Category Archives: ACTIVITATS D’OCI

Activitats de lleure i drets de les persones consumidores

Es pot aplicar el règim de protecció de les persones consumidores a les activitats que presten les associacions sense afany de lucre?

En el cas que no es tingui la condició de persona associada, el codi de Consum és plenament aplicable, però quan els serveis es presten en la qualitat d’associat, els drets i deures es regulen a la normativa sectorial de les associacions i les reclamacions també s’han de presentar davant dels òrgans competents de la Generalitat de Catalunya en les matèries específiques (no de consum)

Mirem-ho una mica amb més de detall.

Les associacions també poden prestar serveis i poden ser considerades  com a empreses

L’article 111-2.d) de la LLEI 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya defineix com a empresari o empresària, qualsevol  persona física o jurídica, pública o privada, que, en l’acompliment d’un negoci, un ofici o una professió, comercialitza béns o serveis o, de qualsevol altra manera, actua en el marc de la seva activitat empresarial o professional.

Aquesta definició és molt important, perquè el mateix article de la llei, en el seu apartat m) , defineix la relació de consum com  qualsevol relació establerta entre, d’una banda, empresaris, intermediaris o l’Administració com a prestadora de béns i serveis i, d’altra banda, les persones consumidores.

Aquesta relació comprèn la informació, l’oferta, la promoció, la publicitat, la comercialització, la utilització, la venda, i el subministrament de béns i serveis, i també les obligacions que en derivin.

L’article 121-1.2 del Codi de Consum estableix que les relacions de consum que es desenvolupin al territori de Catalunya es regeixen pels preceptes pel Codi de Consum, llevat dels casos en què la regulació sectorial específica dispensa una major protecció als drets de les persones consumidores.

Per tant, és estrictament necessari, per aplicar el Codi de Consum de Catalunya, determinar si les  associacions presten, en algunes ocasions, serveis a les persones consumidores.

L’article 311-2 de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques estableix que les entitats subjectes a les disposicions d’aquest codi adquireixen personalitat jurídica per mitjà de la voluntat manifestada en l’acte de constitució i del compliment, si escau, dels requisits que la llei estableix a aquest efecte i l’article  312-2 , en el seu apartat primer, estableix que els òrgans de les persones jurídiques, en allò que no està regulat per la llei, es regeixen per llurs estatuts, per les regles de règim intern, si en tenen, o per les que els mateixos òrgans hagin establert per regular llur funcionament.

D’acord amb l’article 321-1 de la mateixa llei, les associacions són entitats sense ànim de lucre, constituïdes voluntàriament per tres o més persones per a complir una finalitat d’interès general o particular, per mitjà de la posada en comú de recursos personals o patrimonials amb caràcter temporal o indefinit.

Aquestes associacions poden dur a terme activitats econòmiques accessòries o subordinades a llur finalitat si els rendiments que en deriven es destinen exclusivament al compliment d’aquesta.

Per tant, les associacions són entitats sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica que poden exercir una activitat empresarial o professional accessòria o vinculada a la seva finalitat.

Dit això, ens podem trobar que els serveis que es prestin per part de l’associació es prestin a les persones associades o bé que es prestin a terceres persones alienes a l’associació.

En el primer cas, no parlem de dret del consum, mentre que quan hi ha relació amb terceres persones si i per tant, serà plenament aplicable la legislació de consum.

El Decret 121/2013, de 26 de febrer, pel qual es regulen els fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia en les relacions de consum, estableix que –article 1.2- totes les persones físiques i jurídiques que a Catalunya comercialitzin béns o prestin serveis directament o com a intermediaris a les persones consumidores han de disposar de fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia, i les entitats sense afany de lucre, que es relacionen amb tercers, no hi queden pas excloses quan tenen relacions amb terceres persones.

D’acord amb l’article  312-14 de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, les persones jurídiques responen pels danys que l’òrgan de govern, els membres d’aquest o altres representants causin a terceres persones, per acció o omissió, en el compliment de les funcions que tenen encomanades, sens perjudici de la responsabilitat directa i solidària, per fet propi, de la persona o les persones causants del dany.

Els drets específics de les persones associades

Malgrat no tractar-se de dret del consum, a continuació transcriuré literalment els articles de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques que regulen els drets i deures de les persones que tenen la condició d’associades.

