Category Archives: TURISME

Finançar les vacances

Arriben les vacances i potser estem pensant en sol·licitar finançament, per aquest motiu és importat conèixer bé el tipus de sistemes que podem utilitzar en aquestes situacions i quins són els nostres drets en fer-ho.

Començarem parlant dels viatges combinats

Per poder decidir bé quin tipus de finançament volem per les nostres vacances, abans m’agradaria parlar d’un contracte concret de paquets de vacances, els viatges combinats.

Aquest tipus de contracte són, d’acord amb l’article 151 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries – TRLGDCU-, la combinació prèvia, almenys, de dos dels elements següents, venuda o oferta en venda d’acord amb un preu global, quan la prestació sobrepassi les 24 hores o inclogui una nit d’estada.

  • transport
  • allotjament
  • altres serveis turístics no accessoris del transport o de l’allotjament i que constitueixin una part significativa del viatge combinat

Aquí és important distingir entre l’ «Organitzador», que és  la persona física o jurídica que organitzi de forma no ocasional viatges combinats i els vengui o els ofereixi en venda, directament o per mitjà d’un detallista i el  «Detallista», que és : la persona física o jurídica que vengui o ofereixi en venda el viatge combinat proposat per un organitzador.

Dit això, cal tenir en compte l’obligació, que estableix l’article  154 del TRLGDCU de formalitzar un contracte, on en el seu apartat 1.l) s’hi ha d’especificar les modalitats de pagament del preu i, si s’escau, calendari i condicions de finançament.

Aquest tipus de paquet té certs avantatges en relació a la contractació separada de serveis de viatges, perquè en cas que sorgeixin imprevistos, és l’organitzador el que els ha de solucionar, com pot passar per exemple, en el retard d’un vol que després no ens permet arribar a temps al nostre destí.

L’article 161 del TRLGDCU estableix que en cas que, després de la sortida del viatge, l’organitzador no subministri o comprovi que no pot subministrar una part important dels serveis que preveu el contracte, ha d’adoptar les solucions adequades per a la continuació del viatge organitzat, sense cap suplement de preu per al consumidor i usuari, i, si s’escau, ha d’abonar a aquest últim l’import de la diferència entre les prestacions previstes i les subministrades. Si el consumidor i usuari continua el viatge amb les solucions que li ha donat l’organitzador, es considera que accepta tàcitament les propostes.

I si les solucions adoptades per l’organitzador són inviables o el consumidor i usuari no les accepta per motius raonables, aquell li ha de facilitar a aquest, sense cap suplement de preu, un mitjà de transport equivalent a l’utilitzat en el viatge per tornar al lloc de sortida o a qualsevol altre que tots dos hagin convingut, sense perjudici de la indemnització que sigui procedent.

A més, les persones consumidores que contracten un viatge combinat també poden resoldre el contracte amb antelació i recuperar una part dels diners del viatge.

L’article 159 del TRLGDCU estableix que en el cas que el consumidor i usuari opti per resoldre el contracte per causes imputables a l’organitzador,  o que l’organitzador cancel·li el viatge combinat abans de la data de sortida acordada, per qualsevol motiu que no sigui imputable al consumidor i usuari, aquest té dret, des del moment en què es produeixi la resolució del contracte, al reemborsament de totes les quantitats pagades, d’acord amb el contracte mateix, o bé a la realització d’un altre viatge combinat de qualitat equivalent o superior sempre que l’organitzador o detallista l’hi pugui proposar.

En tot cas, el consumidor i usuari pot exigir el reintegrament de les quantitats desemborsades a l’empresari a qui les va abonar.

I per altra banda, quan sigui voluntat de la persona consumidora resoldre el contracte, aquest té dret a la devolució de les quantitats que hagi abonat, però ha d’indemnitzar l’organitzador o detallista en les quanties que s’indiquen a continuació, llevat que la resolució tingui lloc per causa de força major:

a) Ha d’abonar les despeses de gestió, les d’anul·lació, si n’hi ha, i una penalització consistent en el 5 per cent de l’import total del viatge, si la cancel·lació es produeix amb més de deu i menys de quinze dies d’antelació a la data del començament del viatge; el 15 per cent entre els dies tres i deu, i el 25 per cent dins de les quaranta-vuit hores anteriors a la sortida.

Si no es presenta a la sortida, el consumidor i usuari està obligat a pagar l’import total del viatge, i a abonar, si s’escau, les quantitats pendents llevat que hi hagi acord entre les parts en un altre sentit.

Quan el viatge es paga amb un finançament

Bé, avui ens interessa parlar dels finançaments dels viatges i a continuació faré una breu descripció dels diferents tipus de finançament que hi ha al mercat, però ara m’interessa destacar que  si resolem el contracte de viatge combinat i aquest estava finançat amb un crèdit al consum, veurem que tenim un contracte vinculat i que quan un d’ells finalitza, també finalitza l’altre, cosa que no passa si el viatge l’hem pagat amb un préstec personal independent.

Article 76 bis del TRLGDCU

Efectes de l’exercici del dret de desistiment en els contractes complementaris

  1. Sense perjudici del que disposa l’article 29 de la Llei 16/2011, de 24 de juny, de contractes de crèdit al consum, l’exercici per part del consumidor i usuari del seu dret de desistiment de conformitat amb les disposicions d’aquesta Llei té per efecte l’extinció automàtica i sense cap cost per al consumidor i usuari de qualsevol contracte complementari, excepte en els casos en què siguin complementaris de contractes subscrits a distància o fora de l’establiment en què, sense perjudici de la seva extinció automàtica, el consumidor i usuari ha d’assumir els costos que preveuen els articles 107.2 i 108 d’aquesta norma.
  2. Exercit el dret de desistiment sobre el contracte principal, les parts s’han de restituir recíprocament les prestacions rebudes en virtut del contracte complementari, sense cap demora indeguda i, en tot cas, abans que hagin transcorregut 14 dies naturals des de la data en què el consumidor i usuari hagi informat l’empresari de la seva decisió de desistir del contracte principal.

En el cas que l’empresari no reintegri totes les quantitats abonades en virtut del contracte complementari en el termini assenyalat, el consumidor i usuari pot reclamar que se li pagui el doble de la suma deguda, sense perjudici al seu dret de ser indemnitzat pels danys i perjudicis soferts en el que excedeixin la quantitat esmentada. Correspon a l’empresari la càrrega de la prova sobre el compliment del termini.

El consumidor i usuari té dret al reemborsament de les despeses necessàries i útils que hagi efectuat en el bé.

  1. En cas que al consumidor i usuari li sigui impossible tornar la prestació objecte del contracte complementari per pèrdua, destrucció o una altra causa que li sigui imputable, ha de respondre del valor de mercat que hagi tingut la prestació en el moment de l’exercici del dret de desistiment, llevat que aquest valor sigui superior al preu d’adquisició, cas en què ha de respondre d’aquest.

  2. Quan l’empresari hagi incomplert el deure d’informació i documentació sobre el dret de desistiment del contracte principal, la impossibilitat de devolució només és imputable al consumidor i usuari quan aquest hagi omès la diligència que li és exigible en els seus propis assumptes.

Analitzem-ho  amb una mica més de detall.

Quina tipologia de finançament tenim?

Els préstecs personals

Un préstec personal, que no requereix garanties reals, com en el cas de les hipoteques, és una operació per la qual una entitat financera posa a disposició del client (que pot ser persona consumidora) una quantitat fixa de diners mitjançant la formalització d’un contracte, que obliga a tornar aquests diners en el termini de temps que estableixi l’entitat financera i de pagar les comissions i interessos pactats.

L’amortització (devolució) del préstec normalment es realitza mitjançant unes quotes regulars (mensuals, trimestrals…) al llarg d’aquest termini. Per tant, l’operació té una vida fixada prèviament. Els interessos es cobren sobre el total dels diners prestats.

Si esteu pensant en anar de vacances i sol·licitar un préstec per pagar-les es aconsellable que hi hagi coherència entre l’import de les vacances i el préstec sol·licitat i també en el termini de temps per retornar el préstec, per evitar estar pagant les vacances molt de temps després d’haver-les gaudit i a més, com més gran és el termini, menor serà la quota mensual, però el cost total serà més alt perquè estarà pagant interessos durant més temps.

Interessos i comissions

Cal tenir en compte que les entitats tenen llibertat per decidir els tipus d’interès, però han d’informar. El tipus d’interès és el ‘preu’ que cobren les entitats de crèdit per prestar diners i solen aplicar un interès més baix quan més altes són les garanties que ofereix la persona consumidora. Aquest interès es calcula aplicant un percentatge o tipus sobre el capital utilitzat pel client. Aquest percentatge s’aplica sobre el capital pendent de devolució en cada moment.

A títol informatiu, podem consultar el següent enllaç al portal del client del Banc d’Espanya, on podrem veure l’evolució del tipus d’interès.

No ens podem fixar només en els interessos, cal també fixar-nos en les comissions, perquè en alguns casos s’ofereixen operacions a tipus d’interès zero i que aconsegueixen rendibilitat a través de les comissions.

Per si de cas, sempre que sigui possible, caldria evitar els préstecs que cobren altes comissions per cancel·lació anticipada, per si volguéssim cancel·lar el préstec abans.

Altres tipus de comissions possibles

Comissió d’estudi: per pagar els serveis que suposen  les gestions i anàlisi que ha de realitzar per verificar la seva solvència i els termes de l’operació sol·licitada. Sol ser unpercentatge sobre l’import sol·licitat.

Comissió d’obertura: per pagar els  tràmits que ha de realitzar corresponents a la formalització i posada a disposició del client dels fons prestats. Aquesta comissió acostuma a ser un percentatge sobre la quantitat que es presta o sobre el límit del crèdit i se sol pagar d’una vegada quan se signa l’operació.

