Author Archives: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Alerta !! Talls en el subministrament elèctric per no facilitar a la companyia que realitzin el canvi del comptador

Últimament hem pogut veure o sentir  als mitjans de comunicació, notícies que ens informen que les empreses distribuïdores de l’electricitat, estan tallant el subministrament a les persones consumidores, per no haver facilitat al personal de l’empresa elèctrica,  l’accés al seu domicili, per tal de poder realitzar  el canvi del comptador “intel·ligent”.

La sorpresa  és majúscula quan bo i estar al corrent del pagament de totes les factures, aquestes persones  es queden sense electricitat, amb els problemes que això implica, especialment si a la família hi ha qui necessita cures especials, com pot passar amb les persones malaltes, gent gran, infants, etc.

Què està passant?

L’empresa distribuïdora ha de canviar obligatòriament  tots els comptadors antics per uns de nous que permetin la discriminació horària i la tele gestió i ho ha de fer abans del 31 de desembre de 2018.

Molts dels comptadors de les persones consumidores ja s’han anat substituint durant els últims anys i ara s’està fent els que queden.

D’acord amb la Disposició addicional primera, de l’Ordre ministerial ICT/3860/2007, de 28 de desembre, modificada per la disposició final segona de l’Ordre ETU/1282/2017, de 22 de desembre i per l’article únic de l’Ordre IET/290/2012, de 16 de febrer, es va estipular el  Pla de substitució dels comptadors de mesura de subministraments d’energia elèctrica amb una potència contractada de fins a 15 kW, que són els de les persones consumidores, i és va fixar que tots els comptadors hauran de ser substituïts per equips nous que permetin la discriminació horària i la tele gestió abans del 31 de desembre de 2018.

Com s’ha de fer el canvi de comptadors?

El punt quart, apartat c)  de la disposició addicional de l’Ordre ministerial ICT/3860/2007, de 28 de desembre, estableix que les empreses distribuïdores han de presentar a la comunitat Autònoma un pla d’instal·lació de comptadors on s’indiqui el procediment de comunicació a les persones consumidores de l’obligació de canviar els comptadors i de les opcions que tenen. En tot cas, s’ha de comunicar a les persones consumidores i a les empreses comercialitzadores, la data prevista de canvi de comptador amb una antelació mínima de 3 mesos.

L’article 14.5 del Real Decreto 1110/2007, de 24 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento unificado de puntos de medida del sistema eléctrico preveu que en cas que l’equip sigui propietat del client, l’empresa distribuïdora ha de comunicar al client l’obligació de substituir l’equip segons els terminis establerts.

Transcorregudes dues notificacions sense que el client hagi expressat la voluntat de procedir a instal·lar pel seu compte l’equip, l’empresa distribuïdora ha d’instal·lar-lo, i facturar en aquest cas, a més dels drets de connexió vigents, el preu per reglament establert per al lloguer de l’equip.

I en  els casos en què el distribuïdor es vegi impossibilitat per instal·lar l’equip de mesura, pot suspendre el subministrament, d’acord amb el procediment que estableix l’article 85 del Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre.

Quan i com es pot tallar el subministrament pel que fa a la substitució dels comptadors intel·ligents?

L’article 85 està previst per les situacions en que hi ha rebuts impagats, però d’acord amb l’article 14.5 del Real Decreto 1110/2007, de 24 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento unificado de puntos de medida del sistema eléctrico , és el mateix procediment que s’ha de seguir pels casos en què  no s’ha pogut substituir el comptador intel·ligent.

Abans de suspendre el subministrament cal que l’empresa elèctrica distribuïdora hagi fet el següent:

Hagi requerit fefaentment, per carta certificada, burofax, etc, a la persona consumidora per tal que permeti realitzar el canvi de comptador, fixant dia i hora del canvi.
A aquests efectes, el requeriment s’ha de practicar mitjançant tramesa, a l’adreça que a efectes de comunicació figuri en el contracte de subministrament a tarifa, per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per l’interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut d’aquest, i l’empresa distribuïdora queda obligada a conservar a les seves mans l’acreditació de la notificació efectuada.
En cas de rebuig de la notificació, s’han d’especificar les circumstàncies de l’intent de notificació i el tràmit es considera efectuat.
La comunicació ha d’incloure el tràmit d’interrupció del subministrament per impossibilitat de canvi de comptador, i s’ha de precisar la data a partir de la qual s’interromprà si no es facilita el canvi  en una data anterior.
En cap cas es pot escollir, com a dia per a la interrupció, un dia festiu ni aquells que, per qualsevol motiu, no hi hagi servei d’atenció al client tant comercial com tècnica a efectes de la reposició del subministrament, ni en cap vigília dels dies en què es donin aquestes circumstàncies.
Efectuada la suspensió del subministrament, aquest ha de ser reposat com a màxim l’endemà amb  la instal·lació del comptador.

Persones consumidores vulnerables i talls de subministrament

És evident que ni per impagament ni per no poder fer un canvi de comptador es pot deixar sense subministrament elèctric a una persona que ho necessita, per això aquests subministres estan regulats a l’article 52.4 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric i són una tipologia de subministraments sensibles i protegits, que  en  cap circumstància es poden suspendre, pel greu dany que ocasionarien a les persones afectades.

Però aquestes circumstàncies s’han d’haver posat en coneixement de les empreses distribuïdores i comercialitzadores, perquè en aquells subministraments d’àmbit domèstic en què hi hagi constància documental formalitzada per personal mèdic, que  indiqui que el subministrament d’energia elèctrica és imprescindible per a l’alimentació d’un equip mèdic que resulti indispensable per mantenir amb vida a una persona, és considera un servei essencial i no es pot interrompre.

També es pot  considerar un subministrament essencial  aquells on les persones consumidores tingui la condició de vulnerables severs acollits a tarifes d’últim recurs i que estiguin sent atesos, respecte a aquests subministraments, pels serveis socials de les administracions públiques competents per haver-se trobat, en atenció a la seva renda, en risc d’exclusió social.

Per tant, si us trobeu en aquesta situació, també és molt important que ho comuniqueu a la vostra empresa comercialitzadora i subministradora, acreditant-ho mitjançant document expedit pels serveis socials de l’administració pública que us estigui atenent, però en aquest cas, estem pensant especialment en evitar interrupcions del subministrament per impagament, però no per no facilitar el canvi de comptador.

Qui ha de pagar la reconnexió si s’ha suspès el subministrament per no facilitar el canvi de comptador?

Si l’empresa distribuïdora ha seguit correctament els procediments, advertint amb anterioritat la possibilitat de tall de subministrament i informant de les conseqüències de no facilitar el canvi de comptador, en aquests casos, i d’acord amb el que estableix l’article 88 del Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, que diu que les despeses que origini la suspensió del subministrament són a càrrec de l’empresa distribuïdora i la reconnexió del subministrament, en cas de tall justificat, és a càrrec del consumidor o subjecte qualificat, que ha d’abonar una quantitat equivalent al doble dels drets de connexió als usuaris vigents com a compensació per les despeses de desconnexió.

Què es pot fer si ens han tallat el subministrament sense seguir el procediment?

Si l’empresa distribuïdora no compleix amb els tràmits previstos a la normativa, abans de tallar el subministrament, pot estar cometent una infracció administrativa regulada a la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric –LSE-.

L’article 64.31 de la LSE tipifica com a molt greu:

“La interrupció o suspensió del subministrament sense que donin els requisits legals o reglamentàriament establerts o fora dels supòsits previstos legalment o reglamentàriament”

i l’article 65.25 estableix com a infracció greu

“L’incompliment per part de les empreses distribuïdores i comercialitzadores d’electricitat de les obligacions de manteniment i correcte funcionament d’un servei d’atenció a les queixes, reclamacions, incidències en relació al servei contractat o ofert, sol·licituds d’informació sobre els aspectes relatius a la contractació i subministrament o comunicacions, que inclogui un servei d’atenció telefònica i número de telèfon, tots dos gratuïts, així com de l’aplicació de qualsevol de les mesures de protecció al consumidor d’acord amb el que estableix aquesta llei i la seva normativa de desenvolupament , especialment les relatives als consumidors vulnerables”.

L’autoritat competent a Catalunya és la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, ubicada al Carrer de Pamplona, 113, 08018  Barcelona, Telèfon 93 484 94 00 amb horari de  registre de dilluns a divendres, de 9 a 14 h. En concret, ens hem d’adreçar a:

Secció d’Atenció a les Persones Usuàries, que té per funcions, segons la informació que facilita en el seu portal web:

  • Tramitar les queixes que presentin les persones usuàries relatives a discrepàncies sobre la dotació del subministrament elèctric (règim de connexions de servei elèctriques), el procés de facturació del subministrament, les interrupcions del servei elèctric i la manca de qualitat del producte.
  • Atendre les queixes de les persones usuàries del subministraments elèctric.
  • Efectuar el registre dels talls de subministrament elèctric programats a la demarcació de Barcelona.
  • Inspeccionar les instal·lacions d’equips de mesura en expedients de queixa del subministrament elèctric.
  • Elaborar les propostes de resolució, de mesures provisionals, i de sanció en expedients de queixa per la facturació del subministrament elèctric i altres tramitats per la Secció.
  • Gestionar la resolució de conflictes d’accés al mercat lliure dels usuaris.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal  com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

Model contracte de cessió d’habitatge a títol gratuït

Tal i com vaig comentar a l’article “Els contractes gratuïts per a l’ús d’habitatges en temps de crisis “ aquí teniu un possible model de contracte de precari per cedir temporalment l’ús d’un habitatge buit, que es pot adaptar segons les circumstàncies.

__________ a ____ de ________ de _________

REUNITS:

D’una part, el/la senyor/a _________________________________________________,  amb domicili _______________________________________________________________________i DNI _______________,

I de l’altra:

El/la senyor/a ____________________________________, amb DNI ___________________ i el/la Senyor/a _________________________________________, amb DNI/NIF ______________ , majors d’edat,  residents a Espanya i de veïnatge civil __________________________.

Intervenen tots ells en nom propi i representació, es  reconeixen plena capacitat per a l’atorgament del present contracte.

I EXPOSEN:

I.- Què el/la Sr/a. _______________________ és propietari /a de la següent finca urbana, ubicada a _______________________________________, amb referència cadastral _____________________________________ , inscrita en el Registre de la Propietat en el Tom _______, Llibre _________ de ______________, Foli _________, finca ___________,

II.- Que el/la senyor/a ___________________ i el/la Senyor/a _____________________, estan interessats en el fet que els hi sigui cedit en precari l’immoble referit, el que efectuen ambdues parts de conformitat amb els següents:

ACORDS:

Primer.- El/la senyor/a  _______________________ cedeix en precari l’ús, gaudi de la finca abans descrita al/la senyor/a ________________________ i al/la Sr/a. ______________________, els quals accepten.

Segon.- Els precaristes podran empadronar-se en aquest habitatge i tenir-hi animals domèstics de companyia, però no s’autoritza que cap altra persona aliena a aquest contracte, pugui ocupar l’habitatge ni tampoc que pugui empadronar-se a l’habitatge.

Tercer.- La persona propietària de la finca no percebrà cap quantitat ni cap preu per aquesta cessió, reconeixent els precaristes, que se serviran de la finca per simple tolerància de la seva propietària i sense pagar cap cànon o lloguer.

Quart.- En consideració al caràcter gratuït d’aquest contracte i sense termini concret, la persona propietària té dret a donar per finalitzada la cessió gratuïta en qualsevol moment, sempre que doni avís fefaent a l’altra part, la qual, en l’improrrogable termini de 30 dies, a comptar de la notificació, haurà de deixar la finca lliure, vàcua i expedita a disposició de la seva propietària i haurà  d’ indemnitzar a la propietària, en cas contrari, amb una quantia de 100 euros per cada dia de retard.

També seran de compte i càrrec dels precaristes els danys i perjudicis dimanats de la mora; i això, sense perjudici de l’exercici per part de la propietària, de les accions dirigides a recuperar les seves propietats.

Cinquè.- Mentre els precaristes tingui l’ús de l’habitatge, seran del seu càrrec les despeses derivades dels subministraments d’aigua, electricitat, gas i telèfon i les despeses corresponents de la comunitat de propietaris de l’habitatge, i es faran càrrec també d’abonar les quantitats corresponents a tots els impostos i taxes que  generi l’habitatge.

Sisè.- Els precaristes es fan directament i exclusivament responsables i eximeixen de tota responsabilitat a la persona propietària, pels danys que es puguin ocasionar a persones o coses, que se’n derivin de les instal·lacions per serveis i subministraments de l’habitatge cedit, així com per les activitats que s’hi realitzin.

Setè.- Seran a càrrec dels precaristes totes les reparacions que exigeixi el desgast i el manteniment de l’habitatge i de les seves instal·lacions, però no es podran  realitzar obres sense permís de la persona propietària. En conseqüència, els precaristes retornaran l’habitatge en el mateix estat de conservació en què el van rebre.  En aquest sentit, els precaristes declaren que reben l’habitatge en un bon estat de conservació.

Vuitè.-  Els precaristes s’obliguen a conservar correctament el bé cedit, i la persona propietària es reserva el dret d’inspeccionar l’habitatge  quan ho consideri oportú, a fi de constatar el seu estat.

Novè. – Els precaristes s’obliguen a complir en tot moment les normes estatutàries i/o reglamentàries que cada una de les Comunitats de Propietaris  tinguin establertes o estableixin, en ordre a la consecució i al manteniment d’un bon règim de convivència i a la utilització dels serveis comuns.

Desè.-  L’incompliment de qualsevol de les precedents clàusules, serà causa d’extinció immediata del present contracte i a efectes de qualsevol notificació i/o citació, les parts assenyalen com a domicilis, el que la propietària ha fet constar en aquest contracte i pel que fa als precaristes, l’adreça de l’habitatge cedit en el present contracte de precari.

Com a prova de conformitat amb el contingut d’aquest contracte, el signem en dos exemplars del mateix valor i efecte.

La persona propietària                                                 Els precaristes

Els contractes gratuïts per a l’ús d’habitatges en temps de crisis

És evident que la situació de crisis econòmica del nostra país no ha passat i que cada cop hi ha més persones en risc de pobresa i d’exclusió residencial, entre els que s’inclouen especialment els joves.

La Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial –LMPDHPRER- pretén promoure polítiques públiques que reforcin la funció social de la propietat, en la satisfacció del dret fonamental a disposar d’un habitatge digne i adequat en el cas de les persones en situació vulnerable. En especial mitjançant la planificació i programació de les polítiques públiques d’habitatge i allotjament dotacional, des de la consideració que l’habitatge de lloguer és un instrument fonamental per a donar resposta al manament constitucional representat en el dret a un habitatge, amb la dotació econòmica corresponent.

Però la llei també demana  la participació de les entitats privades en la solució de les situacions d’emergència social, i la responsabilitat en el compliment de la funció social de l’habitatge.

Si la col·laboració privada no arriba, la llei preveu certes formes d’augmentar la disponibilitat d’habitatges per dedicar-los a habitatge social.

Actuacions per a evitar la desocupació permanent dels habitatges

L’article 42 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge –LDH- ordena a la  Generalitat, que, en coordinació amb les administracions locals, impulsi polítiques de foment per a potenciar la incorporació al mercat, preferentment de lloguer, dels habitatges buits o permanentment desocupats.

Amb aquesta finalitat, ha de vetllar per a evitar situacions de desocupació permanent d’habitatges i ha d’aprovar els programes d’inspecció corresponents.

  • S’han de donar garanties als propietaris dels habitatges buits o permanentment desocupats sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes.
  • S’han d’impulsar polítiques de foment de la rehabilitació dels habitatges que estiguin en mal estat per a ésser llogats, mitjançant subvencions directes als propietaris, oferta de subrogació de l’Administració en l’execució de les obres i suport públic a contractes de masoveria urbana.
  • Els habitatges buits o permanentment desocupats es poden cedir a l’Administració pública perquè els gestioni en règim de lloguer. En contrapartida, s’ha de fer un pacte relatiu al cobrament i a les altres condicions de la cessió, dins de programes específicament destinats a aquesta finalitat en els plans d’habitatge.

L’article 5.2.b) de la LDH estableix que un habitatge incompleix la seva funció social quan estiguin desocupats de manera permanent i injustificada i en aquests casos diem que, d’acord amb l’article 41.1.a) de la LDH estem davant una situació anòmala  dels habitatges.

En aquest cas, l’administració competent, si té constància que un habitatge o un edifici d’habitatges s’utilitza d’una manera anòmala o que un immoble està en una situació anòmala, ha d’obrir l’expedient administratiu pertinent per a fer els actes d’instrucció necessaris per a determinar, conèixer i comprovar els fets sobre els quals ha de dictar la resolució.

L’article 123.1.h) de la LDH estableix com a infracció molt greu mantenir la desocupació d’un habitatge, després que l’Administració hagi adoptat les mesures establertes pels apartats de l’1 al 5 de l’article 42.

L’expropiació d’habitatges buits

L’article 15 de la –LMPDHPRER- estableix que les  administracions públiques de Catalunya, per causa d’interès social, d’acord amb la normativa d’expropiacions, a l’efecte de dotar-se d’un parc social d’habitatges assequibles de lloguer per a atendre les necessitats d’habitatge de les persones que es troben en situació d’exclusió residencial o que estan en risc de trobar-s’hi, poden dur a terme l’expropiació forçosa de l’ús temporal de l’habitatge, durant un període de quatre anys com a mínim i de deu anys com a màxim, d’acord amb l’article 72 de la Llei de l’Estat del 16 de desembre de 1954, sobre expropiació forçosa.

