Author Archives: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Les assegurances i els drets de les persones consumidores

El contracte d’assegurança és aquell pel qual l’assegurador s’obliga, mitjançant el cobrament d’una prima i per al cas que es produeixi l’esdeveniment el risc del qual és objecte de cobertura, a indemnitzar, dins els límits pactats, el dany produït a l’assegurador o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes.

Les assegurances es regulen a la Ley 50/1980, de 8 de octubre, de Contrato de Seguro ,on s’especifiquen els drets de les persones assegurades amb caràcter imperatiu, però cal tenir en compte que sempre seran vàlides  les clàusules contractuals que siguin més beneficioses per a l’assegurat.

Hi ha molts tipus d’assegurances; de responsabilitat civil, de conducció de vehicles a motor, de la llar, per la pràctica d’activitats esportives, d’accidents, de vida… i les  diferents modalitats del contracte d’assegurança, si no hi ha una llei que els sigui aplicable, es regeixen per la Llei 50/1980.

Informació a les persones consumidores sobre les condicions generals  de l’assegurança       

L’article tercer de la Llei 50/980 estableix que les  condicions generals, que en cap cas no poden tenir caràcter lesiu per als assegurats, les ha d’incloure l’assegurador en la proposició d’assegurança si n’hi ha i necessàriament en la pòlissa de contracte o en un document complementari, que l’assegurat ha de subscriure i al qual se n’ha de lliurar una còpia.

Les condicions generals i particulars s’han de redactar de forma clara i precisa. S’hi han de destacar de manera especial les clàusules limitadores dels drets dels assegurats, que han de ser específicament acceptades per escrit.

Les condicions generals del contracte estan sotmeses a la vigilància de l’Administració pública en els termes previstos per la llei i declarada pel Tribunal Suprem la nul·litat d’alguna de les clàusules de les condicions generals d’un contracte, l’Administració pública competent ha d’obligar els asseguradors a modificar les clàusules idèntiques que figuren en les seves pòlisses.

La formalització del contracte d’assegurances

Les parts del contracte

En els contractes podem tenir, a més de l’empresa l’asseguradora, el o la  prenedor/a de l’assegurança i la persona assegurada o beneficiària.

El prenedor de l’assegurança pot contractar l’assegurança per compte propi o d’altri. En cas de dubte es presumeix que el prenedor ha contractat per compte propi.

El tercer assegurat pot ser una persona determinada o determinable pel procediment que les parts acordin.

Si el prenedor de l’assegurança i l’assegurat són persones diferents, les obligacions i els deures que es deriven del contracte corresponen al prenedor de l’assegurança, llevat d’aquells que per la seva naturalesa hagi de complir l’assegurat. No obstant això, l’assegurador no pot rebutjar el compliment per part de l’assegurat de les obligacions i deures que corresponguin al prenedor de l’assegurança.

Els drets que es deriven del contracte corresponen a la persona assegurada o, si s’escau, al beneficiari, llevat dels drets especials del prenedor en les assegurances de vida.

La mediació d’assegurances

Sovint en la contractació d’una assegurança hi intervé una figura que fa d’intermediària, és el que es coneix com a corredor d’assegurances.

Cal tenir en compte que l’article 21 de la Llei 50/ 1980 estableix que les comunicacions efectuades per un corredor d’assegurances a l’assegurador en nom del prenedor de l’assegurança tenen els mateixos efectes que si la realitzés el mateix prenedor, llevat indicació en contra d’aquest.

En tot cas cal el consentiment exprés del prenedor de l’assegurança per subscriure un nou contracte o per modificar o rescindir el contracte d’assegurança en vigor

La forma del contracte

El contracte d’assegurança i les seves modificacions o addicions s’han de formalitzar per escrit. L’assegurador està obligat a lliurar al prenedor de l’assegurança la pòlissa o, almenys, el document de cobertura provisional.

En les modalitats d’assegurança en què per disposicions especials no s’exigeixi l’emissió de la pòlissa l’assegurador està obligat a lliurar el document que s’hi estableixi.

Quan la llei estableix  que el contracte d’assegurança o qualsevol altra informació relacionada amb el mateix consti per escrit, aquest requisit s’entendrà complert si el contracte o la informació es contenen en paper o un altre suport durador que permeti guardar, recuperar fàcilment i reproduir sense canvis el contracte o la informació.

La pòlissa del contracte s’ha de redactar, a elecció del prenedor de l’assegurança, en qualsevol de les llengües espanyoles oficials en el lloc on aquella es formalitzi. Si el prenedor ho sol·licita, s’haurà de redactar en una altra llengua diferent, de conformitat amb la Directiva 92/96, del Consell de la Unió Europea, de 10 de novembre de 1992.

El contracte ha d’incloure com a mínim els següents punts:
1. Nom i cognoms o denominació social de les parts contractants i el seu domicili, així com la designació de l’assegurat i beneficiari, si és el cas.
2. El concepte en el qual s’assegura.
3. Naturalesa del risc cobert, descrivint, de forma clara i entenedora, les garanties i cobertures atorgades en el contracte, així com pel que fa a cadascuna d’elles, les exclusions i limitacions que els afectin destacades tipogràficament.
4. Designació dels objectes assegurats i de la seva situació.
5. Suma assegurada o abast de la cobertura.
6. Import de la prima, recàrrecs i impostos.
7. Venciment de les primes, lloc i forma de pagament.
8. Durada del contracte, amb expressió del dia i l’hora en què comencen i acaben els seus efectes.
9. Si intervé un mediador en el contracte, el nom i tipus de mediador.

En cas de pòlissa flotant, s’especificarà, a més, la forma en què s’ha de fer la declaració de l’abonament.

Si el contingut de la pòlissa difereix de la proposició d’assegurança o de les clàusules acordades, el prenedor de l’assegurança pot reclamar a l’entitat asseguradora en el termini d’un mes a comptar des del lliurament de la pòlissa perquè esmeni la divergència existent. Transcorregut aquest termini sense efectuar la reclamació, s’estarà al que disposa la pòlissa. El que estableix aquest paràgraf s’ha d’inserir en tota pòlissa del contracte d’assegurança.

Pel que fa a la durada del contracte, aquesta és la que figuri a la pòlissa i no es pot fixar un termini superior a deu anys. No obstant això, es pot establir que es prorrogui una o més vegades per un període no superior a un any cada vegada.

El contracte a distància

Els contractes d’assegurança subscrits per via electrònica produiran tots els efectes previstos per l’ordenament jurídic quan concorrin el consentiment i els altres requisits necessaris per a la seva validesa.

Quant a la seva validesa, prova de celebració i obligacions derivades del mateix es subjectaran a la normativa específica del contracte d’assegurança i amb la legislació sobre serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic

La baixa de la pòlissa

Les parts poden oposar-se a la pròrroga del contracte mitjançant una notificació escrita a l’altra part, efectuada amb un termini de, almenys, un mes d’anticipació a la conclusió del període de l’assegurança en curs quan qui s’oposi a la pròrroga sigui l’acceptant, i de dos mesos quan sigui l’assegurador.

Si l’asseguradora no vol prorrogar el contracte  ho ha de comunicar a la persona consumidora amb 2 mesos d’antelació. Si la persona consumidora no vol renovar, ho ha de comunicar a l’asseguradora amb un mínim d’un mes d’antelació.

Però això no és aplicable quan sigui incompatible amb la regulació de l’assegurança sobre la vida .

La contractació de l’assegurança i la concreció del risc

Abans de formalitzar l’assegurança, cal tenir en compte que la sol·licitud d’assegurança no vincula el sol·licitant.

La proposició d’assegurança per part de l’assegurador vincula el proponent durant un termini de quinze dies.

Per acord de les parts, els efectes de l’assegurança es poden retrotreure al moment en què es va presentar la sol·licitud o es va formular la proposició.

Abans de formalitzar l’assegurança, cal tenir en compte que la sol·licitud d’assegurança no vincula el sol·licitant.

La proposició d’assegurança per part de l’assegurador vincula el proponent durant un termini de quinze dies.

Per acord de les parts, els efectes de l’assegurança es poden retrotreure al moment en què es va presentar la sol·licitud o es va formular la proposició.

El prenedor de l’assegurança ha de declarar a l’assegurador, abans de la conclusió del contracte, d’acord amb el qüestionari que aquest li faciliti, totes les circumstàncies per ell conegudes que puguin influir en la valoració del risc. No cal fer-ho si no li facilita el qüestionari o quan, bo i existir el qüestionari  es tracti de circumstàncies que puguin influir en la valoració del risc i que no estiguin compreses.

L’assegurador pot rescindir el contracte mitjançant declaració dirigida al prenedor de l’assegurança en el termini d’un mes, a comptar del coneixement de la reserva o inexactitud del prenedor de l’assegurança.

Corresponen a l’assegurador, tret que concorri dol o culpa greu per part seva, les primes relatives al període en curs en el moment que faci aquesta declaració.

Si el sinistre sobrevé abans que l’assegurador faci la declaració, la prestació d’aquest es reduirà proporcionalment a la diferència entre la prima convinguda i la que s’hagués aplicat d’haver-se conegut la veritable entitat del risc.

Si va haver dol o culpa greu del prenedor de l’assegurança quedarà l’assegurador alliberat del pagament de la prestació.

Modificacions del risc un cop està vigent l’assegurança

Malgrat haver informat a l’asseguradora de les circumstàncies inicials per tal de poder avaluar el risc, s’ha de tenir en compte que el  prenedor de l’assegurança o l’assegurat, durant la vigència del contracte,  han de comunicar a l’assegurador, tan aviat com li sigui possible, l’alteració dels factors i les circumstàncies declarades inicialment que agreugin el risc i siguin de tal naturalesa que si haguessin estat conegudes per aquest en el moment de la perfecció del contracte no l’hauria celebrat o l’hauria conclòs en condicions més costoses.

Com excepció, cal tenir en compte que en les assegurances de persones el prenedor o l’assegurat no tenen obligació de comunicar la variació de les circumstàncies relatives a l’estat de salut de l’assegurat, que en cap cas es consideraran agreujament del risc.

Què pot passar si ha augmentat el nivell de risc?

L’assegurador pot proposar una modificació del contracte, en un termini de dos mesos a comptar del dia en què li ha estat declarat l’agreujament.

Pot acceptar el nou risc o rescindir el contracte.

En aquest cas, el prenedor disposa de quinze dies a comptar de la recepció d’aquesta proposició per acceptar-la o rebutjar-la.

En cas de rebuig, o de silenci per part del prenedor, l’assegurador pot rescindir el contracte, transcorregut el termini esmentat, amb l’advertiment previ al prenedor, i li ha de donar perquè contesti un nou termini de quinze dies, transcorreguts els quals i dins els vuit el següents li ha de comunicar al prenedor la rescissió definitiva.

L’assegurador pot igualment rescindir el contracte comunicant-ho per escrit a l’assegurador dins d’un mes, a partir del dia en què va tenir coneixement de l’agreujament del risc. En cas que el prenedor de l’assegurança o l’assegurat no hagi efectuat la seva declaració i sobrevingui un sinistre, l’assegurador queda alliberat de la seva prestació si el prenedor o l’assegurat han actuat amb mala fe. Si passa altrament, la prestació de l’assegurador es redueix proporcionalment a la diferència entre la prima convinguda i la que s’hauria aplicat si s’hagués conegut la verdadera entitat del risc.

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat poden posar en coneixement de l’assegurador, durant el curs del contracte, totes les circumstàncies que disminueixin el risc i siguin de tal naturalesa que si aquest les hagués conegut en el moment de perfer el contracte, l’hauria conclòs en condicions més favorables. En aquest cas, en finalitzar el període en curs cobert per la prima, s’ha de reduir l’import de la prima futura en la proporció corresponent, i en cas contrari el prenedor té dret a la resolució del contracte i a la devolució de la diferència entre la prima satisfeta i la que li hauria correspost pagar, des del moment de la posada en coneixement de la disminució del risc

Què pot passar si ha disminuït el nivell de risc?

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat poden posar en coneixement de l’assegurador, durant el curs del contracte, totes les circumstàncies que disminueixin el risc i siguin de tal naturalesa que si aquest les hagués conegut en el moment de perfer el contracte, l’hauria conclòs en condicions més favorables.

En aquest cas, en finalitzar el període en curs cobert per la prima, s’ha de reduir l’import de la prima futura en la proporció corresponent, i en cas contrari el prenedor té dret a la resolució del contracte i a la devolució de la diferència entre la prima satisfeta i la que li hauria correspost pagar, des del moment de la posada en coneixement de la disminució del risc.

Les primes de l’assegurança

La persona prenedora de l’assegurança haurà de pagar les quotes o la quota en les condicions estipulades a la pòlissa.

Si s’han pactat primes periòdiques, la primera de les primes és exigible una vegada signat el contracte. Si en la pòlissa no es determina cap lloc per al pagament de la prima, s’entén que aquest s’ha de fer al domicili del prenedor de l’assegurança.

En cas d’impagament

Si per culpa del prenedor de l’assegurança no es paga la  primera prima  o la prima única no ho ha estat al seu venciment, l’assegurador té dret a resoldre el contracte o a exigir el pagament de la prima deguda en via executiva amb base en la pòlissa.

Llevat de pacte en contra, si la prima no ha estat pagada abans que es produeixi el sinistre, l’assegurador queda alliberat de la seva obligació.

Per tant, cal tenir en compte que un cop formalitzat el contracte a persona consumidora està obligada a satisfer la prima o totes les primes periòdiques corresponents i a més, pot succeir que s’hi es produeix un sinistre, la persona consumidora no quedi coberta.

En cas de manca de pagament d’unes de les primes següents, la cobertura de l’assegurador queda suspesa un mes després del dia del seu venciment.

Si l’assegurador no reclama el pagament dins els sis mesos següents al venciment de la prima, s’entén que el contracte queda extingit.

En qualsevol cas, l’assegurador, quan el contracte estigui en suspens, només pot exigir el pagament de la prima del període en curs i si el contracte no ha estat resolt o extingit, la cobertura torna a tenir efecte al cap de vint-i-quatre hores del dia en què el prenedor va pagar la seva prima.

En cas de sinistres

Cal comunicar-ho urgentment.

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat o el beneficiari  han de comunicar a l’assegurador l’esdeveniment del sinistre dins el termini màxim de set dies d’haver-lo conegut, llevat que en la pòlissa s’hagi fixat un termini més ampli.

En cas d’incompliment, l’assegurador pot reclamar els danys i perjudicis causats per la falta de reclamació. Aquest efecte no es produeix si es prova que l’assegurador ha tingut coneixement del sinistre per un altre mitjà. A més, el prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de donar a l’assegurador tota classe d’informacions sobre les circumstàncies i conseqüències del sinistre. En cas de violació d’aquest deure, la pèrdua del dret a la indemnització només es produeix en el supòsit que hi hagi concorregut dol o culpa greu.

Cal procurar minimitzar el risc.

L’assegurat o el prenedor de l’assegurança han de fer ús dels mitjans al seu abast per minorar les conseqüències del sinistre. L’incompliment d’aquest deure dóna dret a l’assegurador a reduir la seva prestació en la proporció oportuna, tenint en compte la importància dels danys que se’n deriven i el grau de culpa de l’assegurat.

Si aquest incompliment es produeix amb la intenció manifesta de perjudicar o enganyar l’assegurador, aquest queda alliberat de qualsevol prestació derivada del sinistre. Les despeses que s’originin pel compliment d’aquesta obligació, sempre que no siguin inoportunes o desproporcionades als béns salvats, són a càrrec de l’assegurador fins al límit fixat al contracte, fins i tot si aquestes despeses no han tingut resultats efectius o positius.

Si no hi ha pacte s’han d’indemnitzar les despeses efectivament originades.

Aquesta indemnització no pot excedir la suma assegurada. L’assegurador que en virtut del contracte només hagi d’indemnitzar una part del dany causat pel sinistre, ha de reemborsar la part proporcional de les despeses de salvament, llevat que l’assegurat o el prenedor de l’assegurança hagin actuat seguint les instruccions de l’assegurador.

El pagament de la indemnització

L’assegurador està obligat a satisfer la indemnització en finalitzar les investigacions i els peritatges necessaris per establir l’existència del sinistre i, si s’escau, l’import dels danys que en resultin.

L’assegurador està obligat al pagament de la prestació, excepte en el supòsit que el sinistre hagi estat causat per mala fe de l’assegurat.

En qualsevol cas, l’assegurador ha d’efectuar, dins els quaranta dies a partir de la recepció de la declaració del sinistre, el pagament de l’import mínim del que l’assegurador pugui deure, segons les circumstàncies que ell conegui.

Quan la naturalesa de l’assegurança ho permeti i l’assegurat ho consenti, l’assegurador pot substituir el pagament de la indemnització per la reparació o la reposició de l’objecte sinistrat.

Per tant, la persona consumidora té l’opció de rebre la indemnització o la reposició de l’objecte del sinistre.

I si l’asseguradora no paga la indemnització?

S’entén que l’assegurador incorre en mora quan no hagués complert la seva prestació en el termini de tres mesos des de la producció del sinistre o no ha procedit al pagament de l’import mínim del que pugui deure dins dels quaranta dies a partir de la recepció de la declaració del sinistre.