Comissió per modificació de condicions o per canvi de garanties: Quan es vol canviar alguna de les característiques del préstec, cal pagar els  tràmits que ha de realitzar en la modificació del contingut del contracte i / o en l’anàlisi de riscos que puguin suposar per a l’entitat les modificacions sol·licitades pel client.

Comissió / compensació per cancel·lació o reemborsament anticipat: En el cas de crèdits i préstecs concedits a consumidors. Mai sobrepassarà l’import de l’interès que el consumidor hagués satisfet durant el període de temps comprès entre el reemborsament anticipat i la data pactada de finalització del contracte de crèdit.

La Taxa Anual Equivalent –TAE- és un indicador que, en forma % anual, revela el cost o rendiment efectiu d’un producte financer, ja que inclou l’interès i les despeses i comissions bancàries.  

Els contractes de crèdit al consum

Quan parlem exclusivament de préstecs a les persones consumidores, s’aplica la Llei 16/2011, de 24 de juny, de contractes de crèdit al consum, que en el seu article 1 estableix que pel contracte de crèdit al consum un prestador concedeix o es compromet a concedir a un consumidor un crèdit sota la forma de pagament ajornat, préstec, obertura de crèdit o qualsevol mitjà equivalent de finançament.

L’article 2 de la mateixa llei ens diu quines són les parts que intervenen en un crèdit al consum:

La persona consumidora que vol pagar el producte o servei amb el crèdit

El prestador que concedeix o es compromet a concedir un crèdit en l’exercici de la seva activitat comercial o professional (les entitats financeres…)

L’intermediari de crèdit és la persona física o jurídica que no actua com a prestador i que en el transcurs de la seva activitat comercial o professional, contra una remuneració que pot ser d’índole pecuniària o revestir qualsevol altra forma de benefici econòmic acordat:

  • presenta o ofereix contractes de crèdit,
  • assisteix els consumidors en els tràmits previs dels contractes de crèdit
  • formalitza contractes de crèdit amb consumidors en nom del prestador

No tots els crèdits al consum estan sotmesos a aquesta llei.

L’article 3 de la mateixa llei estableix que en resten exclosos, entre d’altres i pel que ara ens interessa, els següents:

  • Els contractes amb un import inferior a 200€. Als contractes superiors a 75.000€, d’acord amb l’article 4.5 de la mateixa llei, només se’ls hi aplicarà les disposicions generals, les d’informació, les obligacions per l’entitat de crèdit, així com el règim sancionador i d’impugnacions.
  • Els contractes en els que es pacti que el consumidor reemborsi el crèdit , bé dins d’un únic termini que no excedeixi de tres mesos, o bé en quatre terminis com a màxim, dins un període que no superi els dotze mesos.
  • Els contractes en els que el crèdit concedit sigui gratuït, o en els que, sense fixar-se l’interès, el consumidor s’obligui a reemborsar d’un sol cop un import determinat superior al del crèdit que s’ha concedit.
  • Els contractes de crèdit relatius al pagament ajornat, sense interessos, comissions ni altres despeses, d’un deute existent.

Abans de contractar com a persones consumidores ens cal buscar i comparar els diferents préstecs que hi ha al mercat

Penseu que les persones consumidores tenim molts drets per garantir una bona informació abans de obligar-nos amb un contracte de crèdit, però cal ser diligents en les nostres actuacions per evitar posteriors problemes.

L’article 10 de la llei estableix que el prestador i, si s’escau, l’intermediari de crèdit han de facilitar de forma gratuïta al consumidor, amb l’antelació deguda i abans que el consumidor assumeixi qualsevol obligació en virtut d’un contracte o oferta de crèdit sobre la base de les condicions del crèdit ofertes pel prestador i, si s’escau, de les preferències manifestades i de la informació facilitada pel consumidor, la informació que sigui necessària per comparar les diverses ofertes i adoptar una decisió informada sobre la subscripció d’un contracte de crèdit.

L’article 8 de la mateixa llei estableix que a més de la informació s’ha d’oferir, si la persona consumidora ho sol·licita, en un document separat, una oferta vinculant i s’ha  de mantenir durant un termini mínim de catorze dies naturals des del seu lliurament, llevat que es donin circumstàncies extraordinàries o no imputables a ell.

La informació prèvia al contracte ha  d’especificar:

a) El tipus de crèdit.
b) La identitat i el domicili social del prestador, així com, si s’escau, la identitat i el domicili social de l’intermediari del crèdit implicat.
c) L’import total del crèdit i les condicions que regeixen la disposició de fons.
d) La durada del contracte de crèdit.
e) En cas de crèdits en forma de pagament diferit per un bé o servei i de contractes de crèdit vinculats, el producte o servei i el seu preu al comptat.
f) El tipus deutor i les condicions d’aplicació de l’esmentat tipus, i, si es disposa d’ells, els índexs o tipus de referència aplicables al tipus deutor inicial, així com els períodes, condicions i procediments de variació del tipus deutor.
Si s’apliquen diferents tipus deutors en diferents circumstàncies, la informació esmentada més amunt respecte de tots els tipus aplicables.
g) La taxa anual equivalent i l’import total degut pel consumidor, il·lustrat mitjançant un exemple representatiu que inclogui totes les hipòtesis utilitzades per calcular la taxa esmentada.
h) L’import, el número i la periodicitat dels pagaments que ha d’efectuar el consumidor i si s’escau l’ordre en què s’han d’assignar els pagaments a diferents saldos pendents sotmesos a diferents tipus deutors als efectes de reemborsament.
i) Si s’escau, les despeses de manteniment d’un o diversos comptes, si és necessari per registrar a la vegada les operacions de pagament i de disposició del crèdit, llevat que l’obertura del compte sigui facultativa, les despeses relatives a la utilització d’un mitjà de pagament que permeti efectuar a la vegada les operacions de pagament i de disposició del crèdit, així com qualsevol despesa derivada del contracte de crèdit i les condicions en què les despeses es podran modificar.
j) Si s’escau, l’existència de costos deguts al notari pel consumidor en subscriure el contracte de crèdit.
k) Els serveis accessoris al contracte de crèdit, en particular d’assegurança, quan l’obtenció del crèdit o l’obtenció en les condicions ofertes estigui condicionada a la subscripció del servei accessori. També s’han de facilitar les condicions que alternativament s’aplicarien al contracte de crèdit al consum si no es contractessin els serveis accessoris i, en particular, pòlisses d’assegurances.
l) El tipus d’interès de demora, així com les modalitats per a la seva adaptació i, quan siguin procedents, les despeses per impagament.
m) Una advertència sobre les conseqüències en cas d’impagament.
n) Quan sigui procedent, les garanties exigides.
o) L’existència o absència de dret de desistiment.
p) El dret de reemborsament anticipat i, si s’escau, informació sobre el dret del prestador a una compensació i sobre la manera en què s’ha de determinar aquesta compensació.
q) El dret del consumidor a ser informat de forma immediata i gratuïta del resultat de la consulta d’una base de dades per a l’avaluació de la seva solvència.
r) El dret del consumidor a rebre gratuïtament, prèvia sol·licitud, una còpia del projecte del contracte de crèdit, llevat que en el moment de la sol·licitud el prestador no estigui disposat a formalitzar el contracte de crèdit amb el consumidor.
s) Si s’escau, el període de temps durant el qual el prestador queda vinculat per la informació precontractual.

 Contractes vinculats a l’obtenció d’un crèdit

L’article 29.1 de la mateixa llei, defineix com a contracte de crèdit vinculat aquell en el qual el crèdit contractat serveix exclusivament per finançar un contracte relatiu al subministrament de béns específics o a la prestació de serveis específics i els dos contractes constitueixen una unitat comercial des d’un punt de vista objectiu.

S’ha de tenir present que la persona consumidora disposa en tot moment de l’opció de no concertar el contracte de crèdit, i realitzar el pagament de la forma que acordi amb el proveïdor del contracte de consum.

Quins avantatges implica un crèdit vinculat en el cas de les persones consumidores?

Si no s’arriba a concedir el crèdit, la persona consumidora no queda obligada pel contracte principal

Tal i com estableix l’article 26.1 de la mateix a llei, l’eficàcia dels contractes de consum l’objecte dels quals sigui l’adquisició per part d’un consumidor de béns o serveis, en els quals el consumidor i el proveïdor hagin acordat que el pagament del preu per part del consumidor es financi totalment o parcialment mitjançant un contracte de crèdit, queda condicionada a l’obtenció efectiva d’aquest crèdit.

La ineficàcia del contracte principal també determina la ineficàcia del crèdit

Tal i com estableix l’article 26.2 de la mateixa llei, la ineficàcia del contracte de consum també determina la ineficàcia del contracte de crèdit destinat al seu finançament, amb els efectes que preveu l’article 23.

Quan s’exerceix el dret de desistiment del contracte principal també deixa d’estar obligat amb el de crèdit

L’article 29.2 de la mateixa llei estableix que si la persona consumidora ha exercit el seu dret de desistiment respecte a un contracte de subministrament de béns o serveis finançat totalment o parcialment mitjançant un contracte de crèdit vinculat, deixa d’estar obligat per aquest últim contracte sense cap penalització per al consumidor.

Recordem que l’article 28 de la mateixa llei estableix que el dret de desistiment d’un contracte de crèdit és la facultat del consumidor de deixar sense efecte el contracte formalitzat, fet que ha de comunicar a l’altra part contractant en un termini de catorze dies naturals sense necessitat d’indicar-ne els motius i sense cap penalització.

La persona consumidora  que exerceixi el dret de desistiment ha de pensar que ha de pagar al prestador el capital i l’interès acumulat sobre el capital esmentat entre la data de disposició del crèdit i la data de reemborsament del capital, sense cap retard indegut i com a molt tard al cap de trenta dies naturals d’haver enviat la notificació de desistiment al prestador. Els interessos deguts es calculen sobre la base del tipus deutor acordat.