Per poder-ho fer, cal la concurrència dels requisits següents:

a) Que els immobles estiguin situats en les àrees indicades per l’article 12.5 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, o en els municipis que el Govern declari per decret, atenent a la demanda de les necessitats d’habitatge i el parc d’habitatges buits que hi hagi en l’àmbit territorial corresponent. Per a determinar aquest àmbit, s’ha de donar audiència a les entitats locals afectades i tenir en compte la participació del Consell de Governs Locals o de les organitzacions associatives dels ens locals més representatives.
b) Que els habitatges estiguin inscrits en el Registre d’habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant, o siguin susceptibles d’estar-hi inscrits, o pertanyin a persones jurídiques que els hagin adquirit d’un titular d’habitatges inscrits en el Registre en primera o ulteriors transmissions, encara que el titular actual sigui un fons de titulització d’actius o l’adquisició s’hagi efectuat mitjançant la transmissió d’accions o participacions de societats mercantils.

El procediment s’inicia mitjançant una comunicació al titular de l’habitatge, a l’efecte que acrediti, en el termini d’un mes, que disposa d’un contracte que n’habilita l’ocupació. Una vegada transcorregut aquest termini, s’inicia el procediment expropiatori, el qual conclou si s’arriba a un acord per a la cessió convencional de l’ús de l’habitatge a una administració pública de Catalunya perquè aquesta estableixi un lloguer social, que s’ha de subscriure en el termini de tres mesos.

Atenent a la necessitat urgent que calgui satisfer, la resolució d’inici de l’expedient d’expropiació forçosa porta implícita la declaració d’ocupació urgent, als efectes del que estableix l’article 52 de la Llei sobre expropiació forçosa.

L’import de l’expropiació temporal es determina mitjançant l’acord de les parts, atenent als criteris de lloguer social establerts per l’article 5.7 de la Llei 24/2015. Si no hi ha acord, s’inicia l’expedient de preu just, que ha d’ésser fixat pel Jurat d’Expropiació de Catalunya, d’acord amb la seva normativa reguladora. En la determinació de l’import s’ha de tenir en compte el cost de l’adequació de l’habitatge, a l’efecte de garantir que l’immoble es troba en condicions d’ús efectiu i adequat, d’acord amb l’article 30 de la Llei 18/2007. El pagament del preu just es pot fer de manera fraccionada, en períodes mensuals.

L’exercici d’aquest dret ha de respectar el principi de proporcionalitat, tenint en compte les necessitats residencials que hi hagi al municipi corresponent, i l’esforç o càrrega amb relació a la cessió d’habitatge de lloguer assequible que hagi efectuat el titular de l’habitatge d’immobles de la seva titularitat, directa o indirecta.

Els impostos sobre habitatges buits

A més de l’expropiació i per  tal de poder disposar habitatges a disponibilitat de les persones que ho necessiten, la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012  estableix  l’obligació de les persones jurídiques, que tenen un habitatge desocupat, de pagar un impost sobre els habitatges buits, que té caràcter finalista i els  ingressos que se’n deriven resten afectats al finançament de les actuacions protegides pels plans d’habitatge.

La llei defineix en el seu article 5.b) l’habitatge buit com l’habitatge desocupat permanentment, sense causa justificada, durant de més de dos anys.

El còmput del període de dos anys s’inicia a partir de la data en què l’habitatge està a disposició del propietari per a ésser ocupat o per a cedir-ne l’ús a un tercer, i no hi ha cap causa que en justifiqui la desocupació.  I en el cas dels habitatges de nova construcció, s’entén que hi ha disponibilitat perquè l’habitatge sigui ocupat a partir de tres mesos a comptar de la data del certificat final d’obra. Aquest termini es pot interrompre si s’ocupa l’habitatge com a mínim  durant un període de, sis mesos continuats.

Causes justificatives de la desocupació

Aquestes causes s’expliciten a l’article 8 de la Llei 14/2015, que ens diu que són causes justificades de desocupació d’un habitatge els supòsits següents:

a) Que l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució pel que fa a la seva propietat.
b) Que l’habitatge s’hagi de rehabilitar, d’acord amb la definició de l’article 3.g de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge. En aquest cas, les obres s’han de justificar amb un informe emès per un tècnic amb titulació acadèmica i professional que l’habiliti com a projectista, director d’obra o director de l’execució de l’obra en edificació residencial d’habitatges, que ha d’indicar que les obres són necessàries perquè l’habitatge pugui tenir les condicions mínimes d’habitabilitat que exigeix la normativa vigent. Només es pot al·legar aquesta causa en un únic període impositiu, i es pot ampliar a un segon exercici sempre que s’acrediti que les obres es van iniciar durant el primer.
c) Que l’habitatge, prèviament a l’aprovació d’aquesta llei, estigui hipotecat amb clàusules contractuals que impossibilitin o facin inviable destinar-lo a un ús diferent al que s’havia previst inicialment, quan es va atorgar el finançament, sempre que el subjecte passiu i el creditor hipotecari no formin part del mateix grup empresarial.
d) Que l’habitatge estigui ocupat il·legalment i el propietari ho tingui documentalment acreditat.
e) Que l’habitatge formi part d’un edifici adquirit íntegrament pel subjecte passiu en els darrers cinc anys, per tal de rehabilitar-lo, i sempre que tingui una antiguitat de més de quaranta-cinc anys i contingui habitatges ocupats que facin inviable tècnicament iniciar les obres de rehabilitació.
I l’article 9 de la mateixa llei estableix que en aquests casos les persones jurídiques propietàries d’habitatges buits sense causa justificada durant més de dos anys han de pagar un impost per mantenir aquest habitatge buit. També ho han de fer les persones jurídiques titulars d’un dret d’usdefruit, d’un dret de superfície o de qualsevol altre dret real que atorgui la facultat d’explotació econòmica de l’habitatge.

La llei també estableix unes exempcions en el seu article 10:

Resten exempts de l’impost les entitats del tercer sector de la xarxa d’habitatges d’inserció que regula el Pla per al dret a l’habitatge i les entitats inscrites al Registre d’entitats i establiments de serveis socials de Catalunya.

També en resten exempts de l’impost els habitatges següents:

a) Els habitatges protegits amb qualificació oficial vigent, si llur desocupació implica l’aplicació dels mecanismes sancionadors regulats per la Llei 18/2007.
b) Els habitatges situats en zones d’escassa demanda acreditada, d’acord amb el que estableix el Pla territorial sectorial d’habitatge.
c) Els habitatges posats a disposició de programes socials d’habitatge, convinguts amb les administracions públiques, per a destinar-los a programes de lloguer social d’habitatge.
d) Els habitatges destinats a usos regulats per la legislació turística o a altres activitats econòmiques no residencials, sempre que llurs titulars puguin acreditar que han desenvolupat l’activitat dins els últims dos anys, s’han satisfet els tributs corresponents a l’activitat desenvolupada i s’han declarat els ingressos obtinguts per aquesta activitat. En el cas d’habitatges d’ús turístic cal, a més, que estiguin inscrits en el registre que gestiona el departament competent en matèria de turisme.

Els contractes privats de comodat i de precari

En aquest blog ja hem parlat dels contractes de lloguer i dels drets de les persones consumidores  en la compra dels habitatges, però en aquesta ocasió us vull parlar d’un tipus de contracte que no és de consum, perquè no hi ha una relació comercial ni de prestació de serveis, sinó que és una relació en la que no hi ha contraprestació econòmica, sinó que es cedeix l’habitatge de forma gratuïta, sense percebre cap lloguer.

A canvi, és habitual que les persones que gaudeixen de l’habitatge sense pagar cap lloguer, es facin càrrec del manteniment  de l’immoble i a més, assumeixin les despeses generals que implica viure-hi, com poden ser el pagament de la taxa de la brossa, l’import de l’impost de bens immobles, les quotes de la comunitat de propietaris, les reparacions de l’habitatge, etc.

Aquest tipus de contracte pot ser una bona alternativa per qui té un habitatge buit i vol mantenir-lo correctament, sense que li suposi una pèrdua econòmica pel fet de tenir-lo tancat i haver d’assumir igualment els tributs i les càrregues de la comunitat de propietaris.

El contracte de comodat

En aquest cas, s’entén per comodat el préstec d’ús de l’habitatge gratuït a favor d’una persona, tal i com es regula als articles 1740 i següents Codi civil.

Es lliura l’habitatge gratuïtament a una persona, perquè constitueixi el seu domicili familiar, exigint pels tribunals que per trobar-nos davant aquesta figura, han d’aparèixer clarament identificades les notes característiques d’aquest préstec, és a dir, que hi hagi prova suficient de que el lliurament de l’habitatge es fa per a un ús determinat i concret que pot ser “servir com a residència” o “per un temps determinat”. Mentre que no es modifiquin aquestes  circumstàncies, les persones titulars no podran recuperar l’habitatge. Pel que és important tenir-ho en compte i fixar un termini determinat per recuperar-lo.

Article 1740

Pel contracte de préstec, una de les parts lliura a l’altra, o alguna cosa no fungible a fi que l’usi per un cert temps i la hi torni, cas en què s’anomena comodat, o diners o una altra cosa fungible, amb la condició de retornar-ne la mateixa quantitat, de la mateixa espècie i qualitat, cas en què conserva simplement el nom de préstec. El comodat és essencialment gratuït. El simple préstec pot ser gratuït o amb el pacte de pagar-ne interès.

Article 1741

El comodant conserva la propietat de la cosa prestada. El comodatari n’adquireix l’ús, però no els fruits; si hi intervé algun emolument que ha de pagar aquell qui adquireix l’ús, la convenció deixa de ser comodat.        

Article 1743

El comodatari està obligat a satisfer les despeses ordinàries que siguin necessàries per a l’ús i la conservació de la cosa prestada.

El contracte de precari

Aquest contracte no surt específicament a la legislació civil, si bé la jurisprudència l’ha anat configurant i apareix a l’article 250.1.2 de la Llei d’Enjudiciament civil, quan ens parla que està dins de l’àmbit del judici verbal les demandes les que pretenguin la recuperació de la possessió plena d’una finca rústica o urbana, cedida en precari, pel propietari, l’usufructuari o qualsevol altra persona amb dret a posseir la dita finca.

El precari és doncs la cessió gratuïta d’un habitatge  i per tant, sense  cap contraprestació i que la persona propietària pot recuperar en qualsevol moment.

Tal i com preveu l’article 444 del codi civil espanyol:

Els actes merament tolerats, i els executats clandestinament i sense coneixement del posseïdor d’una cosa, o amb violència, no afecten la possessió.

Aquest podria ser un model d’un contracte de precari.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

 

Model de contracte de compravenda de vehicles usats entre particulars

En un article anterior del bloc ja vaig parlar sobre les Precaucions que caldria adoptar en el moment de comprar un cotxe de segona mà,  i relacionat amb aquell article, mirem ara com podria ser l’estructura bàsica d’un dels documents de compravenda de vehicles entre particulars.

 

A la ciutat de  _____________, a les __________ hores del dia XX de XXXXXX de XXXXX.

REUNITS

D’una part, En/Na._______________________________________, major d’edat, amb DNI número___________________, i amb domicili a  _____________________________________________, d’ara en endavant, LA PART VENEDORA.

D’una altra part, En/Na ____________________________________________, major d’edat, amb DNI número ________________, i amb domicili a ___________________________, CP ___________, d’ara en endavant LA PART  COMPRADORA.

INTERVENEN

Tots dos compareixents en el seu propi nom i interès, reconeixent-se mútua i recíprocament plena capacitat per contractar i obligar-se, i en virtut d’això

MANIFESTEN

PRIMER.- Que la PART VENEDORA és propietària i té el ple domini del vehicle usat marca ___________________________________, model ___________________________, amb número de bastidor _______________________________ i matrícula ______________________________, que al moment de la transmissió té realitzats _________________________Quilòmetres.

SEGON.- Que la PART COMPRADORA està interessada a adquirir el vehicle descrit a l’apartat anterior.

TERCER.- Que la PART COMPRADORA ha revisat l’estat del vehicle i ha estat informada per la PART VENEDORA dels elements i característiques del mateix. De la mateixa manera, la PART VENEDORA posa en coneixement del comprador les dades relatives a l’última ITV, permís de circulació i de l’impost municipal pagat corresponent a l’any en curs.

QUART.- Que ambdues parts acorden formalitzar el present contracte de compravenda de vehicle usat, que es regirà pels següents.

PACTES

PRIMER.- El preu del vehicle objecte de la compravenda s’estableix per un valor de _________________________ euros ( _____€), que s’abonaran mitjançant transferència bancària, immediatament després de formalitzar el canvi de titularitat del vehicle, en el número de compte titularitat de la PART VENEDORA, amb nº IBAN:_______________________ de  l’entitat bancària _________________________________________

SEGON.- La PART VENEDORA lliura en aquest acte, a la PART COMPRADORA el vehicle objecte del contracte, lliure de càrregues i gravàmens i al corrent de pagament de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM).

TERCER.- La PART COMPRADORA assumirà i es farà càrrec del pagament de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, de les sancions o inspeccions tècniques que es produeixin a partir del lliurament del vehicle.

QUART.- La PART VENEDORA assumirà i es farà càrrec de totes aquelles responsabilitats que puguin derivar-se, anteriors al lliurament del vehicle, incloses les sancions i les despeses relatives a la cancel·lació de càrregues anteriors a la transmissió.

CINQUÈ.- La PART VENEDORA es compromet a comunicar a les autoritats oportunes el canvi de titularitat del vehicle objecte del contracte, incloent la companyia d’assegurances. En aquest sentit, ambdues parts acorden iniciar conjuntament el tràmit de canvi de titularitat davant un gestor administratiu. La PART VENEDORA es compromet a facilitar els diferents documents relatius al vehicle, així com a signar tots els documents que siguin necessaris perquè el vehicle quedi correctament inscrit a nom de la PART COMPRADORA, en els corresponents organismes públics.

SISÈ.- La PART COMPRADORA es farà càrrec del pagament de l’Impost de transmissió de béns patrimonials, i d’abonar les taxes davant la Direcció general de trànsit i de les despeses de gestoria, per al canvi de titularitat del vehicle usat objecte del contracte.

SETÈ.- Les parts assenyalen com a domicilis per a la pràctica de les notificacions necessàries per a l’execució del present contracte les que s’han assenyalat inicialment en la identificació dels contractants.

VUITÈ.- Per a qualsevol litigi que sorgeixi entre les parts, de la interpretació o compliment del present contracte, aquestes, amb expressa renúncia al fur que pogués correspondre’ls, se sotmetran als Jutjats i Tribunals de ___________________________________.

NOVÈ.- I en prova de conformitat i per deixar-ne constància als efectes oportuns, ambdues parts signen el present contracte de compravenda, per triplicat, en la data i lloc a dalt indicats (còpia part venedora, còpia part compradora, còpia gestoria).

EL/LA COMPRADOR/A:

DNI:

EL/LA VENEDOR/A:

DNI:

_______________________________________________________________________________________________________________

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

 Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Precaucions que cal adoptar en el moment de comprar un cotxe de segona mà

Comprar a particulars o a establiments comercials?

El primer que hem de recordar és que, només quan comprem un vehicle en un establiment comercial estem actuant com a persona consumidora i per tant és en aquests casos quan s’apliquen les normes protectores del dret del consum.

Article 59.1 Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries:

Són contractes amb consumidors i usuaris els realitzats entre un consumidor o un usuari i un empresari.

Què vol dir això? Doncs que si comprem a un establiment comercial ho estem fent a una empresa i nosaltres tenim la consideració legal de persona consumidora i entre d’altres, tenim dret a una garantia legal de 2 anys, que l’empresa pot arribar reduir fins a 1 any, però mai menys, perquè és irrenunciable i  a més serà una garantia total, que inclourà  peces i mà d’obra.

En canvi, si comprem entre particulars, ja no tenim una relació amb una empresa i estem fent una compra entre particulars. En aquests casos no s’aplica la normativa de protecció a les persones consumidores, sinó que s’aplica la normativa civil, que considera que les parts estan en igualtats de condicions i per tant, es permet pactar que no n’hi hagi garantia, perquè les parts i poden renunciar, o com a màxim operaran els 6 mesos per vicis ocults, que no tenen la mateixa cobertura que la garantia de consum.

En el cas de ser persona consumidora opera l’article 123.1 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries:

El venedor ha de respondre de les faltes de conformitat que es manifestin en un termini de dos anys des del lliurament. En els productes de segona mà, el venedor i el consumidor i usuari poden pactar un termini més curt, que no pot ser inferior a un any des del lliurament.

Llevat que hi hagi una prova en contra, es presumeix que les faltes de conformitat que es manifestin en els sis mesos posteriors al lliurament del producte, sigui nou o de segona mà, ja existien quan la cosa es va lliurar, excepte quan aquesta presumpció sigui incompatible amb la naturalesa del producte o l’índole de la falta de conformitat.

En el cas de comprar un cotxe com a particular opera l’article 1484 del Codi Civil Espanyol.

El venedor està obligat al sanejament pels defectes ocults que tingui la cosa venuda, si la fan impròpia per a l’ús a què se la destina, o si disminueixen de tal manera aquest ús que, si els hagués conegut el comprador, no l’hauria adquirit o hauria donat menys preu per ella; però no és responsable dels defectes manifestos o que estiguin a la vista, ni tampoc dels que no hi estiguin, si el comprador és un perit que, per ofici o professió, els havia de conèixer fàcilment.

En tot cas, d’acord amb l’article 1490 CC, hi ha un termini de sis mesos, a comptar del lliurament de la cosa venuda per realitzar les oportunes accions contra la persona venedora.

Empreses fantasmes

Quan comprem a un altre particular, si ho fem de forma conscient, sabent que no tenim garantia és un risc que podem córrer lliurement. El problema és quan pensem que comprem a una empresa i en realitat també estem comprant a una persona particular.

Això passa quan una empresa adquireix cotxes a particulars i els posa a la venda en el seu establiment comercial, però en realitat fa d’intermediari en la venda, sense que una o cap de les parts ho sàpiga.

Com ho fan? Doncs demanen la documentació a la persona que vol posar a la venda el seu vehicle i li fan signar els papers de canvi de nom i deixen en blanc la nova persona titular i la data de la transacció. Esperen a tenir una persona compradora que adquireixi el vehicle i fan els tràmits del canvi de nom.

Pel que fa a la garantia, com que en realitat és una venda entre particulars, el que fan és contractar una assegurança de garantia mecànica amb una empresa d’assegurances. Aquest document no és una garantia real, perquè només cobreix algunes peces i algunes reparacions i qui assumeix la responsabilitat no és l’empresa que ven els cotxes, sinó una asseguradora.

Posteriorment en lloc de pagar l’IVA, la persona compradora el que es fa és pagar l’Impost de Transmissions Patrimonials, en aquest cas entre dos persones particulars, que al ser de menor quantia dóna més marge comercial a l’establiment comercial,  perquè la part compradora es fixa en el preu final i no en els impostos i com que hem dit que l’empresa no ha d’assumir les reparacions, perquè ha contractat una assegurança de garantia mecànica, que també fa pagar, sense saber-ho a la persona compradora, doncs l’empresa té més guanys.

(Impost de transmissions patrimonials: El 5%, si la data de compravenda és posterior al 30 de juny de 2010)

En tots aquests casos les persones compradores estan molt menys protegides, a banda dels problemes que poden tenir amb el canvi de nom en el cas que hi hagin càrregues en el vehicle.

Per aquests motius, verifiqueu sempre que esteu comprant vehicles d’ocasió de les empreses comercials que els estan comercialitzant. La normativa de consum us protegirà molt més.

D’acord amb la informació que subministra l’Agència tributària al seu portal web, els diferents tipus d’IVA són els següents (l’iva de segona mà, normalment, també és del 21%):

Fiscalitat de la primera matriculació de vehicles a Península i Illes Balears IVA
Amb caràcter general Subjecte 21%
  • Regles especials:
  • vehicles per a persones amb mobilitat reduïda
  • vehicles automòbils matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu
  • vehicles automòbils matriculats a nom d’altres persones destinats al transport habitual de persones amb discapacitat en cadira de rodes o amb mobilitat reduïda.
Subjecte 4% (2)

Subjecte 4% (2)

Subjecte 4% (2)

Els preus dels vehicles de segona mà

Malgrat que els preus dels vehicles són lliures, siguin nous o de segona mà, el cert és que en el cas dels vehicles de segona mà i a efectes d’evitar fraus en les transmissions a l’hora de tributar l’impost de transmissions patrimonials, l’article 57 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, estableix com un dels mitjans per a la comprovació de valors el de preus mitjans en el mercat, que s’ha considerat com idoni per a la comprovació de valors dels mitjans privats de transport, aprovant per cada exercici una Ordre ministerial en la qual s’han recollit els preus en el mercat no només dels automòbils de turisme, vehicles tot terreny i motocicletes, sinó també els de les embarcacions de recreació.

Per aquest motiu, el dia 1 de gener de 2018 va entrar en vigor l’ Ordre HFP / 1258/2017, de 5 desembre, per la qual s’aproven els preus mitjans de venda aplicables en la gestió de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, Impost sobre Successions i Donacions i Impost Especial sobre determinats mitjans de transport, on en el seu article 3 especifica que per a la determinació del valor dels vehicles de turisme, els terrenys i motocicletes ja matriculats s’aplicaran sobre els preus mitjans que figuren a l’annex I d’aquesta Ordre, els percentatges que corresponen, segons els anys d’utilització i, si escau, activitat del vehicle, establerts en la taula i instruccions que es recullen a l’annex IV d’aquesta Ordre i que són els següents:

Percentatges determinats en funció dels anys d’utilització a aplicar als preus fixats pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, per a vehicles de turisme, tot terreny i motocicletes ja matriculats:

Anys d’ús/percentatges
Fins a 1 any 100
Més d’1 any, fins a 2 / 84
Més de 2 anys, fins a 3 / 67
Més de 3 anys, fins a 4 / 56
Més de 4 anys, fins a 5 / 47
Més de 5 anys, fins a 6 / 39
Més de 6 anys, fins a 7/ 34
Més de 7 anys, fins a 8/ 28
Més de 8 anys, fins a 9/ 24
Més de 9 anys, fins a 10/ 19
Més de 10 anys, fins a 11 / 17
Més de 11 anys, fins a 12/ 13
Més de 12 anys/ 10

També podeu consultar el simulador de valoració de vehicles de l’Agència Tributària de Catalunya al següent enllaç.

Dit això, anem a comentar alguns dels problemes que ens podem trobar a l’hora d’adquirir un vehicle usat.

Quins problemes pot haver-hi amb els cotxes o motos que han tingut altres persones propietàries?

Les càrregues

Les reserves de domini

Pot passar que una persona hagi comprat un vehicle automòbil i per poder-lo pagar hagi sol·licitat finançament. En aquests casos és molt habitual que en el contracte de compravenda es pacti una “reserva de domini” que implica  que la persona compradora no pugui transferir el cotxe a una altra persona fins que no hagi tornat totes les quantitats que li manquen per pagar.

La “reserva de domini” és un pacte pel qual la persona venedora originaria, es reserva el domini del cotxe fins que s’hagi pagat del tot. Un cop pagat, s’entén que s’ha transmès la propietat però abans no, malgrat que la persona compradora ja tingui en la seva possessió el vehicle des del moment de formalitzar el contracte.

Per tant, podria passar que qui vengui el cotxe que volem comprar, tingui el cotxe en la seva possessió, però no sigui totalment de la seva propietat.

Aquesta reserva de domini s’anota al “Registre de Béns Mobles” i la base de dades de la Direcció General de Trànsit-DGT- i és on podrem comprovar si existeix o no.

També podria passar que  malgrat el cotxe ja estigués pagat, encara figurés la reserva de domini en el registre de béns mobles i al de la DGT. Això podria passar quan l’entitat financera no hagués comunicat el compliment del deute.

Com ho ha de fer la persona propietària que té una reserva de domini per poder transferir el cotxe?

Doncs en primer lloc, cal que  vagi a l’entitat financera i si no ha liquidat el finançament, ho haurà de fer i després, en tots els casos, cal demanar un certificat assegurant que el finançament ja està totalment pagat.

Amb aquest document s’ha d’anar al “Registre de Béns Mobles” que correspongui i  caldrà presentar el certificat de l’entitat financera i pagar les corresponents taxes.

El registre competent és el del domicili del comprador inicial. Un cop obert foli a un bé en un registre, tots els assentaments posteriors –cancel·lacions, embargaments…- s’han de practicar sempre al mateix registre.

Multes de trànsit impagades o embargaments o manca de pagament de l’impost de vehicles de transmissió mecànica

El fet d’imposar una o més multes de trànsit a la persona titular d’un vehicle i no pagar-les en termini  o no haver pagat les quantitats degudes per un contracte diferent del vehicle, no implica que la persona titular d’aquest vehicle no el pugui posseir-lo, però arribat el dia que hi hagi una sentència que obliga a pagar i la persona propietària no pugui fer-ho per no tenir liquiditat, es procedirà a l’embargament dels seus béns i precisament, els vehicles són un dels béns sobre els uals s’actua.

Per això també és important esbrinar amb antelació a la compra, si el vehicle té notes d’embarg, consultant un altre cop el registre de vehicles de la Direcció General de Trànsit.

Problemes mecànics

Una de les incerteses més grans  l’hora d’adquirir un vehicle es conèixer de veritat quin és el seu estat de funcionament real.

En ocasions es poden amagar intencionadament defectes del vehicle, però en d’altres ocasions, quan s’actua de bona fe per la part venedora, potser fins i tot aquesta desconeix l’existència d’un greu defecte que requerirà una costosa reparació a la nova propietat.

A l’hora de comprar el vehicle sempre ens han de facilitar:

  • La targeta d’ITV (fitxa tècnica del vehicle).
  • El permís de circulació del vehicle a inspeccionar

La DGT està treballant per poder mirar de reduir això i per aquest motiu ha subscrit un conveni amb la Confederació Espanyola de Tallers (Cetraa) creant el projecte IDEX (Incorporació de Dades d’Entitat Externa) – Llibre Taller. Es tracta de la creació d’una plataforma que permeti la generació d’un historial selectiu de reparacions de vehicles, a partir de la informació enviada a servidors de la DGT.

Aquesta informació estarà disponible a l’Informe del Vehicle de la DGT, i a més, aquest  historial també podrà ser consultat pels tallers a través de la pròpia plataforma.

Les dades d’aquesta plataforma fan referència a elements de seguretat: direcció, transmissió, sistemes de frenada, motor, xassís, estructura autoportant, coixins de seguretat, pneumàtics, estructura i reforços, sistemes d’ancoratge Isofix, cinturons de seguretat, reposacaps i canvis d’oli. A més de la identificació del taller, s’incorporarà informació de quins elements són els afectats, la rellevància de la reparació (baixa, mitjana o alta), quilometratge i si el sistema afectat va ser reparat o substituït.

Amb aquest “Llibre taller” s’acompleixen diferents objectius:

  • Es millora la seguretat vial
  • Es dóna més informació a la persona consumidora a l’hora de comprar el vehicle
  • Es lluita contra els tallers il·legals.

El registre de vehicles de la Direcció General de Trànsit

La DGT té un registre de vehicles de caràcter públic on totes les persones podem consultar online i de forma gratuïta (informe reduït) informació sobre el vehicle que vulguem adquirir (l’informe complert té una taxa).

En aquest registre podrem saber dades sobre el vehicle, i especialment si hi ha alguna o càrrega que ens pogués afectar.

També es pot sol·licitar informació més detallada sobre:

  • La titularitat del vehicle: Inclou tota la informació administrativa, identificació del titular, municipi on està domiciliat el vehicle, nombre de titulars.
  • Situació administrativa: Si està autoritzat per a circular.
  • Data de caducitat d’ITV: Historial d’ITV, quilometratge.
  • Càrregues o gravàmens que impedeixen la transmissió del vehicle.

Els tràmits es poden fer per internet, amb certificat digital DNI electrònic o Cl @ veu.

També es pot anar presencialment a qualsevol Prefectura Provincial de Trànsit i cal sol·licitar cita prèvia o per  internet o bé trucant al telèfon 060.

Si la consulta és presencial cal portar la següent documentació:

Sol·licitud oficial , que es facilita també a les direccions de trànsit.

  • Identificació de l’interessat.
  • Persones físiques: document oficial que acrediti la teva identitat i domicili (DNI, permís de conducció espanyol, targeta de residència, passaport més número d’identificació d’estrangers).
  • Persones jurídiques: targeta d’identificació fiscal i acreditació de la representació i identitat del que signi .
  • Menors o incapacitats: dades i signatura del pare, mare o tutor, el seu DNI i document que acrediti el concepte.
  • Motiu pel qual sol·licites l’informe del vehicle, que s’ha d’indicar en cada sol·licitud.

Es pot autoritzar a una persona perquè ens representi per realitzar aquests tràmits amb una document de representació.

Sobre l’informe

Dades Generals: Si apareix Rènting vol dir que el vehicle pertany a una empresa de rènting.
Cotitulars: Indica que la titularitat del vehicle correspon a diverses persones. En aquests casos cal tenir en compte que qualsevol tràmit que afecti el vehicle s’ha d’autoritzar per tots els titulars.
Llogaters: Informa sobre la persona o empresa que ha contractat la utilització del vehicle en règim de rènting.
Última transferència: Mostra el nombre de transferències que ha tingut el vehicle i la data de l’última.
Historial de baixes: Pot estar en baixa definitiva o baixa temporal voluntària: Baixa definitiva comunicada per un Centre Autoritzat de Tractament de vehicles, el vehicle no pot tornar a circular ja està destruït d’acord amb criteris mediambientals. Baixa temporal voluntària, per sostracció, per lliurament, una compravenda o en situació de baixa definitiva per exportació o trànsit comunitari En aquest cas,  abans d’adquirir o circular amb el vehicle, s’ha d’informar en qualsevol Prefectura o en http://www.dgt.es dels tràmits requerits per sol·licitar un permís que autoritzi la circulació del vehicle.
Inspeccions tècniques: S’informa si la Inspecció Tècnica del Vehicle (ITV) està en vigor així com la data de l’última inspecció realitzada i el resultat de la mateixa. En el cas que el resultat de l’última inspecció anotada és negatiu, el vehicle no podrà circular. Si el resultat fos desfavorable, únicament podrà circular per anar a un taller de reparació o a l’estació ITV per tornar a realitzar la inspecció tècnica.
Incidències: Si apareix el text “incidència denegatòria” cal consultar sobre el contingut i efectes de la incidència.
Embargaments i Precintes: Aquesta secció indica que una autoritat administrativa o judicial ha comunicat a la DGT que recau sobre el vehicle un embargament o un precinte.
Limitacions de disposició: Indica que el Registre Central de Béns Mobles ha comunicat a la Direcció General de Trànsit que sobre el vehicle ha un leasing, una reserva de domini o qualsevol altra càrrega o gravamen sobre el vehicle. Si sobre el vehicle ja no haurien de recaure les limitacions de disposició esmentades, el titular del vehicle ha d’acudir al Registre de Béns Mobles per cancel·lar aquestes anotacions. Qualsevol limitació de disposició impedeix el canvi de titularitat del vehicle o la baixa del mateix per exportació o trànsit comunitari.
Exempcions: En cas que en el moment de la matriculació del vehicle, el titular del mateix s’hagi beneficiat d’una exempció en l’impost de matriculació apareixerà el següent text: EXEMPT PR IEDMT.
I.V.T.M: Consta que un Ajuntament ha comunicat a la Direcció General de Trànsit que el titular del vehicle no està al corrent de pagament de l’Impost de Circulació. Per poder canviar de nom el vehicle s’ha d’acudir a l’entitat local per liquidar l’impost pendent.

Models de contractes de compra venda a un establiment o entre particulars

 

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses. 

Comprar un habitatge en un solar contaminat?

En uns altres articles d’aquest mateix blog ja vaig parlar de la importància d’informar-se bé abans de comprar un solar per construir-s’hi una persona mateixa la seva pròpia casa i també de la importància de demanar sempre tota la informació sobre l’habitatge que volem adquirir, sigui de primera o de segona mà, per tal d’evitar problemes posteriors.

Avui m’agradaria parlar del que es coneix com un vici ocult ambiental, per una possible contaminació del subsòl.

Els sòls contaminats

Les ciutats es transformen i les activitats industrials han anat millorant en l’àmbit de la prevenció de la contaminació, a l’hora que s’han anat desplaçant als polígons industrials on causen menys molèsties a la ciutadania, ja sigui per sorolls, fums, mobilitat, etc.

Ara bé, podria passar que un promotor volgués edificar en un solar buit on temps enrere hi hagués hagut alguna fàbrica o alguna altra activitat contaminant, que potser havia deixat residus en el subsòl.

Potser aquesta activitat no estava al nucli urbà, però amb el creixement de les ciutats, es pot arribar a construir fins i tot a sobre d’on abans hi havia abocadors de residus.

Quan les persones consumidores compren un habitatge a una empresa promotora, han de poder saber si els seus habitatges es troben en aquesta situació, o sigui, si el que han comprat es troba al damunt d’un sòl que  s’ha pogut verificar que no està contaminat. Per això, es pot sol·licitar sempre el certificat o bé consultar la situació del solar a l’Agència Catalana de Residus.

La Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, en el seu article 33.2 estableix que

“les persones titular d’activitats contaminants han de remetre periòdicament a la comunitat autònoma corresponent els informes en els quals figuri la informació que pugui servir de base per a la declaració de sòls contaminats.

Els propietaris de les finques on s’hagi realitzat alguna de les activitats potencialment contaminants estan obligats, amb motiu de transmetre-les, a declarar-ho en escriptura pública. Aquest fet ha de ser objecte de nota marginal en el Registre de la Propietat”.

Per tant, aquesta informació es pot trobar al Registre de la Propietat.

Per altra banda, l’article 34.2 de la mateixa llei estableix que la declaració de sòl contaminat obliga a realitzar les actuacions necessàries per netejar-lo i recuperar-lo, de la manera i dins els terminis que determinin les comunitats autònomes respectives i ha de ser objecte de nota marginal en el Registre de la Propietat, a iniciativa de la comunitat autònoma respectiva en els termes que per reglament determini el Govern.

Aquesta nota marginal s’ha de cancel·lar quan la comunitat autònoma corresponent declari que el sòl ha deixat de tenir aquesta consideració.

Quines són les obligacions dels constructors/promotors en aquests casos?

Pel que fa a les responsabilitats que hi ha sobre aquests tipus de sòls contaminats, la llei estableix que les persones causants d’una alteració del sòl i, a falta d’aquestes, per aquest ordre, les persones propietàries o posseïdores del mateix, han de presentar a l’Agència de Residus de Catalunya la valoració detallada de risc i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

És molt possible que qui va causar la contaminació del sòl ja no hi sigui en la relació de la compra-venda del pis, pel que normalment, l’obligació la tindrà la titular del edifici.