Si l’assegurador incorre en mora en el compliment de la prestació, la indemnització de danys i perjudicis, malgrat que es consideren vàlides les clàusules contractuals que siguin més beneficioses per a l’assegurat, s’ajustarà a les següents regles:
Afectarà, amb caràcter general, a la mora de l’assegurador respecte del prenedor de l’assegurança o assegurat i, amb caràcter particular, a la mora respecte del tercer perjudicat en l’assegurança de responsabilitat civil i del beneficiari en l’assegurança de vida.
És aplicable a la mora en la satisfacció de la indemnització, mitjançant pagament o per la reparació o reposició de l’objecte sinistrat, i també a la mora en el pagament de l’import mínim del que l’assegurador pugui deure.
La indemnització per mora s’imposarà d’ofici per l’òrgan judicial i consistirà en el pagament d’un interès anual igual al de l’interès legal del diner vigent en el moment en què es meriti, incrementat en el 50 per 100; aquests interessos es consideren produïts per dies, sense necessitat de reclamació judicial. Això no obstant, transcorreguts dos anys des de la producció del sinistre, l’interès anual no pot ser inferior al 20 per 100.
En la reparació o reposició de l’objecte sinistrat la base inicial de càlcul dels interessos és l’import líquid de tal reparació o reposició, sense que la falta de liquiditat impedeix que comencin a meritar interessos. En els altres casos és base inicial del càlcul la indemnització deguda, o bé l’import mínim del que l’assegurador pugui deure.
El termini inicial del còmput d’aquests interessos és el de la data del sinistre. No obstant això, si el prenedor de l’assegurança, l’assegurat o el beneficiari no s’ha complert el deure de comunicar el sinistre dins el termini fixat a la pòlissa o, subsidiàriament, en el de set dies d’haver conegut, el terme inicial del còmput serà el dia de la comunicació del sinistre.

Pagaments per part del  Consorci de Compensació d’Assegurances

Quan l’asseguradora no pagui i ho hagi de fer el Consorci de Compensació d’Assegurances, com a fons de garantia, s’entendrà que incorre en mora únicament en el cas que hagi transcorregut el termini de tres mesos des de la data en què se li reclami la satisfacció de la indemnització sense que pel Consorci s’hagi procedit al pagament de la mateixa d’acord amb la seva normativa específica, no sent-li d’aplicació l’obligació d’indemnitzar per mora en la manca de pagament de l’import mínim.

En la determinació de la indemnització per mora de l’assegurador no és aplicable el que disposa l’article 1108 del Codi Civil, ni el que preceptua el paràgraf quart de l’article 921 de la Llei d’enjudiciament civil, llevat de les previsions contingudes en aquest últim precepte per a la revocació total o parcial de la sentència.

Article: Les assegurances i els drets de les persones consumidores

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: http://laciutatambllei.wordpress.com

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Anuncis

Els SMS que ens envia l’operadora al creuar les fronteres tenen naturalesa contractual

S’ha parlat molt durant aquest últim any sobre el “Roaming” i sobre el canvi de normativa que estableix que  les persones consumidores  ja poden utilitzar el seu telèfon  mòbil, tant pel que fa a veu com a dades, a l’estranger, utilitzant altres empreses de telecomunicacions, ubicades en la zona geogràfica que visiten, sense que  tinguin cap contracte formalitzat amb aquestes terceres empreses.

Gràcies a això, ens podem desplaçar amb el nostre telèfon sense necessitat de fer cap més tràmit perquè són les mateixes operadores de telefonia les que estableixen acords de roaming o de trucades internacionals i de dades mòbils entre elles.

Fins aquí tot bé, però encara ens queda aclarir una part molt important de la nostra relació contractual amb la nostra operadora i per això ens hem de preguntar si cal fer alguna cosa extra, a banda d’haver signat el contracte original, per poder gaudir d’aquest servei o si la seva activació és automàtica.

Podríem continuar preguntant-nos si hi ha diferents modalitats que cal escollir cada cop que viatgem, si existeix un període de carència per activar el servei internacional o  si sempre està actiu, quines tarifes s’apliquen al viatjar fora de la UE, etc…

On trobarem la resposta a aquestes preguntes. Què en diu la llei de tot això?

En primer lloc mirem si aquestes  qüestions es regulen a la Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de Telecomunicaciones –LGC- , concretament als seus articles 53 i 54.

El contracte

L’article 53.1.b) de la LGC estableix que abans de la subscripció d’un contracte entre els usuaris finals i els operadors que explotin xarxes o prestin serveis de comunicacions electròniques disponibles al públic, els operadors han de proporcionar als usuaris finals, la informació específica sobre els preus i les tarifes aplicables, amb els conceptes i els detalls que s’estableixin mitjançant un reial decret, que en aquest cas és el Real Decreto 899/2009, de 22 de mayo, por el que se aprueba la carta de derechos del usuario de los servicios de comunicaciones electrónicas-CDUCE-.

L’article 12.1 de la CDUCE estableix que abans de contractar, els operadors de comunicacions electròniques han de posar a disposició de l’usuari final de forma clara, comprensible i adaptada a les circumstàncies la informació veraç, eficaç, suficient i transparent sobre les característiques del contracte, en particular sobre les seves condicions jurídiques i econòmiques i dels serveis objecte del contracte.

Per altra banda, també estableix que els operadors de serveis de comunicacions electròniques han de publicar les seves condicions generals de contractació en un lloc fàcilment accessible de la seva pàgina d’Internet.

També han de facilitar les condicions per escrit, si ho sol·licita un usuari final, que no ha de respondre a cap despesa per rebre-les, i informar-ne al telèfon d’atenció al públic, que ha de tenir el cost màxim del preu ordinari del servei de telecomunicacions sense recàrrec.

La informació

L’article  54.3.a) de la LGC estableix que mitjançant un reial decret, s’han de regular les condicions per garantir que els operadors de xarxes públiques de comunicacions electròniques o serveis de comunicacions electròniques disponibles al públic ofereixin als abonats informació sobre les tarifes aplicables amb relació a qualsevol número o servei subjectes a condicions de preus específiques, pel que fa a cadascuna de les categories de serveis, i es pot exigir que aquesta informació es faciliti immediatament abans d’efectuar les trucades.

L’article 12.2.b) de la CDUCE estableix que  els operadors que prestin el servei telefònic disponible al públic han de facilitar, la informació següent en relació amb el servei telefònic disponible al públic que presten:
1r Descripció dels serveis oferts, indicant tots els conceptes que s’inclouen a la quota d’alta, a la quota d’abonament i en altres quotes de facturació periòdica.
2n Tarifes generals, que incloguin la quota d’accés i tot tipus de quota d’utilització i manteniment, amb inclusió d’informació detallada sobre reduccions i tarifes especials i modulades.

 Així doncs, d’acord amb el marc normatiu que hem assenyalat,  les respostes a la preguntes que  ens hem plantejat inicialment sembla que les hauríem de trobar en el contracte amb la nostra operadora, donat que és aquí on ens hauran hagut d’informar prèviament  de tots els tipus de tarifes que ens seran aplicables.

Aquí s’especificarà si el servei s’activarà de forma automàtica o no al creuar les fronteres, en sortir de la xarxa telefònica nacional que tenim contractada, pel que és molt important fixar-se en el contracte i en la informació que hi hagi en el lloc web oficial de la nostra operadora.

A més, cal tenir en compte que en ocasions s’ofereixen diferents plans de preus, segons la zona on es vol viatjar, i malgrat que hi hagi prevista una activació automàtica, pot ser que trobem una oferta millor.

Però això no és ben bé així i ara veurem que la itinerància implica una  immediatesa que requereix informació i contractacions molt ràpides, pel que hem d’estar alerta com ens informem i com utilitzem aquesta informació que no ens arriba en forma de contracte, sinó en forma de SMS.

He rebut un SMS al creuar la frontera. Té valor contractual?

Des de fa temps, al creuar les fronteres ens arriben SMS al nostre mòbil que ens indiquen que si utilitzem el mòbil, estem contractant amb altres operadores i ens informa de les condicions contractuals, però hi ha casos en que els correus SMS passen desapercebuts o ne se’ls hi fa cas i si tenim problemes amb les tarifes, ens preguntem… És  suficient el missatge SMS que es rep al creuar la frontera on s’indiquen les noves condicions, perquè ens puguin aplicar unes tarifes que no hem contractat?

Doncs en principi, sembla que amb aquests SMS  es compliria amb el principi d’informació abans de realitzar les trucades, que hem dit que exigeix la Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de Telecomunicaciones, si s’informés correctament de la quota d’accés i tots els tipus de quotes d’utilització dels serveis, però… Com s’acceptaria el contracte? Per un ús tàcit dels serveis? Pensem que hi ha sistemes que s’activen tot just la xarxa detecta la presència del telèfon mòbil a la zona i en aquests casos, malgrat no fer-ne ús, ja estaria contractant uns serveis no sol·licitats i no utilitzats, obligant a ser una persona consumidora molt diligent, que hauria de preveure la desconnexió de dades una estona abans d’entrar a la nova zona geogràfica, on hi hauria la nova operadora estrangera.

Aquesta és una de les problemàtiques amb les que ens trobem als serveis públics de consum, quan una persona consumidora veu que ha viatjat a un país fora de la UE i que se l’hi ha activitat de forma automàtica un servei del qual potser ha estat informat, però que no ha estat sol·licitat ni utilitzat.

Què diu la normativa que regula el roaming per països de la UE i la itinerància fora de la UE ?

La normativa d’aplicació en aquest cas, és el  Reglamento (UE) 2015/2120 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 25 de noviembre de 2015, por el que se establecen medidas en relación con el acceso a una internet abierta y se modifica la Directiva 2002/22/CE relativa al servicio universal y los derechos de los usuarios en relación con las redes y los servicios de comunicaciones electrónicas y el Reglamento (UE) nº 531/2012 relativo a la itinerancia en las redes públicas de comunicaciones móviles en la Unión. I l’article clau és el 14 d’aquesta norma, que estableix, en el seu apartat primer, que:

Per advertir als clients itinerants que estaran subjectes a tarifes d’itinerància quan efectuïn o rebin una trucada o quan enviïn un missatge SMS, i tret que el client hagi notificat al proveïdor d’itinerància que no desitja aquest servei, cada proveïdor d’itinerància facilitarà automàticament al client, mitjançant un servei de missatges, sense demores injustificades i de manera gratuïta, quan aquest entri en un Estat membre diferent del del seu proveïdor nacional, informació bàsica personalitzada sobre les tarifes d’itinerància (IVA inclòs) aplicables a la realització o recepció de trucades i a l’enviament de missatges SMS per aquest client en l’Estat membre visitat.
Aquesta informació bàsica personalitzada sobre el preu s’expressarà en la moneda de la factura d’origen expedida pel proveïdor nacional del client i inclourà informació sobri:
a) tota política d’utilització raonable a la qual està subjecte el client itinerant dins de la Unió i els recàrrecs que poden aplicar-se per depassar aquesta política d’utilització raonable; i
b) qualsevol recàrrec aplicat

Aquestes obligacions no es poden aplicar si el telèfon mòbil no disposés de la funcionalitat SMS…

Però ara ja estem informats i informades i per tant, subjectes a aquestes condicions comunicades, però a més hem de ser conscients/es que tenim els següents drets:

La persona consumidora estarà facultada per sol·licitar i rebre gratuïtament, independentment del lloc de la Unió en què es trobi, mitjançant una trucada vocal mòbil o per SMS, informació personalitzada addicional sobre les tarifes d’itinerància aplicables a la xarxa visitada a les trucades de veu i SMS, així com informació sobre les mesures de transparència aplicables. Aquesta sol·licitud s’ha de fer a un número de telèfon gratuït designat a aquest efecte pel proveïdor d’itinerància. 
Les persones consumidores tenen dret a que els proveïdors d’itinerància els hi facilitin al moment d’abonar-se una informació completa sobre les tarifes d’itinerància aplicables i  informació actualitzada sobre les tarifes d’itinerància cada vegada que es produeixi una modificació de les mateixes.
Les persones consumidores tenen dret a que els proveïdors d’itinerància enviïn posteriorment un recordatori a intervals raonables a tots els clients que hagin optat per una altra tarifa.
Les persones consumidores tenen dret a que els proveïdors d’itinerància els hi facilitin informació sobre la manera d’evitar la itinerància involuntària a les regions frontereres. Els proveïdors d’itinerància adoptaran mesures raonables per protegir als seus clients enfront del pagament de tarifes d’itinerància per l’ús involuntari de serveis d’itinerància quan es trobin en el seu Estat membre d’origen.

Pel que fa a la informació, també cal tenir en compte que l’article 15 del Reglament 531/2012, estableix que:

Abans i després de la conclusió del contracte, els proveïdors d’itinerància vetllaran per que els seus clients itinerants estiguin adequadament informats de les tarifes aplicables al seu ús dels serveis itinerants de dades regulades de manera que facilitin la comprensió pels clients de les conseqüències financeres de tal ús i els permetin vigilar i controlar les seves despeses en els serveis itinerants de dades regulades.
Quan escaigui, els proveïdors d’itinerància informaran als seus clients, abans de la conclusió d’un contracte i posteriorment de manera periòdica, sobre el risc que es deriva de les connexions i les descàrregues automàtiques i descontrolades de dades en itinerància. Així mateix, els proveïdors d’itinerància notificaran als seus clients, gratuïtament i de manera clara i fàcilment comprensible com evitar aquestes connexions automàtiques de dades en itinerància, amb la finalitat d’evitar el consum descontrolat de serveis itinerants de dades.
El proveïdor d’itinerància informarà al client itinerant mitjançant un missatge automàtic que està utilitzant serveis regulats d’itinerància de dades i li facilitarà informació bàsica personalitzada sobri sobre les tarifes i els recàrrecs (en la moneda de la factura d’origen expedida pel proveïdor nacional del client) per la prestació de serveis regulats d’itinerància de dades a aquest client itinerant en l’Estat membre considerat, excepte si el client hagués notificat al proveïdor d’itinerància que no desitja tal informació.
Aquesta informació bàsica personalitzada sobre el preu inclourà informació sobre:
a) la política d’utilització raonable a la qual està subjecte el client itinerant dins de la Unió i els recàrrecs que poden aplicar-se per depassar aquesta política d’utilització raonable; i
b) qualsevol recàrrec aplicat de conformitat amb l’article 6 quater.
La informació s’enviarà al dispositiu mòbil del client itinerant, per exemple mitjançant un missatge SMS, per correu electrònic o obrint una finestra emergent en el seu dispositiu mòbil, cada vegada que aquest client entri en un Estat membre diferent del  seu proveïdor nacional i iniciï per primera vegada un servei itinerant de dades en aquest Estat membre. S’enviarà gratuïtament, al moment en què el client itinerant iniciï un servei itinerant de dades regulat, per un mitjà adequat per facilitar la seva recepció i fàcil comprensió.
El client que hagi notificat al seu proveïdor d’itinerància que no desitja la informació automàtica sobre tarifes tindrà dret a exigir-li, a qualsevol moment i amb caràcter gratuït, que li torni a prestar el servei.

Així doncs, cal ser curosos amb les informacions que rebem per SMS de les operadores, perquè un cop verificat que s’ha notificat i rebut el missatge, aquest té contingut contractual.

I fora dels països de la UE?

Doncs l’article 15.6 en concordança amb l’article 15.2 del mateix Reglament 531/2012, estableix que aquesta informació que es rep per SMS també és aplicable en els serveis de dades itinerants prestats per operadores que utilitzin les persones consumidores quan es desplacin fora de la Unió Europea.

En aquests casos no s’apliquen les tarifes del roaming, però si la manera d’informar de les condicions contractuals.

Precaucions amb les tarifes que ens apliquen

D’acord amb l’article 6 bis del Reglament 531/2012 , a partir del 15 de juny de 2017 els proveïdors d’itinerància van deixar d’aplicar cap recàrrec respecte del preu de trucades nacionals als clients itinerants en qualsevol Estat membre per qualsevol trucada itinerant regulada efectuada o rebuda, per qualsevol missatge SMS itinerant regulat enviat ni per qualsevol servei regulat d’itinerància de dades utilitzat, incloent missatges MMS, ni tampoc cap recàrrec general a fi de permetre la utilització a l’estranger de l’equip terminal o servei.

En aquest sentit, es va fixar una “utilització raonable” dels serveis a l’estranger, a fi d’evitar que els clients itinerants utilitzessin  de forma abusiva o anòmala els serveis regulats d’itinerància al detall, per exemple emprant aquest tipus de serveis en un altre Estat membre diferent del seu proveïdor nacional per a finalitats diferents dels viatges periòdics.

Tota política d’utilització raonable ha de permetre als clients del proveïdor d’itinerància consumir, al preu al detall nacional aplicable, els volums de serveis regulats d’itinerància al detall que corresponguin als seus respectius plans de tarifes.

Però  l’article  6 sexí, apartat tercer, del Reglament 531/2012, ens diu que les empreses proveïdores d’itinerància ens aplicaran automàticament aquestes condicions, però també poden oferir altres tarifes i en aquests casos han  de recordar a aquests usuaris itinerants la naturalesa dels avantatges d’itinerància que podrien perdre amb el canvi.

En tot cas, els  proveïdors d’itinerància s’han d’assegurar que el contracte inclogui qualsevol tipus de servei regulat d’itinerància i especifiqui les principals característiques del servei ofert, en particular:
a) el pla o els plans de tarifes específics i, per a cadascun dels plans de tarifes, els tipus de serveis que s’ofereixen, inclosos els volums de comunicacions;
b) qualsevol restricció que s’imposi al consum de serveis regulats d’itinerància al detall que s’ofereixen en el preu al detall nacional aplicable, indicant en particular dades quantitatives sobre com s’aplica la política d’utilització raonable en relació amb els paràmetres principals de tarificació, volum o uns altres del servei d’itinerància al detall regulat que es tracti.

Les proteccions en les despeses màximes

Dins de la Unió europea, tenim unes certes proteccions pel que fa a les facturacions màximes que ens poden generar, encara que s’hagi produït alguna anomalia a l’hora d’entendre o activar alguna de les tarifes.

