Category Archives: ARBITRATGE DE CONSUM

Aquesta és la informació que les Juntes Arbitrals ens han de donar sempre abans d’iniciar el procediment d’arbitratge de consum

Si escollim fer un arbitratge de consum, abans ens han d’informar sobre:

Sobre l’entitat acreditada
De les dades identificatives i informació de contacte, incloent-hi l’adreça postal i de correu electrònic de la Junta Arbitral  de consum.
De la  seva inclusió en la llista nacional d’entitats acreditades i, si s’escau, la seva integració i participació en qualsevol xarxa d’entitats.
De la seva participació, en xarxes d’entitats de resolució alternativa de litigis transfronterers.
De les persones encarregades de la resolució del conflicte, la seva forma de nomenament i la durada del mandat, així com qualsevol informació que permeti conèixer i comprovar-ne la formació, qualificació, experiència, independència i imparcialitat.
Que el procediment d’arbitratge de consum és gratuït per a les persones consumidores i les empreses. Malgrat això, cada part ha  d’assumir  les despeses ocasionades per les proves presentades per fer valer els seus drets.
Que  les llengües oficials en què es poden presentar les reclamacions i en què es porten a terme els seus procediments són el català i el castellà.
Que la persona consumidora pot presentar, davant del servei públic de consum del que depèn la Junta Arbitral de Consum, una reclamació motivada pel seu mal funcionament o males pràctiques. D’aquesta reclamació l’entitat n’ha de donar trasllat a l’autoritat competent, acompanyada d’un informe de contestació.

Sobre el procediment de l’arbitratge de consum

Heu de saber que:
Que l’efecte jurídic del resultat del procediment d’arbitratge de consum és vinculat i executiu per les parts.
Que la participació en el procediment d’arbitratge de consum exclou la possibilitat d’acudir posteriorment a la via judicial per obtenir la reparació dels seus drets.
Que l’article 331-6.j) de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya estableix que és una infracció incomplir l’acord a què s’hagi arribat amb la persona consumidora en el procés de mediació o incomplir el laude arbitral en el termini fixat, llevat d’acord de les parts.
Que la participació en el procediment d’arbitratge no és incompatible necessariament amb la presentació d’una denúncia contra l’empresa, en el marc del que regula el Decret 151/2013, de 9 d’abril, sobre la potestat sancionadora en matèria de consum i sobre el procediment de restitució de quantitats percebudes indegudament, reposició de la situació alterada i rescabalament de danys i perjudicis, però que hi ha empreses que en la seva adhesió a l’arbitratge, exclouen aquelles reclamacions que han estat objecte de denúncia pels mateixos fets. En tot cas, les  actuacions judicials penals, els procediments de mediació i arbitratge i la tramitació d’altres procediments administratius interrompen el termini de prescripció de les infraccions. El termini es reprèn després  de la finalització del procediment que havia provocat la interrupció.
Que el procediment arbitral de consum s’ha d’ajustar als principis d’audiència, contradicció, igualtat entre les parts i gratuïtat.
Que només poden ser objecte de l’arbitratge de consum els conflictes derivats d’una relació de consum i que recaiguin sobre matèries de lliure disposició de les parts i que s’exclouen les reclamacions que es refereixin a serveis no econòmics d’interès general, les reclamacions referides a serveis relacionats amb la salut, prestats per un professional sanitari amb la finalitat d’avaluar, mantenir o restablir l’estat de salut dels pacients, així com l’extensió de receptes, dispensació i provisió de medicaments i productes sanitaris i les reclamacions dirigides a prestadors públics d’ensenyament complementari o superior.
Que també queden exclosos i no poden ser objecte d’arbitratge els litigis que es refereixin a casos sobre intoxicació, lesió, mort o hi hagi indicis racionals de delicte, inclosa la responsabilitat per danys i perjudicis directament derivada d’ells.
Que les  normes bàsiques que s’apliquen en el procediment d’arbitratge de consum són: la  Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, el  Reial Decret 231/2008, de 15 de febrer, pel qual es regula el Sistema Arbitral de Consum i la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’arbitratge. Les normes jurídiques aplicables i les estipulacions del contracte serveixen de suport a la decisió en equitat que, en tot cas, ha de ser motivada.
Que l’arbitratge de consum s’ha de decidir en equitat, llevat que les parts optin expressament per la decisió en dret.
Que si l’oferta publica d’adhesió al Sistema Arbitral de Consum s’ha realitzat a l’arbitratge en dret i llevat que el consumidor o l’usuari hagi acceptat expressament l’esmentat arbitratge en la seva sol·licitud, s’ha de comunicar aquest fet al reclamant perquè manifesti la seva conformitat amb la decisió en dret. En cas de no estar-hi d’acord, s’ha de tractar la sol·licitud com si fos dirigida a una empresa no adherida.
Que quan l’arbitratge de consum s’hagi de resoldre en dret i tingui caràcter internacional, segons el que preveu la Llei 60/2003, de 23 de desembre, la determinació de la legislació aplicable al fons de l’assumpte es farà de conformitat amb el que preveuen els convenis internacionals en els quals Espanya és part o en la legislació comunitària que sigui aplicable.
Que la Junta Arbitral, amb la conformitat d’ambdues parts, pot acordar que totes o algunes de les actuacions d’arbitratge es duguin a terme per mitjans telemàtics, sempre que quedi garantida la identitat de les parts i el respecte als principis que estableix la llei.

