Category Archives: PREUS DE PRODUCTES I SERVEIS

Preus vinculats als diferents tràmits de la contractació del subministrament de l’electricitat

Quins són els conceptes que es poden cobrar a les persones consumidores?

L’article 29 del Reial Decret 1048/2013, de 27 de desembre, pel qual s’estableix la metodologia per al càlcul de la retribució de l’activitat de distribució d’energia elèctrica estableix que els distribuïdors poden obtenir una contraprestació econòmica per atendre els requeriments dels següents serveis:

a) La connexió : l’operació d’acoblar elèctricament la instal·lació receptora a la xarxa de l’empresa distribuïdora , qui haurà de realitzar aquesta operació sota la seva responsabilitat .

b ) La verificació de les instal·lacions: la revisió i comprovació que les mateixes s’ajusten a les condicions tècniques i de seguretat reglamentàries .

c ) Actuacions en els equips de mesura i control : la connexió i precintament dels equips, així com qualsevol actuació en els mateixos per part del distribuïdor derivades de decisions del consumidor . (Si per a l’execució de la instal·lació ha estat necessària la presentació d’un projecte i el certificat final d’obra no s’exigirà el pagament de drets de verificació).

En el cas que una empresa distribuïdora decideixi no cobrar per aquests conceptes , queda obligada a aplicar l’ exempció a tots els consumidors connectats a les seves xarxes .

En el cas de subministraments de temporada, els drets de connexió quedaran reduïts fins a una cinquena part dels valors anteriors si en donar novament tensió a la instal·lació de l’usuari aquesta no ha sofert cap modificació i només fa falta la maniobra d’un element de tall ja existent.

El règim econòmic dels drets de verificació no és aplicable als augments de potència fins a la potència màxima admissible de la instal·lació recollida en l’últim butlletí de l’ instal·lador.

Dit això, és possible que en el moment de donar-nos d’alta del servei d’electricitat, s’hagin d’abonar a l’empresa distribuïdora unes quantitats en concepte de:

  • Drets de connexió (que comprenen els conceptes a      abonar en concepte de drets      d’extensió i de drets d’accés).
  • Drets de connexió (per enganxar-se a la xarxa)
  • Drets de verificació

On estan regulats aquest imports?

Els imports que s’han de pagar per aquests conceptes estan regulats pel Govern, en concret a l’annex V de l’Ordre ITC/3519/2009, de 28 de desembre, per la qual es revisen els peatges d’accés a partir d’1 de gener de 2010 i les tarifes i primes de les instal·lacions del règim especial

Aquí només reproduiré el que té a veure amb consumidors domèstics.

Annex V

1. Drets de connexió de servei –extensió-: Quotes   d’extensió en € / kW sol · licitat per sol·licituds menors de 100 kW.  Baixa Tensió.-Quota: 17,374714 € /   kW.

2. Drets de connexió de servei accés-: Quotes   d’accés en € / kW sol · licitat.  Baixa   Tensió.-Quota: 19,703137 € / kW.

4. Drets de connexió: Quotes en € /   actuació:  Baixa Tensió.-Quota de   9,044760 € / actuació.

5. Drets de verificació: Quotes en € /   actuació:  Baixa Tensió.-Quota d’accés   8,011716 € / actuació.

 (!) En el cas d’interrupció del subministrament, per manca de pagament de la persona consumidora, l’article 88 del Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica estableix que la reconnexió del subministrament, serà a càrrec del consumidor, que haurà d’abonar una quantitat equivalent al doble dels drets de connexió vigents com a compensació per les despeses de desconnexió.

Vigència dels drets

L’article 28 del Reial Decret 1048/2013, de 27 de desembre, pel qual s’estableix la metodologia per al càlcul de la retribució de l’activitat de distribució d’energia elèctrica estableix les següents vigències d’aquests drets:

Drets d’extensió: en cas de rescissió del contracte de subministrament dels drets d’extensió es mantindran vigents per a la instal·lació i / o subministrament per als quals van ser abonats durant un període de tres anys per a baixa tensió i de cinc anys per a alta tensió .

En el cas de disminució de potència , els drets d’extensió , mantenen la vigència per un període de tres anys per a baixa tensió i de cinc anys per a alta tensió .

Els augments de potència es consideren una alta addicional i originen els drets d’extensió i accés que , si s’escau , corresponguin a l’ increment de potència sol · licitat .

Si és necessària l’ execució de noves obres d’extensió , el seu tractament és el previst per a un nou subministrament .

Lectura dels comptadors per telegestió

L’article 29 del Reial Decret 1110/2007, de 24 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament unificat de punts de mesura del sistema elèctric estableix que el  cost per a la instal·lació, operació i manteniment del concentrador principal, així com el cost de comunicacions originat per les trucades cursades des de l’esmentat concentrador a un concentrador secundari per a l’obtenció de la informació de mesures, s’inclouen en el cost reconegut a l’operador del sistema.

Els costos per la instal·lació, operació i manteniment dels concentradors secundaris d’instal·lació obligatòria per als encarregats de la lectura es consideren part del cost reconegut als distribuïdors. Els costos per la instal·lació, operació i manteniment dels concentradors secundaris o de qualsevol altre sistema de recollida i tractament d’informació de caràcter voluntari van a càrrec del propietari

El cost de comunicacions entre concentradors secundaris va a càrrec del subjecte que prengui la informació.

El cost fix de comunicacions corresponent tant a la instal·lació com al lloguer mensual de la línia de connexió de l’equip de mesura amb la xarxa d’accés, o si s’escau, amb la xarxa troncal, va a càrrec del responsable de l’equip de mesura.

El cost variable originat per les trucades cursades des del concentrador de l’encarregat de la lectura a un equip de mesura en la realització de la lectura remota correspon a l’encarregat de la lectura, cost que està inclòs en el preu regulat de lectura per a la liquidació de l’energia.

El sobrecost de la lectura local dels equips de mesura que, segons disposa el present Reglament o les seves normes de desplegament, han de ser llegits de forma remota, va a càrrec del responsable del punt de mesura, sempre que la necessitat d’efectuar la lectura local sigui per causes imputables a l’esmentat responsable.

El sobrecost originat per la lectura remota d’un punt de mesura en què aquesta sigui opcional o no requerida per al tipus de punt en què està classificat es repercuteix en el participant en la mesura, diferent de l’encarregat de la lectura, que hagi optat per la lectura remota.

Si la utilització d’equips amb lectura remota ha estat elegida per l’encarregat de la lectura, aquest és el responsable dels sobrecostos originats, inclòs el cost fix de comunicacions, i es pot repercutir en el responsable del punt només el preu regulat de lectura establert per al cas o tipus de punt de què es tracti.

La resta de comunicacions originades pels serveis a l’usuari, segons defineixen les instruccions tècniques complementàries, van a càrrec de l’usuari.

Els responsables dels equips de mesura o encarregats de lectura que utilitzin el servei d’estimació de mesures perdudes o no contrastables han d’abonar a l’operador del sistema la quantitat que legalment es determini en els casos en què sigui procedent.