En concret l’article 15 del estableix que:

El proveïdor d’itinerància haurà d’enviar una notificació quan s’aconsegueixi el volum total d’utilització raonable de consum del servei d’itinerància de dades regulat que s’hagi establert o qualsevol altre llindar d’utilització aplicable.
En la notificació s’indicarà el recàrrec que s’aplicarà al consum addicional de serveis regulats d’itinerància de dades pel client itinerant.
Tots els proveïdors d’itinerància hauran d’atorgar a tots els seus clients itinerants l’oportunitat d’optar voluntària i gratuïtament per un mecanisme que faciliti de manera oportuna informació sobre el consum acumulat, expressat en volum o en la divisa en què es facturi a aquests clients pels serveis regulats itinerants de dades, i que garanteixi que, si no intervé el consentiment explícit del client, la despesa acumulada en serveis regulats itinerants de dades al llarg d’un període establert, a exclusió dels missatges MMS facturats per unitats, no depassi un límit financer determinat.
A aquest efecte, el proveïdor d’itinerància posarà a disposició un o més límits financers màxims per a períodes determinats d’ús, amb la condició que el client sigui informat prèviament dels volums corresponents.
Un d’aquests límits (el límit financer per defecte) serà d’aproximadament 50 EUR per període de facturació mensual (sense IVA) i no podrà ser superior a aquest import.
Alternativament, el proveïdor d’itinerància podrà establir límits expressats en volum, amb la condició que el client sigui informat prèviament dels imports financers corresponents. A un d’aquests límits (el límit de volum per defecte) correspondrà un import financer d’aproximadament 50 EUR per període de facturació mensual (sense IVA) i no podrà ser superior a aquest import.
A més, el proveïdor d’itinerància podrà oferir als seus clients itinerants altres límits de volum amb límits financers màxims mensuals diferents, això és, superiors o inferiors.
El límit per defecte esmentat s’aplicarà a tots els clients que no hagin optat per un altre límit.
Tots els proveïdors d’itinerància vetllaran també perquè s’enviï una notificació apropiada al dispositiu mòbil del client itinerant, per exemple, mitjançant un missatge SMS, per correu electrònic o obrint una finestra emergent en el seu ordinador, quan els serveis itinerants de dades hagin aconseguit el 80 % del límit financer o de volum màxim acordat. 
D’altra banda, quan es depassi aquest límit financer o de volum, s’enviarà una notificació al dispositiu mòbil del client itinerant. Aquesta notificació indicarà el procediment que ha de seguir-se si el client desitja continuar amb la prestació d’aquests serveis i el cost de cada unitat addicional que es consuma. Si el client itinerant no respon tal com se li sol·licita en la notificació rebuda, el proveïdor d’itinerància deixarà immediatament de prestar i carregar en compte al client itinerant els serveis itinerants de dades regulades, a menys i fins que aquest sol·liciti la continuació o renovació de la prestació d’aquests serveis.
Quan un client itinerant sol·liciti acollir-se a un mecanisme de límit financer o de volum o retirar-se del mateix, el canvi es realitzarà el dia hàbil següent a la recepció de la sol·licitud, gratuïtament i sense condicions ni restriccions pel que fa a altres elements de l’abonament.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Alerta !! Talls en el subministrament elèctric per no facilitar a la companyia que realitzin el canvi del comptador

Últimament hem pogut veure o sentir  als mitjans de comunicació, notícies que ens informen que les empreses distribuïdores de l’electricitat, estan tallant el subministrament a les persones consumidores, per no haver facilitat al personal de l’empresa elèctrica,  l’accés al seu domicili, per tal de poder realitzar  el canvi del comptador “intel·ligent”.

La sorpresa  és majúscula quan bo i estar al corrent del pagament de totes les factures, aquestes persones  es queden sense electricitat, amb els problemes que això implica, especialment si a la família hi ha qui necessita cures especials, com pot passar amb les persones malaltes, gent gran, infants, etc.

Què està passant?

L’empresa distribuïdora ha de canviar obligatòriament  tots els comptadors antics per uns de nous que permetin la discriminació horària i la tele gestió i ho ha de fer abans del 31 de desembre de 2018.

Molts dels comptadors de les persones consumidores ja s’han anat substituint durant els últims anys i ara s’està fent els que queden.

D’acord amb la Disposició addicional primera, de l’Ordre ministerial ICT/3860/2007, de 28 de desembre, modificada per la disposició final segona de l’Ordre ETU/1282/2017, de 22 de desembre i per l’article únic de l’Ordre IET/290/2012, de 16 de febrer, es va estipular el  Pla de substitució dels comptadors de mesura de subministraments d’energia elèctrica amb una potència contractada de fins a 15 kW, que són els de les persones consumidores, i és va fixar que tots els comptadors hauran de ser substituïts per equips nous que permetin la discriminació horària i la tele gestió abans del 31 de desembre de 2018.

Com s’ha de fer el canvi de comptadors?

El punt quart, apartat c)  de la disposició addicional de l’Ordre ministerial ICT/3860/2007, de 28 de desembre, estableix que les empreses distribuïdores han de presentar a la comunitat Autònoma un pla d’instal·lació de comptadors on s’indiqui el procediment de comunicació a les persones consumidores de l’obligació de canviar els comptadors i de les opcions que tenen. En tot cas, s’ha de comunicar a les persones consumidores i a les empreses comercialitzadores, la data prevista de canvi de comptador amb una antelació mínima de 3 mesos.

L’article 14.5 del Real Decreto 1110/2007, de 24 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento unificado de puntos de medida del sistema eléctrico preveu que en cas que l’equip sigui propietat del client, l’empresa distribuïdora ha de comunicar al client l’obligació de substituir l’equip segons els terminis establerts.

Transcorregudes dues notificacions sense que el client hagi expressat la voluntat de procedir a instal·lar pel seu compte l’equip, l’empresa distribuïdora ha d’instal·lar-lo, i facturar en aquest cas, a més dels drets de connexió vigents, el preu per reglament establert per al lloguer de l’equip.

I en  els casos en què el distribuïdor es vegi impossibilitat per instal·lar l’equip de mesura, pot suspendre el subministrament, d’acord amb el procediment que estableix l’article 85 del Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre.

Quan i com es pot tallar el subministrament pel que fa a la substitució dels comptadors intel·ligents?

L’article 85 està previst per les situacions en que hi ha rebuts impagats, però d’acord amb l’article 14.5 del Real Decreto 1110/2007, de 24 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento unificado de puntos de medida del sistema eléctrico , és el mateix procediment que s’ha de seguir pels casos en què  no s’ha pogut substituir el comptador intel·ligent.

Abans de suspendre el subministrament cal que l’empresa elèctrica distribuïdora hagi fet el següent:

Hagi requerit fefaentment, per carta certificada, burofax, etc, a la persona consumidora per tal que permeti realitzar el canvi de comptador, fixant dia i hora del canvi.
A aquests efectes, el requeriment s’ha de practicar mitjançant tramesa, a l’adreça que a efectes de comunicació figuri en el contracte de subministrament a tarifa, per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per l’interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut d’aquest, i l’empresa distribuïdora queda obligada a conservar a les seves mans l’acreditació de la notificació efectuada.
En cas de rebuig de la notificació, s’han d’especificar les circumstàncies de l’intent de notificació i el tràmit es considera efectuat.
La comunicació ha d’incloure el tràmit d’interrupció del subministrament per impossibilitat de canvi de comptador, i s’ha de precisar la data a partir de la qual s’interromprà si no es facilita el canvi  en una data anterior.
En cap cas es pot escollir, com a dia per a la interrupció, un dia festiu ni aquells que, per qualsevol motiu, no hi hagi servei d’atenció al client tant comercial com tècnica a efectes de la reposició del subministrament, ni en cap vigília dels dies en què es donin aquestes circumstàncies.
Efectuada la suspensió del subministrament, aquest ha de ser reposat com a màxim l’endemà amb  la instal·lació del comptador.

Persones consumidores vulnerables i talls de subministrament

És evident que ni per impagament ni per no poder fer un canvi de comptador es pot deixar sense subministrament elèctric a una persona que ho necessita, per això aquests subministres estan regulats a l’article 52.4 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric i són una tipologia de subministraments sensibles i protegits, que  en  cap circumstància es poden suspendre, pel greu dany que ocasionarien a les persones afectades.

Però aquestes circumstàncies s’han d’haver posat en coneixement de les empreses distribuïdores i comercialitzadores, perquè en aquells subministraments d’àmbit domèstic en què hi hagi constància documental formalitzada per personal mèdic, que  indiqui que el subministrament d’energia elèctrica és imprescindible per a l’alimentació d’un equip mèdic que resulti indispensable per mantenir amb vida a una persona, és considera un servei essencial i no es pot interrompre.

També es pot  considerar un subministrament essencial  aquells on les persones consumidores tingui la condició de vulnerables severs acollits a tarifes d’últim recurs i que estiguin sent atesos, respecte a aquests subministraments, pels serveis socials de les administracions públiques competents per haver-se trobat, en atenció a la seva renda, en risc d’exclusió social.

Per tant, si us trobeu en aquesta situació, també és molt important que ho comuniqueu a la vostra empresa comercialitzadora i subministradora, acreditant-ho mitjançant document expedit pels serveis socials de l’administració pública que us estigui atenent, però en aquest cas, estem pensant especialment en evitar interrupcions del subministrament per impagament, però no per no facilitar el canvi de comptador.

Qui ha de pagar la reconnexió si s’ha suspès el subministrament per no facilitar el canvi de comptador?

Si l’empresa distribuïdora ha seguit correctament els procediments, advertint amb anterioritat la possibilitat de tall de subministrament i informant de les conseqüències de no facilitar el canvi de comptador, en aquests casos, i d’acord amb el que estableix l’article 88 del Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, que diu que les despeses que origini la suspensió del subministrament són a càrrec de l’empresa distribuïdora i la reconnexió del subministrament, en cas de tall justificat, és a càrrec del consumidor o subjecte qualificat, que ha d’abonar una quantitat equivalent al doble dels drets de connexió als usuaris vigents com a compensació per les despeses de desconnexió.

Què es pot fer si ens han tallat el subministrament sense seguir el procediment?

Si l’empresa distribuïdora no compleix amb els tràmits previstos a la normativa, abans de tallar el subministrament, pot estar cometent una infracció administrativa regulada a la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric –LSE-.

L’article 64.31 de la LSE tipifica com a molt greu:

“La interrupció o suspensió del subministrament sense que donin els requisits legals o reglamentàriament establerts o fora dels supòsits previstos legalment o reglamentàriament”

i l’article 65.25 estableix com a infracció greu

“L’incompliment per part de les empreses distribuïdores i comercialitzadores d’electricitat de les obligacions de manteniment i correcte funcionament d’un servei d’atenció a les queixes, reclamacions, incidències en relació al servei contractat o ofert, sol·licituds d’informació sobre els aspectes relatius a la contractació i subministrament o comunicacions, que inclogui un servei d’atenció telefònica i número de telèfon, tots dos gratuïts, així com de l’aplicació de qualsevol de les mesures de protecció al consumidor d’acord amb el que estableix aquesta llei i la seva normativa de desenvolupament , especialment les relatives als consumidors vulnerables”.

L’autoritat competent a Catalunya és la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, ubicada al Carrer de Pamplona, 113, 08018  Barcelona, Telèfon 93 484 94 00 amb horari de  registre de dilluns a divendres, de 9 a 14 h. En concret, ens hem d’adreçar a:

Secció d’Atenció a les Persones Usuàries, que té per funcions, segons la informació que facilita en el seu portal web:

  • Tramitar les queixes que presentin les persones usuàries relatives a discrepàncies sobre la dotació del subministrament elèctric (règim de connexions de servei elèctriques), el procés de facturació del subministrament, les interrupcions del servei elèctric i la manca de qualitat del producte.
  • Atendre les queixes de les persones usuàries del subministraments elèctric.
  • Efectuar el registre dels talls de subministrament elèctric programats a la demarcació de Barcelona.
  • Inspeccionar les instal·lacions d’equips de mesura en expedients de queixa del subministrament elèctric.
  • Elaborar les propostes de resolució, de mesures provisionals, i de sanció en expedients de queixa per la facturació del subministrament elèctric i altres tramitats per la Secció.
  • Gestionar la resolució de conflictes d’accés al mercat lliure dels usuaris.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal  com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Model contracte de cessió d’habitatge a títol gratuït

Tal i com vaig comentar a l’article “Els contractes gratuïts per a l’ús d’habitatges en temps de crisis “ aquí teniu un possible model de contracte de precari per cedir temporalment l’ús d’un habitatge buit, que es pot adaptar segons les circumstàncies.

__________ a ____ de ________ de _________

REUNITS:

D’una part, el/la senyor/a _________________________________________________,  amb domicili _______________________________________________________________________i DNI _______________,

I de l’altra:

El/la senyor/a ____________________________________, amb DNI ___________________ i el/la Senyor/a _________________________________________, amb DNI/NIF ______________ , majors d’edat,  residents a Espanya i de veïnatge civil __________________________.

Intervenen tots ells en nom propi i representació, es  reconeixen plena capacitat per a l’atorgament del present contracte.

I EXPOSEN:

I.- Què el/la Sr/a. _______________________ és propietari /a de la següent finca urbana, ubicada a _______________________________________, amb referència cadastral _____________________________________ , inscrita en el Registre de la Propietat en el Tom _______, Llibre _________ de ______________, Foli _________, finca ___________,

II.- Que el/la senyor/a ___________________ i el/la Senyor/a _____________________, estan interessats en el fet que els hi sigui cedit en precari l’immoble referit, el que efectuen ambdues parts de conformitat amb els següents:

ACORDS:

Primer.- El/la senyor/a  _______________________ cedeix en precari l’ús, gaudi de la finca abans descrita al/la senyor/a ________________________ i al/la Sr/a. ______________________, els quals accepten.

Segon.- Els precaristes podran empadronar-se en aquest habitatge i tenir-hi animals domèstics de companyia, però no s’autoritza que cap altra persona aliena a aquest contracte, pugui ocupar l’habitatge ni tampoc que pugui empadronar-se a l’habitatge.

Tercer.- La persona propietària de la finca no percebrà cap quantitat ni cap preu per aquesta cessió, reconeixent els precaristes, que se serviran de la finca per simple tolerància de la seva propietària i sense pagar cap cànon o lloguer.

Quart.- En consideració al caràcter gratuït d’aquest contracte i sense termini concret, la persona propietària té dret a donar per finalitzada la cessió gratuïta en qualsevol moment, sempre que doni avís fefaent a l’altra part, la qual, en l’improrrogable termini de 30 dies, a comptar de la notificació, haurà de deixar la finca lliure, vàcua i expedita a disposició de la seva propietària i haurà  d’ indemnitzar a la propietària, en cas contrari, amb una quantia de 100 euros per cada dia de retard.

També seran de compte i càrrec dels precaristes els danys i perjudicis dimanats de la mora; i això, sense perjudici de l’exercici per part de la propietària, de les accions dirigides a recuperar les seves propietats.

Cinquè.- Mentre els precaristes tingui l’ús de l’habitatge, seran del seu càrrec les despeses derivades dels subministraments d’aigua, electricitat, gas i telèfon i les despeses corresponents de la comunitat de propietaris de l’habitatge, i es faran càrrec també d’abonar les quantitats corresponents a tots els impostos i taxes que  generi l’habitatge.

Sisè.- Els precaristes es fan directament i exclusivament responsables i eximeixen de tota responsabilitat a la persona propietària, pels danys que es puguin ocasionar a persones o coses, que se’n derivin de les instal·lacions per serveis i subministraments de l’habitatge cedit, així com per les activitats que s’hi realitzin.

Setè.- Seran a càrrec dels precaristes totes les reparacions que exigeixi el desgast i el manteniment de l’habitatge i de les seves instal·lacions, però no es podran  realitzar obres sense permís de la persona propietària. En conseqüència, els precaristes retornaran l’habitatge en el mateix estat de conservació en què el van rebre.  En aquest sentit, els precaristes declaren que reben l’habitatge en un bon estat de conservació.

Vuitè.-  Els precaristes s’obliguen a conservar correctament el bé cedit, i la persona propietària es reserva el dret d’inspeccionar l’habitatge  quan ho consideri oportú, a fi de constatar el seu estat.

Novè. – Els precaristes s’obliguen a complir en tot moment les normes estatutàries i/o reglamentàries que cada una de les Comunitats de Propietaris  tinguin establertes o estableixin, en ordre a la consecució i al manteniment d’un bon règim de convivència i a la utilització dels serveis comuns.

Desè.-  L’incompliment de qualsevol de les precedents clàusules, serà causa d’extinció immediata del present contracte i a efectes de qualsevol notificació i/o citació, les parts assenyalen com a domicilis, el que la propietària ha fet constar en aquest contracte i pel que fa als precaristes, l’adreça de l’habitatge cedit en el present contracte de precari.

Com a prova de conformitat amb el contingut d’aquest contracte, el signem en dos exemplars del mateix valor i efecte.

La persona propietària                                                 Els precaristes

Els contractes gratuïts per a l’ús d’habitatges en temps de crisis

És evident que la situació de crisis econòmica del nostra país no ha passat i que cada cop hi ha més persones en risc de pobresa i d’exclusió residencial, entre els que s’inclouen especialment els joves.

La Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial –LMPDHPRER- pretén promoure polítiques públiques que reforcin la funció social de la propietat, en la satisfacció del dret fonamental a disposar d’un habitatge digne i adequat en el cas de les persones en situació vulnerable. En especial mitjançant la planificació i programació de les polítiques públiques d’habitatge i allotjament dotacional, des de la consideració que l’habitatge de lloguer és un instrument fonamental per a donar resposta al manament constitucional representat en el dret a un habitatge, amb la dotació econòmica corresponent.

Però la llei també demana  la participació de les entitats privades en la solució de les situacions d’emergència social, i la responsabilitat en el compliment de la funció social de l’habitatge.

Si la col·laboració privada no arriba, la llei preveu certes formes d’augmentar la disponibilitat d’habitatges per dedicar-los a habitatge social.

Actuacions per a evitar la desocupació permanent dels habitatges

L’article 42 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge –LDH- ordena a la  Generalitat, que, en coordinació amb les administracions locals, impulsi polítiques de foment per a potenciar la incorporació al mercat, preferentment de lloguer, dels habitatges buits o permanentment desocupats.

Amb aquesta finalitat, ha de vetllar per a evitar situacions de desocupació permanent d’habitatges i ha d’aprovar els programes d’inspecció corresponents.

  • S’han de donar garanties als propietaris dels habitatges buits o permanentment desocupats sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes.
  • S’han d’impulsar polítiques de foment de la rehabilitació dels habitatges que estiguin en mal estat per a ésser llogats, mitjançant subvencions directes als propietaris, oferta de subrogació de l’Administració en l’execució de les obres i suport públic a contractes de masoveria urbana.
  • Els habitatges buits o permanentment desocupats es poden cedir a l’Administració pública perquè els gestioni en règim de lloguer. En contrapartida, s’ha de fer un pacte relatiu al cobrament i a les altres condicions de la cessió, dins de programes específicament destinats a aquesta finalitat en els plans d’habitatge.

L’article 5.2.b) de la LDH estableix que un habitatge incompleix la seva funció social quan estiguin desocupats de manera permanent i injustificada i en aquests casos diem que, d’acord amb l’article 41.1.a) de la LDH estem davant una situació anòmala  dels habitatges.

En aquest cas, l’administració competent, si té constància que un habitatge o un edifici d’habitatges s’utilitza d’una manera anòmala o que un immoble està en una situació anòmala, ha d’obrir l’expedient administratiu pertinent per a fer els actes d’instrucció necessaris per a determinar, conèixer i comprovar els fets sobre els quals ha de dictar la resolució.

L’article 123.1.h) de la LDH estableix com a infracció molt greu mantenir la desocupació d’un habitatge, després que l’Administració hagi adoptat les mesures establertes pels apartats de l’1 al 5 de l’article 42.

L’expropiació d’habitatges buits

L’article 15 de la –LMPDHPRER- estableix que les  administracions públiques de Catalunya, per causa d’interès social, d’acord amb la normativa d’expropiacions, a l’efecte de dotar-se d’un parc social d’habitatges assequibles de lloguer per a atendre les necessitats d’habitatge de les persones que es troben en situació d’exclusió residencial o que estan en risc de trobar-s’hi, poden dur a terme l’expropiació forçosa de l’ús temporal de l’habitatge, durant un període de quatre anys com a mínim i de deu anys com a màxim, d’acord amb l’article 72 de la Llei de l’Estat del 16 de desembre de 1954, sobre expropiació forçosa.

Per poder-ho fer, cal la concurrència dels requisits següents:

a) Que els immobles estiguin situats en les àrees indicades per l’article 12.5 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, o en els municipis que el Govern declari per decret, atenent a la demanda de les necessitats d’habitatge i el parc d’habitatges buits que hi hagi en l’àmbit territorial corresponent. Per a determinar aquest àmbit, s’ha de donar audiència a les entitats locals afectades i tenir en compte la participació del Consell de Governs Locals o de les organitzacions associatives dels ens locals més representatives.
b) Que els habitatges estiguin inscrits en el Registre d’habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant, o siguin susceptibles d’estar-hi inscrits, o pertanyin a persones jurídiques que els hagin adquirit d’un titular d’habitatges inscrits en el Registre en primera o ulteriors transmissions, encara que el titular actual sigui un fons de titulització d’actius o l’adquisició s’hagi efectuat mitjançant la transmissió d’accions o participacions de societats mercantils.

El procediment s’inicia mitjançant una comunicació al titular de l’habitatge, a l’efecte que acrediti, en el termini d’un mes, que disposa d’un contracte que n’habilita l’ocupació. Una vegada transcorregut aquest termini, s’inicia el procediment expropiatori, el qual conclou si s’arriba a un acord per a la cessió convencional de l’ús de l’habitatge a una administració pública de Catalunya perquè aquesta estableixi un lloguer social, que s’ha de subscriure en el termini de tres mesos.

Atenent a la necessitat urgent que calgui satisfer, la resolució d’inici de l’expedient d’expropiació forçosa porta implícita la declaració d’ocupació urgent, als efectes del que estableix l’article 52 de la Llei sobre expropiació forçosa.

L’import de l’expropiació temporal es determina mitjançant l’acord de les parts, atenent als criteris de lloguer social establerts per l’article 5.7 de la Llei 24/2015. Si no hi ha acord, s’inicia l’expedient de preu just, que ha d’ésser fixat pel Jurat d’Expropiació de Catalunya, d’acord amb la seva normativa reguladora. En la determinació de l’import s’ha de tenir en compte el cost de l’adequació de l’habitatge, a l’efecte de garantir que l’immoble es troba en condicions d’ús efectiu i adequat, d’acord amb l’article 30 de la Llei 18/2007. El pagament del preu just es pot fer de manera fraccionada, en períodes mensuals.

L’exercici d’aquest dret ha de respectar el principi de proporcionalitat, tenint en compte les necessitats residencials que hi hagi al municipi corresponent, i l’esforç o càrrega amb relació a la cessió d’habitatge de lloguer assequible que hagi efectuat el titular de l’habitatge d’immobles de la seva titularitat, directa o indirecta.

Els impostos sobre habitatges buits

A més de l’expropiació i per  tal de poder disposar habitatges a disponibilitat de les persones que ho necessiten, la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012  estableix  l’obligació de les persones jurídiques, que tenen un habitatge desocupat, de pagar un impost sobre els habitatges buits, que té caràcter finalista i els  ingressos que se’n deriven resten afectats al finançament de les actuacions protegides pels plans d’habitatge.

La llei defineix en el seu article 5.b) l’habitatge buit com l’habitatge desocupat permanentment, sense causa justificada, durant de més de dos anys.

El còmput del període de dos anys s’inicia a partir de la data en què l’habitatge està a disposició del propietari per a ésser ocupat o per a cedir-ne l’ús a un tercer, i no hi ha cap causa que en justifiqui la desocupació.  I en el cas dels habitatges de nova construcció, s’entén que hi ha disponibilitat perquè l’habitatge sigui ocupat a partir de tres mesos a comptar de la data del certificat final d’obra. Aquest termini es pot interrompre si s’ocupa l’habitatge com a mínim  durant un període de, sis mesos continuats.

Causes justificatives de la desocupació

Aquestes causes s’expliciten a l’article 8 de la Llei 14/2015, que ens diu que són causes justificades de desocupació d’un habitatge els supòsits següents:

a) Que l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució pel que fa a la seva propietat.
b) Que l’habitatge s’hagi de rehabilitar, d’acord amb la definició de l’article 3.g de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge. En aquest cas, les obres s’han de justificar amb un informe emès per un tècnic amb titulació acadèmica i professional que l’habiliti com a projectista, director d’obra o director de l’execució de l’obra en edificació residencial d’habitatges, que ha d’indicar que les obres són necessàries perquè l’habitatge pugui tenir les condicions mínimes d’habitabilitat que exigeix la normativa vigent. Només es pot al·legar aquesta causa en un únic període impositiu, i es pot ampliar a un segon exercici sempre que s’acrediti que les obres es van iniciar durant el primer.
c) Que l’habitatge, prèviament a l’aprovació d’aquesta llei, estigui hipotecat amb clàusules contractuals que impossibilitin o facin inviable destinar-lo a un ús diferent al que s’havia previst inicialment, quan es va atorgar el finançament, sempre que el subjecte passiu i el creditor hipotecari no formin part del mateix grup empresarial.
d) Que l’habitatge estigui ocupat il·legalment i el propietari ho tingui documentalment acreditat.
e) Que l’habitatge formi part d’un edifici adquirit íntegrament pel subjecte passiu en els darrers cinc anys, per tal de rehabilitar-lo, i sempre que tingui una antiguitat de més de quaranta-cinc anys i contingui habitatges ocupats que facin inviable tècnicament iniciar les obres de rehabilitació.
I l’article 9 de la mateixa llei estableix que en aquests casos les persones jurídiques propietàries d’habitatges buits sense causa justificada durant més de dos anys han de pagar un impost per mantenir aquest habitatge buit. També ho han de fer les persones jurídiques titulars d’un dret d’usdefruit, d’un dret de superfície o de qualsevol altre dret real que atorgui la facultat d’explotació econòmica de l’habitatge.

La llei també estableix unes exempcions en el seu article 10:

Resten exempts de l’impost les entitats del tercer sector de la xarxa d’habitatges d’inserció que regula el Pla per al dret a l’habitatge i les entitats inscrites al Registre d’entitats i establiments de serveis socials de Catalunya.

També en resten exempts de l’impost els habitatges següents:

a) Els habitatges protegits amb qualificació oficial vigent, si llur desocupació implica l’aplicació dels mecanismes sancionadors regulats per la Llei 18/2007.
b) Els habitatges situats en zones d’escassa demanda acreditada, d’acord amb el que estableix el Pla territorial sectorial d’habitatge.
c) Els habitatges posats a disposició de programes socials d’habitatge, convinguts amb les administracions públiques, per a destinar-los a programes de lloguer social d’habitatge.
d) Els habitatges destinats a usos regulats per la legislació turística o a altres activitats econòmiques no residencials, sempre que llurs titulars puguin acreditar que han desenvolupat l’activitat dins els últims dos anys, s’han satisfet els tributs corresponents a l’activitat desenvolupada i s’han declarat els ingressos obtinguts per aquesta activitat. En el cas d’habitatges d’ús turístic cal, a més, que estiguin inscrits en el registre que gestiona el departament competent en matèria de turisme.

Els contractes privats de comodat i de precari

En aquest blog ja hem parlat dels contractes de lloguer i dels drets de les persones consumidores  en la compra dels habitatges, però en aquesta ocasió us vull parlar d’un tipus de contracte que no és de consum, perquè no hi ha una relació comercial ni de prestació de serveis, sinó que és una relació en la que no hi ha contraprestació econòmica, sinó que es cedeix l’habitatge de forma gratuïta, sense percebre cap lloguer.

A canvi, és habitual que les persones que gaudeixen de l’habitatge sense pagar cap lloguer, es facin càrrec del manteniment  de l’immoble i a més, assumeixin les despeses generals que implica viure-hi, com poden ser el pagament de la taxa de la brossa, l’import de l’impost de bens immobles, les quotes de la comunitat de propietaris, les reparacions de l’habitatge, etc.

Aquest tipus de contracte pot ser una bona alternativa per qui té un habitatge buit i vol mantenir-lo correctament, sense que li suposi una pèrdua econòmica pel fet de tenir-lo tancat i haver d’assumir igualment els tributs i les càrregues de la comunitat de propietaris.

El contracte de comodat

En aquest cas, s’entén per comodat el préstec d’ús de l’habitatge gratuït a favor d’una persona, tal i com es regula als articles 1740 i següents Codi civil.

Es lliura l’habitatge gratuïtament a una persona, perquè constitueixi el seu domicili familiar, exigint pels tribunals que per trobar-nos davant aquesta figura, han d’aparèixer clarament identificades les notes característiques d’aquest préstec, és a dir, que hi hagi prova suficient de que el lliurament de l’habitatge es fa per a un ús determinat i concret que pot ser “servir com a residència” o “per un temps determinat”. Mentre que no es modifiquin aquestes  circumstàncies, les persones titulars no podran recuperar l’habitatge. Pel que és important tenir-ho en compte i fixar un termini determinat per recuperar-lo.

Article 1740

Pel contracte de préstec, una de les parts lliura a l’altra, o alguna cosa no fungible a fi que l’usi per un cert temps i la hi torni, cas en què s’anomena comodat, o diners o una altra cosa fungible, amb la condició de retornar-ne la mateixa quantitat, de la mateixa espècie i qualitat, cas en què conserva simplement el nom de préstec. El comodat és essencialment gratuït. El simple préstec pot ser gratuït o amb el pacte de pagar-ne interès.

Article 1741

El comodant conserva la propietat de la cosa prestada. El comodatari n’adquireix l’ús, però no els fruits; si hi intervé algun emolument que ha de pagar aquell qui adquireix l’ús, la convenció deixa de ser comodat.        

Article 1743

El comodatari està obligat a satisfer les despeses ordinàries que siguin necessàries per a l’ús i la conservació de la cosa prestada.

El contracte de precari

Aquest contracte no surt específicament a la legislació civil, si bé la jurisprudència l’ha anat configurant i apareix a l’article 250.1.2 de la Llei d’Enjudiciament civil, quan ens parla que està dins de l’àmbit del judici verbal les demandes les que pretenguin la recuperació de la possessió plena d’una finca rústica o urbana, cedida en precari, pel propietari, l’usufructuari o qualsevol altra persona amb dret a posseir la dita finca.

El precari és doncs la cessió gratuïta d’un habitatge  i per tant, sense  cap contraprestació i que la persona propietària pot recuperar en qualsevol moment.

Tal i com preveu l’article 444 del codi civil espanyol:

Els actes merament tolerats, i els executats clandestinament i sense coneixement del posseïdor d’una cosa, o amb violència, no afecten la possessió.

Aquest podria ser un model d’un contracte de precari.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

 

Model de contracte de compravenda de vehicles usats entre particulars

En un article anterior del bloc ja vaig parlar sobre les Precaucions que caldria adoptar en el moment de comprar un cotxe de segona mà,  i relacionat amb aquell article, mirem ara com podria ser l’estructura bàsica d’un dels documents de compravenda de vehicles entre particulars.

 

A la ciutat de  _____________, a les __________ hores del dia XX de XXXXXX de XXXXX.

REUNITS

D’una part, En/Na._______________________________________, major d’edat, amb DNI número___________________, i amb domicili a  _____________________________________________, d’ara en endavant, LA PART VENEDORA.

D’una altra part, En/Na ____________________________________________, major d’edat, amb DNI número ________________, i amb domicili a ___________________________, CP ___________, d’ara en endavant LA PART  COMPRADORA.

INTERVENEN

Tots dos compareixents en el seu propi nom i interès, reconeixent-se mútua i recíprocament plena capacitat per contractar i obligar-se, i en virtut d’això

MANIFESTEN

PRIMER.- Que la PART VENEDORA és propietària i té el ple domini del vehicle usat marca ___________________________________, model ___________________________, amb número de bastidor _______________________________ i matrícula ______________________________, que al moment de la transmissió té realitzats _________________________Quilòmetres.

SEGON.- Que la PART COMPRADORA està interessada a adquirir el vehicle descrit a l’apartat anterior.

TERCER.- Que la PART COMPRADORA ha revisat l’estat del vehicle i ha estat informada per la PART VENEDORA dels elements i característiques del mateix. De la mateixa manera, la PART VENEDORA posa en coneixement del comprador les dades relatives a l’última ITV, permís de circulació i de l’impost municipal pagat corresponent a l’any en curs.

QUART.- Que ambdues parts acorden formalitzar el present contracte de compravenda de vehicle usat, que es regirà pels següents.

PACTES

PRIMER.- El preu del vehicle objecte de la compravenda s’estableix per un valor de _________________________ euros ( _____€), que s’abonaran mitjançant transferència bancària, immediatament després de formalitzar el canvi de titularitat del vehicle, en el número de compte titularitat de la PART VENEDORA, amb nº IBAN:_______________________ de  l’entitat bancària _________________________________________

SEGON.- La PART VENEDORA lliura en aquest acte, a la PART COMPRADORA el vehicle objecte del contracte, lliure de càrregues i gravàmens i al corrent de pagament de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM).

TERCER.- La PART COMPRADORA assumirà i es farà càrrec del pagament de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, de les sancions o inspeccions tècniques que es produeixin a partir del lliurament del vehicle.

QUART.- La PART VENEDORA assumirà i es farà càrrec de totes aquelles responsabilitats que puguin derivar-se, anteriors al lliurament del vehicle, incloses les sancions i les despeses relatives a la cancel·lació de càrregues anteriors a la transmissió.

CINQUÈ.- La PART VENEDORA es compromet a comunicar a les autoritats oportunes el canvi de titularitat del vehicle objecte del contracte, incloent la companyia d’assegurances. En aquest sentit, ambdues parts acorden iniciar conjuntament el tràmit de canvi de titularitat davant un gestor administratiu. La PART VENEDORA es compromet a facilitar els diferents documents relatius al vehicle, així com a signar tots els documents que siguin necessaris perquè el vehicle quedi correctament inscrit a nom de la PART COMPRADORA, en els corresponents organismes públics.

SISÈ.- La PART COMPRADORA es farà càrrec del pagament de l’Impost de transmissió de béns patrimonials, i d’abonar les taxes davant la Direcció general de trànsit i de les despeses de gestoria, per al canvi de titularitat del vehicle usat objecte del contracte.

SETÈ.- Les parts assenyalen com a domicilis per a la pràctica de les notificacions necessàries per a l’execució del present contracte les que s’han assenyalat inicialment en la identificació dels contractants.

VUITÈ.- Per a qualsevol litigi que sorgeixi entre les parts, de la interpretació o compliment del present contracte, aquestes, amb expressa renúncia al fur que pogués correspondre’ls, se sotmetran als Jutjats i Tribunals de ___________________________________.

NOVÈ.- I en prova de conformitat i per deixar-ne constància als efectes oportuns, ambdues parts signen el present contracte de compravenda, per triplicat, en la data i lloc a dalt indicats (còpia part venedora, còpia part compradora, còpia gestoria).

EL/LA COMPRADOR/A:

DNI:

EL/LA VENEDOR/A:

DNI:

_______________________________________________________________________________________________________________

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

 Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Precaucions que cal adoptar en el moment de comprar un cotxe de segona mà

Comprar a particulars o a establiments comercials?

El primer que hem de recordar és que, només quan comprem un vehicle en un establiment comercial estem actuant com a persona consumidora i per tant és en aquests casos quan s’apliquen les normes protectores del dret del consum.

