Category Archives: ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE

El benestar dels animals de granja i el rol de les persones consumidores

Els drets dels animals

Som els humans uns depredadors dels nostres animals de granja? Els explotem quan els utilitzem per al nostre oci o bé pensem que convivim amb ells de forma respectuosa? És ètic utilitzar-los per fabricar sabates i abrics?

Sens dubte i com a conseqüència de la nostra evolució com a societat civilitzada, les nostres lleis han anat consolidant el marc jurídic del respecte pels drets humans i més recentment, pels drets dels animals.

Els animals, al llarg de la nostra història, han mantingut sempre una relació molt estreta amb les persones que els han utilitzat com animals de càrrega, en  treballs a l’agricultura, per a la  producció de carn, de pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà.

A aquests grups d’animals, que no formen part de la fauna salvatge se’ls classifica com animals domèstics, però cal diferenciar-los dels animals que coneixem com domèstics de companyia (fonamentalment, gossos i gats).

El cert és que des de sempre, molts dels animals estaven lligats a mètodes d’explotació agrícola i ramadera, on el seu valor com a recurs alimentari i les seves aptituds pel treball i transport eren les més potenciades, però amb l’arribada dels avenços tecnològics i els canvis socials del país, durant la segona meitat del segle XX, es va produir un descens significatiu d’aquests usos, orientant-se cap a activitats del sector serveis, com passa amb el nou auge de l’equí en el seu conjunt, i particularment del cavall, que ha vingut motivat per les diferents fórmules d’oci basades en la seva utilització, que s’han convertit en el principal pilar econòmic del sector i compten amb una gran demanda social.

En tots els usos però cal tenir en compte un aspecte fonamental com és el de garantir el seu benestar animal, si bé, el marc legal actual manté encara, com una activitat econòmica clau, la de mantenir, engreixar o criar animals per a la producció d’aliments o productes d’origen animal per a qualsevol ús industrial o altra finalitat.

La regulació normativa del benestar animal

Si bé existia el Conveni europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes, fet a Estrasburg el 10 de març de 1976, ratificat per Espanya l’any 1988, va ser l’any 2009, quan va entrar en vigor el Tractat de Lisboa i es va modificar el tractat de funcionament de la Unió Europea (TFUE), que en el seu article 13, va fixar el reconeixement legal que  els animals són éssers sensibles i es va establir l’obligació de garantir el seu benestar.

Per tal de redactar les normatives sobre el benestar animal, la Comissió compte amb el suport dels diferents actors del sector, com les organitzacions professionals, les organitzacions de la societat civil i experts independents de l’àmbit acadèmic i instituts de recerca amb experiència en benestar animal.

A Espanya es va publicar la Llei 32/2007 de 7 de novembre, per a la cura dels animals a l’explotació, transport, experimentació i sacrifici, que en el seu article 4 estableix que s’han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar que, en les explotacions, els animals no tinguin dolors, patiments o danys inútils. Per aquest motiu, s’han de tenir en compte la seva espècie i el grau de desenvolupament, adaptació i domesticació, així com les seves necessitats fisiològiques i etològiques d’acord amb l’experiència adquirida, els coneixements científics i la normativa comunitària i nacional aplicable en cada cas.

A Catalunya, el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals estableix clarament que els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.

Així doncs, es prescriu que ningú no ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d’ansietat o por.

Aquesta llei ha establert un fort nivell de protecció per als animals i d’aquesta manera ha fixat unes prohibicions entre les que es poden destacar:

Maltractar-los, agredir-los físicament o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els produeixi sofriments o danys físics o psicològics.
Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higienicosanitari, de benestar i de seguretat de l’animal.
Exhibir-los de manera ambulant com a reclam.
Sotmetre’ls a treballs inadequats pel que fa a les característiques dels animals i a les condicions higienicosanitàries.
Mantenir-los lligats durant gran part del dia o limitar-los de manera duradora el moviment que els és necessari.
Matar-los per joc o perversitat o torturar-los.
Utilitzar-los en baralles i en espectacles o d’altres activitats si els poden ocasionar sofriment o poden ser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé si poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen, com ara els següents:
Fer matances públiques d’animals.
Utilitzar-los per moure atraccions firals giratòries i altres d’assimilables.
Utilitzar-los en espectacles de circ amb animals, que pertanyen a la fauna salvatge.
Matar-los o maltractar-los  en produccions cinematogràfiques, televisives, artístiques o publicitàries, o causar-los danys o estrès.
Utilitzar-los en  certàmens o activitats esportives sense complir la normativa vigent, en especial la relativa a condicions higienicosanitàries, de protecció i de seguretat dels animals.

L’ús d’animals per a la càrrega, per a l’experimentació animal, per a l’ús de la seva pell o per a l’alimentació humana ha estat objecte d’una intensa regulació normativa durant els últims anys i ha estat com una de les prioritats de l’Organització Mundial de Sanitat Animal i també s’ha incorporat als treballs de la Comissió Europea: podeu consultar el següent enllaç: https://ec.europa.eu/food/animals/welfare_en.

Les persones vegetarianes i les veganes

Davant d’aquestes activitats econòmiques, algunes persones, que veuen incompatible el benestar i el respecte pels animals amb una alimentació a base de carn, opten per una alimentació vegetariana que consisteix en suprimir les carns i optar pel consum de cereals i derivats, com l’arròs, la pasta, el pa, les verdures i  hortalisses, fruites, llegums, llavors i fruites seques i olis i greixos vegetals, encara que també solen consumir alguns aliments  d’origen animal, com els ous o el peix.

L’opció vegetariana també l’adopten algunes persones que es preocupen per l’impacte ambiental negatiu que suposa la producció de carn, o també per qüestions ètiques, o per  prescripcions religioses o consideracions sobre la salut.

Hi ha però persones que adopten un patró alimentari vegetarià estricte, que també es denomina vegà, i en aquests casos es prescindeix, a més de la carn i els seus derivats, també del peix i del marisc, els ous, els làctics i fins i tot de la mel, mentre que l’ovolacto-vegetarià inclou els ous i/o la llet i els derivats làctics.

No existeix encara un distintiu d’etiquetatge obligatori per aquests productes, però hi ha algunes experiències d’etiquetatges voluntaris, com el que promou la “European Vegetarian Union (EVU)”, que és la promotora de V-Label.

 

La protecció dels animals per a la producció de carn

El  Decret 40/2014, de 25 de març, d’ordenació de les explotacions ramaderes, defineix en el seu article 3.1.a) els animals de producció i ens diu que són els animals de reproducció o engreix, inclosos els animals de pelleteria, mantinguts, engreixats o criats per a la producció d’aliments o productes d’origen animal per a qualsevol ús industrial o altra finalitat.

Aquesta norma, en el seu article 4 estableix que les explotacions ramaderes han de complir les condicions adequades amb relació a les espècies allotjades i a la seva capacitat, i han de cobrir les necessitats exigides per a cada espècie respecte a la superfície disponible, temperatura ambiental, ventilació, humitat i altres, d’acord amb un maneig funcional dels animals, els aliments i les dejeccions.

En funció de l’espècie, l’activitat i el sistema de producció, el disseny i el funcionament de les instal·lacions així com les pràctiques que dugui a terme la persona titular de l’explotació en el desenvolupament de la seva activitat han de complir la normativa higiènica i sanitària, mediambiental i de benestar animal que els sigui d’aplicació.

Especialment en el seu article 9, el Decret 40/2014 estableix que les explotacions han de complir les condicions de benestar animal i protecció dels animals establertes a la normativa general i específica vigent de benestar i protecció dels animals en funció de l’espècie i sistema productiu.

No es poden utilitzar procediments de cria, natural o artificials, que puguin causar patiment o ferides als animals afectats.
Els animals han de rebre una alimentació sana adequada a la seva edat i espècie i en quantitat suficient per mantenir un bon estat de salut i satisfer les seves necessitats nutricionals.
Tots els animals han de tenir accés als pinsos i a una quantitat suficient d’aigua neta.
L’animal que estigui malalt o ferit ha de rebre immediatament el tractament apropiat. En cas necessari, els animals malalts o ferits s’han d’aïllar en llocs adequats.
Els animals han de disposar d’il·luminació adequada en funció de cada espècie.

Algunes normes de benestar referides als animals de granja

REIAL DECRET 1392/2012, de 5 d’octubre, pel qual es modifica el Reial Decret 1135/2002, relatiu a la protecció de porcs
REAL DECRET 773/2011, de 3 de juny, pel qual es modifica el Reial Decret 3/2002, de 11 de gener, pel qual s’estableixen les normes mínimes de protecció de gallines ponedores.
REIAL DECRET 692/2010, de 20 de maig, pel qual s’estableixen les normes mínimes per a la protecció dels pollastres destinats a la producció de carn i es modifica el Reial decret 1047/1994, de 20 de maig, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de vedells.
REIAL DECRET 1084/2005, de 16 de setembre, d’ordenació de l’avicultura de carn.
 REIAL DECRET 1135/2002, de 31 d’octubre, relatiu a les normes mínimes per a la protecció dels porcs
REIAL DECRET 3/2002, d’11 de gener, pel qual s’estableixen les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores.
REIAL DECRET 229/1998, de 16 de febrer,pel qual es modifica el Reial Decret 1047/1994, de 20 de maig, sobre normes mínimes per a la protecció de vedells
REAL DECRETO 1047/1994, de 20 de mayo, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de vedells

La protecció d’animals per a la producció de pell

En la compra d’aliments d’origen animal, les persones consumidores  estan cada cop més interessades en la situació de benestar dels animals.  La Comissió ha pres mesures per abordar aquesta qüestió i fer un etiquetatge informatiu en relació amb el benestar animal i també hi ha introduït la prohibició de pèl de gat i gos.

A més dels animals de granja, també en el cas dels animals utilitzats per a finalitats científiques (en proves de laboratori) i en el cas dels animals salvatges també s’estan harmonitzant les normes de protección, fixant uns estàndards de la EU, sota la supervisió de la Direcció de Medi Ambient.

Buscar l’etiquetatge dels productes que faci referència al benestar animal

Com he comentat abans, les persones consumidores cada cop més, ens preocupa el benestar animal i prenem les nostres decisions de compra, d’acord amb els nostres valors morals.

Per aquest motiu interessa que tothom pugui tenir el màxim d’informació, en l’etiquetatge dels productes, sobre les polítiques que segueixen les empreses en temes de benestar animal.

Actualment però, els etiquetatges que existeixen al mercat, són etiquetatges voluntaris i no hi ha cap sistema harmonitzats que en permetin entendre i diferenciar els estàndards de benestar promoguts sota aquests esquemes.

L’únic etiquetatge obligatori és el dels ous, que per una banda fa referència als productes ecològics, i per tant, a un etiquetatge de qualitat per a la salut de les persones consumidores, però també, pel benestar de les gallines.