Doncs, bé, cal que sapiguem que en aquest casos, les persones propietàries dels terrenys han de presentar un programa de control i seguiment periòdic del sòl, o dels vapors o de les aigües subterrànies, que permeti valorar l’evolució de les substàncies contaminants en el temps i l’espai.

Aquest programa ha d’ésser aprovat per l’Agència de Residus de Catalunya en el termini de sis mesos a comptar de la presentació.

Si comprem el terreny abans de construir sense sol·licitar el certificat, passarem a ser nosaltres les persones propietàries del solar i per tant, haurem de pagar nosaltres tots els tràmits, amb el perill que no puguem arribar a construir.

Posteriorment, la propietat ha de realitzar un programa de descontaminació del sòl. Si l’activitat va contaminar abans de l’any 1994 ha d’aconseguir retornar a aquest sòl la capacitat per a desenvolupar les funcions pròpies de l’ús a què estigués destinat segons el planejament vigent en el moment en què es va produir la contaminació, garantint uns nivells de risc acceptables d’acord amb aquell ús del sòl.

Si l’activitat és posterior s’ha d’aconseguir restituir a un nivell fins a arribar a un nivell de risc acceptable d’acord amb l’ús vigent present. en el cas que ara ens interessa, per l’ús d’edificació d’habitatges.

Com es comprova que es pot construir en un solar que abans havia estat contaminat?

Imaginem que l’ús anterior del solar no fos per construir-hi habitatges i ara es voldria fer-hi pisos. En aquests casos, quan es vol canviar l’ús del sòl contaminat a un de nou, cal obtenir una llicència que implica l’ens competent per a atorgar-les requereix la presentació per part del sol·licitant d’un estudi detallat del sòl i, si escau segons els resultats, d’una anàlisi de risc.

L’informe base o de situació de partida i l’avaluació de l’estat del sòl i de la contaminació de les aigües subterrànies han d’ésser fets per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control.

Obligació d’obtenir llicència

El DECRET LEGISLATIU 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, estableix, en el seu article 20, que en el cas que es vulgui fer l’aprofitament d’un sòl on abans hi havia una activitat potencialment contaminant del sòl, en el  tràmit d’obtenció d’autoritzacions o llicències, l’ens competent per a atorgar-les requereix la presentació per part del sol·licitant d’un estudi detallat del sòl i, si escau segons els resultats, d’una anàlisi de risc feta d’acord amb el que estableix el Reial Decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

Aquesta informació s’ha de trametre a l’Agència de Residus de Catalunya, que ha d’emetre un informe preceptiu prèviament a l’atorgament de les autoritzacions o llicències que habiliten l’actuació, l’activitat o l’obra.

La descontaminació d’un sòl pot comportar la suspensió de l’executivitat dels drets d’edificació i altres aprofitaments del sòl que siguin incompatibles amb les mesures de neteja i recuperació del terreny que s’hi estableixin, fins que aquestes es duguin a terme o es declari el sòl com a no contaminat.

Tipus d’informe que cal aportar

Pel que fa a aquest tipus d’informes, l’article 20 quater de la mateixa llei estableix que l’informe base o de situació de partida i l’avaluació de l’estat del sòl i de la contaminació de les aigües subterrànies en el cas de tancament definitiu d’una activitat, a què fa referència la Llei de l’Estat 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, derogada pel  Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, han d’ésser fets per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control, d’acord amb el Decret 60/2015, del 28 d’abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient, en l’àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl.

També han d’ésser fets per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control els següents informes:

  • a) L’informe preliminar de situació, l’informe complementari i l’informe de situació a què es refereix l’article 3 del Reial Decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, quan portin associades tasques de recollida de mostres de sòl o d’aigües subterrànies o interpretació de resultats analítics.
  • b) L’anàlisi quantitativa de risc a què es refereix l’article 4 del Reial Decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.
  • c) Els projectes de descontaminació que hagi d’aprovar l’autoritat competent, inclosos els projectes de reparació de danys al sòl presentats en aplicació de la Llei 26/2007, del 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental.
  • d) Els programes de control i seguiment o de millora ambiental del sòl alterat.

L’acreditació de la recuperació d’un sòl declarat contaminat i l’acreditació de la recuperació per la via voluntària es fan aportant un informe a l’Agència de Residus de Catalunya. Aquest informe ha d’ésser elaborat per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control, d’acord amb el Decret 60/2015, del 28 d’abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient, en l’àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl.

Diferències pel que fa a la data de tancament de l’activitat que va produir la contaminació

Cal tenir en compte quin va ser el moment en que es va produir la contaminació, perquè l’article 19 de la mateixa llei  diferencia entre contaminació històrica i contaminació nova i les obligacions són diferents en cada cas.

  1. Quan la contaminació és històrica les mesures de descontaminació han de tenir com a finalitat retornar a aquest sòl la capacitat per a desenvolupar les funcions pròpies de l’ús a què estigués destinat segons el planejament vigent en el moment en què es va produir la contaminació, garantint uns nivells de risc acceptables d’acord amb aquell ús del sòl. En els casos històrics, per raons justificades de caràcter tècnic, econòmic o mediambiental, es permeten mesures de descontaminació recuperació tendents a reduir l’exposició, sempre que incloguin mesures permanents de contenció o confinament dels sòls afectats.

No es considera mesura permanent de contenció la mera pavimentació en superfície.

Es considera històrica la contaminació o l’alteració d’un sòl produïda abans del 28 d’agost de 1994, data d’entrada en vigor de la Llei 6/1993, reguladora dels residus. En el cas en que no es pugui determinar el moment temporal en què es va produir la contaminació o l’alteració, es presumeix històrica la que té l’origen en una activitat implantada abans de la data esmentada, amb independència de la seva continuïtat en el temps.

  1. Si l’acció contaminant s’ha produït amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 6/1993, es considera nova i les mesures de recuperació del sòl han de tenir com a finalitat el restabliment d’aquest a l’estat anterior a la contaminació o, si aquest no és conegut, fins a arribar a un nivell de risc acceptable d’acord amb l’ús vigent present, sens perjudici del que estableix la lletra f de l’article 19. En aquest cas de nova contaminació s’han d’aplicar obligatòriament tècniques de recuperació tendents a l’eliminació del focus o de reducció de la concentració dels contaminants en el sòl. Excepcionalment es poden admetre la contenció o el confinament si es demostra la impossibilitat tècnica, econòmica o ambiental d’altres solucions de recuperació.

Responsabilitats i seguiment del sòl contaminat

L’article 19 bis de la mateixa llei estableix que les persones causants d’una alteració del sòl i, a falta d’aquestes, per aquest ordre, les persones propietàries o posseïdores d’aquest, quan presenten a l’Agència de Residus de Catalunya la valoració detallada de risc a què es refereix l’article 4.3 del Decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, han de presentar un programa de control i seguiment periòdic del sòl, o dels vapors o de les aigües subterrànies, que permeti valorar l’evolució de les substàncies contaminants en el temps i l’espai. Aquest programa ha d’ésser aprovat per l’Agència de Residus de Catalunya en el termini de sis mesos a comptar de la presentació.

Els resultats dels controls periòdics fets en compliment dels programes a què es refereix l’apartat 1 s’han de presentar a l’Agència de Residus de Catalunya amb la periodicitat que s’hagi establert en la resolució d’aprovació. Quan l’evolució de l’alteració s’estimi tècnicament no favorable, l’Administració pot requerir l’aportació d’un pla de millora ambiental, que ha d’ésser aprovat per l’Agència de Residus de Catalunya en el termini de sis mesos a comptar de la presentació.

L’Agència de Residus de Catalunya ha de portar un registre administratiu dels sòls alterats en què es faci constar la informació ambiental relativa a l’emplaçament. Aquest registre és d’accés públic, en els termes que estableix la normativa vigent en matèria d’accés a la informació en matèria de medi ambient.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Què hem de saber sobre els drets de les persones consumidores que compren a “Amazon.es”?

La plataforma de vendes online “Amazon.es” cada cop ofereix més productes a més persones consumidores i s’ha transformat en un dels gegants de les vendes online.

Quines són les seves condicions de venda, pel que fa a l’atenció a les persones consumidores?

Si entreu al portat d’Internet de https://www.amazon.es  trobareu molt ben explicades les condicions legals de les vendes d’aquest portal de comerç electrònic, especialment en les pestanyes ubicades al final de la pàgina, sota els epígrafs “Condicions d’ús i venda” i “Àrea legal”.

A data 21 de maig de 2018, aquí teniu unes quantes observacions que us faig sobre les seves condicions contractuals.

Qui és Amazon?

Aquesta és la primera pregunta que ens hauríem de fer cada cop que entrem a qualsevol portal de compres online, perquè hem de poder conèixer a qui estem comprant, per tal de poder escollir les millors opcions, cas que la compra no hagi funcionat bé i haguem de presentar alguna reclamació de consum o judicial.

La Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico –LSICE-, en el seu article 1.1, regula el règim jurídic dels serveis de la societat de la informació i de la contractació per via electrònica, i estableix les obligacions dels prestadors de serveis, inclosos els que actuen com a mitjancers en la transmissió de continguts per les xarxes de telecomunicacions, les comunicacions comercials per via electrònica, la informació prèvia i posterior a la subscripció de contractes electrònics, les condicions relatives a la seva validesa i eficàcia i el règim sancionador aplicable als prestadors de serveis de la societat de la informació.

I pel que ara ens interessa, el seu article 10.1 ens diu que:

“el prestador de serveis de la societat de la informació estarà obligat a informar sempre, entre d’altres aspectes, del  seu nom o denominació social; la seva residència o domicili o, si no, la direcció d’un dels seus establiments permanents a Espanya; la seva adreça de correu electrònic i qualsevol altra dada que permeti establir amb ell una comunicació directa i efectiva”.

També ens ha d’informar  de les dades de la seva inscripció al Registre Mercantil en què, si s’escau, estiguin inscrits o d’aquell altre registre públic en què ho estiguin per a l’adquisició de personalitat jurídica o als sols efectes de publicitat.

El seu  número d’identificació fiscal que li correspongui, els codis de conducta als quals, si s’escau, estigui adherit i la manera de consultar-los electrònicament.

En definitiva, aquesta normativa obliga a facilitar a les persones consumidores que hi volen contractar, de quines són les seves dades identificatives, per poder procedir, en cas que hi hagi algun problema:

Veurem que aquestes dades, consten a les condicions legals i que aquesta és una empresa amb  responsabilitat limitada que té la seva raó social a Luxemburg, malgrat que també té una sucursal a Espanya.

Les empreses són Amazon EU S.A r.l. (Per a productes venuts per Amazon) i / o Amazon Services Europe S.A r.l. (Per a productes venuts per un tercer però gestionats per Amazon), tots dos amb domicili en 5 Rue Plaetis, L-2338 Luxemburg.

Per tant, ja tenim l’adreça de la seva raó social, el seu registre mercantil i el seu número d’identificació fiscal i ja sabem que aquesta seu està a l’espai europeu i que a més, té delegació a Espanya, que com veurem té la seva importància en el moment de poder veure quins serien els tribunals competents en casos de judici.

Quina normativa s’aplica i a quin tribunal s’ha d’anar, en cas de reclamacions?

Ja he comentat abans, que la seu social d’Amazon està a Luxemburg, malgrat que també hem vist que té una delegació a Espanya i està registrada al registre mercantil espanyol.

Si mirem la seva clàusula 14  de les “Condicions d’ús”, ens parla de la “Llei aplicable” i ens diu que les  presents condicions es regiran i interpretaran de conformitat amb les lleis del Gran Ducat de Luxemburg, excloent-se expressament l’aplicació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Contractes de Compravenda Internacional de Mercaderies.

A més a més hi ha un paràgraf dins de la clàusula on es diu que les dues parts acorden sotmetre els possibles litigis a la jurisdicció no exclusiva dels tribunals de districte de la ciutat de Luxemburg, pel que es poden presentar les demandes judicials,  com a persona consumidora, en relació amb aquestes condicions d’ús, tant a Luxemburg com en els tribunals de l’Estat Membre de residència a la Unió Europea.

De fet no es pot dir una altra cosa, perquè l’article 90.2 del  Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries –TRLGDCU-, estableix com a clàusula abusiva la previsió de pactes de submissió expressa a un jutge o tribunal diferent del que correspongui al domicili del consumidor i usuari, al lloc del compliment de l’obligació o aquell en què estigui situat el bé si aquest és immoble i el mateix article, en el seu apartat tercer, estableix com a clàusula abusiva la submissió del contracte a un dret estranger respecte al lloc on el consumidor i usuari emeti la declaració negocial o on l’empresari exerceixi l’activitat dirigida a la promoció de contractes de la mateixa o similar naturalesa.

La declaració negocial de la persona consumidora es fa des del seu dispositiu mòbil o des del seu ordinador, a un web que ofereix el servei a l’Estat Espanyol, amb llengua castellana i per tant, és com si la botiga estigués a casa nostra, que és el lloc on formalitzem el contracte i per tant és aplicable la llei espanyola i catalana i es pot presentar la demanda o la reclamació en els organismes administratius i judicials espanyols.

L’article 29 de la LSICE estableix que els contractes formalitzats per via electrònica en els quals intervingui com a part un consumidor es presumeixen formalitzats al lloc en el qual aquest tingui la seva residència habitual. Els contractes electrònics entre empresaris o professionals, si no hi ha pacte entre les parts, es presumeixen formalitzats al lloc on estigui establert el prestador de serveis.

A Amazon.es li és aplicable la LSICE, perquè en el seu article 2, aquesta llei estableix que la llei és aplicable als prestadors  de serveis  de la societat de la informació establerts a Espanya i als serveis prestats per ells.

S’entén que un prestador de serveis està establert a Espanya quan la seva residència o domicili social estiguin en territori espanyol, sempre que aquests coincideixin amb el lloc en el qual estigui efectivament centralitzada la gestió administrativa i la direcció dels seus negocis. En altre cas, cal atenir-se al lloc en el qual es realitzi la gestió o direcció.

Així mateix, aquesta Llei és aplicable als serveis de la societat de la informació que els prestadors residents o domiciliats en un altre Estat ofereixin a través d’un establiment permanent situat a Espanya. Es considera que un prestador opera mitjançant un establiment permanent situat en territori espanyol quan disposi en aquest territori, de forma continuada o habitual, d’instal·lacions o llocs de treball, en els quals realitzi tota o part de la seva activitat.

Als efectes que preveu aquest article, es presumeix que el prestador de serveis està establert a Espanya quan el prestador o alguna de les seves sucursals s’hagi inscrit al Registre mercantil o en un altre registre públic espanyol on sigui necessari inscriure’s per adquirir personalitat jurídica. 

Però malgrat no tingués sucursal a Espanya hem de recordar que la LSICE també s’aplica, d’acord amb el que estableix el seu article 3.1.d) quan els prestadors de serveis de la societat de la informació estan establerts en un altre Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu i quan el destinatari dels serveis radiqui a Espanya i els serveis afectin les obligacions nascudes dels contractes signats per persones físiques que tinguin la condició de consumidors. 

Per tant, ens trobem davant una previsió específica de protecció que beneficia només a les persones consumidores i que requereix que aquestes persones consumidores siguin destinatàries dels serveis de les empreses.

I si l’empresa no estigués en un altre Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu?

En aquest cas, la LSICE estableix que s’aplicarien els acords internacionals i si a més, el seu públic  destinatari dels seus serveis fos Espanya, també la LSICE (per exemple està en castellà i s’ofereix enviaments a Espanya).

D’acord amb l’article 22.4 de la  LOPJ, són competents els tribunals espanyols,  en matèria de contractes de consumidors, quan el comprador tingui el domicili a Espanya si es tracta d’una venda a terminis d’objectes mobles corporals o de préstecs destinats a finançar-ne l’adquisició; i en cas de qualsevol altre contracte de prestació de serveis o relatiu a béns mobles quan la celebració del contracte hagi estat precedida per una oferta personal o de publicitat realitzada a Espanya o el consumidor hagi dut a terme en territori espanyol els actes necessaris per a la celebració del contracte; en matèria d’assegurances, quan l’assegurat i l’assegurador tinguin el domicili a Espanya; i en els litigis relatius a l’explotació d’una sucursal, agència o establiment mercantil, quan aquest es trobi en territori espanyol.

Quina és l’activitat empresarial que porta a terme Amazon?

Doncs malgrat semblar una pregunta obvia, que es podria contestar dient “ven productes per internet”, en realitat no ho és tant.

Si mirem les seves condicions d’ús veiem que a la seva clàusula 12, referent a “El paper d’Amazon”, ens diu que Amazon el que fa és permetre a empreses alienes, per tal que puguin utilitzar el seu portal Amazon.es per vendre els seus productes.

Això vol dir que Amazon.es només és una plataforma teconològica que posa en contacte empreses amb persones consumidores, pel que  Amazon no és ni el comprador ni el venedor dels productes i per tant, el contracte de compra de qualsevol producte venut per un venedor extern, és  única i exclusivament entre la persona compradora i venedora  d’aquest producte.

Hi ha ocasions en que si que és Amazon qui ven els productes, però en moltes altres ocasions Amazon no forma part d’aquest contracte, no assumeix cap responsabilitat relacionada amb el mateix, ni actua com a representant del venedor. El venedor és responsable de la venda dels seus productes així com d’oferir assistència pel que fa a les reclamacions del comprador, o respecte a qualsevol assumpte relacionat amb aquest contracte entre el comprador i venedor.

Per tant, productes defectuosos, productes no conformes amb el contracte, factures incorrectes, devolucions, etc, són qüestions entre el venedor i la persona consumidora.

