Arxiu del Bloc

La plataforma de resolució de litigis en línia per solucionar les reclamacions de consum a la Unió Europea per les compres realitzades online

En un altre article d’aquest mateix bloc ja vaig parlar sobre “Els drets de les persones consumidores en la compra de productes i serveis a Internet” i  vaig fer una especial referència als problemes que podia suposar, cas de tenir un problema amb la nostra compra online,  que l’empresa a qui li compràvem el producte, no estigués ubicada dins del territori nacional o de la unió Europea. Ho podreu consultar a  l’enllaç de l’article “A qui li estem comprant un producte quan ho fem online?”.

Doncs bé, en aquest nou article m’agradaria parlar-vos de la nova plataforma per a la resolució de conflictes de consum a països de la Unió Europea, que s’ha posat en marxa d’acord amb el Reglament (UE) 524/2013 del Parlament Europeu i del Consell, sobre resolució de litigis en línia en matèria de consum i pel qual es modifica el Reglament (CE) n o 2006/2004 i la Directiva 2009/22 / CE.

Aquesta plataforma està operativa des del dia 15 de febrer de 2017 i s’hi pot accedir des del següent enllaç: http://ec.europa.eu/odr

Per resoldre els vostres dubtes podeu consultar la llista de preguntes més freqüents al següent enllaç, o bé us podeu adreçar directament al vostre punt de referència nacional que trobareu en el següent enllaç o descarregar-vos la guia explicativa al següent enllaç.

La plataforma

Aquesta plataforma és un lloc web interactiu i multilingüe i gratuït, que es constitueix com un punt d’accés per a persones consumidores i empreses per a la resolució extrajudicial de litigis contractuals derivats de contractes de compravenda o prestació de serveis celebrats en línia.

La novetat més important, crec jo, és que a diferència de la mediació i l’arbitratge nacional, aquesta plataforma també permet a les empreses presentar reclamacions contra les persones consumidores.

Els empresaris, comerciants i plataformes o mercats que ofereixin els seus productes o serveis de forma electrònica tenen l’obligació d’incloure a la seva pàgina web, un enllaç, de fàcil accés, a la plataforma i si oferissin els seus productes a través de correu electrònic, han d’incloure en aquest la informació sobre aquest enllaç.

Es pot omplir el formulari electrònic, disponible en totes les llengües oficials de la Unió i permet adjuntar-hi els documents que es considerin oportuns en relació a la reclamació.

Caldrà que ens creem un compte com a usuaris del portal que en permetrà fer un seguiment de la reclamació en el nostre espai personal.

Aquest formulari s’envia a l’autoritat nacional del nostre país d’origen i aquesta autoritat nacional  ho enviarà a l’entitat nacional de resolució alternativa competent que les parts hagin acordat, estant aquestes obligades a concloure el procediment en un termini de 90 dies.

Així doncs, cal tenir en compte que caldrà  posar-se d’acord amb l’altra part implicada per triar un organisme de resolució de litigis que tramiti el cas i que cada organisme de resolució de litigis aplica les seves pròpies normes i procediments, que solen ser més senzills, ràpids i barats que acudir als tribunals.

Recordeu doncs, que caldrà preguntar abans si els resultats finals del procediment, segons mètode i organisme utilitzat, són vinculants o no i per tant, si tenim la possibilitat de continuar el cas per altres vies, com podria ser la judicial.

Passos a seguir

  • Primer cal presentar la reclamació

Cal omplir el formulari de reclamació en línia i quan l’altra part el rebi ens hem de posar d’acord per decidir  quin organisme de resolució de litigis tramitarà la reclamació.

Tenim 30 dies per fer-ho i podem escollir l’organisme de resolució de conflictes en aquest enllaç.

Un cop escollit, el mateix portal web enviarà automàticament a aquest organisme les dades de la reclamació. Si no aconseguim posar-nos d’acord, la nostra reclamació s’arxivarà.

  • Tramitar la reclamació

Si ens hem posat d’acord, l’organisme de resolució de litigis escollit té tres setmanes per decidir si és o no competent per tractar el nostre litigi i informar-nos d’això. Si necessita més informació, és possible que es posi en contacte amb nosaltres.

Si és competent ens proposarà una solució en el termini de 90 dies i ens informarà del resultat.

Si no ens agrada aquest sistema tenim aquestes altres alternatives per intentar solucionar el nostre conflicte

Centres Europeus del Consumidor
Procediment de poca quantia
Procediment judicial (més informació al següent enllaç)
Requeriment europeu de pagament
Organitzacions de persones consumidores ( més informació en el següent enllaç)
https://e-justice.europa.eu
http://europa.eu/youreurope/

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  a l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Anuncis

Preguntes i respostes sobre el mecanisme de reclamació extrajudicial de les clàusules sòl

S’ha establert un sistema extrajudicial per recuperar els diners de les clàusules terra

Aquest procediment pretén  facilitar la devolució de les quantitats indegudament satisfetes per les persones consumidores a les entitats de crèdit, en aplicació de determinades clàusules sòl contingudes en contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària, sense necessitat d’haver d’anar a la via judicial.

Amb aquest sistema es pot presentar una  reclamació prèvia a la via judicial, sol·licitant la devolució de les quantitats indegudament satisfetes pel consumidor en aplicació de les clàusules sòl.

Què passa si la persona consumidora utilitza aquest sistema extrajudicial?

Doncs que haurà d’esperar a que s’acabi el procediment abans de poder anar a la via judicial,

pel que les parts no podran exercir entre si cap acció judicial o extrajudicial en relació amb l’objecte de la reclamació prèvia durant el temps en què aquesta es substanciï.

En el cas que s’interposés demanda amb anterioritat a la finalització del procediment i amb el mateix objecte que la reclamació d’aquest article, quan se’n tingui constància, es produirà la suspensió del procés fins que es resolgui la reclamació prèvia.

S’hi pot acollir una persona consumidora si ja té un procediment judicial en curs?

Si. En els procediments judicials en curs a l’entrada en vigor del Reial Decret Llei, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, en què es dirimeixi una pretensió inclosa en el seu àmbit, exercida per un o diversos consumidors davant d’una entitat de crèdit, les parts de comú acord es podran sotmetre a aquet procediment de reclamació prèvia, sol·licitant la suspensió del procés, de conformitat amb el que disposa la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil.

Quin cost té aquest sistema per a les persones consumidores?

Aquest procediment és gratuït. La formalització de l’escriptura pública i la inscripció registral que, si escau, pogués derivar de l’acord entre l’entitat financera i el consumidor meritarà exclusivament els drets aranzelaris notarials i registrals corresponents, de manera respectiva, a un document sense quantia i a una inscripció mínima , qualsevol que sigui la base.

A partir de quan es pot presentar la reclamació?

Les reclamacions es poden presentar a partir del dia 21 de gener de 2017, però les entitats tenen fins el dia 21 de febrer de 2017 per designar un departament o servei especialitzat que tingui per objecte atendre les reclamacions presentades.

Per presentar la vostra reclamació, podeu utilitzar els models que les mateixes entitats bancàries posin a la vostra disposició, ja sigui a les seves oficines presencials  o les seves pàgines web i si encara no ho han fet en el moment de presentar-la, podeu consultar un advocat, advocada o associació de persones consumidores.

A títol merament d’exemple i amb caràcter merament orientatiu, es podria presentar un escrit de l’estil d’aquest model, advertint que pot ser necessari adaptar-lo a les diferents circumstàncies personals.

Si la reclamació es presenta a la sucursal de l’entitat bancària, és important portar dues còpies de la reclamació i demanar que hi posin el segell d’entrada del banc i que ens retornin una de les còpies segellada, per tenir-ne constància.

Si la reclamació s’ha d’enviar al servei d’atenció al client i es fa per correu, és important fer-ho per correu certificat, amb acusament de recepció, o millor encara, mitjançant burofax.

Si la reclamació es presenta per correu electrònic, mireu de conservar el correu enviat  i l’acusament de recepció de l’enviament, de la recepció i de la lectura.

Quan de temps tenen les entitats bancàries per poder contestar a les reclamacions?

El termini màxim perquè el consumidor i l’entitat arribin a un acord i es posi a disposició del primer la quantitat a retornar serà de 3 mesos a comptar de la presentació de la reclamació.

Ara bé, s’ha de tenir en compte que aquest termini no començarà a comptar fins que l’entitat bancària no hagi posat en marxa el departament de reclamacions corresponent, o que hagi transcorregut el termini fixat d’un mes sense fer-ho.

Així doncs,  la durada màxima d’aquest procediment serà de 4 mesos a comptar del dia 21 de gener de 2017.

És un sistema obligatori per a les entitats bancàries?

El sistema és obligatori per a les entitats bancàries, però això no vol dir que hagin de retornar els diners obligatòriament.

  • L’entitat de crèdit pot rebutjar expressament la sol·licitud de la persona consumidora.

  • L’entitat de crèdit pot, fins i tot,  no contestar la reclamació dins del termini de tres mesos establerts en el procediment de reclamació.

És aquest procediment obligatori per a les persones consumidores?

No, les persones consumidores poden seguir aquest procediment de forma voluntària.

Un cop rebuda la reclamació, l’entitat de crèdit haurà d’efectuar un càlcul de la quantitat a retornar i remetre una comunicació a la persona consumidora.

Un cop la persona consumidora rebi la resposta, és aconsellable que consulti a una associació de persones consumidores, un servei públic de consum o un advocat o advocada.

No cal prendre la decisió amb urgència perquè hi ha un termini de 15 dies per tal de poder analitzar la proposta.

En el cas en què l’entitat consideri que la devolució no és procedent,  li ha de comunicar a la persona consumidora,  les raons en què es motiva la seva decisió, i en aquest cas es donarà per conclòs el procediment extrajudicial.

Quines són les obligacions concretes de les entitats bancàries?

Abans del  dia 21 de febrer de 2017, totes les entitats han de  disposar d’un departament o servei especialitzat que tingui per objecte atendre les reclamacions presentades i han de posar a disposició dels seus clients, en totes les oficines obertes al públic, així com en seves pàgines web, la informació següent:

L’existència del departament o servei, amb indicació de la seva adreça postal i electrònica, encarregat de la resolució de les reclamacions.

L’obligació per part de l’entitat d’atendre i resoldre les reclamacions presentades pels seus clients, en el termini de tres mesos des de la presentació en el departament o servei corresponent.

Referències a la normativa de transparència i protecció del client de serveis financers.

L’existència d’aquest procediment, amb una descripció concreta del seu contingut, i la possibilitat d’acollir-se a ell per a aquells clients que tinguin les clàusules sòl incloses en els seus contractes.

Un cop arribat a l’acord, quin termini hi ha per retornar els diners?

La persona consumidora haurà de  manifestar si està d’acord amb el càlcul. Si ho estigués, l’entitat de crèdit ha d’acordar amb la persona consumidora la devolució de l’efectiu.

Però malgrat això, encara pot passar que l’entitat no retorni aquesta quantitat acordada. En aquests casos, als efectes que la persona consumidora  pugui adoptar les mesures que consideri oportunes, s’entendrà que el procediment extrajudicial ha conclòs sense acord si, transcorregut el termini de 3 mesos, no s’ha posat a disposició del consumidor de manera efectiva la quantitat oferta.

Pot l’entitat bancària oferir una mesura diferent a la devolució d’aquests diners?

Si. Un cop convinguda la quantitat a retornar, la persona consumidora i l’entitat de crèdit podran acordar l’adopció d’una mesura compensatòria diferent de la devolució de l’efectiu. En aquest cas l’entitat de crèdit ha de subministrar-li una valoració que li permeti conèixer l’efecte de la mesura compensatòria i concedir-li un termini de 15 dies perquè manifesti la seva conformitat.

L’acceptació d’una mesura compensatòria requerirà que el consumidor hagi rebut informació suficient i adequada sobre la quantitat a retornar, la mesura compensatòria i el valor econòmic d’aquesta mesura. L’acceptació de la mesura compensatòria informada amb aquesta extensió ha de ser manuscrita i en document a part en què també quedi constància del compliment del termini de 15 dies.