La UE ha fet una legislació per a gallines ponedores, que recull els diferents mètodes de producció (gàbies, lliure, graner, etc.), però això no s’ha fet obligatori en altres sectors.

L’estratègia sobre benestar animal de la UE no té previst estendre més enllà dels ous l’etiquetatge obligatori sobre benestar animal, si bé la Comissió va elaborar un informe, l’any 2009, que feia una sèrie de propostes sobre un possible etiquetatge sobre benestar animal. L’informe també va presentar la possible creació d’una xarxa europea de referència de centres per a la protecció i benestar dels animals.

A Espanya és d’aplicació el Reial Decret 226/2008, de 15 de febrer, pel qual es regulen les condicions d’aplicació de la normativa comunitària de comercialització d’ous, que en el seu article 4.3 estableix que els ous han d’anar amb un codi i que el primer dígit d’aquest codi, ha d’indicar el tipus de cria de les gallines que han produït aquest ou, pel que d’aquesta manera podem saber, de forma obligatòria, si es tracta de producció ecològica o de gallines camperoles, o de producció intensiva. Podeu trobar més informació al següent enllaços a la Comissió Europea:

L’etiquetatge ecològic

Malgrat que l’etiquetatge ecològic no està específicament pensat per informar sobre el benestar animal, sinó que s’adreça més a informar a les persones consumidores d’aquelles empreses que utilitzen sistemes de producció sostenibles i respectuosos amb els animals, el medi ambient i que aporten un plus de productes “saludables” a l’alimentació, si que és cert, que els animals de les explotacions ramaderes, amb certificació ecològica, han de gaudir d’un benestar animal més gran, malgrat que finalment també seran sacrificats pel seu consum.

El Reglament CE/834/2007, del Consell, de 28 de juny, sobre producció i etiquetatge dels productes Ecològics i pel qual es deroga el Reglament CEE/2092/91a), regula la producció dels productes ecològics i el Reglament (UE) núm º 271/2010 de la Comissió, de 24 de març de 2010, que modifica el Reglament (CE) 889/2008 pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del Reglament (CE) 834/2007 del Consell, pel que fa al logotip de producció ecològica de la Unió Europea, en regula el logotip que identifica aquests tipus de productes.

El Reglament 834/2007 defineix en l’article 4 que s’entén per agricultura ecològica i estableix en el seu títol IV els requisits de l’etiquetatge dels tipus de productes que es presenten al mercat com a ecològics, o utilitzant els seus derivats o abreviatures, com ara «bio» i «eco».

La producció ecològica té la seva base en el disseny i la gestió adequada dels processos biològics basats en sistemes ecològics que utilitzin recursos naturals propis del sistema mitjançant mètodes que utilitzin organismes vius i mètodes de producció mecànics, desenvolupin cultius i una producció ramadera vinculats al sòl o una aqüicultura que respecti el principi de l’explotació sostenible de la pesca, excloguin l’ús d’OMG i productes produïts a partir de o mitjançant OMG, llevat de medicaments veterinaris, estiguin basats en l’avaluació de riscos, i en l’aplicació de mesures cautelars i preventives, si escau la restricció del recurs a mitjans externs.

 Podeu trobar més informació sobre l’etiquetatge ecològic dels productes d’alimentació a l’article “Comprar amb criteris de consum responsable” d’aquest mateix bloc.

Altres etiquetatges voluntaris de protecció animal

Ja hem parlat en altres ocasions, dels distintius voluntaris que utilitzen les empreses per mostrar que no realitzen experimentació amb animals, per poder fabricar els productes cosmètics. Una de les iniciatives més esteses pel que fa a l’etiquetatge de productes que no fan experimentació amb animals, és el de “The Leaping Bunny Logo”

El logo del conillet és l’únic logotip reconegut internacionalment que garanteix als consumidors que no s’han utilitzat animals per fer proves en el desenvolupament i en la producció de qualsevol producte que porti el logotip a partir d’una determinada data.

El logotip es pot veure en els envasos, en la publicitat i en el punt de venda, i s’utilitza per a cosmètics i productes per a la llar a tot el món.

També en el cas de productes de la pesca tenim alguns etiquetatges voluntaris que ens informen que les captures s’han fet respectant als animals marins especialment vulnerables, com passa en el cas de  WWF/Adena, pel que fa a la conservació d’algunes espècies, buscant una producció sostenible i fomentant pràctiques saludables que evitin el malbaratament alimentari en el seu projecte LIFEWELL de la Unió Europea, desenvolupat per WWF i Friends of Europe, que busca promoure l’adopció d’hàbits alimentaris més saludables entre els europeus.

També cal destacar que  Greenpeace, pel que fa al consum responsable d’aliments, ostra una oposició a l’etiquetatge de certificació MSC perquè considera que els criteris no prenen com a referència alguns punts crítics com la sobrepesca i els impactes de la pesca destructiva i  perquè el procés d’objeccions no és accessible per a totes les persones implicades i els  principis socioeconòmics no estan prou integrats en aquesta certificació. Tampoc consideren vàlida la certificació Friends of the Sea (FotS) .

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

 

Anuncis

El moviment Slow food i les persones consumidores

 

marca registrada de Slow Food

L’anagrama del moviment “Slow Food” és un  cargol que simbolitza el lent gaudi dels plaers.