Adquisició de la condició d’associat – Article 323-1 –
Poden adquirir la condició d’associats les persones amb capacitat d’obrar i els menors no emancipats de més de catorze anys, amb l’assistència de llurs representants legals. Se n’exceptuen les associacions infantils, juvenils i d’alumnes i les altres associacions integrades per menors, en les quals es requereix capacitat natural.
Els menors de catorze anys poden adquirir la condició d’associats, per mitjà de llurs representants legals, si els estatuts no ho exclouen. Els menors amb capacitat natural suficient poden oposar-se sempre a l’ingrés en una associació i donar-se’n de baixa en qualsevol moment.
Les persones jurídiques, privades i públiques, poden adquirir la condició d’associades si no ho exclouen la llei ni llurs estatuts. La sol·licitud d’ingrés ha d’ésser acordada per l’òrgan competent.
Aportacions al patrimoni de l’associació – Article 323-2 –
Els associats poden fer aportacions de béns o diners al patrimoni de l’associació, a títol de domini o d’ús, i subjectar-les a les condicions i els terminis que considerin pertinents.
Els estatuts de l’associació poden establir que els associats hagin de fer aportacions quan hi ingressin o, si hi ha necessitats de finançament que ho justifiquin, en un moment posterior. Si així s’estableix, aquestes aportacions es poden retornar quan, per qualsevol causa, es produeixi la baixa de l’associat que les ha fetes o quan es dissolgui l’associació.
Les aportacions restituïbles, tant si es fan amb caràcter voluntari com en compliment d’un deure estatutari, poden meritar interessos que no superin l’interès legal del diner si així es pacta expressament. També es poden establir clàusules d’estabilització del valor del diner.
El reemborsament, si les aportacions són restituïbles, només es produeix en la mesura que no comporti que l’associació resti en una situació de patrimoni net negatiu. El dret a la restitució no es pot fer efectiu fins que no s’hagin aprovat els comptes de l’exercici en el qual s’ha produït la baixa o, en cas de dissolució, els comptes finals.
Drets de participació – Article 323-3 –
Els associats tenen el dret de participar en l’activitat de l’associació i, en particular, de:
a) Assistir a les assemblees generals, intervenir-hi i exercir-hi el dret de vot.
b) Elegir els membres de l’òrgan de govern i ésser elegibles, d’acord amb els estatuts, per a formar-ne part.
c) Impugnar els acords de l’assemblea general i de l’òrgan de govern i proposar l’exercici de l’acció de responsabilitat contra els membres de l’òrgan de govern.
Dret d’informació – Article 323-4 –
Els associats tenen el dret d’ésser informats de la marxa de l’associació i, en particular, el dret de:
a) Ésser informats de la identitat dels altres associats, del nombre d’altes i baixes i de l’estat de comptes, per a la qual cosa poden consultar els llibres de l’associació.
b) Ésser informats per l’òrgan de govern, un cop convocada l’assemblea i amb l’antelació suficient, dels assumptes que s’hagi previst de tractar-hi, i rebre’n informació verbal durant la reunió.
c) Obtenir un exemplar dels estatuts vigents i dels reglaments de règim intern, si n’hi ha.
Dret a rebre serveis – Article 323-5 –
Els associats tenen dret a rebre els serveis que l’associació ofereixi en compliment de les seves finalitats o amb caràcter accessori, d’acord amb el que estableixin els estatuts i hagin acordat els òrgans competents.
Deures dels associats – Article 323-6 –
Els associats tenen els deures següents:
a) Comprometre’s en les finalitats de l’associació i participar en llur assoliment.
b) Contribuir a pagar les despeses de l’associació amb el pagament de quotes i derrames i amb les altres aportacions econòmiques que estableixin els estatuts i que s’aprovin d’acord amb aquests.
c) Respectar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de l’associació.
d) Complir les altres obligacions que estableixin els estatuts.
Règim disciplinari – Article 323-7 –
L’associació pot adoptar mesures disciplinàries contra els associats per l’incompliment de llurs deures socials.
Els estatuts o el reglament de règim intern han de tipificar les infraccions i les sancions, que han de respectar el principi de proporcionalitat.
Les sancions han d’ésser imposades per l’òrgan competent i d’acord amb el procediment que estableixen els estatuts. Abans d’imposar la sanció, s’ha d’informar la persona afectada de les causes que la justifiquen. La persona afectada té el dret d’oposar-s’hi i de practicar proves en descàrrec seu.
La imposició de sancions ha d’ésser sempre motivada.

