones consumidores tenen dret a que els proveïdors d’itinerància els hi facilitin al moment d’abonar-se una informació completa sobre les tarifes d’itinerància aplicables i  informació actualitzada sobre les tarifes d’itinerància cada vegada que es produeixi una modificació de les mateixes.
Les persones consumidores tenen dret a que els proveïdors d’itinerància enviïn posteriorment un recordatori a intervals raonables a tots els clients que hagin optat per una altra tarifa.
Les persones consumidores tenen dret a que els proveïdors d’itinerància els hi facilitin informació sobre la manera d’evitar la itinerància involuntària a les regions frontereres. Els proveïdors d’itinerància adoptaran mesures raonables per protegir als seus clients enfront del pagament de tarifes d’itinerància per l’ús involuntari de serveis d’itinerància quan es trobin en el seu Estat membre d’origen.

Pel que fa a la informació, també cal tenir en compte que l’article 15 del Reglament 531/2012, estableix que:

Abans i després de la conclusió del contracte, els proveïdors d’itinerància vetllaran per que els seus clients itinerants estiguin adequadament informats de les tarifes aplicables al seu ús dels serveis itinerants de dades regulades de manera que facilitin la comprensió pels clients de les conseqüències financeres de tal ús i els permetin vigilar i controlar les seves despeses en els serveis itinerants de dades regulades.
Quan escaigui, els proveïdors d’itinerància informaran als seus clients, abans de la conclusió d’un contracte i posteriorment de manera periòdica, sobre el risc que es deriva de les connexions i les descàrregues automàtiques i descontrolades de dades en itinerància. Així mateix, els proveïdors d’itinerància notificaran als seus clients, gratuïtament i de manera clara i fàcilment comprensible com evitar aquestes connexions automàtiques de dades en itinerància, amb la finalitat d’evitar el consum descontrolat de serveis itinerants de dades.
El proveïdor d’itinerància informarà al client itinerant mitjançant un missatge automàtic que està utilitzant serveis regulats d’itinerància de dades i li facilitarà informació bàsica personalitzada sobri sobre les tarifes i els recàrrecs (en la moneda de la factura d’origen expedida pel proveïdor nacional del client) per la prestació de serveis regulats d’itinerància de dades a aquest client itinerant en l’Estat membre considerat, excepte si el client hagués notificat al proveïdor d’itinerància que no desitja tal informació.
Aquesta informació bàsica personalitzada sobre el preu inclourà informació sobre:
a) la política d’utilització raonable a la qual està subjecte el client itinerant dins de la Unió i els recàrrecs que poden aplicar-se per depassar aquesta política d’utilització raonable; i
b) qualsevol recàrrec aplicat de conformitat amb l’article 6 quater.
La informació s’enviarà al dispositiu mòbil del client itinerant, per exemple mitjançant un missatge SMS, per correu electrònic o obrint una finestra emergent en el seu dispositiu mòbil, cada vegada que aquest client entri en un Estat membre diferent del  seu proveïdor nacional i iniciï per primera vegada un servei itinerant de dades en aquest Estat membre. S’enviarà gratuïtament, al moment en què el client itinerant iniciï un servei itinerant de dades regulat, per un mitjà adequat per facilitar la seva recepció i fàcil comprensió.
El client que hagi notificat al seu proveïdor d’itinerància que no desitja la informació automàtica sobre tarifes tindrà dret a exigir-li, a qualsevol moment i amb caràcter gratuït, que li torni a prestar el servei.

Així doncs, cal ser curosos amb les informacions que rebem per SMS de les operadores, perquè un cop verificat que s’ha notificat i rebut el missatge, aquest té contingut contractual.

I fora dels països de la UE?

Doncs l’article 15.6 en concordança amb l’article 15.2 del mateix Reglament 531/2012, estableix que aquesta informació que es rep per SMS també és aplicable en els serveis de dades itinerants prestats per operadores que utilitzin les persones consumidores quan es desplacin fora de la Unió Europea.

En aquests casos no s’apliquen les tarifes del roaming, però si la manera d’informar de les condicions contractuals.

Precaucions amb les tarifes que ens apliquen

D’acord amb l’article 6 bis del Reglament 531/2012 , a partir del 15 de juny de 2017 els proveïdors d’itinerància van deixar d’aplicar cap recàrrec respecte del preu de trucades nacionals als clients itinerants en qualsevol Estat membre per qualsevol trucada itinerant regulada efectuada o rebuda, per qualsevol missatge SMS itinerant regulat enviat ni per qualsevol servei regulat d’itinerància de dades utilitzat, incloent missatges MMS, ni tampoc cap recàrrec general a fi de permetre la utilització a l’estranger de l’equip terminal o servei.

En aquest sentit, es va fixar una “utilització raonable” dels serveis a l’estranger, a fi d’evitar que els clients itinerants utilitzessin  de forma abusiva o anòmala els serveis regulats d’itinerància al detall, per exemple emprant aquest tipus de serveis en un altre Estat membre diferent del seu proveïdor nacional per a finalitats diferents dels viatges periòdics.