Slow Food és una associació ecogastronòmica, fundada el 1986 per Carlo Petrini a la ciutat italiana de Bra, que promou una “nova gastronomia” vinculada a la identitat i la cultura, que defensa el plaer vinculat a l’aliment, reflexiona sobre l’educació del gust i el dret al gaudi amb un nou sentit de responsabilitat, tenint en compte l’equilibri amb l’ecosistema, la defensa de la biodiversitat agroalimentària i el compromís ètic amb els productors.

El moviment Slow Food es contraposa filosòficament als efectes del fast food i a una manera de viure propi de la revolució industrial, que busca fer les coses despresa, renunciant als hàbits saludables d’alimentació i d’estil de vida, deixant de banda les tradicions gastronòmiques locals.

Slow Food entén que el menjar és un plaer que requereix consciència i responsabilitat i vol que  les persones puguin gaudir d’una alimentació bona per a elles i respectuosa amb el medi ambient.

Es busca la qualitat alimentària com herència alimentària, històrica i cultural que produeixi aliments que han de ser Bons, Nets i Justos.

Slow Food compta amb més de 100.000 membres a tot el món i està present en més de 160 països, amb estructures nacionals a Itàlia, Alemanya, Suïssa, Estats Units, Japó, Regne Unit i Holanda (segons consta en el seu portal corporatiu https://slowfood.es/ , consultat el 11 de maig de 2017).

A Espanya podem obtenir informació sobre aquest moviment al portal de l’associació Slowfood España on també trobarem el seu manifest. A nivell internacional trobarem més informació al portal http://www.slowfood.com/.

El moviment Slow Food promou:

  • L’educació del gust com el millor argument contra la qualitat mediocre del menjar i els fraus alimentaris.
  • Les accions per la salvaguarda de la cuina local, de les produccions tradicionals, de les espècies vegetals i animals en perill d’extinció
  • Un nou model d’agricultura menys intensiu i més net, fonamentat en els coneixements i el saber fer de les comunitats locals, per ser un model capaç d’oferir perspectives de desenvolupament fins i tot en les regions més pobres del planeta.
  • La protecció dels aliments, matèries primeres, tècniques de cultiu i de transformació, heretades dels usos locals consolidats en el temps.
  • La defensa de la biodiversitat de les espècies cultivades i salvatges.
  • La protecció de locals gastronòmics i de convivència que pel seu valor històric, artístic o social, formen part del patrimoni de la cultura material.

Aquest moviment té els següents projectes:

  • Arca del Gust: amb aquest projecte es vol catalogar els aliments vinculats a races singulars i productes gastronòmics artesans d’excel·lència contrastada i elaborats a petita escala, que es troben en perill de desaparició, per tal de promoure’n el seu consum i salvaguardar-los.
  • Baluard: amb aquest projecte es vol assessorar a productors d’aliments artesanals, amb la finalitat de conservar els seus mètodes de treball, desenvolupar mercats, salvaguardar patrimonis i educar els consumidors. Els objectius del programa s’organitzen en quatre àrees: mediambiental, econòmica, social i cultural, amb el que es persegueix la promoció dels productes artesanals amb estàndards de producció que per la seva qualitat, garanteixin a aquests aliments i productors, un futur viable.
  • Tutelat Slow Food: Agrupa els productes que bo i no complir els requisits per ser inclosos en els programes -Arca del Gust i Baluarte-, es treballa amb ells per la seva evident singularitat, i per evitar el perill que desapareguin junt amb  els mitjans de vida de les persones vinculades i la pèrdua dels sistemes de cultiu.
  • Comunitats de l’Aliment: Són grups de persones que produeixen, transformen i distribueixen aliments sostenibles, de qualitat, bons, nets i justos, que mantenen un fort vincle amb el seu territori històric, social o cultural.

Dit això, en el seu portal, trobem diferents iniciatives de promoció comercial com:

Els Restaurants Km0 certificats per Slow Food, que:

  • Contribueixen a la reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera produïdes pel transport d’aliments.
  • Divulga les qualitats i el valor dels aliments inclosos en les categories Arca del Gust, Baluard i Tutelat
  • Afavoreix el consum de productes locals, comarcals i estacionals.
  • Un plat Km0 ha d’incloure un 40% dels seus ingredients d’origen local, de manera que el restaurant compra directament al productor a menys de 100 quilòmetres de distància.
  • El 60% restant dels ingredients que componen un plat Km0 han de pertànyer a l’Arca del Gust, Baluard, Tutelat o tenir certificació ecològica.
  • Cap plat pot tenir aliments transgènics o animals que hagin menjat transgènics.

 Els productes Slow Food que:

  • En el cas del pa, cal utilitzar farines ecològiques nacionals, de varietats antigues de gra, llevat mare i receptes tradicionals de la zona.
  • En el cas dels productes de xarcuteria cal utilitzar productes ecològics (amb certificació o sense) i sense additius.
  • En el cas de vins i olis cal emprar pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient i varietats autòctones de vinya i oliveres.
  • En el cas dels formatgers i altres productes lactis cal utilitzar llet procedent d’animals alimentats sense transgènics i animals procedents del propi ramat que pasturin i mengin productes ecològics.
  • En el cas dels productes ramaders cal produir de forma ecològica, sense aliments transgènics per als animals.
  • En el cas de les fruites i verdures, han d’estar produïdes de forma respectuosa amb el medi ambient (amb certificació ecològica o sense).
  • En el cas del peix haurà de procedir de pesques sostenibles.