On denunciar l’ incompliment d’aquests drets?

La Sub-direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Grups d’Interès, de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya,  realitza la supervisió de les actuacions orientades a garantir el correcte exercici dels drets d’associació i fundació i el compliment de les obligacions legals per part de les entitats.

Podeu sol·licitar informació a: Carrer de Pau Claris, 81 1a planta (Casal Sant Jordi), 08010  Barcelona. Telèfon 93 316 41 00 Fax  93 316 41 33.

Les associacions esportives

Moltes de les activitats esportives les porten a terme els clubs o associacions esportius, que d’acord amb l’article 5 del Text únic de la Llei de l’Esport, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000 de 31 de juliol són qualsevol entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar, formada per persones físiques, els objectius bàsics de la qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre.

D’acord amb l’article 7 de la mateixa llei, el règim jurídic dels clubs o les associacions esportius s’ha d’adaptar a les normes determinades per reglament. A les entitats esportives federades els són aplicables subsidiàriament les normes reguladores de les federacions esportives catalanes que siguin compatibles amb la mateixa organització.

En qualsevol cas, els estatuts dels clubs o associacions esportius han d’ésser aprovats per l’Assemblea General amb la finalitat de poder-se inscriure al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Els presidents dels clubs o les associacions esportius han d’exercir la representació legal d’aquests clubs o associacions i n’han de presidir els òrgans, llevat dels supòsits que legalment o estatutàriament es determinin.

On denunciar l’ incompliment d’aquests drets?

Secretaria General de l’Esport i Consell Català de l’Esport. Av. dels Països Catalans, 40-48 08950 Esplugues de Llobregat. Tel. 93 480 49 00 Fax 93 480 49 10

D’acord amb l’article 64.b) del Text únic de la Llei de l’Esport, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000 de 31 de juliol, les  funcions d’inspecció esportiva, que corresponen a la Secretaria General de l’Esport, mitjançant el Consell Català de l’Esport, comprovar els fets que siguin objecte de reclamacions o denúncies dels usuaris, i les comunicacions de presumptes infraccions o irregularitats.

Les associacions que realitzen activitats d’educació en el lleure on hi participen menors de 18 anys

El DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys regula les activitats d’educació en el lleure organitzades o promogudes per persones físiques o jurídiques, públiques o privades, en les quals participin més de quatre menors de 18 anys i que es desenvolupin a Catalunya. En concret, les següents activitats:

a) Les acampades infantils i juvenils, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies, les rutes i qualsevol altra activitat assimilable, siguin quines siguin la seva denominació i característiques.

b) Els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives que es duguin a terme en èpoques de vacances escolars.

Les rutes que s’iniciïn o acabin a Catalunya han de complir amb el contingut d’aquest Decret els dies en què transcorrin dins del territori català.

Queden excloses les activitats següents:

a) Les activitats que tinguin caràcter familiar.

b) Les activitats dutes a terme per centres educatius regulats per la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, públics o privats, dintre del període escolar, quan només hi assisteixin els seus alumnes amb els professors, i amb acompanyants o sense.

c) Les pràctiques esportives habituals, les competicions, els entrenaments, les jornades de tecnificació, la formació de tècnics d’esport i qualsevol altra manifestació o esdeveniment esportiu que no s’ajusti o s’assimili a les activitats que anteriors que duguin a terme la federació esportiva catalana corresponent o una entitat esportiva degudament federada.

d) Les activitats promogudes o organitzades per centres residencials d’acolliment i pels serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents, així com les activitats promogudes o organitzades per professionals dels centres educatius i dels equips de medi obert, de justícia juvenil, quan els participants siguin menors acollits o atesos en aquests centres i les activitats les dugui a terme el personal propi dels serveis.

e) Les activitats desenvolupades pels membres de la Secció Juvenil del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya, amb independència de la seva denominació i característiques, que es regeixen per la regulació específica que els és aplicable.

f) Les activitats organitzades per ludoteques de les administracions públiques quan aquestes siguin sense pernoctació, es desenvolupin en els seus locals i amb l’equip de professionals que fan l’activitat continuada i estable durant l’any.