Ara bé, Amazon.es és una part molt interessada en que tot el procediment de compra  funcioni bé, perquè si sorgeixen problemes i les empreses alienes no o solucionen correctament, el portal Amazon.es començaria a patir un gran desprestigi i per aquest motiu, Amazon.es ofereix una garantia comercial extra, a la que la persona consumidora ja té legalment amb l’empresa que ha contractat.

L’article 20.1 de la LSICE estableix que les comunicacions comercials realitzades per via electrònica han de ser clarament identificables com a tals, i la persona física o jurídica en nom de la qual es realitzen també haurà de ser clarament identificable.

Per tant, Amazon.es ens ha d’informar sempre de l’empresa real que ens està venent els productes. Si és Amazon qui ven els productes, doncs és aquesta empresa qui respon de tot el procés de venda.

Podreu veure que al portal d’Amazon apareixen les especificacions de quina és realment l’empresa que ven el producte i hi ha un enllaç amb totes les seves dades i formes de contactar i reclamar. Moltes d’aquestes empreses estan ubicades fora de l’espai europeu.

La garantia addicional d’Amazon.es

Recordeu que hi ha una “garantia legal”, que regula els drets de les persones consumidores, a l’article 21 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries –TRLGDCU-. D’acord amb l’article 123 del TRLGDCU, aquesta garantia legal és de 2 anys.

Però a més, qualsevol empresa en pot oferir una altra, que es pot denominar “garantia comercial” o si fos el cas “garantia del fabricant”, que pot millorar el que estableixi la garantia legal, tal i com s’estableix a l’article 59 bis.1.j) i 125 del TRLGDCU.

En aquest cas, Amazon.es el que fa és, d’acord amb la seva clàusula número 2 de les “condicions de venda”, és oferir una “GARANTIA DE DEVOLUCIÓ VOLUNTÀRIA”.

D’acord amb aquesta garantia de devolució voluntària els productes venuts per Amazon EU SARL poden ser retornats dins dels 30 dies naturals des de la recepció dels mateixos, llevat que es tracti d’alguna de les excepcions prevista en que no es pot aplicar la devolució.

Per poder fer aquesta devolució els productes han d’estar en les mateixes condicions en que van ser rebuts i han de ser retornats utilitzant el centre de devolucions en línia de Amazon.es i en  aquests casos el cost de devolució és a càrrec de la persona consumidora.

Així doncs, malgrat que els productes tenen tots 2 anys de garantia legal, durant els 30 primers dies Amazon.es ofereix el canvi del producte, malgrat que s’han d’assumir les despeses de devolució del producte per part de les persones consumidores, quan en realitat la garantia legal és total i implicaria que no s’ha d’assumir cap cost per fer la devolució de producte defectuós.

El que fa Amazon.es es oferir aquest canvi de 30 dies, però si la persona consumidora es vol adreçar a l’empresa que realment ha venut el producte també pot fer-ho i en aquet cas no hauria d’assumir cap cost.

Passats els 30 dies, per la majoria dels productes caldrà utilitzar sempre aquest sistema, perquè Amazon.es només ajuda a la persona consumidora en la seva reclamació contra l’empresa que ha venut el producte, però no és Amazon.es qui n’és la responsable, perquè com hem dit, només actua com a plataforma comercial i no ven els productes.

Ara bé, nosaltres hem utilitzat la pàgina web d’Amazon.es, i no hem contactat amb l’empresa que ens ha enviat el producte, pel que la normativa espanyola és aplicable a totes les fases de la compra i no s’hauria de pagar la devolució el producte en cas que aquest fos defectuós.

El desistiment

A banda d’aquesta garantia comercial addicional d’Amazon.es, cal recordar que hi ha un dret de desistiment legal de 14 dies que es regula als article 102 i següents del TRLGDCU.

Tota persona consumidora té dret a desistir del contracte durant un període de 14 dies naturals sense indicar-ne el motiu.

Hi ha però uns productes que no es poden tornar, perquè ja podrien haver estat utilitzats per la persona consumidora, els preus puguin fluctuar molt, els que s’han encarregat a mida o personalitzats, els que poden caducar, els que van precintats i que no siguin aptes per ser retornats per raons de protecció de la salut o d’higiene i que hagin estat desprecintats després del lliurament. El subministrament de gravacions sonores o de vídeo precintades o de programes informàtics precintats que el consumidor i usuari hagi desprecintat després del lliurament. El subministrament de premsa diària, publicacions periòdiques o revistes, amb l’excepció dels contractes de subscripció per al subministrament d’aquestes publicacions…

Per començar a comptar els 14 dies cal agafar el dia que el consumidor i usuari o un tercer indicat per ell, diferent del transportista, adquireixi la possessió material dels béns sol·licitats, o bé: 1r. En cas de lliurament de múltiples béns encarregats pel consumidor i usuari a la mateixa comanda i lliurats per separat, del dia que aquest o un tercer indicat per ell, diferent del transportista, adquireixi la possessió material de l’últim dels béns. 2n. En cas de lliurament d’un bé compost per múltiples components o peces, del dia que el consumidor i usuari o un tercer indicat per ell, diferent del transportista, adquireixi la possessió material de l’últim component o peça. 3r. En cas de contractes per al lliurament periòdic de béns durant un termini determinat, del dia que el consumidor i usuari o un tercer indicat per ell, diferent del transportista, adquireixi la possessió material del primer d’aquests béns.

És molt important recordar que si l’empresari no ha facilitat al consumidor i usuari la informació sobre el dret de desistiment, el període de desistiment finalitza 12 mesos després de la data d’expiració del període de desistiment inicial. Si l’empresari ha facilitat al consumidor i usuari la informació en el termini de dotze mesos, el termini de desistiment expira al cap de 14 dies naturals de la data en què el consumidor i usuari rebi la informació.

Què passa si exercim el dret de desistiment?

Cal comunicar-ho a l’empresari i o bé pot utilitzar el model de formulari de desistiment o bé fer un altre tipus de declaració inequívoca en la qual assenyali la seva decisió de desistir del contracte.

L’empresari pot oferir al consumidor i usuari, l’opció d’emplenar i enviar electrònicament el model de formulari de desistiment, o qualsevol altra declaració inequívoca a través del lloc web de l’empresari. En aquests casos, l’empresari ha de comunicar sense demora al consumidor i usuari en un suport durador el justificant de recepció del desistiment esmentat.

La càrrega de la prova de l’exercici del dret de desistiment ha de recaure en el consumidor i usuari.

Obligacions i drets de l’empresari en cas de desistiment

Un cop fet el desistiment l’empresari ha de reemborsar tots els pagaments rebuts del consumidor i usuari, inclosos, si s’escau, els costos de lliurament, sense demores indegudes i, en tot cas, abans que hagin transcorregut 14 dies naturals des de la data en què hagi estat informat de la decisió de desistiment del contracte. L’empresari ha d’efectuar el reemborsament a què es refereix el primer paràgraf utilitzant el mateix mitjà de pagament emprat pel consumidor per a la transacció inicial, a menys que el consumidor hagi disposat expressament el contrari i sempre que el consumidor no incorri en cap despesa com a conseqüència del reemborsament.

Excepte en el cas que l’empresari s’hagi ofert a recollir ell mateix els béns, en els contractes de venda, l’empresari pot retenir el reemborsament fins que hagi rebut els béns, o fins que el consumidor i usuari hagi presentat una prova de la devolució dels béns, segons la condició que es compleixi primer.

La persona consumidora té un màxim de 14 dies naturals a partir de la data en què comuniqui la seva decisió de desistiment del contracte a l’empresari.

El consumidor i usuari només ha de suportar els costos directes de devolució dels béns, excepte si l’empresari ha acceptat assumir-los o no l’ha informat que li correspon assumir aquests costos.

A les condicions de venda, en la seva clàusula segona, Amazon.es informa que hi ha un “Enllaç extern al Centre de devolucions d’Amazon” amb qui es pot contactar o que es pot utilitzar ” Enllaç extern al formulari d’Amazon “. Si ho feu per mitjà del Centre de devolucions, Amazon us confirmarà la recepció de la sol·licitud.

La informació obligatòria sobre els productes a la venda

L’article 97 del TRLGDCU estableix la informació obligatòria precontractual dels contractes a distància i els contractes subscrits fora de l’establiment mercantil.

Aquest article ens diu que abans que el consumidor i usuari quedi vinculat per qualsevol contracte a distància o subscrit fora de l’establiment o qualsevol oferta corresponent, l’empresari li ha de facilitar de manera clara i comprensible la informació següent:

a) Les característiques principals dels béns o serveis, en la mesura adequada al suport utilitzat i als béns o serveis.
b) La identitat de l’empresari, inclòs el seu nom comercial.
c) L’adreça completa de l’establiment de l’empresari i el seu número de telèfon, número de fax i adreça de correu electrònic, quan escaigui, per tal que el consumidor i usuari es pugui posar en contacte i comunicar amb ell de manera ràpida i eficaç, així com, quan escaigui, l’adreça completa i la identitat de l’empresari per compte del qual actua.
d) Si és diferent de l’adreça facilitada de conformitat amb la lletra c), l’adreça completa de la seu de l’empresari i, quan escaigui, la de l’empresari per compte del qual actua, a la qual el consumidor i usuari pot adreçar les seves reclamacions.
e) El preu total dels béns o serveis, inclosos els impostos i les taxes, o, si el preu no es pot calcular raonablement per endavant per la naturalesa dels béns o dels serveis, la manera com es determina el preu, així com, quan escaigui, totes les despeses addicionals de transport, lliurament o postals i qualsevol altra despesa o, si aquestes despeses no es poden calcular raonablement per endavant, el fet que pot ser necessari abonar les despeses addicionals esmentades. En el cas d’un contracte de durada indeterminada o d’un contracte que inclogui una subscripció, el preu ha d’incloure el total dels costos per període de facturació. Quan aquests contractes es cobrin d’acord amb una tarifa fixa, el preu total també ha de significar el total dels costos mensuals. Quan no sigui possible calcular raonablement per endavant el cost total, s’ha d’indicar la manera com es determina el preu.
f) El cost de la utilització de la tècnica de comunicació a distància per a la formalització del contracte, en cas que aquest cost es calculi sobre una base diferent de la tarifa bàsica.
g) Els procediments de pagament, lliurament i execució, la data en què l’empresari es compromet a lliurar els béns o a executar la prestació dels serveis, així com, quan escaigui, el sistema de tractament de les reclamacions de l’empresari.
h) La llengua o les llengües en les quals es pot formalitzar el contracte, quan aquesta no sigui la llengua en la qual se li ha ofert la informació prèvia a la contractació.
i) Quan hi hagi un dret de desistiment, les condicions, el termini i els procediments per exercir aquest dret, així com el model de formulari de desistiment.
j) Quan escaigui, la indicació que el consumidor i usuari ha d’assumir el cost de la devolució dels béns en cas de desistiment i, per als contractes a distància, quan els béns, per la seva naturalesa, no es puguin tornar normalment per correu, el cost de la devolució d’aquests.
k) En cas que el consumidor i usuari exerceixi el dret de desistiment després de la presentació d’una sol·licitud d’acord amb l’article 98.8 o amb l’article 99.3, la informació que en aquest cas el consumidor i usuari ha d’abonar a l’empresari unes despeses raonables de conformitat amb l’article 108.3.
l) Quan d’acord amb l’article 103 no sigui procedent el dret de desistiment, la indicació que al consumidor i usuari no l’assisteix, o les circumstàncies en què el perdrà quan li correspongui. m) Un recordatori de l’existència d’una garantia legal de conformitat per als béns.
n) Quan escaigui, l’existència d’assistència postvenda al consumidor i usuari, serveis postvenda i garanties comercials, així com les seves condicions.
o) L’existència de codis de conducta pertinents i la manera d’aconseguir-ne exemplars, si s’escau. A aquest efecte, s’entén per codi de conducta l’acord o el conjunt de normes no imposades per disposicions legals, reglamentàries o administratives, en què es defineix el comportament dels empresaris que es comprometen a complir el codi en relació amb una o més pràctiques comercials o sectors econòmics.
p) La durada del contracte, quan escaigui, o, si el contracte és de durada indeterminada o es prolonga de manera automàtica, les condicions de resolució.
q) Quan escaigui, la durada mínima de les obligacions del consumidor i usuari derivades del contracte.
r) Quan escaigui, l’existència i les condicions dels dipòsits o altres garanties financeres que el consumidor i usuari hagi de pagar o aportar a sol·licitud de l’empresari.
s) Quan escaigui, la funcionalitat dels continguts digitals, incloses les mesures tècniques de protecció aplicables.
t) Quan escaigui, qualsevol interoperabilitat rellevant del contingut digital amb els aparells i programes coneguts per l’empresari o que calgui esperar raonablement que aquest pugui conèixer.
u) Quan escaigui, la possibilitat de recórrer a un mecanisme extrajudicial de reclamació i rescabalament al qual estigui subjecte l’empresari i els mètodes per tenir-hi accés.

Dit això queda clar que abans de contractar la persona consumidora ha de disposar de tota la informació necessària per poder contractar de forma conscient.

Ara bé, m’ha cridat l’atenció que la clàusula quarta de les “Condicions de venda” d’Amazon.es, “ Informació del producte”,  estableix que a excepció dels casos en que s’indiqui expressament, Amazon no és el fabricant dels productes venuts en el seu  lloc web i per aquest motiu, ens informen que s’esforcen per tal que la informació que surt al seu lloc web sigui correcta, però ADVERTEIXEN que de vegades l’embalatge i els materials dels productes poden contenir informació addicional o diferent de la que apareix en el seu lloc web, pel que es recomana a la persona consumidora que no prengui la seva decisió només a partir d’aquesta informació, sinó que llegeixi detingudament l’etiquetatge, les advertències i instruccions que acompanyen al producte.

En tot cas, cal recordar que la informació és vinculant i per tant si hem comprat en base a una informació que surt al portal aquest vincula a l’empresa i podem exigir les característiques dels productes que s’han anunciat sense haver de fer una investigació prèvia a càrrec de les persones consumidores, ja que és l’empres la que ha d’informar correctament.

L’article 61.2 del TRLGDCU estableix que  el contingut de l’oferta, promoció o publicitat, les prestacions pròpies de cada bé o servei, les condicions jurídiques o econòmiques i garanties ofertes són exigibles pels consumidors i usuaris, tot i que no figurin expressament en el contracte formalitzat o en el document o comprovant rebut, i s’han de tenir en compte en la determinació del principi de conformitat amb el contracte.

El contracte

Recordem que l’article 98 del TRLGDCU estableix que en els contractes a distància, l’empresari ha de facilitar al consumidor i usuari, en la llengua utilitzada en la proposta de contractació o bé en la llengua escollida per a la contractació, i, almenys, en castellà, la informació exigida a l’article 97 que hem comentat abans.

Si un contracte a distància que s’ha de subscriure per mitjans electrònics implica obligacions de pagament per al consumidor i usuari, l’empresari l’ha d’assabentar d’una manera clara i destacada, i justament abans que efectuï la comanda, de la informació que hem comentat.

L’empresari ha de vetllar perquè el consumidor i usuari, quan efectuï la comanda, confirmi expressament que és conscient que aquesta implica una obligació de pagament. Si la realització d’una comanda es fa activant un botó o una funció similar, el botó o la funció similar s’han d’etiquetar, de manera que sigui fàcilment llegible, únicament amb l’expressió «comanda amb obligació de pagament» o una formulació anàloga no ambigua que indiqui que la realització de la comanda implica l’obligació de pagar a l’empresari. En cas contrari, el consumidor i usuari no queda obligat pel contracte o comanda.

L’empresari ha de facilitar al consumidor i usuari la confirmació del contracte subscrit en un suport durador i en un termini raonable després de la formalització del contracte a distància, al més tard en el moment de lliurament dels béns o abans de l’inici de l’execució del servei.

Qui està contractant el servei?

L’article 97.9 del TRLGDCU estableix que  l’empresari ha d’adoptar les mesures adequades i eficaces que li permetin identificar inequívocament el consumidor i usuari amb el qual subscriu el contracte.

Això intenta evitar la contractació amb suplantació d’identitat.

El compte Amazon intenta garantir precisament això i podem buscar la informació a la clàusula número 7 de les condicions d’ús.

Aquí ens adverteixen de l’obligació de mantenir la confidencialitat de les dades i les contrasenyes, així com de restringir l’accés al nostre ordinador i als nostres dispositius i ens avisa que hem de prendre les mesures necessàries per garantir la seguretat.

Ens informen que les dades que subministrem han de ser correctes i complertes, i ens avisa també que no es pot utilitzar cap servei d’Amazon de forma fraudulenta, ni a efectes de la comissió de cap delicte o una altra activitat il·lícita de cap altre tipus o que pugui crear prejudicis a terceres persones.

Així doncs, al principi cal subministrar dades personals a Amazon.es, com el nostre nom, una adreça de correu electrònic, etc.

No és necessari, en la majoria de casos, que els contractes es signin mitjançant signatura electrònica, però d’acord amb l’article 24 de la LSICE la prova de la celebració d’un contracte per via electrònica i la de les obligacions que tenen el seu origen en aquest contracte estan subjectes a les  regles generals de l’ordenament jurídic i en tot cas, el suport electrònic en què consti un contracte celebrat per via electrònica serà admissible en judici com a prova documental.

