Category Archives: MEDIACIÓ DE CONSUM

Obligacions de les entitats acreditades en resolució alternativa de litigis de consum, abans d’iniciar el procediment de mediació

Si escollim fer una mediació, abans ens han d’informar sobre

Sobre l’entitat acreditada
De les dades identificatives i informació de contacte, incloent-hi l’adreça postal i de correu electrònic del servei públic de consum.
De la  seva inclusió en la llista nacional d’entitats acreditades i, si s’escau, la seva integració i participació en qualsevol xarxa d’entitats.
De la seva participació, en xarxes d’entitats de resolució alternativa de litigis transfronterers.
De les persones encarregades de la resolució del conflicte, la seva forma de nomenament i la durada del mandat, així com qualsevol informació que permeti conèixer i comprovar-ne la formació, qualificació, experiència, independència i imparcialitat.
Que el procediment de mediació de consum és gratuït per a les persones consumidores i les empreses (és facultatiu establir una taxa per a les empreses). Malgrat això, cada part ha  d’assumir  les despeses ocasionades per les proves presentades per fer valer els seus drets.
Que  les llengües oficials en què es poden presentar les reclamacions i en què es porten a terme els seus procediments són el català i el castellà.
Que la persona consumidora pot presentar, davant del servei públic de consum, una reclamació motivada pel seu mal funcionament o males pràctiques. D’aquesta reclamació l’entitat n’ha de donar trasllat a l’autoritat competent, acompanyada d’un informe de contestació.

Sobre el procediment de la mediació de consum

Heu de saber que:
Que l’efecte jurídic del resultat del procediment de mediació de consum no és directament vinculat ni executiu i que  una resolució judicial sobre aquest mateix afer podria ser diferent a l’adoptada en aquest procediment.
Que si les parts volen que l’acord de mediació sigui vinculant i executiu, aquest acord s’haurà d’elevar a escriptura pública per tal que el notari verifiqui el compliment dels requisits exigits a la llei i que el contingut de l’acord no sigui contrari a dret. Aquest cost l’hauran d’assumir les parts en els termes que acordin.
Que l’article 331-6.j) de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya estableix que és una infracció incomplir l’acord a què s’hagi arribat amb la persona consumidora en el procés de mediació o incomplir el laude arbitral en el termini fixat, llevat d’acord de les parts.
Que la participació en el procediment de mediació, si no s’arriba a un acord vinculant,  no exclou la possibilitat d’acudir posteriorment a la via arbitral o judicial per obtenir la reparació dels seus drets.
Que la presentació d’una reclamació davant una entitat acreditada suspèn o interromp els terminis de caducitat i de prescripció d’accions d’acord amb el que estableix la normativa que sigui aplicable en cada cas.
Que una sol·licitud de mediació no és incompatible amb la presentació d’una denúncia contra l’empresa, en el marc del que regula el Decret 151/2013, de 9 d’abril, sobre la potestat sancionadora en matèria de consum i sobre el procediment de restitució de quantitats percebudes indegudament, reposició de la situació alterada i rescabalament de danys i perjudicis.
Que les actuacions judicials penals, els procediments de mediació i arbitratge i la tramitació d’altres procediments administratius interrompen el termini de prescripció de les infraccions. El termini es reprèn després  de la finalització del procediment que havia provocat la interrupció.
Que només poden ser objecte de la mediació de consum els conflictes derivats d’una relació de consum i que recaiguin sobre matèries de lliure disposició de les parts i que s’exclouen les reclamacions que es refereixin a serveis no econòmics d’interès general, les reclamacions referides a serveis relacionats amb la salut, prestats per un professional sanitari amb la finalitat d’avaluar, mantenir o restablir l’estat de salut dels pacients, així com l’extensió de receptes, dispensació i provisió de medicaments i productes sanitaris i les reclamacions dirigides a prestadors públics d’ensenyament complementari o superior.
Que les  normes bàsiques que s’apliquen en el procediment de mediació de consum són: la  Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya i el Decret 98/2014, de 8 de juliol, sobre el procediment de mediació en les relacions de consum.
Que la persona mediadora, amb la conformitat d’ambdues parts, pot acordar que totes o algunes de les actuacions de mediació es duguin a terme per mitjans telemàtics, sempre que quedi garantida la identitat de les parts i el respecte als principis que estableix aquest Decret.
Que la  mediació, en la qual la petició formulada per la persona consumidora no superi els tres-cents euros, s’ha de desenvolupar preferentment per mitjans telemàtics, llevat que alguna de les parts no tingui accés a algun d’aquests mitjans o s’oposi expressament a la seva utilització.