Obligació de disposar d’assegurances

L’article 5 del Decret estableix que l’entitat organitzadora o l’entitat promotora de l’activitat ha de contractar, per a totes les persones participants, una assegurança d’accidents personals amb les cobertures següents: per despeses d’assistència sanitària, un mínim de 6.000 euros; per defunció, un mínim de 5.000 euros, i per invalidesa permanent, un mínim de 6.500 euros. En el supòsit de defunció d’una persona menor de 14 anys, l’assegurança s’ha de destinar a cobrir les despeses de sepeli.

L’entitat organitzadora o l’entitat promotora ha de contractar una assegurança de responsabilitat civil per cobrir els riscos derivats del desenvolupament de l’activitat amb uns límits mínims d’indemnització de 300.000 euros per víctima i 1.200.000 euros per sinistre.

En cas que l’entitat organitzadora o promotora de l’activitat estigués federada o formés part d’un moviment o associació, poden ser aquestes federacions, moviments o associacions els que formalitzin els contractes d’assegurances.

En el cas dels casals esportius, de les estades esportives o campus esportius i de les rutes esportives, les obligacions en assegurances són les que preveuen el Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural, i el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.

Les responsabilitats

L’article 11 del Decret estableix que són obligacions de la persona responsable de l’activitat:

a) Complir i fer complir les previsions d’aquest Decret.
b) Vetllar perquè es faci la notificació de l’activitat si aquesta és preceptiva i, si escau, perquè es comuniqui al departament competent en matèria de joventut, abans de l’inici de l’activitat, la seva anul·lació o les modificacions que s’hagin produït després de la presentació de la notificació.
c) Facilitar la comprovació i el seguiment de l’activitat al personal degudament acreditat que s’encarrega d’aquesta funció.
d) Garantir l’execució del programa de l’activitat.
e) Vetllar perquè l’activitat es desenvolupi amb les condicions sanitàries, d’higiene i de seguretat necessàries.
f) Vetllar perquè les persones participants respectin les propietats, les instal·lacions i el medi natural del lloc on es dugui a terme l’activitat, i establir prou controls per tal d’evitar qualsevol risc d’incendi forestal.
g) Garantir el coneixement per part de les persones participants a l’activitat del protocol d’actuació en emergències que s’estableixi a l’efecte i de l’execució de les mesures previstes per situacions de risc o emergència, especialment el sistema d’avís i les mesures de protecció a aplicar.
h) Fer complir les normes vigents de prevenció en matèria de begudes alcohòliques i tabac i de qualsevol altra substància que pugui generar dependència.
i) Vetllar perquè es compleixi la normativa reguladora corresponent, quan l’organització i la realització d’alguna de les activitats del programa general vagin a càrrec d’una empresa o entitat especialitzada.
I l’article 13 estableix que la responsabilitat per l’incompliment de les obligacions recau sobre la persona responsable de l’activitat i subsidiàriament sobre l’entitat promotora i l’entitat organitzadora de l’activitat.

Accessibilitat

L’article 16 del Decret estableix que quan a les activitats que regula aquest Decret hi hagi participants amb discapacitat, prèviament a la realització de l’activitat, l’entitat organitzadora ha de valorar els casos per tal d’ajustar la ràtio de l’equip dirigent, si escau, i establir si cal algun suport addicional.

Les entitats promotores o organitzadores de les activitats que regula aquest Decret, han de garantir progressivament les condicions d’accessibilitat suficients en la comunicació perquè les persones amb discapacitat física, sensorial o intel·lectual puguin comprendre-les, gaudir-ne i participar-hi, si escau.

On denunciar l’ incompliment d’aquests drets?

Si voleu presentar alguna reclamació en relació a aquest tipus d’activitats heu de saber que, d’acord amb l’article 14, correspon al departament competent en matèria de joventut verificar el compliment d’aquest Decret i fer les visites de comprovació i seguiment corresponents, per tal de garantir la qualitat pedagògica de les activitats i vetllar per la seguretat dels participants.

Igualment, el Consell Català de l’Esport, en l’exercici de les seves competències, pot fer visites als casals esportius, a les estades o campus esportius i a les rutes esportives, verificar el compliment de la normativa corresponent i assessorar les entitats organitzadores i promotores.