Relacions amb el prestador del crèdit

L’article 29.3 de la mateixa llei estableix que la persona consumidora, a més de poder exercitar els drets que li corresponguin davant del proveïdor dels béns o serveis adquirits mitjançant un contracte de crèdit vinculat, pot exercitar aquests mateixos drets davant del prestador, sempre que concorrin tots els requisits següents:

a) Que els béns o serveis objecte del contracte no hagin estat lliurats en tot o en part, o no siguin conformes al que s’ha pactat en el contracte.

b) Que el consumidor hagi reclamat judicialment o extrajudicialment, per qualsevol mitjà acreditat en dret, contra el proveïdor i no hagi obtingut la satisfacció a la qual té dret.

Denegació de crèdits al consum

Per concedir un crèdit, l’article 14.1 de la mateixa llei de la estableix que el prestador, abans que es formalitzi el contracte de crèdit, ha d’avaluar la solvència del consumidor, sobre la base d’una informació suficient obtinguda pels mitjans adequats amb aquesta finalitat, entre ells, la informació facilitada pel consumidor, a sol·licitud del prestador o intermediari en la concessió de crèdit.

Amb la mateixa finalitat, pot consultar els fitxers de solvència patrimonial i crèdit, als quals es refereix l’article 29 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, en els termes i amb els requisits i garanties que preveuen la dita Llei orgànica i la seva normativa de desplegament. En el cas de les entitats de crèdit, per a l’avaluació de la solvència del consumidor s’han de tenir en compte, a més, les normes específiques sobre gestió de riscos i control intern que els són aplicables segons la seva legislació específica.

L’article  15.1 de la mateixa llei estableix que si la denegació d’una sol·licitud de crèdit es basa en la consulta d’un fitxer, el prestador ha d’informar el consumidor immediatament i gratuïtament dels resultats de la consulta i dels detalls de la base de dades consultada.

Els crèdits ràpids

Aquests crèdits, comparats amb els que atorguen les entitats financeres, són molt més ràpids, perquè no es prenen tantes precaucions a l’hora d’avaluar la solvència de la persona consumidora que els sol·licita. Hi ha ocasions que es concedeixen en 24 o 48 hores.

On està doncs la diferència? Doncs en que el tipus d’interès dels crèdits ràpids és molt més gran (en alguns moments pot estar al voltant del 25% TAE) i l’import concedit és més baix, perquè no solen superar els 6.000 € aproximadament i en moltes ocasions són de fins a 200 €.

Per sol·licitar-los sol ser suficient presentar una fotocòpia del DNI, les dues últimes nòmines, 1

rebut domiciliat en un banc i el número del compte corrent en què es domiciliarà el préstec.

No cal dir que aquestes facilitats indueixen a la persona consumidora a disposar de diners de forma poc reflexiva i per tant, incentiven el consum i l’endeutament.

Però en ocasions no s’utilitzen per augmentar el consum sinó per fer front a deutes més immediats, quan no es pot accedir a altres préstecs o hipoteques.

En aquest tipus de crèdit és important demanar informació abans i reflexionar molt bé si és l’opció que ens convé i sobre tot, ser molt crítics amb la publicitat que es pot veure als mitjans de comunicació.

Si els crèdits ràpids no els atorguen les entitats de crèdit, sinó entitats d’intemediació, la normativa que haurem d’aplicar és la  Llei 2 / 2009, de 31 de març, per la qual es regula la contractació amb els consumidors de préstecs o crèdits hipotecaris i de serveis d’intermediació per a la celebració de contractes de préstec o crèdit que en el seu article 22.55 estableix que les empreses, en l’activitat d’intermediació, estan obligades, en tot cas, a prestar al consumidor la informació que sigui exigible per la normativa específica sobre el contracte o contractes de préstec o crèdit que ofereixin al consumidor.

La informació a distància, per telèfon o a internet

L’article 5 de la Llei 22/2007, de 11 de juliol, sobre comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors,  estableix que les parts del contracte a distància són el proveïdor i el consumidor. Es considera proveïdor tota persona física o jurídica, privada o pública, que, en el marc de les seves activitats comercials o professionals, presta un servei financer a distància.

Als efectes d’aquesta Llei, es consideren proveïdors els qui intervinguin per compte propi com a intermediaris en qualsevol fase de la comercialització. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren consumidors les persones físiques que, en els contractes a distància, actuen amb un propòsit aliè a la seva activitat empresarial o professional.

D’acord amb l’article 6 de la mateixa llei, en la comercialització a distància dels serveis financers, ha de quedar constància de les ofertes i la formalització dels contractes en un suport durador.

Per «suport durador» s’entén tot instrument que permeti al consumidor emmagatzemar la informació dirigida personalment a ell, de manera que pugui recuperar-la fàcilment durant un període de temps adequat per a les finalitats per a les quals està destinada la informació i que permeti la reproducció sense canvis de la informació emmagatzemada.

Per altra banda, l’article 17 estableix que correspon al proveïdor la càrrega de la prova del compliment de les obligacions que li incumbeixin a l’empara d’aquesta Llei en matèria d’informació al consumidor, així com del consentiment del consumidor per formalitzar el contracte i, quan escaigui, per executar-lo.

Les targetes de crèdit

Les targetes de crèdit es solen utilitzar per realitzar les compres diàries i b é és paguen les compres al moment, si tenim el sistema de targeta a dèbit, o bé es paga a crèdit, però de forma periòdica i per la totalitat del que s’ha gastat.

Aquesta manera de funcionar, fa que si en un moment determinat ens ofereixen la possibilitat de tornar els diners gastats en més temps, no se’ns fa tant evident que en realitat també estem davant d’un préstec.

Aquestes targetes s’anomenen de pagament ajornat o targetes revolving, i tenen un límit de crèdit, que sol ser de fins a 6.000 €, segons la solvència de la persona consumidora, que permeten l’ajornament del pagament mitjançant una quota fixa, com si es tractés de l’amortització d’un préstec.

La persona consumidora, normalment, pot escollir la quota que vol pagar cada mes, amb independència de la quantitat de diners realment utilitzat i això facilitat  compres extraordinàries com poden ser els viatges.

Aquest tipus de pagament, donada la seva proximitat i l’elevat tipus d’interés pot facilitar la incentivació del consum i per tant, l’endeutament, donat que el TAE, pot ser, aproximadament entre el 11% i el 25%.

La persona consumidora veu com va pagant el que deu, però com que no té en compte que ha d’afegir els interessos al deute, no entén que no acabi de pagar mai, si el que fa és pagar només la quota fixa mínima, perquè el deute creix de forma exponencial.

Aquest tipus de problema també ens el trobem en el cas de les targetes comercials que ofereixen alguns establiments.

La normativa reguladora de les targetes de crèdit és la Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament, que en el seu article 18 estableix que el proveïdor de serveis de pagament ha de facilitar a l’usuari de serveis de pagament, d’una manera fàcilment accessible per a ell, tota la informació i condicions relatives a la prestació dels serveis de pagament que es fixin en desplegament d’aquesta Llei.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

 Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Aspectes importants a tenir en compte en relació als viatges combinats

En un altre article anterior d’aquest blog, ja varem analitzar quins eren els avantatges i inconvenients de organitzar nosaltres mateixos les nostres vacances o bé adreçar-nos a una agència de viatges per tal de contractar un viatge combinat.

Ara analitzarem una mica més amb detall la normativa reguladora dels viatges combinats.

La publicitat dels viatges combinats

publicitat turismeLes persones consumidores tenen dret a rebre de l’agència de viatges detallista o, si s’escau, de l’organitzador un programa o fullet informatiu que contingui per escrit l’oferta corresponent sobre el viatge combinat i que ha d’incloure una clara, comprensible i precisa informació sobre els aspectes següents:

a) Destins i mitjans de transport, amb menció de les seves característiques i classe.

b) Durada, itinerari i calendari de viatge.

c) Relació d’establiments d’allotjament, amb indicació del tipus, situació, categoria o nivell de comoditat i les seves principals característiques, així com la seva homologació i classificació turística en els països en què existeixi classificació oficial.

d) El nombre d’àpats que s’hagin de servir i, si s’escau, si les begudes o algun tipus de begudes no estan incloses en el règim alimentari previst.

e) La informació d’índole general sobre les condicions aplicables als nacionals dels estats membres dela Unió Europeaen matèria de passaports i de visats, i les formalitats sanitàries necessàries per al viatge i l’estada.

f) Preu final complet del viatge combinat, inclosos els impostos, i preu estimat de les excursions facultatives. En el cas de despeses addicionals corresponents als serveis inclosos en el viatge combinat que hagi d’assumir el consumidor i que no s’abonin a l’organitzador o detallista, informació sobre la seva existència i, si es coneix, el seu import.

g) L’import o el percentatge del preu que s’hagi de pagar en concepte d’avançament sobre el preu total i el calendari per al pagament de la part de preu no coberta per l’avançament desemborsat, així com les condicions de finançament que, si s’escau, s’ofereixin.

h) Si per a la realització del viatge combinat es necessita un nombre mínim d’inscripcions i, en aquest cas, la data límit d’informació al consumidor i usuari en cas d’anul·lació.

i) Clàusules aplicables a possibles responsabilitats, cancel·lacions i altres condicions del viatge.

j) Nom i domicili de l’organitzador del viatge combinat així com, si s’escau, de la seva representació legal a Espanya.

k) Tota informació addicional i adequada sobre les característiques del viatge ofert.