Article 59.1 Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries:

Són contractes amb consumidors i usuaris els realitzats entre un consumidor o un usuari i un empresari.

Què vol dir això? Doncs que si comprem a un establiment comercial ho estem fent a una empresa i nosaltres tenim la consideració legal de persona consumidora i entre d’altres, tenim dret a una garantia legal de 2 anys, que l’empresa pot arribar reduir fins a 1 any, però mai menys, perquè és irrenunciable i  a més serà una garantia total, que inclourà  peces i mà d’obra.

En canvi, si comprem entre particulars, ja no tenim una relació amb una empresa i estem fent una compra entre particulars. En aquests casos no s’aplica la normativa de protecció a les persones consumidores, sinó que s’aplica la normativa civil, que considera que les parts estan en igualtats de condicions i per tant, es permet pactar que no n’hi hagi garantia, perquè les parts i poden renunciar, o com a màxim operaran els 6 mesos per vicis ocults, que no tenen la mateixa cobertura que la garantia de consum.

En el cas de ser persona consumidora opera l’article 123.1 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries:

El venedor ha de respondre de les faltes de conformitat que es manifestin en un termini de dos anys des del lliurament. En els productes de segona mà, el venedor i el consumidor i usuari poden pactar un termini més curt, que no pot ser inferior a un any des del lliurament.

Llevat que hi hagi una prova en contra, es presumeix que les faltes de conformitat que es manifestin en els sis mesos posteriors al lliurament del producte, sigui nou o de segona mà, ja existien quan la cosa es va lliurar, excepte quan aquesta presumpció sigui incompatible amb la naturalesa del producte o l’índole de la falta de conformitat.

En el cas de comprar un cotxe com a particular opera l’article 1484 del Codi Civil Espanyol.

El venedor està obligat al sanejament pels defectes ocults que tingui la cosa venuda, si la fan impròpia per a l’ús a què se la destina, o si disminueixen de tal manera aquest ús que, si els hagués conegut el comprador, no l’hauria adquirit o hauria donat menys preu per ella; però no és responsable dels defectes manifestos o que estiguin a la vista, ni tampoc dels que no hi estiguin, si el comprador és un perit que, per ofici o professió, els havia de conèixer fàcilment.

En tot cas, d’acord amb l’article 1490 CC, hi ha un termini de sis mesos, a comptar del lliurament de la cosa venuda per realitzar les oportunes accions contra la persona venedora.

Empreses fantasmes

Quan comprem a un altre particular, si ho fem de forma conscient, sabent que no tenim garantia és un risc que podem córrer lliurement. El problema és quan pensem que comprem a una empresa i en realitat també estem comprant a una persona particular.

Això passa quan una empresa adquireix cotxes a particulars i els posa a la venda en el seu establiment comercial, però en realitat fa d’intermediari en la venda, sense que una o cap de les parts ho sàpiga.

Com ho fan? Doncs demanen la documentació a la persona que vol posar a la venda el seu vehicle i li fan signar els papers de canvi de nom i deixen en blanc la nova persona titular i la data de la transacció. Esperen a tenir una persona compradora que adquireixi el vehicle i fan els tràmits del canvi de nom.

Pel que fa a la garantia, com que en realitat és una venda entre particulars, el que fan és contractar una assegurança de garantia mecànica amb una empresa d’assegurances. Aquest document no és una garantia real, perquè només cobreix algunes peces i algunes reparacions i qui assumeix la responsabilitat no és l’empresa que ven els cotxes, sinó una asseguradora.

Posteriorment en lloc de pagar l’IVA, la persona compradora el que es fa és pagar l’Impost de Transmissions Patrimonials, en aquest cas entre dos persones particulars, que al ser de menor quantia dóna més marge comercial a l’establiment comercial,  perquè la part compradora es fixa en el preu final i no en els impostos i com que hem dit que l’empresa no ha d’assumir les reparacions, perquè ha contractat una assegurança de garantia mecànica, que també fa pagar, sense saber-ho a la persona compradora, doncs l’empresa té més guanys.

(Impost de transmissions patrimonials: El 5%, si la data de compravenda és posterior al 30 de juny de 2010)

En tots aquests casos les persones compradores estan molt menys protegides, a banda dels problemes que poden tenir amb el canvi de nom en el cas que hi hagin càrregues en el vehicle.

Per aquests motius, verifiqueu sempre que esteu comprant vehicles d’ocasió de les empreses comercials que els estan comercialitzant. La normativa de consum us protegirà molt més.

D’acord amb la informació que subministra l’Agència tributària al seu portal web, els diferents tipus d’IVA són els següents (l’iva de segona mà, normalment, també és del 21%):

Fiscalitat de la primera matriculació de vehicles a Península i Illes Balears IVA
Amb caràcter general Subjecte 21%
  • Regles especials:
  • vehicles per a persones amb mobilitat reduïda
  • vehicles automòbils matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu
  • vehicles automòbils matriculats a nom d’altres persones destinats al transport habitual de persones amb discapacitat en cadira de rodes o amb mobilitat reduïda.
Subjecte 4% (2)

Subjecte 4% (2)

Subjecte 4% (2)

Els preus dels vehicles de segona mà

Malgrat que els preus dels vehicles són lliures, siguin nous o de segona mà, el cert és que en el cas dels vehicles de segona mà i a efectes d’evitar fraus en les transmissions a l’hora de tributar l’impost de transmissions patrimonials, l’article 57 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, estableix com un dels mitjans per a la comprovació de valors el de preus mitjans en el mercat, que s’ha considerat com idoni per a la comprovació de valors dels mitjans privats de transport, aprovant per cada exercici una Ordre ministerial en la qual s’han recollit els preus en el mercat no només dels automòbils de turisme, vehicles tot terreny i motocicletes, sinó també els de les embarcacions de recreació.

Per aquest motiu, el dia 1 de gener de 2018 va entrar en vigor l’ Ordre HFP / 1258/2017, de 5 desembre, per la qual s’aproven els preus mitjans de venda aplicables en la gestió de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, Impost sobre Successions i Donacions i Impost Especial sobre determinats mitjans de transport, on en el seu article 3 especifica que per a la determinació del valor dels vehicles de turisme, els terrenys i motocicletes ja matriculats s’aplicaran sobre els preus mitjans que figuren a l’annex I d’aquesta Ordre, els percentatges que corresponen, segons els anys d’utilització i, si escau, activitat del vehicle, establerts en la taula i instruccions que es recullen a l’annex IV d’aquesta Ordre i que són els següents:

Percentatges determinats en funció dels anys d’utilització a aplicar als preus fixats pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, per a vehicles de turisme, tot terreny i motocicletes ja matriculats:

Anys d’ús/percentatges
Fins a 1 any 100
Més d’1 any, fins a 2 / 84
Més de 2 anys, fins a 3 / 67
Més de 3 anys, fins a 4 / 56
Més de 4 anys, fins a 5 / 47
Més de 5 anys, fins a 6 / 39
Més de 6 anys, fins a 7/ 34
Més de 7 anys, fins a 8/ 28
Més de 8 anys, fins a 9/ 24
Més de 9 anys, fins a 10/ 19
Més de 10 anys, fins a 11 / 17
Més de 11 anys, fins a 12/ 13
Més de 12 anys/ 10

També podeu consultar el simulador de valoració de vehicles de l’Agència Tributària de Catalunya al següent enllaç.

Dit això, anem a comentar alguns dels problemes que ens podem trobar a l’hora d’adquirir un vehicle usat.

Quins problemes pot haver-hi amb els cotxes o motos que han tingut altres persones propietàries?

Les càrregues

Les reserves de domini

Pot passar que una persona hagi comprat un vehicle automòbil i per poder-lo pagar hagi sol·licitat finançament. En aquests casos és molt habitual que en el contracte de compravenda es pacti una “reserva de domini” que implica  que la persona compradora no pugui transferir el cotxe a una altra persona fins que no hagi tornat totes les quantitats que li manquen per pagar.

La “reserva de domini” és un pacte pel qual la persona venedora originaria, es reserva el domini del cotxe fins que s’hagi pagat del tot. Un cop pagat, s’entén que s’ha transmès la propietat però abans no, malgrat que la persona compradora ja tingui en la seva possessió el vehicle des del moment de formalitzar el contracte.

Per tant, podria passar que qui vengui el cotxe que volem comprar, tingui el cotxe en la seva possessió, però no sigui totalment de la seva propietat.

Aquesta reserva de domini s’anota al “Registre de Béns Mobles” i la base de dades de la Direcció General de Trànsit-DGT- i és on podrem comprovar si existeix o no.

També podria passar que  malgrat el cotxe ja estigués pagat, encara figurés la reserva de domini en el registre de béns mobles i al de la DGT. Això podria passar quan l’entitat financera no hagués comunicat el compliment del deute.

Com ho ha de fer la persona propietària que té una reserva de domini per poder transferir el cotxe?

Doncs en primer lloc, cal que  vagi a l’entitat financera i si no ha liquidat el finançament, ho haurà de fer i després, en tots els casos, cal demanar un certificat assegurant que el finançament ja està totalment pagat.

Amb aquest document s’ha d’anar al “Registre de Béns Mobles” que correspongui i  caldrà presentar el certificat de l’entitat financera i pagar les corresponents taxes.

El registre competent és el del domicili del comprador inicial. Un cop obert foli a un bé en un registre, tots els assentaments posteriors –cancel·lacions, embargaments…- s’han de practicar sempre al mateix registre.

Multes de trànsit impagades o embargaments o manca de pagament de l’impost de vehicles de transmissió mecànica

El fet d’imposar una o més multes de trànsit a la persona titular d’un vehicle i no pagar-les en termini  o no haver pagat les quantitats degudes per un contracte diferent del vehicle, no implica que la persona titular d’aquest vehicle no el pugui posseir-lo, però arribat el dia que hi hagi una sentència que obliga a pagar i la persona propietària no pugui fer-ho per no tenir liquiditat, es procedirà a l’embargament dels seus béns i precisament, els vehicles són un dels béns sobre els uals s’actua.

Per això també és important esbrinar amb antelació a la compra, si el vehicle té notes d’embarg, consultant un altre cop el registre de vehicles de la Direcció General de Trànsit.

Problemes mecànics

Una de les incerteses més grans  l’hora d’adquirir un vehicle es conèixer de veritat quin és el seu estat de funcionament real.

En ocasions es poden amagar intencionadament defectes del vehicle, però en d’altres ocasions, quan s’actua de bona fe per la part venedora, potser fins i tot aquesta desconeix l’existència d’un greu defecte que requerirà una costosa reparació a la nova propietat.

A l’hora de comprar el vehicle sempre ens han de facilitar:

  • La targeta d’ITV (fitxa tècnica del vehicle).
  • El permís de circulació del vehicle a inspeccionar

La DGT està treballant per poder mirar de reduir això i per aquest motiu ha subscrit un conveni amb la Confederació Espanyola de Tallers (Cetraa) creant el projecte IDEX (Incorporació de Dades d’Entitat Externa) – Llibre Taller. Es tracta de la creació d’una plataforma que permeti la generació d’un historial selectiu de reparacions de vehicles, a partir de la informació enviada a servidors de la DGT.

Aquesta informació estarà disponible a l’Informe del Vehicle de la DGT, i a més, aquest  historial també podrà ser consultat pels tallers a través de la pròpia plataforma.

Les dades d’aquesta plataforma fan referència a elements de seguretat: direcció, transmissió, sistemes de frenada, motor, xassís, estructura autoportant, coixins de seguretat, pneumàtics, estructura i reforços, sistemes d’ancoratge Isofix, cinturons de seguretat, reposacaps i canvis d’oli. A més de la identificació del taller, s’incorporarà informació de quins elements són els afectats, la rellevància de la reparació (baixa, mitjana o alta), quilometratge i si el sistema afectat va ser reparat o substituït.

Amb aquest “Llibre taller” s’acompleixen diferents objectius:

  • Es millora la seguretat vial
  • Es dóna més informació a la persona consumidora a l’hora de comprar el vehicle
  • Es lluita contra els tallers il·legals.

El registre de vehicles de la Direcció General de Trànsit

La DGT té un registre de vehicles de caràcter públic on totes les persones podem consultar online i de forma gratuïta (informe reduït) informació sobre el vehicle que vulguem adquirir (l’informe complert té una taxa).

En aquest registre podrem saber dades sobre el vehicle, i especialment si hi ha alguna o càrrega que ens pogués afectar.

També es pot sol·licitar informació més detallada sobre:

  • La titularitat del vehicle: Inclou tota la informació administrativa, identificació del titular, municipi on està domiciliat el vehicle, nombre de titulars.
  • Situació administrativa: Si està autoritzat per a circular.
  • Data de caducitat d’ITV: Historial d’ITV, quilometratge.
  • Càrregues o gravàmens que impedeixen la transmissió del vehicle.

Els tràmits es poden fer per internet, amb certificat digital DNI electrònic o Cl @ veu.

També es pot anar presencialment a qualsevol Prefectura Provincial de Trànsit i cal sol·licitar cita prèvia o per  internet o bé trucant al telèfon 060.

Si la consulta és presencial cal portar la següent documentació:

Sol·licitud oficial , que es facilita també a les direccions de trànsit.

  • Identificació de l’interessat.
  • Persones físiques: document oficial que acrediti la teva identitat i domicili (DNI, permís de conducció espanyol, targeta de residència, passaport més número d’identificació d’estrangers).
  • Persones jurídiques: targeta d’identificació fiscal i acreditació de la representació i identitat del que signi .
  • Menors o incapacitats: dades i signatura del pare, mare o tutor, el seu DNI i document que acrediti el concepte.
  • Motiu pel qual sol·licites l’informe del vehicle, que s’ha d’indicar en cada sol·licitud.

Es pot autoritzar a una persona perquè ens representi per realitzar aquests tràmits amb una document de representació.

Sobre l’informe

Dades Generals: Si apareix Rènting vol dir que el vehicle pertany a una empresa de rènting.
Cotitulars: Indica que la titularitat del vehicle correspon a diverses persones. En aquests casos cal tenir en compte que qualsevol tràmit que afecti el vehicle s’ha d’autoritzar per tots els titulars.
Llogaters: Informa sobre la persona o empresa que ha contractat la utilització del vehicle en règim de rènting.
Última transferència: Mostra el nombre de transferències que ha tingut el vehicle i la data de l’última.
Historial de baixes: Pot estar en baixa definitiva o baixa temporal voluntària: Baixa definitiva comunicada per un Centre Autoritzat de Tractament de vehicles, el vehicle no pot tornar a circular ja està destruït d’acord amb criteris mediambientals. Baixa temporal voluntària, per sostracció, per lliurament, una compravenda o en situació de baixa definitiva per exportació o trànsit comunitari En aquest cas,  abans d’adquirir o circular amb el vehicle, s’ha d’informar en qualsevol Prefectura o en http://www.dgt.es dels tràmits requerits per sol·licitar un permís que autoritzi la circulació del vehicle.
Inspeccions tècniques: S’informa si la Inspecció Tècnica del Vehicle (ITV) està en vigor així com la data de l’última inspecció realitzada i el resultat de la mateixa. En el cas que el resultat de l’última inspecció anotada és negatiu, el vehicle no podrà circular. Si el resultat fos desfavorable, únicament podrà circular per anar a un taller de reparació o a l’estació ITV per tornar a realitzar la inspecció tècnica.
Incidències: Si apareix el text “incidència denegatòria” cal consultar sobre el contingut i efectes de la incidència.
Embargaments i Precintes: Aquesta secció indica que una autoritat administrativa o judicial ha comunicat a la DGT que recau sobre el vehicle un embargament o un precinte.
Limitacions de disposició: Indica que el Registre Central de Béns Mobles ha comunicat a la Direcció General de Trànsit que sobre el vehicle ha un leasing, una reserva de domini o qualsevol altra càrrega o gravamen sobre el vehicle. Si sobre el vehicle ja no haurien de recaure les limitacions de disposició esmentades, el titular del vehicle ha d’acudir al Registre de Béns Mobles per cancel·lar aquestes anotacions. Qualsevol limitació de disposició impedeix el canvi de titularitat del vehicle o la baixa del mateix per exportació o trànsit comunitari.
Exempcions: En cas que en el moment de la matriculació del vehicle, el titular del mateix s’hagi beneficiat d’una exempció en l’impost de matriculació apareixerà el següent text: EXEMPT PR IEDMT.
I.V.T.M: Consta que un Ajuntament ha comunicat a la Direcció General de Trànsit que el titular del vehicle no està al corrent de pagament de l’Impost de Circulació. Per poder canviar de nom el vehicle s’ha d’acudir a l’entitat local per liquidar l’impost pendent.

Models de contractes de compra venda a un establiment o entre particulars

 

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses. 

Comprar un habitatge en un solar contaminat?

En uns altres articles d’aquest mateix blog ja vaig parlar de la importància d’informar-se bé abans de comprar un solar per construir-s’hi una persona mateixa la seva pròpia casa i també de la importància de demanar sempre tota la informació sobre l’habitatge que volem adquirir, sigui de primera o de segona mà, per tal d’evitar problemes posteriors.

Avui m’agradaria parlar del que es coneix com un vici ocult ambiental, per una possible contaminació del subsòl.

Els sòls contaminats

Les ciutats es transformen i les activitats industrials han anat millorant en l’àmbit de la prevenció de la contaminació, a l’hora que s’han anat desplaçant als polígons industrials on causen menys molèsties a la ciutadania, ja sigui per sorolls, fums, mobilitat, etc.

Ara bé, podria passar que un promotor volgués edificar en un solar buit on temps enrere hi hagués hagut alguna fàbrica o alguna altra activitat contaminant, que potser havia deixat residus en el subsòl.

Potser aquesta activitat no estava al nucli urbà, però amb el creixement de les ciutats, es pot arribar a construir fins i tot a sobre d’on abans hi havia abocadors de residus.

Quan les persones consumidores compren un habitatge a una empresa promotora, han de poder saber si els seus habitatges es troben en aquesta situació, o sigui, si el que han comprat es troba al damunt d’un sòl que  s’ha pogut verificar que no està contaminat. Per això, es pot sol·licitar sempre el certificat o bé consultar la situació del solar a l’Agència Catalana de Residus.

La Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, en el seu article 33.2 estableix que

“les persones titular d’activitats contaminants han de remetre periòdicament a la comunitat autònoma corresponent els informes en els quals figuri la informació que pugui servir de base per a la declaració de sòls contaminats.

Els propietaris de les finques on s’hagi realitzat alguna de les activitats potencialment contaminants estan obligats, amb motiu de transmetre-les, a declarar-ho en escriptura pública. Aquest fet ha de ser objecte de nota marginal en el Registre de la Propietat”.

Per tant, aquesta informació es pot trobar al Registre de la Propietat.

Per altra banda, l’article 34.2 de la mateixa llei estableix que la declaració de sòl contaminat obliga a realitzar les actuacions necessàries per netejar-lo i recuperar-lo, de la manera i dins els terminis que determinin les comunitats autònomes respectives i ha de ser objecte de nota marginal en el Registre de la Propietat, a iniciativa de la comunitat autònoma respectiva en els termes que per reglament determini el Govern.

Aquesta nota marginal s’ha de cancel·lar quan la comunitat autònoma corresponent declari que el sòl ha deixat de tenir aquesta consideració.

Quines són les obligacions dels constructors/promotors en aquests casos?

Pel que fa a les responsabilitats que hi ha sobre aquests tipus de sòls contaminats, la llei estableix que les persones causants d’una alteració del sòl i, a falta d’aquestes, per aquest ordre, les persones propietàries o posseïdores del mateix, han de presentar a l’Agència de Residus de Catalunya la valoració detallada de risc i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

És molt possible que qui va causar la contaminació del sòl ja no hi sigui en la relació de la compra-venda del pis, pel que normalment, l’obligació la tindrà la titular del edifici.

Doncs, bé, cal que sapiguem que en aquest casos, les persones propietàries dels terrenys han de presentar un programa de control i seguiment periòdic del sòl, o dels vapors o de les aigües subterrànies, que permeti valorar l’evolució de les substàncies contaminants en el temps i l’espai.

Aquest programa ha d’ésser aprovat per l’Agència de Residus de Catalunya en el termini de sis mesos a comptar de la presentació.

Si comprem el terreny abans de construir sense sol·licitar el certificat, passarem a ser nosaltres les persones propietàries del solar i per tant, haurem de pagar nosaltres tots els tràmits, amb el perill que no puguem arribar a construir.

Posteriorment, la propietat ha de realitzar un programa de descontaminació del sòl. Si l’activitat va contaminar abans de l’any 1994 ha d’aconseguir retornar a aquest sòl la capacitat per a desenvolupar les funcions pròpies de l’ús a què estigués destinat segons el planejament vigent en el moment en què es va produir la contaminació, garantint uns nivells de risc acceptables d’acord amb aquell ús del sòl.

Si l’activitat és posterior s’ha d’aconseguir restituir a un nivell fins a arribar a un nivell de risc acceptable d’acord amb l’ús vigent present. en el cas que ara ens interessa, per l’ús d’edificació d’habitatges.

Com es comprova que es pot construir en un solar que abans havia estat contaminat?

Imaginem que l’ús anterior del solar no fos per construir-hi habitatges i ara es voldria fer-hi pisos. En aquests casos, quan es vol canviar l’ús del sòl contaminat a un de nou, cal obtenir una llicència que implica l’ens competent per a atorgar-les requereix la presentació per part del sol·licitant d’un estudi detallat del sòl i, si escau segons els resultats, d’una anàlisi de risc.

L’informe base o de situació de partida i l’avaluació de l’estat del sòl i de la contaminació de les aigües subterrànies han d’ésser fets per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control.

Obligació d’obtenir llicència

El DECRET LEGISLATIU 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, estableix, en el seu article 20, que en el cas que es vulgui fer l’aprofitament d’un sòl on abans hi havia una activitat potencialment contaminant del sòl, en el  tràmit d’obtenció d’autoritzacions o llicències, l’ens competent per a atorgar-les requereix la presentació per part del sol·licitant d’un estudi detallat del sòl i, si escau segons els resultats, d’una anàlisi de risc feta d’acord amb el que estableix el Reial Decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

Aquesta informació s’ha de trametre a l’Agència de Residus de Catalunya, que ha d’emetre un informe preceptiu prèviament a l’atorgament de les autoritzacions o llicències que habiliten l’actuació, l’activitat o l’obra.

La descontaminació d’un sòl pot comportar la suspensió de l’executivitat dels drets d’edificació i altres aprofitaments del sòl que siguin incompatibles amb les mesures de neteja i recuperació del terreny que s’hi estableixin, fins que aquestes es duguin a terme o es declari el sòl com a no contaminat.

Tipus d’informe que cal aportar

Pel que fa a aquest tipus d’informes, l’article 20 quater de la mateixa llei estableix que l’informe base o de situació de partida i l’avaluació de l’estat del sòl i de la contaminació de les aigües subterrànies en el cas de tancament definitiu d’una activitat, a què fa referència la Llei de l’Estat 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, derogada pel  Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, han d’ésser fets per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control, d’acord amb el Decret 60/2015, del 28 d’abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient, en l’àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl.

També han d’ésser fets per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control els següents informes:

  • a) L’informe preliminar de situació, l’informe complementari i l’informe de situació a què es refereix l’article 3 del Reial Decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, quan portin associades tasques de recollida de mostres de sòl o d’aigües subterrànies o interpretació de resultats analítics.
  • b) L’anàlisi quantitativa de risc a què es refereix l’article 4 del Reial Decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.
  • c) Els projectes de descontaminació que hagi d’aprovar l’autoritat competent, inclosos els projectes de reparació de danys al sòl presentats en aplicació de la Llei 26/2007, del 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental.
  • d) Els programes de control i seguiment o de millora ambiental del sòl alterat.

L’acreditació de la recuperació d’un sòl declarat contaminat i l’acreditació de la recuperació per la via voluntària es fan aportant un informe a l’Agència de Residus de Catalunya. Aquest informe ha d’ésser elaborat per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control, d’acord amb el Decret 60/2015, del 28 d’abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient, en l’àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl.

Diferències pel que fa a la data de tancament de l’activitat que va produir la contaminació

Cal tenir en compte quin va ser el moment en que es va produir la contaminació, perquè l’article 19 de la mateixa llei  diferencia entre contaminació històrica i contaminació nova i les obligacions són diferents en cada cas.

  1. Quan la contaminació és històrica les mesures de descontaminació han de tenir com a finalitat retornar a aquest sòl la capacitat per a desenvolupar les funcions pròpies de l’ús a què estigués destinat segons el planejament vigent en el moment en què es va produir la contaminació, garantint uns nivells de risc acceptables d’acord amb aquell ús del sòl. En els casos històrics, per raons justificades de caràcter tècnic, econòmic o mediambiental, es permeten mesures de descontaminació recuperació tendents a reduir l’exposició, sempre que incloguin mesures permanents de contenció o confinament dels sòls afectats.

No es considera mesura permanent de contenció la mera pavimentació en superfície.

Es considera històrica la contaminació o l’alteració d’un sòl produïda abans del 28 d’agost de 1994, data d’entrada en vigor de la Llei 6/1993, reguladora dels residus. En el cas en que no es pugui determinar el moment temporal en què es va produir la contaminació o l’alteració, es presumeix històrica la que té l’origen en una activitat implantada abans de la data esmentada, amb independència de la seva continuïtat en el temps.

  1. Si l’acció contaminant s’ha produït amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 6/1993, es considera nova i les mesures de recuperació del sòl han de tenir com a finalitat el restabliment d’aquest a l’estat anterior a la contaminació o, si aquest no és conegut, fins a arribar a un nivell de risc acceptable d’acord amb l’ús vigent present, sens perjudici del que estableix la lletra f de l’article 19. En aquest cas de nova contaminació s’han d’aplicar obligatòriament tècniques de recuperació tendents a l’eliminació del focus o de reducció de la concentració dels contaminants en el sòl. Excepcionalment es poden admetre la contenció o el confinament si es demostra la impossibilitat tècnica, econòmica o ambiental d’altres solucions de recuperació.

Responsabilitats i seguiment del sòl contaminat

L’article 19 bis de la mateixa llei estableix que les persones causants d’una alteració del sòl i, a falta d’aquestes, per aquest ordre, les persones propietàries o posseïdores d’aquest, quan presenten a l’Agència de Residus de Catalunya la valoració detallada de risc a què es refereix l’article 4.3 del Decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, han de presentar un programa de control i seguiment periòdic del sòl, o dels vapors o de les aigües subterrànies, que permeti valorar l’evolució de les substàncies contaminants en el temps i l’espai. Aquest programa ha d’ésser aprovat per l’Agència de Residus de Catalunya en el termini de sis mesos a comptar de la presentació.

Els resultats dels controls periòdics fets en compliment dels programes a què es refereix l’apartat 1 s’han de presentar a l’Agència de Residus de Catalunya amb la periodicitat que s’hagi establert en la resolució d’aprovació. Quan l’evolució de l’alteració s’estimi tècnicament no favorable, l’Administració pot requerir l’aportació d’un pla de millora ambiental, que ha d’ésser aprovat per l’Agència de Residus de Catalunya en el termini de sis mesos a comptar de la presentació.

L’Agència de Residus de Catalunya ha de portar un registre administratiu dels sòls alterats en què es faci constar la informació ambiental relativa a l’emplaçament. Aquest registre és d’accés públic, en els termes que estableix la normativa vigent en matèria d’accés a la informació en matèria de medi ambient.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Què hem de saber sobre els drets de les persones consumidores que compren a “Amazon.es”?

La plataforma de vendes online “Amazon.es” cada cop ofereix més productes a més persones consumidores i s’ha transformat en un dels gegants de les vendes online.

Quines són les seves condicions de venda, pel que fa a l’atenció a les persones consumidores?

Si entreu al portat d’Internet de https://www.amazon.es  trobareu molt ben explicades les condicions legals de les vendes d’aquest portal de comerç electrònic, especialment en les pestanyes ubicades al final de la pàgina, sota els epígrafs “Condicions d’ús i venda” i “Àrea legal”.

A data 21 de maig de 2018, aquí teniu unes quantes observacions que us faig sobre les seves condicions contractuals.

Qui és Amazon?

Aquesta és la primera pregunta que ens hauríem de fer cada cop que entrem a qualsevol portal de compres online, perquè hem de poder conèixer a qui estem comprant, per tal de poder escollir les millors opcions, cas que la compra no hagi funcionat bé i haguem de presentar alguna reclamació de consum o judicial.

La Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico –LSICE-, en el seu article 1.1, regula el règim jurídic dels serveis de la societat de la informació i de la contractació per via electrònica, i estableix les obligacions dels prestadors de serveis, inclosos els que actuen com a mitjancers en la transmissió de continguts per les xarxes de telecomunicacions, les comunicacions comercials per via electrònica, la informació prèvia i posterior a la subscripció de contractes electrònics, les condicions relatives a la seva validesa i eficàcia i el règim sancionador aplicable als prestadors de serveis de la societat de la informació.

I pel que ara ens interessa, el seu article 10.1 ens diu que:

“el prestador de serveis de la societat de la informació estarà obligat a informar sempre, entre d’altres aspectes, del  seu nom o denominació social; la seva residència o domicili o, si no, la direcció d’un dels seus establiments permanents a Espanya; la seva adreça de correu electrònic i qualsevol altra dada que permeti establir amb ell una comunicació directa i efectiva”.

També ens ha d’informar  de les dades de la seva inscripció al Registre Mercantil en què, si s’escau, estiguin inscrits o d’aquell altre registre públic en què ho estiguin per a l’adquisició de personalitat jurídica o als sols efectes de publicitat.

El seu  número d’identificació fiscal que li correspongui, els codis de conducta als quals, si s’escau, estigui adherit i la manera de consultar-los electrònicament.

En definitiva, aquesta normativa obliga a facilitar a les persones consumidores que hi volen contractar, de quines són les seves dades identificatives, per poder procedir, en cas que hi hagi algun problema:

Veurem que aquestes dades, consten a les condicions legals i que aquesta és una empresa amb  responsabilitat limitada que té la seva raó social a Luxemburg, malgrat que també té una sucursal a Espanya.

Les empreses són Amazon EU S.A r.l. (Per a productes venuts per Amazon) i / o Amazon Services Europe S.A r.l. (Per a productes venuts per un tercer però gestionats per Amazon), tots dos amb domicili en 5 Rue Plaetis, L-2338 Luxemburg.

Per tant, ja tenim l’adreça de la seva raó social, el seu registre mercantil i el seu número d’identificació fiscal i ja sabem que aquesta seu està a l’espai europeu i que a més, té delegació a Espanya, que com veurem té la seva importància en el moment de poder veure quins serien els tribunals competents en casos de judici.

Quina normativa s’aplica i a quin tribunal s’ha d’anar, en cas de reclamacions?

Ja he comentat abans, que la seu social d’Amazon està a Luxemburg, malgrat que també hem vist que té una delegació a Espanya i està registrada al registre mercantil espanyol.

Si mirem la seva clàusula 14  de les “Condicions d’ús”, ens parla de la “Llei aplicable” i ens diu que les  presents condicions es regiran i interpretaran de conformitat amb les lleis del Gran Ducat de Luxemburg, excloent-se expressament l’aplicació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Contractes de Compravenda Internacional de Mercaderies.

A més a més hi ha un paràgraf dins de la clàusula on es diu que les dues parts acorden sotmetre els possibles litigis a la jurisdicció no exclusiva dels tribunals de districte de la ciutat de Luxemburg, pel que es poden presentar les demandes judicials,  com a persona consumidora, en relació amb aquestes condicions d’ús, tant a Luxemburg com en els tribunals de l’Estat Membre de residència a la Unió Europea.

De fet no es pot dir una altra cosa, perquè l’article 90.2 del  Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries –TRLGDCU-, estableix com a clàusula abusiva la previsió de pactes de submissió expressa a un jutge o tribunal diferent del que correspongui al domicili del consumidor i usuari, al lloc del compliment de l’obligació o aquell en què estigui situat el bé si aquest és immoble i el mateix article, en el seu apartat tercer, estableix com a clàusula abusiva la submissió del contracte a un dret estranger respecte al lloc on el consumidor i usuari emeti la declaració negocial o on l’empresari exerceixi l’activitat dirigida a la promoció de contractes de la mateixa o similar naturalesa.

La declaració negocial de la persona consumidora es fa des del seu dispositiu mòbil o des del seu ordinador, a un web que ofereix el servei a l’Estat Espanyol, amb llengua castellana i per tant, és com si la botiga estigués a casa nostra, que és el lloc on formalitzem el contracte i per tant és aplicable la llei espanyola i catalana i es pot presentar la demanda o la reclamació en els organismes administratius i judicials espanyols.

L’article 29 de la LSICE estableix que els contractes formalitzats per via electrònica en els quals intervingui com a part un consumidor es presumeixen formalitzats al lloc en el qual aquest tingui la seva residència habitual. Els contractes electrònics entre empresaris o professionals, si no hi ha pacte entre les parts, es presumeixen formalitzats al lloc on estigui establert el prestador de serveis.

A Amazon.es li és aplicable la LSICE, perquè en el seu article 2, aquesta llei estableix que la llei és aplicable als prestadors  de serveis  de la societat de la informació establerts a Espanya i als serveis prestats per ells.

S’entén que un prestador de serveis està establert a Espanya quan la seva residència o domicili social estiguin en territori espanyol, sempre que aquests coincideixin amb el lloc en el qual estigui efectivament centralitzada la gestió administrativa i la direcció dels seus negocis. En altre cas, cal atenir-se al lloc en el qual es realitzi la gestió o direcció.

Així mateix, aquesta Llei és aplicable als serveis de la societat de la informació que els prestadors residents o domiciliats en un altre Estat ofereixin a través d’un establiment permanent situat a Espanya. Es considera que un prestador opera mitjançant un establiment permanent situat en territori espanyol quan disposi en aquest territori, de forma continuada o habitual, d’instal·lacions o llocs de treball, en els quals realitzi tota o part de la seva activitat.

Als efectes que preveu aquest article, es presumeix que el prestador de serveis està establert a Espanya quan el prestador o alguna de les seves sucursals s’hagi inscrit al Registre mercantil o en un altre registre públic espanyol on sigui necessari inscriure’s per adquirir personalitat jurídica. 

Però malgrat no tingués sucursal a Espanya hem de recordar que la LSICE també s’aplica, d’acord amb el que estableix el seu article 3.1.d) quan els prestadors de serveis de la societat de la informació estan establerts en un altre Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu i quan el destinatari dels serveis radiqui a Espanya i els serveis afectin les obligacions nascudes dels contractes signats per persones físiques que tinguin la condició de consumidors. 

Per tant, ens trobem davant una previsió específica de protecció que beneficia només a les persones consumidores i que requereix que aquestes persones consumidores siguin destinatàries dels serveis de les empreses.

I si l’empresa no estigués en un altre Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu?

En aquest cas, la LSICE estableix que s’aplicarien els acords internacionals i si a més, el seu públic  destinatari dels seus serveis fos Espanya, també la LSICE (per exemple està en castellà i s’ofereix enviaments a Espanya).