Podeu trobar més informació sobre el moviment Slow Food a l’enllaç de RTVE a la carta, del programa “La aventura del saber“:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-aventura-del-saber/aventuraslowfood/3107354/

Anàlisi del moviment slow food

A l’article  The ideology of Slow Food de Luca Simonetti . Journal of European Studies Vol 42, Issue 2, pp. 168 – 189 First published date: May-29-2012,  l’autor es mostra molt crític amb la ideologia del Slow Food.

A partir d’un anàlisi de diferents articles sobre aquest moviment, hereu dels moviments contraculturals i anti-consumistes, l’autor considera que el moviment va arribar a tenir una idea limitada del que és el sistema capitalista i a tenir una idea d’una nova agricultura i una nova economia que, de recuperar-se, significaria simplement tornar a l’economia preindustrial primitiva, amb els inconvenients que això implicaria per poder alimentar en el futur a la població mundial actual.

L’autor considera que l’objectiu d’aquest moviment, que es basa en produir “ bo, net i just “ és combinar la promoció comercial d’alt preu, dels productes alimentaris de luxe, amb l’ajut dels sistemes polítics, doncs el que es promou amb aquest moviment són articles de luxe que confereixen un estatus social que no poden assumir la majoria de les persones consumidores.

A Itàlia, el primer restaurant McDonald va obrir el 1985 i alguns sectors consideraven que aquest tipus de menjar implicaven la imposició d’un nou model de cultura, que té com a únic objectiu  el benefici empresarial. En canvi, el moviment Slow Food volia implantar una ‘ciència gastronòmica’ i un nou ‘model de desenvolupament’ basat en les idees de la tradició, d’un nou consumidor, i d’un nou compromís a través del consum d’aliments.

L’autor de l’assaig ens diu que a  les eleccions italianes de 2008, els programes polítics, dels tres principals partits, apostaven ja pel foment de l’agricultura ecològica,  el desenvolupament de les cadenes de subministrament curtes; la introducció dels mercats agrícoles; la lluita contra la biopirateria i l’abandonament de les zones rurals, objectius que coincideixen amb el moviment Slow Food, que per tant, mostra que té un fort impacte polític i es constitueix com un fort grup de pressió.

La filosofia del moviment es basa en:

  • Posar l’accent just en el plaer del menjar, i aprendre a apreciar les diferents receptes i sabors, per tal de reconèixer els diversos llocs i habilitats de producció, i de respectar els ritmes de les estacions;
  • El sosteniment de l’educació del gust com una defensa contra la mala qualitat, el frau alimentari i l’estandardització dels menjars;
  • Salvaguardar les cuines locals, sistemes de producció tradicionals, i les espècies vegetals i animals en perill d’extinció;
  • El manteniment d’un nou model d’agricultura que és menys intensiu i més net;
  • La defensa de la biodiversitat i el dret de les persones als aliments

El moviment, segons l’autor, consideraria la persona consumidora de menjar ràpid, com una persona que només busca un preu i una qualitat baixa, d’acord amb els estàndards de la vida moderna capitalista. En aquest sentit, el moviment Slow Food associa a les persones consumidores de menjar ràpid amb persones poc preparades per a gaudir de les coses bones de la vida que es sotmeten de ple a la civilització industrial, renunciant a la cultura gastronòmica local.

Ara bé, l’autor apunta que cal tenir molt en compte que no tothom té temps per gaudir del menjar ni tothom pot escollir menjar de qualitat, perquè hi ha persones que disposen de recursos econòmics limitats.

L’autor considera que el sistema capitalista sempre ha sabut explotar les posicions anti-consumistes, perquè el consum no estàndard confereix distinció a les persones i llavors, més que posicionar-nos en un consum ‘subversiu’ el que estaríem és davant d’una  nova “moda” que a més, pot arribar a distreure l’atenció dels problemes reals de sostenibilitat i desviar l’atenció de les institucions democràtiques i  les seves polítiques de reforma.

Així doncs, inicialment, amb el moviment Slow Fodd es volien canviar les coses, però hi ha al risc que al final s’acabi creant un nou nínxol de mercat que no fa més que col·laborar amb l’economia ‘normal’ sense provocar grans canvis i a sobre, calma les consciències de moltes persones consumidores.

Fixem-nos que la quadratura és perfecte:

El moviment Slow Fodd ens permet viure bé i amb la consciència tranquil·la.

Calma consciències, perquè menjar bé o buscar el plaer en el bon menjar pot associar-se a persones amb capacitat econòmica alta per fer-ho i si es disposa d’una filosofia com el Slow Food, que ens dóna el paraigua per menjar bé i amb criteris responsables, això permet arribar a un públic que, a més de ser rics, se sent culpable per això i vol fer alguna cosa per mitigar la seva vergonya. Pel que aquest corrent ha trobat una síntesi entre el genuí desig de menjar bé i el compromís de reconciliar-se.

Aquest moviment aposta per considerar el plaer com un dret moral, i el menjar com a cultura que és el factor principal en la definició de la identitat humana.

La filosofia del Slow Food passa per la dura crítica a l’agricultura industrial i per la lloança de l’agricultura ‘tradicional’.  Es considera que la qualitat d’un producte alimentari és més gran com més natural sigui el producte, però natural no és equivalent a ecològic, vol dir que no hi ha additius, conservants, aromatitzants o tecnologies de producció que alteren la naturalitat dels processos de treball, la cria, creixement, etc.

 

Però si tornem a l’agricultura tradicional com podem garantir la producció d’aliments al món?

L’autor considera que el moviment Slow Food no entra en  aquest tema  i que té una visió local i tradicional que no permet solucionar temes globals. Potser el capitalisme sigui un sistema que també aporti progrés que permeti desenvolupar tecnologia que ens permeti garantir la nostra qualitat de vida.