El contracte d’un viatge combinat

El contracte de viatge combinat s’ha de formular per escrit i ha de contenir entre  les seves clàusules, en funció de les característiques de l’oferta de què es tracti, una referència, almenys, als elements següents:

a) El destí o els destins del viatge.

b) En cas de fraccionament de l’estada, els diferents períodes i les seves dates.

c) Els mitjans, característiques i categories dels transports que s’hagin d’utilitzar.

d) Les dates, hores i llocs de sortida i de tornada.

e) En cas que el viatge combinat inclogui allotjament, la seva situació, la seva categoria turística i les seves principals característiques, així com l’homologació i classificació turística, en els països en què hi hagi classificació oficial, i el nombre d’àpats que se serveixin.

f) Nombre mínim de persones exigit, si s’escau, per a la realització del viatge combinat i, en aquest cas, data límit d’informació al consumidor i usuari en cas de cancel·lació, que s’ha d’efectuar amb una antelació mínima de deu dies a la data prevista d’iniciació del viatge.

g) L’itinerari.

h) Les visites, excursions o altres serveis inclosos en el preu total convingut del viatge combinat.

i) El nom i l’adreça de l’organitzador, del detallista i, si és procedent, de l’assegurador.

j) El preu del viatge combinat, desglossant les despeses de gestió, així com una indicació de tota possible revisió, ajustat al que preveu l’article 157, i dels possibles drets i impostos corresponents als serveis contractats, quan no estiguin inclosos en el preu del viatge combinat.

k) Les despeses d’anul·lació, si n’hi ha i es poden calcular raonablement per endavant, degudament desglossades. Si no se’n pot calcular l’import raonablement per endavant, el fet que es poden repercutir aquestes despeses, sempre que s’hagin produït efectivament.

l) Modalitats de pagament del preu i, si s’escau, calendari i condicions de finançament.

m) Tota sol·licitud especial que el consumidor i usuari hagi transmès a l’organitzador o al detallista i que aquest hagi acceptat.

n) L’obligació del consumidor i usuari de comunicar tot incompliment en l’execució del contracte, per escrit o de qualsevol altra forma en què en quedi constància, a l’organitzador o al detallista i, si s’escau, al prestador del servei de què es tracti.

ñ) El termini de prescripció de les accions en què el consumidor i usuari pot formular les seves reclamacions per la no execució o execució deficient del contracte.

o) El termini en què el consumidor i usuari pot exigir la confirmació de les seves reserves.

El consumidor i usuari ha de ser informat, amb anticipació a la formalització del contracte, del contingut de les clàusules contractuals i n’ha de rebre una còpia, una vegada formalitzat.

La descripció del viatge combinat comunicada pel detallista o, si s’escau, per l’organitzador al consumidor i usuari, així com el preu i totes les altres condicions aplicables al contracte han de ser veraços i comprovables.

Les modificacions de l’oferta d’un viatge combinat

dret turísticLa informació continguda en el programa oferta és vinculant per a l’organitzador i el detallista del viatge combinat, llevat que es doni alguna de les circumstàncies següents:

a) Que els canvis a l’esmentada informació s’hagin comunicat clarament per escrit al consumidor i usuari abans de la formalització del contracte i aquesta possibilitat hagi estat objecte de menció expressa en el programa oferta.

b) Que es produeixin posteriorment modificacions, amb l’acord previ per escrit entre les parts contractants.

Hi ha alguns supòsits que permeten modificar els preus si en els contractes en els contractes  s’hi preveu la possibilitat de ser revisats a l’alta o a la baixa i es defineixen prèviament les modalitats de càlcul.

Els motius del canvi del preu podran tenir en consideració les variacions següents:

a) Cost dels transport, inclòs el cost de carburants.

b) Taxes i impostos relatius a determinats serveis, com impostos d’aterratge, de desembarcament en ports i aeroports.

c) Tipus de canvi aplicats al viatge organitzat que es tracti.

Els preus es podran revisar només fins a 20 dies abans de la data prevista per al viatge. Transcorregut el termini indicat no es podrà revisar el preu determinat en el contracte.Avió

Quan l’organitzador es vegi obligat a modificar de manera significativa els elements essencials del contracte de viatge combinat, i en especial el seu preu, per raons diferents a  les que hem assenyalat, haurà de notificar-ho al més ràpidament possible al viatger, per tal de permetre que prengui les decisions següents:

a) Rescindir el contracte sense penalització.

b) Acceptar un suplement del contracte en el qual es precisin les modificacions introduïdes i llur repercussió en el preu.

El consumidor haurà d’informar de la seva decisió a l’organitzador del viatge o al venedor final, en funció de l’agència de viatges que li hagi notificat la modificació.

En cas que el consumidor rescindeixi el contracte de conformitat amb l’apartat anterior, o que per qualsevol altre motiu no imputable al consumidor, l’agència organitzadora del viatge cancel·li el viatge combinat abans de la data de sortida acordada, el consumidor tindrà dret a una de les següents alternatives:

a) A un altre viatge combinat de qualitat equivalent o superior en cas que l’agència organitzadora del viatge o la venedora final del viatge combinat puguin oferir aquesta possibilitat. Si el viatge ofert en substitució de l’anterior és d’inferior qualitat haurà de reemborsar al consumidor la diferència de preu.

b) Al reemborsament en el termini màxim d’un mes de totes les quantitats pagades d’acord amb el contracte.

En els supòsits de l’apartat anterior, el consumidor, si escau, tindrà dret a una indemnització que li pagarà l’agència organitzadora a excepció que:

a) La cancel·lació sigui perquè el nombre de persones inscrites al viatge combinat sigui inferior al nombre mínim exigit i s’informi per escrit al consumidor de la cancel·lació dins els terminis indicats en la descripció del viatge combinat.

b) La cancel·lació, a excepció del cas d’excés de reserves, sigui per motius de força major, és a dir, circumstàncies alienes a qui les invoca, anormals i imprevisibles, les conseqüències de les quals no haurien pogut evitar-se malgrat tota la diligència emprada.

En el cas que després de la sortida no se subministri una part important dels serveis previstos al contracte o l’agent de viatges organitzador del viatge observés que no pot subministrar una part important d’aquests, l’organitzadora del viatge adoptarà les solucions adients per a la continuació del viatge, sense suplement de preu al consumidor, i, si s’escau, reemborsarà a aquest l’import de la diferència entre les prestacions previstes i les subministrades.

En el cas que les solucions susdites siguin inviables o el consumidor no les accepti per raons vàlides, l’organitzadora subministrarà al consumidor, en cas necessari i sense suplement de preu, un mitjà de transport equivalent per tal que pugui tornar al lloc de sortida o altre lloc de tornada que ambdós hagin convingut i, quan sigui procedent, indemnitzarà el consumidor.

La resolució del contracte o cancel·lació

HOTEL HABITACIÓ CONSUMIDORSL’article 159 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries estableix que l’organitzador cancel·li el viatge combinat abans de la data de sortida acordada, per qualsevol motiu que no sigui imputable al consumidor i usuari, aquest té dret, des del moment en què es produeixi la resolució del contracte, al reemborsament de totes les quantitats pagades, d’acord amb el contracte mateix, o bé a la realització d’un altre viatge combinat de qualitat equivalent o superior sempre que l’organitzador o detallista l’hi pugui proposar.

En el cas que el viatge ofert sigui de qualitat inferior, l’organitzador o el detallista han de reemborsar al consumidor i usuari, quan sigui procedent en funció de les quantitats ja desemborsades, la diferència de preu, d’acord amb el contracte.

En tot cas, el consumidor i usuari pot exigir el reintegrament de les quantitats desemborsades a l’empresari a qui les va abonar, que les hi ha de reintegrar en el termini màxim de 30 dies. El còmput del termini, en aquest cas, s’inicia des de la notificació del consumidor i usuari de la seva opció per la resolució o des que es produeixin les circumstàncies determinants de la cancel·lació.

L’organitzador i el detallista són responsables del pagament al consumidor i usuari de la indemnització que, si s’escau, correspongui per incompliment del contracte, que en cap cas pot ser inferior al 5 per cent del preu total del viatge contractat, si l’incompliment es produeix entre els dos mesos i quinze dies immediatament anteriors a la data prevista de realització del viatge; el 10 per cent si es produeix entre els quinze i els tres dies anteriors, i el 25 per cent en el cas que l’incompliment esmentat es produeixi en les 48 hores anteriors.

No hi ha obligació d’indemnitzar en els casos següents:

a) Quan la cancel·lació es faci perquè el nombre de persones inscrites per al viatge combinat és inferior a l’exigit i es comuniqui així per escrit al consumidor i usuari abans de la data límit fixada amb aquesta finalitat en el contracte, que com a mínim ha de ser de 10 dies d’antelació mínima a la data prevista d’iniciació del viatge.

b) Quan la cancel·lació del viatge, excepte en els casos d’excés de reserves, sigui deguda a motius de força major, entenent per tals les circumstàncies alienes a qui les invoca, anormals i imprevisibles, les conseqüències de les quals no s’haurien pogut evitar, malgrat haver actuat amb la diligència deguda.

La cessió del viatge combinat

El consumidor contractant principal d’un viatge combinat o el beneficiari poden cedir gratuïtament la seva reserva en el viatge combinat a una persona que reuneixi totes les condicions requerides.

El cessionari haurà de reunir doncs els mateixos requisits que havia de tenir el cessionista, exigits amb caràcter general per al viatge combinat, i ambdós respondran solidàriament davant l’agent de viatges del pagament del preu del viatge i de les despeses addicionals de la cessió.

Quan pel tipus de tarifa o característiques pròpies del mitjà de transport a utilitzar, o quan les característiques dels serveis a realitzar per prestataris tercers, facin del tot impossible la cessió, i així s’hagi reflectit a l’opuscle, programa i contracte del viatge combinat, l’organitzador i el venedor final d’aquest podran oposar-se a la cessió esmentada.

La cessió s’ha de comunicar per escrit al detallista o, si s’escau, a l’organitzador amb una antelació mínima de 15 dies a la data d’inici del viatge, llevat que les parts pactin un termini més curt en el contracte.

El pagament amb targeta de crèdit i finançament aliè

En tots els casos, si el pagament s’ha fet amb targeta de crèdit s’ha d’estar al que preveu la  Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament .targetes i consumidors

Si la persona consumidora utilitza finançament per tal de pagar el cost del viatge, tenim un contracte de crèdit vinculat al paquet turístic i hem de tenir present el que estableix l’article 29 de la  Llei   16/2011, de 24 de juny, de contractes de crèdit al consum.

Per contracte de crèdit vinculat s’entén aquell en el qual el crèdit contractat serveix exclusivament per finançar un contracte relatiu al subministrament de béns específics o a la prestació de serveis específics i els dos contractes constitueixen una unitat comercial des d’un punt de vista objectiu.

En aquest cas, si la persona consumidora  ha exercit el seu dret de desistiment respecte a un contracte de serveis turístics finançats totalment o parcialment mitjançant un contracte de crèdit vinculat, deixa d’estar obligat per aquest últim contracte sense cap penalització.

En el mateix sentit es manifesta l’article 77 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries.

El consumidor, d’acord  amb l’article 29 de la Llei   16/2011, de 24 de juny, de contractes de crèdit al consum, a més de poder exercitar els drets que li corresponguin davant del proveïdor dels béns o serveis adquirits mitjançant un contracte de crèdit vinculat, pot exercitar aquests mateixos drets davant del prestador, sempre que concorrin tots els requisits següents:

a) Que els béns o serveis objecte del contracte no hagin estat lliurats en tot o en part, o no siguin conformes al que s’ha pactat en el contracte.

b) Que el consumidor hagi reclamat judicialment o extrajudicialment, per qualsevol mitjà acreditat en dret, contra el proveïdor i no hagi obtingut la satisfacció a la qual té dret.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Les reclamacions i les demandes judicials en la prestació dels serveis turístics

Ja varem comentar en els articles d’aquest blog “Què és millor, contractar un viatge amb una agència o fer-ho directament nosaltres?” i  “Aspectes importants a tenir en compte en relació als viatges combinats” les diferències que hi havia a l’hora de contractar paquets de serveis turístics si ho fèiem a través d’una agència de viatges o bé ho fèiem nosaltres directament.

Ara parlarem una mica de com es pot reclamar si sorgeixen problemes en aquesta contractació.

El primer que hem de tenir clar són les diferències que hi havia entre realitzar una reclamació, una denúncia o una demanda.

Dit això, recordem que  el viatge o bé el pot organitzar una agència de viatges o bé ho pot fer la mateixa persona consumidora, però quines diferències hi hauran en cas que sorgeixin problemes i es vulguin presentar reclamacions davant de les administracions de consum o davant dels òrgans judicials?

La primera diferència és el subjecte amb qui es formalitza el contracte turístic i les diferències que això implica pel que fa a les responsabilitats davant de les possibles reclamacions de les persones consumidores.

Imaginem que la persona consumidora formalitza un contracte de viatge combinat, amb una agència de viatges de la seva localitat . En aquests casos, sigui quina sigui la destinació del viatge, la responsabilitat de l’organització és de l’Agència de Viatges i tal i com estableix l’article 22 del Decret 168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatges, la persona consumidora podrà reclamar a l’agència de viatges.

drets passatgersAixí es recull també, per l’àmbit comunitari,  en els articles 15.3 i 16 del Reglament (CE) n º 44/2001 del Consell, de 22 de desembre de 2000, relatiu a la competència judicial, el reconeixement i l’execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil, si una persona consumidora té problemes i vol reclamar utilitzant la via judicial, la persona consumidora pot optar per presentar una demanda davant dels tribunals que més bé li vagin a la persona consumidora, bé davant dels tribunals del seu domicili, bé davant dels tribunals del domicili de l’agència de viatges o bé el domicili de qualsevol de les seves sucursals.

Si una persona consumidora contracta directament un bitllet d’avió o una habitació d’un hotel i després té problemes, podrà presentar la demanda en el tribunal en el seu Estat, sempre i quan l’empresa aèria o l’empresa hotelera exerceixi els seus serveis en l’Estat membre del domicili de la persona consumidora o bé aquesta línea aèria o la cadena hotelera dirigeixi les seves activitats turístiques a aquest Estat membre – article 15.1.c del Reglament 44/2001 -, per exemple mitjançant una pàgina web en l’ idioma d’aquest estat membre, o mitjançant anuncis en la premsa escrita.

Però si no és així, d’acord amb l’article 5.1.b del Reglament 44/2001, la persona consumidora haurà de presentar la demanda davant del tribunal del lloc on s’hagués de complir la prestació del servei, en aquest cas, per exemple, davant del tribunal corresponent al lloc on s’hauria contractat l’habitació de l’hotel.

Llei aplicable  en la comercialització de viatges combinats i en les reserves directes fetes per les persones consumidores

En el cas dels viatges combinats, la normativa que els regula és el Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, i el Decret 168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatges, però si la persona consumidora contracta directament el servei de transport i l’allotjament, la normativa a aplicar s’haurà de determinar d’acord amb el Reglament (CE) n º 593/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juny de 2008, sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals (Roma I).

En aquests casos, tenim que aquest Reglament ens diu que, a excepció dels viatges combinats – art 6.4.b – i dels d’ús d’immobles en règim de temps compartit – art 6.4.c -, caldrà aplicar les lleis relatives als contractes dels països de l’Estat membre on s’hagin de prestar els serveis turístic, per exemple, l’allotjament, o bé el de transport.

Reclamacions i denúncies davant de les administracions públiques

Pel que fa a la regulació dels viatges combinats, l’article 165 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, estableix que no li és aplicable el règim d’infraccions i sancions que preveu el llibre primer, títol IV, capítol II, d’aquesta norma i li és aplicable la legislació específica sobre la matèria dictada per les administracions públiques competents en matèria de turisme.

A Catalunya, la normativa turística és la Llei   13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, que regula les   infraccions i sancions en el seu Títol VI.

 Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Què és millor, contractar un viatge amb una agència o fer-ho directament nosaltres?

Què és un viatge combinat?

D’acord amb l’article 151 del  Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, un «Viatge combinat» és la combinació prèvia, almenys, de dos dels elements que assenyala el paràgraf següent, venuda o oferta en venda d’acord amb un preu global, quan la prestació sobrepassi les 24 hores o inclogui una nit d’estada.

Els elements a què es refereix el paràgraf anterior són els següents:

  • transport,
  • allotjament,
  • altres serveis turístics no accessoris del transport o de l’allotjament i que constitueixin una part significativa del viatge combinat.

publicitat turismeLes Agències de viatges són els establiments que tenen reservades en exclusiva la facultat de comercialitzar i d’organitzar viatges combinats i a més poden actuar com assessors i mediadors i organitzadors en matèria turística, pel que poden també gestionar-nos qualsevol altra tipus de reserva.

Així doncs, si una persona consumidora vol realitzar un viatge combinat caldrà que s’adreci  a una agència de viatges. En aquest cas, la normativa que s’aplica serà el Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, d’àmbit estatal, i el Decret 168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatges d’àmbit autonòmic.

Què no és un viatge combinat?

L’altra opció que té  la persona consumidora és la d’organitzar  pel seu compte el seu viatge i en aquest cas, entrarà en joc la normativa específica de cada sector amb el que es contracti.

Per exemple, si reservem un hotel i un passatge d’avió, caldrà aplicar el Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, d’àmbit autonòmic, si es viatja a Catalunya, o bé la normativa corresponent de la comunitat autònoma o del corresponent país on es faci l’estada i per exemple, la  Llei 48/1960 de   21 de juliol, sobre navegació aèria, que en el seu article  92 regula el contracte de transport de   viatgers.

Quines diferències hi ha entre contractar un viatge combinat i contractar els diferents serveis per separat?

HOTEL HABITACIÓ CONSUMIDORSDoncs que si contractem el viatge a una agència, aquesta ens ha de prestar auxili durant el viatge i a més, existeix un règim de cancel·lacions dels viatges establert per la normativa estatal que, a l’hora, també ens permet tramitar les reclamacions i les demandes en el nostre àmbit jurisdiccional, mentre que si contractem de forma individual, haurem d’atenir-nos a les respectives normes dels serveis contractats, que dependran del país amb el que hàgim contractat i el mitjà utilitzat per fer-ho i en cas de voler presentar una reclamació o una demanda, ens podem trobar en que haurem d’acudir a una jurisdicció que no serà la nostra, el que pot suposar una dificultat molt gran per poder defensar els nostres drets.

L’article 22 del Decret 168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatges  ens diu que l’agent de viatges organitzador i el venedor final del viatge combinat respondran, en proporció a les obligacions que els corresponguin pel seu àmbit de gestió del viatge combinat, de la bona execució de les obligacions derivades del contracte amb el consumidor, amb independència que les susdites obligacions hagin de ser executades per ells o altres prestataris de serveis, sens perjudici del dret de l’organitzador d’emprendre accions contra aquests.

L’agent de viatges organitzador i el venedor final del viatge combinat, respondran, en proporció a les obligacions que el corresponguin pel seu àmbit de gestió del viatge combinat, dels danys soferts pel consumidor, a menys que la dita no execució o mala execució no siguin imputables als agents de viatges susdits ni altres prestataris de serveis, perquè:

a) Les faltes observades en l’execució del contracte siguin imputables al consumidor.

b) Les susdites faltes siguin imputables a un tercer aliè al subministrament de les prestacions previstes en el contracte i tinguin un caràcter imprevisible o insuperable.

c) Les faltes susdites es produeixin per un cas de força major (és a dir, circumstàncies alienes a qui les invoca, anormals i imprevisibles, les conseqüències de les quals no haurien pogut evitar-se malgrat tota la diligència emprada), o a un esdeveniment que l’agent de viatges organitzadora o venedora final del viatge o els prestataris tercers de serveis, posant-hi tota diligència necessària, no haguessin pogut preveure ni evitar.

En els supòsits b) i c) de l’apartat anterior l’agent organitzador i venedora del viatge combinat estaran obligades a actuar diligentment per prestar assistència al consumidor que es trobi en dificultats.

Pel que fa als danys corporals el rescabalament restarà limitat d’acord amb els convenis internacionals reguladors de les prestacions de serveis.

Les parts podran convenir la limitació del rescabalament per danys no corporals dins uns límits raonables.

En cas de reclamació, el representant local de l’organitzador del viatge o del venedor final hauran d’actuar amb diligència per trobar solucions adients.

L’article 15 del Decret 168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatges, estableix a més que s’ha d’informar de:

  • Nom, adreça i número de telèfon de la representació local de l’agent organitzador del viatge al país o països pels quals transcorri el viatge, i, mancant aquesta, els noms, direccions i telèfons d’organismes que puguin ajudar els viatgers en cas de dificultats. En cas de no existir aquests, el viatger haurà de disposar d’un núm. de telèfon d’urgència o de qualsevol informació que li permeti posar-se en contacte amb l’organitzador o el detallista.
  • Per als viatges i les estades de menors a l’estranger, la informació que permeti d’establir contacte directe amb el responsable in situ de l’estança.
  • Informació sobre la subscripció facultativa d’un contracte d’assegurança que cobreixi les despeses de cancel·lació ocasionades pel consumidor o d’un contracte d’assistència que cobreixi les despeses de repatriació en cas d’accident o malaltia.

Cobrament anticipat i retorn de quantitats per desistiment de la persona consumidora

Les Agències de viatges ofereixen moltes garanties a les persones consumidores. En primer lloc hem de dir que tenen l’obligació d’estar inscrites al Registre de Turisme de Catalunya, i han de constituir una fiança, ja sigui individual o col·lectiva, mitjançant ingrés a la Caixa General de Dipòsits,   aval bancari, pòlissa de caució o títols d’emissió pública a disposició de la Direcció    General de Turisme, per tal que en cas d’insolvència o   fallida, quedin coberts el reembors dels fons dipositats i la repatriació de   les persones consumidores.

Aquesta fiança serà la que quedarà afectada per la resolució ferma en via judicial declaratòria de responsabilitats econòmiques dels agents de viatges, i per laude ferm dictat, dins un procediment arbitral constituït de conformitat amb la normativa reguladora del sistema arbitral de consum.

Les Agències de Viatges poden rebre de les persones consumidores, quantitats en concepte d’avançament sobre el preu total, però aquesta informació s’ha d’oferir abans de formalitzar el contracte i també cal informar del calendari per al pagament de la part de preu no coberta per l’avançament desemborsat, així com les condicions de finançament que, si s’escau s’ofereixin.

Llevat del supòsit que les condicions dels proveïdors imposin el pagament total anticipat a l’agent de viatges, els agents de viatges podran exigir un dipòsit no superior al 40% del cost total previst.

En tot moment el consumidor pot desistir dels serveis sol·licitats o contractats, i té dret al retorn de les quantitats que hagi abonat tant si es tracta de preu total, com del dipòsit, però haurà d’indemnitzar l’agent de viatges en les següents quanties:

a) En el cas de serveis solts, abonarà les despeses de gestió i anul·lació degudament justificades.

b) En el cas de viatge combinat i excursions d’un dia, abonarà les despeses de gestió, les d’anul·lació degudament justificades, si s’escauen, i una penalització consistent en:

  • El 5%      de l’import total del viatge, si el desistiment es produeix amb més de 10      i menys de 15 dies d’antelació a la data de començament del viatge;
  • El 15%      entre els dies 3 i 10, d’antelació a la data de començament del viatge;
  • El 25%      dins les 48 hores anteriors a la sortida.

c) En el cas que algun dels serveis solts o el paquet turístic estigui subjecte a condicions econòmiques especials de contractació, com nòlit d’avions, vaixells, tarifes especials o d’altres, les despeses d’anul·lació per desistiment s’establiran d’acord amb les condicions acordades entre les parts.

Participació de l’autor en un programa de ràdio parlant sobre “Els drets de les persones consumidores i els viatges combinats”

http://www.ivoox.com/els-drets-les-persones-consumidores-i-els_md_1334806_1.mp3″ Ir a descargar

 

Però i si ha estat la persona consumidora que ha fet directament la contractació del servei d’allotjament a un hotel i el mitjà de transport?

En aquests casos caldrà estar a la normativa específica que reguli el contracte d’allotjament i de transport.

En el cas de realitzar reserves en establiments situats a Catalunya, ja hem dit que s’ha d’aplicar el   Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, però caldrà buscar la oportuna regulació de cada comunitat autònoma o si viatgem a l’estranger, la de cada país.

Les reserves d’allotjament a Catalunya

D’acord amb la normativa catalana quan fem una reserva a un establiment d’allotjament turístic, aquest ens ha de confirmar la reserva en 24 hores i si no ho fa  s’entén que la reserva no ha estat acceptada. De totes maneres, l’establiment ha d’informar, al més aviat possible, de forma fefaent, a la persona o persones usuàries que havien sol·licitat la reserva de la no-acceptació de la reserva i de les causes de la seva no-acceptació.hotels

Quan les persones usuàries hagin obtingut confirmació de reserva d’unitats d’allotjament concretes, amb l’especificació del número o ubicació, les persones titulars dels establiments han de posar-les a la seva disposició en la data convinguda.

Si la reserva fos per a unitats d’allotjament indeterminades, s’han de posar a disposició de les persones usuàries les que reuneixen les característiques pactades.

L’article 28 del Decret estableix que quan l’establiment hagi confirmat la reserva sense l’exigència de cap paga i senyal, està obligat a mantenir-la fins a l’hora concertada amb la persona usuària, i en cas de no haver-ho fet, fins a les 20 hores del dia assenyalat.

Si la persona usuària ha abonat la paga i senyal, l’establiment resta obligat a mantenir la reserva efectuada sense cap límit horari pel nombre de dies que aquesta cobreixi, llevat de pacte en contrari.

Paga i senyal

L’article 25 del Decret 159/2012 estableix que les persones titulars dels establiments d’allotjament poden exigir a les persones usuàries que efectuïn una reserva un avançament del preu que s’entén a compte de l’import resultant dels serveis prestats.

Quan la reserva s’hagi realitzat mitjançant eines de pagament electrònic i l’establiment opti per carregar-hi un avançament del preu en concepte de paga i senyal, aquest càrrec s’ha d’efectuar dins les 48 hores següents a la formalització de la reserva. Transcorregut aquest termini sense efectuar-se el càrrec s’entén confirmada la reserva sense avançament de part del preu.

És pot cancel·lar la reserva?

L’article 26 del Decret 159/2012 estableix que l’establiment d’allotjament turístic està obligat a informar la persona usuària, abans de la formalització del contracte, sobre les clàusules de cancel·lació. Això vol dir que l’establiment pot establir les clàusules que cregui oportunes en relació a la cancel·lació, però n’ha d’informar a la persona consumidora abans de contractar.

Si no informés a la persona consumidora amb antelació s’hauria d’aplicar directament el que estableix aquest Decret i en aquests casos, la cancel·lació efectuada per la persona usuària dintre dels deu dies anteriors a la data d’arribada dóna lloc a les següents penalitzacions, llevat pacte en contrari:

a) Reserva per dos o menys dies, el 50% del preu total d’estada.

b) Reserva per més de dos dies i fins a set dies, el 35% del preu total d’estada.

c) Reserva per més de set dies, el 25% del preu total d’estada.

Les anteriors penalitzacions no són aplicables quan la cancel·lació es produeix per causa de força major, degudament acreditada.

La persona usuària té dret a cancel·lar la reserva confirmada, sense cap penalització, sempre que es faci abans dels deu dies anteriors a la data d’arribada, llevat pacte en contrari.

I si un cop a l’hotel marxem abans d’hora?

L’article 27 del Decret estableix que també en aquests casos, la persona titular de l’establiment d’allotjament turístic està obligada a informar la persona o persones usuàries, abans de la realització del contracte, sobre la normativa aplicable en cas de renúncia de l’estada.

Si no ho fa, s’aplica el següent: Quan la persona usuària d’un establiment d’allotjament abandoni la unitat reservada abans de la data fins a la qual la tenia reservada, la persona titular de l’establiment pot demanar fins a l’equivalent al 50% del preu total dels serveis que restin per utilitzar, llevat de pacte específic entre les parts.

En el cas d’haver contractat el bitllet de transport pel nostre compte

AvióEn el cas d’haver fet una reserva de bitllet d’avió, la Llei 48/1960 de   21 de juliol, sobre navegació aèria estableix en el seu article  95, que el passatger pot renunciar al seu   dret a efectuar el viatge i en aquest cas caldrà aplicar el Reial   Decret 2047/1981, de 20 d’agost, pel qual s’estableixen normes a seguir en   cas d’anul·lació de places i reemborsament de bitllets en el transport aeri,   que permet anul·lar el passatge, amb 24 hores d’antelació, pagant una compensació   a la companyia aèria  del 20% , però això en el cas de vols nacionals, per altres tipus de vols, podeu consultar l’entrada d’aquest blog “Els equipatges i els bitllets d’avió”.

Si voleu més informació pel cas dels transports terrestres podeu consultar l’entrada d’aquest blog “El transport de viatgers per carretera” i si voleu informació sobre el transport per mar podeu consultar l’entrada “El transport marítim de passatgers”.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Comprar productes de consum a l’estranger

Quan som persones consumidores en un altre país

reclamacions consum estrangerSegur que moltes persones , quan viatgen a l’estranger , compren alguns productes de consum per portar-los cap a casa. Potser són per regalar o per consum propi o potser els hem anat a buscar expressament perquè en aquell país tenen un millor preu o perquè són productes que només es poden trobar allà.

La qüestió és que existeixen una sèrie de consideracions, que com a persones consumidores hem de tenir clares abans de comprar aquests productes sempre que, per la seva naturalesa i quantitat, no es pugui presumir que siguin l’objecte d’una activitat comercial, perquè en aquest cas, ja no seriem persones consumidores sinó que seriem persones empresàries i la normativa que s’aplicaria seria diferent.

Encara que en aquesta ocasió, més que persona consumidora, la normativa tributària ens classifica com a viatgers i ens diu que són viatgers:

  • Qualsevol persona que entra temporalment del territori peninsular espanyol, Illes Balears o illes Canàries, sense tenir-hi la residència habitual.
  • Qualsevol persona que torni al territori peninsular espanyol, a les Illes Balears o a les illes Canàries, on té la residència habitual, després d’una estada temporal al territori d’un tercer país o a Ceuta i Melilla.

Els impostos i els viatgers.

A Espanya tenim un règim tributari que hem de conèixer abans de comprar aquests productes fora de les nostres fronteres per tal de no tenir problemes posteriorment.

La normativa reguladora la trobem a la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit –LIVA-, la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d’impostos especials –LIE- i al  Reglamento (CE) nº 1186/2009 del Consejo, de 16 de noviembre de 2009, relativo al establecimiento de un régimen comunitario de franquicias aduaneras. (DOUE, 10-diciembre-2009).

Què són els aranzels?

duanes consumidorsL’Aranzel és un impost que grava els productes estrangers,no comunitaris, que són importats cap a la UE i per tant suposa un increment del preu del producte importat, de tal forma que si l’aranzel és elevat, aquest constitueix un element per desencentivar a la persona consumidora, per tal que opti per productes de producció comunitària.

Podem parlar d’aranzels comuns, quan aquest aranzel és el mateix per tots els estats membres de la Unió Europea.

L’article 28.1 del nou Tractat de Funcionament de la Unió Europea que diu “La Unió comprendrà una unió duanera, que comprendrà la totalitat dels intercanvis de mercaderies i que implicarà la prohibició, entre els estats membres , dels drets de duana d’importació i exportació i de qualssevol exaccions d’efecte equivalent, així com l’adopció d’un aranzel duaner comú en les seves relacions amb tercers països”.

Aquest aranzel comú està regulat al Reglamento (CEE) Nº 2913/92 del consejo, de 12 de octubre de 1992,por el que se aprueba el Código Aduanero Comunitario. (DOUE, 19-octubre-1992).

Importacions de béns en règim de viatgers

Hem de saber que no haurem de pagar drets d’importació, pels productes que comprem i que portem a casa en el nostre equipatge personal, tal i com s’estableix a l’article 35 de la LIVA, article 16 de la LIE i 41 del Reglament 1186/2009.

En aquests casos té la consideració d’equipatge personal el conjunt d’objectes transportats pel viatger durant el viatge, siguin de mà o facturats.

  • Són equipatges de mà els que el viatger transporta amb ell.
  • Són equipatges facturats els que, havent estat registrats davant de la companyia de transports que utilitzi el viatger, no li siguin accessibles durant el viatge.

Estaran exemptes de drets d’importació, IVA i impostos especials les mercaderies contingudes a l’equipatge personal del viatger, desproveïdes de caràcter comercial i el valor total de les quals no excedeixi dels límits següents:

Viatgers de transport terrestre: 300 € per persona
Viatgers de transport aeri o marítim: 430 € per persona
Viatgers menors de 15 anys, sigui quin sigui el mitjà de transport utilitzat: 150 €

En els valors anteriors no es tindrà en compte el valor dels medicaments que el viatger necessiti per al seu ús personal ni el de les mercaderies que hagin estat prèviament exportades temporalment.

També està exempt dels drets d’importació, IVA i impostos especials, el combustible del dipòsit del nostre vehicle i una quantitat continguda en un dipòsit portàtil que no excedeixi de 10 litres.

Hi ha uns productes específics que estan exempts dels drets d’importació, IVA i impostos especials els límits quantitatius següents:

Labors de tabac (cada un exclou l’altre):

Cigarrets: 200
Cigarretes: 100 (Són cigars amb un pes màxim de 3 g/unitat)
Cigars: 50
Tabac per fumar: 250 g.

Alcohol i begudes alcohòliques (cada un exclou l’altre):

Alcohol i begudes alcohòliques de grau alcohòlic superior al 22% vol., o d’alcohol etílic no desnaturalitzat d’un grau alcohòlic igual o superior al 80% vol.: 1 litre
Alcohol i begudes alcohòliques de grau alcohòlic inferior al 22% vol.: 2 litres
Vi : 4 litres
Cervesa: 16 litres

Els viatgers menors de 17 anys no es beneficiaran de cap franquícia referida a tasques de tabac, alcohol, begudes alcohòliques, vi i cervesa.

Els productes comprats a Andorra

A Catalunya sempre ha estat freqüent anar a comprar productes al nostre Estat veí, que no és membre de la UE i que té unes consideracions especials a la normativa fiscal espanyola.

Amb caràcter general, s’admetran amb franquícia les mercaderies contingudes a l’equipatge personal del viatger quan el seu valor no excedeixi dels límits assenyalats a continuació:

CARBURANT El contingut en el dipòsit normal del mitjà de transport utilitzat pel viatger i el contingut en un dipòsit portàtil, sempre que el contingut no excedeixi de 10 litres.

PRODUCTES ALIMENTARIS

Fins a 300 € (Menors de 15 anys, 150 €)

Límits quantitatius màxims, sempre que no superin les quantitats anteriors.

Llet en pols: 2,5 kg
Llet condensada: 3 kg
Llet fresca: 6 litres
Mantega: 1 kg
Formatge: 4 kg
Sucre i dolços: 5 kg
Carn: 5 kg

PRODUCTES DE TABAC

(les categories següents s’exclouen entre si)

Cigarrets: 300 peces
Cigars petits (cigars amb un pes màxim de 3 g/peça): 150 unitats
Cigars: 75 unitats
Picadura de tabac i tabac per a pipa: 400 grams

No es beneficiaran d’aquesta franquícia els viatgers menors de 17 anys

ALCOHOLS I BEGUDES ALCOHÒLIQUES

(les categories següents s’exclouen entre si, excepte en el cas de vins)

No es beneficiaran d’aquesta franquícia els viatgers menors de 17 anys

Begudes de grau alcohòlic superior a 22°: 1,5 litres
Begudes de grau alcohòlic inferior a 22°: 3 litres
(Els punts 1 i 2 s’exclouen entre si, només un dels dos)
Vins : 5 l
Cervesa: 16 litres

PERFUMS

Perfums: 75 grams
Aigua de tocador: 3/8 de litre

INFUSIONS

Cafè i extractes (les categories següents s’exclouen entre si)
Cafè: 1.000 g
Extractes i essències de cafè: 400 g
Te: 200 g
Extractes i essències de te: 200 g

RESTA DE PRODUCTES (calçat, roba, electrodomèstics, etc.)

Fins a 900 € (menors de 15 anys fins a 450 €) hi ha franquícia d’aranzel i IVA
De 901 a 1.200 € (menors de 15 anys de 451 € a 600 €) només hi ha franquícia d’aranzel
A partir de 1.201 € (menores de 15 anys a partir de 601 €) només hi ha franquícia d’aranzel mitjançant presentació prova producte origen Andorra expedida per duana andorrana.

Aspectes sanitaris en les compres de productes a l’estranger

Compra de menjar

El Reglament (CE) núm 206/2009 de la Comissió, de 5 de març de 2009, relatiu a la introducció en la Comunitat de partides personals de productes d’origen animal i pel qual es modifica el Reglament (CE) núm 136/2004 i Reglament d’Execució (UE) núm 467/2013 de la Comissió, de 16 de maig de 2013, pel qual es modifica el Reglament (CE) núm 206/2009, relatiu a la introducció en la Comunitat de partides personals de productes d’origen animal, pel que fa a la informació que s’ha de proporcionar als cartells als viatgers i al públic en general, regula l’entrada d’aliments a la UE i estableix que com a norma general es prohibeix la introducció de productes d’origen animal, carnis, lactis, etc., llevat de les excepcions que es recullen en l’esmentat Reglament.aliments duanes consumidors

El Reglament no s’aplica a les partides personals enviades des d’Andorra, Liechtenstein, Noruega, San Marino i Suïssa. Tampoc no s’aplica a les partides personals de productes pesquers enviades des de les Illes Fèroe i Islàndia.

Tret d’aquest reglament, no hi ha altres restriccions en el transport d’aliments a l’equipatge de mà que no siguin les limitacions de mida i pes establertes per la seva companyia i les relatives al transport de líquids. Aquestes mesures no afecten els productes adquirits a les botigues dels aeroports de la Unió Europea, sempre i quan les esmentades botigues estiguin situades després dels controls de seguretat, o a la mateixa aeronau. Tampoc no afecten els productes facturats.

Pel que fa a les dietes especials i aliments infantils, a l’equipatge de mà s’hi poden transportar els líquids que hagin de ser utilitzats durant el viatge (vol d’anada + estada + vol de tornada) per necessitat de dietes especials, per exemple els celíacs, incloent el menjar infantil. Quan se li demani, el passatger haurà de mostrar l’autenticitat dels aliments, que s’han de presentar separadament als controls de seguretat. Es recomana que, si és possible, el passatger porti una justificació de la seva condició particular.

Comprar animals

animals UE duanesNo es tant freqüent anar de viatge i comprar un animal, si bé, potser si que voldrem anar a comprar-lo a l’estranger per algun altre motiu concret. En tot cas, cal tenir en compte que en aquest cas, existeixen normatives de caràcter sanitari que també intervenen en la seva importació.

En aquest cas s’aplica el Reglament (CE) núm 998/2003 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de maig de 2003, pel qual s’aproven les normes zoosanitàries aplicables als desplaçaments d’animals de companyia sense ànim comercial, i es modifica la Directiva 92/65 / CEE del Consell.

D’acord amb la INSTRUCCIÓN 1/2010 de la Dirección General de Recursos agrícolas y ganaderos relativa a la introducción en España de animales de compañía sin ánimo comercial procedentes de otros Estados Miembros , el nombre d’animals que es poden transportar sense que es considerin partida comercial és el següent:

gossos, gats i fures: 5
aus: 5
primats: 1
resta d’espècies: 5

Els animals de companyia han de venir acompanyats del model de certificat veterinari o del passaport.

Els gossos, gats i fures menors de tres mesos es podran introduir amb autorització per part de la Sotsdirecció General de Sanitat de la Producció Primària de la Direcció General de Recursos Agraris i Ramaders pertanyent al Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí.

Mes informació al següent enllaç extern al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient.

Compte amb el comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestre

Penseu que si compreu, bosses o sabates de pell de cocodril, o abrics de pell d’algunes espècies d’animals, o objectes de decoració que estan fets, per exemple d’ ivori, el que esteu fent és comprar objectes que contribueixen a la caça d’aquests animals, com passa en el cas dels elefants,  que per obtenir-ne els ullals s’ha provocat un descens de la població d’elefants a l’Àfrica molt important.

El mateix passa amb objectes artístics que utilitzen closques de tortugues o trofeus de caça i pel que fa a animals vius, això afecta a espècies en perill d’extinció.

Per tal d’evitar la caça furtiva i la comercialització il·legal d’aquests productes es va fer el Conveni de Washington relatiu a la protecció d’espècies de la fauna i flora silvestres (Conveni CITES).

En aquestes qüestions cal atenir-nos al que estableix el Reglamento (CE) nº 338/1997 del Consejo, de 9 de diciembre de 1996, relativo a la protección de especies de la fauna y flora silvestres mediante el control de su comercio  (DOUE, 03-marzo-1997) i el Real Decreto 1739/1997, de 20 de noviembre,Medidas de aplicación del Convenio sobre Comercio Internacional de especies amenazadas de fauna y flora silvestres (CITES) de 3 de marzo de 1973, y del Reglamento (CE) 338/1997, del Consejo de 9 de diciembre de 1996 (LCEur 1997\519), relativo a la protección de especies mediante el control de su comercio. (BOE, 28-noviembre-1997).

Podeu trobar més informació al següent enllaç extern Portal de l’autoritat administrativa CITES d’Espanya.

Sempre que compreu productes que puguin estar relacionats amb les espècies i la fauna protegida, heu de pensar que haureu de presentar a la duana els permisos o les notificacions d’importació corresponents.

Per als residents a la Unió Europea, no caldrà presentar documents d’exportació o reexportació ni permisos subjectes a la legislació CITIS, en els casos següents i per a cada viatger:

Caviar d’esturió: 125 g en envasos individuals
Pals de pluja: 3
Cocodril (processats morts): 4, excepte carn i trofeus de caça
Closques (Strombus gigas): 3
Cavallets de mar: 4 morts
Cloïsses gegants: 3 (sense que el seu pes superi els 3 kg en total)

A més, l’expedició dels certificats CITES estan sotmesos a una TAXA que podeu consultar en el següent enllaç extern.

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Article: Comprar productes de consum a l’estranger

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: https://personesconsumidores.wordpress.com

Què passa quan arribem a un hotel?

HOTEL INFORMACIÓ SERVEISIdentificar-se

Quan arribeu a un allotjament turístic, de ben segur que el primer que us sol·licitaran és que us identifiqueu mitjançant algun document oficial, perquè aquests tipus d’establiments han de portar el registre de les persones usuàries allotjades i ha de remetre a la Direcció General de la Policia la informació relativa a l’estada de les persones que s’hi allotgen, d’acord amb la normativa de seguretat ciutadana aplicable a tots els establiments que faciliten, mitjançant preu, allotjament a les persones.

La normativa espanyola és l’Ordre INT / 1922/2003, de 3 de juliol, sobre llibres-registre i partes d’entrada de viatgers en establiments d’hostaleria i altres anàlegs i la Resolució de 14 de juliol de 2003, de la Secretaria d’Estat de Seguretat, per la qual es determinen les condicions i forma d’utilització de la transmissió de fitxers informàtics, així com les característiques dels suports a què es refereix l’Ordre INT / 1922 / 2003, de 3 de juliol, sobre llibres-registre i partes d’entrada de viatgers en establiments d’hostaleria i altres anàlegs i la normativa catalana l’Ordre IRP 418 2010 de 5 d’agost sobre l’obligació de registre i comunicació a la Direcció General de la Policia de les persones que s’allotgen als establiments d’hostalatge ubicats a Catalunya.

Els establiments turístics estan obligats a trametre les nostres dades a la Direcció General de la Policia en el termini màxim de 24 hores des del nostre allotjament i han de conservar els llibres de registre de totes les persones que han allotjat, durant un termini de temps de tres anys.

Si bé cada Comunitat Autònoma té la seva pròpia normativa turística i existeixen legislacions diferents per cada país estranger que visitem, hem de saber que a Catalunya el Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic estableix en el seu article 29 que la  persona usuària ha d’acreditar la seva identitat en el moment d’efectuar l’entrada a l’establiment per mitjà de l’exhibició d’un document que acrediti suficientment la seva identitat. Aquest document s’ha de retornar immediatament a la persona usuària.

CARTELLHOTELSCATREGISTRE DE VIATGERSNo es pot retenir aquesta documentació per part de l’establiment, perquè tal i com s’estableix pel cas del document nacional d’identitat a la Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre Protecció de la seguretat ciutadana i el Reial Decret 1553/2005, de 23 de desembre, pel qual es regula l’expedició del document nacional d’identitat i els seus certificats de signatura electrònica aquest document és intransferible, corresponent al seu titular la custòdia i conservació, sense que pugui ser privat del mateix ni tan sols temporalment llevat dels supòsits en què, d’acord amb el que preveu la Llei, hagi de ser substituït per un altre document.

En el cas dels infants i adolescents, com a persones consumidores especialment protegides, la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats   en la infància i l’adolescència, en el seu article 73, estableix  que els responsables d’un establiment   d’allotjament turístic, situat a Catalunya, en rebre infants o adolescents   menors de setze anys que sol·licitin d’allotjar-s’hi sense el consentiment   exprés dels progenitors, o dels titulars de la tutela o de la guarda legal,  han de posar aquest fet en coneixement dels dits progenitors o titulars o en   el dels cossos de seguretat.

L’admissió

L’article 12 del Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic estableix que els establiments d’allotjament turístic tenen la consideració d’establiments oberts al públic i són de lliure utilització per qualsevol persona d’acord amb les condicions establertes a la normativa vigent, les normes del reglament d’ús o de règim interior, si n’hi ha, i, en tot cas, les regles de la bona convivència i d’higiene.

En el supòsit que n’hi hagi, les normes del reglament d’ús o de règim interior dels establiments d’allotjament turístic han d’estar a disposició immediata de les persones usuàries que les sol·licitin. Les normes de règim interior han d’estar redactades, com a mínim, en els idiomes següents: català, castellà, alemany, anglès i francès.

Per tant, tothom ha de ser admès en un establiment d’allotjament turístic sempre que formalitzin el contracte d’allotjament.

Però les persones titulars dels establiments poden desallotjar del seu establiment les persones que incompleixin les regles de la bona convivència i de la higiene, així com les persones que pretenguin entrar o romandre en l’establiment amb finalitat diferent a la pròpia de l’allotjament.

En els supòsits d’abandonament de pertinences i/o expulsió de l’establiment, les persones titulars de l’establiment poden retirar de la unitat d’allotjament les pertinences de la persona usuària que s’hi trobin, una vegada fet l’inventari i signat per dos testimonis. Transcorregut un mes d’ençà que s’hagi notificat fefaentment a l’adreça facilitada per la persona usuària, l’establiment pot disposar lliurement de les pertinences.

En establiments de càmping, els elements d’acampada i albergs de les persones usuàries poden ser retirats a un nou emplaçament dins del càmping fora de la zona d’acampada sense necessitat de garantir les condicions de vigilància d’aquests elements retirats i sempre que no suposi un increment del risc per a les persones usuàries del càmping.HOTEL HABITACIÓ CONSUMIDORS

La retirada de les pertinences per part de les persones propietàries comporta l’abonament del preu establert en aquests supòsits per l’establiment i, si no, el preu diari segons tarifes de preus vigents, així com les despeses de trasllat ocasionades.

La privacitat i la intimitat en els allotjaments

Pel que fa a la nostra intimitat és important assenyalar que malgrat que una habitació d’hotel s’ocupa temporalment,  la jurisprudència ha determinat que té la mateixa consideració que té el nostre domicili mentre hem contractat amb aquest establiment  el nostre  allotjament, sent les habitacions dels hotels espais aptes per al desenvolupament de la vida privada i  sobre aquest àmbits es projecta la tutela que la Constitució garanteix en el seu art. 18.2: la seva inviolabilitat i la interdicció de les  entrades o registres sense autorització judicial o consentiment del seu titular, fora dels casos de flagrant delicte.

Article publicat al blog : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.