El departament competent en matèria de joventut i el Consell Català de l’Esport han de vetllar perquè les activitats donin suport a les polítiques educatives destinades a fomentar la formació en els valors dels drets humans, la cohesió social, la coeducació, la igualtat entre dones i homes i la no-discriminació per qualsevol condició i circumstància personal o social.

Servei d’Associacionisme i Educació en el Lleure de la Direcció General de Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Carrer de Calàbria, 147 08015  Barcelona.

Secretaria General de l’Esport i Consell Català de l’Esport. Av. dels Països Catalans, 40-48 08950 Esplugues de Llobregat. Tel. 93 480 49 00 Fax 93 480 49 10

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Les persones usuàries dels espectacles públics i de les activitats recreatives

activitats d'ociAra que ve l’estiu i les vacances i comencen moltes de les festes majors i de les activitats lúdiques, he pensat que podríem parlar dels drets de les persones consumidores quan anem al teatre, al cinema, a un parc d’atraccions, a un concert, a veure una competició esportiva i a les  activitats que ofereixen al públic la utilització de jocs, màquines o aparells o el consum de productes o de serveis d’oci, entreteniment o diversió.

En definitiva, parlarem dels nostres drets quan anem a participar d’activitats d’oci que ens han de permetre gaudir del nostre temps lliure i segurament, l’última cosa que volem és haver de reclamar i patir un dany, tant pel que fa a la nostra seguretat com pel que fa als nostres interessos econòmics.

El primer que hem de dir és que aquest tipus d’activitats tant es poden dur a terme en locals tancats, permanents coberts totalment o parcialment i en locals no permanents desmuntables, coberts totalment o parcialment, o bé instal·lacions fixes portàtils o desmuntables tancades.

En moltes ocasions, aquests tipus d’activitats també es porten a terme no en locals sinó en espais oberts, com poden ser les platges, els parcs, les places públiques o bé de propietat privada, i que no disposen d’infraestructures ni instal·lacions fixes per a fer-ho.

Els responsables d’aquestes activitats, amb ànim de lucre o sense,  són les persones que ofereixen aquests tipus de serveis, físiques o jurídiques, públiques o privades, que tenen, ja sigui en qualitat de propietaris, d’arrendataris o de qualsevol altre títol jurídic, la titularitat dels establiments oberts al públic.

Els titulars són els organitzadors dels espectacles i de les activitats recreatives que es duen a terme en llur establiment obert al públic, tret que d’una manera expressa s’hagi disposat altrament.

Parlarem en una altra entrada del blog de les activitats esportives, les activitats relacionades amb el joc i les apostes, les activitats de restauració i els espectacles amb ús d’animals perquè tenen un regulació específica, si bé, el que direm ara aquí també els hi és aplicable supletòriament.

També parlarem en una altra entrada, de les cercaviles i les activitats dels grups de foc, com ara els correfocs i altres espectacles i festes amb foc i pirotècnia de caràcter popular i d’àmplia representació i tradició en les activitats de la cultura tradicional catalana, que formen part del patrimoni social i cultural immaterial de Catalunya, perquè tenen una regulació específica, si bé el que direm ara aquí també els hi és aplicable supletòriament.

Evidentment, no tenim els drets que ara comentarem, quan assistim a actes i  celebracions privades o de caràcter familiar que no es duen a terme en establiments oberts al públic i que, per llurs característiques, no comporten cap risc per a la integritat dels espais públics, per a la convivència entre els ciutadans o per als drets de tercers.

Quins són els drets dels espectadors i de les persones usuàries de les activitats recreatives?

La publicitat

reclamacions espectaclesLa publicitat dels espectacles i les activitats recreatives s’ha d’ajustar sempre als principis de veracitat i suficiència i no poden contenir informacions que ens puguin induir a error ni que puguin generar frau. Si pensem que la publicitat no respon a la realitat podem formular la nostra reclamació o denúncia als organismes competents de consum.

La publicitat no ha de contenir informacions que:

  • Indueixin a l’equívoc o puguin distorsionar la capacitat electiva dels espectadors.
  • Puguin produir problemes de seguretat o convivència rellevants com a conseqüència de la manca de correspondència entre l’expectativa generada pels anuncis i la realitat de l’oferta.

Es prohibeix qualsevol forma de promoció o de publicitat que:

  • Inciti a la violència, al sexisme, al racisme, a l’homofòbia o a la xenofòbia, o faci apologia d’activitats contràries als drets fonamentals reconeguts per la Constitució.
  • Inciti, directament o indirectament, al consum de begudes alcohòliques, especialment si són dispensades d’una manera il·limitada o incontrolada, o al consum de tabac o de qualsevol altra droga o substància estupefaent.
  • Sigui sexista o vexatòria per als homes o les dones.

La venda d’abonaments i entrades

No ens poden cobrar mai, per les entrades o els abonaments, un preu superior al que s’hagi anunciat en la publicitat corresponent i els organitzadors han de comunicar o denunciar-ne la revenda i la venda ambulant, perquè aquesta revenda està prohibida, com també està prohibida la venda d’abonaments i entrades per persones que no hi estan autoritzades, alienes als titulars i als organitzadors; la venda d’abonaments i entrades al carrer o en llocs no autoritzats, i el cobrament de preus superiors als anunciats.

En els espectacles públics i activitats recreatives en què es requereixi la venda d’entrades o localitats, les persones organitzadores han d’habilitar les expenedories necessàries, en relació amb el nombre de localitats, per despatxar-les directament al públic.

La venda telemàtica d’entrades es regeix per la normativa corresponent en matèria de comerç electrònic, amb la possibilitat d’establir comissions o recàrrec.

Dret a gaudir de l’espectacle o servei

És evident que el primer dret que tenim és el de poder contemplar l’espectacle o participar en l’activitat recreativa, i que aquests es duguin a terme íntegrament, i de la manera i amb les condicions que hagin estat anunciades.

Ens poden restringir l’entrada si no respectem  l’horari d’inici i d’acabament de l’espectacle o l’activitat.

Per gaudir de l’espectacle o de l’activitat, hem d’ocupar la nostra localitat o romandre a les zones assenyalades per al públic, sense envair l’espai destinat a altres finalitats, llevat que estigui previst en el desenvolupament de l’espectacle o que sigui inherent a la naturalesa de l’activitat.

reglament funcionamentTambé hem de complir els requisits i les condicions de seguretat que estableixin els titulars o els organitzadors per tal que l’espectacle o l’activitat es dugui a terme amb normalitat, i seguir les instruccions dels empleats i del personal de vigilància i de seguretat, tant a l’interior com a l’entrada i a la sortida de l’establiment o l’espai obert al públic.

Cal  tenir molt en compte que  sempre hem d’ evitar accions que puguin crear situacions de perill o incomoditat per a la resta d’espectadors o usuaris o per al personal al servei de l’establiment obert al públic o de l’espectacle, o que puguin impedir o dificultar que l’espectacle o l’activitat es dugui a terme.

Devolució dels diners

En el cas que hi hagi variacions de l’ordre, la data o el contingut de l’espectacle o l’activitat, tenim dret a que se’ns informi amb l’antelació suficient en els llocs on habitualment es fixa la propaganda i en els espais de venda de localitats. Si aquestes modificacions són essencials tenim dret a la devolució dels diners si l’organització no ens havia informat d’una manera expressa i clara, per exemple a l’entrada i sempre abans de comprar-la, que els organitzadors o titulars es reserven el dret de modificar la programació,

Però imagineu-vos que és un espectacle a l’aire lliure i que s’ha de suspendre, per exemple,  perquè els artistes no poden actuar. En aquest cas tindrem dret a rebre la devolució total o parcial de l’import abonat, en el cas de suspensió o modificació essencial de l’espectacle o l’activitat recreativa, sens perjudici que puguem a més sol·licitar les oportunes indemnitzacions d’acord amb la legislació aplicable.

Cal tenir en compte que no és obligat retornar els diners en els casos en què la suspensió o la modificació es produeixin un cop començat l’espectacle o l’activitat i siguin degudes a causes fortuïtes o de força major.

El dret d’admissió

Tots i totes hem de ser admesos a l’establiment o a l’espai obert al públic en les mateixes condicions objectives per a tots els assistents, sempre que la capacitat d’aforament ho permeti i que no es doni cap de les causes d’exclusió, que han d’ésser establertes per reglament, per raons de seguretat, per a evitar l’alteració de l’ordre públic o en aplicació del dret d’admissió.

Els criteris d’accés i admissió s’han de donar a conèixer per mitjà de rètols visibles col·locats en els llocs d’accés.

Penseu que l’administració controla el contingut d’aquests rètols, perquè  la persona titular de l’establiment obert al públic o la persona organitzadora de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa n’ha de trametre una còpia al servei territorial competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives corresponent, el qual li pot requerir la modificació del rètol si considera que no compleix els límits i requisits legalment establerts.
En tot cas, el full on consten les condicions d’accés, en virtut de les quals es pot exercir el dret d’admissió, ha d’estar degudament segellat per l’Administració i ha de romandre obligatòriament a l’establiment o lloc on es desenvolupi l’espectacle públic o l’activitat recreativa. El rètol on consten les condicions ha d’estar col·locat en un lloc visible a la zona d’accés de l’establiment.
Qualsevol modificació de les condicions del dret d’admissió s’ha de tramitar de conformitat amb el mateix procediment regulat pels apartats anteriors.

L’exercici del dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social dels usuaris dels establiments i els espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d’accés com a la permanència en els establiments i a l’ús i gaudi dels serveis que s’hi presten.

Per tant, tenim dret a rebre un tracte respectuós i no discriminatori dels titulars, dels organitzadors i del personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives.

A més, és molt important complir els requisits i les normes d’accés i d’admissió establerts amb caràcter general pels titulars dels establiments oberts al públic o pels organitzadors de les activitats.

Les persones consumidores o usuàries que considerin que l’exercici del dret d’admissió o les condicions d’accés, tal com estan previstes o els han estat aplicades en un establiment obert al públic, espectacle o activitat recreativa determinats, no són conformes al que preveu aquest Reglament, poden formular denúncia davant l’administració competent per sancionar o davant la via jurisdiccional procedent.

No podem exigir l’accés al local en algunes situacions

No es pot considerar un restricció a l’accés quan les persones titulars dels establiments oberts al públic, les organitzadores dels espectacles públics i de les activitats recreatives, o els responsables designats per aquestes  impedeixin l’accés  a persones que vulguin accedir-hi un cop superat l’aforament màxim autoritzat establert a la llicència.

O quan les persones manifestin actituds violentes o que incitin públicament a l’odi, la violència o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal, i, en especial, a les que es comportin de manera agressiva o provoquin aldarulls a l’exterior o a l’entrada, a les que portin armes o objectes susceptibles de ser utilitzats com a tals i a les que portin robes, objectes o símbols que incitin a la violència o suposin apologia d’activitats contràries als drets fonamentals reconeguts a la Constitució.

Tampoc les persones que mostrin símptomes d’embriaguesa o que estiguin consumint drogues o substàncies estupefaents o mostrin símptomes d’haver-ne consumit.

Si alguna persona es troba dins de l’establiment obert al públic o al lloc on es realitza l’espectacle públic o l’activitat recreativa en les condicions a què es refereixen els paràgrafs anteriors d’aquest article, la persona titular, organitzadora o responsable ha d’expulsar-la, per a la qual cosa pot requerir l’assistència de la policia de Catalunya.

Relacions amb el personal de control d’accés

L’exercici del dret d’admissió és responsabilitat de les persones titulars de l’establiment o espai obert al públic o de les persones organitzadores de l’espectacle públic o activitat recreativa, que el poden exercir directament o mitjançant el personal que designin a aquests efectes, que actua a les seves ordres. En els establiments, espectacles o activitats que, tenen l’obligació de disposar de personal de control d’accés, aquest és responsable de l’exercici del dret d’admissió, sense perjudici de la responsabilitat de la persona titular de l’establiment o organitzadora de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa.

Les funcions específiques del personal de control d’accés són les següents:

  • No permetre l’accés a les persones que no compleixin les condicions establertes per la persona titular de l’establiment o la persona organitzadora, en exercici del dret d’admissió.
  • Impedir l’accés a l’interior del local a les persones que es troben en algun dels supòsits de limitació general d’accés.
  • Fer complir la normativa sobre limitació de l’entrada de les persones menors i, a aquests efectes, comprovar l’edat de les persones que hi pretenguin accedir, mitjançant l’exhibició dels documents oficials d’identitat.
  • Controlar que en cap moment l’afluència de públic superi l’aforament màxim autoritzat i, en conseqüència, no permetre l’entrada de més públic.
  • Prohibir l’accés del públic a partir de l’hora límit de tancament o, si s’escau, un cop iniciat l’espectacle o activitat, d’acord amb les seves condicions específiques.
  • Informar immediatament els vigilants de seguretat privada de les alteracions de l’ordre que es produeixin en els accessos, sense perjudici de les actuacions que puguin dur a terme per vetllar per la integritat física de les persones i els béns, quan la urgència ho requereixi. Si no hi ha vigilants de seguretat privada, han d’informar directament la policia de Catalunya d’aquestes alteracions.
  • En cas necessari, auxiliar les persones que requereixin assistència sanitària i trucar al telèfon d’emergències corresponent.
  • Permetre i facilitar les inspeccions o els controls reglamentaris a les persones que realitzin aquestes funcions.

Aquest personal ha d’estar identificat portant de manera visible un distintiu amb la llegenda “Personal de control d’accés” en el qual han de constar les dades que s’especifiquen a l’article relatiu a l’habilitació.

En cap cas el personal de control d’accés pot assumir o exercir les funcions pròpies dels vigilants de seguretat privada.

Dret a reclamar

Totes les activitats recreatives i espectacles han de tenir a la nostra disposició els fulls de reclamacions i de denúncies pertinents.

model-rtol-fulls-de-reclamaciPenseu que els organitzadors estan obligats a respondre dels danys i perjudicis que es puguin produir com a conseqüència de les característiques de l’establiment obert al públic o de l’organització i el desenvolupament de l’espectacle o l’activitat recreativa, pel que han de constituir les garanties i concertar i mantenir vigents els contractes d’assegurança corresponents, determinats per la normativa.

Per facilitar qualsevol reclamació cal tenir en compte que hi ha d’haver un rètol d’identificació i informació dels establiments oberts al públic, d’ espectacles públics i activitats recreatives a l’exterior del local o recinte, en un punt proper a l’entrada principal, plenament visibles per a totes les persones que hi accedeixin on hi trobarem les següents dades:

  • Nom de l’establiment.
  • Activitat o activitats i espectacle o espectacles inclosos a l’autorització, llicència o comunicació.
  • Horari.
  • Aforament màxim autoritzat.
  • Prohibició d’entrada a les persones menors de 16 o 18 anys, en els supòsits que correspongui.

Seguretat

Els organitzadors han de disposar d’un servei de vigilància atès per personal el qual ha d’estar capacitat, com a mínim, per a practicar primers auxilis i evacuacions en casos d’emergència.

Accessibilitat

En l’organització d’espectacles públics i activitats recreatives s’han de garantir els nostres drets pel que fa a l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

Els drets dels menors

Les persones menors d’edat tenen prohibit d’entrar als establiments o espais oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives següents:

  • En els establiments de jocs i apostes, d’acord amb el previst per la seva normativa específica.
  • En els establiments en què es realitzen activitats de naturalesa sexual.

Les persones menors de 16 anys tenen prohibida l’entrada a les discoteques, sales de festa, sales de ball, bars musicals, sales de concert, cafès concert i cafès teatre, excepte quan es realitzin actuacions en directe i vagin acompanyades de progenitors o tutors. En aquest cas, en acabar l’actuació les persones menors d’edat no poden romandre a l’establiment.

Les persones menors de 18 anys tenen prohibida l’entrada als establiments de règim especial.

Les persones menors de 14 anys tenen prohibida l’entrada a les discoteques de joventut. Queden exclosos d’aquesta prohibició els restaurants musicals i les sales festes amb espectacle i concerts d’infància i joventut.

En els espectacles públics i activitats recreatives on estigui permesa l’entrada de menors d’edat s’ha de complir en tot cas la normativa que imposa determinades restriccions per a la seva protecció, i en tot cas les normes següents:

  • Les relatives a la protecció de la salut.
  • Les relatives a la prohibició d’ús de màquines recreatives amb premi o d’atzar.
  • Les relatives a les limitacions d’horaris que afecten les persones menors d’edat.
  • Les relatives a la protecció de la infància i la joventut.

La normativa reguladora

LLEI 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives

DECRET 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.