Tota política d’utilització raonable ha de permetre als clients del proveïdor d’itinerància consumir, al preu al detall nacional aplicable, els volums de serveis regulats d’itinerància al detall que corresponguin als seus respectius plans de tarifes.

Però  l’article  6 sexí, apartat tercer, del Reglament 531/2012, ens diu que les empreses proveïdores d’itinerància ens aplicaran automàticament aquestes condicions, però també poden oferir altres tarifes i en aquests casos han  de recordar a aquests usuaris itinerants la naturalesa dels avantatges d’itinerància que podrien perdre amb el canvi.

En tot cas, els  proveïdors d’itinerància s’han d’assegurar que el contracte inclogui qualsevol tipus de servei regulat d’itinerància i especifiqui les principals característiques del servei ofert, en particular:
a) el pla o els plans de tarifes específics i, per a cadascun dels plans de tarifes, els tipus de serveis que s’ofereixen, inclosos els volums de comunicacions;
b) qualsevol restricció que s’imposi al consum de serveis regulats d’itinerància al detall que s’ofereixen en el preu al detall nacional aplicable, indicant en particular dades quantitatives sobre com s’aplica la política d’utilització raonable en relació amb els paràmetres principals de tarificació, volum o uns altres del servei d’itinerància al detall regulat que es tracti.

Les proteccions en les despeses màximes

Dins de la Unió europea, tenim unes certes proteccions pel que fa a les facturacions màximes que ens poden generar, encara que s’hagi produït alguna anomalia a l’hora d’entendre o activar alguna de les tarifes.

En concret l’article 15 del estableix que:

El proveïdor d’itinerància haurà d’enviar una notificació quan s’aconsegueixi el volum total d’utilització raonable de consum del servei d’itinerància de dades regulat que s’hagi establert o qualsevol altre llindar d’utilització aplicable.
En la notificació s’indicarà el recàrrec que s’aplicarà al consum addicional de serveis regulats d’itinerància de dades pel client itinerant.
Tots els proveïdors d’itinerància hauran d’atorgar a tots els seus clients itinerants l’oportunitat d’optar voluntària i gratuïtament per un mecanisme que faciliti de manera oportuna informació sobre el consum acumulat, expressat en volum o en la divisa en què es facturi a aquests clients pels serveis regulats itinerants de dades, i que garanteixi que, si no intervé el consentiment explícit del client, la despesa acumulada en serveis regulats itinerants de dades al llarg d’un període establert, a exclusió dels missatges MMS facturats per unitats, no depassi un límit financer determinat.
A aquest efecte, el proveïdor d’itinerància posarà a disposició un o més límits financers màxims per a períodes determinats d’ús, amb la condició que el client sigui informat prèviament dels volums corresponents.
Un d’aquests límits (el límit financer per defecte) serà d’aproximadament 50 EUR per període de facturació mensual (sense IVA) i no podrà ser superior a aquest import.
Alternativament, el proveïdor d’itinerància podrà establir límits expressats en volum, amb la condició que el client sigui informat prèviament dels imports financers corresponents. A un d’aquests límits (el límit de volum per defecte) correspondrà un import financer d’aproximadament 50 EUR per període de facturació mensual (sense IVA) i no podrà ser superior a aquest import.
A més, el proveïdor d’itinerància podrà oferir als seus clients itinerants altres límits de volum amb límits financers màxims mensuals diferents, això és, superiors o inferiors.
El límit per defecte esmentat s’aplicarà a tots els clients que no hagin optat per un altre límit.
Tots els proveïdors d’itinerància vetllaran també perquè s’enviï una notificació apropiada al dispositiu mòbil del client itinerant, per exemple, mitjançant un missatge SMS, per correu electrònic o obrint una finestra emergent en el seu ordinador, quan els serveis itinerants de dades hagin aconseguit el 80 % del límit financer o de volum màxim acordat. 
D’altra banda, quan es depassi aquest límit financer o de volum, s’enviarà una notificació al dispositiu mòbil del client itinerant. Aquesta notificació indicarà el procediment que ha de seguir-se si el client desitja continuar amb la prestació d’aquests serveis i el cost de cada unitat addicional que es consuma. Si el client itinerant no respon tal com se li sol·licita en la notificació rebuda, el proveïdor d’itinerància deixarà immediatament de prestar i carregar en compte al client itinerant els serveis itinerants de dades regulades, a menys i fins que aquest sol·liciti la continuació o renovació de la prestació d’aquests serveis.
Quan un client itinerant sol·liciti acollir-se a un mecanisme de límit financer o de volum o retirar-se del mateix, el canvi es realitzarà el dia hàbil següent a la recepció de la sol·licitud, gratuïtament i sense condicions ni restriccions pel que fa a altres elements de l’abonament.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.