Article publicat al blog : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor:  Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica:  fxsanchez@icamat.org

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Model d’escrit de reclamació prèvia de devolució de les quantitats indegudament satisfetes en aplicació de clàusules sòl

Servei d’Atenció al client

Entitat ____________________________________________________

Adreça:____________________________________________________

Assumpte: Reclamació prèvia de devolució de les quantitats indegudament satisfetes en aplicació de clàusules sòl contingudes en contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària.

El/la Sr/a, _________________________________________________, major d’edat, amb DNI nº _____________, i el/la Sr/a ______________________________________, major d’edat, amb DNI nº______________ amb domicili al carrer ___________________________, amb nº de telèfon ________________ i correu electrònic ____________________________, respectivament, com a titulars del préstec hipotecari subscrit amb l’entitat _______________________________, davant de la sucursal nº_____________ d’aquesta entitat, ubicada a __________________, al Carrar/Avinguda/Plaça _____________________________________, nº_________, compareixen i com millor procedeixi en dret DIUEN:

PRIMER.- Que els qui subscriuen, tenen la condició de persones consumidores, d’acord amb el que s’estableix al Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre.

SEGON.- Que en data _____________ varen subscriure amb aquesta entitat bancària, un préstec hipotecari, per import de _______________, a retornar en __________ anys, signant l’escriptura davant del notari de __________________ el/la Sr/a. _______________________________, amb el número de protocol ________________ per a l’habitatge situada a ______________ nº ____, pis ____, porta _____ del municipi de ________________________.

TERCER.- Que aquest contracte té incorporada una clàusula de límit de variació del tipus d’interès, en la qual s’estableix que el tipus d’interès aplicable en cap cas serà inferior al …….%.

QUART.- Que d’acord amb el que estableix l’article 2.3 del Reial Decret Llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, aquesta clàusula té la consideració de  clàusula sòl i en la nostra qualitat de consumidors, considerem que aquesta clàusula ha de ser considerada com a nul·la per falta de transparència i falta d’informació.

CINQUÈ.- Que d’acord amb les diferents sentències del Tribunal Suprem, que les declara nul·les per la seva falta de transparència i perquè generen un desequilibri contractual important, que desvirtua l’essència mateixa del contracte de préstecs a interès variable subscrit, i considerant també la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21/12/16, on es determina que els bancs han de retornar totes les quantitats pagades de més per l’aplicació de la clàusula sòl.

SISÈ.- Que l’article 3.1 del Reial Decret Llei 1/2017, de 20 de gener, estableix que les entitats de crèdit hauran d’implantar un sistema de reclamació prèvia a la interposició de demandes judicials, que tindrà caràcter voluntari per a les persones consumidores i que l’objecte serà atendre les peticions que aquestes formulin en l’àmbit d’aquest Reial Decret Llei. 

Per tot el que s’ha exposat, procedim a formular la reclamació prèvia de devolució de les quantitats indegudament satisfetes i sol·licitem que aquesta entitat efectuí un càlcul de la quantitat a retornar, en aplicació dels criteris fixats a les sentències assenyalades,  considerant nul·la la clàusula terra aplicada  des de la data de la primera revisió fins la darrera quota pagada i ens ho comuniqui, d’acord amb el que estableix el procediment establert pel Reial Decret Llei 1/2017, de 20 de gener i en el cas què aquesta entitat consideri que la devolució no és procedent, ens comuniqui les raons en les quals  motiva la seva decisió.

Aquesta reclamació prèvia de devolució de les quantitats indegudament satisfetes tindrà els efectes previstos a l’article 3 del  Reial Decret Llei 1/2017, de 20 de gener,  i  a l’article 394 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil. i en el  cas que  en el termini de tres mesos des de la presentació d’aquesta reclamació prèvia, no es porti a terme aquesta comunicació,  entendrem finalitzat el procediment extrajudicial i ens reservem les accions judicials oportunes.

Restem a la seva disposició

Signatura                                             Signatura

Sr/a_________________________  Sr/a ___________________________

Les clàusules abusives dels contractes (II)

Continuem comentant els aspectes bàsics referents a les clàusules dels contractes (enllaç a la primera part de l’anàlisi)  i recordem que l’article 82.1  del TRLGDCU defineix a les clàusules abusives com:

Totes les estipulacions no negociades individualment i totes les pràctiques no consentides expressament que, en contra de les exigències de la bona fe causin, en perjudici del consumidor i usuari, un desequilibri important dels drets i obligacions de les parts que derivin del contracte.

El fet que certs elements d’una clàusula o que una clàusula aïllada s’hagin negociat individualment no exclou l’aplicació de les normes sobre clàusules abusives a la resta del contracte.

L’empresari que afirmi que una determinada clàusula ha estat negociada individualment, ha d’assumir la càrrega de la prova.

El caràcter abusiu d’una clàusula s’aprecia tenint en compte la naturalesa dels béns o serveis objecte del contracte i considerant totes les circumstàncies  concurrents en el moment de la formalització, així com totes les altres clàusules del contracte o d’un altre del qual aquest depengui.

En tot cas són abusives les clàusules que, d’acord amb el que disposen els articles 85 a 90 del TRLGDCU , tots dos inclusivament:

a) vinculin el contracte a la voluntat de l’empresari,

b) limitin els drets del consumidor i usuari,
c) determinin la falta de reciprocitat en el contracte,
d) imposin al consumidor i usuari garanties desproporcionades o li imposin indegudament la càrrega de la prova,
e) siguin desproporcionades en relació amb el perfeccionament i execució del contracte, o

f) contravinguin a les regles sobre competència i dret aplicable.

Les clàusules abusives són sempre nul·les

L’article 83 del TRLGDCU estableix que les clàusules abusives són nul·les de ple dret i s’han de tenir per no posades. A aquests efectes, el jutge, prèvia audiència de les parts, ha de declarar la nul·litat de les clàusules abusives incloses en el contracte, el qual, no obstant això, segueix sent obligatori per a les parts en els mateixos termes, sempre que pugui subsistir sense les clàusules esmentades.

blog-la-jurisdiccio-emocional

 Clàusules abusives perquè vinculen el contracte a la voluntat de l’empresari (article 85 TRLGDCU)

Les clàusules que vinculin qualsevol aspecte del contracte a la voluntat de l’empresari són abusives i, en tot cas, les següents:
1. Les clàusules que reservin a l’empresari que contracta amb el consumidor i usuari un termini excessivament llarg o insuficientment determinat per acceptar o rebutjar una oferta contractual o satisfer la prestació deguda.
2. Les clàusules que prevegin la pròrroga automàtica d’un contracte de durada determinada si el consumidor i usuari no es manifesta en contra, i fixin una data límit que no permeti de manera efectiva al consumidor i usuari manifestar la seva voluntat de no prorrogar-lo.
3. Les clàusules que reservin a favor de l’empresari facultats d’interpretació o modificació unilateral del contracte, excepte, en aquest últim cas, que hi concorrin motius vàlids especificats en el contracte.
En els contractes referits a serveis financers, el que estableix el paràgraf anterior s’entén sense perjudici de les clàusules per les quals l’empresari es reservi la facultat de modificar sense avís previ el tipus d’interès satisfet pel consumidor o al consumidor, així com l’import d’altres despeses relacionades amb els serveis financers, quan s’hagin adaptat a un índex, sempre que es tracti d’índexs legals i es descrigui el mode de variació del tipus, o en altres casos de raó vàlida, a condició que l’empresari estigui obligat a informar-ne en el termini més breu els altres contractants i aquests puguin resoldre immediatament el contracte sense  cap penalització.
Igualment, es poden modificar unilateralment les condicions d’un contracte de serveis financers de durada indeterminada pels motius vàlids que s’hi expressen, sempre que l’empresari estigui obligat a informar el consumidor i usuari amb antelació raonable i aquest tingui la facultat de resoldre el contracte o, si s’escau, rescindir-lo unilateralment, sense avís previ en el cas de raó vàlida, a condició que l’empresari n’informi immediatament els altres contractants.
4. Les clàusules que autoritzin l’empresari a resoldre anticipadament un contracte de durada determinada, si al consumidor i usuari no se li reconeix la mateixa facultat, o les que el facultin a resoldre els contractes de durada indefinida en un termini desproporcionadament breu o sense notificació prèvia amb antelació raonable.
El que preveu aquest paràgraf no afecta les clàusules que preveuen la resolució del contracte per incompliment o per motius greus, aliens a la voluntat de les parts, que alterin les circumstàncies que van motivar la formalització del contracte.
5. Les clàusules que determinin la vinculació incondicionada del consumidor i usuari al contracte tot i que l’empresari no hagi complert les seves obligacions.
6. Les clàusules que suposin la imposició d’una indemnització desproporcionadament alta al consumidor i usuari que no compleixi les seves obligacions.
7. Les clàusules que suposin la supeditació a una condició la realització de la qual depengui únicament de la voluntat de l’empresari per al compliment de les prestacions, quan al consumidor i usuari se li hagi exigit un compromís ferm.
8. Les clàusules que suposin la consignació de dates de lliurament merament indicatives condicionades a la voluntat de l’empresari.
9. Les clàusules que determinin l’exclusió o limitació de l’obligació de l’empresari de respectar els acords o compromisos adquirits pels seus mandataris o representants o supeditar els seus compromisos al compliment de determinades formalitats.
10. Les clàusules que prevegin l’estipulació del preu en el moment del lliurament del bé o servei o les que atorguin a l’empresari la facultat d’augmentar el preu final sobre el convingut, sense que en els dos casos hi hagi raons objectives i sense reconèixer al consumidor i usuari el dret a resoldre el contracte si el preu final resulta molt superior a l’inicialment estipulat.
 El que estableix el paràgraf anterior s’entén sense perjudici de l’adaptació de preus a un índex, sempre que els índexs siguin legals i que en el contracte es descrigui explícitament el mode de variació del preu.

11. Les clàusules que suposin la concessió a l’empresari del dret a determinar si el bé o servei s’ajusta a l’estipulat en el contracte.

Clàusules abusives perquè limiten els drets bàsics del consumidor i usuari. (article 86 TRLGDCU)

En qualsevol cas són abusives les clàusules que limitin o privin el consumidor i usuari dels drets reconeguts per normes dispositives o imperatives i, en particular, les estipulacions que prevegin:
 1. L’exclusió o limitació de forma inadequada dels drets legals del consumidor i usuari per incompliment total o parcial o compliment defectuós de l’empresari.
En particular les clàusules que modifiquin, en perjudici del consumidor i usuari, les normes legals sobre conformitat amb el contracte dels béns o serveis posats a la seva disposició o limitin el dret del consumidor i usuari a la indemnització pels danys i perjudicis ocasionats per l’esmentada falta de conformitat.
2. L’exclusió o limitació de la responsabilitat de l’empresari en el compliment del contracte, pels danys o per la mort o per les lesions causades al consumidor i usuari per una acció o omissió d’aquell.
3. L’alliberament de responsabilitat de l’empresari per cessió del contracte a tercer, sense consentiment del deutor, si pot engendrar una minva de les garanties d’aquest.
4. La privació o restricció al consumidor i usuari de les facultats de compensació de crèdits, retenció o consignació.
5. La limitació o exclusió de la facultat del consumidor i usuari de resoldre el contracte per incompliment de l’empresari.
6. La imposició de renúncies al lliurament de document acreditatiu de l’operació.

7. La imposició de qualsevol altra renúncia o limitació dels drets del consumidor i usuari.

Clàusules abusives per falta de reciprocitat (article 87 TRLGDCU)

Són abusives les clàusules que determinin la falta de reciprocitat en el contracte, contrària a la bona fe, en perjudici del consumidor i usuari i, en particular:
1. La imposició d’obligacions al consumidor i usuari per al compliment de tots els seus deures i contraprestacions, encara que l’empresari no hagi complert els seus.
2. La retenció de quantitats abonades pel consumidor i usuari per renúncia, sense preveure la indemnització per una quantitat equivalent si hi renuncia l’empresari.
3. L’autorització a l’empresari per resoldre el contracte discrecionalment, si al consumidor i usuari no se li reconeix la mateixa facultat.
4. La possibilitat que l’empresari es quedi les quantitats abonades en concepte de prestacions encara no efectuades quan sigui ell mateix qui resolgui el contracte.
5. Les estipulacions que prevegin l’arrodoniment a l’alça en el temps consumit o en el preu dels béns o serveis o qualsevol altra estipulació que prevegi el cobrament per productes o serveis no efectivament usats o consumits de manera efectiva.
En els sectors en què l’inici del servei comporti indissolublement unit un cost per a les empreses o els professionals no repercutit en el preu, no es considera abusiva la facturació per separat d’aquests costos, quan s’adeqüin al servei efectivament prestat.