En ocasions algunes empreses de comerç electrònic utilitzen  a terceres empreses que actuen com a testimonis de la contractació, tal i com estableix l’article 25 de la LSICE. Aquestes empreses contacten amb ambdues parts i arxiven les declaracions de voluntat que integren els contractes electrònics i que consigni la data i l’hora en què les comunicacions han tingut lloc. Aquest  tercer ha d’arxivar en suport informàtic les declaracions que tinguin lloc per via telemàtica entre les parts pel temps estipulat i mai per un temps menor de 5 anys.

Codis de conducta per solucionar conflictes

L’article 18 de la LSICE estableix que les empreses es poden adherir a uns codis de conducta voluntaris que poden establir sistemes de resolució extrajudicials de conflictes i haurien de ser accessibles per via electrònica.

Ja hem vist que l’article 97 del TRLGDCU estableix que en el cas que l’empresa s’hagi adherit a un d’aquests codis, n’ha d’informar a les persones consumidores.

No he sabut trobar que Amazon.es estigui subscrita a cap Codi de conducta pel que fa a la solució extrajudicial de conflictes, com ara l’arbitratge.

El Real Decreto 1163/2005, de 30 de septiembre, por el que se regula el distintivo público de confianza en los servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico, así como los requisitos y el procedimiento de concesión, regula aquests distintius de confiança.

Formes de pagament i us fraudulent de les targetes de crèdit

Amazon.es ofereix una gran quantitat de sistemes de pagament. Accepta totes les targetes i també es pot fer servir una targeta virtual o una targeta prepagament,  també es poden  utilitzar Codis de recàrrega i Xecs regal per pagar la comanda.

Això vol dir que podem anar a llocs físics, propers al nostra domicili i pagar en metàl·lic i posteriorment comprar amb aquests codis. Les recargues poden ser de 10 €, 25 € i 50 € i són vàlides durant 10 anys a partir de la data d’emissió, i es poden acumular i utilitzar en diverses vegades.

Ara bé no es poden utilitzar:

  • PayPal
  • Xecs o girs postals
  • Pagaments en efectiu en qualsevol divisa
  • Pagarés
  • Domiciliacions bancàries
  • Pagaments contra reemborsament
  • Transferències bancàries

Si es produeix un ús fraudulent de la nostra targeta de crèdit, recordeu que l’article 112 del TRLGDCU estableix que  en el pagament del contracte a distància mitjançant targeta, quan l’import d’una compra o d’un servei hagi estat carregat de manera fraudulenta o indeguda utilitzant el número d’una targeta de pagament, el consumidor i usuari titular d’aquesta pot exigir la anul·lació immediata del càrrec.

En aquest cas, les corresponents anotacions de deute i reemborsament en els comptes de l’empresari i del consumidor i usuari titular de la targeta s’han d’efectuar al més aviat possible.

S’ha de vigilar també, perquès si hem fet realment la compra i l’exigència de devolució no és conseqüència d’haver-se exercit el dret de desistiment o de resolució, aquell queda obligat davant de l’empresari al rescabalament dels danys i perjudicis ocasionats com a conseqüència de l’anul·lació esmentada, pel que si hem comprat hem de pagar, no podem retrocedir el pagament amb la targeta de crèdit.

La Ley 16/2009, de 13 de noviembre, de servicios de pago –LSP-, estableix en els seus articles 29 a 34 que si tenim coneixement d’un pagament fet incorrectament ho hem de comunicar  sense tardança injustificada al nostre proveïdor de serveis de pagament (Banc o financera…), a fi de poder obtenir la rectificació d’aquest.

Com a persones consumidores tenim un termini màxim de 13 mesos per fer-ho a no ser que el proveïdor de serveis de pagament en ho hagi comunicat abans.

Li correspon  al prestador de serveis demostrar que el pagament és correcta i el registre per part del proveïdor de serveis de la utilització de l’instrument de pagament no és suficient, necessàriament, per demostrar que l’ordenant va autoritzar l’operació de pagament, ni que aquest va actuar de manera fraudulenta o va incomplir deliberadament o per negligència greu una o diverses de les seves obligacions.

El proveïdor de serveis de pagament ens ha de tornar immediatament l’import de l’operació no autoritzada i, si s’escau, restablir en el compte de pagament en què s’hagi degut l’import esmentat l’estat que hauria existit si no s’hagués efectuat l’operació de pagament no autoritzada.

Si l’ús fraudulent fos conseqüència de la utilització d’un instrument de pagament extraviat o sostret, la persona consumidora  ha de suportar, fins a un màxim de 150 euros, les pèrdues derivades d’operacions de pagament no autoritzades resultants.

Podeu trobar més informació sobre aquestes qüestions als següents articles:

Els drets de les persones consumidores en la compra de productes i serveis a Internet

A qui li estem comprant un producte quan ho fem online?

La plataforma de resolució de litigis en línia per solucionar les reclamacions de consum a la Unió Europea per les compres realitzades online.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  a l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Les indemnitzacions per mala qualitat dels serveis de telefonia i Internet i la seva facturació

Les indemnitzacions a les quals tenim dret, en els casos de mala prestació dels serveis telefònics  d’Internet, es regulen al Reial decret 899/2009, de 22 de maig, pel qual s’aprova la carta de drets de l’usuari dels serveis de comunicacions electròniques, concretament en els seus articles 15 a 20.

Què passa quan tenim una interrupció del servei de telefonia fixa?

Doncs aquesta norma estableix que quan, durant un període de facturació, un abonat pateixi interrupcions temporals del servei telefònic disponible al públic, l’operador l’ha d’indemnitzar amb una quantitat que ha de ser, almenys, igual a la més gran de les dues següents:

a) La mitjana de l’import facturat per tots els serveis interromputs durant els tres mesos anteriors a la interrupció, prorratejada pel temps que hagi durat la interrupció. En cas d’una antiguitat inferior a tres mesos, es considera l’import de la factura mitjana en les mensualitats completes efectuades o la que s’hagi obtingut en una mensualitat estimada de forma proporcional al període de consum efectiu realitzat.
b) Cinc vegades la quota mensual d’abonament o equivalent vigent en el moment de la interrupció, prorratejada pel temps que hagi durat aquesta.

L’operador està obligat a indemnitzar automàticament l’abonat, en la factura corresponent al període immediat al considerat, quan la interrupció del servei suposi el dret a una indemnització per import superior a 1 euro.

A la factura s’hi ha de fer constar la data, la durada i el càlcul de la quantia de la indemnització que correspon a l’abonat.

En el cas d’abonats subjectes a modalitats prepagament, l’ajust corresponent en el saldo s’ha de fer en un termini no superior al de la resta d’abonats.

En interrupcions per causes de força major, l’operador s’ha de limitar a compensar automàticament l’abonat amb la devolució de l’import de la quota d’abonament i d’altres independents del tràfic, prorratejat pel temps que hagi durat la interrupció.

Aquestes indemnitzacions no s’apliquen quan la interrupció temporal estigui motivada per alguna de les causes següents:

a) Incompliment greu pels abonats de les condicions contractuals, en especial en cas de frau o mora en el pagament que dóna lloc a l’aplicació de la suspensió temporal i interrupció dels articles 19 i 20, respectivament. En tot cas, la suspensió temporal o interrupció únicament afecta el servei en el qual s’hagi produït el frau o mora en el pagament.
b) Pels danys produïts a la xarxa a causa de la connexió per l’abonat d’equips terminals que no hagin avaluat la conformitat, d’acord amb la normativa vigent.
c) Incompliment del codi de conducta per part d’un usuari que presti serveis de tarifació addicional, quan la titularitat del contracte d’abonament correspongui a aquest últim.

Què passa quan tenim una interrupció del servei d’Internet?

Doncs, d’acord amb l’article 16 d’aquesta norma, quan, durant un període de facturació, un abonat pateixi interrupcions temporals del servei d’accés a Internet, l’operador ha de compensar l’abonat amb la devolució de l’import de la quota d’abonament i altres quotes fixes, prorratejades pel temps que hagi durat la interrupció.

A aquests efectes, l’operador està obligat a indemnitzar automàticament l’abonat, en la factura corresponent al període immediat al considerat, quan la interrupció del servei s’hagi produït de forma contínua o discontínua i sigui superior a sis hores en horari de 8 a 22.

A la factura s’hi ha de fer constar la data, la durada i el càlcul de la quantia de la compensació que correspon a l’abonat.

Això no s’aplica quan ens trobem davant les causes següents:

a) Incompliment greu pels abonats de les condicions contractuals.
b) Danys produïts a la xarxa a causa de la connexió per l’abonat d’equips terminals que no hagin avaluat la conformitat, d’acord amb la normativa vigent.

Ens podem trobar que la facturació no distingeixi entre el que paguem per les trucades de veu i el consum de dades. Com podem calcular en aquests casos la indemnització?

Per determinar-ne la quantia, quan un operador inclogui a la seva oferta la possibilitat de contractar conjuntament serveis de telefonia i altres serveis com el d’accés a Internet, pot indicar a l’oferta la part del preu que correspon a cada servei. Si no ho fa, es considera que el preu de cada un és el proporcional al de la seva contractació per separat. Si l’operador no comercialitza els serveis per separat, es considera que el preu corresponent al servei d’accés a Internet és el 50 per cent del preu total.

Què passa quan tenim una interrupció del servei de telefonia i d’Internet mòbil?

Doncs en ocasions, ens podem trobar ubicats en zones geogràfiques on les infraestructures de telecomunicacions no funcionin correctament. en aquestes situacions, l’operadora pot detectar la nostra ubicació en aquella zona i per tant, pot saber que estem afectats per aquesta manca de servei.

S’entén que una interrupció del servei en una zona afecta un abonat quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

a) L’operador coneix a través dels seus sistemes d’informació que l’abonat es trobava a la zona afectada en el moment de la interrupció.
b) La interrupció afecta l’àrea on hi ha el domicili que figura en el contracte i l’operador, a través dels seus sistemes d’informació, no el pot situar en una altra zona durant el període de la interrupció.
c) L’abonat comunica a l’operador, mitjançant declaració responsable, en el termini de 10 dies comptats a partir del restabliment del servei, que ha estat a la zona afectada per la interrupció en el moment de produir-se i aquesta afirmació no resulta contradictòria amb l’obtinguda dels sistemes d’informació de l’operador, circumstància aquesta última que l’operador ha de comunicar degudament a l’abonat. En tot cas, la informació a què fan referència els supòsits anteriors no pot implicar el tractament de dades de localització.

Ja veieu que en aquests casos s’ha de comprovar on estàvem en el moment de la manca de servei.

La Responsabilitat per danys

A banda de les indemnitzacions establertes de forma objectiva per aquesta normativa, les operadores de telefonia i internet tenen altres responsabilitats afegides i que es poden sol·licitar de forma independent en la via judicial civil, mercantil o la via extrajudicial de l’arbitratge de consum.

En aquest sentit, l’article 18 de la norma estableix que els  operadors responen pels danys causats als usuaris finals conforme al que preveu la legislació civil o mercantil i, si s’escau, el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre.

Com ens facturen els serveis si hi ha una suspensió del servei per impagament  o per sol·licitud de la persona consumidora ?

Suposem que una persona consumidora provoca un retard en el pagament del servei telefònic des d’una ubicació fixa. En aquest supòsit de suspensió temporal del servei telefònic s’ha de mantenir per a totes les trucades entrants, excepte les de cobrament a destinació, i les trucades sortints d’urgències.

El retard en el pagament del servei telefònic per un període superior a tres mesos o la suspensió temporal, dues vegades, del contracte per mora en el pagament dels serveis corresponents dóna dret a l’operador, amb l’avís previ a l’abonat, a la interrupció definitiva del servei i a la corresponent resolució del contracte.

Suposem també què és la persona abonada la que sol·licita  gratuïtament a  l’operador del servei la suspensió temporal d’aquest per un període determinat que no pot ser inferior a un mes ni superior a tres mesos. El període no pot excedir, en cap cas, els 90 dies per any natural. En aquest cas de suspensió, s’ha de deduir de la quota d’abonament la meitat de l’import proporcional corresponent al temps al qual afecti.

La qualitat en la prestació dels serveis de comunicacions

L’article 10 de l’Orden IET/1090/2014, de 16 de junio, por la que se regulan las condiciones relativas a la calidad de servicio en la prestación de los servicios de comunicaciones electrónicas estableix els paràmetres de qualitat de servei que s’han d’incloure en els contractes formalitzats amb les persones consumidores, tal i com s’estableix a l’article 8 de la “Carta dels drets de l’usuari dels serveis de comunicacions electròniques”, aprovada mitjançant el Reial Decret 899/2009, de 22 de maig.

D’acord amb aquests paràmetres de qualitat, pactats en els contractes, podem saber els nivells individuals que l’operador es compromet a oferir i els supòsits en què el seu incompliment doni dret a exigir una indemnització, així com el seu mètode de càlcul .

Aquest compromís s’ha de fixar, almenys, pel que fa als paràmetres «temps de subministrament de la connexió inicial» i «temps d’interrupció del servei».

El temps de subministrament de la connexió inicial

El temps de subministrament de la connexió inicial es defineix com el temps transcorregut des de la primera comunicació usuari-operador, per la qual s’accepta la sol·licitud de connexió a la xarxa des d’una ubicació fixa de l’usuari, per part de l’operador, fins al moment en què l’usuari tingui disponible el servei.

El valor de compromís de qualitat relatiu al temps de connexió inicial, als efectes de determinar les compensacions que corresponguin, s’ha d’expressar en un nombre enter de dies naturals.

El temps d’interrupció del servei

El temps d’interrupció del servei es defineix com la suma de temps transcorreguts, al llarg d’un període d’observació, des de l’instant en què s’ha produït el trencament o inutilització per degradació del servei o element del servei fins al moment en què s’ha restablert al seu normal funcionament.

L’instant d’inici del període serà el primer dels dos successos següents:

a) El de notificació per l’abonat de l’avís d’avaria al punt de contacte de l’operador, o
b) El de registre per l’operador de la incidència causant de la interrupció total o parcial del servei.

Addicionalment, per als serveis mòbils s’entén que una interrupció del servei en una zona afecta un abonat, quan es doni alguna de les següents circumstàncies:

a) L’operador coneix a través dels seus sistemes d’informació que aquest abonat es trobava a la zona afectada en el moment de la interrupció.
b) La interrupció afecta l’àrea on es troba el domicili que figura en el contracte i l’operador, a través dels seus sistemes d’informació, no pot situar en una altra zona durant el període de la interrupció.
c) L’abonat comunica a l’operador, mitjançant declaració responsable, en el termini de 10 dies comptats a partir del restabliment del servei, que ha estat en una àrea afectada per la interrupció en el moment de produir-se i aquesta afirmació no resulta contradictòria amb l’obtinguda dels sistemes d’informació de l’operador, circumstància aquesta última que serà degudament comunicada per l’operador a l’abonat.

El valor del compromís de qualitat relatiu al temps d’interrupció del servei, a efectes de determinar les compensacions que corresponguin, s’ha d’expressar en un nombre sencer d’hores naturals acumulades al llarg d’un període d’observació coincident amb el període de facturació o amb un mes natural per al cas dels abonats subjectes a modalitats prepagament.

En tot cas, la informació a la qual fan referència els supòsits anteriors, no pot implicar el tractament de les dades de localització.

Indemnització en cas d’incompliment

L’article 11 de l’Orden IET/1090/2014, de 16 de junio, por la que se regulan las condiciones relativas a la calidad de servicio en la prestación de los servicios de comunicaciones electrónicas estableix que en els contractes que els operadors subscriguin amb els usuaris finals de serveis de comunicacions electròniques, s’haurà d’especificar el mètode de càlcul de les indemnitzacions associades a l’incompliment dels compromisos de qualitat amb el nivell de detall suficient que permeti el càlcul de la quantia per part de l’usuari.

Per al paràmetre «temps d’interrupció del servei», aquesta indemnització s’acumularà a la derivada de l’aplicació dels articles 15 i 16 de la “Carta de drets de l’usuari de comunicacions electròniques” que hem comentat abans.

Els operadors han d’especificar, en els contractes amb els usuaris, si les indemnitzacions es realitzaran de forma automàtica o si es necessitarà que hi hagi algun tipus de petició, i en aquest cas s’especificaran, en termes raonables, el seu contingut i termini de presentació, així com el moment i manera de fer efectiva la indemnització.

En cas de ser necessària una petició prèvia, aquesta es presentarà a través del departament o servei d’atenció al client al qual es refereix l’article 26 de la Carta de drets, amb les garanties que s’hi estableixen.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

L’abonament social a les tarifes del servei bàsic de telefonia i els aspectes obligatoris relacionats amb l’accessibilitat per a persones amb diversitat funcional

El servei universal del servei telefònic i la seva funció social

Per moltes persones el telèfon és un element bàsic de la seva vida i no m’estic referint al fet que moltes persones ens hàgim acostumat a consumir serveis telefònics i de dades d’internet per comunicar-nos a les xarxes socials, amb el wassap, o que puguem jugar a totes hores amb els videojocs que ens podem descarregar fàcilment amb els telèfons intel·ligents…

No, al que em refereixo és al servei bàsic que el telèfon ofereix a les persones malaltes, que han de poder trucar al metge quan ho necessitin, persones dependents que necessiten el seu “ teleassistència” o persones   que viuen soles i que necessiten  poder contactar en qualsevol moment amb algú de la seva família.

En aquests casos, no estem davant de serveis de telefonia vinculats al oci sinó davant de serveis essencials que considerem bàsics com a societat del benestar i que no podem permetre que hi hagi persones que per les seves circumstàncies personals no hi pugui accedir.