El moviment de la Mare Terra (Terra Madre), del moviment Slow Foo, es considera un exemple de desenvolupament sostenible, connectat a la idea de creixement humà, a la difusió d’un bé comú, amb nous valors alternatius, un dret estès a la mobilitat, un enriquiment recíproc basen en diferents experiències humanes, una nova dignitat dels coneixements tradicionals i per a la vida camperola i tot això, recolzat per les tecnologies, però en altres moments, aquestes tecnologies, quan es vinculen al capitalisme es rebutgen i s’entra en la contradicció de com es pot treballar encara que sigui a nivell de producció local, sense l’ús d’aquestes tecnologies.

Retornar al passat tradicional, oblidant els avantatges de les noves tecnologies implica retornar a una societat primitiva amb tots el seus problemes associats.

Un dels riscos del Slow Food, ens diu l’autor, és fer creure als països subdesenvolupats que ja són rics perquè disposen de coneixement tradicional que poden convertir  en una font de desenvolupament i el benestar, perquè tenen un patrimoni extraordinari d’espècies vegetals i animals, i un  coneixement local tradicional, en el potencial humà sense explotar. Però es clar, l’autor ens diu que això ens distreu del problema real. Desenvolupament no és això, desenvolupament és més aigua, més educació, més hospitals, més medicaments, més carreteres o més cases.

Si el desenvolupament implica simplement convèncer els països subdesenvolupats que ja són rics perquè són el magatzem alimentari dels països del primer món, aquest desenvolupament sempre estarà condicionat a l’existència dels consumidors rics, i per tant dels països desenvolupats.

L’autor creu que el moviment Slow Food  té per objectiu principal la promoció comercial de productes amb un futur comercial, capaç d’obtenir preus superiors pel fet que posseeixen excel·lents qualitats organolèptiques. Per tant, estem davant d’una operació de màrqueting, amb l’objectiu no només a atraure un públic jove, sinó també a revolucionar la classificació social tradicional del gourmet. Els nous ‘golafres d’esquerra’ , ens diu l’autor, poden ser persones benestants que  ja no se sentiran culpables per desitjar menjar bé: de fet, van combinar l’amor de la bona cuina amb ‘compromís’ polític.

El retrat de la persona consumidora slow és, segons l’autor,  el d’una persona amb diners i temps lliure. Però cal tenir en compte que el que permet tenir temps i diners és precisament el model del capitalisme fast.

Iniciatives de les administracions públiques similars al moviment Slow Food però desvinculades de la promoció comercial i de caire més popular

Una de les crítiques, que rep sovint el moviment Slow Food, és que darrera d’aquesta filosofia que reclama el dret al plaer i a la tradició gastronòmica, associant aquests valors a la promoció dels productes “bons, nets i justos”, en realitat hi ha un negoci que s’adreça especialment a les classes socials capaces de pagar productes que són relativament més cars que els que pot pagar la majoria de la població, deixant en un segon terme els seus objectius d’aconseguir un món global més sostenible i un comerç més just.

Dit això, la filosofia slow food també té la serva versió pública, vinculada també a la promoció del consum d’aliments bons, nets i justos, però desvinculant això totalment de una promoció concreta de productes o serveis determinats.

A Catalunya en són un clar exemple els següents projectes:

Amed (Alimentació Mediterrània)

Administració pública responsable: Agència de Salut Pública de Catalunya Edifici Josep Salvany Roc Boronat 81-95 08005 Barcelona Telèfon 935 513 637 de 10 a 14 hores Fax: 935 517 514 Correu electrònic amed@amed.cat

Programa que té com a objectiu promoure l’alimentació mediterrània com a model d’alimentació saludable en l’entorn de la restauració col∙lectiva. Es pot trobar més informació al següent enllaç: http://www.amed.cat/ .

Aquest programa considera que la  dieta o alimentació mediterrània tradicional, basada principalment en productes frescos, locals i de temporada, és una valuosa herència cultural que, a partir de la simplicitat i la varietat, ha donat lloc a una combinació equilibrada i completa d’aliments que proporciona en elevat plaer gastronòmic.

Aquest Programa es basa en 3 premisses:

  • L’alimentació i l’activitat física influeixen sobre la salut de les persones.
  • El patró d’alimentació de la Mediterrània es considera una proposta d’alimentació molt saludable.
  • El sector de la restauració és cada cop més important en el model d’alimentació actual.

Els restaurants que volen obtenir l’acreditació Amed han de complir una sèrie de requisits alimentaris i uns altres de no alimentaris.

Criteris de compliment obligatori de caràcter no alimentari

  • Tenir actualitzades les acreditacions que garanteixin que les instal·lacions reuneixen les condicions d’higiene necessàries per oferir seguretat alimentària.
  • Mantenir, en l’oferta Amed, uns preus per al client en la línia dels preus habituals de l’establiment.
  • Tenir a disposició del client la informació sobre Amed, sobre alimentació saludable i oci actiu, un cop obtinguda l’acreditació.