6. Les estipulacions que imposin obstacles onerosos o desproporcionats per a l’exercici dels drets reconeguts al consumidor en el contracte, en particular en els contractes de prestació de serveis o subministrament de productes de tracte successiu o continuat, la imposició de terminis de durada excessiva, la renúncia o l’establiment de limitacions que excloguin o obstaculitzin el dret del consumidor a posar fi a aquests contractes, així com l’obstaculització a l’exercici d’aquest dret a través del procediment pactat, com és el cas de les que prevegin la imposició de formalitats diferents de les previstes per contractar o la pèrdua de les quantitats abonades per avançat, l’abonament de quantitats per serveis no prestats efectivament, l’atribució al professional de la facultat d’execució unilateral de les clàusules penals que s’hagin fixat contractualment o la fixació d’indemnitzacions que no es corresponguin amb els danys efectivament causats.

Clàusules abusives sobre garanties(article 88 TRLGDCU)

En tot cas es consideren abusives les clàusules que suposin:

1. La imposició de garanties desproporcionades al risc assumit.

Es presumeix que no hi ha desproporció en els contractes de finançament o de garanties pactades per entitats financeres que s’ajustin a la seva normativa específica.
2. La imposició de la càrrega de la prova en perjudici del consumidor i usuari en els casos en què hauria de correspondre a l’altra part contractant.

3. La imposició al consumidor de la càrrega de la prova sobre l’incompliment, total o parcial, de l’empresari proveïdor a distància de serveis financers de les obligacions imposades per la normativa específica sobre la matèria.

Clàusules abusives que afecten el perfeccionament i l’execució del contracte(article 89 TRLGDCU)

En tot cas tenen la consideració de clàusules abusives:
1. Les declaracions de recepció o conformitat sobre fets ficticis, i les declaracions d’adhesió del consumidor i usuari a clàusules de les quals no ha tingut l’oportunitat de prendre coneixement real abans de formalitzar el contracte.
2. La transmissió al consumidor i usuari de les conseqüències econòmiques d’errors administratius o de gestió que no li siguin imputables.
3. La imposició al consumidor de les despeses de documentació i tramitació que correspongui per llei a l’empresari. En particular, en la compravenda d’habitatges:
a) L’estipulació que el consumidor ha de carregar amb les despeses derivades de la preparació de la titulació que per la seva naturalesa corresponguin a l’empresari (obra nova, propietat horitzontal, hipoteques per finançar-ne la construcció o la divisió i cancel·lació).
b) L’estipulació que obligui el consumidor a subrogarse en la hipoteca de l’empresari o imposi penalitzacions en els casos de no-subrogació.
c) L’estipulació que imposi al consumidor el pagament de tributs en què el subjecte passiu és l’empresari.
d) L’estipulació que imposi al consumidor les despeses derivades de l’establiment dels accessos als subministraments generals de l’habitatge, quan aquest hagi de ser lliurat en condicions d’habitabilitat.
4. La imposició al consumidor i usuari de béns i serveis complementaris o accessoris no sol·licitats.
5. Els increments de preu per serveis accessoris, finançament, ajornaments, recàrrecs, indemnització o penalitzacions que no corresponguin a prestacions addicionals susceptibles de ser acceptats o rebutjats en cada cas expressats amb la deguda claredat o separació.
6. La negativa expressa a complir les obligacions o prestacions pròpies de l’empresari, amb reenviament automàtic a procediments administratius o judicials de reclamació.
7. La imposició de condicions de crèdit que per als descoberts en compte corrent superin els límits que conté l’article 19.4 de la Llei 7/1995, de 23 de març, de crèdit al consum.

8. La previsió de pactes de renúncia o transacció respecte al dret del consumidor i usuari a l’elecció de fedatari competent segons la llei per autoritzar el document públic en què inicialment o ulteriorment s’hagi de formalitzar el contracte.

Clàusules abusives sobre competència i dret aplicable(article 90 TRLGDCU)

Són abusives, així mateix, les clàusules que estableixin:
1. La submissió a arbitratges diferents de l’arbitratge de consum, llevat que es tracti d’òrgans d’arbitratge institucionals creats per normes legals per a un sector o un cas específic.
2. La previsió de pactes de submissió expressa a un jutge o tribunal diferent del que correspongui al domicili del consumidor i usuari, al lloc del compliment de l’obligació o aquell en què estigui situat el bé si aquest és immoble.

3. La submissió del contracte a un dret estranger respecte al lloc on el consumidor i usuari emeti la declaració negocial o on l’empresari exerceixi l’activitat dirigida a la promoció de contractes de la mateixa o similar naturalesa.

Autorització i inscripció de clàusules declarades abusives

Els notaris i els registradors de la propietat i mercantils, en l’exercici professional de les seves respectives funcions públiques, no han d’autoritzar ni inscriure els contractes o negocis jurídics en què es pretengui la inclusió de clàusules declarades nul·les per abusives en sentència inscrita en el Registre de condicions generals de la contractació (article 84 TRLGDCU)

Article : Les clàusules abusives dels contractes (II)

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: Informació i educació per al consum

Enllaç curt: http://wp.me/p3lAPu-x5

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Les clàusules abusives dels contractes (I)

Què són les clàusules d’un contracte?

Tal i com s’estableix en el Codi Civil Espanyol, mitjançant un contracte les parts que hi intervenen consenten a obligar-se, respecte a una altra o unes altres, a donar alguna cosa o a prestar algun servei i quan es fa això els  contractants poden establir els pactes, les clàusules i les condicions que considerin convenients, sempre que no siguin contraris a les lleis, a la moral ni a l’ordre públic (article 1255 CC).

Per tant, mitjançant una clàusula s’estableix una condició en l’obligació que les parts consenten.

D’acord amb l’article  1261 del Codi civil Espanyol, només hi ha contracte quan concorren els requisits següents:

1r. Consentiment dels contractants.
2n. Objecte cert que sigui matèria del contracte.
3r. Causa de l’obligació que s’estableixi.

I s’ha de tenir en compte que aquest consentiment és nul si hi ha error (article 1265 CC) sempre que afecti la substància de la cosa que és objecte del contracte, o les condicions que principalment hagin donat motiu a fer-lo 8article 1266 CC). El simple error de compte només dóna lloc a la correcció.

Per tant, si hi ha un vici en el consentiment es podria demanar la nul·litat del contracte.

La nul·litat dels contractes per error en el consentiment

Tal i com estableix l’article 1300 CC, l‘error en el consentiment és un dels vicis que poden anul·lar un contracte i s’ha de tenir molt en compte que l’acció de nul·litat només dura quatre anys.

Aquest temps comença a comptar, en els d’error, o dol, o falsedat de la causa, des de la consumació del contracte (article 1301 CC).

La jurisprudència ha fixat que la data consumació del contracte no és el mateix que la data de la seva perfecció doncs aquella es produeix quan s’estableix la realització de totes les obligacions, és a dir, quan es compleix el contracte en la seva integritat.

Donat que l’aplicació de les normes s’ha de fer atenent la realitat social del moment (article 3 del CC) i que en els contractes de tracte successiu la consumació no es produeix fins que ambdues parts han complert les seves obligacions, cal aplicar l’article 1.301 del CC  considerant la complexitat del contracte celebrat i el termini s’ha de  començar a computar, com a mínim, des que es té o es pot tenir complet coneixement de la causa que justifica l’exercici de l’acció, que en el cas de l’error en el consentiment, es produeix en el moment en que les persones consumidores siguin informades de la circumstància sobre la qual versa el vici.

L’article 1961 del CC estableix que les  accions prescriuen pel mer lapse del temps que fixi la llei, però l’article 1969 del CC estableix que el  temps per a la prescripció de tota mena d’accions, si no hi ha una disposició especial que determini una altra cosa, es compta des del dia en què es van poder exercir.

Què passa després de declarar la nul·litat del contracte ?

Declarada la nul·litat d’una obligació, els contractants s’han de restituir recíprocament les coses que hagin estat matèria del contracte, amb els seus fruits, i el preu amb els interessos, llevat del que disposen els articles 1304 CC i següents. (Article 1303 CC)

Les clàusules dels contractes realitzats amb les persones consumidores

cropped-img_0002.jpgEl Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries  -TRLGDCU- estableix una protecció superior pels casos dels contractes amb persones consumidores i a més, estableix que la regulació sectorial dels contractes amb els consumidors i usuaris ha de respectar aquest nivell de protecció, si bé, la regulació sectorial pot elevar el nivell de protecció conferit per aquesta Llei sempre que respecti, en tot cas, les disposicions del dret de la Unió Europea.

Recordem que d’acord amb l’article 59.1 del TRLGDCU són contractes amb consumidors i usuaris els realitzats entre un consumidor o un usuari i un empresari.

Els contractes amb consumidors i usuaris es regeixen, en tot el que no estableixin expressament aquesta norma o lleis especials, pel dret comú aplicable als contractes, o sigui, pel codi civil que hem comentat abans.

Pel que fa a les clàusules d’aquests contractes, estan prohibides les clàusules que imposin obstacles onerosos o desproporcionats per a l’exercici dels drets reconeguts al consumidor en el contracte  (Article 62.2 TRLGDCU).

Com s’interpreten les clàusules d’un contracte?

Doncs tal i com diu l’article 1281 del Codi Civil Espanyol:

  • Si els termes d’un contracte són clars i no admeten dubte sobre la intenció dels contractants, cal atenir-se al sentit literal de les seves clàusules.
  • Si les paraules semblen contràries a la intenció evident dels contractants, aquesta preval sobre aquelles.

És molt important veure els actes, coetanis i posteriors al contracte que fan les parts perquè aquests actes propis són els que permeten jutjar la intenció dels contractants (article 1282 CC).

Regles d’interpretació del codi civil Espanyol

Article 1284
Si alguna clàusula dels contractes admet diversos sentits, s’ha d’entendre en el més adequat perquè produeixi efecte.
Article 1285
Les clàusules dels contractes s’han d’interpretar les unes per les altres, i atribuir a les dubtoses el sentit que resulti del conjunt de totes.
Article 1286
Les paraules que puguin tenir diferents accepcions s’han d’entendre en la que s’adigui més a la naturalesa i l’objecte del contracte.
Article 1287
L’ús o el costum del país s’han de tenir en compte per interpretar les ambigüitats dels contractes i suplir-hi l’omissió de clàusules que ordinàriament s’hi solen establir.
Article 1288
La interpretació de les clàusules obscures d’un contracte no ha d’afavorir la part que n’ha ocasionat l’obscuritat.
Article 1289
Quan sigui absolutament impossible resoldre els dubtes per les regles que estableixen els articles precedents, si aquells recauen sobre circumstàncies accidentals del contracte, i aquest és gratuït, s’han de resoldre en favor de la transmissió de drets i interessos més petita. Si el contracte és onerós, el dubte s’ha de resoldre a favor de la reciprocitat d’interessos més gran.

Si els dubtes de la resolució de què tracta aquest article recauen sobre l’objecte principal del contracte, de manera que no es pugui saber quina va ser la intenció o la voluntat dels contractants, el contracte és nul.

A aquestes regles d’interpretació dels contractes, en el cas dels contractes realitzats amb persones consumidores cal afegir-hi les següents regles:

Regles d’interpretació específiques en els contractes amb les persones consumidores

Article 10

Irrenunciabilitat dels drets reconeguts al consumidor i usuari
La renúncia prèvia als drets que aquesta norma reconeix als consumidors i usuaris és nul·la, i també són nuls els actes realitzats en frau de llei de conformitat amb el que preveu l’article 6 del Codi civil.
Article 61
Integració de l’oferta, promoció i publicitat en el contracte
2. El contingut de l’oferta, promoció o publicitat, les prestacions pròpies de cada bé o servei, les condicions jurídiques o econòmiques i garanties ofertes són exigibles pels consumidors i usuaris, tot i que no figurin expressament en el contracte formalitzat o en el document o comprovant rebut, i s’han de tenir en compte en la determinació del principi de conformitat amb el contracte.
3. No obstant el que disposa l’apartat anterior, si el contracte formalitzat conté clàusules més beneficioses, aquestes prevalen sobre el contingut de l’oferta, promoció o publicitat.
Article 62
Contracte
2. Es prohibeixen, en els contractes amb consumidors, les clàusules que imposin obstacles onerosos o desproporcionats per a l’exercici dels drets reconeguts al consumidor en el contracte.
Article 65.
Integració del contracte

Els contractes amb els consumidors s’han d’integrar, en benefici del consumidor, d’acord amb el principi de bona fe objectiva, també en els supòsits d’omissió d’informació precontractual rellevant.

Les clàusules dels contractes que no s’han consensuat perquè ja estaven en el contracte

A aquestes clàusules se les anomenen condicions generals de la contractació i l’article 59.3 del TRLGDCU estableix que els contractes amb consumidors i usuaris que incorporin condicions generals de la contractació estan sotmesos, a més, a la Llei 7/1998, de 13 d’abril, sobre condicions generals de la contractació –LCGC-.

L’article 1 de la LCGC defineix aquestes clàusules com:

Són condicions generals de la contractació les clàusules predisposades la incorporació al contracte de les quals sigui imposada per una de les parts, amb independència de la seva autoria material, de la seva aparença externa, de la seva extensió i de qualssevol altres circumstàncies, sempre que hagin estat redactades amb la finalitat de ser incorporades a una pluralitat de contractes.

El fet que certs elements d’una clàusula o que una o diverses clàusules aïllades s’hagin negociat individualment no exclourà l’aplicació d’aquesta Llei a la resta del contracte si l’apreciació global porta a la conclusió que es tracta d’un contracte d’adhesió.

En definitiva, són clàusules que imposa l’empresa a la persona consumidora i que ha d’acceptar si realment vol comprar o contractar un servei.

Per considerar que aquestes clàusules s’han incorporat al contracte (Article 5 LCGC) la persona consumidora  les ha d’acceptar i en el contracte s’hi ha de fer referència  i les parts les han de signar.

No es podrà entendre que hi ha hagut acceptació de la incorporació de les condicions generals al contracte quan el predisposant no hagi informat expressament l’adherent sobre la seva existència i no li hagi facilitat un exemplar d’aquestes.

A més, l’article 7 de la LCGC estableix específicament que no quedaran incorporades al contracte les condicions generals següents:

a) Les que l’adherent no hagi tingut oportunitat real de conèixer de manera completa al temps de la celebració del contracte o quan no hagin estat firmades, quan sigui necessari, en els termes resultants de l’article 5.

b) Les que siguin il·legibles, ambigües, fosques i incomprensibles, llevat que, pel que fa a aquestes últimes, haguessin estat expressament acceptades per escrit per l’adherent i s’ajustin a la normativa específica que disciplini en el seu àmbit la necessària transparència de les clàusules contingudes en el contracte.

Els adherents poden exigir que el notari autoritzador no transcrigui les condicions generals de la contractació en les escriptures que atorgui, que en deixi constància a la matriu i que les incorpori com a annex. En aquest cas el notari ha de comprovar que els adherents tenen coneixement íntegre del seu contingut i que les accepten.

Quan el contracte no s’hagi de formalitzar per escrit i el predisposant lliuri un resguard justificatiu de la contraprestació rebuda, n’hi haurà prou que el predisposant anunciï les condicions generals en un lloc visible dins el lloc on se celebra el negoci, que les insereixi a la documentació del contracte que acompanya la seva celebració; o que, de qualsevol altra forma, garanteixi a l’adherent una possibilitat efectiva de conèixer-ne l’existència i el contingut en el moment de la celebració.

Per tant, vigileu bé els rètols dels establiments comercials i de prestació de serveis abans de contractar o comprar.

052613_1903_Elsdretsdel1.jpg

Com han de ser aquestes clàusules generals?

L’article 5.5 de la LCGC estableix que la redacció de les clàusules generals s’haurà d’ajustar als criteris de transparència, claredat, concreció i senzillesa i l’article 8 de la LCGC estableix, en el seu apartat primer que seran nul·les de ple dret les condicions generals que contradiguin en perjudici de l’adherent el que disposa aquesta Llei o qualsevol altra norma imperativa o prohibitiva, llevat del fet que s’hi estableixi un efecte diferent per al cas de contravenció.

I en el seu apartat segon, estableix que són nul·les les condicions generals que siguin abusives, quan el contracte s’hagi celebrat amb un consumidor, entenent per tals en tot cas les que defineixen l’article 82.1 del TRLGDCU

Es consideren clàusules abusives totes les estipulacions no negociades individualment i totes les pràctiques no consentides expressament que, en contra de les exigències de la bona fe causin, en perjudici del consumidor i usuari, un desequilibri important dels drets i obligacions de les parts que derivin del contracte.

L’article 80.1 del TRLGDC estableix també els requisits de les clàusules no negociades individualment:

a) Concreció, claredat i senzillesa en la redacció, amb possibilitat de comprensió directa, sense reenviaments a textos o documents que no es facilitin prèviament o simultàniament a la conclusió del contracte, i als quals, en tot cas, s’ha de fer referència expressa en el document contractual.
 b) Accessibilitat i llegibilitat, de manera que permeti al consumidor i usuari el coneixement previ a la formalització del contracte sobre la seva existència i contingut. En cap cas s’entén complert aquest requisit si la mida de la lletra del contracte és inferior al mil·límetre i mig o el contrast insuficient amb el fons fa dificultosa la lectura.

c) Bona fe i just equilibri entre els drets i obligacions de les parts, cosa que en tot cas exclou la utilització de clàusules abusives.

L’aprovació i la informació de les clàusules de les condicions generals de la contractació

L’article 81 del TRLGDCU estableix que les empreses que subscriguin contractes amb els consumidors i usuaris, a sol·licitud de l’Agència Espanyola de Consum i Seguretat Alimentària i Nutrició, dels òrgans o entitats corresponents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals competents en matèria de defensa dels consumidors i usuaris, dins de l’àmbit de les seves competències respectives, estan obligades a remetre les condicions generals de contractació que integrin els contractes esmentats, en el termini màxim d’un mes des de la recepció de la sol·licitud, per tal de facilitar l’estudi i la valoració del possible caràcter abusiu de determinades clàusules i, si s’escau, exercir les competències que en matèria de control i sanció els atribueix aquesta Llei.

També en el seu apartat segon, aquest article estableix que els notaris i els registradors de la propietat i mercantils, en l’exercici professional de les seves funcions públiques respectives, han d’informar els consumidors i usuaris dels assumptes propis de la seva especialitat i competència.

El Reial Decret 1828/1999, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del Registre de condicions generals de la contractació, crea un registre de transcendència jurídica en el tràfic privat, que depèn de l’Estat i que té com a objecte la publicitat de les condicions generals de la contractació i de les resolucions judicials que afectin la seva eficàcia.

En aquest registre s’inscriuen les  condicions generals de la contractació i la persistència en la utilització de clàusules declarades nul·les judicialment acreditada suficientment al registrador.

També són objecte d’anotació preventiva:

  • a) La interposició d’accions individuals de nul·litat o de declaració de no-incorporació de condicions generals, juntament amb el text de la clàusula afectada.
  • b) La interposició d’accions col·lectives de cessació, retractació o declaratives de condicions generals, juntament amb el text de la clàusula afectada.
  • c) Les resolucions judicials que acordin la suspensió cautelar de l’eficàcia d’una condició general, juntament amb el text de la clàusula afectada.

Les anotacions preventives tenen una vigència de quatre anys a comptar de la data de l’anotació, i són prorrogables fins a la terminació del procediment en virtut d’un manament judicial de pròrroga. Una vegada prorrogades, només es poden cancel·lar en virtut d’una resolució judicial que acrediti la finalització del procediment.

Són objecte d’assentament de cancel·lació a instància d’una part interessada:

  • a) Les anotacions preventives efectuades en l’exercici d’una acció individual de nul·litat o no-incorporació de condicions generals, quan l’acció no hagi prosperat per desistiment.
  • b) Les anotacions preventives efectuades en l’exercici d’una acció col·lectiva de cessació, retractació o declarativa de condicions generals, quan l’acció no hagi prosperat per desistiment.

En els casos dels paràgrafs anteriors, si hi ha transacció extraprocessal, aquesta s’ha d’incorporar i ratificar davant el jutge que hagi ordenat l’anotació, cas en què produeix els mateixos efectes que el desistiment.

  • c) Les anotacions preventives en què s’hagi acordat la suspensió cautelar de l’eficàcia d’una condició general, quan la decisió judicial s’hagi revocat.
  • d) Les anotacions preventives a què es refereixen els paràgrafs anteriors, per caducitat, quan hagin transcorregut quatre anys des de la seva data sense que s’hagi prorrogat dins el termini de vigència inicial.

Les regles d’interpretació de les clàusules generals de la contractació

L’article 6 de la LCGC estableix els següents criteris:

 1. Quan existeixi contradicció entre les condicions generals i les condicions particulars previstes específicament per a aquest contracte, prevaldran aquestes sobre aquelles, llevat del fet que les condicions generals resultin més beneficioses per a l’adherent que les condicions particulars.

 2. Els dubtes en la interpretació de les condicions generals fosques es resolen a favor de l’adherent. En els contractes amb consumidors aquesta norma d’interpretació només és aplicable quan s’exerceixin accions individuals.
3. Sens perjudici del que estableix aquest article, i en el que no s’hi ha previst, seran d’aplicació les disposicions del Codi civil sobre la interpretació dels contractes.

L’article 80.2 del TRLGDCU estableix que quan s’exercitin accions individuals, en cas de dubte sobre el sentit d’una clàusula preval la interpretació més favorable al consumidor.

Article : Les clàusules abusives dels contractes (I)

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: Informació i educació per al consum

Enllaç curt: http://wp.me/p3lAPu-wX

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Ofertes de telefonia que no duren per sempre

establiments de telefoniaTots i totes hem vist  en els mitjans de comunicació, especialment els mitjans televisius, anuncis de les grans operadores de telefonia que ens ofereixen unes ofertes espectaculars que a més, diuen, seran “per sempre” o per “tota la vida”. Però el cert és que el temps passa i arriba un moment en que rebem a casa una carta de l’operadora que diu que a partir d’una determinada data aquestes condicions canviaran unilateralment  i que si volem, nosaltres podem marxar de la companyia i anar a una altra operadora, sense cap penalització, tot entenent que si no diem res, acceptem les noves condicions del contracte i per tant, de cop i volta ens trobarem que haurem perdut aquelles grans condicions que el seu contracte ens deia que eren “per tota la vida” i que són les que ens varen fer decidir contractar aquell servei.

Fins i tot quan no ens diuen que els preus seran per a tota la vida, pot passar que al cap de poc temps (normalment més d’un anys) de contractar el servei de telefonia, les tarifes canviïn unilateralment i les condicions que ens varen oferir deixin de tenir cap atractiu.

És correcta aquesta pràctica? Què es pot fer en aquests  casos?

Al final d’aquest article trobareu alguns argumentaris per defensar-vos, però ja us avanço que haureu de buscar el vostre contracte i verificar si existeix realment una clàusula de modificació de condicions, a partir de quina data es poden produir aquestes modificacions. Si es produeixen abans de la vostra permanència haureu de buscar si s’ha previst una indemnització per a la persona consumidora, si es produeix després de la permanència haureu de pensar quins son els danys i perjudicis que heu patit amb el canvi de tarifes i sobre tot, haurem de buscar la carta on s’us comunica el canvi de tarifes amb una antelació mínima de 30 dies.

Comencem a analitzar aquesta qüestió del canvi de condicions unilateral per part de les operadores

Si vosaltres us trobeu o us heu trobat en aquests situació, haureu rebut una carta que us envien a casa, on us comuniquen que el canvi de condicions es fonamenta en l’article 9 del  Reial decret 899/2009, de 22 de maig, pel qual s’aprova la carta de drets de l’usuari dels serveis de comunicacions electròniques, que diu el següent:

Article 9. Modificacions contractuals.

  1. Els contractes de serveis de comunicacions electròniques només es poden modificar pels motius vàlids expressament previstos en el contracte.

  2. L’usuari final té dret a resoldre anticipadament i sense cap penalització el contracte en els supòsits que preveu l’apartat anterior.

  3. Els operadors han de notificar a l’usuari final les modificacions contractuals amb una antelació mínima d’un mes, informant expressament a la notificació del seu dret a resoldre anticipadament el contracte sense cap penalització.

Per tant, sembla que no existeixen “condicions per tota la vida” perquè les operadores ens poden enviar aquesta carta amb un mes d’antelació i l’únic dret que tenim és el de canviar d’operadora, sense cap penalització (només faltaria) i a més, sense cap  indemnització cap a la persona consumidora per part de la companyia, a diferència del que passa quan la persona consumidora vol canviar, que quasi sempre existeixen penalitzacions per permanència.

Doncs bé, malgrat que aquest article faculta per modificar el contracte de telefonia, una lectura més detallada del mateix ens diu que la modificació del contracte no és tant automàtica i la persona consumidora pot respondre, dins dels 30 dies que atorguen les companyies, per intentar mantenir les seves condicions o, cas contrari, per sol·licitar una indemnització.

D’entrada cal que ens fixem que per aplicar l’article 9 del RD 899/2009, de 22 de maig cal que existeixi un motiu vàlid que estigui expressament previst en el contracte.

Així doncs, la qüestió clau passa per saber quins són els motius vàlids expressament previstos en el contracte que faculten a l’operadora a modificar el seu contracte.

El context de les modificacions contractuals són prou clares. En primer lloc tenim una oferta de preu i condicions que capta la nostra atenció i ens fa prendre la decisió de contractar i al cap d’un temps, allò pel que vàrem contractar desapareix perquè ens canvien unilateralment les condicions.

L’article 7 del Codi Civil Espanyol estableix que:

  1. Els drets s’han d’exercir de conformitat amb les exigències de la bona fe.

  2. La llei no empara l’abús del dret o l’exercici antisocial del dret. Qualsevol acte o omissió que, per la intenció del seu autor, per l’objecte o per les circumstàncies en què es dugui a terme depassi manifestament els límits normals de l’exercici d’un dret, amb dany per a un tercer, dóna lloc a la indemnització corresponent i a l’adopció de les mesures judicials o administratives que impedeixin la persistència en l’abús.

Existeix bona fe en oferir un producte com a reclam i canviar les normes del joc al cap d’un temps? I en aquests casos, tenim dret a algun tipus d’indemnització?

Per respondre a aquesta pregunta hem de mirar que diu el contracte que hem signat amb l’operadora

  • Es tracta d’un contracte de durada indeterminada o de durada determinada? 
  • Està prevista  el canvi de tarifes o d’altres condicions del contracte?
  • Existeixen penalitzacions per a la persona consumidora, cas que vulgui resoldre el contracte?
  • Existeixen penalitzacions per a l’empresa, cas que vulgui resoldre el contracte?

Dit això, tornem a alguns dels articles que estableix el codi civil espanyol i en concret als següents:

Article 1254

El contracte existeix des que una o més persones consenten a obligar-se, respecte a una altra o unes altres, a donar alguna cosa o a prestar algun servei.

Article 1255

Els contractants poden establir els pactes, les clàusules i les condicions que considerin convenients, sempre que no siguin contraris a les lleis, a la moral ni a l’ordre públic.

Article 1256

La validesa i el compliment dels contractes no es poden deixar a l’arbitri d’un dels contractants.

Per tant, si tenim un contracte amb una operadora de telefonia, hem de saber que aquesta pot incloure en les seves clàusules condicions de temporalitat del contracte o la previsió de canviar les tarifes.

reclamacions telefoniaAra bé, estem davant de clàusules generals no negociades per les persones consumidores que podrien ser abusives.

Efectivament, en els casos que ara estem analitzant, on l’oferta la fa l’operadora de telefonia,  s’utilitzen clàusules, que d’acord amb l’article 80 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries –TRLGDCU- no han estat negociades individualment, i en aquests casos han de complir, entre d’alteres la condició de bona fe i just equilibri entre els drets i obligacions de les parts, cosa que en tot cas exclou la utilització de clàusules abusives.

Així l’article 82 de la mateixa llei, defineix com a abusives totes les estipulacions no negociades individualment i totes les pràctiques no consentides expressament que, en contra de les exigències de la bona fe causin, en perjudici del consumidor i usuari, un desequilibri important dels drets i obligacions de les parts que derivin del contracte.

L’apartat tercer de l’article 82 estableix que el caràcter abusiu d’una clàusula s’aprecia tenint en compte la naturalesa dels béns o serveis objecte del contracte i considerant totes les circumstàncies concurrents en el moment de la formalització, així com totes les altres clàusules del contracte o d’un altre del qual aquest depengui.

I en el seu apartat quart, aquest mateix article estableix que en tot cas són abusives les clàusules que, d’acord amb el que disposen els articles 85 a 90, tots dos inclusivament:

  • a) vinculin el contracte a la voluntat de l’empresari,
  • b) limitin els drets del consumidor i usuari,
  • c) determinin la falta de reciprocitat en el contracte,
  • d) imposin al consumidor i usuari garanties desproporcionades o li imposin indegudament la càrrega de la prova,
  • e) siguin desproporcionades en relació amb el perfeccionament i execució del contracte, o
  • f) contravinguin a les regles sobre competència i dret aplicable.

Analitzem doncs cada un d’aquests aspectes en el cas de les ofertes “per sempre” o “per tota la vida”

Vinculació a la voluntat de l’empresari

Si la modificació d’aquestes condicions la deixem en mans de l’operadora de telefonia, tenim que existeix una des protecció per part de la persona consumidora i per tant, una clàusula abusiva, tal i com estableix l’article 85 de la mateixa llei.

Així s’especifica a l’apartat tercer d’aquest article quan diu que “Les clàusules que reservin a favor de l’empresari facultats d’interpretació o modificació unilateral del contracte, excepte, en aquest últim cas, que hi concorrin motius vàlids especificats en el contracte…”

En el seu apartat setè, el mateix article estableix “Les clàusules que suposin la supeditació a una condició la realització de la qual depengui únicament de la voluntat de l’empresari per al compliment de les prestacions, quan al consumidor i usuari se li hagi exigit un compromís ferm”.

Per tant, no es pot deixar a criteri de l’empresa la modificació unilateral d’un contracte a no ser que hi concorrin motius vàlids especificats en el contracte, com bé podria ser, una actualització de preus pactat en el contracte, el que aniria en contra de la publicitat de “per tota la vida” i hauríem de veure quina repercussió tindria aquest fet.

Falta de reciprocitat

L’article 87 de la mateixa llei estableix que són clàusules abusives per falta de reciprocitat les clàusules que determinin la falta de reciprocitat en el contracte, contrària a la bona fe, en perjudici del consumidor i usuari i, en particular, pel que ara ens interessa:

  1. La retenció de quantitats abonades pel consumidor i usuari per renúncia, sense preveure la indemnització per una quantitat equivalent si hi renuncia l’empresari.
  2. L’autorització a l’empresari per resoldre el contracte discrecionalment, si al consumidor i usuari no se li reconeix la mateixa facultat.
  3. Les estipulacions que imposin obstacles onerosos o desproporcionats per a l’exercici dels drets reconeguts al consumidor i usuari en el contracte, en particular en els contractes de prestació de serveis o subministrament de productes de tracte successiu o continuat, la imposició de terminis de durada excessiva, la renúncia o l’establiment de limitacions que excloguin o obstaculitzin el dret del consumidor i usuari a posar fi a aquests contractes, així com l’obstaculització a l’exercici d’aquest dret a través del procediment pactat, com és el cas de les que prevegin la imposició de formalitats diferents de les previstes per contractar o la pèrdua de les quantitats abonades per avançat, l’abonament de quantitats per serveis no prestats efectivament, l’atribució a l’empresari de la facultat d’execució unilateral de les clàusules penals que s’hagin fixat contractualment o la fixació d’indemnitzacions que no es corresponguin amb els danys efectivament causats.

Això vol dir, que si s’ha pactat una indemnització, per part de la persona consumidora un temps de permanència, també se n’ha d’haver fixat una per a l’operadora de telefonia pel mateix període de temps, o en cas contrari, ens trobaríem davant d’una falta de reciprocitat. Pel que no pot haver-hi modificació del contracte sense que existeixi una indemnització de l’empresa cap a la persona consumidora.

En conclusió

Una empresa operadora de telefonia ens pot modificar les condicions contractuals però no de forma unilateral i ha de seguir els següents passos.

  1. Ha d’establir uns motius vàlids expressament previstos en el contracte.
  2. Si ens modifiquen les condicions l’usuari final té dret a resoldre anticipadament i sense cap penalització el contracte en els supòsits que preveu l’apartat anterior.
  3. Els operadors ens han de notificar les modificacions contractuals amb una antelació mínima d’un mes, informant expressament a la notificació del seu dret a resoldre anticipadament el contracte sense cap penalització.

Ha d’establir uns motius vàlids expressament previstos en el contracte.

serveis de telefoniaBo i que es pot pactar una revisió de tarifes i de condicions, s’ha de tenir en compte que s’ha de poder demostrar, per part de l’operadora que la persona consumidora disposava d’aquesta informació en el moment de la contractació.

El Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries –TRLGDCU-, estableix en el seu article 60.1 que abans que el consumidor i usuari quedi vinculat per un contracte o una oferta corresponent, l’empresari li ha de facilitar de manera clara i comprensible, llevat que sigui manifesta pel context, la informació rellevant, veraç i suficient sobre les característiques principals del contracte, en particular sobre les seves condicions jurídiques i econòmiques.

En el seu apartat segon, aquest mateix article estableix que són rellevants les obligacions d’informació sobre els béns o serveis que estableix aquesta norma i qualsevol altres que siguin aplicables i, a més, entre d’altres, f) La durada del contracte, o, si el contracte és de durada indeterminada o es prolonga de manera automàtica, les condicions de resolució. A més, de manera expressa, s’ha d’indicar l’existència de compromisos de permanència o vinculació d’ús exclusiu dels serveis d’un determinat prestador així com les penalitzacions en cas de baixa en la prestació del servei.

A més, el seu article 61 estableix que l’oferta, promoció i publicitat dels béns o serveis s’han d’ajustar a la seva naturalesa, característiques, utilitat o finalitat i a les condicions jurídiques o econòmiques de la contractació i concreta, en el seu apartat segon que el contingut de l’oferta, promoció o publicitat, les prestacions pròpies de cada bé o servei, les condicions jurídiques o econòmiques i garanties ofertes són exigibles pels consumidors i usuaris, tot i que no figurin expressament en el contracte formalitzat o en el document o comprovant rebut, i s’han de tenir en compte en la determinació del principi de conformitat amb el contracte.

En aquest sentit, un oferta que ofereixi unes condicions determinades de servei de telefonia per a tota la vida, vinculen a l’empresa de telefonia i s’han de tenir en compte en la determinació del principi de conformitat del contracte.

L’article 8 del Reial decret 899/2009, de 22 de maig, pel qual s’aprova la carta de drets de l’usuari dels serveis de comunicacions electròniques estableix, pel que ara ens interessa que el contracte ha de contenir:

8.1.c) Les característiques del servei de comunicacions electròniques ofert, la descripció de cadascuna de les prestacions incloses en el contracte, amb la indicació de quins conceptes s’inclouen respectivament a la quota d’abonament i, si s’escau, en altres quotes. Així mateix, hi ha de constar el dret de desconnexió, si s’escau, i la forma d’exercir-lo, en els supòsits de l’article 24.

8.1.e) Preus i altres condicions econòmiques dels serveis. S’han d’incloure en el contracte els preus generals relatius a l’ús del servei, desglossant, si s’escau, els diferents conceptes que els integrin i els serveis que hi estan inclosos. Així mateix, s’han d’especificar les modalitats d’obtenció d’informació actualitzada sobre totes les tarifes aplicables i les quotes de manteniment.

8.1.f) Període contractual, indicant, si n’hi ha, l’existència de terminis mínims de contractació i de renovació, com també, si s’escau, les conseqüències del possible incompliment.

8.1.h) Política de compensacions i reemborsaments, amb indicació dels mecanismes d’indemnització o reemborsament oferts, i el mètode de determinació del seu import.

8.1.k) Causes i formes d’extinció i renovació del contracte d’abonament, entre les quals ha de figurar expressament, a més de les causes generals d’extinció dels contractes, la de la voluntat unilateral de l’abonat, comunicada a l’operador amb una antelació mínima de dos dies al dia que ha de tenir efectes, com també el procediment per exercir aquest dret.

Si ens modifiquen les condicions l’usuari final té dret a resoldre anticipadament i sense cap penalització el contracte en els supòsits que preveu l’apartat anterior.

Si quan l’usuari pot resoldre el contracte no s’ha establert cap penalització, no hi ha falta de reciprocitat si l’empresa vol resoldre el seu contracte sense penalització, perquè en realitat no hi ha contractes per a “tota la vida”.

Sobre el fet d’obligar-se per tota la vida en un contracte, podem fer una lectura de l’article 1583 del Codi Civil Espanyol que preveu, de forma ja molt desfasada, pel cas de  l’arrendament d’obres i serveis que  “L’arrendament fet per a tota la vida és nul.

Per tant, no pot existir una obligació feta per a tota la vida, si bé el que pretén aquet article és protegir al prestador de serveis d’alguna cosa semblant a l’esclavatge, considerant, en el moment de la redacció d’aquest text, que la part feble a la que s’havia de protegir era al prestador del servei, que és qui estava en inferioritat de condicions.

Ara bé, quan parlem d’arrendament de serveis i fem menció als serveis de telefonia, qui està en una posició més feble és la persona consumidora i a més, qui ha fixat els termes dels contractes és la pròpia operadora de telefonia.

En aquests casos en hem de plantejar si es pot exigir a l’empresa algun tipus d’indemnització, donat que qui s’ha compromès, redactant les condicions, és la mateixa empresa, que és qui  ocupa una posició més avantatjosa en la prestació del servei i si és ella la que al·lega la nul·litat del contracte, no deixa de ser una manera de publicitar unes condicions de les que es podrà deslligar en qualsevol moment, amb el que l’oferta, que és el que ha motivat la contractació del servei, deixa de tenir sentit per a la persona consumidora.

L’article 62 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries –TRLGDCU- , prohibeix, en el seu apartat tercer i pels contractes de prestació de serveis o subministrament de productes de tracte successiu o continuat les clàusules que estableixin terminis de durada excessiva o limitacions que excloguin o obstaculitzin el dret del consumidor i usuari a posar fi al contracte.

Pel que la persona consumidora  pot exercir el seu dret a posar fi al contracte de la mateixa forma en què el va formalitzar, sense cap tipus de sanció o de càrregues oneroses o desproporcionades, com ara la pèrdua de les quantitats abonades per avançat, l’abonament de quantitats per serveis no prestats efectivament, l’execució unilateral de les clàusules penals que s’hagin fixat contractualment o la fixació d’indemnitzacions que no es corresponguin amb els danys efectivament causats.

Per tant, tampoc poden existir contractes “per tota la vida” per a la persona consumidora que pot resoldre el seu contracte en qualsevol moment, sense cap penalització a excepció de les indemnitzacions que es corresponguin amb els danys efectivament causats.

Si busquem reciprocitat en el contracte, l’empresa hauria de respondre davant de la persona consumidora només pels danys efectivament causats, pel que la persona consumidora ho hauria de poder provar.

L’article 1101 del Codi Civil Espanyol estableix que queden subjectes a la indemnització dels danys i perjudicis causats els qui en el compliment de les seves obligacions incorrin en dol, negligència o morositat, i els qui de qualsevol altra manera contravenen al tenor d’aquelles.

Així doncs, si tornem al que preveu l’article 9.1 del Reial decret 899/2009, de 22 de maig, pel qual s’aprova la carta de drets de l’usuari dels serveis de comunicacions electròniques, veiem que els  contractes de serveis de comunicacions electròniques només es poden modificar pels motius vàlids expressament previstos en el contracte i l’article 1256 del codi civil Espanyol estableix que la validesa i el compliment dels contractes no es poden deixar a l’arbitri d’un dels contractants i l’article 85 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries –TRLGDCU-  prohibeix les clàusules que reservin a favor de l’empresari facultats d’interpretació o modificació unilateral del contracte, excepte, en aquest últim cas, que hi concorrin motius vàlids especificats en el contracte.

En aquet sentit, les operadores no responen, tal i com s’estableix a l’article 1105 del Codi Civil Espanyol dels successos que no s’hagin pogut preveure, o que, previstos, siguin inevitables, o com diu l’article 1184 del codi civil Espanyol, quan la prestació sigui legalment o físicament impossible. En tots aquests casos existeix “justa causa”, però això no vol dir que no s’hagi produït un perjudici a la persona consumidora.

Els operadors ens han de notificar les modificacions contractuals amb una antelació mínima d’un mes, informant expressament a la notificació del seu dret a resoldre anticipadament el contracte sense cap penalització.

Aquesta és la condició més fàcil de comprovar, perquè és l’operadora que ha de provar que ha comunicat correctament el canvi de condicions amb 30 dies d’antelació i si no ho fa, no es poden aplicar les noves tarifes fins que ho faci.

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Les persones consumidores i les reclamacions contra l’Administració Pública

En algunes ocasions ens podríem trobar en situacions com aquestes, que presenten certes similituds, però que tenen matisos diferents :

  • Fa unes setmanes que vaig a la piscina municipal i no funciona l’aigua calenta dels vestuaris  i no ho acaben de solucionar. Considero que el servei no es presta correctament. Què puc fer per reclamar? (servei públic)
  • Fa unes setmanes que vaig a la piscina del meu gimnàs i no funciona l’aigua calenta dels vestuaris  i no ho acaben de solucionar. Considero que el servei no es presta correctament. Què puc fer per reclamar? (servei privat)
  • Com que no torbava mai aparcament al meu carrer he llogat una plaça d’aparcament en un pàrquing municipal, però ara veig que és molt car i no em deixen renegociar el lloguer. Què puc fer per reclamar? (servei públic)
  •  Com que no trobava mai aparcament al meu carrer he llogat una plaça d’aparcament en un pàrquing, però ara veig que és molt car i vull renegociar la quota. Què puc fer? (servei privat)
  • Em vaig matricular a un curs de pintura, en un centre de formació de l’Ajuntament i el professor no ha pogut venir durant tres dies i hem perdut les classes. Considero que no s’ha complert adequadament el contracte de formació  i no ens volen tornar els diners. Què puc fer per reclamar? (servei públic)
  • Em vaig matricular a un curs d’anglès, en un centre de formació privat i el professor no ha pogut venir durant tres dies i hem perdut les classes. Considero que no s’ha complert adequadament el contracte de formació  i no ens volen tornar els diners. Què puc fer per reclamar? (servei privat)
  • Avui l’autobús no ha passat a l’hora que estava prevista i he perdut el tren i no he arribat a temps a un espectacle, pel que he perdut l’import de l’entrada i m’he gastat diners per res i he perdut el meu temps. M’he anat a queixar però no se si puc demanar una indemnització? (servei públic)
  • Varem llogar un autobús un grup d’amics i amigues, per anar d’excursió i l’autobús estava en males condicions i va tenir una averia duran el trajecte, pel que no vàrem poder gaudir de les activitats que havíem previst. Què puc fer per reclamar? (servei privat)
  • La companyia d’aigües no em va facturar bé l’últim rebut del servei de l’aigua i no em donen cap solució. Considero que m’han cobrat uns diners indegudament. Què puc fer? (servei públic)

Com veiem, alguns d’aquests serveis contra els que volem reclamar els presta l’administració pública i en canvi d’altres, els presta el sector privat i això implicarà sistemes de reclamació diferents per tal d’exigir els nostres drets com a persones consumidores.

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya estableix en el seu article 124 què les persones consumidores tenen dret, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable, a la reparació o indemnització dels danys i perjudicis que pateixin com a conseqüència de l’adquisició o utilització de béns o serveis i ens diu específicament, en el seu apartat 3er, que els danys derivats de la prestació d’un servei públic estan sotmesos a les regles aplicables sobre responsabilitat patrimonial de l’Administració.

Per tant, en primer lloc hem d’analitzar quins són els serveis públics que poden utilitzar les persones consumidores i en segon lloc, que hem d’entendre per responsabilitat patrimonial.

En aquest article parlarem de les reclamacions als serveis públics de consum, i analitzaré amb més detall el procediment per exigir la  responsabilitat patrimonial en l’article “El sistema de responsabilitat patrimonial”.

Les reclamacions de consum en el cas dels serveis públics

Qui presta aquests serveis dels exemples que hem posat?

En general, a Espanya, els serveis a les persones consumidores o usuàries, els presten empreses privades i per això, l’article 38 de la Constitució espanyola diu:

“Se reconoce la libertad de empresa en el marco de la economía de mercado. Los poderes públicos garantizan y protegen su ejercicio y la defensa de la productividad, de acuerdo con las exigencias de la economía general y, en su caso, de la planificación”.

Ara bé, l’article  128.2 de la CE també ens diu que:

Se reconoce la iniciativa pública en la actividad económica. Mediante ley se podrá reservar al sector público recursos o servicios esenciales, especialmente en caso de monopolio y asimismo acordar la intervención de empresas cuando así lo exigiere el interés general”.

Molts d’aquests serveis públics els presta l’administració més propera als ciutadans, que són els ajuntaments.

L’article 86 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, modificada per la “Ley de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local”, estableix dues possibilitats pel que fa a la prestació de serveis públics per part dels ajuntaments.

La primera possibilitat és la que els ajuntaments prestin serveis, que ja presten altres empreses privades, si així es creu convenient, tal i com recull el primer apartat de l’article 86 de la Llei 7/1985. En aquest cas tenim serveis concurrents entre empreses públiques i empreses privades.

“Les entitats locals poden exercir la iniciativa pública per al desenvolupament d’activitats econòmiques , sempre que estigui garantit el compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària i de la sostenibilitat financera de l’exercici de les seves competències”.

Alguns d’aquests serveis poden ser les piscines municipals, altres activitats i instal·lacions esportives, sales de teatre i activitats culturals, cursos en centres de formació reglada o no reglada, activitats de lleure infantil, cinema …

La segona possibilitat és que els ajuntaments exerceixin la prestació de serveis de forma exclusiva i excloent, per tant que tinguin reservada aquesta prestació de serveis, tal i com es recull en el segon apartat de l’article 86 de la Llei 7/1985. En aquest cas no hi ha concurrència.

“Es declara la reserva a favor de les entitats locals de les activitats o serveis essencials : proveïment domiciliari i depuració d’aigües , recollida , tractament i aprofitament de residus , i transport públic de viatgers , de conformitat amb el que preveu la legislació sectorial aplicable. L’Estat i les comunitats autònomes, en l’àmbit de les respectives competències , podran establir , mitjançant una llei , idèntica reserva per a altres activitats i serveis …”

Per tant, són serveis essencials reservats a les administracions locals, per exemple, el subministrament d’aigua, la recollida de residus o el transport de viatgers i cap empresa privada, per iniciativa pròpia, pot prestar-los, a no ser que sigui per encàrrec de l’Administració titular de la reserva.

Podem reclamar de la mateixa manera, com a persones consumidores i usuàries, si qui ens presta el servei no és una empresa privada sinó una administració  pública?

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya –CCC-, en el seu article 111-1 ens diu quin és l’objecte d’aplicació d’aquesta llei, que no és cap altre que garantir la defensa i la protecció dels drets de les persones consumidores i establir, en l’àmbit territorial de Catalunya, els principis i les normes que les han de regir per tal de millorar la qualitat de vida de les persones consumidores.

Per aplicar aquesta llei, ens cal que els ciutadans i ciutadanes, com a persones físiques i també  les persones jurídiques, actuem en el marc de les relacions de consum en un àmbit aliè a una activitat empresarial o professional, en tant que gaudim de béns i serveis fruit de l’activitat empresarial en el mercat.

El mateix codi de Consum considera empresari o empresària a qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que, en l’acompliment d’un negoci, un ofici o una professió, comercialitza béns o serveis o, de qualsevol altra manera, actua en el marc de la seva activitat empresarial o professional.

Per tant, una persona jurídica pública que realitza una activitat empresarial o professional també està sotmesa al Codi de Consum de Catalunya.

El Codi de Consum va més enllà i ens diu, en el seu article  133-4, què, en alguns casos les empreses públiques s’han d’adherir a l’arbitratge de consum:

1. Les administracions públiques de Catalunya, en l’àmbit de les competències respectives, han d’imposar a llurs empreses públiques sotmeses al dret privat l’obligació d’establir necessàriament, en les condicions generals de contractació i en els contractes amb les persones consumidores, clàusules d’adhesió o de compromís a l’arbitratge de consum per a la resolució dels conflictes i les reclamacions derivats de la prestació dels serveis, l’aplicació de les quals depèn directament de la voluntat de la persona consumidora.

2. Els òrgans de contractació de la Generalitat i dels seus organismes públics i empreses han d’incorporar l’adhesió a l’arbitratge de consum com a condició d’execució en l’adjudicació de contractes.

3. S’ha de promoure que les entitats o empreses privades que gestionen serveis públics, serveis d’interès general o serveis universals en règim de concessió incloguin en els plecs de condicions l’obligació que en els contractes amb persones consumidores es prevegi l’adhesió a l’arbitratge de consum.

Per una altra banda, el Decret 121/2013, de 26 de febrer, pel qual es regulen els fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia en les relacions de consum – DFR-, ens diu que totes les persones físiques i jurídiques que a Catalunya comercialitzin béns o prestin serveis directament o com a intermediaris a les persones consumidores han de disposar de fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia, a excepció de:

a) Els fedataris o fedatàries públics o el personal que exerceixi potestats públiques sempre que sigui retribuït mitjançat aranzel.

b) Els serveis públics prestats directament per l’Administració.

c) Els centres que imparteixen ensenyaments reglats.

d) Totes les activitats que disposen de normativa específica en matèria de fulls de queixa, reclamació o denúncia.

Per tant, els serveis públics prestats directament per l’Administració no tenen establert el mateix sistema de reclamacions que es preveu per a les empreses públiques o privades, i caldrà estar al que diu l’article 124.3 del Codi de Consum de Catalunya, que estableix què els danys derivats de la prestació d’un servei públic estan sotmesos a les regles aplicables sobre responsabilitat patrimonial de l’Administració.

Cal tenir en compte que el Decret 121/2013 es refereix als full de reclamació de consum, però hi ha moltes lleis especials que regulen la prestació dels serveis públics, que estableixen l’obligació de disposar de fulls o llibres de reclamacions, que són específics d’aquests serveis públics i que depenen expressament de l’administració comprenent que els explota, pel que no s’ha de confondre uns fulls de reclamacions de la normativa de consum, amb uns fulls de reclamacions de caire administratiu general.

Ara bé, és pot denunciar una administració pública per prestar incorrectament un servei públic, en base a la normativa de protecció de les persones consumidores?

Hem dit que una persona jurídica pública que realitza una activitat empresarial o professional també està sotmesa al Codi de Consum de Catalunya i per tant, en aquest cas seria d’aplicació el Decret 151/2013, de 9 d’abril, sobre la potestat sancionadora en matèria de consum i sobre el procediment de restitució de quantitats percebudes indegudament, reposició de la situació alterada i rescabalament de danys i perjudicis.

L’article 321-3.3  del Codi de Consum, en parlar del personal que realitza tasques d’inspecció de consum, estableix que  quan inspeccionen empreses o serveis públics, els inspectors de consum han d’actuar amb independència funcional respecte als òrgans que tinguin encomanats la direcció, la gestió o el control administratiu de les empreses o els serveis.

Per tant, la qüestió clau, és que la persona jurídica pública realitzi una activitat empresarial o professional.

Hem de distingir quan presta directament els serveis una administració i quan hi ha una gestió indirecta.

La gestió directa dels serveis públics

Un servei públic municipal es pot prestar amb gestió directa, de les següents formes:

a) Gestió per la mateixa entitat local .

b ) Organisme autònom local .

c ) Entitat pública empresarial local .

d) Societat mercantil local, que el capital social sigui de titularitat pública .

L’article 85 tercer de la Llei 7/1985, també estableix que les societats mercantils locals es regiran íntegrament, qualsevol que sigui la seva forma jurídica, per l’ordenament jurídic privat, excepte les matèries en què els sigui d’aplicació la normativa pressupostària, comptable, de control financer, de control d’eficàcia i contractació.

La societat ha d’adoptar una de les formes previstes en el text refós de la Llei de societats de capital aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2010 , de 2 de juliol , i en l’escriptura de constitució constarà el capital que haurà de ser aportat per les administracions públiques o per les entitats del sector públic que en depenen a què correspongui la seva titularitat .

Aquestes empreses públiques sotmeses al dret privat, han de disposar de fulls oficials de reclamació, perquè present un servei públic de gestió directa, però estan sotmeses a dret privat i com hem comentat abans, tenen  l’obligació d’establir necessàriament, en les condicions generals de contractació i en els contractes amb les persones consumidores, clàusules d’adhesió o de compromís a l’arbitratge de consum per a la resolució dels conflictes i les reclamacions derivats de la prestació dels serveis, l’aplicació de les quals depèn directament de la voluntat de la persona consumidora.

La gestió indirecta dels serveis públics

Un servei públic municipal es pot prestar amb gestió indirecta, mitjançant les diferents formes previstes per al contracte de gestió de serveis públics en el text refós de la Llei de Contractes, aprovat per Reial Decret Legislatiu 3 / 2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic.

Recordem que en aquests casos, l’article 133-4.3, del Codi de Consum, estableix què, s’ha de promoure que les entitats o empreses privades que gestionen serveis públics, serveis d’interès general o serveis universals en règim de concessió incloguin en els plecs de condicions l’obligació que en els contractes amb persones consumidores es prevegi l’adhesió a l’arbitratge de consum.

El primer que s’ha de tenir clar en aquest tipus de serveis públics, és que si bé el servei el presta una empresa privada, és l’administració competent la que marca les condicions contractuals amb els consumidors i usuaris.

Així doncs, per exemple, en el cas dels autobusos municipals, o dels aparcaments dels vehicles en pàrquings públics, o de cursos de formació, és l’administració la que marca horaris, preus, condicions…

En tot això, l’empresa que explota el servei públic ho fa per obtenir-ne un benefici econòmic, com qualsevol altre empresa, però l’administració pot decidir prestar un servei d’autobús en un punt geogràfic on realment no seria rentable fer-ho des d’un punt de vista empresarial i a més, els preus que les persones consumidores paguen per aquests serveis no són en realitat uns preus, podríem dir de benefici empresarial, doncs no inclouen el cost real del servei més un marge de benefici, sinó que es determinen tenint en compte criteris “polítics”, entenent com a preu polític, aquell que decideix subvencionar o gravar uns preus en funció d’una política determinada, com per exemple, oferir tarifes molt econòmiques per cursos adreçats a persones en situació d’atur, o bitllets d’autobús més econòmics a majors de 65 anys, etc.

Cal recordar també que la  Llei 8/1989, de 13 d’abril, de Taxes i Preus Públics – LTPP- diferencia clarament el que hem d’entendre per taxes i el que hem d’entendre per preu públic.

Les taxes

Les taxes són els tributs el fet imposable dels quals consisteix en la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic, la prestació de serveis o la realització d’activitats en règim de dret públic que es refereixin, afectin o beneficiïn de manera particular l’obligat tributari, quan els serveis o activitats no siguin de sol·licitud o recepció voluntària per als obligats tributaris o no es prestin o realitzin pel sector privat.

Les taxes han a cobrir el cost del servei o de l’activitat que constitueixi el seu fet imposable .

En són un exemple:

  • La taxa per a la recollida de les escombraries.
  • La tramitació o expedició de llicències , visats , matrícules o autoritzacions administratives .
  • L’expedició de certificats o documents a instància de part .
  • Legalització i segellat de llibres .
  • Actuacions tècniques i facultatives de vigilància , direcció , inspecció , investigació , estudis , informes , assessorament , comprovació , reconeixement o prospecció .
  • Examen de projectes , verificacions , amb translacions , assajos o homologacions .
  • Valoracions i taxacions .
  • Inscripcions i anotacions en registres oficials i públics .
  • Serveis acadèmics i complementaris .
  • Serveis portuaris i aeroportuaris .
  • Serveis sanitaris .
  • Activitats o serveis relacionats amb els controls duaners .
  • La participació com a aspirants a oposicions, concursos o proves selectives d’accés a l’Administració Pública, així com en proves d’aptitud que organitzi l’Administració com a requisit previ per a l’exercici de professions regulades de la Unió Europea .
  • Per l’exercici de la potestat jurisdiccional en els ordres civil , contenciós administratiu i social .
  • Serveis o activitats en general que es refereixin , afectin o beneficiïn persones determinades o que hagin estat motivats per aquestes , directament o indirectament .

Preus públics

Els preus públics són les contraprestacions pecuniàries que se satisfacin per la prestació de serveis o la realització d’activitats efectuades en règim de dret públic quan, prestant-se també aquests serveis o activitats pel sector privat, siguin de sol·licitud voluntària per part dels administrats.

Els preus públics es determinaran a un nivell que cobreixi, com a mínim, els costos econòmics originats per la realització de les activitats o la prestació dels servicis o a un nivell que resulti equivalent a la utilitat derivada dels mateixos.

Quan hi hagi raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin, podran assenyalar preus públics que siguin inferiors als paràmetres que preveu l’apartat anterior, prèvia adopció de les previsions pressupostàries oportunes per a la cobertura de la part del preu subvencionada.

És important assenyalar que l’article 27 de la LTPP estableix que:

1 . L’administració i cobrament dels preus públics es realitzarà pels departaments i organismes públics que hagin de percebre.

2 . Els preus públics es poden exigir des que s’iniciï la prestació de serveis que justifica la seva exigència .

3 . El pagament dels preus públics es realitzarà en efectiu o mitjançant l’ús d’efectes timbrats .

4 . Es pot exigir l’anticipació o el dipòsit previ de l’import total o parcial dels preus públics .

5 . Quan per causes no imputables a l’obligat al pagament del preu públic no es presti el servei o no es realitzi l’activitat , procedirà la devolució de l’import que correspongui o , tractant-se d’espectacles , el bescanvi de les entrades quan això fos possible.

6 . Els deutes per preus públics podran exigir-se mitjançant el procediment administratiu de constrenyiment, d’acord amb la normativa vigent .

7 . En el no previst expressament en aquesta Llei , l’administració i cobrament dels preus públics es realitzarà de conformitat amb el que preveu la Llei general pressupostària i altres normes que resultin d’aplicació als mateixos .

Perquè aquest negocis puguin se rentables per a les empreses privades que els exploten i que ho fan amb aquestes condicions tant diferents a les de l’àmbit contractual privat, hi ha certs aspectes compensatoris, com llargs terminis de concessió, per facilitar l’amortització de les inversions inicials que els cal fer a aquestes empreses, l’exercici de les seves funcions en règim de monopoli.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Les persones consumidores i la responsabilitat patrimonial de l’administració pública

En que es fonamenta la possibilitat d’exigir la responsabilitat patrimonial a l’administració pública?

Perquè els particulars tinguin dret a ser indemnitzats per les administracions públiques cal que hagin patit una  lesió en qualsevol dels seus béns i drets, excepte en els casos de força major , sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.

Per haver d’indemnitzar, cal que el dany al·legat sigui efectiu , avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o grup de persones .

Només són indemnitzables les lesions produïdes al particular provinents de danys que aquest no tingui el deure jurídic de suportar d’ acord amb la Llei.

No són indemnitzables els danys que es derivin de fets o circumstàncies que no s’haguessin pogut preveure o evitar segons l’estat de els coneixements de la ciència o de la tècnica existents en el moment de producció d’aquells, tot això sense perjudici de les prestacions assistencials o econòmiques que les lleis puguin establir per a aquests casos .

Quina administració ha de respondre?

Si la lesió s’ha provocat per uns fets on hi ha intervingut més d’una administració pública, les administracions que han intervingut han de respondre de manera solidària, però pot ser que les administracions actuants hagin pactat entre elles la distribució d’aquesta responsabilitat.

En tot cas, la responsabilitat es fixa per a cada administració atenent els criteris de competència, interès públic tutelat i intensitat de la intervenció i la responsabilitat és solidària quan no sigui possible aquesta determinació.

A l’hora de presentar la reclamació per responsabilitat patrimonial, el particular o particulars afectats s’hauran d’adreçar a l’administració que hagi assumit aquesta funció en els seus Estatuts o Regles d’organització col·legiada.

Si no existissin, en aquest casos, la competència és atribuïda a l’Administració pública amb major participació en el finançament del servei afectat per la reclamació.

Quines són les indemnitzacions que es poden rebre?

La indemnització es calcularà d’acord amb els criteris de valoració establerts en la legislació d’expropiació forçosa , legislació fiscal i altres normes aplicables, i es ponderen, si s’escau, les valoracions predominants en el mercat .

La quantia de la indemnització es calcula amb referència al dia en què la lesió efectivament es va produir, sense perjudici de la seva actualització a la data en què es posi fi al procediment de responsabilitat d’acord amb l’ índex de preus al consum , fixat per l’Institut Nacional d’Estadística, i dels interessos que siguin procedents per demora en el pagament de la indemnització fixada , els quals s’exigeixen d’acord amb el que estableix la Llei general pressupostària .

La indemnització procedent es pot substituir per una compensació en espècie o ser abonada mitjançant pagaments periòdics , quan això sigui més adequat per aconseguir la reparació deguda i convingui a l’ interès públic , sempre que hi hagi acord amb l’interessat .

Quin procediment s’ha de seguir per exigir la responsabilitat patrimonial a les administracions?

Els procediments de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques els poden iniciar les mateixes administracions, d’ofici o bé a instància de les persones afectades, mitjançant una reclamació dels interessats.

Si no recau resolució expressa es podrà entendre desestimada la sol·licitud d’indemnització .

És molt important saber que  el dret a reclamar prescriu a l’any de produït el fet o l’ acte que motivi la indemnització o de manifestar el seu efecte lesiu .

En el cas de danys , de caràcter físic o psíquic , a les persones el termini començarà a computar-se des de la curació o la determinació de l’abast de les seqüeles .

L’administració inicia d’ofici el procediment per indemnitzar

Quan l’òrgan competent, per iniciar el procediment de responsabilitat patrimonial, entengui que s’han produït lesions en els béns i drets dels particulars en els termes que preveu la llei haurà d’iniciar el procediment corresponent per tal d’indemnitzar al particular o particulars afectats.

Per fer-ho sempre cal  l’ acord de l’òrgan competent , adoptat bé per pròpia iniciativa , bé com a conseqüència d’ordre superior, petició raonada d’altres òrgans o per denúncia .

Aquest acord s’haurà de notificar als particulars presumptament lesionats , concedint-los un termini de set dies perquè aportin les al·legacions , documents o informació estimin convenient per a defensar els seus drets i perquè proposin totes les  proves que considerin  pertinents per al reconeixement d’aquests drets.

Aquest procediment, iniciat d’oficis, s’instruirà encara que els particulars presumptament lesionats no es personin en el termini establert .

S’ha de tenir en compte que la petició raonada d’altres òrgans per a la iniciació d’ofici del procediment ha d’especificar la lesió produïda en una persona o grup de persones , la seva relació de causalitat amb el funcionament del servei públic , la seva avaluació econòmica si fos possible , i el moment en què la lesió efectivament es va produir.

El particular o particulars afectats inicien el procediment

Per iniciar el procediment de reclamació de danys patrimonials caldrà presentar una sol·licitud on hi consti:

a) Nom i cognoms de l’interessat i , si escau , de la persona que el representi , així com la identificació del mitjà preferent o del lloc que s’assenyali a efectes de notificacions .

b ) Fets , raons i petició en què es concreti , amb tota claredat , la sol · licitud .

S’hauran d’especificar les lesions produïdes , la presumpta relació de causalitat entre aquestes i el funcionament del servei públic , l’avaluació econòmica de la responsabilitat patrimonial , si fos possible , i el moment en què la lesió efectivament es va produir, i anirà acompanyada de les al·legacions , documents i informacions que s’estimin oportuns i de la proposició de prova , concretant els mitjans de què pretengui valer-se el reclamant .

c ) Lloc i data .

d) Signatura del sol · licitant o acreditació de l’autenticitat de la seva voluntat expressada per qualsevol mitjà .

e) Òrgan, centre o unitat administrativa a la qual s’adreça .

Com funcionarà el procediment?

Hi ha dos possibles procediments, un de general i un d’abreujat que és més ràpid.

El procediment abreujat

El procediment abreujat s’adopta quan  a la vista de les actuacions , documents i informacions del procediment general , l’òrgan instructor entengui que són inequívoques la relació de causalitat entre la lesió i el funcionament del servei públic , la valoració del dany i el càlcul de la quantia de la indemnització.

En aquests casos tant evidents, es podrà acordar d’ofici la suspensió del procediment general i la inici d’un procediment abreujat.

En notificar als interessats l’ acord d’iniciació del procediment abreujat se’ls facilitarà una relació dels documents que consten en el procediment , per tal que puguin obtenir còpia dels que estimin convenients , i se’ls concedirà un termini màxim de cinc dies per formular al·legacions i presentar els documents i justificacions que estimin pertinents .

Durant el termini indicat , tant l’òrgan instructor com el lesionat podrà acordar proposar la terminació convencional del procediment fixant els termes d’una proposta d’acord indemnitzatori .

Conclòs el tràmit d’audiència , en el termini de cinc dies l’òrgan instructor proposarà , si s’escau, que se sol·liciti dictamen preceptiu que s’ha d’emetre en el termini de deu dies .

Rebut , si escau , el dictamen o transcorregut el termini per a emetre’l , l’òrgan competent resoldrà el procediment o sotmetrà la proposta d’acord per a la seva formalització per l’interessat i per l’òrgan administratiu competent per a subscriure .

Si el dictamen a què es refereix l’article anterior discrepa de la proposta de resolució o de la proposta de terminació convencional , l’òrgan competent per resoldre ha d’acordar l’aixecament de la suspensió del procediment general i la remissió de totes les actuacions a l’òrgan competent per a la seva instrucció , notificant a l’interessat.

Transcorreguts trenta dies des de la iniciació del procediment sense que s’hi hagi dictat resolució , s’hagi formalitzat acord o s’hagi aixecat la suspensió del procediment general es pot entendre que la resolució és contrària a la indemnització del particular .

El procediment general

Actes d’instrucció .

Els actes d’instrucció necessaris per a la determinació , coneixement i comprovació de les dades en virtut dels quals s’hagi de pronunciar la resolució , es realitzaran per l’òrgan que tramiti el procediment , de conformitat amb el capítol III del títol VI de la Llei de Règim Jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú

Acord indemnitzatori .

En qualsevol moment del procediment anterior al tràmit d’audiència , l’òrgan competent , a proposta de l’instructor , podrà acordar amb l’interessat la terminació convencional del procediment mitjançant acord indemnitzatori . Si l’interessat manifesta la seva conformitat amb els termes de la proposta d’acord, se seguiran els tràmits previstos en els articles 12 i 13 d’aquest Reglament .

Pràctica de proves .

En el termini de trenta dies s’han de practicar totes les proves que hagin estat declarades pertinents . L’òrgan instructor només podrà rebutjar les proves proposades pels interessats quan siguin manifestament improcedents o innecessàries , mitjançant una resolució motivada .

Quan sigui necessari , l’instructor , a petició dels interessats , podrà decidir l’obertura d’un període extraordinari de prova .

Informes .

L’òrgan competent per a la instrucció del procediment pot sol·licitar els informes que consideri necessaris per a resoldre .

En tot cas , se sol·licitarà informe al servei el funcionament hagi ocasionat la presumpta lesió indemnitzable .

Els informes s’han d’emetre en el termini de deu dies , llevat que l’òrgan instructor , atenent les característiques de l’informe sol · licitat o del propi procediment , sol · liciti l’emissió en un termini menor o major , sense que en aquest últim cas pugui excedir d’un mes .

Audiència .

Instruït el procediment, i immediatament abans de redactar la proposta de resolució , s’ha de posar aquell de manifest a l’interessat , excepte en el que afecti les informacions i dades a què es refereix l’article 37.5 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú

En notificar als interessats la iniciació del tràmit se’ls facilitarà una relació dels documents que consten en el procediment , per tal que puguin obtenir còpia dels que estimin convenients , i concedirà un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze per formular al · legacions i presentar els documents i justificacions que estimin pertinents .

Durant el termini del tràmit d’audiència, ho hagi fet o no amb anterioritat , l’interessat podrà proposar a l’òrgan instructor la terminació convencional del procediment fixant els termes definitius de l’acord indemnitzatori que estaria disposat a subscriure amb l’Administració pública corresponent .

En els procediments iniciats d’ ofici , quan l’interessat no es personi en tràmit del procediment , i no ho fa en el d’audiència , l’instructor proposarà que es dicti resolució declarant l’arxiu provisional de les actuacions , sense entrar en el fons de l’assumpte . Tal arxiu esdevindrà definitiu quan hagi transcorregut el termini de prescripció de la reclamació , llevat que l’interessat es personi en el procediment dins del termini .

Dictamen .

Conclòs el tràmit d’audiència , en el termini de deu dies , l’òrgan instructor proposarà que es demani , quan sigui preceptiu d’acord amb el que estableix la Llei Orgànica del Consell d’Estat , el dictamen d’aquest òrgan consultiu o , si escau , l’òrgan consultiu de la comunitat autònoma .

A Catalunya, d’acord amb l’article  86 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i l’article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora , el dictamen l’ha d’emetre  la Comissió Jurídica “És preceptiu el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora sobre els expedients de l’Administració de la Generalitat o de l’Administració local referents a les matèries següents: Reclamacions de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques la quantia de les quals sigui igual o superior a 50.000 euros”.

A aquest efecte , ha de remetre a l’òrgan competent per demanar- totes les actuacions en el procediment , així com una proposta de resolució que s’ajustarà al que disposa l’article 13 d’aquest Reglament o , si s’escau , la proposta d’acord pel qual es podria acabar convencionalment el procediment .

Se sol · licitarà que el dictamen es pronunciï sobre l’existència o no de relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda i , si escau , sobre la valoració del dany causat i la quantia i mode de la indemnització , considerant els criteris que preveu la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú

El dictamen s’emetrà en un termini màxim de dos mesos .

Terminació .

En el termini de vint dies des de la recepció , si escau , del dictamen o , quan aquest no sigui preceptiu , des de la conclusió del tràmit d’audiència , l’òrgan competent ha de resoldre o sotmetre la proposta d’acord per a la seva formalització per l’interessat i per l’òrgan administratiu competent per a subscriure . Quan no es considera procedent formalitzar la proposta de terminació convencional , l’òrgan competent ha de resoldre en els termes que preveu l’ apartat següent .

La resolució es pronunciarà , necessàriament , sobre l’existència o no de la relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda i , si escau , sobre la valoració del dany causat i la quantia de la indemnització , explicitant els criteris utilitzats per al seu càlcul . La resolució s’ha d’ajustar , en tot cas , al que preveu l’article 89 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú

Transcorreguts sis mesos des que es va iniciar el procediment , o el termini que resulti d’ afegir-los un període extraordinari de prova , de conformitat amb l’article 9 d’aquest Reglament , sense que hagi recaigut resolució expressa o , si escau , s’hagi formalitzat l’acord , podrà entendre que la resolució és contrària a la indemnització del particular .

NORMATIVA REGULADORA DE LA RESPONSABILITAT PATRIMONIAL

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/ Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.