Per altra banda, hi ha persones amb diversitat funcional que també necessiten que els serveis de telefonia els puguin ajudar en el seu dia  a dia i per això, les persones invidents que no poden consultar els números telefònics a les guies, han de tenir certes compensacions quan truquen als números telefònics d’atenció comercial, demanant la informació d’un número d’un abonat o abonada per poder-los trucar. Aquests números comercials cobren pel servei que ens donen, però no és lògic que cobrin a qui no té cap altra possibilitat per trucar, que consultar-los obligatòriament.

I que passa amb les persones sordes que han de comunicar-se amb videotrucades perquè s’han d’expressar amb el llenguatge dels signes. Són serveis que en circumstàncies normals serien més cars que les trucades de veu tradicionals.

En definitiva, els serveis de telefonia han de poder garantir un accés a totes les persones, amb independència de les seves circumstàncies personals, de forma igualitària i per aquest motiu, les normatives de consum regulen les proteccions que han d’atendre aquestes circumstàncies especials, en considerar-se col·lectius de persones consumidores especialment protegides.

El servei universal i els col·lectius de persones consumidores especialment protegides

En un altre article d’aquest bloc ja vaig parlar dels drets de les persones usuàries dels serveis de telefonia i en concret, vaig comentar que l’article 4 del Reial Decret 899/2009, de 22 de maig, pel qual s’aprova la carta de drets de l’usuari dels serveis de comunicacions electròniques –RDCDUSCE- establia com a obligació, la prestació del servei universal, que entre d’altres ha de garantir que totes les persones usuàries  puguin   obtenir una connexió a la xarxa telefònica pública des d’una ubicació fixa i   accedir a la prestació del servei telefònic disponible al públic, sempre que   les seves sol·licituds es considerin raonables.

La connexió ha d’oferir la   possibilitat d’establir comunicacions de dades a una velocitat suficient per   accedir de forma funcional a Internet.

Actualment, aquesta connexió mínima s’ha establert de tal manera que l’usuari pot sol·licitar i obtenir de l’operador designat, una línia de connexió a la xarxa amb servei telefònic, amb servei d’accés a Internet de banda ampla a 1 Mbps, o amb tots dos serveis.

També pot obtenir la prestació del servei d’accés a Internet de banda ampla a 1 Mbps sobre una línia existent.

Així doncs, aquest servei mínim ha de poder gaudir dels serveis de veu i dades a uns preus mínims i accessibles.

Els preus fixats pels serveis universals són els següents (Informació publicada al següent portal oficial http://www.minetad.gob.es/telecomunicaciones/es-ES/Servicios/InformeUniversal/Paginas/ConexServTelefyBA.aspx ).

Es poden actualitzar les tarifes al següent enllaç extern: http://www.movistar.es/tarifas

Els preus màxims de la quota d’alta i de la quota mensual que podrà aplicar Telefónica (Movistar) segons les prestacions sol·licitades i sense incloure impostos, a 1 de gener de 2017, són:

Línia + servei telefònic (línia individual): Quota d’alta de 83,53 € i quota mensual de 14,379 €.
Banda ampla a 1Mbps sobre línia existent: Quota d’alta de 0 € i quota mensual de 19,90 €.
Línia + Banda ampla a 1Mbps (sense servei telefònic): Quota d’alta de 66 € i quota mensual de 29,90 €.
Línia + servei telefònic + Banda ampla a 1Mbps: Quota d’alta 83,53 € i quota mensual de 34,279 € (14,379 + 19,900).
La quota mensual del servei d’accés a Internet de banda ampla inclou la transmissió de dades a 1 Mbps / 256Kbps amb un límit de descàrrega de 5 Gbytes (superat el límit, la velocitat es redueix a 128 Kbps / 64Kbps).
La quota mensual del servei telefònic inclou la recepció de trucades i totes les altres facilitats associades a aquest servei, a excepció de les trucades realitzades a números no gratuïts, les tarifes màximes a 1 de gener de 2017 i sense incloure impostos, són:
Metropolitana o provincial: Establiment de 0,1544 € i preu per minut de 0,0154 €.
Interprovincial: Establiment de 0,15 € 44 i preu per minut de 0,0741 €.
A mòbils nacionals: Establiment de 0,1595 € i preu per minut de 0,155 € en horari normal (1) i 0,1029 € en horari reduït (2).
(1) Horari tarifa normal: LV (8 a 22 h.), Dissabtes (8 a 14 h.)
(2) Horari tarifa reduïda: La resta.

L’abonament social

Hi ha però una bonificació de les tarifes dirigida especialment a les persones grans.

Podem trobar tota la informació al següent enllaç: https://atencionalcliente.movistar.es/pregunta-frecuente/abono-social/

MOVISTAR ofereix  una tarifa destinada a persones jubilades i pensionistes, que consisteix en una reducció del 70% de la quota d’alta de la línia telefònica fixa individual i del 95% de la quota mensual de la mateixa.

Per poder gaudir d’aquesta tarifa cal:

  • Ser jubilat o pensionista.
  • Que la renda familiar no superi els 9.023,50 euros de conformitat amb l’últim Certificat d’IRPF disponible en el moment de la sol·licitud de l’Abonament Social.

Com es pot sol·licitar?

  • Mitjançant Fax, al número 901 50 37 00.
  • Mitjançant carta, l’apartat de correus: 423 Codi Postal: 48080- Bilbao.
  • O per correu electrònic a l’adreça: abonosocial@telefonica.com

Cal indicar les següents dades:

  • Nom i cognoms del titular. Si el titular de la línia fos el cònjuge del sol·licitant, incloure també el seu nom, cognoms i DNI.
  • DNI.
  • Número de telèfon per al qual sol·licita l’Abonament Social.
  • Documentació justificativa de la situació familiar

Cal tenir en compte que:

L’Abonament Social és incompatible amb qualsevol producte que inclogui de forma empaquetada la quota de línia individual, entre d’altres: Movistar Fusió +, Línies amb trucades (Línia Tarifa Plana, Planazo a Fixos i Mòbils, Contracte Bàsic, …).

Persones consumidores amb diversitat funcional

Un altre dels serveis que estan inclosos en el servei universal són els que han de garantir que els usuaris finals amb  diversitat funcional tinguin accés al servei telefònic disponible al públic des d’una   ubicació fixa en condicions equiparables a les que s’ofereixen a la resta d’usuaris   finals i que  les persones amb necessitats   socials especials disposin d’opcions o paquets de tarifes que difereixin de   les aplicades en condicions normals d’explotació comercial i que els permetin   tenir accés al servei telefònic disponible al públic des d’una ubicació fixa   i fer-ne ús.

L’operador designat ha de garantir l’existència d’una oferta suficient i tecnològicament actualitzada de terminals especials, adaptats als diferents tipus de discapacitats, i fer una difusió suficient de la mateixa.

Podem trobar més informació al següent enllaç: http://www.movistar.es/particulares/accesibilidad/

Problemes de visió

Les persones usuàries invidents o amb greus dificultats visuals han de gaudir de:

  • Una franquícia de 10 trucades mensuals al servei de consulta telefònica sobre números d’abonat 11822. Movistar ofereix doncs la franquícia d’oferir les 10 primeres trucades gratis al mes al seu servei 11822 pels clients que tenen registrats en les seves bases de dades. Per tant, no cal contractació expressa, però si comunicar a Movistar aquesta circumstància.
  • Les factures i la publicitat i informació subministrada als altres abonats del servei telefònic fix sobre les condicions de prestació del servei, en llenguatge Braille o en lletres grans, de forma gratuïta.
  • La guia telefònica universal accessible i gratuïta per a consultes a través d’Internet
  • Les cabines telefòniques han d’incorporar  progressivament un major nombre de facilitats per a millorar les condicions d’accessibilitat, com ara: una plataforma vocal d’ajudes dinàmiques dirigides a facilitar el l’ús del terminal, una indicació auditiva de crèdit mínim insuficient en el moment de realitzar trucades telefòniques, així com un major contrast a la pantalla del nou frontal.

Problemes d’audició i/o fonació

Els usuaris sords o amb greus dificultats auditives han de disposar de:

  • Un pla especial de preus per a les trucades que es realitzin des de qualsevol punt del territori nacional al Centre d’intermediació telefònica per a persones sordes (preu igual al d’una trucada metropolitana).
  • Cabines amb facilitats per millorar la seva accessibilitat, com ara la dotació de càpsula magnètica amb acoblament inductiu per audiòfons, la facilitat d’amplificació del volum i l’adaptació dels cartells informatius de manera que incloguin els pictogrames adequats indicant aquestes facilitats.

Sobre el “Centre d’intermediació telefònica per a persones sordes”

Podeu trobar més informació al següent enllaç extern del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

El Centre d’Intermediació és un servei promogut per la Direcció General de Polítiques de Suport a la Discapacitat mitjançant el qual es facilita la comunicació entre persones sordes, amb discapacitat auditiva i / o fonació que són usuàries de telèfons de text, telèfons mòbils, fax, correu electrònic o videoconferència, amb persones oients i serveis que utilitzen telèfons convencionals.

Per utilitzar el Centre d’Intermediació, l’usuari sord, amb discapacitat auditiva i / o de fonació té a la seva disposició múltiples canals de comunicació: l’intèrpret o operador del Centre rep el contacte pel canal escollit, informa a l’usuari que ha contactat amb el servei i seguidament transmet el missatge a aquella persona amb la qual l’usuari desitja contactar. De la mateixa manera s’estableix la comunicació quan és una persona oient la qual vol entrar en contacte amb una persona sorda, amb discapacitat auditiva i / o de fonació.

El Centre d’Intermediació Telefònica del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat presta el seu servei de manera ininterrompuda, 24 hores al dia i 365 dies a l’any (de 8 a 20 hores per al servei de videointermediació).

Quins canals hi ha disponibles?

Amb l’ajut d’una  persona oient, aquesta  pot trucar al telèfon 901 55 88 55 per contactar amb el Centre d’Intermediació, que, seguint les indicacions de la persona oient, /na operador/a del servei es posarà en contacte pel canal que se sol·liciti amb la persona sorda, amb discapacitat auditiva i / o fonació.

També es poden utilitzar els telèfons de text, on els usuaris d’aquest tipus de dispositius tenen a la seva disposició els següents telèfons:

  • DTS: 901 51 10 10
  • DTS-Urgències: 900 21 11 12
  • Amper: 901 56 88 66

També es poden utilitzar els SMS, fax i correu electrònic. Tot usuari del Centre d’Intermediació pot enviar missatges de text (SMS) al número 610 44 49 91, fax al 901 51 50 11 o correus electrònics a l’adreça cii@sertel.es  per sol·licitar la intermediació.

També es poden utilitzar dispositius mòbils compatibles. Amb aquests telèfons les persones amb diversitat funcional auditiva/fonació, es poden descarregar una aplicació que permet a les persones sordes transformar les seves telèfons mòbils a telèfons de text i poder així comunicar-se amb persones oients a través dels operadors del Centre d’Intermediació des de qualsevol ubicació que els seus mòbils disposin de cobertura amb accés a Internet.

També és pot utilitzar la videoconferència. Aquest sistema permet la connexió de vídeo i d’àudio a temps real a través d’un vídeo-intèrpret que realitza les tasques d’intermediació sol·licitades per cada usuari. És possible contactar amb aquest servei a través dels següents dispositius : Els usuaris d’ordinadors fixos o portàtils poden accedir al servei mitjançant aquest enllaç de inici de videoconferència . Els usuaris de telèfon mòbil amb tecnologia 3G hauran de realitzar una videotrucada al telèfon: 914.387.071 . Els usuaris de telèfons de vídeo hauran de realitzar una trucada a l’identificador SIP: 1031908 . Els usuaris de càmeres de vídeo IP hauran de realitzar una trucada de vídeo a la IP: 85.62.218.7

El cost d’aquests serveis

La tarifació de la diferent numeració varia en funció del tipus d’acord a què s’hagi arribat amb l’operador de telecomunicacions, per tant, cal consultar al nostre operador de telefonia.

En tot cas,  els costos d’enviament de SMS no ha d’excedir els 0,15 € / u + IVA

Persones amb mobilitat reduïda

Les persones usuàries de cabines en cadira de rodes o de baixa alçària han de poder disposar d’un alt percentatge de terminals accessibles.

 

 

La normativa reguladora

El Reglament del servei Universal el trobem al Reial Decret 424/2005, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament sobre les condicions per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques, el servei universal i la protecció dels usuaris, modificat pel  Reial decret 726/2011, de 20 de maig .

En concret, cal tenir en compte el que estableix el seu article 35

Concepte i objectius. 1. La Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, a proposta dels ministres d’Indústria, Turisme i Comerç i d’Economia i Hisenda, i amb l’informe previ de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, ha de garantir el caràcter assequible dels preus dels serveis inclosos dins del servei universal. Són objecte d’especial consideració els col·lectius de pensionistes i jubilats de renda familiar baixa i el col·lectiu de les persones amb discapacitat a les quals es refereix l’article 33.1.
S’entén que els preus dels serveis inclosos en el servei universal són assequibles per als usuaris quan es compleixin els objectius següents
a) Que els preus dels serveis inclosos en el servei universal en zones d’alt cost, rurals, insulars i distants siguin comparables als preus d’aquests serveis en àrees urbanes, tenint-ne en compte, entre d’altres factors, els costos i els col·lectius amb necessitats socials especials de conformitat amb aquest reglament.
b) Que s’asseguri l’eliminació de barreres de preus que impedeixin a les persones amb discapacitat l’accés i ús dels serveis inclosos en el servei universal en condicions equivalents a la resta d’usuaris.
c) Que existeixi una oferta suficient, a preu uniforme, de telèfons d’ús públic en el domini públic d’ús comú, en tot el territori abastat per cada designació. Els preus de les trucades efectuades des d’aquests terminals han de ser comparables als de les efectuades pels abonats en aplicació de l’apartat a) anterior, tenint en compte els costos unitaris de la seva prestació a través de telèfons públics de pagament.
 d) Que s’ofereixin plans de preus en els quals l’import de les quotes d’alta, el dels conceptes assimilats i el de les quotes periòdiques fixes d’abonament no limitin la possibilitat de ser usuari del servei.
e) Que el servei de consulta telefònica sobre números d’abonat, referit a l’article 31, sigui accessible a tots els usuaris del servei telefònic disponible al públic a preus que no suposin una limitació a les necessitats d’utilització d’aquest pels usuaris.
2. Per assolir els objectius esmentats a l’apartat anterior, l’operador designat, segons escaigui, ha d’oferir als seus abonats:
 a) Programes de preus d’accés i ús dels serveis inclosos en el servei universal que permetin el màxim control de la despesa per part de l’usuari i, en particular, els següents:
1r Abonament social. Aquest pla de preus està destinat a jubilats i pensionistes amb una renda familiar que no excedeixi de l’indicador que determini, en cada moment, la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, i consisteix en l’aplicació d’una bonificació en l’import de la quota d’alta i en la quota fixa de caràcter periòdic de la connexió a la xarxa.
2n Usuaris cecs o amb greu discapacitat visual. Consisteix en l’aplicació d’una determinada franquícia en les trucades al servei de consulta telefònica sobre números d’abonat, i a l’establiment de les condicions per a la recepció gratuïta de les factures i de la publicitat i informació subministrada als altres abonats de telefonia fixa sobre les condicions de prestació dels serveis, en sistema Braille o en lletres grans o bé en un format electrònic accessible, segons sigui la seva necessitat per a l’accés apropiat a la informació.
3r Usuaris sords o amb discapacitat auditiva greu o persones amb greus problemes en la parla. Aquest pla especial de preus s’ha d’aplicar a les trucades efectuades des de qualsevol punt del territori nacional que tinguin com a origen o destí un terminal de telefonia de text i que s’estableixin a través del centre de serveis d’intermediació per a telèfons de text.
 b) Possibilitat que l’usuari esculli la freqüència de facturació que millor s’adapti a les seves preferències, dins de les possibilitats que ofereix l’operador, les quals han d’incloure, com a mínim, la freqüència mensual.
c) Possibilitat de restringir i bloquejar per part dels usuaris, a través d’un procediment senzill i sense cap cost, les trucades internacionals i les que es facin a serveis amb tarifació addicional. Tot això sense perjudici que es pugui continuar fent el mateix tipus de trucades a través de mecanismes de selecció d’operador quan tinguin contractat el servei amb algun altre proveïdor sense la restricció o el bloqueig d’aquests tipus de trucades.
d) Publicitat i informació sobre les condicions de prestació dels serveis, especialment amb relació al principi d’accessibilitat i d’assequibilitat d’aquests. e) Un nivell bàsic i gratuït de detall en les factures, perquè els consumidors puguin comprovar i controlar les despeses generades per l’ús dels serveis, així com efectuar un seguiment adequat de les seves pròpies despeses i utilització, i exercir amb això un nivell raonable de control sobre les seves factures.
f) Mitjans per a l’abonament previ, així com la possibilitat d’efectuar el pagament de la connexió de manera escalonada, quan així s’estableixi per resolució del secretari d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació.
3. La Comissió del Mercat de les Telecomunicacions ha d’elaborar un informe anual sobre l’evolució i el nivell de la tarifació al públic aplicable als serveis pertanyents a les obligacions de servei universal i que siguin prestats per empreses designades, en particular en relació amb els nivells nacionals de preus al consum i de rendes.