Criteris de compliment obligatori de caràcter alimentari

  • Garantir que, per amanir, s’ofereixi oli d’oliva en qualsevol de les seves varietats, i que es cuini amb oli d’oliva o bé amb oli de gira-sol amb alt contingut d’àcid oleic
  • Garantir que aproximadament un 25% de l’oferta de primers plats sigui a base de verdures, hortalisses i/o llegums.
  • Garantir la presència d’algun producte integral (pa, pasta, arròs o d’altres).
  • Garantir que aproximadament un 50% de l’oferta de segons plats sigui a base de:
  • peix (blanc o blau) i/o marisc, o
  • carns magres (amb baix contingut de greix).
  • Garantir que aproximadament un 50% de l’oferta de les postres sigui a base de:
  • fruita fresca (sencera o manipulada, p.e. macedònia)
  • Garantir que, en l’oferta de postres làctiques, hi figuri l’opció de baix contingut de greix (semidesnatat o desnatat).
  • Garantir la dosificació per copes o unitats individuals amb relació al possible consum de begudes alcohòliques (vi, cava o cervesa).
  • Disposar de preparacions culinàries que no requereixin l’addició de gran quantitat de greix (cremes, llard, margarines,mantegues o una gran quantitat d’oli) i fer servir tècniques culinàries com ara les coccions alimentàries al vapor, forn, graella, saltat, planxa, etc.

També es valoren els següents aspectes:

  • Prioritzar la utilització d’aliments frescos, de temporada i/o de producció local.
  • Incloure en la carta propostes de la gastronomia tradicional i local.
  • Oferir oli d’oliva verge en els setrills de les taules, i potenciar que es presenti etiquetat o que se n’identifiqui  el grau, el tipus d’oliva i la procedència.
  • Prioritzar guarnicions de segons plats a base de verdures, hortalisses i llegums.
  • Oferir als clients de l’establiment Amed receptes d’alimentació mediterrània, que poden coincidir amb alguna de les especialitats de la casa (disponibles per als clients a l’establiment).
  • Oferir l’opció d’alguns plats combinats mediterranis que es puguin proposar com a plat únic (lleuger i no gaire abundant) i/o la possibilitat de demanar mitges racions (opcions especialment indicades per a dies feiners).
  • Oferir la possibilitat de preparacions culinàries a les quals no s’hagi afegit sal (“opcions sense sal”), amb condimentacions alternatives (pebre, espècies, herbes aromàtiques, etc.).
  • Difondre activitats de lleure actiu (rutes a peu, circuits cardiosaludables, etc.) a la ciutat i/o al voltant de l’establiment Amed.

Aquí si fruita

Administració pública responsable: Agència de Salut Pública de Catalunya Telèfon 935 513 637 Correu electrònic  promocio.salut@gencat.cat

Aquest programa vol  promoure el consum de fruita fresca, variada, de qualitat i de proximitat en els establiments de restauració i altres establiments d’alimentació (fruiteries, mercats, supermercats, hotels, etc.) L’objectiu és promoure la ingesta de fruita fresca per tal de millorar la salut de la població i sumar el màxim nombre d’establiments, pel que s’estableix un sistema d’identificació dels establiments compromesos a oferir als clients racions de fruita fresca, a punt per consumir.

Es pot trobar més informació al següent enllaç:  http://salutpublica.gencat.cat/ca/sobre_lagencia/pinsap/aqui_si_fruita_i_salut/ .

Per adherir-se a aquest programa, els establiments han de:

  • Disposar de fruita fresca visible a l’entrada de l’establiment, o bé en algun altre lloc destacat.
  • Posar a disposició dels clients fruita fresca, de qualitat, estacional i de proximitat preparada per ser consumida amb facilitat.
  • Si sou un establiment de restauració, oferir el 50% de les postres de la carta a base de fruita fresca, preparada per menjar.
  • Emplenar la sol·licitud d’adhesió i enviar fotos il·lustratives.

Productes de proximitat

Administració pública responsable: Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries Servei Promoció de la Qualitat Agroalimentària  vendadeproximitat.daam@gencat.cat Telèfon d’informació del departament: 933 046 776.

La venda de proximitat és la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia i/o resultat d’un procés d’elaboració o de transformació que els productors o agrupacions de productors agraris realitzen en favor del consumidor o consumidora final, directament o mitjançant la intervenció d’una persona intermediària.

Els establiments s’acrediten mitjançant un  logotip s’han d’exhibir de forma obligatòria en un lloc visible i preferent. En el cas de productes elaborats, el logotip es pot fer-ne constar en l’etiquetatge, sens perjudici de les mencions obligatòries que estableix la normativa vigent en matèria d’etiquetatge.

Es pot trobar més informació al següent enllaç:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/venda-proximitat/  .

Hi ha dues modalitats en la venda de proximitat:

La venda directa que és  la que fan directament els productors o les agrupacions de productors agraris, en la pròpia l’explotació, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris, en mercats locals, en fires-mercats o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents, en favor del consumidor o consumidora final, sense la intervenció de persona intermediària. La venda directa es pot efectuar també a distància, o bé de forma ambulant d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre comerç interior.

La venda en circuit curt és la que duen a terme productors o agrupacions de productors agraris en favor del consumidor o consumidora final, amb la intervenció d’una persona intermediària. Aquests productes es poden vendre en establiments minoristes, agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediàries, en establiments de turisme rural i en establiments de restauració, inclosos els establiments de restauració col·lectiva

Producció ecològica

La producció ecològica és un sistema general de gestió agrícola i producció d’aliments que combina les millors pràctiques ambientals, un elevat nivell de biodiversitat, la preservació de recursos naturals, l’aplicació de normes exigents sobre benestar animal i una producció conforme a les preferències de determinats consumidors per productes obtinguts a partir de substàncies i processos naturals. Inclou els productes agraris vius o no transformats; productes agraris transformats destinats a ser utilitzats per a l’alimentació humana; aliments per als animals; material de reproducció vegetativa i llavors per al cultiu.

Totes les empreses sotmeses a aquest sistema han de complir la normativa europea sobre productes ecològics, i estar sotmeses al control i la certificació realitzada per una sèrie d’organismes de control, per tal d’oferir una garantia suficient als consumidors.

Administració pública responsable: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Es pot trobar més informació al següent enllaç:   http://pae.gencat.cat/ca/

 

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Les persones consumidores i les etiquetes dels productes d’agricultura sostenible

Aquestes últimes setmanes  s’està fent una campanya de difusió a la televisió per donar a conèixer, entre les persones consumidores, la producció integrada i moltes persones, de ben segur que es preguntaran les diferències que hi entre els productes de producció integrada i els productes de proximitat o amb els productes ecològics.

Tenim prou informació per saber fàcilment les diferències reals que existeixen entre tres etiquetatges de qualitat ambiental, que recauen sobre el mateix tipus de productes, però que volen dir coses tant diferents?

Les persones consumidores que volen fer un consum diligent i llegeixen les etiquetes, cada cop han d’estar més pendents de conèixer nous logotips de qualitat i he de dir que, en la meva opinió, un excés de logotips no crec que ajudin gaire a crear la confiança que es busca, malgrat la qualitat que es vol oferir.

Actualment les persones consumidores podem trobar fàcilment productes ecològics als establiments, però que no són pas productes de proximitat, o bé podem trobar productes de proximitat, però que no són pas ecològics i finalment, encara pot ser molt difícil trobar productes etiquetats amb la marieta de la producció integrada.

En altres articles d’aquet mateix bloc ja he parlat dels productes ecològics i de proximitat, pel que avui m’agradaria parlar exclusivament de la producció integrada.

Què és la producció integrada?

A diferència de la producció ecològica, la producció integrada si que permet la utilització de productes agroquímics de síntesi  però obliga a realitzar tot un seguit de pràctiques encaminades a la protecció del medi ambient i fomentar la biodiversitat de l’agrosistema, la millora de la fertilitat del sòl, la realització de pràctiques de cultiu que afavoreixin l’augment de la matèria orgànica i redueixin el risc d’erosió i degradació del sòl, un control acurat del sistema de reg, el control integrat de plagues i malalties, la revisió de la maquinaria i els equips de tractaments, la gestió dels quaderns d’explotació i, si s’escau de postcollita.

Així doncs, les persones consumidores que trobin en l’etiquetatge del producte agrícola el distintiu de “la marieta” sabran que estan davant d’uns productes de qualitat certificada molt controlats.

Podeu trobar més informació al portal del Consell Català de la Producció Integrada.

Bones pràctiques agrícoles

Al portal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, al que podem accedir amb aquest enllaç, hi trobarem les  bones pràctiques agràries enfocades a garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social dels productes agrícoles.

Aquí trobem els diferents àmbits de control ambiental dels productes agraris i fonamentalment tres guies resum sobre les condicions que han de complir les activitats agràries:

D’aquestes guies en podem destacar els següents aspectes clau a controlar en les pràctiques de l’agricultura sostenible:

Contaminació de les aigües per un mal ús de fertilitzants

Un dels principals problemes de l’agricultura pel que fa a la contaminació de les aigües, és la contaminació per nitrats procedents dels fertilitzants. Per aquest motiu, unes bones pràctiques han de permetre ajustar les aportacions de nitrogen a les necessitats del cultiu, el que vol dir ajustar-se més amb les dosis, els moments, la concentració dels productes, l’ús de dels fems, els purins i les gallinasses, per tal de reduir-ne el volum al màxim i anar en compte de no aplicar-ho prop de cursos d’aigua, pous o fonts.

La producció integrada i la lluita contra plagues

Pel que fa a la lluita contra les plagues que afecten a les collites, a Catalunya hi ha un sistema de producció d’aliments, basat en l’ús de mètodes avançats de lluita biològica per al control de plagues i malalties, combinat amb l’ús de tècniques tradicionals basades en l’ús d’agroquímics, per obtenir productes d’una gran qualitat i alhora plenament sostenibles. Aquest sistema forma part d’una estratègia internacional que es pot consultar al següent enllaç extern a International Organisation for Biological Control (IOBC).

La campanya de difusió de l’etiqueta de la marieta

Segons una nota de premsa de la Generalitat de data 26 de maig de 2017,

“Agricultura es compromet amb la promoció i divulgació de la Producció Integrada d’aliments”

Segons la informació facilitada en aquesta nota de premsa, a Catalunya hi ha 2.476 productors de producció integrada i 108 elaboradors.

Aquest tipus de producció compta amb 46.431 hectàrees i els cultius majoritaris són la fruita dolça, amb 17.537h, que representa el  36,49% de la superfície total de fruita dolça de Catalunya, i l’olivera ,amb 14.222 h, que representa el 12,29% de la superfície total d’olivera a Catalunya.

La demarcació de Lleida és la que concentra la gran majoria d’aquestes hectàrees.

Tots aquests productes s’etiqueten amb el distintiu de la producció integrada (una marieta) i la normativa que ho regula és l’ORDRE ARP/208/2003, de 7 de maig, per la qual s’aprova el Reglament de règim interior del Consell Català de la Producció Integrada.

Article: Les persones consumidores i les etiquetes dels productes d’agricultura sostenible

publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

enllaç: http://wp.me/p3lAPu-Bu

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest bloc manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.