En el cas de punts de mesura l’encarregat de la lectura dels quals sigui el distribuïdor, el cost del servei d’estimació de mesures es considera inclòs en els costos de l’activitat regulada de distribució, llevat que la carència de mesura sigui deguda a causes imputables al responsable del punt de mesura, cas en què l’esmentat responsable ha d’abonar al distribuïdor la quantitat que legalment es determini en els casos en què sigui procedent.

Pels certificats que l’operador del sistema o l’encarregat de la lectura expedeixi amb la informació de què disposi sobre una mesura, aquest ha de facturar al peticionari la quantitat que determini el Reial decret.

Verificació de comptadors en cas de mal funcionament

El cost de la verificació de les instal·lacions i equips dels punts de mesura i de la seva parametrització, càrrega de claus i precintament, van a càrrec del responsable dels equips de mesura, que l’ha d’abonar a l’entitat que l’executi.

En el cas d’instal·lacions de mesura de clients, la primera verificació sistemàtica realitzada per l’encarregat de la lectura per a la posada en marxa de la instal·lació no genera dret de cobrament, d’acord amb l’article 50 del Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre.

Les verificacions s’han de fer d’acord amb el Reial Decret 889/2006, de 21 de juliol, pel qual es regula el control metrològic de l’Estat sobre instruments de mesura i s’han de satisfer les corresponents taxes.

Aquestes taxes les trobareu a l’Ordre EMO/116/2012, de 18 d’abril, per la qual es dóna publicitat a la relació de les taxes vigents del Departament d’Empresa i Ocupació. (cada any poden variar els imports d’aquestes taxes, pel que caldrà realitzar les oportunes comprovacions).

Article 1.5 Verificacions per motius de reclamacions d’equips de mesura:

1.5.5 Comptadors elèctrics monofàsics: 41 euros.

1.5.6 Comptadors elèctrics trifàsics: 225 euros.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

Les tarifes del gas

Les tarifes del gas, tal i com també varem veure pel cas de les tarifes elèctriques, estan dividides en tarifes regulades o tarifes TUR i tarifes del mercat lliure.

Les persones consumidores poden contractar el gas en el mercat lliure i per tant poden escollir la comercialitzadora que vulguin, però si ho desitgen i compleixen els requisits establerts per la normativa, poden acollir-se al mercat regulat, pagant una tarifa TUR.

De totes formes, el primer que hem de dir és que dins de cada opció, regulades o de mercat lliure, les tarifes estan diferenciades pels diferents nivells de pressió i el consum anual de KWh.

Estructura de les tarifes de venda de gas natural

L’estructura de les tarifes del gas natural està regulada a l’article 27 del Reial Decret 949/2001, de 3 d’agost, pel qual es regula l’accés de tercers a les instal·lacions gasistes i s’estableix un sistema econòmic integrat del sector de gas natural .

En aquest blog, adreçat a les persones consumidores, només ens interessa el sector tarifari d’ús domèstic, que es correspon  al grup tarifari 3, si bé a continuació deixem les referències dels altres grups per coneixement de qui li pugui ser d’utilitat.

Estructura de les tarifes més comunes pels usuaris domèstics

Grup 3 . Per a consumidors connectats a un gasoducte amb una pressió de disseny sigui inferior o igual a 4 bars .

Dins   d’aquesta tarifa es distingiran les següents per volum de consum :

Tarifa 3.1 :   consum inferior o igual a 5.000 kWh / any .

Tarifa 3.2 :   consum superior a 5.000 kWh / any i inferior o igual a 50.000 kWh / any .

Tarifa 3.3 :   consum superior a 50.000 kWh / any i inferior o igual a 100.000 kWh / any .

Tarifa 3.4 :   consum superior a 100.000 kWh / any .

Per a cadascuna de les tarifes d’aquest grup s’ha de determinar un terme fix en euros / mes i un terme variable aplicable als kWh consumits per l’usuari . Els termes fixos seran determinats prenent en consideració els teòrics factors de càrrega per a cada grup de consumidors .

Per saber quina és la tarifa més ajustada a les nostres necessitats, podeu utilitzar aquests criteris orientatius de consum anual, segons siguin les instal·lacions del nostre habitatge:

Habitatge amb   cuina i escalfador de gas natural (3000 kWh) Tarifa 3.1

Habitatge amb   calefacció de gas natural en zona temperada  (6000 kWh) Tarifa 3.2

Habitatge amb   calefacció de gas natural en zona freda (12000 kWh) Tarifa 3.2

Altres tarifes pensades per grans consumidors o indústries:

  • Grup 1 . Per a consumidors connectats a un gasoducte amb una pressió màxima de disseny superior a 60 bars .

1 . Dins d’aquesta tarifa es distingiran les següents per volum de consum :

Tarifa 1.1 : consum inferior o igual a 200.000.000 de kWh / any .

Tarifa 1.2 : consum superior a 200.000.000 de kWh / any i inferior o igual a 1.000.000.000 de kWh / any .

Tarifa 1.3 : consum superior a 1.000.000.000 de kWh / any .

Per a cadascuna de les tarifes dins d’aquest grup es determinarà un terme fix aplicable al cabal diari a facturar i un terme variable aplicable als kWh consumits .

Els usuaris acollits a aquesta tarifa han de disposar d’equips de telemesura capaços de realitzar el mesurament com a mínim de cabals diaris .

  • Grup 2 . Per a consumidors connectats a un gasoducte amb una pressió de disseny superior a 4 bars i inferior o igual a 60 bars .

Dins d’aquesta tarifa es distingiran les següents per volum de consum :

Tarifa 2.5 : consum superior a 100.000.000 de kWh / any i inferior o igual a 500.000.000 de kWh / any .

Tarifa 2.6 : consum superior a 500.000.000 de kWh / any .

Per a cadascuna de les tarifes dins d’aquest grup es determinarà un terme fix aplicable a la capacitat màxima diària contractada i un terme variable aplicable als kWh consumits .

En aquelles instal ·lacions industrials que no disposin d’equips de mesura del cabal diari màxim , l’empresa subministradora pot , de forma temporal o permanent , instal · lar els equips adequats per a aquest propòsit sense cap càrrec per a l’usuari .

El cabal diari a facturar serà el cabal diari contractat , però en aquells casos en què es comprovi que el cabal diari contractat és inferior al mesurat per l’empresa subministradora , es prendrà aquest últim com a base de facturació com a mínim durant un període de tres mesos .

Aquells consumidors amb consum anual superior a 30.000.000 de kWh , que disposin en les seves instal·lacions d’equips de telemesura , podran optar pel procediment de facturació del terme fix , descrit per a les tarifes del grup 1 .

Tots els consumidors inclosos en aquest nivell de pressió amb un consum anual superior a 100.000.000 de kWh han de tenir a les seves instal·lacions amb els equips de telemesura adequats per poder mesurar almenys cabals diaris , i tindran un tractament individualitzat en el cobrament corresponent a la facturació del cabal diari contractat , similar al disposat per a les tarifes del grup 1 d’aquest article , de manera que en els casos en què el cabal diari contractat no coincideixi amb el cabal diari mesurat , s’aplicarà el procediment previst en aquest apartat.

  • Grup 4 . Per a consumidors industrials de gas natural amb caràcter interrompible .

L’estructura d’aquesta tarifa tindrà un únic terme variable en euros / kWh , que serà aplicable al consum total efectuada per l’usuari industrial .

Per poder acollir-se a aquesta tarifa , l’usuari final ha de disposar i mantenir operativa una instal·lació alimentada per una altra font d’energia alternativa . La prestació del servei interrompible serà a petició de l’usuari , sent les clàusules de contractació resultat d’acord entre les dues parts , si bé l’usuari tindrà dret a que el termini de preavís per a la suspensió del subministrament no sigui inferior a quatre hores .

Les tarifes d’últim recurs del mercat regulat –TUR-

Les tarifes d’últim recurs del gas , més conegudes com a tarifes TUR, varen entrar en vigor el dia 1 de juliol de l’any 2008, d’acord amb el que va establir la “Ley 12/2007 de 2 de julio de 2007,por la que se modifica la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs –LSH-.

L’article 93 de la LSH estableix que:

La tarifa d’últim recurs és el preu màxim que poden cobrar els comercialitzadors que  hagin estat designats com a subministradors d’últim recurs, als consumidors que, d’acord amb la normativa vigent per a aquesta tarifa, tinguin dret a acollir-s’hi.

L’article 2 del Reial decret 104/2010, de 5 de febrer, pel qual es regula la posada en marxa del subministrament d’últim recurs en el sector del gas natural estableix que el comercialitzador d’últim recurs té l’obligació d’atendre les sol·licituds de subministrament de gas dels consumidors que tinguin dret a acollir-se a la tarifa d’últim recurs.

Les condicions per acollir-se a les tarifes TUR

Es poden acollir a aqueta tarifa les persones consumidores connectades  a xarxes de pressió de servei menor o igual a 4 bars.

S’entén que un consumidor s’acull a la tarifa d’últim recurs quan sigui subministrat per un comercialitzador d’últim recurs.

Acollir-se a la tarifa d’últim recurs en cap cas pot estar condicionat a la contractació de serveis qualssevol diferents del subministrament de gas natural oferts per la comercialitzadora d’últim recurs.

En cas que un consumidor connectat a xarxes de pressió de servei menor o igual a 4 bars i acollit a la tarifa d’últim recurs vigent excedeixi el límit màxim establert per acollir-s’hi, sense que hagi formalitzat un nou contracte de subministrament amb un comercialitzador a preu lliure, el comercialitzador d’últim recurs que li estigui subministrant l’ha de seguir atenent durant un període màxim de tres mesos. El preu a pagar pel subministrament és la tarifa d’últim recurs que li hagi estat aplicada amb anterioritat.

Transcorregut el termini sense que el consumidor disposi d’un contracte de subministrament en vigor amb un comercialitzador, el comercialitzador d’últim recurs ha de notificar al consumidor, a la primera factura, la necessitat de realitzar un contracte de subministrament de gas amb qualsevol dels comercialitzadors autoritzats, incloent-hi la relació de comercialitzadors publicada a la pàgina web de la Comissió Nacional d’Energia a aquest efecte. A més se li ha d’indicar que, si transcorregut l’esmentat termini de tres mesos no s’ha subscrit el contracte i continua consumint gas, únicament se li ha de subministrar durant un mes addicional al preu corresponent als consumidors sense dret a TUR i sense contracte de subministrament a preu lliure.

Els preus de les tarifes TUR

Aquesta  tarifa d’últim recurs és única en tot el territori espanyol sense perjudici de les seves especialitats per nivells de pressió i volum de consum i s’ha de fixar de manera que no ocasioni distorsions de la competència en el mercat.

Pensem que el preu del gas varia en funció del volum, de la pressió i de la forma de consum.

Li correspon al  ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, amb l’Acord previ de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, dictar les disposicions necessàries per a l’establiment de la tarifa d’últim recurs de gas natural o un sistema de determinació i actualització automàtica d’aquesta.

El sistema de càlcul d’aquesta tarifa ha d’incloure de forma additiva el cost de la primera matèria, els peatges d’accés que corresponguin, els costos de comercialització i els costos derivats de la seguretat de subministrament.

Aquestes tarifes estan regulades a la Resolució de 28 de desembre de 2009, de la Direcció general de Política Energètica i Mines, per la qual es fa pública la tarifa d’últim recurs de gas natural, d’acord amb el que estableix l’article 25.1 del  Reial Decret 949/2001, de 3 d’agost, pel qual es regula l’accés de tercers a les instal·lacions gasistes i s’estableix un sistema econòmic integrat del sector de gas natural i l’Ordre ITC/1660/2009, de 22 de juny, per la qual s’estableix la metodologia de càlcul de la tarifa d’últim recurs de gas natural, modificada per l’Ordre ITC/1506/2010, de 8 de juny, per la qual es modifica l’Ordre ITC/1660/2009, de 22 de juny, per la qual s’estableix la metodologia de càlcul de la tarifa d’últim recurs de gas natural .

En el moment de publicar aquesta entrada en aquest blog, els preus vigents es recullen a la  Resolució de 26 de desembre de 2013, de la Direcció general de Política Energètica i Mines, per la qual es publica la tarifa d’últim recurs de gas natural,  modificada per la  Resolució de 28 de gener de 2014, de la Direcció general de Política Energètica i Mines, per la qual es corregeixen errors en la de 26 de desembre de 2013, per la qual es publica la tarifa d’últim recurs de gas natural i són els següents:

Tarifa

Fixa

(€/Client)/mes

Variable

cent./KWh

TUR.1 Consum  inferior o igual a 5.000 KWh/any

4,38

5,727308

TUR.2 Consum  superior a 5.000 kWh/any i inferior o igual   a 50.000 kWh/any. 8,88

5,039908

IMPORTANT !!!

Donat que els preus del gas en les modalitats TUR varien de forma periòdica en el transcurs de l’any, podeu consultar la revisió de les tarifes en aquest enllaç extern de la Secretaria d’Estat de l’Energia per contrastar els valors reals en el moment que us interessi.També podeu consultar l’enllaç extern al portal de l’Institut Català de l’Energia “Recull dels preus regulats del sector elèctric i del gas natural”

Els preus del mercat lliure

L’article 37 del Reial Decret 1434/2002, de 27 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions de gas natural estableix que la contractació del subministrament de gas  canalitzat a tarifa que estableixin els distribuïdors amb els seus usuaris finals ha de respondre al model de contracte que figura com a annex II d’aquest Reial decret, i no es pot exigir cap quantitat per la formalització.

Per als usuaris el consum anual dels quals superi el 5 milions de kWh, es poden afegir al contracte tipus clàusules particulars lliurement acordades en funció de l’especificitat del subministrament, sense més limitació que la de no poder contenir clàusules contràries a la Llei del sector d’hidrocarburs ni a les normes vigents en cada moment.

Sense perjudici que la normativa vigent pugui considerar altres terminis per a subministraments específics, la durada dels contractes de subministrament a tarifa és anual i es prorroga tàcitament per terminis iguals. No obstant això, el consumidor es pot donar de baixa en el subministrament abans d’aquest termini, sempre que ho comuniqui fefaentment a l’empresa distribuïdora amb una anticipació mínima de sis dies hàbils a la data en la qual vulgui la baixa del subministrament, tot això sense perjudici de les condicions econòmiques que resultin en aplicació de la normativa tarifària vigent.

El consumidor té dret que l’empresa distribuïdora l’informi i l’assessori en el moment de la contractació, amb les dades que li faciliti, sobre la tarifa i el cabal màxim diari contractat més convenient, i altres condicions del contracte, i pot elegir la tarifa que consideri convenient, entre les oficialment aprovades, tenint en compte la pressió màxima de disseny del gasoducte al qual estigui connectat.

Les empreses distribuïdores estan obligades a atendre les peticions de modificació de tarifa i cabal diari màxim contractat.

Al consumidor que hagi canviat voluntàriament de tarifa o de cabal diari màxim contractat, se li pot negar passar a una altra mentre no hagin transcorregut, com a mínim, dotze mesos, excepte si es produeix algun canvi en l’estructura tarifària que l’afecti.

Utilitat molt interessant !!

Es poden comparar els preus del mercat lliure en el següent enllaç de la “Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia”: comparador d’ofertes d’energia.

En aquest vídeo trobareu informació de com poder-lo utilitzar.

Conceptes de la factura del gas

La tarifa d’accés: És el tipus de tarifa que paga la vostra comercialitzadora de gas, si esteu en el mercat lliure, a la vostra distribuïdora de gas, pel fet d’utilitzar la seva xarxa de distribució del gas.

Peatge: És l’import que paga l’empresa comercialitzadora a l’empresa distribuïdora , en nom vostre, pel fet d’utilitzar la seva xarxa de distribució del gas, en funció de la tarifa d’accés contractada.  El preu l’estableix el Govern i el seu import ja s’inclou en el terme fix i en el terme variable, però s’ha de desglossar en cada factura.

Consum: El consum s’ha d’especificar a partir dels metres cúbics de gas consumits i convertits a  KWh.

L’article 6.2 de la Resolució de 22 de setembre de 2011, de la Direcció general de Política Energètica i Mines, per la qual es modifica el protocol de detall PD-01 “mesurament” de les normes de gestió tècnica del sistema gasista  estableix que per efectuar la conversió de la unitat de mesura dels comptadors, m3, a la unitat de mesura d’energia establerta, kWh, s’utilitzarà el valor energètic del gas natural referit al poder calorífic superior (PCS), mesurat en les condicions de referència del sistema gasista de 1,01325 bar (1 bar = 105 Pa) i 273,15 K.

Per fer aquesta conversió s’ha  de tenir en compte que hi ha un coeficient de conversió que varia segons la zona geogràfica on es troba el subministrament. ENAGAS, d’acord amb l’article 6.5 de la Resolució de 22 de setembre de 2011, ha de comunicar quin es el coeficient de conversió, com a gestor tècnic del sistema gasista.

ENAGAS: Enagás és el gestor tècnic del sistema gasista espanyol i la principal companyia de transport de gas natural a Espanya.  http://www.enagas.es/

Per donar compliment a l’obligació de publicació establerta a la Resolució de 22 de setembre de 2011, de la Direcció general de Política Energètica i Mines, per la qual es modifica el protocol de detall PD-01 “mesurament” de les normes de gestió tècnica del sistema gasista, ENAGAS posa a disposició de tots els usuaris un simulador que mostra el PCS aplicable a la factura del client per a la seva posterior comprovació .

Un cop seleccionat el municipi , el tipus de lectura del client ( mensual o bimestral ) , la data de l’última lectura i la pressió que el client té en el seu instal·lació o domicili  es premerà el botó ” Calcular ” per obtenir el resultat desitjat .

Podeu accedir a aquesta calculadora en l’enllaç al portal de “Enagás S.A.”

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Les noves tarifes elèctriques

A principis d’aquest any 2014 apareixen unes noves tarifes elèctriques anomenades “Preu Voluntari pel Petit Consumidor” –PREVO-

comptadors d'electricitatFins ara, les persones consumidores podíem triar entre dos tipus de tarifes, una de  regulada i fixada per l’Estat, anomenada Tarifa d’Últim Recurs –TUR-  i una altra del mercat lliure, que no està regulada i depèn de l’oferta comercial que ens pugui fer  cada empresa subministradora d’electricitat.

Ara bé, amb la publicació de la nova Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric – LSE –  ens trobem que, en el seu l’article 17, s’ha introduït un nou tipus de tarifa, els preus voluntaris per al petit consumidor, designats amb les sigles PREVO.

Què són els preus voluntaris per al petit consumidor ?

El preu voluntari al petit consumidor ve a substituir les tarifes d’últim recurs -TUR- existents fins a l’aprovació de la nova Llei del Sector elèctric.

Aquests preus són únics en tot el territori espanyol i són els preus màxims que poden cobrar els comercialitzadors que assumeixin les obligacions de subministrament de referència, als consumidors que, d’acord amb la normativa vigent, compleixin els requisits perquè els siguin aplicables.

Aquests preus s’han de fixar de manera que en el seu càlcul es respecti el principi de suficiència d’ingressos, additivitat i no ocasionin distorsions de la competència en el mercat.

Per al seu càlcul, s’inclouen de forma additiva en la seva estructura els conceptes següents:

a) El cost de producció d’energia elèctrica, que es determina sobre la base de mecanismes de mercat atenent el preu mitjà previst en el mercat de producció durant el període que es determini per reglament i que és revisable de forma independent al de la resta de conceptes del preu voluntari per al petit consumidor.

b) Els peatges d’accés i càrrecs que corresponguin.

c) Els costos de comercialització que corresponguin.

Així doncs, podem dir que el preu voluntari per al petit consumidor (PREVO) està constituït per:

  • Un      terme de potència (TP) que serà el terme de potència del peatge d’accés,      més
  • El      marge de comercialització fix i
  • Un      terme d’energia (TE) que serà igual a la suma del terme d’energia del      corresponent peatge d’accés i el cost estimat de l’energia.

El TP està en funció de la potència que contractem amb l’empresa comercialitzadora, el podem escollir d’acord amb les nostres necessitats i amb els límits que s’indiquin al butlletí d’instal·lació d’electricitat del nostre habitatge. Quan més elevat és el terme potència més alt serà l’import que pagarem, pel que és important ajustar al màxim la potència contractada.

El TE està en funció de la quantitat d’energia que consumim, pel que és evident que només podem fer disminuir aquest concepte en la nostra factura, consumint menys energia, ja sigui instal·lant electrodomèstics de baix consum o fent un consum el més sostenible possible d’aquests electrodomèstics.

Per altra banda, com que la demanda energètica, tant de tipus domèstic com industrial, es sol concentrar en les mateixes hores del dia, les empreses distribuïdores de l’electricitat, han establert franges horàries bonificades, que tenen un preu de TE més econòmic, per estimular el consum elèctric en aquests moments del dia i pel contrari, han establert altres franges amb penalitzacions econòmiques, establint un preu més car, per dissuadir de consumir electricitat en aquests períodes.

Podem pagar la mateixa tarifa durant les 24 hores del dia i direm que no tenim discriminació horària –DH– o bé podem triar una tarifa que varia segons l’hora del dia, amb DH.

Per això existeixen diferents intervals horaris i en cada interval horari tenim un preu, que s’indica com a TEU0 si no hi ha discriminació horària i  TEU1, TEU2, TEU3 si tenim discriminació horària.

Es pot escollir entre discriminació horària de dos períodes: TEU1 I TEU2, si la nostra potència no supera els 10KW, o bé discriminació horària de tres períodes: TEU1, TEU2 I TEU3 si superem els 10 Kw de potència.

En el cas de la DH de dos períodes, la durada de cada període serà la que es detalla a continuació:

Períodes   tarifaris

Durada

TU1

10 hores/dia
TU2

14 hores/dia

Es consideraran com a hores del període tarifari 1 i 2 en totes les zones les següents:

Hivern

Estiu

TU1

TU2 TU1 TU2
12-22 0-12  22-24 13-23

0-13  23-24

Els canvis d’horari d’hivern a estiu o viceversa coincidiran amb la data del canvi oficial d’hora.

En el cas de la DH de tres períodes, la durada de cada període serà la que es detalla a continuació:

Períodes   tarifaris

Durada

TEU1

10 hores/dia

TEU2

8 hores/dia

TEU3

6 hores/dia

Es consideraran com a hores del període tarifari 1, 2 i 3 (supervall) en totes les zones les següents:

Hivern i   estiu

PTEU1

TEU2 TEU3
13-23 0-1   7-13  23-24

1-7

IMPORTANT !!!

Donat que els preus de l’electricitat en les modalitats TUR I PREVO varien de forma periòdica en el transcurs de l’any, podeu consultar la revisió de les tarifes en aquest enllaç extern de la Secretaria d’Estat de l’Energía, per contrastar els valors reals en el moment que us interessi. També podeu consultar l’enllaç extern al portal de l’Institut Català de l’Energia “Recull dels preus regulats del sector elèctric i del gas natural”

La Resolució de 30 de desembre de 2013, de la Direcció general de Política Energètica i Mines, per la qual es revisa el cost de producció d’energia elèctrica i els preus voluntaris per al petit consumidor a aplicar a partir del dia 1 de gener 2014 va aprovar  els preus del terme de potència i del terme d’energia activa dels preus voluntari per al petit consumidor aplicables a partir de l’1 de gener de 2014, fixant els seus valors en els següents:

Terme   de potència: TP :

TPU =   35,649473 euros / kW i any .

Terme   d’energia: TEU :

•   Modalitat sense discriminació horària :

TEU0   = 0,133295 euros / kWh .

Modalitat   amb discriminació horària de dos períodes :

TEU1   = 0,161328 euros / kWh .

TEU2   = 0,058403 euros / kWh .

• Modalitat   amb discriminació horària supervall :

TEU1   = 0,163318 euros / kWh .

TEU2   = 0,072688 euros / kWh .

TEU3   = 0,044552 euros / kWh .

Què són les tarifes d’últim recurs ?

Les tarifes TUR estan regulades en el  Reial Decret 485/2009, de 3 d’abril, pel qual es regula la posada en marxa del subministrament d’últim recurs en el sector de l’energia elèctrica i en l’Ordre ITC/1659/2009, de 22 de juny, per la qual s’estableix el mecanisme de traspàs de clients del mercat a tarifa al subministrament d’últim recurs d’energia elèctrica i el procediment de càlcul i estructura de les tarifes d’últim recurs d’energia elèctrica.

Les tarifes TUR són els preus d’aplicació a categories concretes de consumidors d’acord amb el que disposa la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric:

a) Als consumidors que tinguin la condició de vulnerables, i

b) a aquells que, sense complir els requisits per a l’aplicació del preu voluntari per al petit consumidor, transitòriament no disposin d’un contracte de subministrament en vigor amb un comercialitzador en el mercat lliure.

Les tarifes d’últim recurs són úniques en tot el territori nacional i en la seva fixació es poden incorporar descomptes o recàrrecs sobre els preus voluntaris per al petit consumidor, segons es determini per a cada categoria de consumidors.

Les tarifes d’últim recurs són els preus que poden cobrar els comercialitzadors que assumeixin les obligacions de subministrament de referència, als consumidors que, d’acord amb la normativa vigent, compleixin els requisits que els siguin aplicables.

Les tarifes d’últim recurs –TUR- seran d’aplicació als consumidors connectats en baixa tensió i amb potència contractada menor o igual a 10 kW, que contractin el subministrament amb un comercialitzador d’últim recurs.

Les tarifes d’últim recurs es componen d’un terme de facturació de potència i un terme de facturació d’energia i , si escau , un terme per la facturació de l’energia reactiva .

La suma dels termes esmentats constitueix , amb caràcter general , el preu d’aquestes tarifes .

A les quantitats resultants de l’aplicació d’aquestes tarifes , d’acord amb el que disposa l’article 18.4 de la Llei 54/1997 , de 27 de novembre , del sector elèctric , no s’inclouen els impostos , recàrrecs i gravàmens establerts o que s’estableixin tant sobre el consum i subministrament que siguin de compte del consumidor i dels que estiguin les empreses comercialitzadores d’últim recurs encarregades de la seva recaptació , com sobre els lloguers d’equip de mesura o control, els drets de connexió de servei , connexió i verificació , ni aquells altres la repercussió sobre l’usuari estigui autoritzada per la normativa vigent .

Les modalitats de tarifes TUR que existeixen són les següents:

TARIFES DE BAIXA TENSIÓ (U ≤ 1 kV)

Tarifa 2.0 A:   tarifa simple (1 ó 2 períodes horaris i Potencia contractada ≤ 10 kW)

Tarifa 2.1 A:   tarifa simple (1 ó 2 períodes horaris i Potencia contractada >10 kW i ≤   15kW)

Tarifa 3.0 A: tarifa   general (3 períodes horaris)  Potència   contractada més gran de 15 KW

Com veiem, en el cas de les tarifes TUR també hi ha la possibilitat de contractar una tarifació de discriminació horària – DH-, però el tercer període està reservat a potències contractades superiors a 15 KW.

TUR amb discriminació horària.

  • Discriminació horària que diferencia dos períodes tarifaris al dia, període 1 i període 2.

La durada de cada període serà la que es detalla a continuació:

Períodes tarifaris

Durada

P1

10 hores/dia
P2

14 hores/dia

Es consideraran com a hores del període tarifari 1 i 2 en totes les zones les següents:

Hivern

Estiu

P1

P2 P1 P2
12-22 0-12   22-24 13-23

0-13  23-24

Els canvis d’horari d’hivern a estiu o viceversa coincidiran amb la data del canvi oficial d’hora.

  • Discriminació horària supervall, que diferencia tres períodes tarifaris al dia, període 1, període 2 i període 3 (supervall).

La durada de cada període serà la que es detalla a continuació:

Períodes tarifaris

Durada

P1

10 hores/dia

P2

8 hores/dia

P3

6 hores/dia

Es consideraran com a hores del període tarifari 1, 2 i 3 (supervall) en totes les zones les següents:

Hivern i estiu

P1

P2 P3
13-23

0-1

7-13

23-24

1-7

Pel que fa a les tarifes TUR  2014, tenim el que s’estableix a la  “Orden IET/107/2014, de 31 de enero, por la que se revisan los peajes de acceso de energía eléctrica para 2014”.

Preus dels termes de potència i termes d’energia, activa i coeficients dels peatges d’accés aplicables als subministraments efectuats a tensions no superiors a 1 kV i amb potència contractada menor o igual a 10 kW denominades 2.0A (sense discriminació horària) i 2.0DHA (amb discriminació horària).

Terme de facturació de potència: TPA: 38,043426      € / kW i      any.

  • Terme de facturació d’energia      activa a aplicar al peatge 2.0 A: TEA: 0,044027      € / kWh.
  • Condicions de facturació d’energia      activa a aplicar al peatge 2.0DHA (amb discriminació horària):
Període   1 Període   2
TEA: €/kWh 0,062012

0,002215

Preus dels termes de potència i termes d’energia, activa i reactiva, dels peatges d’accés definides en el Reial Decret 1164/2001, de 26 de desembre, pel qual s’estableixen tarifes d’accés a les xarxes de transport i distribució d’energia elèctrica aplicables als subministraments efectuats en baixa tensió amb potència contractada major a 10 kW.

  • Peatge 2.1A, d’aplicació als subministraments efectuats a tensions no superiors a 1 kV i amb potència contractada major de 10 kW i inferior o igual a 15 kW:

Tp: 44,444710 € / kW i any.

Te: 0,057360 € / kWh.

  • Peatge 2.1DHA, d’aplicació als subministraments efectuats a tensions no superiors a 1 kV i amb potència contractada major de 10 kW i inferior o igual a 15 kW, amb aplicació de discriminació horària:

 Tp: 44,444710 € / kW i any

Període   1 Període   2
Te: €/kWh 0,074568

0,013192

  • Peatge 3.0A:

Període   1

Període   2 Període   3

Tp: €/kW i any

40,728885 24,437330

16,291555

Te: €/kWh 0,018762 0,012575

0,004670

Preus dels termes de potència i termes d’energia, activa i coeficients dels peatges d’accés aplicables als subministraments efectuats a tensions no superiors a 1 kV i amb potència contractada menor o igual a 10 kW anomenada 2.0DHS (amb discriminació horària supervall ).

Terme de facturació de potència: TPA: 38,043426 € / kW i any

Condicions de facturació d’energia activa a aplicar al peatge 2.0DHS:

Período   1 Período   2 Período   3
TEA: €/kWh 0,062012 0,002879

0,000886

Preus dels termes de potència i termes d’energia, activa i reactiva, dels peatges d’accés definits en el Reial Decret 647/2011, de 9 de maig, pel qual es regula l’activitat de gestor de càrregues del sistema per a la realització de serveis de recàrrega energètica, aplicables als subministraments efectuats en baixa tensió amb potència contractada major a 10 kW.

  • Peatge 2.1DHS, d’aplicació als subministraments efectuats a tensions no superiors a 1 kV i amb potència contractada major de 10 kW i inferior o igual a 15 kW, amb aplicació de discriminació horària supervall:

Tp: 44,444710 € / kW i any.

Te

Període   1 Període   2 Període   3
Te: €/kWh 0,074568 0,017809

0,006596

Les tarifes del mercat lliure

Les tarifes del mercat lliure les pactem en el moment de contractar i solen tenir la mateixa durada que el contracte, normalment un any, si bé s’ha de vigilar perquè també es poden pactar revisions per terminis diferents.

Per tant, hem de saber que quan diuen que canviarà el preu de l’electricitat, no es sol referir al preu de les tarifes del mercat lliure, sinó a les tarifes PREVO i TUR.

Quan contractem al mercat lliure estem pagant dos conceptes.

Per una banda paguem uns peatges per a l’ús de les xarxes del distribuïdor d’electricitat i per l’altra banda, pagarem el consum elèctric realitzat.

Aquest peatge és un preu que aprova el Ministeri d’indústria , Comerç i Turisme i es denomina tarifa d’accés.

Així doncs, l’estructura de tarifes d’accés té una fórmula binomi composta per:

  • Un      terme de potència ,
  • Un      terme d’energia activa i ,
  • si      escau , terme d’energia reactiva .

Aquests termes s’obtenen de la manera següent :

Terme de Potència :

Per a cada un dels períodes tarifaris aplicables a les tarifes , es contractarà una potència , aplicable durant tot l’any.

El terme de facturació de potència serà el sumatori resultant de multiplicar la potència a facturar en cada període tarifari pel terme de potència corresponent .

La determinació de la potència a facturar es realitzarà en funció de les potències contractades en cada període tarifari i , si escau , depenent de cada tarifa , les potències realment demandades en el mateix durant el període de facturació considerat .

En el cas dels peatges d’accés 2.0 DHA i 2.1DHA corresponents a dos períodes , hi ha un únic terme de potència .

Terme d’energia activa :

El terme de facturació d’energia activa serà el sumatori resultant de multiplicar l’energia consumida i mesura per comptador en cada període tarifari pel preu terme d’energia corresponent .

El terme de facturació d’energia activa es facturarà mensualment , incloent l’energia consumida en el mes corresponent a cada període tarifari .

Terme d’energia reactiva :

El terme de facturació per energia reactiva és aplicable a qualsevol tarifa , per a això s’haurà de disposar del comptador d’energia reactiva permanentment instal·lat , excepte en el cas de la tarifa simple de baixa tensió ( 2.0A ) .

Aquest terme s’aplica sobre tots els períodes tarifaris , excepte en el període 3, per a les tarifes 3.0A i 3.1A , i en el període 6, per a les tarifes 6, sempre que el consum d’energia reactiva excedeixi el 33 per 100 del consum d’activa durant el període de facturació considerat (cos φ < 0,95 ) i únicament afectarà a aquests excessos .

Els subministraments acollits a la tarifa simple ( 2.0A d’un sol període ) han de disposar dels equips de correcció del consum d’energia reactiva adequats per aconseguir com a màxim un valor mitjà del mateix del 50 per 100 del consum d’energia activa , en cas contrari , l’empresa distribuïdora pot exigir al consumidor la instal · lació , a càrrec seu, del comptador corresponent o bé instal · lar amb càrrec a aquest consumidor cobrant el lloguer legalment establert i efectuar en el futur la facturació a aquest consumidor del terme per energia reactiva corresponent als períodes de lectura en què el consum de reactiva excedeixi dels límits fixats a la distribució en la regulació corresponent .

Utilitat molt interessant !!

Es poden comparar els preus del mercat lliure en el següent enllaç de la “Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia”: comparador d’ofertes d’energia.

Preus de bo social

Recordeu que la normativa del sector energètic, estableix l’existència d’un bo social pels consumidors que compleixen certs requisits que podreu consultar a l’article “Quines són les tarifes socials de l’electricitat?”

Baixa tensió sense discriminació horària –DH-  

Terme potencia
€/kW i mes

Terme d’ energia
€/kWh

Tarifa social, potencia ❤ kW

0,000000

0,112480

General, potencia =1 kW 

0,402318

0,089365

General, 1 kW < potencia =10 kW (1) 

1,642355

0,112480

Baixa tensió amb DH

Terme de energia punta
€/kWh

Terme de energia vall
€/kWh

Terme de  potencia
€/kW y mes

General, 1 kW < potencia =10 kW

0,13514500

0,05961400

1,64235500

(1)    L’energia corresponent al consum de fins a 12,5 kWh en un mes o, si s’escau, la seva mitjana diària equivalent, quedarà exempta de facturar el terme bàsic d’energia.

Quan l’energia consumida per sobre del consum mitjà diari és superior a l’equivalent a 500 kWh en un mes, a l’energia consumida per sobre d’aquesta quantitat se li aplicarà un recàrrec de 0,02839 € / kWh en excés consumit (per a això, la facturació ha de correspondre a lectures reals de comptador).

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Quines són les tarifes socials de l’electricitat?

El bo social es configura com una protecció addicional del dret al subministrament d’electricitat i es considera obligació de servei públic segons el que disposa la Directiva 2003/54/CE del Parlament Europeu i del Consell , de 26 de juny de 2003, sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat .

L’article 45 de la nova Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric ens diu que el bo social és aplicable als consumidors vulnerables que compleixin les característiques socials, de consum i poder adquisitiu que determini el Consell de Ministres per Reial Decret.

A aquests efectes, cal establir un llindar referenciat a un indicador de renda per càpita familiar. En tot cas, s’ha de circumscriure a persones físiques en la residència habitual.

El bo social ha de cobrir la diferència entre el valor del preu voluntari per al petit consumidor i un valor base, que s’anomena tarifa d’últim recurs, i l’ha d’aplicar el comercialitzador corresponent de referència en les factures dels consumidors que hi puguin quedar acollits.

Va ser en el  Reial Decret Llei 6/2009, de 30 d’abril, pel qual s’adopten determinades mesures al sector energètic i s’aprova l’abonament social on es va establir el bo social per a determinats consumidors d’electricitat acollits a la tarifa d’últim recurs que compleixin amb les característiques socials , de consum i poder adquisitiu que es determinin per ordre del ministre d’Indústria , Turisme i Comerç , previ acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics .

Aquests criteris es varen fixar a la Resolució de 26 de juny de 2009, de la Secretaria d’Estat d’Energia, per la qual es determina el procediment de posada en marxa del bo social.

Es pot obtenir més informació sobre el bo social al portal del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, a l’apartat de la Secretaria d’Estat d’Energia.

Com es pot sol·licitar el bo social?

Per sol·licitar el bo social caldrà acreditar els següents requisits, segons cada cas, i entre d’altres documents caldrà aportar els certificats d’empadronament, que us podrà facilitar el vostre Ajuntament i una declaració responsable.

Supòsits en els quals es pot sol·licitar el bo social

  • Usuaris amb potència contractada inferior a 3 Kw.

Poden ser beneficiaris del bo social els titulars de punts de subministrament d’electricitat que, sent persones físiques, tinguin una potència contractada inferior a 3 kW en el seu habitatge habitual i que estiguin acollits a la tarifa d’últim recurs .

  • Pensionistes del Sistema de la Seguretat Social per jubilació, incapacitat permanent o viduïtat

Poden ser  beneficiaris els titulars d’un punt de subministrament amb 60 o més anys d’edat que acreditin ser pensionistes del Sistema de la Seguretat Social per jubilació, incapacitat permanent o viduïtat, i que percebin les quanties mínimes vigents en cada moment per a aquestes classes de pensió respecte als titulars amb cònjuge a càrrec o als titulars sense cònjuge que viuen en una unitat econòmica unipersonal, així com els beneficiaris de pensions de l’extingida Assegurança Obligatòria de Vellesa i Invalidesa i de pensions no contributives de jubilació i invalidesa majors de 60 anys. Así mismo, el suministro deberá estar acogido a la tarifa de último recurso y el punto de suministro deberá corresponderse con el de la vivienda habitual del titular.

Així mateix, el subministrament haurà d’estar acollit a la tarifa d’últim recurs i el punt de subministrament haurà de correspondre amb el de l’habitatge habitual del titular.

Si la persona consumidora es troba en una d’aquestes dues situacions i ho pot acreditar, pot sol·licitar el bo social per algun dels següents mitjans:

a) Emplenant la següent sol·licitud i presentant-la a les oficines de la distribuïdora, la qual, un cop rebuda traslladarà al comercialitzador d’últim recurs.

b) Remetent la sol·licitud emplenada i escanejada al número de fax o adreça de correu electrònic que comuniqui el comercialitzador d’últim recurs en la seva pàgina web i en la seva factura.

c) Remetent emplenada la sol·licitud a l’adreça de correu postal que comuniqui el comercialitzador d’últim recurs en la seva pàgina web i en la seva factura.

Un cop concedit, el bo social es meritarà a partir del primer dia del cicle de facturació en què tingui lloc la recepció completa de la documentació acreditativa. Se aplicará en la siguiente factura, siempre que dicha recepción tenga lugar al menos 15 días naturales antes de la fecha de emisión de la misma.

S’aplicarà en la següent factura, sempre que aquesta recepció tingui lloc almenys 15 dies naturals abans de la data d’emissió de la mateixa.

En casEn caso contrario, la aplicación se realizará desde la factura inmediatamente posterior.En cas  contrari, l’aplicació es realitzarà des de la factura immediatament posterior.  Un cop meritat, és aplicable, llevat pèrdua d’alguna de les condicions que donen dret a la percepció del bo social.

  • Famílies nombroses.

Tenen dret al bo social els titulars de punts de subministrament que acreditin ser famílies nombroses segons el que estableix la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de Protecció a les Famílies Nombroses.

S’ha d’estar acollit a la tarifa d’últim recurs en l’habitatge habitual.

Les persones consumidores que es trobin en aquesta situació ho hauran d’acreditar i sol·licitar el bo social per algun dels següents mitjans:

a) Emplenant la sol·licitud i presentant-la a les oficines de la distribuïdora, la qual, un cop rebuda traslladarà al comercialitzador d’últim recurs.

 b) Remetent la sol·licitud emplenada i escanejada al número de fax o adreça de correu electrònic que comuniqui el comercialitzador d’últim recurs en la seva pàgina web i en la seva factura.

 c) Remetent emplenada la sol·licitud a l’adreça de correu postal que comuniqui el comercialitzador d’últim recurs en la seva pàgina web i en la seva factura.

Un cop concedit, el bo social es meritarà a partir del primer dia del cicle de facturació en què tingui lloc la recepció completa de la documentació acreditativa. Se aplicará en la siguiente factura, siempre que dicha recepción tenga lugar al menos 15 días naturales antes de la fecha de emisión de la misma.

S’aplicarà en la següent factura, sempre que aquesta recepció tingui lloc almenys 15 dies naturals abans de la data d’emissió de la mateixa.

En cas  contrari, l’aplicació es realitzarà des de la factura immediatament posterior.  Un cop meritat, és aplicable, llevat pèrdua d’alguna de les condicions que donen dret a la percepció del bo social.

  • Persones que es trobin en situació d’atur.

Les persones consumidores que acreditin  formar part d’una unitat familiar que tingui tots els seus membres en edat de treballar en situació d’atur.

A aquests efectes, es consideren en situació d’atur aquells sol·licitants i membres de la unitat familiar que, sense tenir la condició de pensionistes, no realitzin cap activitat laboral per compte d’altri o propi.

El titular haurà d’estar acollit a la tarifa d’últim recurs i el punt de subministrament haurà de correspondre amb el de l’habitatge habitual del titular.

Les persones que es trobin en aquesta situació hauran d’acreditar els requisits exposats en l’apartat anterior i sol·licitar el bo social per algun dels següents mitjans:

 a) Emplenant la sol·licitud i presentant-la a les oficines de la distribuïdora, la qual, un cop rebuda traslladarà al comercialitzador d’últim recurs.

 b) Remetent la sol·licitud emplenada i escanejada al número de fax o adreça de correu electrònic que comuniqui el comercialitzador d’últim recurs en la seva pàgina web i en la seva factura.

 c) Remetent emplenada la sol ·licitud a l’adreça de correu postal que comuniqui el comercialitzador d’últim recurs en la seva pàgina web i en la seva factura.

Referent a això la comercialitzadora d’últim recurs farà arribar, per mitjans telemàtics o electrònics, les sol·licituds a la Tresoreria General de la Seguretat Social perquè per aquesta acrediti el compliment que la persona sol·licitant i els membres de la unitat familiar de què forma part es troben en situació d’atur.

El control de la concessió del bo social per part de les companyies

Els comercialitzadors d’últim recurs poden comprovar el compliment dels requisits necessaris per a l’atorgament del bo social.

A aquests efectes podran signar convenis de col·laboració amb les institucions públiques responsables del manteniment i gestió de les corresponents bases de dades.

 La Comissió Nacional d’Energia ha de supervisar la correcta aplicació del bo social i comprovarà els corresponents cobraments i pagaments entre els diferents agents.

Els consumidors estan obligats a comunicar a la seva comercialitzadora d’últim recurs qualsevol canvi que suposi la pèrdua del dret a percebre el bo social en el termini d’un mes des que es produís la pèrdua del dret.

A aquests efectes, el consumidor podrà sol·licitar la renúncia del bo social a través de qualsevol dels mitjans previstos per a l’acreditació i sol·licitud del bo social davant el comercialitzador d’últim recurs.

L’incompliment dels requisits per a l’aplicació del bo social donarà lloc a la refacturació del subministrament des de la data en què es produeixi l’incompliment a la tarifa d’últim recurs aplicant un recàrrec del 10% que tindrà lloc a la factura immediatament posterior a la detecció de l’incompliment.

Informació dels comercialitzadors d’últim recurs

La Comissió Nacional d’Energia ha de publicar a la seva pàgina web una llista amb els comercialitzadors d’últim recurs, incloent les seves dades de contacte, entre els quals es figuren un número de telèfon, un número de fax, una adreça de correu electrònic i una adreça de correu postal per a la recepció de consultes, així com per a la recepció de sol·licituds d’atorgament del bo social.  En aquest sentit, els comercialitzadors d’últim recurs han de remetre les dades esmentades de contacte a la Comissió Nacional d’Energia en els deu dies següents de la publicació de la present resolució en el «Butlletí Oficial de l’Estat».

LLISTAT DE COMERCIALITZADORES D’ÚLTIM RECURS

COMERCIALITZADORA

D’ÚLTIM RECURS

TELÈFON D’ATENCIÓ AL CLIENT

ADREÇA PÀGINA WEB I ENLLAÇ ESPECÍFIC BO SOCIAL

Endesa Energía XXI, S.L.

902 508 850

http://www.endesaonline.com/

Bo   social Endesa

Iberdrola Comercialización de Último Recurso, S.A.U.

901 202 020

http://www.iberdrola.es/

Bo   Social Iberdrola

Unión Fenosa Metra, S.L.

901 220 380

http://www.gasnaturalfenosa.com

Bo   social gas natural fenosa

Hidrocantábrico Energía Último Recurso S.A.U.

902 860 860

http://www.edphcenergia.es/

E.ON Comercializadora de Último Recurso, S.L.

902 222 838

http://www.eon-espana.com/

Bo   social e-On

Publicitat del procediment per part de les empreses distribuïdores

Les empreses distribuïdores han de remetre als seus clients amb una potència contractada menor a 10 kW una carta durant els mesos de juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre per tal de comunicar l’existència del bo social i publicitar el procediment per sol·licitud.

La carta es pot incloure a la factura que remeti l’empresa comercialitzadora de cada client.

Qui assumeix el cost diferencial entre la tarifa d’últim recurs i el bo social?

El bo social es considera obligació de servei públic segons el que disposa la Directiva 2009/72/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juliol de 2009, sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat i per la qual es deroga la Directiva 2003/54/CE i ha de ser assumit per les matrius dels grups de societats o, si s’escau, societats que exerceixin simultàniament les activitats de producció, distribució i comercialització d’energia elèctrica.

El percentatge de repartiment de les quantitats a finançar es calcula, per a cada grup empresarial, com la relació entre un terme que és la suma de les mitjanes anuals del nombre de subministraments connectats a les xarxes de distribució de les empreses distribuïdores i del nombre de clients de les empreses comercialitzadores en què participi el grup, i un altre terme que correspon a la suma de tots els valors mitjans anuals de subministraments i clients de tots els grups empresarials que han de ser considerats als efectes d’aquest repartiment.

Aquest percentatge de repartiment, l’ha de calcular anualment la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, d’acord amb el procediment i les condicions que s’estableixin per reglament. A aquests efectes, la Comissió ha de publicar a la seva pàgina web, el mes de novembre de cada any la informació referida a l’any mòbil anterior i relativa a les mitjanes anuals del nombre de subministraments connectats a les xarxes de distribució de les empreses distribuïdores i del nombre de clients de les empreses comercialitzadores, així com la relació de grups de societats o, si s’escau, societats, que compleixin el requisit que preveu el primer paràgraf d’aquest apartat.

La Comissió ha de remetre abans de l’1 de desembre de cada any una proposta de fixació dels percentatges de finançament que corresponguin a cadascuna de les societats matrius, i correspon al ministre d’Indústria, Energia i Turisme la seva aprovació per ordre que s’ha de publicar en el «Butlletí Oficial de l’Estat».

En tot cas, les aportacions que ha de fer cadascuna de les societats s’han de dipositar en un compte específic en règim de dipòsit

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.