Per altra banda, tenim el Reial Decret 1494/2007, de 12 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre les condicions bàsiques per a l’accés de les persones amb discapacitat a les tecnologies, els productes i els serveis relacionats amb la societat de la informació i els mitjans de comunicació social, que en el seu article 3 estableix les condicions bàsiques d’accessibilitat als serveis d’atenció al client i al contingut dels contractes, les factures i altra informació exigida:

Els operadors han de fer els ajustos raonables que permetin l’accés de les persones amb discapacitat al servei d’atenció al client.
Així mateix, els operadors han de facilitar als abonats amb discapacitat visual que ho sol·licitin, en condicions i formats accessibles, els contractes, les factures i altra informació subministrada a tots els abonats en compliment del que disposen la Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions i la seva normativa de desplegament, en matèria de drets dels usuaris.
Quan la informació o comunicació es faci a través d’Internet, és aplicable el que disposa aquest Reglament per a les pàgines de les administracions públiques o amb finançament públic.

I en el seu article 4 estableix les condicions  bàsiques d’accessibilitat al servei de telefonia mòbil.

El  servei universal i la protecció dels usuaris, aprovat pel Reial decret 424/2005, de 15 d’abril, el Ministeri de Treball i Afers Socials, a través del Centre Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques, ha de promoure l’existència d’una oferta suficient i tecnològicament actualitzada de terminals de telefonia mòbil especials, adaptats als diferents tipus de discapacitats. A aquests efectes, s’han de tenir en consideració, entre d’altres, els elements o les facilitats següents: Marcatge vocal i gestió de les funcions principals del telèfon per veu.
·         Informació, a través d’una síntesi de veu, de les diferents opcions disponibles en cada moment o de qualsevol canvi que es produeixi en la pantalla.
·         Generació de veu per facilitar l’accessibilitat dels SMS.
·         Connectors per instal·lar equips auxiliars com ara auriculars, amplificadors amb bobina inductiva, pantalles externes o teclats per enviar missatges.
·         Pantalles d’alt contrast, amb caràcters grans o ampliats i possibilitat de configuració per l’usuari.
Quan, d’acord amb la Directiva 1999/5/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de març de 1999, sobre equips radioelèctrics i equips terminals de telecomunicacions i reconeixement mutu de la seva conformitat, la Comissió Europea decideixi la incorporació de requisits addicionals en els equips terminals de telefonia mòbil, relatius a la compatibilitat d’aquests amb les funcionalitats que en facilitin la utilització per usuaris amb discapacitat, la seva publicació a Espanya s’ha de fer mitjançant una resolució de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació, d’acord amb el que disposa l’article 4 del Reglament que estableix el procediment per a l’avaluació de la conformitat dels aparells de telecomunicacions, aprovat pel Reial decret 1890/2000, de 20 de novembre.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

 

Responsabilitat Social en un model d’economia capitalista. És possible?

Perdoneu-me si mostro la meva indignació amb la situació socioeconòmica que estem patint la majoria de ciutadans i ciutadanes d’aquest país, malgrat no perdre l’esperança, al pensar que les coses poden millorar i que la responsabilitat social corporativa pot ser precisament  una de les vies per fer-ho. Però això no m’indigna menys, quan s’evidencia la hipocresia del nostre sistema econòmic actual.

Per què hipocresia? Doncs perquè el nostre sistema capitalista presenta una dicotomia molt curiosa que afecta plenament els àmbits de la responsabilitat social corporativa.

La llibertat d’empresa enfrontada a la clàusula d’estat social. Una dicotomia difícil de salvar al meu entendre.

Analitzem una mica aquests dos aspectes que jo considero contraposats i que per mis són l’origen de molts dels problemes que avui estem patint.

 El pilar de la llibertat d’empresa

La Constitució Espanyola en el seu article 38 que ens diu que:

“Es reconeix la llibertat d’empresa dins el marc de l’economia de mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen l’exercici d’aquella i la defensa de la productivitat, d’acord amb les exigències de l’economia general i, en el seu cas, de la planificació”.

Aquest article constitucional és una clara expressió de l’economia liberal, que crea un marc social on les lleis aniran  perfilant i configurant el sistema per tal de protegir les empreses davant de la ingerència del poder públic, al més vell estil proposat per Adam Smith.

Les empreses han de fer el seu camí sense que l’Estat interfereixi en els seus afers interns donat que si tothom segueix el seu propi interès, la societat tendeix a millorar  sola.

Aquí l’empresa es presenta originàriament amb l’únic objectiu de maximitzar el seu benefici, sense importar massa el que pensin i sentin els seus treballadors i treballadores i pensant bàsicament, pel que fa a les persones consumidores , que l’únic que els hi importa són  els preus dels  productes que es comercialitzen, sense cap tipus de valor afegit de caràcter ètic o moral.

Cal optimitzar els mètodes de treball, mitjançant la direcció científica iniciada per Taylor, que considerava les persones de la cadena de producció com a mers recursos industrials i és considerava que les persones només es movien per motius egoistes, el que es coneix com a model de l’homo economicus, que en aquest cas només busca un bon preu en els productes.

En aquest entorn, la figura de l’empresari, en totes les seves connotacions, apareix com a una persona emprenedora, innovadora, que és capaç d’assumir un risc personal  davant d’una incertesa del mercat  per tal d’obtenir un benefici econòmic.

És clar que hi ha empresaris/es que lícitament  saben explotar les seves habilitats personals per crear empreses i obtenir beneficis econòmics a l’hora que creen ocupació i riquesa per a la nostra societat, però també n’hi ha que només especulen i acumulen capital que no només no aporten res al conjunt sinó que perjudiquen greument la nostra comunitat.

 

El pilar de l’Estat social

L’article primer de la Constitució ens diu que:

“Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”.

I és aquesta clàusula d’estat social la que limita a la llibertat d’empresa en la garantia d’uns valors superiors, com poden ser els que apareixen a l’article 10 pel que fa a la dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat… o l’article 35.1 que ens diu que tots els espanyols  tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva família sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe o  a l’article 39 quan ens diu que els  poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família, o l’article 41 que ens diu que els  poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l’assistència i les prestacions socials suficients en les situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació, o l’article 45.2 que ens diu que els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat col·lectiva, o l’article 51 que ens diu que els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficaços la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics.

Com veiem estem parlant d’àmbits importants que formen part dels continguts més essencials de la Responsabilitat Social Corporativa, com són les relacions laborals, el consum, el medi ambient i que molts cops han estat vistos pel sector empresarial com un entrebanc al seu desenvolupament econòmic, donat que a més conscienciació política amb els problemes socials actuals de precarietat laboral o afectacions al medi ambient, més traves administratives imposen les lleis i apareixen més costos afegits als processos productius.

Com afecta aquesta dicotomia a l’àmbit de la responsabilitat social corporativa?

La tendència actual dels governs conservadors de la Unió Europea, davant d’aquesta dicotomia que suposa haver de respectar a l’hora la llibertat d’empresa i la protecció de l’estat social, es soluciona traspassant la responsabilitat de la salvaguarda dels valors de l’estat social a les pròpies empreses i als mateixos ciutadans i ciutadanes, constatant clarament una retirada del paper de l’Estat. I això al meu entendre suposa un perill molt gran, perquè el fonament de la protecció de l’Estat dels valors socials, parteixen de la base que en molts àmbits no hi ha igualtat de les parts.
Això és així en el cas del dret laboral on la persona treballadora es troba clarament en una situació de subordinació, però també passa en les relacions contractuals entre les grans empreses i les persones consumidores.
El principi fonamental del liberalisme econòmic és, en aquest sentit, el de la igualtat de les parts i el de la llibertat en la seva voluntat d’elecció. No és necessari que Estat intervingui en unes relacions que són i han de ser entre particulars.

Dit això, la transformació del control Estatal deriva en dos àmbits:

  1. Responsabilitat empresarial fonamentada en un autocontrol responsable.
  2. Responsabilitat dels ciutadans i ciutadanes, que reben informació de l’Estat de quines són les regles del joc i ells i elles han de ser prou responsables per actuar diligentment, sense que calgui cap actitud paternalista d’aquest Estat ni cap tutela específica dels seus interessos.

 

Us hi heu fixat com el terme RESPONSABILITAT en realitat està suposant una descàrrega de responsabilitats dels estats cap els agents econòmics del mercat (empresa/persones consumidores).

 

Un exemple de dicotomia entre liberalisme econòmic i responsabilitat social

L’exemple més clar el tenim en el tema de l’endeutament familiar.

En base a l’article 38 del principi de la llibertat d’empresa, les empreses financeres poden i fins i tot hauríem de dir que, davant dels seus accionistes, han de buscar el màxim benefici econòmic, pel que han d’innovar amb productes d’alta rendibilitat, buscant formules per fer productes atractius, que convidin als ciutadans i ciutadanes a adquirir-los.

Així apareixen les participacions preferents, les hipoteques subprime, els préstec personals, el finançament a termini i al cap d’un temps, l’endeutament familiar, els desnonaments i la pobresa energètica. 

La solució que donen els Estats de la Unió Europea a aquest problema  es fonamenta en dues línies:

Crear codis de conducta per les entitats financeres perquè corregeixin les seves pràctiques (autoresponsabilitat) i educar als ciutadans i ciutadanes, no sense abans haver-los culpabilitzat, al meu entendre i sentenciar que han de ser més responsables, que cal que s’informin millor abans de fer res i que un cop informats han de ser dil·ligents (autoresponsaqbilitat), perquè sinó hauran d’assumir-ne les conseqüències, quan en realitat les conseqüències les assumim tots i totes (perquè rescatem les entitats financeres amb diner públic i no solucionem el tema dels desnonaments ni la greu pobresa que pateix el nostre país).

Fixeu-vos bé en el que diu el Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos on tota la gestió del problema es fonamenta en l’assumpció per part de les entitats financeres d’un codi de Bones Pràctiques i ja està.
I per altra banda, apa anem a educar als ciutadans i ciutadanes perquè no en saben prou i els cal formació perquè siguin més responsables.

 

En aquesta línia trobem les campanyes iniciades pel govern, en aquest cas pel  Pla d’Educació Financera. CNMV i Banc d’Espanya, però també tenim iniciatives del propi sector bancari com l’Institut d’Estudis Financers  o el BBVA, entre molt d’altres.
Aquí en teniu un exemple amb el vídeo http://youtu.be/CAfiFWwQc60 que pertany al canal del Youtube BBVA banca responsable.
Es curiós però quan diem que hi ha dos tipus d’empresaris, els que especulen i només tenen com a objectiu guanyar diners i els empresaris que innoven, arrisquen i creen riquesa per la societat obtenint lícitament un benefici empresarial, no passa el mateix amb els ciutadans i ciutadanes, que al meu entendre també poden tenir lícitament un rendiment dels seus estalvis, però aquests, si opten per la banca ètica, el primer que els hi diuen és que no els hi poden donar interessos competitius, però que poden sentir-se satisfets perquè contribueixen a que amb els seus diners només es facin inversions ètiques i ajuden a petites empreses a obtenir crèdits quan en el sistema financer normal no n’obtindrien.
Aquesta és la publicitat de la banca ètica i sostenible: http://youtu.be/xePp3rTESfQ
Per què han de ser els ciutadans i ciutadanes els que renunciïn a millorar les seves economies, perquè han d’assumir el cost afegit que suposa comprar productes ecològics, energies netes i productes de comerç just?  
Perquè l’essència de les empreses és precisament el benefici econòmic i el de la majoria de ciutadans i ciutadanes d’aquest món és el de sobreviure i sobre ells ha recaigut el pes de crear una societat millor.

La Responsabilitat social Corporativa un moda induïda pel propi sector empresarial del segle XXI

Els escàndols financers, la venda de preferents,  les targetes Black de Bankia i les imputacions d’alguns membres de la classe empresarial  que fins i tot s’havien atrevit a demanar la reducció dels salaris i la flexibilització dels contractes laborals dels treballadors i treballadores, mentre ells actuaven de forma poc ètica,  així com les polítiques neoliberals del govern em fan difícil poder creure en la possibilitat que la Responsabilitat Social Corporativa sigui realment factible, més enllà de ser un corrent filosòfic/ètic que impregna les teories academicistes del segle XXI i que per sort, malgrat tot, encara  segueixen alguns empresaris pels seus  principis i valors personals.

Els valors de la responsabilitat social corporativa

És la responsabilitat social empresarial una nova manera d’entendre la gestió de les organitzacions i les seva relació amb la societat? Significa que una empresa és socialment responsable quan assumeix unes responsabilitats per sobre del que la llei obliga? Té un caràcter moral o estratègic?

Les empreses han d’analitzar l’entorn i si sorgeixen grups socials que poden canviar l’opinió dels consumidors, cal poder anticipar-se a aquests canvis socials per no tenir pèrdues a l’hora que pots captar un nou segment de la població que pot sentir-se atret per aquests nous valors, amb el que estàs cobrint un nou segment de vendes.

Els moviments ciutadans es fan ressò d’injustícies socials i les denuncien, creen una consciència col·lectiva que tendeix a boicotejar les pràctiques empresarials.  Les empreses reaccionen i canvien les seves actuacions per buscar una complicitat amb aquestes demandes.

Les ONG guanyen terreny i marquen tendències a l’hora que investiguen i aporten dades que abans havien estat amagades.
Si l’empresa té un cap molt visible, potser si que podem considerar un àmbit estrictament ètic, però si parlem de grans empreses on la gestió i la propietat estan clarament diferenciades, el que busca el directiu o directiva és obtenir beneficis pels accionistes i si es pot fer mitjançant la responsabilitat social, doncs es fa, però no crec que de moment aquest sigui un punt prioritari de la majoria de les empreses.

 

De totes maneres, hi ha iniciatives que realment poden pressionar a les empreses, com passa amb els distintius “Sello Bequal” per empreses socialment responsables amb la discapacitat, però d’altres de governamentals no han donat cap fruit i com a exemple tenim el distintiu d’igualtat a l’empresa que ha passat clarament desapercebut tant per la ciutadania com pel sector empresarial.

Aquest distintiu de RSE està regulat a l’article 50 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i serveix per reconèixer les empreses que destaquin per l’aplicació de polítiques d’igualtat de tracte i d’oportunitats amb els treballadors i les treballadores, i pot ser utilitzat en el tràfic comercial de l’empresa i amb fins publicitaris.

 

Una moda rendible pel sector de l’acreditació?

L’article 2 de la  Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible convida al sector empresarial a seguir un camí que tendeixi a una economia productiva i competitiva que no oblidi el desenvolupament social i ambiental i per això, en el seu article 39 ens parla de la Responsabilitat social i ens diu que  les administracions públiques han de mantenir una política de promoció de la responsabilitat social, difonent el seu coneixement i les millors pràctiques existents i estimulant l’estudi i l’anàlisi sobre els efectes en matèria de competitivitat empresarial de les polítiques de responsabilitat social i estableix que qualsevol empresa pot sol·licitar voluntàriament ser reconeguda com a empresa socialment responsable, d’acord amb les condicions que determini el Consell Estatal de Responsabilitat Social Empresarial. 

El sector privat de l’acreditació tampoc és aliè a aquesta moda i ja han sortit el sistemes d’acreditació privats, d’entre els quals cal destacar la “Certificació de la responsabilitat social d’AENOR” :
  • Gestió de la responsabilitat social IQNet SR10
  • Empresa familiarment responsable (EFR)
  • Productes financers socialment responsables
  • Certificat Sistemes de gestió d’esdeveniments sostenibles ISO 20121
  • Gestió d’accessibilitat universal UNE 170001
  • Accessibilitat TIC (llocs web)
  • Conformitat de llocs web accessibles

Una reflexió final

Com pot haver-hi responsabilitat social corporativa voluntària, o el que és el mateix autoresponsabilitat corporativa quan en molts casos les empreses no compleixen ni els mínims que l’ordenament jurídic laboral estableix?

Només hem de pensar en la reforma laboral i en com ha quedat de tocat l’Estatut dels Treballadors o com ha derivat la normativa de prevenció de riscos laborals, especialment pel que fa als riscos psicosocials, que varen tenir un moment d’esplendor, avalats per l’acció judicial que va desenvolupar una potent corrent jurisprudencial que va arribar a conduir fins i tot a l’àmbit penal, però que aviat es va voler reconduir per part del govern i del sector empresarial  cap una culpabilització  dels mateixos treballadors.

El que primer era una avaluació de riscos laborals, per avaluar el nivell de estrés que implicava un cert mètode de treball o per avaluar el síndrome del treballador cremat, o per detectar pràctiques d’assetjament,  va deixar de buscar, en el sistema organitzatiu, quins eren els factores que portaven a les persones a aquesta situació, i va començar a crear un corrent d’autoajuda.

L’autoajuda, molt útil com a eina de desenvolupament personal, va ser al meu entendre,  mal utilitzada en el sector de la prevenció de riscos laborals perquè culpabilitzava als mateixos treballadors i treballadores, que van passar a ser considerats “febles” amb algunes mancances que havien de saber superar per si mateixos, mitjançant l’ajuda d’un curs de relaxació, d’intel·ligència emocional, de coaching  professional… Que hi farem, ens diuen alguns serveis de prevenció “ la vida és així i si voleu superar-ho us calen recursos personals per aguantar-ho, però l’empresa no pot pas canviar de manera de treballar”.
Segons aquest corrent, el focus estressant o el directiu/va sense empatia de “responsabilitat social” no canviarà, pel que cal que ho faci el treballador.

 

Crec en el concepte academicista de la Responsabilitat Social Corporativa i crec que cal que es materialitzi de forma urgent en tots els àmbits de la nostra societat, perquè pot ser precisament un dels instruments més potents de transformació social que haurem d’afrontar en els pròxims anys, però no crec que mentre el nostre sistema econòmic es fonamenti en el sistema capitalista, en la seva forma més crua, això pugui arribar a ser una realitat.

Article : Responsabilitat Social en un model d’economia capitalista. És possible?

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: Informació i educació per al consum

Enllaç curt: https://wp.me/p3lAPu-GG

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.