D’acord amb l’article 22.4 de la  LOPJ, són competents els tribunals espanyols,  en matèria de contractes de consumidors, quan el comprador tingui el domicili a Espanya si es tracta d’una venda a terminis d’objectes mobles corporals o de préstecs destinats a finançar-ne l’adquisició; i en cas de qualsevol altre contracte de prestació de serveis o relatiu a béns mobles quan la celebració del contracte hagi estat precedida per una oferta personal o de publicitat realitzada a Espanya o el consumidor hagi dut a terme en territori espanyol els actes necessaris per a la celebració del contracte; en matèria d’assegurances, quan l’assegurat i l’assegurador tinguin el domicili a Espanya; i en els litigis relatius a l’explotació d’una sucursal, agència o establiment mercantil, quan aquest es trobi en territori espanyol.

Quina és l’activitat empresarial que porta a terme Amazon?

Doncs malgrat semblar una pregunta obvia, que es podria contestar dient “ven productes per internet”, en realitat no ho és tant.

Si mirem les seves condicions d’ús veiem que a la seva clàusula 12, referent a “El paper d’Amazon”, ens diu que Amazon el que fa és permetre a empreses alienes, per tal que puguin utilitzar el seu portal Amazon.es per vendre els seus productes.

Això vol dir que Amazon.es només és una plataforma teconològica que posa en contacte empreses amb persones consumidores, pel que  Amazon no és ni el comprador ni el venedor dels productes i per tant, el contracte de compra de qualsevol producte venut per un venedor extern, és  única i exclusivament entre la persona compradora i venedora  d’aquest producte.

Hi ha ocasions en que si que és Amazon qui ven els productes, però en moltes altres ocasions Amazon no forma part d’aquest contracte, no assumeix cap responsabilitat relacionada amb el mateix, ni actua com a representant del venedor. El venedor és responsable de la venda dels seus productes així com d’oferir assistència pel que fa a les reclamacions del comprador, o respecte a qualsevol assumpte relacionat amb aquest contracte entre el comprador i venedor.

Per tant, productes defectuosos, productes no conformes amb el contracte, factures incorrectes, devolucions, etc, són qüestions entre el venedor i la persona consumidora.

Ara bé, Amazon.es és una part molt interessada en que tot el procediment de compra  funcioni bé, perquè si sorgeixen problemes i les empreses alienes no o solucionen correctament, el portal Amazon.es començaria a patir un gran desprestigi i per aquest motiu, Amazon.es ofereix una garantia comercial extra, a la que la persona consumidora ja té legalment amb l’empresa que ha contractat.

L’article 20.1 de la LSICE estableix que les comunicacions comercials realitzades per via electrònica han de ser clarament identificables com a tals, i la persona física o jurídica en nom de la qual es realitzen també haurà de ser clarament identificable.

Per tant, Amazon.es ens ha d’informar sempre de l’empresa real que ens està venent els productes. Si és Amazon qui ven els productes, doncs és aquesta empresa qui respon de tot el procés de venda.

Podreu veure que al portal d’Amazon apareixen les especificacions de quina és realment l’empresa que ven el producte i hi ha un enllaç amb totes les seves dades i formes de contactar i reclamar. Moltes d’aquestes empreses estan ubicades fora de l’espai europeu.

La garantia addicional d’Amazon.es

Recordeu que hi ha una “garantia legal”, que regula els drets de les persones consumidores, a l’article 21 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries –TRLGDCU-. D’acord amb l’article 123 del TRLGDCU, aquesta garantia legal és de 2 anys.

Però a més, qualsevol empresa en pot oferir una altra, que es pot denominar “garantia comercial” o si fos el cas “garantia del fabricant”, que pot millorar el que estableixi la garantia legal, tal i com s’estableix a l’article 59 bis.1.j) i 125 del TRLGDCU.

En aquest cas, Amazon.es el que fa és, d’acord amb la seva clàusula número 2 de les “condicions de venda”, és oferir una “GARANTIA DE DEVOLUCIÓ VOLUNTÀRIA”.

D’acord amb aquesta garantia de devolució voluntària els productes venuts per Amazon EU SARL poden ser retornats dins dels 30 dies naturals des de la recepció dels mateixos, llevat que es tracti d’alguna de les excepcions prevista en que no es pot aplicar la devolució.

Per poder fer aquesta devolució els productes han d’estar en les mateixes condicions en que van ser rebuts i han de ser retornats utilitzant el centre de devolucions en línia de Amazon.es i en  aquests casos el cost de devolució és a càrrec de la persona consumidora.

Així doncs, malgrat que els productes tenen tots 2 anys de garantia legal, durant els 30 primers dies Amazon.es ofereix el canvi del producte, malgrat que s’han d’assumir les despeses de devolució del producte per part de les persones consumidores, quan en realitat la garantia legal és total i implicaria que no s’ha d’assumir cap cost per fer la devolució de producte defectuós.

El que fa Amazon.es es oferir aquest canvi de 30 dies, però si la persona consumidora es vol adreçar a l’empresa que realment ha venut el producte també pot fer-ho i en aquet cas no hauria d’assumir cap cost.

Passats els 30 dies, per la majoria dels productes caldrà utilitzar sempre aquest sistema, perquè Amazon.es només ajuda a la persona consumidora en la seva reclamació contra l’empresa que ha venut el producte, però no és Amazon.es qui n’és la responsable, perquè com hem dit, només actua com a plataforma comercial i no ven els productes.

Ara bé, nosaltres hem utilitzat la pàgina web d’Amazon.es, i no hem contactat amb l’empresa que ens ha enviat el producte, pel que la normativa espanyola és aplicable a totes les fases de la compra i no s’hauria de pagar la devolució el producte en cas que aquest fos defectuós.

El desistiment

A banda d’aquesta garantia comercial addicional d’Amazon.es, cal recordar que hi ha un dret de desistiment legal de 14 dies que es regula als article 102 i següents del TRLGDCU.

Tota persona consumidora té dret a desistir del contracte durant un període de 14 dies naturals sense indicar-ne el motiu.

Hi ha però uns productes que no es poden tornar, perquè ja podrien haver estat utilitzats per la persona consumidora, els preus puguin fluctuar molt, els que s’han encarregat a mida o personalitzats, els que poden caducar, els que van precintats i que no siguin aptes per ser retornats per raons de protecció de la salut o d’higiene i que hagin estat desprecintats després del lliurament. El subministrament de gravacions sonores o de vídeo precintades o de programes informàtics precintats que el consumidor i usuari hagi desprecintat després del lliurament. El subministrament de premsa diària, publicacions periòdiques o revistes, amb l’excepció dels contractes de subscripció per al subministrament d’aquestes publicacions…

Per començar a comptar els 14 dies cal agafar el dia que el consumidor i usuari o un tercer indicat per ell, diferent del transportista, adquireixi la possessió material dels béns sol·licitats, o bé: 1r. En cas de lliurament de múltiples béns encarregats pel consumidor i usuari a la mateixa comanda i lliurats per separat, del dia que aquest o un tercer indicat per ell, diferent del transportista, adquireixi la possessió material de l’últim dels béns. 2n. En cas de lliurament d’un bé compost per múltiples components o peces, del dia que el consumidor i usuari o un tercer indicat per ell, diferent del transportista, adquireixi la possessió material de l’últim component o peça. 3r. En cas de contractes per al lliurament periòdic de béns durant un termini determinat, del dia que el consumidor i usuari o un tercer indicat per ell, diferent del transportista, adquireixi la possessió material del primer d’aquests béns.

És molt important recordar que si l’empresari no ha facilitat al consumidor i usuari la informació sobre el dret de desistiment, el període de desistiment finalitza 12 mesos després de la data d’expiració del període de desistiment inicial. Si l’empresari ha facilitat al consumidor i usuari la informació en el termini de dotze mesos, el termini de desistiment expira al cap de 14 dies naturals de la data en què el consumidor i usuari rebi la informació.

Què passa si exercim el dret de desistiment?

Cal comunicar-ho a l’empresari i o bé pot utilitzar el model de formulari de desistiment o bé fer un altre tipus de declaració inequívoca en la qual assenyali la seva decisió de desistir del contracte.

L’empresari pot oferir al consumidor i usuari, l’opció d’emplenar i enviar electrònicament el model de formulari de desistiment, o qualsevol altra declaració inequívoca a través del lloc web de l’empresari. En aquests casos, l’empresari ha de comunicar sense demora al consumidor i usuari en un suport durador el justificant de recepció del desistiment esmentat.

La càrrega de la prova de l’exercici del dret de desistiment ha de recaure en el consumidor i usuari.

Obligacions i drets de l’empresari en cas de desistiment

Un cop fet el desistiment l’empresari ha de reemborsar tots els pagaments rebuts del consumidor i usuari, inclosos, si s’escau, els costos de lliurament, sense demores indegudes i, en tot cas, abans que hagin transcorregut 14 dies naturals des de la data en què hagi estat informat de la decisió de desistiment del contracte. L’empresari ha d’efectuar el reemborsament a què es refereix el primer paràgraf utilitzant el mateix mitjà de pagament emprat pel consumidor per a la transacció inicial, a menys que el consumidor hagi disposat expressament el contrari i sempre que el consumidor no incorri en cap despesa com a conseqüència del reemborsament.

Excepte en el cas que l’empresari s’hagi ofert a recollir ell mateix els béns, en els contractes de venda, l’empresari pot retenir el reemborsament fins que hagi rebut els béns, o fins que el consumidor i usuari hagi presentat una prova de la devolució dels béns, segons la condició que es compleixi primer.

La persona consumidora té un màxim de 14 dies naturals a partir de la data en què comuniqui la seva decisió de desistiment del contracte a l’empresari.

El consumidor i usuari només ha de suportar els costos directes de devolució dels béns, excepte si l’empresari ha acceptat assumir-los o no l’ha informat que li correspon assumir aquests costos.

A les condicions de venda, en la seva clàusula segona, Amazon.es informa que hi ha un “Enllaç extern al Centre de devolucions d’Amazon” amb qui es pot contactar o que es pot utilitzar ” Enllaç extern al formulari d’Amazon “. Si ho feu per mitjà del Centre de devolucions, Amazon us confirmarà la recepció de la sol·licitud.

La informació obligatòria sobre els productes a la venda

L’article 97 del TRLGDCU estableix la informació obligatòria precontractual dels contractes a distància i els contractes subscrits fora de l’establiment mercantil.

Aquest article ens diu que abans que el consumidor i usuari quedi vinculat per qualsevol contracte a distància o subscrit fora de l’establiment o qualsevol oferta corresponent, l’empresari li ha de facilitar de manera clara i comprensible la informació següent:

a) Les característiques principals dels béns o serveis, en la mesura adequada al suport utilitzat i als béns o serveis.
b) La identitat de l’empresari, inclòs el seu nom comercial.
c) L’adreça completa de l’establiment de l’empresari i el seu número de telèfon, número de fax i adreça de correu electrònic, quan escaigui, per tal que el consumidor i usuari es pugui posar en contacte i comunicar amb ell de manera ràpida i eficaç, així com, quan escaigui, l’adreça completa i la identitat de l’empresari per compte del qual actua.
d) Si és diferent de l’adreça facilitada de conformitat amb la lletra c), l’adreça completa de la seu de l’empresari i, quan escaigui, la de l’empresari per compte del qual actua, a la qual el consumidor i usuari pot adreçar les seves reclamacions.
e) El preu total dels béns o serveis, inclosos els impostos i les taxes, o, si el preu no es pot calcular raonablement per endavant per la naturalesa dels béns o dels serveis, la manera com es determina el preu, així com, quan escaigui, totes les despeses addicionals de transport, lliurament o postals i qualsevol altra despesa o, si aquestes despeses no es poden calcular raonablement per endavant, el fet que pot ser necessari abonar les despeses addicionals esmentades. En el cas d’un contracte de durada indeterminada o d’un contracte que inclogui una subscripció, el preu ha d’incloure el total dels costos per període de facturació. Quan aquests contractes es cobrin d’acord amb una tarifa fixa, el preu total també ha de significar el total dels costos mensuals. Quan no sigui possible calcular raonablement per endavant el cost total, s’ha d’indicar la manera com es determina el preu.
f) El cost de la utilització de la tècnica de comunicació a distància per a la formalització del contracte, en cas que aquest cost es calculi sobre una base diferent de la tarifa bàsica.
g) Els procediments de pagament, lliurament i execució, la data en què l’empresari es compromet a lliurar els béns o a executar la prestació dels serveis, així com, quan escaigui, el sistema de tractament de les reclamacions de l’empresari.
h) La llengua o les llengües en les quals es pot formalitzar el contracte, quan aquesta no sigui la llengua en la qual se li ha ofert la informació prèvia a la contractació.
i) Quan hi hagi un dret de desistiment, les condicions, el termini i els procediments per exercir aquest dret, així com el model de formulari de desistiment.
j) Quan escaigui, la indicació que el consumidor i usuari ha d’assumir el cost de la devolució dels béns en cas de desistiment i, per als contractes a distància, quan els béns, per la seva naturalesa, no es puguin tornar normalment per correu, el cost de la devolució d’aquests.
k) En cas que el consumidor i usuari exerceixi el dret de desistiment després de la presentació d’una sol·licitud d’acord amb l’article 98.8 o amb l’article 99.3, la informació que en aquest cas el consumidor i usuari ha d’abonar a l’empresari unes despeses raonables de conformitat amb l’article 108.3.
l) Quan d’acord amb l’article 103 no sigui procedent el dret de desistiment, la indicació que al consumidor i usuari no l’assisteix, o les circumstàncies en què el perdrà quan li correspongui. m) Un recordatori de l’existència d’una garantia legal de conformitat per als béns.
n) Quan escaigui, l’existència d’assistència postvenda al consumidor i usuari, serveis postvenda i garanties comercials, així com les seves condicions.
o) L’existència de codis de conducta pertinents i la manera d’aconseguir-ne exemplars, si s’escau. A aquest efecte, s’entén per codi de conducta l’acord o el conjunt de normes no imposades per disposicions legals, reglamentàries o administratives, en què es defineix el comportament dels empresaris que es comprometen a complir el codi en relació amb una o més pràctiques comercials o sectors econòmics.
p) La durada del contracte, quan escaigui, o, si el contracte és de durada indeterminada o es prolonga de manera automàtica, les condicions de resolució.
q) Quan escaigui, la durada mínima de les obligacions del consumidor i usuari derivades del contracte.
r) Quan escaigui, l’existència i les condicions dels dipòsits o altres garanties financeres que el consumidor i usuari hagi de pagar o aportar a sol·licitud de l’empresari.
s) Quan escaigui, la funcionalitat dels continguts digitals, incloses les mesures tècniques de protecció aplicables.
t) Quan escaigui, qualsevol interoperabilitat rellevant del contingut digital amb els aparells i programes coneguts per l’empresari o que calgui esperar raonablement que aquest pugui conèixer.
u) Quan escaigui, la possibilitat de recórrer a un mecanisme extrajudicial de reclamació i rescabalament al qual estigui subjecte l’empresari i els mètodes per tenir-hi accés.

Dit això queda clar que abans de contractar la persona consumidora ha de disposar de tota la informació necessària per poder contractar de forma conscient.

Ara bé, m’ha cridat l’atenció que la clàusula quarta de les “Condicions de venda” d’Amazon.es, “ Informació del producte”,  estableix que a excepció dels casos en que s’indiqui expressament, Amazon no és el fabricant dels productes venuts en el seu  lloc web i per aquest motiu, ens informen que s’esforcen per tal que la informació que surt al seu lloc web sigui correcta, però ADVERTEIXEN que de vegades l’embalatge i els materials dels productes poden contenir informació addicional o diferent de la que apareix en el seu lloc web, pel que es recomana a la persona consumidora que no prengui la seva decisió només a partir d’aquesta informació, sinó que llegeixi detingudament l’etiquetatge, les advertències i instruccions que acompanyen al producte.

En tot cas, cal recordar que la informació és vinculant i per tant si hem comprat en base a una informació que surt al portal aquest vincula a l’empresa i podem exigir les característiques dels productes que s’han anunciat sense haver de fer una investigació prèvia a càrrec de les persones consumidores, ja que és l’empres la que ha d’informar correctament.

L’article 61.2 del TRLGDCU estableix que  el contingut de l’oferta, promoció o publicitat, les prestacions pròpies de cada bé o servei, les condicions jurídiques o econòmiques i garanties ofertes són exigibles pels consumidors i usuaris, tot i que no figurin expressament en el contracte formalitzat o en el document o comprovant rebut, i s’han de tenir en compte en la determinació del principi de conformitat amb el contracte.

El contracte

Recordem que l’article 98 del TRLGDCU estableix que en els contractes a distància, l’empresari ha de facilitar al consumidor i usuari, en la llengua utilitzada en la proposta de contractació o bé en la llengua escollida per a la contractació, i, almenys, en castellà, la informació exigida a l’article 97 que hem comentat abans.

Si un contracte a distància que s’ha de subscriure per mitjans electrònics implica obligacions de pagament per al consumidor i usuari, l’empresari l’ha d’assabentar d’una manera clara i destacada, i justament abans que efectuï la comanda, de la informació que hem comentat.

L’empresari ha de vetllar perquè el consumidor i usuari, quan efectuï la comanda, confirmi expressament que és conscient que aquesta implica una obligació de pagament. Si la realització d’una comanda es fa activant un botó o una funció similar, el botó o la funció similar s’han d’etiquetar, de manera que sigui fàcilment llegible, únicament amb l’expressió «comanda amb obligació de pagament» o una formulació anàloga no ambigua que indiqui que la realització de la comanda implica l’obligació de pagar a l’empresari. En cas contrari, el consumidor i usuari no queda obligat pel contracte o comanda.

L’empresari ha de facilitar al consumidor i usuari la confirmació del contracte subscrit en un suport durador i en un termini raonable després de la formalització del contracte a distància, al més tard en el moment de lliurament dels béns o abans de l’inici de l’execució del servei.

Qui està contractant el servei?

L’article 97.9 del TRLGDCU estableix que  l’empresari ha d’adoptar les mesures adequades i eficaces que li permetin identificar inequívocament el consumidor i usuari amb el qual subscriu el contracte.

Això intenta evitar la contractació amb suplantació d’identitat.

El compte Amazon intenta garantir precisament això i podem buscar la informació a la clàusula número 7 de les condicions d’ús.

Aquí ens adverteixen de l’obligació de mantenir la confidencialitat de les dades i les contrasenyes, així com de restringir l’accés al nostre ordinador i als nostres dispositius i ens avisa que hem de prendre les mesures necessàries per garantir la seguretat.

Ens informen que les dades que subministrem han de ser correctes i complertes, i ens avisa també que no es pot utilitzar cap servei d’Amazon de forma fraudulenta, ni a efectes de la comissió de cap delicte o una altra activitat il·lícita de cap altre tipus o que pugui crear prejudicis a terceres persones.

Així doncs, al principi cal subministrar dades personals a Amazon.es, com el nostre nom, una adreça de correu electrònic, etc.

No és necessari, en la majoria de casos, que els contractes es signin mitjançant signatura electrònica, però d’acord amb l’article 24 de la LSICE la prova de la celebració d’un contracte per via electrònica i la de les obligacions que tenen el seu origen en aquest contracte estan subjectes a les  regles generals de l’ordenament jurídic i en tot cas, el suport electrònic en què consti un contracte celebrat per via electrònica serà admissible en judici com a prova documental.

En ocasions algunes empreses de comerç electrònic utilitzen  a terceres empreses que actuen com a testimonis de la contractació, tal i com estableix l’article 25 de la LSICE. Aquestes empreses contacten amb ambdues parts i arxiven les declaracions de voluntat que integren els contractes electrònics i que consigni la data i l’hora en què les comunicacions han tingut lloc. Aquest  tercer ha d’arxivar en suport informàtic les declaracions que tinguin lloc per via telemàtica entre les parts pel temps estipulat i mai per un temps menor de 5 anys.

Codis de conducta per solucionar conflictes

L’article 18 de la LSICE estableix que les empreses es poden adherir a uns codis de conducta voluntaris que poden establir sistemes de resolució extrajudicials de conflictes i haurien de ser accessibles per via electrònica.

Ja hem vist que l’article 97 del TRLGDCU estableix que en el cas que l’empresa s’hagi adherit a un d’aquests codis, n’ha d’informar a les persones consumidores.

No he sabut trobar que Amazon.es estigui subscrita a cap Codi de conducta pel que fa a la solució extrajudicial de conflictes, com ara l’arbitratge.

El Real Decreto 1163/2005, de 30 de septiembre, por el que se regula el distintivo público de confianza en los servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico, así como los requisitos y el procedimiento de concesión, regula aquests distintius de confiança.

Formes de pagament i us fraudulent de les targetes de crèdit

Amazon.es ofereix una gran quantitat de sistemes de pagament. Accepta totes les targetes i també es pot fer servir una targeta virtual o una targeta prepagament,  també es poden  utilitzar Codis de recàrrega i Xecs regal per pagar la comanda.

Això vol dir que podem anar a llocs físics, propers al nostra domicili i pagar en metàl·lic i posteriorment comprar amb aquests codis. Les recargues poden ser de 10 €, 25 € i 50 € i són vàlides durant 10 anys a partir de la data d’emissió, i es poden acumular i utilitzar en diverses vegades.

Ara bé no es poden utilitzar:

  • PayPal
  • Xecs o girs postals
  • Pagaments en efectiu en qualsevol divisa
  • Pagarés
  • Domiciliacions bancàries
  • Pagaments contra reemborsament
  • Transferències bancàries

Si es produeix un ús fraudulent de la nostra targeta de crèdit, recordeu que l’article 112 del TRLGDCU estableix que  en el pagament del contracte a distància mitjançant targeta, quan l’import d’una compra o d’un servei hagi estat carregat de manera fraudulenta o indeguda utilitzant el número d’una targeta de pagament, el consumidor i usuari titular d’aquesta pot exigir la anul·lació immediata del càrrec.

En aquest cas, les corresponents anotacions de deute i reemborsament en els comptes de l’empresari i del consumidor i usuari titular de la targeta s’han d’efectuar al més aviat possible.

S’ha de vigilar també, perquès si hem fet realment la compra i l’exigència de devolució no és conseqüència d’haver-se exercit el dret de desistiment o de resolució, aquell queda obligat davant de l’empresari al rescabalament dels danys i perjudicis ocasionats com a conseqüència de l’anul·lació esmentada, pel que si hem comprat hem de pagar, no podem retrocedir el pagament amb la targeta de crèdit.

La Ley 16/2009, de 13 de noviembre, de servicios de pago –LSP-, estableix en els seus articles 29 a 34 que si tenim coneixement d’un pagament fet incorrectament ho hem de comunicar  sense tardança injustificada al nostre proveïdor de serveis de pagament (Banc o financera…), a fi de poder obtenir la rectificació d’aquest.

Com a persones consumidores tenim un termini màxim de 13 mesos per fer-ho a no ser que el proveïdor de serveis de pagament en ho hagi comunicat abans.

Li correspon  al prestador de serveis demostrar que el pagament és correcta i el registre per part del proveïdor de serveis de la utilització de l’instrument de pagament no és suficient, necessàriament, per demostrar que l’ordenant va autoritzar l’operació de pagament, ni que aquest va actuar de manera fraudulenta o va incomplir deliberadament o per negligència greu una o diverses de les seves obligacions.

El proveïdor de serveis de pagament ens ha de tornar immediatament l’import de l’operació no autoritzada i, si s’escau, restablir en el compte de pagament en què s’hagi degut l’import esmentat l’estat que hauria existit si no s’hagués efectuat l’operació de pagament no autoritzada.

Si l’ús fraudulent fos conseqüència de la utilització d’un instrument de pagament extraviat o sostret, la persona consumidora  ha de suportar, fins a un màxim de 150 euros, les pèrdues derivades d’operacions de pagament no autoritzades resultants.

Podeu trobar més informació sobre aquestes qüestions als següents articles:

Els drets de les persones consumidores en la compra de productes i serveis a Internet

A qui li estem comprant un producte quan ho fem online?

La plataforma de resolució de litigis en línia per solucionar les reclamacions de consum a la Unió Europea per les compres realitzades online.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  a l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Les indemnitzacions per mala qualitat dels serveis de telefonia i Internet i la seva facturació

Les indemnitzacions a les quals tenim dret, en els casos de mala prestació dels serveis telefònics  d’Internet, es regulen al Reial decret 899/2009, de 22 de maig, pel qual s’aprova la carta de drets de l’usuari dels serveis de comunicacions electròniques, concretament en els seus articles 15 a 20.

Què passa quan tenim una interrupció del servei de telefonia fixa?

Doncs aquesta norma estableix que quan, durant un període de facturació, un abonat pateixi interrupcions temporals del servei telefònic disponible al públic, l’operador l’ha d’indemnitzar amb una quantitat que ha de ser, almenys, igual a la més gran de les dues següents:

a) La mitjana de l’import facturat per tots els serveis interromputs durant els tres mesos anteriors a la interrupció, prorratejada pel temps que hagi durat la interrupció. En cas d’una antiguitat inferior a tres mesos, es considera l’import de la factura mitjana en les mensualitats completes efectuades o la que s’hagi obtingut en una mensualitat estimada de forma proporcional al període de consum efectiu realitzat.
b) Cinc vegades la quota mensual d’abonament o equivalent vigent en el moment de la interrupció, prorratejada pel temps que hagi durat aquesta.

L’operador està obligat a indemnitzar automàticament l’abonat, en la factura corresponent al període immediat al considerat, quan la interrupció del servei suposi el dret a una indemnització per import superior a 1 euro.

A la factura s’hi ha de fer constar la data, la durada i el càlcul de la quantia de la indemnització que correspon a l’abonat.

En el cas d’abonats subjectes a modalitats prepagament, l’ajust corresponent en el saldo s’ha de fer en un termini no superior al de la resta d’abonats.

En interrupcions per causes de força major, l’operador s’ha de limitar a compensar automàticament l’abonat amb la devolució de l’import de la quota d’abonament i d’altres independents del tràfic, prorratejat pel temps que hagi durat la interrupció.

Aquestes indemnitzacions no s’apliquen quan la interrupció temporal estigui motivada per alguna de les causes següents:

a) Incompliment greu pels abonats de les condicions contractuals, en especial en cas de frau o mora en el pagament que dóna lloc a l’aplicació de la suspensió temporal i interrupció dels articles 19 i 20, respectivament. En tot cas, la suspensió temporal o interrupció únicament afecta el servei en el qual s’hagi produït el frau o mora en el pagament.
b) Pels danys produïts a la xarxa a causa de la connexió per l’abonat d’equips terminals que no hagin avaluat la conformitat, d’acord amb la normativa vigent.
c) Incompliment del codi de conducta per part d’un usuari que presti serveis de tarifació addicional, quan la titularitat del contracte d’abonament correspongui a aquest últim.

Què passa quan tenim una interrupció del servei d’Internet?

Doncs, d’acord amb l’article 16 d’aquesta norma, quan, durant un període de facturació, un abonat pateixi interrupcions temporals del servei d’accés a Internet, l’operador ha de compensar l’abonat amb la devolució de l’import de la quota d’abonament i altres quotes fixes, prorratejades pel temps que hagi durat la interrupció.

A aquests efectes, l’operador està obligat a indemnitzar automàticament l’abonat, en la factura corresponent al període immediat al considerat, quan la interrupció del servei s’hagi produït de forma contínua o discontínua i sigui superior a sis hores en horari de 8 a 22.

A la factura s’hi ha de fer constar la data, la durada i el càlcul de la quantia de la compensació que correspon a l’abonat.

Això no s’aplica quan ens trobem davant les causes següents:

a) Incompliment greu pels abonats de les condicions contractuals.
b) Danys produïts a la xarxa a causa de la connexió per l’abonat d’equips terminals que no hagin avaluat la conformitat, d’acord amb la normativa vigent.

Ens podem trobar que la facturació no distingeixi entre el que paguem per les trucades de veu i el consum de dades. Com podem calcular en aquests casos la indemnització?

Per determinar-ne la quantia, quan un operador inclogui a la seva oferta la possibilitat de contractar conjuntament serveis de telefonia i altres serveis com el d’accés a Internet, pot indicar a l’oferta la part del preu que correspon a cada servei. Si no ho fa, es considera que el preu de cada un és el proporcional al de la seva contractació per separat. Si l’operador no comercialitza els serveis per separat, es considera que el preu corresponent al servei d’accés a Internet és el 50 per cent del preu total.

Què passa quan tenim una interrupció del servei de telefonia i d’Internet mòbil?

Doncs en ocasions, ens podem trobar ubicats en zones geogràfiques on les infraestructures de telecomunicacions no funcionin correctament. en aquestes situacions, l’operadora pot detectar la nostra ubicació en aquella zona i per tant, pot saber que estem afectats per aquesta manca de servei.

S’entén que una interrupció del servei en una zona afecta un abonat quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

a) L’operador coneix a través dels seus sistemes d’informació que l’abonat es trobava a la zona afectada en el moment de la interrupció.
b) La interrupció afecta l’àrea on hi ha el domicili que figura en el contracte i l’operador, a través dels seus sistemes d’informació, no el pot situar en una altra zona durant el període de la interrupció.
c) L’abonat comunica a l’operador, mitjançant declaració responsable, en el termini de 10 dies comptats a partir del restabliment del servei, que ha estat a la zona afectada per la interrupció en el moment de produir-se i aquesta afirmació no resulta contradictòria amb l’obtinguda dels sistemes d’informació de l’operador, circumstància aquesta última que l’operador ha de comunicar degudament a l’abonat. En tot cas, la informació a què fan referència els supòsits anteriors no pot implicar el tractament de dades de localització.

Ja veieu que en aquests casos s’ha de comprovar on estàvem en el moment de la manca de servei.

La Responsabilitat per danys

A banda de les indemnitzacions establertes de forma objectiva per aquesta normativa, les operadores de telefonia i internet tenen altres responsabilitats afegides i que es poden sol·licitar de forma independent en la via judicial civil, mercantil o la via extrajudicial de l’arbitratge de consum.

En aquest sentit, l’article 18 de la norma estableix que els  operadors responen pels danys causats als usuaris finals conforme al que preveu la legislació civil o mercantil i, si s’escau, el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre.

Com ens facturen els serveis si hi ha una suspensió del servei per impagament  o per sol·licitud de la persona consumidora ?

Suposem que una persona consumidora provoca un retard en el pagament del servei telefònic des d’una ubicació fixa. En aquest supòsit de suspensió temporal del servei telefònic s’ha de mantenir per a totes les trucades entrants, excepte les de cobrament a destinació, i les trucades sortints d’urgències.

El retard en el pagament del servei telefònic per un període superior a tres mesos o la suspensió temporal, dues vegades, del contracte per mora en el pagament dels serveis corresponents dóna dret a l’operador, amb l’avís previ a l’abonat, a la interrupció definitiva del servei i a la corresponent resolució del contracte.

Suposem també què és la persona abonada la que sol·licita  gratuïtament a  l’operador del servei la suspensió temporal d’aquest per un període determinat que no pot ser inferior a un mes ni superior a tres mesos. El període no pot excedir, en cap cas, els 90 dies per any natural. En aquest cas de suspensió, s’ha de deduir de la quota d’abonament la meitat de l’import proporcional corresponent al temps al qual afecti.

La qualitat en la prestació dels serveis de comunicacions

L’article 10 de l’Orden IET/1090/2014, de 16 de junio, por la que se regulan las condiciones relativas a la calidad de servicio en la prestación de los servicios de comunicaciones electrónicas estableix els paràmetres de qualitat de servei que s’han d’incloure en els contractes formalitzats amb les persones consumidores, tal i com s’estableix a l’article 8 de la “Carta dels drets de l’usuari dels serveis de comunicacions electròniques”, aprovada mitjançant el Reial Decret 899/2009, de 22 de maig.

D’acord amb aquests paràmetres de qualitat, pactats en els contractes, podem saber els nivells individuals que l’operador es compromet a oferir i els supòsits en què el seu incompliment doni dret a exigir una indemnització, així com el seu mètode de càlcul .

Aquest compromís s’ha de fixar, almenys, pel que fa als paràmetres «temps de subministrament de la connexió inicial» i «temps d’interrupció del servei».

El temps de subministrament de la connexió inicial

El temps de subministrament de la connexió inicial es defineix com el temps transcorregut des de la primera comunicació usuari-operador, per la qual s’accepta la sol·licitud de connexió a la xarxa des d’una ubicació fixa de l’usuari, per part de l’operador, fins al moment en què l’usuari tingui disponible el servei.

El valor de compromís de qualitat relatiu al temps de connexió inicial, als efectes de determinar les compensacions que corresponguin, s’ha d’expressar en un nombre enter de dies naturals.

El temps d’interrupció del servei

El temps d’interrupció del servei es defineix com la suma de temps transcorreguts, al llarg d’un període d’observació, des de l’instant en què s’ha produït el trencament o inutilització per degradació del servei o element del servei fins al moment en què s’ha restablert al seu normal funcionament.

L’instant d’inici del període serà el primer dels dos successos següents:

a) El de notificació per l’abonat de l’avís d’avaria al punt de contacte de l’operador, o
b) El de registre per l’operador de la incidència causant de la interrupció total o parcial del servei.

Addicionalment, per als serveis mòbils s’entén que una interrupció del servei en una zona afecta un abonat, quan es doni alguna de les següents circumstàncies:

a) L’operador coneix a través dels seus sistemes d’informació que aquest abonat es trobava a la zona afectada en el moment de la interrupció.
b) La interrupció afecta l’àrea on es troba el domicili que figura en el contracte i l’operador, a través dels seus sistemes d’informació, no pot situar en una altra zona durant el període de la interrupció.
c) L’abonat comunica a l’operador, mitjançant declaració responsable, en el termini de 10 dies comptats a partir del restabliment del servei, que ha estat en una àrea afectada per la interrupció en el moment de produir-se i aquesta afirmació no resulta contradictòria amb l’obtinguda dels sistemes d’informació de l’operador, circumstància aquesta última que serà degudament comunicada per l’operador a l’abonat.

El valor del compromís de qualitat relatiu al temps d’interrupció del servei, a efectes de determinar les compensacions que corresponguin, s’ha d’expressar en un nombre sencer d’hores naturals acumulades al llarg d’un període d’observació coincident amb el període de facturació o amb un mes natural per al cas dels abonats subjectes a modalitats prepagament.

En tot cas, la informació a la qual fan referència els supòsits anteriors, no pot implicar el tractament de les dades de localització.

Indemnització en cas d’incompliment

L’article 11 de l’Orden IET/1090/2014, de 16 de junio, por la que se regulan las condiciones relativas a la calidad de servicio en la prestación de los servicios de comunicaciones electrónicas estableix que en els contractes que els operadors subscriguin amb els usuaris finals de serveis de comunicacions electròniques, s’haurà d’especificar el mètode de càlcul de les indemnitzacions associades a l’incompliment dels compromisos de qualitat amb el nivell de detall suficient que permeti el càlcul de la quantia per part de l’usuari.

Per al paràmetre «temps d’interrupció del servei», aquesta indemnització s’acumularà a la derivada de l’aplicació dels articles 15 i 16 de la “Carta de drets de l’usuari de comunicacions electròniques” que hem comentat abans.

Els operadors han d’especificar, en els contractes amb els usuaris, si les indemnitzacions es realitzaran de forma automàtica o si es necessitarà que hi hagi algun tipus de petició, i en aquest cas s’especificaran, en termes raonables, el seu contingut i termini de presentació, així com el moment i manera de fer efectiva la indemnització.

En cas de ser necessària una petició prèvia, aquesta es presentarà a través del departament o servei d’atenció al client al qual es refereix l’article 26 de la Carta de drets, amb les garanties que s’hi estableixen.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.