Category Archives: COL•LECTIUS ESPECIALMENT PROTEGITS

Empreses responsables amb la societat i solidàries amb les persones consumidores vulnerables

Fer un consum responsable també és poder valorar les iniciatives empresarials que respecten les persones, en l’àmbit de la seva salut, però com sempre passa, a les persones consumidores ens falta molta informació.

En aquest cas m’he proposat buscar iniciatives públiques o privades, vinculades a millorar la qualitat de vida de los persones que pateixen alguna malaltia i veure com les empreses poden ajudar a aquestes persones en aquestes situacions.

Les persones consumidores especialment vulnerables

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, en el seu article 1.c) estableix com a col·lectius especialment protegits els que, per la concurrència de determinades característiques, són especialment vulnerables pel que fa a les relacions de consum. En qualsevol cas, la protecció especial s’ha de donar tenint en compte la persona consumidora mitjana del col·lectiu en què s’integra la persona consumidora.

En particular, són col·lectius especialment protegits: els infants i els adolescents, les persones grans, les persones malaltes, les persones amb discapacitats i qualsevol altre col·lectiu en situació d’inferioritat o indefensió especials.

Per tant, les persones malaltes són persones consumidores especialment protegides i l’article 121-3 del mateix codi de Consum estableix que els drets de les persones consumidores que afectin col·lectius especialment protegits gaudeixen d’una atenció especial i preferent per part dels poders públics, d’acord amb el que estableixen aquesta llei, les disposicions que la despleguin i la resta de l’ordenament jurídic.

A més, les persones amb discapacitat, especialment, han de tenir garantit l’accés adequat a la informació sobre els béns i serveis, i el ple exercici i el gaudi dels drets i les garanties que recull aquesta llei, de la mateixa manera que la resta de persones consumidores.

Com que estem parlant d’empreses que han de garantir una protecció especial al col·lectiu de persones malaltes, també hem de veure que l’article 122-1.4 estableix que l’accés a la informació, especialment la relacionada amb la salut i la seguretat, s’ha de garantir, amb caràcter general, a totes les persones amb discapacitat, per mitjà de la regulació reglamentària sobre béns i serveis i a l’apartat 5è del mateix article, continua dient que els poders públics han de fomentar la inclusió del sistema Braille en l’etiquetatge dels béns, en especial respecte als béns que afectin la salut i la seguretat.

Però hi ha cap obligació específica per a les empreses que les obligui a incorporar mesures que ajudin realment a aquests col·lectius de persones afectades, millorant així la seva qualitat de vida?

Hi ha normatives obligatòries, com per exemple la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat, i també el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, on en el seu article 29 estableix que en les seves activitats i en les transaccions les empreses estan subjectes al  principi d’igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat, malgrat que això no afecta la llibertat de contractació, inclosa la llibertat de la persona de triar l’altra part contractant, sempre que l’elecció no estigui determinada per la discapacitat.  No obstant això la llei estableix que són admissibles les diferències de tracte en l’accés a béns i serveis quan estiguin justificades per un propòsit legítim i els mitjans per aconseguir-ho siguin adequats, proporcionats i necessaris.

Per tant, m’interessa aquí mirar si existeixen iniciatives empresarials específiques per evitar qualsevol tipus de discriminació.

Les bones pràctiques, en els establiments de restauració, pel que fa a millorar l’atenció i la qualitat de vida de les persones que pateixen algun tipus de diversitat funcional, com per exemple, les persones cegues i les persones sordes.

On poden demanar ajuda les empreses que vulguin donar un millor servei a aquests col·lectius de persones?

Doncs per exemple, tenim la iniciativa “Discapnet” per fomentar la integració social i laboral de les persones amb discapacitat, cofinançada per Fundació ONCE.

Es pot trobar més informació en el següent enllaç: http://www.discapnet.es/                on s’expliquen diferents projectes relacionats amb l’accessibilitat.

També tenim la Federació de persones sordes de Catalunya: http://www.fesoca.org/ , l’Associació de persones sordes de la Comunitat Valenciana  que té un bon portal corporatiu amb informació interessant: https://www.fesord.org/

Pel que fa al cas concret dels restaurants, tenim que la Fundació ONCE té alguns manuals per facilitar als professionals de la restauració l’atenció a aquests col·lectius i en aquest cas, és molt recomanable el manual “BARES Y RESTAURANTES Accesibles para todas las personas – Colección Manuales de Accesibilidad de Fundación ONCE “.

També de la fundación ONCE, es pot consultar la “Guía de Accesibilidad en el Ámbito de la Cultura, Ocio y Deporte” on també hi ha un apartat dedicat a l’accessibilitat i on hi ha diversos consells per atendre a aquests col·lectius perquè pugin gaudir dels serveis de la millor de les maneres possibles.

És especialment rellevant “El libro de comunicación para Restaurantes y Bares” elaborat per l’Ajuntament de Malaga i que utilitza alguns símbols pictogràfics, que són propietat de CATEDU, sota llicència de “Creative Commons” i han estat creats per Sergio Palau.

En aquesta guia es donen alguns consells pels professionals de la restauració, entre d’altres:

La clau és la naturalitat tot i que cal aprendre algunes nocions per interactuar correctament amb elles.
En el cas de persones amb mobilitat reduïda, que facin servir bastó, crosses o caminador, podem oferir el nostre braç o simplement acompanyar-los a la seva taula. Si la persona fa servir cadira de rodes podem preguntar si necessita ajuda.
Per dirigir-nos a persones cegues o amb limitacions visuals, hem de identificar-nos en primer lloc, parlar de forma clara en un to normal, fer servir paraules com “veure” o “mirar” amb naturalitat, evitar termes imprecisos com “allà” o “això”, preguntar si necessita ajuda abans d’oferir el braç, advertir dels possibles obstacles a la marxa i un cop a la taula, no canviar les coses de lloc i indicar el contingut dels plats usant el sistema del rellotge. Per exemple: entre les 9 i les 3 es troba la galta i a les 6 hi ha les verdures.
Per atendre persones sordes o Hipoacúsiques, es recomana no cridar, parlar vocalitzant correctament i a un ritme mitjà, mirar als ulls, donar-nos suport amb gestos, no donar l’esquena ni girar el cap, ajudar-nos de l’escriptura …
Si la persona té limitacions en la comunicació, tractarem de conèixer el mètode de comunicació que fa servir, sobretot com diu “sí” o “no”. Li farem preguntes a les que pugui respondre i li farem saber si hem comprès la seva resposta. Esperarem que acabi el missatge i mai manipularem la seva ajuda tècnica de comunicació sense permís.
Com a norma general, hem de dirigir-nos a la persona, no al seu acompanyant, tractar-la d’acord amb la seva edat, evitar la sobreprotecció limitant l’ajuda al necessari i sobre tot ésser naturals i senzills.
Tant la carta de preus com el menú del dia, s’han de presentar de forma accessible per escrit.
Es recomana la inclusió de dibuixos, pictogrames i fotografies dels plats per facilitar l’elecció.
El bar o restaurant ha de disposar de diversos exemplars ampliats i en sistema braille.
El compte ha de ser clara i llegible per totes les persones. Les persones cegues o amb deficiència visual poden sol·licitar que el cambrer llegeixi el compte. Aquest a més de posar en mans de la persona cega la targeta de crèdit, els diners … Si ha de signar, posarà el resguard recte sobre la taula, el bolígraf a la mà i la prendrà fins a portar la punta al lloc on ha d’iniciar la signatura .
Una altra possibilitat és disposar d’una plantilla de plàstic amb forma rectangular amb un buit lliure perquè el client percebi on signar.

És evident que tots i totes tenim molta feina a fer per tal el sector de la restauració i l’hostaleria i també tots els altres, es clar, puguin donar un servei a totes les persones consumidores amb independència de quina sigui la diversitat funcional o intel·lectual que patim uns o altres.

El projecte “No puc esperar”

Una de les iniciatives que m’ha semblat molt interessant, és la de l’Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa de Catalunya (ACCU Catalunya), que ha creat el projecte “ NO PUC ESPERAR!®”, que és un projecte pensat per a facilitar el dia a dia de les persones que necessiten utilitzar un lavabo urgentment perquè pateixen malalties inflamatòries intestinals com la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa, els pacients ostomitzats o colectomitzats, els pacients sotmesos a cirurgia per un càncer de recte …

Aquestes malalties no són contagioses i tenen un efecte negatiu molt important en la qualitat de vida de les persones que les pateixen, perquè aquestes persones, de forma urgent, poden necessitar un lavabo i quan van per la ciutat, es solen trobar, en els establiments de restauració, un rètol que diu “LAVABOS D’ÚS EXCLUSIU PELS CLIENTS”.