Sobre els requisits de la sol·licitud

Heu de saber que:
Que abans de presentar  la sol·licitud d’arbitratge de consum la persona consumidora ha d’haver presentat una reclamació prèvia a l’empresa amb qui ha tingut la relació de consum. Transcorregut el termini d’un mes sense haver obtingut resposta o en cas de resposta no satisfactòria a les pretensions formulades es pot iniciar el procediment de mediació prèvia davant de l’entitat acreditada. Un cop intentada o  finalitzada la mediació sense haver arribat a un acord satisfactori, es pot iniciar l’arbitratge de consum.
Que les causes d’inadmissió per poder tramitar l’arbitratge són:
·         No haver  presentat la reclamació prèvia davant de l’empresa reclamada, per tractar de resoldre l’afer o no acredita haver intentat comunicar-se amb aquest. En tot cas, la reclamació s’ha d’admetre si ha transcorregut més d’un mes des que el consumidor va presentar la reclamació a l’empresari i aquest no ha comunicat la seva resolució.
·         Quan la  reclamació sigui manifestament infundada o quan no s’aprecia afectació dels drets i legítims interessos del consumidor.
·         Quan el contingut de la reclamació sigui frívol o vexatori.
·         Que es presenti la reclamació  davant de l’entitat acreditada en un termini superior a un any des de la data en què va presentar la reclamació a l’empresa.
·         Que una altra entitat de resolució alternativa o un òrgan jurisdiccional estigui examinant o ja s’hagi pronunciat sobre la resolució de la controvèrsia.
·         Que  el litigi plantejat versi sobre intoxicació, lesió, mort o hi hagi indicis racionals de delicte, inclosa la responsabilitat per danys i perjudicis directament derivada d’ells.

Sobre els drets i  les obligacions de les parts durant el procediment d’arbitratge de consum

Heu de saber que:
Que les parts són lliures d’acollir-se a l’arbitratge de consum però un cop iniciat el procediment arbitral, el reclamant, no podrà desistir de la seva sol·licitud si l’empresa reclamada s’hi oposa i els àrbitres li reconeixen un interès legítim a obtenir una solució definitiva del litigi.
Que amb caràcter general, la no-contestació, inactivitat o incompareixença injustificada de les parts en qualsevol moment del procediment arbitral, inclosa l’audiència, no impedeix que es dicti el laude, ni el priva d’eficàcia, sempre que l’òrgan arbitral pugui decidir la controvèrsia amb els fets i documents que constin en la demanda i contestació, si aquesta s’ha produït.
Que el  silenci, la falta d’activitat o la incompareixença de les parts no es considera assentiment o admissió dels fets al·legats per l’altra part.
Que en qualsevol moment abans de la finalització del tràmit d’audiència, les parts poden modificar o ampliar la sol·licitud i la contestació, i es poden plantejar la reconvenció davant de la part reclamant.
Que les al·legacions presentades pel reclamat tenen el valor de contestació a la sol·licitud d’arbitratge i s’integren, juntament amb la sol·licitud i la documentació aportada per les parts, en el procediment arbitral.
Que de  totes les al·legacions escrites, documents i altres instruments que una de les parts aporti als àrbitres, se n’ha de donar trasllat a l’altra part. Així mateix, s’han de posar a disposició de les parts els documents, dictàmens pericials i altres instruments probatoris en els quals l’òrgan arbitral pugui fundar la seva decisió.
Que les parts tenen accés al procediment en qualsevol de les seves fases, i hi poden comparèixer per si mateixes, representades o assistides per un tercer, i poden sol·licitar, si així ho desitgen, assessorament independent.
Que en el procediment d’arbitratge les parts no estan obligades a actuar assistides per un advocat o assessor jurídic. No obstant això, si el consumidor i l’empresari pretenen valer-se d’un advocat o assessor jurídic, ho han de comunicar a l’entitat de resolució de conflictes dins dels tres dies següents a la data de presentació de la reclamació, en el cas del consumidor, o de la recepció de la reclamació si es tracta de l’empresari.
Que els  àrbitres, els mediadors, les parts i els qui prestin servei en les juntes arbitrals de consum estan obligats a guardar confidencialitat de la informació que coneguin en el curs del procediment arbitral.
Que el resultat del procediment s’ha de donar a conèixer a les parts en un termini màxim de noranta dies naturals comptats des de la data de la presentació de la reclamació o, si s’escau, des de la data en què consti en suport durador que s’ha rebut la documentació completa i necessària per tramitar el procediment. Aquest termini es pot ampliar quan concorri una complexitat especial. Aquesta pròrroga no pot ser superior a 90 dies i s’ha de comunicar a les parts motivadament.

 

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis