Category Archives: SALUT

Com funcionen les clíniques dentals?

En un altre article d’aquest mateix blog ja vaig analitzar la situació que havia provocat el tancament de les clíniques dentals de la cadena funnydent, deixant a moltes persones  amb els seus tractaments dentals pagats, ja sigui en metàl·lic o de forma finançada, sense que aquests tractaments s’haguessin pogut finalitzar i fins i tot, en alguns casos, no s’havien arribat ni tant sols a començar.

A banda de la repercussió que aquest cas ha tingut per a les persones afectades, també ha estat un cas que ha afectat al sector de les clíniques dentals en general  i segurament també a la prestació de serveis de qualsevol altra tipologia, doncs en veure el que ha passat, moltes persones s’han preguntat si realment el fet d’anar a un establiment obert al públic, que sembla que funciona amb tota normalitat, constitueix una  presumpció suficient, que no perdrà els diners que hagi avançat, ja sigui en tractaments mèdics, com en  la reforma del lavabo del seu habitatge, o quan encarreguem un viatge en una agència, entre molts altres casos.

Els elements de debat han estat molt diversos i el mateix Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya té una campanya informativa “No piquis” on s’intenta conscienciar a la població en general  per tal que desconfiïn de “les ofertes” que fan algunes clíniques dentals.

Al portal del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, trobareu detallada informació sobre aquesta campanya  on es presenten, de forma molt clara, algunes informacions relacionades amb el que s’ha d’exigir d’una clínica dental, però sovint, les persones consumidores, que tenim recursos econòmics limitats, escollim els serveis, a  més de per la seva seguretat i per la seva qualitat, pel seu preu, en ser aquest, especialment en aquests moments de crisis econòmica, un element essencial i com és ben normal, pensem que si un establiment està obert al públic és que tot deu estar bé.

Quines autoritzacions necessita una clínica dental per funcionar?

Una clínica dental requereix per a poder funcionar dos tipus d’autoritzacions, una de municipal i una de la Generalitat.

L’autorització municipal avalua els aspectes ambientals (sorolls, vibracions, incendis…) i en funció del risc que suposi se li demana el tràmit de comunicació o el de declaració.

L’autorització autonòmica és una autorització sectorial sanitària, que s’ha establert per tal de protegir a la salut de les persones i consisteix en l’obligatorietat d’inscripció en un registre de consultoris i de clíniques dentals. Per poder obtenir aqueta inscripció s’avaluen els aspectes sanitaris (titulacions sanitàries, utillatge i béns d’equip amb què  comptarà   la clínica o consultori dental, mètodes de treball, neteja i desinfecció …)

ofertes implantsEls ajuntaments per atorgar la seva autorització ambiental han d’exigir el tràmit de declaració responsable o el de comunicació i això depèn de l’impacte ambiental que té l’activitat, normalment determinat per la seva superfície i per la maquinària instal·lada (potència, sorolls…)

Les activitats més innòcues, per exemple en el cas de consultoris o clíniques amb una superfície inferior a 12 m2 i sense aparells de radiodiagnòstic, és suficient una declaració responsable i si la superfície és superior una comunicació prèvia.

En tots dos casos, és l’empresa que sol·licita l’autorització que, sota la seva responsabilitat manifesta, en un document que ha de presentar als ajuntaments,  que disposa de les autoritzacions sectorials per exercir l’activitat i si  declara a l’ajuntament que té l’autorització de la Subdirecció General d’Ordenació i Qualitat Sanitàries, Farmacèutiques i de Professionals i no la té, l’ordenament té previst que l’Ajuntament  pugui clausurar la clínica, quan en tingui coneixement  i pugui exigir responsabilitats per falsedat.

Així doncs, el sistema normatiu actual ha disminuït el control previ dels ajuntaments, per tal de simplificar el procediment de creació d’empreses i ha augmentat els nivells d’autoresponsabilitat d’aquestes empreses, deixant per un control post funcionament, la verificació de requisits.

Això no és aplicable al cas de la normativa sectorial, en aquest cas sanitària, que obliga a disposar d’una autorització prèvia, que és competència de la Generalitat de Catalunya.

El context jurídic d’aquestes autoritzacions  

El que hem comentat en l’apartat anterior té la seva fonamentació jurídica en la  Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica que estableix uns principis d’actuació que obliguen a l’administració a una intervenció administrativa mínima per a l’inici de l’activitat i per contra, atorguen la  responsabilitat a les persones titulars d’empreses i dels professionals en el compliment dels requisits exigits en l’exercici de l’activitat econòmica (article 4).

ofertes ortodònciesPer això, només es pot exigir l’obtenció d’una única llicència o autorització, en els supòsits establerts per la legislació sectorial aplicable i la intervenció administrativa exigeix, amb caràcter general  o una  declaració responsable o una comunicació prèvia (article 5).

La verificació sobre el compliment de les condicions es fa  una vegada presentada la comunicació prèvia corresponent o la declaració responsable (article 6).

La presentació de la declaració responsable o la comunicació prèvia habilita de manera immediata per a l’exercici de l’activitat sota la responsabilitat del seu titular, i alhora faculta l’Administració per a dur a terme qualsevol actuació de comprovació (article 13.3)

La   Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que   en els casos d’ inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada o document que acompanya o consta en una declaració responsable o en una comunicació prèvia comporten, amb l’audiència prèvia a la persona interessada, deixar sense efecte el tràmit corresponent i impedeixen l’exercici del dret o de l’activitat afectada des del moment en què es coneixen i  aquest fet també pot comportar  l’exigència de les responsabilitats . (article 38)

Les activitats, a nivell d’autoritzacions municipals, es classifiquen, per raó de llur incidència sobre el medi ambient, la seguretat de les persones o els béns i per aquest motiu distingim entre:

Activitat econòmica innòcua: l’activitat que, amb caràcter general, per les seves característiques no produeix molèsties significatives ni cap afectació considerable al medi ambient, la seguretat de les persones ni els béns. Aquestes activitats estan subjectes a declaració responsable. El titular, o la persona que el representi, ha de posar en coneixement de l’Administració pública competent l’inici d’una determinada activitat mitjançant la presentació d’una declaració responsable en la qual ha de declarar, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts per la normativa vigent per a accedir a l’exercici de l’activitat, que disposa d’un certificat tècnic justificatiu de complir-los i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant la vigència de l’exercici de l’activitat.

Activitat econòmica de baix risc: l’activitat que, per les seves característiques, pot produir alguna molèstia poc significativa o té una incidència molt baixa sobre el medi ambient, la seguretat de les persones o els béns. Aquestes activitats estan subjectes al règim de comunicació prèvia. El titular, o la persona que el representi, ha de posar en coneixement de l’Administració pública competent l’inici de l’activitat mitjançant una comunicació prèvia, que ha d’anar acompanyada del projecte tècnic justificatiu del compliment dels requisits establerts per la normativa vigent per a accedir a l’exercici de l’activitat signat per un tècnic competent, i del certificat del tècnic competent que sigui responsable de la posada en funcionament de l’activitat i que s’acompanya, si escau, de la documentació necessària per al seu compliment de conformitat amb el que estableix la normativa sectorial.

En el cas de les clíniques dentals, el fet que es tracti d’una declaració responsable o d’una comunicació prèvia dependrà de les seves dimensions i de la maquinaria instal·lada, però en general, les activitats situades sota edificis de qualsevol ús, i amb una superfície de entre 120 m2 i 750 m2 requerirà comunicació i menor de 120 m2 nomes declaració.

La LLEI 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats estableix que  un cop efectuada la comunicació, l’exercici de l’activitat es pot iniciar sota l’exclusiva responsabilitat de les persones titulars i tècniques que hagin lliurat les certificacions, sens perjudici que per a iniciar l’activitat s’ha de disposar dels títols administratius habilitants o controls inicials que, d’acord amb la normativa sectorial no ambiental, són preceptius (article 52.5).

Autoritzacions sectorials autonòmiques

ofertes clíniques dentalsCom he dit abans, d’acord amb la  Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica només es pot exigir l’obtenció d’una única llicència o autorització, en els supòsits establerts per la legislació sectorial i per protegir l’ interès general i en el cas que estem analitzant ara, per protegir la salut de les persones.

La Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, ja preveu l’exigència d’autoritzacions sanitàries, així com l’obligació de sotmetre a registre per raons sanitàries a les empreses o productes (article 25) i es va crear en el Ministeri de Sanitat i Consum un Registre general de centres, serveis i establiments sanitaris, en què s’han de recollir les decisions, comunicacions i autoritzacions de les comunitats autònomes en matèria d’autorització sanitària, respecte als centres, serveis i establiments sanitaris.

A l’annex I del Reial Decret 1277/2003, de 10 d’octubre, pel qual s’estableixen les bases generals sobre autorització de centres, serveis i establiments sanitaris s’inclouen les clíniques dentals.

Així doncs, les clíniques dentals requereixen per al seu funcionament una autorització que atorga actualment la Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària de la Generalitat de Catalunya, concretament de  la Subdirecció General d’Ordenació i Qualitat Sanitàries, Farmacèutiques i de Professionals.

Aquestes clíniques han de complir l’Ordre de 21 de juliol de 1994, per la qual es crea el Registre de clíniques dentals i es regula el procediment i els requisits que han de complir les clíniques dentals per a la seva inscripció.

Qualsevol clínica dental, per poder funcionar ha d’estar prèviament inscrita en el Registre  de  clíniques  i consultoris (article 1) i cal sol·licitar-ho aportant la següents documentació:

a) Documentació acreditativa de la propietat i dependència   jurídica de la clínica o consultori dental.
b)  Documentació   acreditativa,   si   s’escau,   de   la    representació del sol·licitant.
c)   Plànols, que hauran d’estar signats per  tècnics  qualificats  i  visats    pels col·legis professionals corresponents, de   conjunt   i  detall  que  permetin  la   localització,  identificació  i  descripció  de  les  àrees    diferenciades
d)  Relació  de  la plantilla del personal que hi prestarà   serveis, desglossada per titulacions, i amb menció expressa   de qui serà el responsable sanitari.
 e) Relació de l’utillatge i béns d’equip amb què  comptarà   la clínica o consultori dental.

Un cop   s’hagi verificat el compliment dels  requisits  s’autoritzarà la inscripció en el   Registre,  la qual es notificarà a l’interessat.

Quines són les condicions tècniques d’una clínica dental?

Les condicions les trobem a l’Ordre de 21 de juliol de 1994, per la qual es crea el Registre de clíniques dentals i es regula el procediment i els requisits que han de complir les clíniques dentals per a la seva inscripció.

Pel que fa a la seva estructura, l’article 3 d’aquesta norma estableix que les  clíniques  o  consultoris  dentals  hauran  de   disposar  de  les  àrees  diferenciades  següents: una àrea   destinada a recepció i sala d’espera de pacients, una  sala   per  a  la  consulta i tractament odontoestomatològic i una  àrea de serveix que  haurà de disposar de rentamans i   wàter per a l’ús dels pacients.

A la porta d’entrada del  local  o  de  l’edifici  on   radiqui la clínica o consultori dental, haurà d’haver-hi un   rètol  en  què  consti la denominació de “Clínica dental” o   “Consultori dental” i el nom i els cognoms del  responsable   sanitari  del  centre  o el nom, els cognoms i la titulació   dels odontòlegs i metges estomatòlegs que hi exerceixin.

Pel que fa al seu equipament, l’article 4 ens diu que la sala de consulta i tractament odontoestomatològic    haurà d’estar proveïda de l’equipament següent:

  • Una butaca odontològica reclinable.
  • Un  llum  d’intensitat  suficient  per  a  les  pràctiques   odontològiques.
  • Un   aparell   d’aspiració   d’alta  velocitat  amb  embut   escopidor o una escopidora  amb  aigua  corrent  per  a  la   neteja automàtica.
  • Material  de turbina o torn odontològic amb els accessoris   corresponents.
  • Un rentamans. L’equipament i la medicació  necessària  per  atendre  les   urgències càrdio-respiratòries que es puguin presentar.
  • Disposar de raigs X, la instal·lació dels quals haurà   de complir les normes vigents en aquesta  matèria,  i  d’un   magatzem  de material net. Aquests equipaments podran estar   dintre   de   la   sala   de    consulta    i    tractament  odontoestomatològic  o  en  una  altra  àrea adequada per a   aquests equipaments.

Per tal de poder exercir aquesta professió, l’article 5 ens diu que cal que els  professionals sanitaris  que  prestin  els  seus   serveis  a  les  clíniques  o  consultoris  dentals  estiguin en  possessió del títol oficial que els habiliti per   a l’exercici professional.

El  responsable  sanitari  haurà  de  ser  un  metge   estomatòleg  o  un odontòleg en possessió del títol oficial   corresponent.

S’ha de garantir  l’esterilització  dels  materials   i   equipaments  utilitzats  a  la  consulta  i es disposarà de   protocols escrits i actualitzats que especifiquin el procés  d’esterilització.

S’adequarà la gestió dels residus sanitaris  generats   per  l’activitat  de  la  clínica o consultori dental a les   previsions  del  Decret  300/1992,  de  24   de   novembre,  d’ordenació  de la gestió dels residus sanitaris, i disposicions concordants.

Pel que fa als pacients, l’article 5.5 ens diu que s’ha de portar un  registre  dels  pacients,  els  quals    disposaran   d’una   història   clínica,  identificant  els   professionals que els hagin atès.

I pel que fa a les reclamacions, l’article 5.6 ens diu que en aquests centres es  disposarà d’un llibre de reclamacions  diligenciat   pel Departament de Sanitat i Seguretat Social, que estarà a   disposició dels pacients. Aquest llibre es podrà substituir  per altres sistemes que permetin que quedi constància de la   reclamació,  els  quals  haurà  d’aprovar el Departament de   Sanitat i Seguretat Social.

Altres aspectes a tenir en compte en la regulació estatal

clíniques dentalsRecordar també que aquestes professions tenen la seva regulació estatal en la Llei 10/1986, de 17 de març, sobre odontòlegs, protèsics i higienistes dentals. Regula la professió d’odontòleg i la de altres professionals relacionats amb la salut dental , on es poden veure els diferents perfils professionals del sector la les competències diferenciades per a cada un d’ells.

El Reial Decret 1594/1994, de 15 de juliol, pel qual es desenvolupa el que preveu la Llei 10/1986, que regula la professió de Odontòleg, protèsic i higienista dental, estableix, pel que ara ens interessa, les següents obligacions en relació a les persones consumidores:

Conservar la història clínica amb radiografies durant 5 anys

Article 3.

Les consultes dentals estan necessàriament organitzades, gestionades i ateses directament i personalment per un odontòleg o Estomatólogo i disposaran d’un fitxer de pacients, amb la seva història clínica i les seves radiografies, que s’ha de conservar, almenys, durant cinc anys després de la finalització de l’últim tractament.

Pressupost, factura i alta mèdica

Article 4.

A sol·licitud del pacient, el professional elabora un pressupost estimatiu per escrit, detallant el tipus de tractament i els serveis a realitzar, així com el cost dels mateixos.

De la mateixa manera, el professional estarà obligat a emetre la factura corresponent i l’informe d’alta, a petició del pacient o un cop finalitzat el tractament.

Qui és qui en una clínica dental?

Hi ha algunes clíniques dentals que les atén un sol professional i d’altres on hi ha moltes persones atenent als pacients, però sovint no sabem si quan sol·licitem un servei de neteja de les dents o un tractament per blanquejar-les, ens atén un odontòleg o es tracta d’un altre perfil professional.

L’odontòleg

El Odontòleg està capacitat per a realitzar el conjunt d’activitats de prevenció, diagnòstic i tractament relatives a les anomalies i malalties de les dents, de la boca, dels maxil·lars i dels seus teixits annexos, tant sobre individus aïllats com de forma comunitària. Així mateix estaran capacitats per prescriure els medicaments, pròtesis i productes sanitaris corresponents a l’àmbit del seu exercici professional.

Les prescripcions o indicacions que facin referència a pròtesis o aparells hauran d’incloure de forma clara les característiques del tipus de pròtesi o aparell, o la reparació o modificació requerida. Així mateix inclouran el nom del facultatiu, adreça, localitat on exerceix la seva activitat, número de col·legiat, data de la prescripció i signatura.

Les prescripcions de medicaments o productes sanitaris han de complir els requisits especificats en la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament; en el Reial Decret 1910/1984, de 26 de setembre, que regula les característiques de la recepta mèdica, i en les normes reguladores de les dispensacions que hagin de ser efectuades amb càrrec a la Seguretat Social, si s’escau.

L’higienista dental

La normativa estableix que l’higienista dental és el titulat de formació professional de grau superior que té com a atribucions, en el camp de promoció de la salut i l’educació sanitària bucodental, la recollida de dades, la realització d’exàmens de salut, el consell de mesures higièniques i preventives, individuals i col·lectives, i la col·laboració en estudis epidemiològics.

Els higienistes dentals podran, així mateix, i com a ajudants i col·laboradors dels facultatius Metges i Odontòlegs, realitzar les següents funcions tècnic-assistencials:

  • Aplicar fluorurs tòpics en les seves diferents formes.
  • Col·locar i retirar fils retractors.
  • Col·locar segelladors de fissures amb tècniques no invasives.
  • Realitzar el poliment d’obturacions eliminant els eventuals excessos en les mateixes.
  • Col·locar i retirar el dic de goma.
  • Eliminar càlculs i tincions dentals i realitzar detartrajes i polits.

Els higienistes dentals desenvolupen aquestes funcions com a ajudants i col·laboradors dels facultatius Metges i Odontòlegs, excloent de les seves funcions la prescripció de pròtesis o tractaments, la dosificació de medicaments, l’extensió de receptes, l’aplicació d’anestèsics i la realització de procediments operatoris o restauradors.

Bé, aquest és un breu resum de la normativa reguladora de les clíniques  dentals per si us pot ajudar a conèixer una mica més el marc regulador d’aquest tipus d’activitat professional,  però recordeu que anteriorment ja hem parlat en aquest blog  dels drets de les persones consumidores en la prestació de serveis sanitaris i de les reclamacions de les persones consumidores i usuàries dels serveis sanitaris privats.

Article : Com funcionen les clíniques dentals?

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: Informació i educació per al consum

Enllaç curt:  http://wp.me/p3lAPu-sG

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Les prestacions del sistema sanitari nacional de salut

L’article 43 de la Constitució Espanyola reconeix el dret a la protecció de la salut de tots els ciutadans i ciutadanes i estableix que correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris.

El mateix article estableix que serà en una llei on s’establiran els drets i deures que tothom té en relació a la protecció de la salut i afegeix que els poders públics hauran de fomentar l’educació sanitària, l’educació física i l’esport.

Els drets i dures de les persones usuàries de la sanitat pública estan recollits a la Llei 14/1986, del 25 d’abril, General de Sanitat, que té consideració de norma bàsica i que estableix els eixos d’actuació de les administracions públiques i que són:

PRIMER: Els mitjans i actuacions del sistema sanitari estaran orientats prioritàriament a la promoció de la salut i a la prevenció de les malalties.
SEGON: L’assistència sanitària pública s’estendrà a tota la població espanyola. L’accés i les prestacions sanitàries es realitzaran en condicions d’igualtat efectiva.
TERCER: La política de salut està orientada a la superació dels desequilibris territorials i socials.
QUART: Les polítiques, estratègies i programes de salut integraran activament en els seus objectius i actuacions el principi d’igualtat entre dones i homes, evitant que, per les seves diferències físiques o pels estereotips socials associats, es produeixin discriminacions entre ells en els objectius i actuacions sanitàries.

A l’article 6 de la Llei General de Sanitat es concreta encara més quins han de ser els objectius de les administracions públiques sanitàries i ens diu que han d’estar orientats a:

·         La promoció de la salut.
·         Promoure l’ interès individual, familiar i social per la salut mitjançant l’adequada educació sanitària de la població.
·         Garantir que totes les accions sanitàries es desenvolupin estiguin dirigides a la prevenció de les malalties i no només a la curació de les mateixes.
·         Garantir l’assistència sanitària en tots els casos de pèrdua de la salut.
·         Promoure les accions necessàries per a la rehabilitació funcional i reinserció social del pacient.

emergències mèdiquesA Espanya i a Catalunya tenim un bon sistema sanitari públic i voldríem ser atesos amb la màxima rapidesa i amb la millor qualitat, però em de ser conscients que els recursos són limitats i per això es va publicar el Reial Decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s’estableix la cartera de serveis comuns del sistema nacional de salut i el procediment per a la seva actualització –RD 1030/2006- que concreta quins són els serveis que ofereix i quins són els que no ofereix el nostre sistema nacional de salut.

Quines prestacions ofereix el servei nacional de salut?

Les prestacions, la cartera de serveis de les quals estableixen els annexos I, II, III, IV, V, VI, VII i VIII, del RD 1030/2006, que les han de finançar les comunitats autònomes de conformitat amb els acords de transferències i el sistema de finançament autonòmic vigent, sense perjudici de l’existència d’un tercer obligat al pagament.

Consulteu les prestacions al següent enllaç extern al Ministeri de Sanitat, Serveis socials i Igualtat : http://www.msssi.gob.es/profesionales/CarteraDeServicios/ContenidoCS/Home.htm

Consulteu també les prestacions a Catalunya al següent enllaç extern al CatSalut: http://catsalut.gencat.cat/ca/ciutadania/acces-sistema-salut/guiadus/

El primer que hem de destacar és que l’article 5.4 del RD 1030/2006 estableix que no s’inclouen en la cartera de serveis comuns:

a) Les tècniques, tecnologies o procediments:
1r Que tinguin una contribució eficaç a la prevenció, diagnòstic, tractament, rehabilitació o guariment de les malalties, conservació o millora de l’esperança de vida, autonomia i eliminació o disminució del dolor i el sofriment que no estigui prou provada.
2n Que estiguin en fase d’investigació clínica, llevat dels autoritzats per a ús compassiu.
3r Que no tinguin relació amb cap malaltia, accident o malformació congènita.
4t Que tinguin com a finalitat meres activitats d’oci, descans, confort, esport o millora estètica o cosmètica, ús d’aigües, balnearis o centres residencials o altres de similars.
b) La realització de reconeixements i exàmens o proves biològiques voluntàriament sol·licitades o dutes a terme per interès de tercers.

Les comunitats Autònomes poden ampliar la cartera de serveis comuns, tal i com s’estableix a l’article 11 del RD 1030/2006, per a la qual cosa han d’establir els recursos addicionals necessaris.

Centre d'atenció primàriaEn tot cas, aquests serveis complementaris no estan inclosos en el finançament general de les prestacions del sistema nacional de salut.

Els usuaris del sistema nacional de salut han de tenir accés a la cartera de serveis comuns que reconeix aquest Reial decret, sempre que hi hagi una indicació clínica i sanitària per a això, en condicions d’igualtat efectiva, al marge que es disposi o no d’una tècnica, tecnologia o procediment en l’àmbit geogràfic en el qual resideixin.

Els serveis de salut que no puguin oferir alguna de les tècniques, tecnologies o procediments que preveu aquesta cartera en el seu àmbit geogràfic han d’establir els mecanismes necessaris de canalització i remissió dels usuaris que ho necessitin al centre o servei on se’ls puguin facilitar, en coordinació amb el servei de salut que els proporcioni.

L’accés a les prestacions sanitàries del sistema nacional de salut, detallades en la cartera de serveis comuns, s’ha de garantir amb independència del lloc del territori nacional en què estiguin en cada moment els usuaris del sistema, atenent especialment les singularitats dels territoris insulars i de les ciutats de Ceuta i Melilla.

L’article 4 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut

estableix que els ciutadans i ciutadanes tenen dret a disposar d’una segona opinió facultativa, a rebre assistència sanitària en la seva comunitat autònoma de residència en un temps màxim que s’ha de determinar normativament i a rebre, per part del servei de salut de la comunitat autònoma en què es trobi desplaçat, l’assistència sanitària del catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut que pogués requerir, en les mateixes condicions i idèntiques garanties que els ciutadans residents a aquesta comunitat autònoma.

Qui pot utilitzar el sistema nacional de salut?

L’article 2.2 del RD 1030/2006 estableix que són titulars dels drets a la protecció de la salut i a

l’atenció sanitària, a través de la cartera de serveis comuns que estableix aquest Reial decret, els que preveu l’article 3.1 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut.

Aquest article ens diu, en el moment de redactar aquest post (*), que tenen la condició d’assegurat aquelles persones que es trobin en algun dels següents supòsits:

a) Ser treballador per compte d’altri o per compte propi, afiliat a la Seguretat Social i en situació d’alta o assimilada a la d’alta.
b) Tenir la condició de pensionista del sistema de la Seguretat Social.
c) Ser perceptor de qualsevol altra prestació periòdica de la Seguretat Social, incloses la prestació i el subsidi per desocupació.
d) Haver esgotat la prestació o el subsidi per desocupació o altres prestacions de similar naturalesa, trobar-se en situació d’atur, no acreditar la condició d’assegurat per qualsevol altre títol i residir a Espanya.

(*) Verifiqueu directament a l’enllaç del text consolidat de la llei si hi ha hagut canvis.

A aquestes persones se’ls lliurarà la targeta sanitària individual que acredita la seva condició d’assegurada d’acord amb el que estableix el Reial Decret 1192/2012, de 3 d’agost, pel qual es regula la condició d’assegurat i de beneficiari a efectes de l’assistència sanitària a Espanya, amb càrrec a fons públics, a través del Sistema Nacional de Salut.

En aquells casos en què no es compleixi cap dels supòsits anteriorment establerts, les persones de nacionalitat espanyola o d’algun Estat membre de la Unió Europea, de l’Espai Econòmic Europeu o de Suïssa que resideixin a Espanya i els estrangers titulars d’una autorització per residir en territori espanyol, podran tenir la condició d’assegurat sempre que acreditin que no superen el límit d’ingressos determinat reglamentàriament.

Tenen la condició de beneficiaris d’un assegurat, sempre que resideixin a Espanya, el cònjuge o persona amb anàloga relació d’afectivitat, que haurà d’acreditar la inscripció oficial corresponent, l’excònjuge a càrrec de l’assegurat, així com els descendents i persones assimilades a càrrec del mateix que siguin menors de 26 anys o que tinguin una discapacitat en grau igual o superior al 65%.

També es poden accedir a aquests serveis sanitaris aquelles persones que no tinguin la condició d’assegurat o de beneficiari, mitjançant el pagament de la corresponent contraprestació o quota derivada de la subscripció d’un conveni especial.

El Real Decreto-ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones, va modificar la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, que garantia les prestacions per igual a espanyols i estrangers i va incloure l’article 3 ter que estableix que els estrangers no registrats ni autoritzats com a residents a Espanya, rebran assistència sanitària en les següents modalitats:

a) D’urgència per malaltia greu o accident, qualsevol que sigui la causa, fins a la situació d’alta mèdica.
b) D’assistència a l’embaràs, part i postpart.
En tot cas, els estrangers menors de divuit anys rebran assistència sanitària en les mateixes condicions que els espanyols.

A Catalunya la norma reguladora d’aquesta assistència és la Llei 21/2010, del 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut que en el seu article 2 estableix són titulars del dret a l’assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut les persones següents:

a) Les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya, i les que hi siguin temporalment, que tinguin dret a la assistència sanitària del Sistema Nacional de Salut, d’acord amb la normativa bàsica de l’Estat.
b) Els nacionals d’estats que no són membres de la Unió Europea, d’acord amb el que estableix l’article 12 de la Llei orgànica 4/2000, de l’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i llur integració social.
c) Les persones no incloses en els apartats anteriors que tenen dret a l’assistència sanitària en virtut del que estableix la normativa europea o les lleis o els convenis internacionals.

També són titulars del dret a l’assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut les persones que formen part d’algun dels col·lectius següents:

a) Les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya que acreditin que no tenen accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d’una altra entitat diferent del Servei Català de la Salut.
b) Les persones que pertanyen a col·lectius en situació de risc d’exclusió social, amb independència que estiguin o no empadronades en algun municipi de Catalunya.

La targeta sanitària individual es regula a l’Ordre SLT/46/2007, de 5 de març, per la qual es regula el contingut i el model de la targeta sanitària individual a Catalunya.

targeta sanitària individual

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Les reclamacions de les persones consumidores i usuàries dels serveis sanitaris privats

Fins fa molt poc temps, el fet de poder presentar reclamacions, per part de les persones consumidores, relacionades amb la prestació de serveis sanitaris era una mica complicat.

En primer lloc hem de tenir present que quan una persona consumidora es veu obligada a utilitzar algun servei de caràcter sanitari, de ben segur que es troba en un estat de major vulnerabilitat que quan ha de contractar qualsevol altre tipus de serveis, ja que es troba en una situació que pot afectar plenament el seu estat físic o psíquic i això ja fa que estiguis més pel que t’està passant que per reclamar.

Però a banda d’això hem de tenir present que fins ara els professionals, que oferien serveis sanitaris, no estaven obligats a disposar dels fulls oficials de reclamació/denúncia i que els serveis sanitaris públics, encara avui, no estan obligats a tenir-ne, perquè tenen un sistema diferent per gestionar les seves reclamacions, que podreu consultar en el següent enllaç.

Ara bé, un cop ja ha entrat en vigor el nou Decret 121/2013, de 26 de febrer, pel qual es regulen els fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia en les relacions de consum –DFORD-, els professionals sanitaris hi han quedat inclosos, pel que ara ja han de disposar de fulls oficials de reclamacions i a més, hem de saber que s’han atorgat competències als respectius col·legis professionals per tal de poder tramitar i resoldre les nostres reclamacions de consum, amb el que s’han millorat considerablement els canals per defensar els nostres drets.

En aquesta breu entrada del blog, intentaré assenyalar una mica les diferències que es donen, a l’hora de presentar una reclamació, segons estiguem utilitzant un servei sanitari públic, un professional sanitari que treballa pel seu compte o una assegurança sanitària privada.

Com veurem, cada cas té una manera diferent de tramitar les nostres reclamacions i és important saber-ho distingir bé.

Com presentar reclamacions a professionals sanitaris de la sanitat privada que treballen per compte propi

Com ja varem comentar en l’entrada del blog “els fulls oficials de reclamació “, com passa amb la resta d’activitats empresarials, tots els professionals que exerceixen una professió sanitària estan obligats a tenir i a anunciar l’existència de fulls de reclamacions a disposició de les persones consumidores .

Recordeu quines són les diferències entre reclamació i denúncia en el següent enllaç.

La queixa o reclamació es pot formular en el mateix centre sanitari i en aquest cas, el professional sanitari, o qui el/la representi, l’ha de signar a l’espai reservat per a aquesta finalitat.

La signatura del professional sanitari, o de qui el/la representi, només té els efectes de justificant de recepció de la queixa, reclamació o denúncia formulada i la signatura del full es pot suplir pel segell de l’empresa.

Al full s’ha d’indicar la data de lliurament a l’establiment.

El professional sanitari pot formular al·legacions en aquest moment o contestar la persona consumidora en el full.

La persona consumidora ha de quedar-se amb dos exemplars del full, i el professional, amb l’altre.

Si la persona consumidora prefereix omplir el full sense la presència del professional sanitari, o de qui el/la representi, la persona consumidora li ha de trametre posteriorment d’una manera que permeti tenir constància de la recepció.

El professional sanitari ha de donar una resposta en el termini màxim d’un mes des que  ha tingut coneixement de la reclamació.

Si no ho fa en aquest termini o respon però la persona consumidora considera que la resposta no és satisfactòria, ja pot trametre l’exemplar del full a un organisme habilitat per iniciar el tràmit que correspongui.

En el cas que es tracti d’una reclamació, els fulls es poden tramitar davant de les associacions de persones consumidores, si la persona consumidora n’és sòcia o sinó, davant dels serveis públics de consum o dels col·legis professionals, respecte de les queixes, reclamacions i denúncies que afecten els seus col·legiats.

Si es tracta d’una denúncia, només es podrà gestionar  davant dels serveis públics de consum o al col·legi professional corresponent.

Si de la petició de la persona consumidora es deriva que es tracta d’una reclamació, l’organisme habilitat competent ha d’iniciar les actuacions escaients mitjançant el procediment de resolució extrajudicial de conflictes que correspongui. Preferentment, s’ha d’utilitzar el procediment de mediació i l’arbitratge de consum, i en el cas de les professions d’obligada col·legiació, els mecanismes de resolució de conflictes de què disposi el col·legi.

Si de la petició de la persona consumidora es deriva que es tracta d’una denúncia de la qual es deriven indicis d’infracció, en el cas que es tramiti per part d’un servei públic de consum, s’ha d’iniciar d’ofici el procediment administratiu previst en l’article 311-7 de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya.

Si la tramitació es duu a terme per part d’un col·legi professional, s’ha d’iniciar d’ofici el procediment administratiu previst a la normativa de col·legis professionals, així com als seus estatuts corporatius.

Què són els col·legis professionals?

Els col·legis professionals són corporacions de dret públic, dotades de personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar per al compliment de llurs finalitats, que es configuren com a instàncies de gestió dels interessos públics vinculats a l’exercici d’una professió determinada i com a vehicle de participació dels col·legiats en l’administració d’aquests interessos, sens perjudici que puguin exercir activitats i prestar serveis als col·legiats en règim de dret privat.

Així doncs, els col·legis professionals tenen com a finalitat essencial vetllar perquè l’actuació de les seves persones col·legiades respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional de què es tracti, i especialment garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió, i la protecció dels interessos de les persones usuàries i consumidores dels serveis professionals.

En llur condició de corporacions de dret públic els col·legis professionals estan subjectes al règim de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques pel que fa a l’exercici de les funcions públiques que els atribueix la llei.

La Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, estipula que les actuacions professionals que no compleixin les disposicions d’aquesta llei i les normes específiques que regulen l’exercici de la professió de què es tracti poden ésser sancionades i en aquests casos, els col·legis professionals i, si s’escau, els consells de col·legis professionals tenen competència per a sancionar els col·legiats que infringeixin les disposicions col·legials i professionals, de conformitat amb el que disposa aquesta llei.

Podreu trobar tota la informació sobre els perfils professionals relacionats amb les professions sanitàries en l’entrada “ Qui són els professionals sanitaris?“.

Col·legis professionals sanitaris

 
Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes i   Òptiques Optometristes de Catalunya
Col·legi Oficial de   Podòlegs de Catalunya
Col·legi de Fisioterapeutes de   Catalunya
Col·legi de Logopedes de Catalunya
Col·legi   Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Col·legi Oficial d’Odontòlegs i   Estomatòlegs de Catalunya
Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya
Associació Catalana de   Dietistes-Nutricionistes
Col·legi Oficial de Metges de   Lleida
Col·legi Oficial de Metges de Girona
Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Col·legi Oficial de Diplomats en Infermeria de   Girona
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de   Tarragona
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de   Lleida
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de   Barcelona
Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona
El Col·legi Oficial de   Farmacèutics de Lleida
Col·legi de Farmacèutics   de Girona
Col·legi de Farmacèutics   de la Província de Barcelona

Com presentar reclamacions a professionals sanitaris que treballen per la sanitat privada per compte d’altri

L’article 89 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat –LGS- assenyala que es reconeix la llibertat d’empresa en el sector sanitari, de conformitat amb l’article 38 de la Constitució.

Una de les formes més generals de prestar serveis de salut a la població són les assegurances privades de salut.

Aquestes assegurances, es regulen en el articles 105 i 106 de la Llei 50/1980, de 8 d’octubre, de contracte d’assegurança, que ens parla de les assegurances de malaltia i d’assistència sanitària.

Quan el risc assegurat sigui la malaltia, l’assegurador es pot obligar, dins els límits de la pòlissa, en cas de sinistre, al pagament de certes sumes i de les despeses d’assistència mèdica i farmacèutica.

Si l’assegurador assumeix directament la prestació dels serveis mèdics i quirúrgics, la realització d’aquests serveis s’ha d’efectuar dins els límits i condicions que determinen les disposicions reglamentàries.

En tot cas, quan una persona consumidora és usuària dels serveis sanitaris prestats per una asseguradora i vol presentar una reclamació, la normativa que s’aplica és diferent a la que hem comentat abans i es regula a l’Ordre ECC/2502/2012, de 16 de novembre, per la qual es regula el procediment de presentació de reclamacions davant dels serveis de reclamacions del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (ORPPR).

Aquesta normativa estableix que el primer que cal fer és formular la reclamació davant del departament o servei d’atenció al client o, si s’escau, al defensor del client o partícip de l’entitat contra la qual es reclami.

Si la reclamació no s’accepta o és desestimada totalment o parcialment, o transcorregut el termini de dos mesos des de la data de la seva presentació en el servei d’atenció al client o, si s’escau, defensor del client o partícip de l’entitat contra la qual es reclami, no s’ha resolt, llavors ja podem presentar la nostra reclamació o queixa indistintament davant  de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions.

Un cop rebuda la nostra reclamació  s’ha de procedir a l’obertura d’un expedient per cada reclamació o queixa, en el qual s’han d’incloure totes les actuacions relacionades amb aquesta; en cas que faci falta aportar més documentació o aclarir algun aspecte, ens sol·licitaran que completem  la informació en el termini de deu dies hàbils a comptar de la data en què rebem la notificació.

Podem contactar amb  la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions a:

Paseo de la Castellana 44,  28046 Madrid  Telèfon: 902 19 11 11 / Fax: 91 339 71 13

 Model oficial de reclamació

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Els drets de les persones consumidores en la prestació de serveis sanitaris

Quan una persona consumidora es veu obligada a utilitzar algun servei de caràcter sanitari, de ben segur que es troba en un estat de major vulnerabilitat que quan ha de contractar qualsevol altre tipus de serveis, ja que es troba en una situació que pot afectar plenament el seu estat físic o psíquic.

prestació serveis sanitarisPer aquest motiu el Codi de Consum de Catalunya, en el seu article 111-2.c, atorga, a les persones malaltes, la consideració de persones consumidores especialment protegides,  i en el seu article  121-3 ens diu que, les persones consumidores malaltes, com la resta de col·lectius especialment protegits, gaudeixen d’una atenció especial i preferent per part dels poders públics, d’acord amb el que estableixen aquesta llei, les disposicions que la despleguin i la resta de l’ordenament jurídic.

És per això, que tant la normativa de protecció de les persones consumidores com la normativa sanitària, regula de forma detallada els nostres drets a l’hora d’utilitzar els serveis sanitaris i per aquest motiu, intentaré fer-ne un resum, en aquesta entrada del blog, per si en alguna ocasió us pot ser d’utilitat per poder exercir correctament els vostres drets.

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya –LCCC- en el seu article  122-4 cita  els béns i serveis destinats a la salut i la cura higiènica i assenyala que han de complir les condicions exigibles i especificar les mesures necessàries perquè les persones consumidores siguin informades sobre la composició, les propietats, les condicions, les precaucions d’ús i la caducitat, si escau, indicant que les disposicions d’aquesta llei només s’apliquen als serveis sanitaris públics en la mesura que siguin compatibles amb llurs característiques específiques, pel que només serà plenament aplicable en el cas dels serveis sanitaris privats.

També en el seu article 251-2, ens parla de la prestació de serveis  a les persones i els defineix com aquells serveis en que la la prestació recau sobre la mateixa persona, sia en el vessant físic, intel·lectual, psíquic, emocional o locomotor, o en qualsevol altre aspecte intrínsecament unit a la persona”.

Consideracions prèvies que cal tenir en compte per classificar correctament els contractes de prestació de serveis sanitaris

Quan anem a un professional sanitari perquè patim alguna patologia i li sol·licitem algun tipus de tractament, estem realitzant la contractació d’un servei sanitari i mitjançant aquest contracte, el/la professional sanitari/a es compromet a dirigir tots els seus esforços a la curació d’aquesta patologia, utilitzant tots els coneixements mèdics existents en aquell moment i els protocols utilitzats per cada sector.

Però aquest professional no es pot comprometre a guarir al client, perquè això és impossible de garantir, el que no vol dir que en el contracte no es pugui fixar quin és el resultat buscat.

La responsabilitat del professional recau en realitzar correctament la seva activitat, seguint el que es coneix com a “lex artis” o professionalitat, per això és diu que en aquests casos estem davant d’un contracte d’arrendament  de serveis i no d’obra.

En els contractes d’arrendament d’obra si que el professional es compromet a un resultat concret, com pot ser la graduació d’unes ulleres, o el lliurament de pròtesis fetes a mida, o alguns tipus d’intervencions de cirurgia estètica, entre d’altres.

En aquests casos si que  cal complir el contracte complint el resultat final pactat.

En aquest sentit, l’article 252-2.2. del Codi de Consum de Catalunya estableix que si  la prestació del servei implica algun tipus de resultat, la persona consumidora o tercers experts l’han de poder comprovar i verificar, sense la intervenció del prestador o prestadora.

 Així doncs, la jurisprudència diferencia entre la medicina pal·liativa, que seria un contracte de serveis i la medicina satisfactiva o voluntària, on el metge garanteix o assegura la conseqüció del resultat previst, cas en que estaríem davant d’un contracte d’obra.

Quina és la informació que ens han de lliurar, com a persones usuàries dels serveis sanitaris ?

Serveis mèdicsLa publicitat dels serveis i de les prestacions oferts al públic pels professionals sanitaris ha de respectar rigorosament la base científica de les activitats i prescripcions, i ha de ser objectiva, prudent i veraç, de manera que no aixequi falses esperances o propagui conceptes infundats.

Els professionals sanitaris poden facilitar als mitjans de comunicació, o expressar-hi directament, informacions sobre les seves activitats professionals, sempre que la informació facilitada sigui verídica, discreta, prudent i es manifesti de manera fàcilment comprensible per al col·lectiu social al qual s’adreça.

No poden ser objecte de publicitat les activitats o els productes sanitaris no autoritzats, o sobre els quals no hi hagi evidència dels seus efectes beneficiosos per a l’ésser humà, i queda prohibida la publicitat de productes i serveis de caràcter creencial i dels productes miracle.

El dret a la informació referida a la protecció de la salut i a la seguretat

De forma general, el Codi de Consum estableix que els serveis destinats a les persones consumidores no poden comportar riscos per a llur salut ni per a llur seguretat, llevat dels que siguin usuals o legalment admissibles en condicions normals o previsibles d’utilització.

Per aquest motiu, l’article 252-2.3. LCCC assenyala que si la prestació del servei comporta riscos per a la salut o la seguretat de la persona consumidora, s’ha d’informar d’aquests riscos i fer les advertències pertinents per mitjà d’un cartell visible a l’establiment o del lliurament d’un fullet a la persona consumidora.

En un àmbit més concret, referit als serveis sanitaris, cal tenir en compte que l’article 5 de la  Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries –LOPS- estableix els principis generals que han de regir en la relació entre els professionals sanitaris i les persones que atenen i són aquests:

a) Els professionals tenen el deure de prestar   una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de   salut de les persones que atenen, d’acord amb l’estat de desenvolupament dels   coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i   seguretat que estableixen aquesta Llei i la resta de normes legals i   deontològiques aplicables.

b) Els professionals tenen el deure de fer un   ús racional dels recursos diagnòstics i terapèutics al seu càrrec, prenent en   consideració, entre altres, els costos de les seves decisions, i evitant la sobreutilització, la infrautilització i la utilització inadequada dels   recursos esmentats.
c) Els professionals tenen el deure de   respectar la personalitat, la dignitat i la intimitat de les persones a les   quals atenen i han de respectar la participació d’aquestes en la presa de   decisions que els afectin. En tot cas, han d’oferir una informació suficient   i adequada perquè aquelles puguin exercir el seu dret al consentiment sobre   les decisions esmentades.
d) Els pacients tenen dret a la lliure elecció   del metge que els ha d’atendre. Tant si l’exercici professional es   desenvolupa en el sistema públic com en l’àmbit privat per compte d’altri,   aquest dret s’ha d’exercir d’acord amb una normativa explícita que ha de ser   públicament coneguda i accessible. En aquesta situació el professional pot   exercir el dret de renunciar a prestar atencions sanitàries a l’esmentada   persona només si això no comporta desatenció. En l’exercici en el sistema   públic o privat, la renúncia s’ha d’exercir d’acord amb procediments   regulars, establerts i explícits, i n’ha de quedar constància formal.
e) Els professionals i els responsables dels   centres sanitaris han de facilitar als seus pacients l’exercici del dret a   conèixer el nom, la titulació i l’especialitat dels professionals sanitaris   que els atenen, així com a conèixer la categoria i la funció d’aquests, si   estan definides en el seu centre o institució.
f) Els pacients tenen dret a rebre informació   d’acord amb el que estableix la Llei 41/2002, de 14 de   novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de  drets i   obligacions en matèria d’informació i documentació clínica – LAPIDC-.

Sobre el dret al consentiment informat

Qualsevol actuació en l’àmbit de la salut d’un pacient necessita el consentiment lliure i voluntari de l’afectat, una vegada que, rebuda la informació, hagi valorat les opcions pròpies del cas.

La informació a la que es refereix la llei, quan es parla de consentiment informat, comprèn, com a mínim, la finalitat i la naturalesa de cada intervenció, els riscos i les conseqüències.

El facultatiu ha de proporcionar al pacient, abans de demanar el seu consentiment escrit, la informació bàsica següent:

a) Les conseqüències   rellevants o d’importància que la intervenció origina amb seguretat.
b) Els riscos   relacionats amb les circumstàncies personals o professionals del pacient.
c) Els riscos   probables en condicions normals, de conformitat amb l’experiència i amb   l’estat de la ciència o directament relacionats amb el tipus d’intervenció.
d) Les   contraindicacions.

Aquest consentiment, per regla general ha de ser verbal, però s’ha de prestar per escrit en els casos d’intervenció quirúrgica, procediments diagnòstics i terapèutics invasors i, en general, aplicació de procediments que suposen riscos o inconvenients de notòria i previsible repercussió negativa sobre la salut del pacient.

El pacient sempre pot revocar lliurement per escrit el seu consentiment en qualsevol moment.

El pacient també pot renunciar a rebre informació, però aquesta renúncia  està limitada per l’ interès de la salut del pacient mateix, de tercers, de la col·lectivitat i per les exigències terapèutiques del cas.

Quan el pacient manifesti expressament el desig de no ser informat, s’ha de respectar la seva voluntat i s’ha de fer constar la renúncia documentalment, sense perjudici d’obtenir el seu consentiment previ per a la intervenció.

El dret a la informació referida a la protecció dels interessos econòmics i socials

Pel que fa al cost econòmic dels serveis necessaris, tornem a recordar que estem parlant d’uns serveis que afecten tant el nostre estat físic com psíquic i que per tant, poden condicionar les nostres decisions en trobar-nos en una situació de vulnerabilitat, pel que és molt important que els professionals sanitaris siguin conscients d’això i compleixin de forma estricta la normativa de protecció de les persones consumidores, facilitant sempre als seus pacients la següent informació:

  • Cal informar del preu dels serveis que es presten

Els professionals i les empreses que prestin serveis sanitaris han d’informar les persones consumidores del preu complet del servei per mitjà d’un rètol visible a l’establiment o d’una tarifa o un fullet de preus.

S’ha d’informar del preu total, que ha de comprendre tot tipus de tributs, càrregues i gravàmens, i també els altres conceptes accessoris al servei.

S’ha de tenir en compte que els preus, recàrrecs i suplements dels serveis són lliures, però en aquests casos, es solen utilitzar els criteris orientatius dels honoraris professionals que marquen els respectius Col·legis Professionals.Les clíniques privades

Preus amb recàrrecs o suplements

Si es cobren recàrrecs o suplements en el preu del servei, se n’ha d’informar la persona consumidora per mitjà d’una llista de preus o d’un pressupost previ per escrit.

Els recàrrecs o suplements en concepte d’horari nocturn només es poden cobrar si el servei es presta entre les 22 hores i les 6 hores de l’endemà.

Els recàrrecs o suplements en concepte de dia festiu només es poden cobrar si el servei es presta dins les vint-i-quatre hores del dia festiu. A aquests efectes, es consideren festius els diumenges i els dies festius del domicili del lloc on es presta el servei. Com a regla general, no es consideren festius els dissabtes.

En cap cas no es poden cobrar recàrrecs o suplements basats en la immediata disponibilitat, la urgència o conceptes semblants.

Els recàrrecs o suplements d’horari nocturn i dia festiu no són compatibles entre si, per la qual cosa només se’n pot cobrar un dels dos.

  • Cal lliurar un pressupost del servei que s’ha de prestar

preus serveis odontologiaD’acord amb el Codi Civil Espanyol, el contracte de serveis i pel que ara ens interessa, el de serveis sanitaris, és un contracte consensual i no requereix cap forma per la seva validesa, pot ser verbal o escrit, però sempre hi ha d’haver una contraprestació econòmica, que ha de ser determinada o determinable, però no pot quedar a l’arbitri únicament del professional.

En canvi, d’acord amb el Codi de Consum de Catalunya, els professionals i les empreses que prestin serveis i per tant, també en el cas dels serveis  sanitaris, han de fer i lliurar a les persones consumidores un pressupost previ del servei si la persona consumidora no pot calcular directament el preu, llevat que aquesta renunciï a l’elaboració del pressupost expressament, de manera manuscrita i amb la seva signatura.

Per tant, la persona consumidora o bé ha de poder pactar un preu al formalitzar el contracte, o bé ha de poder saber quin serà el cost total final, en base a la determinació del preu d’acord amb uns criteris informats al formalitzar el contracte.

Els contractes de serveis sanitaris poden tenir una durada determinada i en aquests casos aquesta serà la data de la seva finalització, però poden ser també per temps indeterminat i en aquests casos, com es tracta de contractes de confiança, es possible el desistiment unilaterals de qualsevol de les parts.

En el pressupost han de constar com a mínim les dades següents:

a) La identitat del   prestador o prestadora del servei, amb la indicació del nom o la raó social,   el número d’identificació fiscal i l’adreça completa d’un establiment físic   del prestador o prestadora.
b) El motiu o   l’objecte del servei, amb la indicació de les activitats o operacions que   s’han de fer.
c) Les despeses que   ha de satisfer l’usuari o usuària, de manera desglossada, i l’import de les   peces, els recanvis, els accessoris i els béns que s’incorporen al servei.
d) El termini de   validesa del pressupost.
e) La data prevista   per a l’inici de la prestació i la durada del servei.
f) La data del   pressupost i la signatura d’una persona responsable de l’empresa prestadora.
g) La data de   l’acceptació o del rebuig del pressupost per part de l’usuari o usuària, amb   espais reservats per a signar cadascuna de les dues opcions, amb una mida   igual.

Si durant la prestació del servei apareixen nous conceptes que s’han de cobrar a la persona consumidora o altres modificacions del pressupost, el prestador o prestadora n’ha de fer una ampliació o modificació, que s’ha de comunicar a la persona consumidora i que aquesta, si escau, ha d’acceptar, de manera que en quedi constància.

Els professionals i les empreses que prestin serveis sanitaris han de conservar les còpies dels pressupostos durant un termini mínim de sis mesos des de la no-acceptació del pressupost o des de la finalització del servei, segons que correspongui.

Els pressupostos no acceptats es poden cobrar si s’ha indicat així en la tarifa o el cartell de preus o si se n’ha informat expressament la persona consumidora. L’import no pot sobrepassar el que s’ha indicat o el corresponent al temps real emprat per a elaborar el pressupost.

Els preus pressupostats no poden ésser superiors en cap cas als anunciats, sigui quin sigui el concepte al qual s’apliquin.

  • Cal lliurar la factura del servei realitzat

Els empresaris que ofereixin o prestin qualsevol tipus de servei o que en facin publicitat han d’estendre i lliurar, un cop finalitzat i pagat el servei, una factura, un tiquet o un justificant de pagament, amb els conceptes següents, sens perjudici del que estableix la normativa en matèria fiscal:

a) El nom o la raó social del prestador o   prestadora, el número d’identificació fiscal i adreça completa de   l’establiment.
 
b) Els conceptes o les activitats en què ha   consistit el servei prestat.
 
c) Els imports dels conceptes o les activitats.
 
d) Els impostos o les taxes aplicables i llur   import.
 
e) La indicació del temps de garantia del   servei, si escau.
 
f) La data de prestació del servei, si escau.

Cal lliurar un rebut en el cas de pagaments parcials

Si es fan pagaments parcials del servei, en cada pagament s’ha de lliurar a la persona consumidora un rebut on han de constar com a mínim les dades següents:

a) La identificació del prestador o   prestadora, amb el nom o la raó social, el número d’identificació fiscal i   l’adreça de l’establiment.
 
b) L’objecte del servei i la indicació de si   es tracta d’un pagament a compte o d’un pagament parcial.
 
c) L’import pagat en l’acte en qüestió.
 
d) L’import total pagat fins aquell dia i la   quantitat total que resta per pagar.
 
e) La data i la signatura d’una persona   responsable de l’establiment prestador.

L’import de la factura no pot ésser superior a l’import pressupostat, si n’hi ha.

  • Cal donar una garantia dels serveis prestats

Els serveis s’han de garantir com a mínim per un període de sis mesos des que hagi finalitzat el darrer acte o activitat en què consisteixi la prestació.

  • Cal facilitar l’accés a la història clínica

La història clínica ha d’incorporar la informació que es consideri transcendental per al coneixement veraç i actualitzat de l’estat de salut del pacient. Qualsevol pacient o usuari té dret al fet que quedi constància, per escrit o en el suport tècnic més adequat, de la informació obtinguda en tots els seus processos assistencials, realitzats pel servei de salut tant en l’àmbit d’atenció primària com d’atenció especialitzada.

El contingut mínim de la història clínica ha de ser el següent:

a) La documentació relativa al full   clinicoestadístic.
b) L’autorització d’ingrés.
c) L’informe d’urgència.
d) L’anamnesi i l’exploració física.
e) L’evolució.
f) Les ordres mèdiques.
g) El full d’interconsulta.
h) Els informes d’exploracions   complementàries.
i) El consentiment informat.
j) L’informe d’anestèsia.
k) L’informe de quiròfan o de registre del part.
l) L’informe d’anatomia patològica.
m) L’evolució i planificació de cures   d’infermeria.
n) L’aplicació terapèutica d’infermeria.
ñ) El gràfic de constants.
o) L’informe clínic d’alta.

El pacient té el dret d’accés a la documentació de la història clínica i a obtenir còpia de les dades que hi figuren.

El dret a l’accés del pacient a la documentació de la història clínica no es pot exercir en  perjudici del dret de terceres persones a la confidencialitat de les dades que hi consten recollides en interès terapèutic del pacient, ni en perjudici del dret dels professionals que participen en la seva elaboració, que poden oposar al dret d’accés la reserva de les seves anotacions subjectives.

  • Cobertura de responsabilitat

Els professionals sanitaris que exerceixin en l’àmbit de l’assistència sanitària privada, així com les persones jurídiques o entitats de titularitat privada que prestin qualsevol classe de serveis sanitaris, estan obligats a subscriure l’oportuna assegurança de responsabilitat, un aval o una altra garantia financera que cobreixi les indemnitzacions que puguin derivar d’un dany eventual a les persones causat per la prestació de l’assistència o els serveis esmentats.

 Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Les reclamacions de les persones consumidores i usuàries de la sanitat pública

L’assegurança pública de salut. El CatSalut.

Centre d'atenció primària

A Catalunya l’organisme encarregat de garantir la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública a la ciutadania és el CatSalut – Servei Català de la Salut – , que és un òrgan adscrit al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

El Cat Salut funciona com una asseguradora pública que compra serveis sanitaris a diverses entitats proveïdores, públiques o privades i, també, avalua la satisfacció de la ciutadania amb els serveis prestats, per tant és l’organisme que ha de gestionar la tramitació dels fulls de reclamació que es presentin als centres que prestin serveis sanitaris de cobertura pública.

La condició d’assegurat al sistema Nacional de Salut, s’estableix al Reial Decret Llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions i qui reconeix la condició d’assegurat és l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).

Les persones titulars d’aquesta assegurança pública disposen de la targeta sanitària individual amb la qual s’identifiquen com a titulars de l’assegurança.

Es poden consultar les prestacions d’aquesta assegurança en el següent enllaç al CatSalut.

Com hem dit, el model sanitari públic català és mixt i integra dins de la xarxa pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública, com per exemple les mútues, les fundacions, o els consorcis.

Una de les empreses públiques prestadores de serveis sanitaris a la ciutadania és l’ Institut Català de la Salut que té com a un dels seus objectius el de prestar serveis sanitaris públics preventius, assistencials, diagnòstics, terapèutics, rehabilitadors, pal·liatius, de cures i de promoció i manteniment de la salut destinats als ciutadans, de conformitat amb el catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut i la cartera de serveis aprovada pel Govern de la Generalitat.

Per altra banda, tenim totes les empreses privades que  són entitats proveïdores, amb contracte o conveni amb el CatSalut,  per prestar els serveis sanitaris dins de l’assegurança pública.

En tot cas, si com a ciutadans i ciutadanes, tenim alguna queixa o reclamació en qualitat de persones titulars de l’assegurança pública, caldrà que ho comuniquem utilitzant els fulls de reclamació previstos a la  Instrucció 03/2004, de 22 de novembre (Instrucció de reclamacions i suggeriments que entra en vigor l’1 de gener de 2005).

S’ha de tenir en compte que  aquestes reclamacions no tenen per objecte les reclamacions per responsabilitat patrimonial de l’Administració, ni les reclamacions que tinguin el caràcter de reclamacions prèvies a la via judicial, ni les reclamacions de caràcter econòmic ni tampoc els recursos d’impugnació d’actes administratius, que es regeixen per les seves normes específiques, ni tampoc les reclamacions referides a assistència sanitària prestada sense indicació del CatSalut.

La reclamació és l’expressió de l’opinió de l’usuari en relació amb un acte o procés assistencial. Això contempla , entre d’altres aspectes, els  d’ assistència, tracte, informació, organització i tràmits, hoteleria/habitabilitat/confort, documentació i altres aspectes, com a conseqüència de l’atenció sanitària rebuda en un centre, servei o establiment sanitari que no l’ha satisfet, i de la qual l’usuari n’espera una resposta i/o actuació.

En canvi s’entén per suggeriment la proposta o opinió que pugui fer qualsevol usuari del CatSalut per tal de millorar aspectes estructurals o de funcionament dels serveis oferts.

Exemples de reclamacions admeses:

  • De caràcter assistencials, referides un acte o procés assistencial en la seva totalitat, que ha dut a terme un professional o un equip sanitari per donar solució a un problema de salut, manifestat com a tal pel mateix usuari.
  • Pel que fa al tracte, referit a les relacions interpersonals pròpies de qualsevol organització que presta uns serveis.
  • Pel que fa a la Informació, en referència a la comunicació verbal o escrita, tant del procés assistencial com de les normes institucionals, com també de les diferents ofertes de serveis i drets i deures de l’usuari.
  • Pel que fa a l’Organització, referit a la planificació, ordenació, coordinació o resolució de les diferents estructures i circuits que proporcionen capacitat funcional a l’entitat proveïdora i/o al conjunt de la xarxa assistencial.
  • Pel que fa a l’Hoteleria/habitabilitat/confort, referit a les condicions d’habitabilitat, allotjament i confort dels usuaris en el centre assistencial, com també fa referència a aspectes propis de l’hoteleria.
  • Pel que fa a la documentació, referit a la documentació del procés assistencial, com també als certificats de l’estat de salut i justificants, en relació a aquests procés.
  • O a altres qüestions, referides a aquells aspectes no catalogats en les anteriors classificacions.

Com presentar la reclamació o el suggeriment

El CatSalut, a través de la seva estructura, ha d’oferir informació general sobre el sistema de reclamacions i suggeriments i ha de tramitar les reclamacions i els suggeriments que es presentin.

També ha de vetllar perquè les entitats proveïdores facilitin a la població l’accés a presentar-les durant l’horari de funcionament dels centres, serveis o establiments sanitaris, sempre que això sigui possible.

Aquestes entitats proveïdores han de disposar del full de reclamació i les persones usuàries el poden omplir i presentar en aquests centres o bé els poden presentar per correu postal o electrònic.

El primer que hem de fer si volem presentar un suggeriment o una reclamació és adreçar-nos al centre on hem tingut el problema i sol·licitar el fulls de reclamacions.

Aquest centre ens haurà de donar resposta, però si no ens responen o la resposta no és satisfactòria, podrem adreçar-nos directament al CatSalut.

Tenen un termini màxim de 15 dies per posar-se en contacte amb nosaltres i ens han de donar  una resposta definitiva en un termini màxim de sis mesos.

Les respostes a reclamacions formulades per escrit han de ser respostes per escrit.

Si  la reclamació es presenta en el mateix centre, ens hi ha de posar el corresponent registre d’entrada del centre i ens n’han de lliurar una còpia en la que hi figuri el segell del centre i la data i l’hora d’entrada.

També podem presentar la nostra reclamació, per comoditat,  davant de qualsevol centre sanitari, encara que no sigui on s’han produït els fets objecte de la reclamació, i aquest centre ho ha de remetre a la Regió sanitària corresponent, que en trametran una còpia al centre afectat perquè ens doni resposta.

Presentació de reclamacions:

Full de reclamacions del CatSalut
Full de reclamacions Institut Català de la Salut
Contacte amb el CatSalut

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.