Us imagineu que els establiments de restauració fossin sensibles a aquesta problemàtica i oferissin de forma gratuïta i prioritària, els lavabos dels seus establiments per crear una xarxa de serveis per a totes aquestes persones afectades? Això si que és responsabilitat social corporativa i tenir sensibilitat amb les persones.

Doncs bé, l’Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa de Catalunya, amb la col·laboració de diversos centres hospitalaris, emeten unes targetes NO PUC ESPERAR! Als pacients,  perquè aquests  les utilitzin, en tots els establiments que s’hagin adherit a la xarxa de centres que faciliten l’accés als seus lavabos, també els dels bars i restaurants.

A més, s’ha creat una aplicació per dispositius mòbils que permet localitzar el lavabo més proper, adherit a la xarxa.

La targeta és gratuïta per al pacient, i no cal ser soci de l’ACCU per a rebre-la.

Es pot consultar tota la informació sobre aquesta iniciativa al següent enllaç: http://www.nopucesperar.cat/

Algunes associacions i gremis s’han adherit al projecte i alguns d’ells han signat un conveni, però quan fas una recerca al mateix web del projecte no puc esperar, t’adones que encara hi ha molt pocs establiments de restauració adherits. La majoria de lavabos disponibles són els de les associacions i entitats públiques.

El segell “sense gluten”

Segueixo la meva cerca i la veritat és que m’està costant força trobar altres iniciatives similars, per aquest motiu no deixo de mirar a les portes dels establiments per veure si detecto algun altre distintiu que faci referència a una atenció especial a qualsevol col·lectiu de persones que pateixin una malaltia i a l’anar a un restaurant, em trobo el segell “sense gluten”, que fa referència a les persones que pateixen cel·liaquia, que  és un trastorn sistèmic de base autoimmune de caràcter permanent en individus genèticament predisposats, induït per la ingesta de gluten que provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. Hi ha persones que no manifesten símptomes, però d’altres pateixen vòmits, diarrees, distensió abdominal, anèmia ferropènica, alteracions del caràcter, infertilitat…

Dit això, l’única que avui es pot fer per evitar aquests efectes és mantenir una estricta dieta sense gluten de per vida, amb el que s’aconsegueix de forma gradual la total reparació de la lesió intestinal i és evident, que les persones que pateixen aquest trastorn, veuen afectada la seva qualitat de vida, donat que l’oferta de productes sense gluten encara és massa escassa i fa que no es puguin gaudir els mateixos serveis d’oci i d’alimentació de forma normalitzada.

Per tant, aquestes persones sempre han d’estar atentes i llegir atentament l’etiquetatge dels productes alimentaris, i a casa o als restaurants, s’ha de vigilar que no es produeixi el que es denomina “contaminació creuada” en la seva elaboració, que vol dir que s’ha d’evitar que es barregin els productes sense gluten amb altres que el continguin, perquè els uns contaminen els altres i deixen de ser aptes per aquestes persones, amb el perill que això implica, perquè aquestes persones creuen que estan lliures de gluten i de fet, aquest s’ha incorporat a l’hora de manipular-lo al final de la cadena.

L’Associació Celíacs de Catalunya, és una organització creada en defensa dels interessos del col·lectiu celíac, que entre els seus objectius hi ha els d’acompanyar i donar suport al celíac i la seva família, contribuir a la seva normalització social, fomentar la investigació mèdica, treballar amb organismes públics per millorar la legislació i pel que ara m’interessa destacar, impulsar campanyes de sensibilització als sectors involucrats: Restauradors, Productors i Distribuïdors.

En aquest sentit, hi ha la possibilitat de transformar els restaurant en establiments el que permet que les  persones celíaques puguin gaudir d’un àpat en un restaurant amb la seva família, amics o companys de feina sense cap problema, a més aquests establiments segur que seran premiats per la fidelitat de les persones que pateixen aquest trastorn, que quan troben un establiment que s’adequa amb seguretat a les seves necessitats de ben segur que el seguirà utilitzant en un futur.

Podem trobar més informació al seu portal, que es pot consultar al següent enllaç: https://www.celiacscatalunya.org/. L’associació també ha creat una aplicació app per a mòbil, on es poden consultar tots els establiments turístics i de restauració, que han estat homologats amb el segell sense gluten.

Pràctiques de consum responsable també a casa i amb les nostres amistats

Què passa quan hem d’organitzar un àpat familiar o amb els amics o amb les persones de la feina. Si truquem a un restaurant per reservar taula, ens hem plantejat que potser alguns dels nostres familiar, amics o amigues, companys o companyes, pot patir aquest trastorn relacionat amb el gluten? Potser estaria bé començar per buscar llocs on celebrar el sopar o el dinar, on sense necessitat de preguntar si algú pateix aquesta malaltia, qui ho necessiti, pugui consumir com la resta de persones els productes que necessiti i així pugui tenir una experiència tant agradable com la resta de persones.

M’agradaria incorporar doncs aquest criteri i conèixer bé com es pot accedir a aquesta informació, per poder fer la selecció, a l’hora que penso que si actuem d’aquesta manera, ajudarem a que les empreses comencin a incorporar, de forma normal, els criteris preventius per a persones celíaques.

De ben segur que pel que he vist, això tindrà forces complicacions, perquè l’oferta encara és molt limitada, però penso que sempre que es vulgui fer una reserva, per encarregar una taula per anar a fer un àpat, caldria comentar-ho amb la persona titular de l’establiment i dir-li: Està el vostre establiment certificat amb el segell sense gluten?

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Les compres compulsives i la llei

La protecció del patrimoni de les persones consumidores que pateixen oniomania

Imaginem-nos una persona consumidora que no pot controlar la seva necessitat de comprar productes o d’usar serveis de tal manera que està provocant un dany important en el seu patrimoni.

En aquestes situacions estem davant d’un fet que impedeixi a la persona governar-se per si mateixa i que fa que no pugui adoptar de manera responsable decisions adequades a la seva esfera personal i patrimonial.

L’addicció a la compra o la compra compulsiva és doncs una situació que requeriria la intervenció en la conducta de la persona consumidora.

Aquesta addicció, coneguda com a  “Shopaholism”, “Consumer Addiction”, “compulsive shopping”, “compulsive buying disorder”, o “compulsive spending”  o en el món anglosaxó també es pot denominar com a oniomania (del grec ṓnios “comprar” i μανία “manía” ).

La oniomanía o compra compulsiva és doncs un trastorn psicològic que presenta com a símptoma la compra compulsiva de productes, sense que existeixi una necessitat real d’adquirir-los, pel que en la compra, la persona afectada busca la satisfacció immediata amb la que donar sentit a la seva vida, compensant altres problemes més ocults. Però aquesta satisfacció és només temporal, pel que la persona necessita novament comprar per controlar la seva ansietat i així cau en un cercle addictiu que afecta la seva qualitat de vida.

compres-compulsives-ben-trobats

Podeu veure el Magazine matinal “Ben trobats” dirigit i presentat per Clara Tena. El dia 20/09/2016 es va analitzar el tema dels compradors compulsius. El Cristian Roldan de Vallès Visió, modera la tertúlia d’economia domèstica tots els dimarts. En aquest capítol es va debatre de les compres compulsives. Segons un estudi de L’hospital universitari de Bellvitge més del 6% (1 de cada 20) dels catalans som compradors compulsius. Varen participar en el debat l’Eduard Gironella, coach d’economia domèstica, l’autor d’aquest blog, el Francesc Xavier Sánchez, Especialista en Dret del Consum i Cap del Servei de Salut i Consum de l’Ajuntament de Mataró i el Doctor Alfonso Sanz, psiquiatra especialitzat en patologies del comportament.

Què es pot fer en aquests casos, des d’un punt de vista legal, per protegir la persona consumidora?

Doncs considerar la compra compulsiva un trastorn psicològic i establir unes mesures de vigilància específiques per garantir que es protegeixen els drets de les persones que el pateixen. Però com determinarem quan una conducta, per part de les empreses, està atemptant contra els drets d’aquest col·lectiu?

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, estableix en el seu article 331-1 b) que és una infracció en matèria de seguretat i per incompliment de disposicions o resolucions administratives fer accions o omissions que, encara que no incompleixin cap disposició, produeixin un risc o un dany efectiu per a la seguretat de les persones consumidores, si es fan sense les precaucions o cauteles exigibles en l’activitat.

Per tant, en el cas de les persones consumidores que pateixen el trastorn de compra compulsiva, cal que les empreses actuïn de forma responsable i evitin que es produeixi un risc per aquestes persones.

Recordem també la definició de risc que fa l’article 111-2. j)

Risc: probabilitat que la salut, la seguretat o els interessos econòmics de les persones consumidores pateixin un dany derivat de la utilització, el consum o la presència d’un bé o servei.

Aquesta protecció no és gens fàcil, perquè serà difícil provar que l’empresa coneixia el comportament compulsiu de la persona consumidora.

Una solució que s’ha adoptat en alguns casos, són les lleis preventives, com la de les prohibicions per a la venda o el consum de determinats productes o serveis a determinats col·lectius, com el d’infants i adolescents pel que fa al tabac, l’alcohol, el jocs, els espectacles…

En aquests casos, cas que es permeti l’accés dels menors a aquests productes o serveis, es comet la infracció tipificada a l’article 331-1 c) Incomplir les disposicions o resolucions administratives sobre la prohibició de venda, comercialització o distribució de determinats béns o la prestació de serveis a determinats establiments o a tipus específics de persones consumidores.

finançament i endeutamentPerò si no està regulat en una llei, demostrar que una empresa està posant en perill la salut i els interessos econòmics d’una persona és extremadament difícil, regulant de forma general, com a infraccions en matèria de transaccions comercials i condicions tècniques de venda i en matèria de preus, a  l’article 331-3.d) Realitzar pràctiques comercials deslleials per acció o per omissió que provoquin o puguin provocar a la persona consumidora un comportament econòmic que d’una altra manera no hauria tingut.

Per tant estem parlant d’una inducció a la compra o a la contractació d’un servei utilitzant pràctiques comercials deslleials, que en el cas d’una persona consumidora mitjana podrien provocar una compra impulsiva, i que en el cas d’una persona consumidora que pateixi el trastorn de compra compulsiva, encara tindrà més efectes perjudicials.

De totes formes, és útil treballar en la línea de desenvolupament de la normativa del consum que pren com a base el “Principi de consum responsable” que d’acord a l’article 112-4 estableix:

“Les relacions de consum s’han d’ajustar als criteris de racionalitat i sostenibilitat amb relació a la preservació del medi ambient, la qualitat de vida, l’especificitat cultural, el comerç just, l’accessibilitat, l’endeutament familiar, els riscos admissibles i altres factors que determinen un desenvolupament socioeconòmic individual i col·lectiu”.

Les obligacions de les administracions de consum en aquests casos

Ja he dit que és extremadament difícil protegir col·lectius de persones consumidores que no han estat clarament identificats i sobre els que no s’ha elaborat una normativa protectora específica, però si que podem utilitzar el fet que la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, estableix en el seu article  121-2, com a drets protegits, entre d’altres, el dret a la protecció de la salut i a la seguretat i el dret a la protecció dels interessos econòmics i socials i en el seu article  121-3.a estableix que els drets de les persones consumidores que afectin col·lectius especialment protegits gaudeixen d’una atenció especial i preferent per part dels poders públics, d’acord amb el que estableixen aquesta llei, les disposicions que la despleguin i la resta de l’ordenament jurídic.

Recordem que l’article 111-2.c) del codi de Consum defineix com a col·lectius especialment protegits aquells col·lectius que, per la concurrència de determinades característiques, són especialment vulnerables pel que fa a les relacions de consum. En particular, són col·lectius especialment protegits: els infants i els adolescents, les persones grans, les persones malaltes, les persones amb discapacitats i qualsevol altre col·lectiu en situació d’inferioritat o indefensió especials.

Així doncs, parlem de la protecció especial de les persones consumidores que pateixen algun tipus de malaltia, ja sigui física o psicològica i tenim que d’acord amb l’article  122-1.1 els béns i serveis destinats a les persones consumidores no poden comportar riscos per a llur salut ni per a llur seguretat, llevat dels que siguin usuals o legalment admissibles en condicions normals o previsibles d’utilització.

En aquests casos,  si un servei pot comportar riscos per a la salut, l’article 122-8 estableix l’obligació dels organismes competents en la matèria que han d’adoptar les mesures adequades per a aconseguir-ne la detecció i la retirada del mercat i per a informar-ne les persones consumidores, aclarir responsabilitats i reprimir, si escau, les conductes infractores de la legislació.

Aquesta obligació es concreta encara més en l’article  311-1

  1. Els poders públics de Catalunya, especialment els que tenen específicament encarregada la tutela i la defensa dels drets de les persones consumidores, han de vetllar, per mitjà de procediments eficaços i efectius, pel compliment dels drets que reconeixen aquesta llei i les normatives específiques i sectorials de defensa i protecció de les persones consumidores.
  2. Els poders públics a què fa referència l’apartat 1, en cas d’un incompliment de la legislació que posi en perill de qualsevol manera els drets o interessos de les persones consumidores, han d’adoptar les mesures que estableixen aquesta llei i la resta de l’ordenament jurídic.
  3. Si es vulneren els drets de les persones consumidores, l’Administració ha d’exercir les accions judicials adequades per a posar fi a aquesta vulneració.

A més, es poden adoptar mesures  cautelars, d’acord amb el que estableix l’article 323-1 si hi ha indicis racionals de risc no acceptable per a la salut i la seguretat, els interessos econòmics i socials o el dret a la informació de les persones consumidores. Aquestes mesures no tenen caràcter sancionador, com per exemple suspendre o prohibir l’activitat, l’oferta, la promoció o la venda de béns o la prestació de serveis.

La determinació legal de persona consumidora que pateix un trastorn compulsiu

Fins ara hem parlat des de l’àmbit del dret administratiu del consum, i hem vist que la seva eficàcia protectora és certament limitada. Però si que existeix un mecanisme judicial que ens permet protegir les persones consumidores per evitar que aquestes puguin patir els efectes d’una mala gestió dels seu patrimoni personal.

Fixem-nos amb el que diu l’article 200 del Codi Civil Espanyol:

“Són causes d’incapacitació les malalties o les deficiències persistents de caràcter físic o psíquic que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa”

Per tant, si ens trobem en que realment la persona presenta la impossibilitat que es pugui governar per si mateixa per qualsevol anomalia física o mental que determini de manera persistent una incapacitat de fet podrà ser apreciada com a determinant de la incapacitació.

Què vol dir exactament “impedir a la persona governar-se per si mateixa ?

Les rebaixesDoncs en una impossibilitat d’observar una actitud reflexiva sobre la pròpia actuació, tant en el pla personal com en l’esfera patrimonial, dins de l’ampli context de vida social i familiar derivat de la incidència de la malaltia o deficiència esmentada, persistent en la capacitat de reflexió i enteniment, i en la facultat de decisió d’aquesta persona, fet que li impedeix un desenvolupament normal en l’activitat social.

Ens trobem doncs davant d’una situació que anul·la, esmorteeix o atrofia el coneixement, distorsiona la realitat, o debilita la voluntat, afecta negativament la capacitat normal d’autogovernar-se.

Els termes que utilitza el Codi Civil en el seu article 200 són malaltia o deficiència.

Les malalties tant físiques com psicològiques comporten una alteració de la salut o desviació de l’estat psicològic normal que pot afectar l’aspecte físic o el psíquic.

Les deficiències, són característiques de les persones que restringeixen les seves possibilitats de conducta o vivències conscients o inconscients a causa d’una pertorbació en el ritme o grau de desenvolupament de les seves funcions, fet que comporta una limitació o impediment per a realitzar conductes que es considerarien normals en el seu cas en funció de l’edat, el sexe o l’entorn sociocultural.

A més, s’ha de donar un caràcter persistent i parlem d’un trastorn de tipus continuat, no transitori, puntual o passatger, ja que el que es pretén no és una protecció ocasional, sinó atendre de manera estable, mitjançant l’òrgan de guarda corresponent, la seva incapacitat per a l’autogovern.

Com es pot actuar en aquests casos?

L’article 199 del codi Civil Espanyol estableix que:

“Ningú no pot ser declarat incapaç sinó per sentència judicial en virtut de les causes que estableix la llei”

Per tant, per declarar a una persona incapacitada cal una sentència judicial, perquè estem davant d’un fet jurídic que és l’excepció a la regla general de plena capacitat d’obrar que segueix la majoria d’edat. La incapacitació, com a privació de la capacitat d’obrar de la persona per sentència, és un estat civil en el qual es col·loca el subjecte en un grau d’incapacitat que està determinat en la sentència.

Per això l’article 757 de la Llei d’Enjudiciament Civil –LEC- preveu que puguin promoure la incapacitació els familiars i el Ministeri Fiscal.

  1. La declaració d’incapacitat pot promoure-la el presumpte incapaç, el cònjuge o qui estigui en una situació de fet assimilable, els descendents, els ascendents, o els germans del presumpte incapaç.
  2. El ministeri fiscal ha de promoure la incapacitació si les persones esmentades en l’apartat anterior no existeixen o no l’han sol·licitat.
  3. Qualsevol persona està facultada per posar en coneixement del ministeri fiscal els fets que puguin ser determinants de la incapacitació. Les autoritats i els funcionaris públics que, per raó dels seus càrrecs, coneguin que hi ha una possible causa d’incapacitació d’una persona, ho han de posar en coneixement del ministeri fiscal.
  4. No obstant el que disposen els apartats anteriors, la incapacitació de menors d’edat, en els casos en què sigui procedent de conformitat amb la Llei, només pot ser promoguda pels que exerceixin la pàtria potestat o la tutela.
  5. La declaració de prodigalitat només pot ser instada pel cònjuge, els descendents o els ascendents que percebin aliments del presumpte pròdig o estiguin en situació de reclamarlos-hi i els representants legals de qualsevol d’ells. Si no la demanen els representants legals, ho ha de fer el ministeri fiscal.

El jutge encarregat del procediment –que és el de primera instància del lloc on resideixi el presumpte incapaç– ha de  garantir la protecció adequada dels interessos de l’incapaç durant el transcurs del procediment d’incapacitació.

Així s’estableix a l’article 759 de la LEC quan diu que el tribunal haurà d’ oir els parents més pròxims del presumpte incapaç, examinar-lo pel seu compte i acordar els dictàmens pericials necessaris o pertinents en relació amb les pretensions de la demanda i altres mesures previstes per les lleis. No s’ha de decidir mai sobre la incapacitació sense el dictamen pericial mèdic previ, acordat pel tribunal.

Finalment a la sentència que es declari la incapacitació se n’haurà d’establir la graduació en funció de les aptituds de l’incapaç per a governar-se per si mateix, tal i com estableix l’article 760 de la LEC

  1. La sentència que declari la incapacitació n’ha de determinar l’extensió i els límits, així com el règim de tutela o guarda a què ha de quedar sotmès l’incapacitat, i s’ha de pronunciar, si s’escau, sobre la necessitat d’internament, sens perjudici del que disposa l’article 763.
  2. En el cas a què es refereix l’apartat 2 de l’article anterior, si el tribunal accedeix a la sol·licitud, la sentència que declari la incapacitació o la prodigalitat ha de nomenar la persona o les persones que, d’acord amb la llei, han d’assistir o representar l’incapaç i vetllar per ell.
  3. La sentència que declari la prodigalitat ha de determinar els actes que el pròdig no pot dur a terme sense el consentiment de la persona que l’ha d’assistir.

La sentència pot declarar a la persona totalment incapaç, però aquesta declaració s’ha d’ajustar molt a la realitat de la persona, pel que també és possible declarar, de forma més general, una incapacitat parcial i designar una persona tutelar, a partir de quantitats econòmiques determinades, deixant una disposició a criteri de la persona incapacitada, per exemple fixant una quantitat per disposar de manera setmanal o mensual…

Quines persones han d’assistir o representar a l’incapaç?

L’article 215 del codi Civil Espanyol estableix que la  guarda i la protecció de la persona i dels béns o només de la persona o dels béns dels menors o incapacitats es du a terme, en els casos que escaigui, mitjançant: 1r. La tutela. 2n. La curatela. 3r. El defensor judicial.

L’article 222.2. estableix que estan sotmesos a tutela els incapacitats, quan la sentència ho hagi establert i l’article 269.3 que el  tutor està obligat a vetllar pel tutelat i, a promoure l’adquisició o la recuperació de la capacitat del tutelat i la millor inserció en la societat.

Per a escollir la persona que ha d’actuar com a tutora, l’article  234 del codi Civil Espanyol estableix que:

Per al nomenament de tutor es prefereix:

1r. El designat pel tutelat mateix, de conformitat amb el paràgraf segon de l’article 223.

2n. El cònjuge que convisqui amb el tutelat.

3r. Els pares.

4t. La persona o persones designades per aquests en les seves disposicions d’últimavoluntat.

5è. El descendent, l’ascendent o el germà que designi el jutge.

Excepcionalment, el jutge, en resolució motivada, pot alterar l’ordre del paràgraf anterior o prescindir de totes les persones que s’hi esmenten, si el benefici del menor o de l’incapacitat ho exigeix. Es considera beneficiosa per al menor la integració en la vida de família del tutor.

La figura del curador és diferent, perquè la persona designada, completa la capacitat del sotmès a curatela, sense substituir-lo ni ser pròpiament el seu representant legal.

La funció principal del curador, en qualsevol cas, consisteix a prestar assistència tècnica a determinats actes del declarat incapaç, però sense substituir la seva voluntat.

En el Codi Civil Català, aquesta tutela i protecció de la persona es regula de manera similar.

Així en la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família el seu article 221-1 es diu:

Funció de protecció

Les funcions de protecció de les persones menors d’edat, de les que no es poden governar per elles mateixes, si no estan en potestat parental, i de les que necessiten assistència s’han d’exercir sempre en interès de la persona assistida, d’acord amb la seva personalitat, i s’adrecen a la cura de la seva persona, a l’administració o defensa dels seus béns i interessos patrimonials i a l’exercici dels seus drets.

Per altra banda, l’article  222-2 aporta la figura de l’apoderat i estableix que no cal posar en tutela les persones majors d’edat que, per causa d’una malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic, no es poden governar per si mateixes, si a aquest efecte han nomenat un apoderat en escriptura pública perquè tingui cura de llurs interessos.

El poderdant pot ordenar que el poder produeixi efectes des de l’atorgament, o bé establir les circumstàncies que han de determinar l’inici de l’eficàcia del poder. En el primer cas, la pèrdua sobrevinguda de capacitat del poderdant no comporta l’extinció del poder. El poderdant també pot fixar les mesures de control i les causes per les quals s’extingeix el poder.

Si en interès de la persona protegida s’arriba a constituir la tutela, l’autoritat judicial, en aquell moment o amb posterioritat, a instància del tutor, pot acordar l’extinció del poder.

L’exemple de les ludopaties i la incapacitació per al joc

Igual que passa amb la oniomania, amb la ludopatia, les persones tampoc tenen la capacitat d’autogovernar-se i també poden posar en perill el seu patrimoni, pel que en ocasions també cal instar la incapacitació per al joc de la persona que pateix aquesta malaltia.

L’article 8 de la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc estableix que les polítiques de joc responsable suposen que l’exercici de les activitats de joc s’ha de tractar des d’una política integral de responsabilitat social corporativa que consideri el joc com un fenomen complex on s’han de combinar accions preventives, de sensibilització, intervenció i de control, així com de reparació dels efectes negatius produïts.

Les accions preventives s’han de dirigir a la sensibilització, informació i difusió de les bones pràctiques del joc, així com dels possibles efectes que pot produir una pràctica no adequada del joc.

Els operadors de joc han d’elaborar un pla de mesures en relació amb la mitigació dels possibles efectes perjudicials que pugui produir el joc sobre les persones i han d’incorporar les regles bàsiques de política del joc responsable. Pel que fa a la protecció dels consumidors:

a) Prestar la deguda atenció als grups en risc.

b) Proporcionar al públic la informació necessària perquè pugui fer una selecció conscient de les seves activitats de joc, promocionant actituds de joc moderat, no compulsiu i responsable.

c) Informar d’acord amb la naturalesa i els mitjans utilitzats en cada joc de la prohibició de participar als menors d’edat o a les persones incloses en el Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc o en el Registre de Persones Vinculades a Operadors de Joc.

Per altra banda, els operadors no poden concedir préstecs ni qualsevol altra modalitat de crèdit o assistència financera als participants.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Mesures adreçades a la protecció de les persones consumidores amb deutes amb garantia hipotecària sobre l’habitatge habitual

Sense entrar a valorar si les mesures proposades al  Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, van ser suficients o no, a l’hora d’afrontar les greus situacions que estan patint les  economies domèstiques, en aquesta conjuntura econòmica que estem entravessant, aquesta normativa va establir diversos mecanismes conduents a permetre la reestructuració del deute hipotecari dels qui pateixen extraordinàries dificultats per atendre el seu pagament, així com la flexibilització de l’execució de la garantia real.

Per poder utilitzar alguna de les mesures que regula aquesta normativa, les persones s’han de trobar en una situació professional i patrimonial que els impedeixi fer front al compliment de les seves obligacions hipotecàries i a les elementals necessitats de subsistència.

El model de protecció dissenyat gira entorn de l’elaboració d’un codi de bones pràctiques al qual, voluntàriament, s’hi han de poder adherir les entitats de crèdit i altres entitats que, de manera professional, realitzen l’activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris, i el seguiment dels quals per aquelles ha de ser supervisat per una comissió de control integrada per representants del Ministeri d’Economia i Competitivitat, del Banc d’Espanya, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i de l’Associació Hipotecària Espanyola.

L’esmentat Codi inclou tres fases d’actuació:

  • La primera, dirigida a procurar la reestructuració viable del deute hipotecari, a través de l’aplicació als préstecs o crèdits d’una carència en l’amortització de capital i una reducció del tipus d’interès durant quatre anys i l’ampliació del termini total d’amortització.
  • En segon lloc, si no és suficient la reestructuració anterior, les entitats poden, si s’escau, i amb caràcter potestatiu, oferir als deutors un quitament sobre el conjunt del seu deute.
  • I, finalment, si cap de les dues mesures anteriors aconsegueix reduir l’esforç hipotecari dels deutors a límits assumibles per a la seva viabilitat financera, aquests poden sol·licitar, i les entitats han d’acceptar, la dació en pagament com a mitjà alliberador definitiu del deute. En aquest últim supòsit, les famílies poden romandre en el seu habitatge durant un termini de dos anys satisfent una renda assumible.

Així mateix, es moderen els tipus d’interès moratoris aplicables als contractes de crèdit o préstec hipotecari. Aquesta reducció pretén disminuir la càrrega financera generada en casos d’incompliment per impagament dels deutors protegits.

© De la fotografia - F Xavier Sánchez MoragasD’una altra part, s’incorporen al col·lectiu de beneficiaris de les ajudes a inquilins que preveu el Reial decret 2066/2008, de 12 de desembre, pel qual es regula el Pla d’habitatge i rehabilitació 2009-2011, les persones que hagin estat objecte d’una resolució judicial de llançament com a conseqüència de processos d’execució hipotecària, així com les que subscriguin contractes d’arrendament com a conseqüència de l’aplicació de les mesures que conté l’esmentat Codi de Bones Pràctiques.

L’aplicació del Codi de Bones Pràctiques s’estén a les hipoteques constituïdes en garantia de préstecs o crèdits concedits per a la compravenda d’habitatges el preu d’adquisició dels quals no ha excedit els valors següents:

a) per a municipis de més d’1.000.000 d’habitants: 200.000 euros;

b) per a municipis d’entre 500.001 i 1.000.000 d’habitants o els integrats en àrees metropolitanes de municipis de més d’1.000.000 d’habitants: 180.000 euros;

c) per a municipis d’entre 100.001 i 500.000 habitants: 150.000 euros;

d) per a municipis de fins a 100.000 habitants: 120.000 euros.

Als efectes d’això s’han de tenir en compte les últimes xifres de població resultants de la revisió del padró municipal.

Les entitats han de garantir la màxima difusió del contingut del Codi de Bones Pràctiques, en particular, entre els seus clients.

Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l’habitatge habitual

1. Mesures prèvies a l’execució hipotecària: reestructuració de deutes hipotecaris.

a) Els deutors compresos en l’àmbit d’aplicació de l’article 2 del Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, poden sol·licitar i obtenir de l’entitat creditora la reestructuració del seu deute hipotecari amb l’objecte d’assolir la viabilitat a mitjà i llarg termini d’aquest. Al costat de la sol·licitud de reestructuració, han d’adjuntar la documentació que preveu l’article 3.2 de l’esmentat Reial decret llei.

No poden formular tal sol·licitud els deutors que estiguin en un procediment d’execució, una vegada s’hagi produït l’anunci de la subhasta.

b) En el termini d’un mes des de la presentació de la sol·licitud anterior juntament amb la documentació a què es refereix la lletra anterior, l’entitat ha de notificar i oferir al deutor un pla de reestructuració en el qual es concretin l’execució i les conseqüències financeres per al deutor de l’aplicació conjunta de les mesures següents:

i. Carència en l’amortització de capital de quatre anys.

ii. Ampliació del termini d’amortització fins a un total de 40 anys a comptar de la concessió del préstec.

iii. Reducció del tipus d’interès aplicable a euríbor + 0,25 per cent durant el termini de carència.

Addicionalment, les entitats poden reunificar el conjunt dels deutes contrets pel deutor.

No ha de comportar costos per compensació l’amortització anticipada del crèdit o préstec hipotecari sol·licitada durant els deu anys posteriors a l’aprovació del pla de reestructuració.

c) En el pla de reestructuració l’entitat ha d’advertir, si s’escau, del caràcter inviable del pla conforme al criteri que preveu l’apartat següent o que, si l’esmentat pla resulta inviable, es poden sol·licitar les mesures complementàries que preveu l’apartat següent.

2. Mesures complementàries.

a) Els deutors per als quals el pla de reestructuració previst a l’apartat anterior resulti inviable atesa la seva situació economicofinancera, poden sol·licitar un quitament en el capital pendent d’amortització en els termes que preveu aquest apartat, que l’entitat té facultat per acceptar o rebutjar en el termini d’un mes a comptar de l’acreditació de la inviabilitat del pla de reestructuració.

A aquests efectes, s’entén per pla de reestructuració inviable aquell que estableixi una quota hipotecària mensual superior al 60 per cent dels ingressos que percebin conjuntament tots els membres de la unitat familiar.

b) Amb l’objecte de determinar el quitament, l’entitat ha d’utilitzar algun dels següents mètodes de càlcul i ha de notificar, en tot cas, els resultats obtinguts al deutor, amb independència que la primera decideixi concedir o no l’esmentat quitament:

i. Reducció en un 25 per cent.

ii. Reducció equivalent a la diferència entre capital amortitzat i el que tingui amb el total del capital prestat la mateixa proporció que el nombre de quotes satisfetes pel deutor sobre el total de les degudes.

iii. Reducció equivalent a la meitat de la diferència existent entre el valor actual de l’habitatge i el valor que resulti de sostreure al valor inicial de taxació dues vegades la diferència amb el préstec concedit.

c) Aquesta mesura també pot ser sol·licitada per als deutors que es trobin en un procediment d’execució hipotecària en el qual ja s’hagi produït l’anunci de la subhasta.

Així mateix pot ser-ho per als deutors que, estant inclosos al llindar d’exclusió al qual es refereix el Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, no han pogut optar a la dació en pagament perquè l’habitatge presenta càrregues posteriors a la hipoteca.

3. Mesures substitutives de l’execució hipotecària: dació en pagament de l’habitatge habitual.

a) En el termini de dotze mesos des de la sol·licitud de la reestructuració, els deutors compresos en l’àmbit d’aplicació de l’article 2 del Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, per als quals la reestructuració i les mesures complementàries, si s’escau, no resultin viables conforme al que estableix l’apartat 2, poden sol·licitar la dació en pagament del seu habitatge habitual en els termes que preveu aquest apartat. En aquests casos l’entitat està obligada a acceptar el lliurament del bé hipotecat per part del deutor, a la pròpia entitat o tercer que aquesta designi, i definitivament queda cancel·lat el deute.

b) La dació en pagament suposa la cancel·lació total del deute garantit amb hipoteca i de les responsabilitats personals del deutor i de tercers enfront de l’entitat per raó del mateix deute.

c) El deutor, si així ho sol·licita en el moment de demanar la dació en pagament, pot romandre durant un termini de dos anys en l’habitatge en concepte d’arrendatari, satisfent una renda anual del 3 per cent de l’import total del deute en el moment de la dació. Durant l’esmentat termini l’impagament de la renda ha de meritar un interès de demora del 20 per cent.

d) Les entitats poden pactar amb els deutors la cessió d’una part de la plusvàlua generada per l’alienació de l’habitatge, en contraprestació per la col·laboració que aquest pugui prestar en l’esmentada transmissió.

e) Aquesta mesura no és aplicable en els supòsits que es trobin en procediment d’execució en els quals ja s’hagi anunciat la subhasta, o en els quals l’habitatge estigui gravat amb càrregues posteriors.

Llista d’entitats que han comunicat la seva adhesió al “Codi de Bones Pràctiques”

S’ha publicat la llista d’entitats que han comunicat la seva adhesió al “Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l’habitatge habitual”, mitjançant la  Resolució de 10 d’abril de 2014, de la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, per la qual es publica la llista d’entitats que han comunicat la seva adhesió al Codi de Bones Pràctiques de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris , reestructuració de deute i lloguer social; i la llista d’entitats que han comunicat la seva adhesió voluntària al Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l’habitatge habitual.

Recordem que l’article 5 del Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos estableix que el Codi de Bones Pràctiques ha de ser d’adhesió voluntària per part de les entitats de crèdit o de qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitzi l’activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris.

Des de l’adhesió de l’entitat de crèdit, i una vegada que es produeixi l’acreditació per part del deutor que està situat dins del llindar d’exclusió, són d’obligada aplicació les previsions del Codi de Bones Pràctiques. Sense perjudici d’això, qualsevol de les parts pot compel·lir l’altra a formalitzar en escriptura pública la novació del contracte resultant de l’aplicació de les previsions que conté el Codi de Bones Pràctiques. Els costos de l’esmentada formalització van a càrrec de la part que la sol·liciti.

L’adhesió de l’entitat s’entén produïda per un termini de dos anys, prorrogable automàticament per períodes anuals, llevat de denúncia expressa de l’entitat adherida, notificada a la Secretaria General del Tresor i Política Financera amb una antelació mínima de tres mesos.

El contingut del Codi de Bones Pràctiques és aplicable exclusivament a les entitats adherides, als deutors i als contractes als quals es refereix aquest Reial decret llei. No és procedent, per tant, l’extensió de la seva aplicació, amb caràcter normatiu o interpretatiu, a cap altre àmbit.

Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, les entitats adherides poden aplicar amb caràcter purament potestatiu les previsions del Codi de Bones Pràctiques a deutors diferents dels compresos a l’article 3 i, en tot cas, en l’aplicació del Codi, poden millorar les previsions que aquest conté.

Llista d’entitats que han comunicat la seva adhesió al “Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l’habitatge habitual», en la versió prevista per la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social, des de la seva entrada en vigor fins al dia de la present resolució.

– Banca March, S. A.

– Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, S. A.
– Banco Caixa Geral, S. A.
– Banco de Caja España de Inversiones, Salamanca y Soria, S. A.
– Banco Caminos, S. A.
– Banco Cooperativo Español, S. A.
– Banco de Sabadell, S. A.
– Banco Gallego, S. A.
– Banco Mare Nostrum, S. A.
– Banco Mediolanum, S. A.
– Banco Popular-E, S. A.
– Banco Popular Español, S. A.
– Banco Popular Pastor, Sociedad Anónima.
– Banco Santander, S. A.
– Bankia, S. A.
– Bankinter, S. A.
– Bankoa, S. A.
– Barclays Bank, S. A.
– CaixaBank, S. A.
– Caixa Popular-Caixa Rural, S. Coop. de Crédito V.
– Caixa Rural D’Algemesi, S. Coop. V. de Crèdit.
– Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Ontinyent.
– Caja Laboral Popular, Coop. de Crédito.
– Caja Rural de Albacete, Ciudad Real y Cuenca, Sociedad Cooperativa de Crédito, (Globalcaja).
– Caja Rural de Casas Ibánez, S. Coop. de Crédito de Castilla-La Mancha.
– Caja Rural de Gijón, Cooperativa de Crédito.
– Caja Rural de Granada, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Caja Rural de Guissona, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Caja Rural de Mota del Cuervo, Soc. Coop. de Crédito de Castilla-La Mancha.
– Caja Rural de Navarra, S. Coop. de Crédito.
– Caja Rural de Salamanca, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Caja Rural de Soria, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Caja Rural de Teruel, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Caja Rural de Villamalea, S. Coop. de Crédito Agrario de Castilla-La Mancha.
– Caja Rural Regional San Agustín Fuente Álamo Murcia, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Cajas Rurales Unidas, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Cajasiete, Caja Rural, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Cajasur Banco, S. A.
– Catalunya Banc, S. A.
– Evo Banco, S. A.
 
– Ibercaja Banco, S. A.
– ING Bank NV, Sucursal en España.
– Kutxabank, S. A.
– NCG Banco, S. A.
– Nueva Caja Rural de Aragón, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Popular Banca Privada, S. A.
– Targobank, S. A.
– Triodos Bank, N.V., S.E.

– Unicaja Banco, S. A.

Llista d’entitats que han comunicat la seva adhesió al “Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l’habitatge habitual», des de l’entrada en vigor del Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, en la seva versió originària.

– Banco de Castilla-La Mancha, S. A.
– Banco Espirito Santo, S. A., Sucursal en España.
– Banco Etcheverría, S. A.
– Banco Grupo Cajatres, S. A.
– Caixa de Credit dels Enginyers-Caja de Crédito de los Ingenieros, S. Coop. de Crédito.
– Caixa Rural Albalat dels Sorells, Cooperativa de Crédit Valenciana.
– Caixa Rural Altea, Cooperativa de Crèdit Valenciana.
– Caixa Rural Benicarló, S. Coop. de Crèdit V.
– Caixa Rural de Callosa d´en Sarrià, Cooperativa de Crédito Valenciana.
– Caixa Rural de L’Alcudia, Sociedad Cooperativa Valenciana de Crédito.
– Caixa Rural de Turís, Cooperativa de Crédito Valenciana.
– Caixa Rural Galega, Sociedad Cooperativa de Crédito Limitada Gallega.
– Caixa Rural la Vall San Isidro, Sociedad Cooperativa de Crédito Valenciana.
– Caixa Rural les Coves de Vinromà, S. Coop. de Crèdit V.
– Caixa Rural Sant Josep de Vilavella, S. Coop. de Crèdit V.
– Caixa Rural Torrent, Cooperativa de Crèdit Valenciana.
– Caixa Rural Vinaròs, S. Coop. de Crèdit V.
– Caja de Arquitectos, S. Coop. de Crédito (Arquia).
– Caja de Crédito Cooperativo, Sociedad Cooperativa de Crédito (Novanca).
– Caja de Crédito de Petrel, Caja Rural, Cooperativa de Crédito Valenciana.
– Caja Rural Católico Agraria, S. Coop. de Crédito V.
– Caja Rural Central, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Caja Rural de Albal, Cooperativa Crédito Valenciana.
– Caja Rural de Alginet, Sociedad Cooperativa Crédito Valenciana.
– Caja Rural de Almendralejo, Sociedad Cooperativa de Crédito (Cajalmendralejo).
– Caja Rural de Asturias, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Caja Rural de Baena Ntra. Sra. de Guadalupe, Sociedad Cooperativa de Crédito Andaluza.
– Caja Rural de Cañete de las Torres, Ntra. Sra. del Campo, Sociedad Cooperativa Andaluza de Crédito.
– Caja Rural de Castilla-La Mancha, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Caja Rural de Cheste, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Caja Rural de Córdoba, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Caja Rural de Extremadura, Sociedad Cooperativa de Crédito.
– Caja Rural de Utrera, Sociedad Cooperativa Andaluza de Crédito.
– Caja Rural de Villar, Coop. de Crédito V.
– Caja Rural de Zamora, Cooperativa de Crédito.
– Caja Rural del Sur, S. Coop. de Crédito.
– Caja Rural la Junquera de Chilches, S. Coop. de Crédito V.
– Caja Rural Ntra. Sra. del Rosario, Sociedad Cooperativa Andaluza de Crédito.
– Caja Rural Nuestra Madre del Sol, S. Coop. Andaluza de Crédito.
– Caja Rural San Isidro de Vilafames, S. Coop. de Crédito V.
– Caja Rural San Jaime de Alquerías Niño Perdido, S. Coop. de Crédito V.
– Caja Rural San José de Almassora, S. Coop. de Crédito. V.
– Caja Rural San José de Burriana, S. Coop. de Crédito V.
– Caja Rural San José de Nules, S. Coop. de Crédito V.
– Caja Rural San Roque de Almenara, S. Coop. de Crédito V.
– Colonya-Caixa D’estalvis de Pollença.
– Liberbank, S. A.
– Publicredit, S. L.
– UNOE Bank, S. A.

Article publicat al blog : https://personesconsumidores.wordpress.com/

 Autor:  Francesc Xavier Sánchez Moragas.

 Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica:  fxsanchez@icamat.org

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Col·lectius especialment protegits

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya defineix els col·lectius especialment protegits com aquells  col·lectius que, per la concurrència de determinades característiques, són especialment vulnerables pel que fa a les relacions de consum.

En qualsevol cas, la protecció especial s’ha de donar tenint en compte la persona consumidora mitjana del col·lectiu en què s’integra la persona consumidora.

En particular, són col·lectius especialment protegits: els infants i els adolescents, les persones grans, les persones malaltes, les persones amb discapacitats i qualsevol altre col·lectiu en situació d’inferioritat o indefensió especials.

En relació a aquests col·lectius especialment protegits, l’article 121-3 del codi de Consum ens diu:

1. Els drets de les persones consumidores que afectin col·lectius especialment protegits gaudeixen d’una atenció especial i preferent per part dels poders públics, d’acord amb el que estableixen aquesta llei, les disposicions que la despleguin i la resta de l’ordenament jurídic.

2. Les persones amb discapacitat, especialment, han de tenir garantit l’accés adequat a la informació sobre els béns i serveis, i el ple exercici i el gaudi dels drets i les garanties que recull aquesta llei, de la mateixa manera que la resta de persones consumidores.

A continuació farem un recull d’informacions referides a aquells col·lectius especialment protegits, que tinguin aspectes relacionats amb els drets de les persones consumidores.

La relació d’aquest col·lectius no és exhaustiva i s’anirà completant periòdicament.

Les famílies nombroses

families nombrosesLa família, com a nucli fonamental de la societat, exerceix múltiples funcions socials, que la fan mereixedora d’una protecció específica tal com assenyalen nombrosos instruments internacionals, entre els quals destaquen la Declaració universal de drets humans i la carta social europea.  Dins de les diverses realitats familiars, les anomenades famílies nombroses presenten una problemàtica particular pel cost que els representa l’atenció i l’educació dels fills o l’accés a un habitatge adequat a les seves necessitats. Aquestes circumstàncies poden implicar una diferència substancial amb el nivell de vida d’altres famílies amb menys fills o sense fills.

Si voleu més informació la trobareu fent “clik” a la imatge.

Les persones consumidores vulnerables i la pobresa energètica

L’article 111-2.v) LCCC, ens parla de les persones en situació de vulnerabilitat econòmica com aquelles persones consumidores que presenten una mancança de recursos econòmics, d’acord amb els següents criteris:vulerabilitat energètica

  • El total d’ingressos dels membres de la unitat familiar o convivencial, en  cap cas, pot sobrepassar per tots els conceptes l’indicador de Renda de  Suficiència, incrementat en un 30% per a cada membre de la unitat a partir  del tercer. Als efectes de determinar si se supera aquest límit, s’han  d’addicionar els ingressos que els membres de la unitat familiar rebin en      concepte de percepcions o ajuts de caràcter social.
  • Que  es declari que no hi ha possibilitat de reducció en la despesa relativa al  consum de béns o serveis per haver esgotat totes les mesures amb aquesta finalitat.
  • Acreditar que les tarifes que tenen contractades pel servei de subministrament,  responen a la modalitat de tarifa social prevista en la normativa d’aplicació.

Quines són les novetats introduïdes pel Codi de Consum, pel que fa a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica?

 Doncs que ara es pot sol·licitar una suspensió de la interrupció del subministrament, entre els mesos de novembre i març, ambdós inclosos.

El deute que es pugui acumular amb les empreses subministradores s’ha d’ajornar amb les condicions que ambdues parts acordin o bé mitjançant els mecanismes de mediació i arbitratge que les parts acceptin.

Sens perjudici dels acords o del resultat de la mediació o arbitratge, el consumidor té, en qualsevol cas, el dret de satisfer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre els mesos d’abril a octubre següents.

Si voleu més informació la trobareu fent “clik” a la imatge.

Els infants i els adolescents

infants i adolescentsEls articles 65 i 66 de Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència – LDOIA-,  estableix que les administracions públiques, en l’àmbit de llurs competències respectives, han de vetllar perquè els drets i els interessos dels infants i els adolescents, com a col·lectius de consumidors amb necessitats i característiques específiques, gaudeixin d’una defensa i una protecció especials.

Per fer això s’estableixen dos punts bàsics:

1. Els béns o els productes comercialitzats per a l’ús o el consum d’infants i adolescents no poden contenir substàncies perjudicials i han de facilitar, de manera visible, la informació suficient sobre la composició, les característiques i l’ús, i també la franja d’edat, si escau, a la qual són destinats.
2. Els béns o els productes comercialitzats per a l’ús o el consum d’infants i adolescents han de complir les mesures de seguretat suficients per a garantir-ne la innocuïtat tant per a l’ús al qual són destinats com per a evitar les conseqüències nocives que poden derivar d’un ús inadequat.

Si voleu més informació la trobareu fent “clik” a la imatge.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Les persones consumidores membres d’una família nombrosa

consum families nombrosesLa Llei 40/2003, de 18 de novembre, de Protecció a les Famílies Nombroses –LFN-, desenvolupada pel Reial Decret 1621/2005, de 30 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció a les famílies nombroses, estableix en el seu article 2 el concepte de família nombrosa.

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per família nombrosa:

  • La integrada per un o dos ascendents amb tres fills o més, siguin o no comuns.
  • S’equiparen a família nombrosa, als efectes d’aquesta Llei, les famílies constituïdes per:

a) Un o dos ascendents amb dos fills, siguin o no comuns, sempre que almenys un d’aquests sigui discapacitat o estigui incapacitat per treballar.

b) Dos ascendents, quan tots dos siguin discapacitats, o almenys un d’ells tingui un grau de discapacitat igual o superior al 65 per cent, o estiguin incapacitats per treballar, amb dos fills, siguin o no comuns.

c) El pare o la mare separats o divorciats, amb tres fills o més, siguin o no comuns, encara que estiguin en diferents unitats familiars, sempre que estiguin sota la seva dependència econòmica, encara que no visquin al domicili conjugal.

En aquest cas, el progenitor que opti per sol·licitar el reconeixement de la condició de família nombrosa, proposant a aquests efectes que es tinguin en compte fills que no hi convisquin, ha de presentar la resolució judicial en què es declari la seva obligació de prestar-los aliments.

En el cas que no hi hagi acord dels pares sobre els fills que s’hagin de considerar a la unitat familiar, preval el criteri de convivència.

d) Dos o més germans orfes de pare i mare sotmesos a tutela, acolliment o guarda que convisquin amb el tutor, acollidor o guardador, però no estiguin a càrrec seu.

e) Tres o més germans orfes de pare i mare, més grans de 18 anys, o dos, si un d’ells és discapacitat, que convisquin i tinguin una dependència econòmica entre ells.

El pare o la mare amb dos fills, quan hagi mort l’altre progenitor

Als efectes d’aquesta Llei, es consideren ascendents el pare, la mare o tots dos conjuntament quan  existeixi vincle conjugal i, si s’escau, el cònjuge d’un d’ells.

S’equipara a la condició d’ascendent la persona o persones que, si falten els esmentats en el paràgraf anterior, tinguin a càrrec seu la tutela o acolliment familiar permanent o preadoptiu dels fills, sempre que aquests convisquin amb ella o elles i a càrrec seu.

Tenen la mateixa consideració que els fills les persones sotmeses a tutela o acolliment familiar permanent o preadoptiu legalment constituït.

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per discapacitat aquell que tingui reconegut un grau de minusvalidesa igual o superior al 33 per cent i s’entén per incapaç per treballar la persona que tingui reduïda la capacitat de treball en un grau equivalent al de la incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.

Efectes que té la qualificació legal de família nombrosa, en els àmbits dels drets de les persones consumidores

Els membres de les famílies nombroses tenen tracte preferent, d’acord amb el que determini l’Administració competent en la normativa aplicable, en els àmbits següents:

  • HABITATGE

L’Administració General de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències, ha de garantir a les famílies nombroses beneficis en relació amb l’accés a l’habitatge habitual en les matèries següents:

a) Increment del límit d’ingressos computables per a l’accés a habitatges protegits.

b) Accés preferent a préstecs qualificats concedits per entitats de crèdit públiques o privades concertades per a la promoció i l’adquisició d’habitatges subjectes al règim d’actuacions protegibles.

c) Establiment de condicions especials a la subsidiació de préstecs qualificats, atorgament de subvencions i altres ajuts econòmics directes de caràcter especial previstos per a la promoció i adquisició d’habitatges subjectes al règim d’actuacions protegibles.

d) Adjudicació d’habitatges protegits, mitjançant l’establiment d’una puntuació superior en els barems aplicables o, si s’escau, d’una quota reservada d’habitatges en les promocions públiques.

e) Facilitar el canvi a un altre habitatge protegit de superfície més gran quan es produeixi una ampliació del nombre de membres de la família nombrosa.

f) Facilitar l’adaptació de l’actual habitatge o el canvi a un altre habitatge protegit que compleixi les condicions d’accessibilitat adequades a la discapacitat sobrevinguda que afecti un membre d’una família nombrosa quan l’actual no les compleixi.

Es pot establir una superfície útil superior a la màxima prevista per als habitatges subjectes a règims de protecció pública quan siguin destinats per al seu ús com a domicili habitual i permanent de famílies nombroses, d’acord amb la seva composició i les seves necessitats.

S’ha d’establir per reglament la gradació, en termes de proporció màxima superable, d’acord amb la composició i les necessitats de les famílies.

Quan la composició o la superfície de l’habitatge protegit sigui insuficient, es pot adjudicar a una sola família nombrosa, dins dels límits de superfície que en cada cas sigui procedent, dos o més habitatges que horitzontalment o verticalment puguin constituir una sola unitat.

  • TRANSPORT PÚBLIC

Bonificacions en taxes i preus en els transports públics, urbans i interurbans, sense perjudici del que estableix l’article 20 de la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres.

En concret, tenim:

  • Bonificacions per la utilització de transport per ferrocarril.

Els membres de famílies nombroses que tinguin reconeguda aquesta condició i ho acreditin oficialment tenen dret a reduccions en les tarifes de transport ferroviari de viatgers. Les reduccions són del 20 i 50 per cent, segons que es tracti de famílies de les categories general o especial.

Les anteriors reduccions s’apliquen, també en idèntiques quanties, respecte del transport de mobles i altres béns per raó de canvi de domicili.

Aquests descomptes no són acumulables a altres que es puguin establir sobre les tarifes.

Per tenir dret a l’aplicació dels descomptes previstos en aquest article, els interessats han de presentar, quan se’ls sol·liciti, el corresponent títol oficial de família nombrosa o document que acrediti fefaentment tal condició i la categoria en què aquesta es classifica.

  • Bonificacions per la utilització de transport marítim

Els membres de les famílies nombroses que tinguin reconeguda oficialment tal condició gaudeixen d’una reducció del 20 per cent si estan classificades en la categoria general i d’un 50 per cent, en la categoria especial, sobre les tarifes per la utilització de les línies regulars de transport marítim de cabotatge.

Les anteriors bonificacions s’apliquen, també en idèntiques quanties, respecte del transport de mobles i altres béns per raó de canvi de domicili, quan es faci dins dels trajectes especificats en l’apartat anterior.

  • Bonificacions per la utilització de transport aeri nacional

Els membres de les famílies nombroses que tinguin reconeguda oficialment tal condició gaudeixen d’una reducció del cinc per cent si estan classificades en la categoria general i d’un 10 per cent, en la categoria especial, sobre les tarifes per serveis regulars nacionals de transport aeri.

  • SERVEIS D’INTERÈS GENERAL. AIGUA,GAS,ELECTRICITAT

L’Administració General de l’Estat ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les entitats, les empreses i els establiments que prestin serveis o realitzin activitats d’interès general subjectes a obligacions pròpies del servei públic concedeixin un tracte més favorable als membres de les famílies nombroses que tinguin reconeguda aquesta condició en les contraprestacions que hagin de satisfer.

  • DAVANT DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

L’accés a albergs, centres cívics i altres locals i espais o activitats de lleure que depenguin de l’Administració.

L’accés als béns i serveis socials, culturals, esportius i de lleure.

L’accés a les proves de selecció per a l’ingrés a la funció pública.

  • EDUCACIÓ

Preferència en la concessió de beques i ajuts en matèria educativa, així com per a l’adquisició de llibres i altre material didàctic.

Preferència en la puntuació en el règim d’admissió d’alumnes en centres d’educació preescolar i centres docents sostinguts amb fons públics.

En tots els règims, nivells i cicles té lloc una exempció del 100 per cent als membres de les famílies nombroses classificades en la categoria especial i una bonificació del 50 per cent per als de categoria general de les taxes o preus públics que s’apliquin als drets de matriculació i examen, per l’expedició de títols i diplomes acadèmics, docents i professionals, i qualssevol altres taxes o preus públics establerts en l’àmbit esmentat.

S’atorga un subsidi a les famílies nombroses que tinguin al seu si fills discapacitats o incapacitats per treballar que presentin necessitats educatives especials associades a la discapacitat.

Quan el beneficiari d’una prestació per infortuni familiar, concedida per l’assegurança escolar, sigui membre d’una família nombrosa, la quantia de la prestació s’incrementa en un 20 per cent per a les de categoria general i en un 50 per cent per a les de categoria especial.

Condicions de la família nombrosa

L’article 3 de la LFN, estableix que perquè es reconegui i es mantingui el dret a ostentar la condició de família nombrosa, els fills o germans han de complir les condicions següents:

a) Ser solters i menors de 21 anys, o ser discapacitats o estar incapacitats per treballar, tinguin l’edat que tinguin.

El límit d’edat s’amplia fins als 25 anys, quan cursin estudis que es considerin adequats a la seva edat i titulació o encaminats a l’obtenció d’un lloc de treball.

b) Conviure amb l’ascendent o ascendents, sense perjudici del que preveu l’article 2.2.c) per al supòsit de separació dels ascendents. S’entén en tot cas que la separació transitòria motivada per raó d’estudis, treball, tractament mèdic, rehabilitació o altres causes similars no trenca la convivència entre pares i fills, en els termes que es determinin per reglament.

c) Dependre econòmicament de l’ascendent o ascendents. Es considera que es manté la dependència econòmica quan:

1r El fill obtingui uns ingressos no superiors, en còmput anual, al salari mínim interprofessional vigent, incloses les pagues extraordinàries.

2. º El fill estigui incapacitat per al treball i la quantia de la seva pensió, si la percep, no excedeixi en còmput anual, l’Indicador Públic de Rendes d’Efectes Múltiples (IPREM) vigent, incloses 14 pagues, llevat que percebés pensió no contributiva per invalidesa, en aquest cas no operarà aquest límit.

3r El fill contribueixi al sosteniment de la família i existeixi un únic ascendent, si aquest no està en actiu, en els casos i les condicions que es determinin per reglament.

4t El fill contribueixi al sosteniment de la família i el pare i/o la mare estiguin incapacitats per treballar, estiguin jubilats o siguin més grans de 65 anys, sempre que els seus ingressos no siguin superiors, en còmput anual, al salari mínim interprofessional vigent, incloses les pagues extraordinàries.

Els membres de la unitat familiar han de ser espanyols o nacionals d’un Estat membre de la Unió Europea o d’algun dels restants estats part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu i tenir la residència en territori espanyol, o, si tenen la residència en un altre Estat membre de la Unió Europea o que sigui part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu que, almenys, un dels ascendents de la unitat familiar exerceixi una activitat per compte d’altri o per compte propi a Espanya.

Els membres de la unitat familiar, nacionals d’altres països, tenen dret, als efectes d’aquesta Llei, al reconeixement de la condició de família nombrosa en igualtat de condicions que els espanyols, sempre que siguin residents a Espanya tots els membres que donin dret als beneficis a què es refereix aquesta Llei, en els termes que estableix la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, i la seva normativa de desplegament.

Ningú pot ser computat, als efectes d’aquesta Llei, en dues unitats familiars al mateix temps.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.