Sobre els requisits de la sol·licitud

Heu de saber que:
Que abans de presentar  la sol·licitud d’inici de la mediació de consum la persona consumidora ha d’haver presentat una reclamació prèvia a l’empresa amb qui ha tingut la relació de consum. Transcorregut el termini d’un mes sense haver obtingut resposta o en cas de resposta no satisfactòria a les pretensions formulades es pot iniciar el procediment de mediació davant de l’entitat acreditada.
Que cal acreditar el fet d’haver intentat amb caràcter previ resoldre l’afer directament amb l’empresari.
Que les causes d’inadmissió per poder tramitar la reclamació són:
·         No haver  presentat la reclamació prèvia davant de l’empresa reclamada, per tractar de resoldre l’afer o no acredita haver intentat comunicar-se amb aquest. En tot cas, la reclamació s’ha d’admetre si ha transcorregut més d’un mes des que el consumidor va presentar la reclamació a l’empresari i aquest no ha comunicat la seva resolució.
·         Quan la  reclamació sigui manifestament infundada o quan no s’aprecia afectació dels drets i legítims interessos del consumidor.
·         Quan el contingut de la reclamació sigui frívol o vexatori.
·         Que es presenti la reclamació  davant de l’entitat acreditada en un termini superior a un any des de la data en què va presentar la reclamació a l’empresa.
·         Que una altra entitat de resolució alternativa o un òrgan jurisdiccional estigui examinant o ja s’hagi pronunciat sobre la resolució de la controvèrsia.
·         Que es tracti d’un fet el qual ja hagi estat objecte de mediació.

Sobre els drets i  les obligacions de les parts durant el procediment de mediació de consum

Heu de saber que:
Que les parts són lliures d’acollir-se a la mediació així com de desistir-ne en qualsevol moment. Si les parts desisteixen s’aixecarà una acta i es notificarà l’arxivament en un termini de deu dies des de l’adopció, fent-hi constar el motiu de finalització.
Que les parts i la persona mediadora han de mantenir el deure de confidencialitat de manera que es comprometen a mantenir-ne el secret. Segons aquest deure, les parts no poden sol·licitar la declaració de la persona mediadora com a testimoni o pèrit en procediments judicials o arbitrals, sens perjudici del que estableix la legislació penal i processal.
Que els documents i les actes que s’elaborin durant el procediment de mediació tenen caràcter reservat.
Que si qualsevol de les parts desisteix, un cop iniciat el procediment de mediació, les ofertes de negociació de les parts, els acords que hagin estat revocats en el termini adequat i en la forma escaient, ni cap altra circumstància coneguda com a conseqüència del procediment no poden tenir efectes en litigis o procediments posteriors.
Que les parts tenen accés al procediment en qualsevol de les seves fases, i hi poden comparèixer per si mateixes, representades o assistides per un tercer, i poden sol·licitar, si així ho desitgen, assessorament independent.
Que en el procediment de mediació les parts no estan obligades a actuar assistides per un advocat o assessor jurídic. No obstant això, si el consumidor i l’empresari pretenen valer-se d’un advocat o assessor jurídic, ho han de comunicar a l’entitat de resolució de conflictes dins dels tres dies següents a la data de presentació de la reclamació, en el cas del consumidor, o de la recepció de la reclamació si es tracta de l’empresari.
Que el resultat del procediment s’ha de donar a conèixer a les parts en un termini màxim de noranta dies naturals comptats des de la data de la presentació de la reclamació o, si s’escau, des de la data en què consti en suport durador que s’ha rebut la documentació completa i necessària per tramitar el procediment. Aquest termini es pot ampliar quan concorri una complexitat especial. Aquesta pròrroga no pot ser superior a 90 dies i s’ha de comunicar a les parts motivadament.
Que abans de donar el seu consentiment a una solució proposada, les parts han de disposar d’un termini de reflexió no inferior a tres dies hàbils a comptar de la recepció de la proposta.
Que la persona consumidora pot sol·licitar que la persona mediadora redacti l’acord en una acta que ha de ser signada per la persona mediadora i les parts, a les quals es lliurarà una còpia. Aquesta acta d’acord identifica les parts, el seu domicili, el lloc i la data en què se subscriu i les obligacions que cada part assumeix.  També ha de constar que s’ha seguit el procediment de mediació de consum que estableix la normativa de consum, amb indicació de la persona mediadora i de l’entitat acreditada que ha intervingut.

 

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis