Arxiu del Blog

Com salvar el món amb les joguines responsables (IV part). Les joguines solidàries i sostenibles

En un article anterior parlava de la responsabilitat de la família a l’hora de fer una compra responsable de les joguines, prenent com a referència el potencial que les joguines tenen en l’establiment dels valors i el desenvolupament de la personalitat dels infants i adolescents. podeu consultar aquest article en el següent enllaç.

Ara parlarem d’algunes iniciatives empresarials i d’associacions de la societat civil per tal d’ajudar a fer visibles les joguines que incorporen els  valors socials de la diversitat i també els valors de la sostenibilitat i la reducció de residus.

Joguines igualitàries

Igualtat i diversitat intel·lectual i funcional

En un altre article d’aquest bloc ja vam comentar que mitjançant el joc els infants poden reproduir les situacions de la seva vida, en un entorn controlat per ells mateixos, reproduir els fets i mirar d’entendre’ls, amb el que hi ha una millora de l’autoestima i una disminució de les seves angoixes.

Ara bé, és evident que encara estem lluny que sigui habitual que les joguines incorporin persones invidents, amb falta d’audició, amb mobilitat reduïda o que pateixin alguna malaltia com el càncer.

Fixeu-vos amb aquest anunci del fabricant de telèfon mòbil Huawei Mobile, que aquest Nadal 2018 ha presentat una app que permet als infants traduir els contes al llenguatge dels signes.

Amb aquest video es visualitza i es dona a conèixer els problemes amb que s’ha d’enfrontar una nena amb problemes auditius i les dificultats que això li comporta per aprendre a llegir i per tant, poder gaudir de contes i joguines com la resta d’infants.

Cal que reflexionem sobre la diversitat que ens envolta i les diferents situacions amb les que es troben nens i nenes amb diversitats funcionals i intel·lectuals diferents, perquè si hem dit que  la joguina ajuda al nen i a la nena a reproduir i a entendre situacions que li passen a ell o ella en primera persona  o a un amic o amiga, per què no hi ha joguines que reflecteixin aquestes situacions i que ajudin a visualitzar-les de forma empàtica per la resta d’infants i persones adultes aquestes situacions?

Certs estudis indiquen que els ninots que representen la diversitat afavoreixen el desenvolupament dels nens augmentant la seva empatia cap als altres i això es pot treballar  amb un enfocament d’educació conscient dels prejudicis, de l’aprenentatge actiu que es coneix com a  PDA (The Persona Doll Approach). El PDA aborda les diferents qüestions relacionades amb la diversitat i la discriminació i sobretot relacionades amb la discapacitat.

Si no hi ha joguines que s’assemblin a la nostra realitat, els nens i nenes no s’hi poden sentir identificats i la resta de persones és fàcil que ignori aquestes situacions i no actuï per reduir les injustícies i les desigualtats.

Hi ha una organització sense ànim de lucre del Regne Unit que fa campanya per la diversitat de les joguines i per la representació de les discapacitats perquè les nenes i nens amb diversitat funcional o intel·lectual es puguin veure reflectits en les joguines amb què juguen. “Toy Like Em” (Una joguina com jo), és una organització que es va establir a l’any 2015 per la periodista de la BBC i escriptora per a nens Rebecca Atkinson, qui també utilitza audiòfons per escoltar millor.

Aquest any 2018 s’ha creat una nova joguina, la “Mia” http://www.toylikeme.org/, una nina amb un implant auditiu que ha guanyat divesos premis.

Playmobil UK va ser una de les empreses que va fer una aposta per la diversitat funcional i va llençar un conjunt de Playmobil que inclou personatges amb discapacitat, factor que ajuda a visualitzar la diversitat real de la nostra societat.

A data de 06/12/2018 al portal oficial de venda online de Playmobil España, només he trobat aquests productes relacionats amb diversitat funcional: https://www.playmobil.es/nino-en-silla-de-ruedas/6663.html per tant encara és molt difícil poder disposar d’aquest tipus de joguina.

També hi ha iniciatives per fer nines i ninots per a nens i nenes amb síndrome de Down, perquè també ajuden a identificar-se amb la joguina i a reproduir les situacions que van succeint en el dia a dia. Aquesta iniciativa és de l’empresa hoptoys que fabrica joguines per diversitat intel·lectual i funcional.

En el seu portal oficial podreu trobar multitud de joguines adequades a totes les necessitats.

La que ara comentem la podem veure al següent enllaç:  https://www.bloghoptoys.es/carla-y-pablo-los-munecos-excepcionales/

Pel que fa a nens i nenes que pateixen un càncer, també trobareu informació al següent enllaç extern de la fundació “Juegaterapia”  https://www.juegaterapia.org/babypelones/, on veureu com comercialitzen les nines i ninots que una empresa ha creat per a aquesta fundació, els “Baby Pelones” que tenen dos objectius fonamentals.

El primer és que  els nens i les nenes que segueixen un tractament de quimioteràpia puguin relativitzar un dels més grans i més visibles signes de la seva malaltia, la pèrdua del cabell i com que les nines porten el cap cobert per diferents mocadors els nens i les nenes poden sentir-se identificats i utilitzar les nines i ninots per intentar reproduir les situacions que viuen en el seu dia a dia, d’una forma més controlada.

A banda d’aquesta funció també tenen un objectiu solidari, perquè tots els beneficis de les seves vendes s’inverteixen en investigació contra el càncer i per seguir construint jardins als terrats en desús de diferents hospitals.

Igualtat de gènere

Recordeu que els estereotips de gènere són a la base de la discriminació entre homes i dones i contribueixen a justificar-los i a perpetuar-los, per aquest motiu millor adquirir joguines que no atribueixen uns rols fixats sobre els comportaments pretesament «correctes» o «normals» de les persones en un context determinat en funció del sexe al qual pertanyen. Tots els nens i nenes han de ser lliures d’escollir i jugar amb i de la manera que prefereixin.

Podeu trobar més informació sobre les pràctiques empresarials en aquest àmbit a l’anterior article d’aquest bloc.

Les joguines sostenibles

Ja vaig comentar que les joguines, malgrat que han existit en moltes cultures i tenen una llarga història, no s’han popularitzat realment com a productes de consum, fins que van arribar el materials plàstics i la seva producció s’ha pogut fer en cadena, doncs abans eren un producte quasi artesanal reservat quasi exclusivament a les classes socials més benestants.

D’aquesta manera, les grans superfícies s’han omplert de joguines que normalment estan fetes amb materials plàstics, moltes d’elles funcionen amb piles i se’ns presenten amb grans embalatges.

Algunes botigues especialitzades han començat a oferir joguines ecològiques per oferir productes més sostenibles.

Ara bé, ens hem de preguntar: Existeixen realment joguines ecològiques ?

Actualment i des d’un punt de vista legal, no es pot parlar de joguines ecològiques, però si de joguines sostenibles.

Penseu que posar un adjectiu de “joguina ecològica” a banda de bones intencions, també crea certa confusió i desprotecció a les persones consumidores que no saben realment quina fiabilitat tenen aquestes denominacions.

Per posar un exemple, podem parlar de menjar ecològic perquè hi ha una norma que fixa que s’ha d’entendre per productes alimentaris ecològics, en defineix les seves característiques obligatòries i crea un distintiu de qualitat per tal que les persones consumidores les puguin diferenciar de la resta:

Exemple del cas dels productes ecològics d’alimentació:

Normativa: Reglament CE/834/2007, del Consell, de 28 de juny, sobre producció i etiquetatge dels productes Ecològics i pel qual es deroga el Reglament CEE/2092/91a)Reglament (UE) núm º 271/2010 de la Comissió, de 24 de març de 2010, que modifica el Reglament (CE) 889/2008 pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del Reglament (CE) 834/2007 del Consell, pel que fa al logotip de producció ecològica de la Unió Europea,

Obligacions que s’imposen als productes ecològics «bio» i «eco»: La producció ecològica té la seva base en el disseny i la gestió adequada dels processos biològics basats en sistemes ecològics que utilitzin recursos naturals propis del sistema mitjançant mètodes que utilitzin organismes vius i mètodes de producció mecànics, desenvolupin cultius i una producció ramadera vinculats al sòl o una aqüicultura que respecti el principi de l’explotació sostenible de la pesca, excloguin l’ús d’OMG i productes produïts a partir de o mitjançant OMG, llevat de medicaments veterinaris, que estiguin basats en l’avaluació de riscos, i en l’aplicació de mesures cautelars i preventives, si escau la restricció del recurs a mitjans externs.

Però en el cas de les joguines parlem de productes industrials i en aquests casos quin etiquetatge haurien de portar les joguines per poder-les considerar ecològiques?

En aquest cas tenim l’etiqueta que es coneix popularment com a “flor europea”o “eco label”, que és un logotip oficial, malgrat que voluntari, que atorguen entitats oficials i acredita a les persones consumidores que s’han aplicat els criteris de sostenibilitat en tot el cicle de vida del producte, en relació a l’ús de recursos i energia, soroll, emissions a l’aire, aigua o sòl, eliminació dels residus i efecte sobre els ecosistemes.

Per tant, la presència de l’etiquetatge “eco label” fa una referència a tot el sistema de gestió ambiental de les empreses que fabriquen les joguines i els impactes que tenen en el medi ambient, però no han de ser joguines especialment de fusta ni de productes “naturals”, perquè el que acrediten aquests productes, amb la seva etiqueta, són bones pràctiques ambientals i per tant, d’alguna manera, estaríem davant de joguines sostenibles.

Normativa: Reglament (CE) núm. 66/2010 del Parlament i del Consell de 25 de novembre relatiu a l’etiqueta ecològica de la UE i posteriorment modificat pel Reglament (UE) núm. 7882/2013 de la Comissió de 14 d’agost de 2013 i al Reial Decret 234/2013 de 5 d’abril, estableix les condicions d’aplicació del Reglament (CE) núm. 66/2010 a l’estat espanyol.

Disposar de l’Etiqueta ecològica implica haver complert uns criteris ambientals selectius, transparents i amb prou informació i base científica perquè els consumidors i usuaris puguin triar aquells productes o serveis que l’incorporen. Amb aquesta elecció, les persones consumidores  s’asseguren de triar les opcions que redueixen els efectes ambientals adversos i contribueixen a l’ús eficaç dels recursos.

Un altre cosa són  les joguines fetes amb materials més naturals, com la roba i la fusta

En aquests casos podem buscar els distintius voluntaris que ens garanteixin que, tant la roba utilitzada com la fusta amb la que s’han fet les joguines, s’han obtingut aplicant criteris de sostenibilitat.

Tenim diferents etiquetatges de fustes sostenibles i també de fabricacio sostenible de contes i joguines de cartró.

Certificació FSC

Si una joguina porta aquest logotip a la seva capsa podem estar segurs que la fusta de la joguina procedeix de boscos on s’ha fet una bona de sostenibilitat social i mediambiental, i que en el procés fins a arribar al consumidor s’ha tingut en compte a totes les parts implicades: productors, comunitats indígenes i treballadors. Per tant aquesta etiqueta porta implícits valors socials i ambientals.

Hi ha tres tipus d’etiquetes FSC

FSC 100%: L’etiqueta FSC 100% certifica que la fusta del producte prové íntegrament de boscos certificats pel FSC per seguir les bones pràctiques socials i ambientals.
FSC RECICLAT: L’etiqueta FSC Reciclatge vol dir que tota la fusta o el paper del producte procedeix de material recuperat (reutilitzat).
FSC MIXT:  L’etiqueta FSC Mixt vol dir que la fusta del producte procedeix de boscos certificats FSC, que és de material reciclat o que és de fusta controlada.

L’organisme FSC –Forest Stewarship Council– és una organització internacional sense ànim de lucre que es va fundar el 1993 i en formen part tant els industrials i explotadors forestals, com els grups socials i ambientals, organitzacions de pobles indígenes , grups comunitaris amb interessos forestals i organitzacions certificadores de productes forestals de tot el món.

Podem obtenir més informació al seu enllaç extern internacional : https://ic.fsc.org/es/choosing-fsc/fsc-labels i en el seu enllaç a Espanya: https://es.fsc.org/es-es

Certificació PEFC

El PEFC –Programme for the endorsement of Forest Certification– és una certificació que promou la gestió sostenible dels boscos europeus per aconseguir un equilibri social, econòmic i mediambiental.

Aquesta gestió té en compte de forma transversal les exigències dels diferents usos i funcions, tant en muntanyes protegides, productius i recreatius, ja siguin pinedes, suredes, pollancredes, rouredes, fagedes, savinars o altres.

La Norma de Gestió Forestal Sostenible s’acorda entre tots els interessats en la gestió forestal, desenvolupant els Criteris i Indicadors de sostenibilitat aprovats pels governs en els processos ministerials.

La norma espanyola de Gestió Forestal Sostenible és la Norma UNE 162.002, que ha estat elaborada en el si de l’Entitat Nacional de Normalització (AENOR) en un procés obert a totes les parts interessades.

En aquest procés de desenvolupament normatiu participen propietaris forestals privats, públics, industrials forestals, comerciants, col·legis professionals, associacions de professionals, centres de recerca públics i privats, consultories, universitats, empreses d’aprofitaments forestals, sindicats i consumidors.

Les joguines com a residus

Un dels problemes de la nostra societat és el de l’obsolescència dels productes, perquè algunes vegades la indústria fabrica els seus productes perquè s’espatllin just passat el període de garantia i el producte s’hagi de tornar a comprar, afectant l’economia familiar i el medi ambient, en haver generat un residu innecessari.

En altres ocasions la joguina funciona molt de temps, però són els anuncis els que posen de moda noves joguines que fan que els infants considerin que la seva joguina vella ja no sigui interessant. En aquestes ocasions una millor alternativa a llençar-los i per tant, contaminar el medi ambient, és regalar-los o donar-los a causes solidàries o a fer-ne un intercanvi. d’aquesta manera altres infants els poden aprofitar.

Fins i tot amb joguines trencades és podria donar una nova vida al producte, reparant-les i gaudint de la joguina d’una forma diferent, més creativa i desenvolupant les habilitats de nens i adults. Ara bé, en aquests casos cal anar amb precaució, perquè les joguines estan homologades i porten l’etiqueta “CE” perquè són conformes amb les normes de seguretat i cal tenir en compte que qualsevol modificació pot portar algun risc associat, pel que s’ha de meditar molt bé el que es fa.

Les piles

Moltes joguines funcionen amb piles i això té dos afectacions importants. la primera és sobre l’economia familiar, perquè en ocasions, el fet que la joguina funcioni amb piles encareix molt la joguina si es té en compte el seu consum anual. Per aquest motiu és bo pensar en comprar joguines amb bateries recarregables o bé comprar piles recarregables que són opcions per abaratir el cost a llarg termini i generar menys residus.

Recordeu que per seguretat, les joguines que porten piles han de situar-se un compartiment inaccessible als més petits i que per substituir les piles caldrà l’ajut dels adults, perquè normalment requerirà utilitzar un tornavís per obrir el compartiment.

Les piles contenen productes químics que no poden estar a l¡’abast dels infants i les piles de tipus “botó” són molt petites i se les podrien empesar amb el risc d’asfíxia que això implicaria.

El dia que la joguina s’hagi de llençar, cal tenir en compte que s’han de treure les piles i llençar-les per separat i pel que fa a les joguines de plàstic.

Podeu consultar en relació a aquests temes, la “1a Campanya d’Alternatives de Consum Responsable de Jocs i Joguines i Prenvenció de Residus” d’Espaiambiental coop al següent enllaç extern: http://lavidadelesjoguines.org/

Comerç Just

En un altre article d’aquest mateix bloc ja vaig parlar específicament del comerç just i si voleu podeu ampliar la vostra informació al següent enllaç.

Recordar ara que el  comerç just parteix de la base de les diferències que provoca l’actual sistema comercial mundial, entre els països del nord i els països del sud i vol ser un instrument per lluitar contra la pobresa que generen aquestes diferències, a l’hora que es vol  potenciar el desenvolupament sostenible, per tal de facilitar una participació equitativa dels països en desenvolupament en el sistema de comerç multilateral, garantir-los un accés estable i sostenible als mercats dels països del nord.

Les empreses de comerç just han de ser justes i transparents amb els seus proveïdors pel que és especialment important que les pràctiques comercials entre tots els actors siguin justes i tinguin en compte l’impacte que suposarien els incompliments contractuals. És molt rellevant que les relacions s’estableixin sobre uns vincles de confiança i solidaritat, evitant les competències deslleials, pel que cal complir sempre els contractes, en la qualitat,  en el temps i els termes estipulats, fent els pagaments sense demores i fins i tot en part, per avançat en un 50%.

Per tant, l’enfocament inicial del comerç just està més centrat en poder garantir una competència comercial més equitativa entre les empreses dels països menys desenvolupats amb les empreses dels països més desenvolupats.

Ara bé, poc a poc, el comerç just s’ha posicionat com un comerç de productes responsables i sostenibles i per tant, s’ha enfocat, més que al comerç internacional, al consum de productes amb valor social i  ambiental, o al que és el mateix, a productes vinculats als valors del  consum responsable.

Malgrat ser un distintiu voluntari, hi ha algunes iniciatives normatives per donar-li suport, com en el cas de la  Resolució del Parlament Europeu 2005/2245 (INI), de 6 de juliol de 2006, sobre comerç just i desenvolupament .

Actualment la Fair Trade Labelling Organisation International és qui agrupa als organismes independents de certificació que atorguen els distintius de comerç just.

Per poder etiquetar els productes amb un distintiu de comerç just, cal complir uns requisits que garanteixin un preu just al productor, transparència i traçabilitat, el respecte del medi ambient, la protecció dels drets humans, en particular dels drets de les dones i els nens, així com el respecte dels mètodes de producció tradicionals que afavoreixin el desenvolupament econòmic i social, entre d’altres.

També hi ha joguines interessants que porten associats els valors del comerç just.

Joguines i responsabilitat social corporativa

L’article 126-17 de la LLEI 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, estableix que la persona consumidora té dret a l’educació en matèria de consum, que té els objectius següents:

Contribuir a la formació integral de la persona, atenent el desenvolupament de la consciència individual i col·lectiva dels infants i els joves en:

Els hàbits del consum responsable, crític i actiu, cercant la informació, la reflexió, la solidaritat i la sostenibilitat en el consum de béns i serveis.

Per tant, les persones consumidores hem de saber buscar la informació per poder fer un consum responsable, que tal i com es defineix a l’article 111-2.l)  del Codi de Consum de Catalunya:

És el  consum moderat, informat, reflexiu i conscient de béns i serveis, tot tenint en compte els criteris de sostenibilitat cultural, ambiental, socioeconòmica i lingüística.

Per tant, amb aquests quatre articles que he publicat en aquest bloc, de la sèrie ” Com salvar el món amb les joguines responsables”

he intentat aportar elements de reflexió per poder decidir quines joguines comprar als nostres infants aplicant valors de responsabilitat social, però molts d’aquests valors no es fan evidents a les botigues i també requereixen un treball extra per a les persones que volen saber a quines empreses estan comprant.

Recordeu que la marca de l’empresa juga més un paper comercial diferenciador, que vol servir de suport als sentiments i emocions que l’empresa desitja que  les persones vinculin a aquesta marca i en canvi  la reputació és consolida amb el que realment aquestes persones pensen d’aquesta marca i de com aquesta queda més o menys legitimada.

Què han de fer les empreses per aconseguir una bona credibilitat i guanyar-se el reconeixement de les persones consumidores responsables?

Els factors que valorarem, d’acord amb tots els elements de reflexió que hem anat evidenciant en aquests quatre articles, en la reputació de les empreses seran les condicions de treball del seu personal, les relacions amb els clients, la responsabilitat ambiental, la capacitat tecnològica, la qualitat dels productes, la gestió econòmica, els principis ètics, els valors corporatius… per tant, dins de la reputació corporativa veiem com la responsabilitat social corporativa –RSC- ocupa un paper important.

A títol de cita  us deixo alguns enllaços d’empreses de joguines als seu portals corporatius on podreu veure què fan en temes de responsabilitat social corporativa:

•       Imaginarium: enllaç al seu web de RSE
•       Joguines Famosa: enllaç al seu web de RSE
•       Joguines Diset: enllaç al seu web de RSE
•       Joguines Lego: enllaç al seu web de RSE
•       Joguines Playmobil: enllaç al seu web de RSE

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal  com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap mena en aquest bloc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Anuncis

Anem a comprar joguines apropiades a les edats dels infants, per evitar riscos que puguin afectar a la seva seguretat

Símbol de conformitat europea. La marca “CE” indica que el producte és presumptament segur.

Cada any hi han alertes de seguretat per joguines que no són segures i que podrien causar algun accident i posar en perill la salut dels infants.

Només cal seguir unes pautes de prevenció a l’hora d’anar a comprar joguines per poder evitar o reduir aquests perills.

Mireu bé si les joguines porten advertències de seguretat i si limiten l’edat dels infants per poder-les fer servir.

Penseu que l’edat la fixa el fabricant sota la seva responsabilitat després d’un procés d’auto classificació.

Però en tot cas sempre ha d’especificar l’edat mínima o màxima dels usuaris de les joguines i, si s’escau, la seva capacitat i el seu pes màxim o mínim, així com la necessitat d’assegurar-se que la joguina s’utilitzi únicament sota la supervisió d’adults.

Advertències

1.       Joguines d’activitat: «Només per a ús domèstic»
2.       Joguines funcionals: «Utilitzeu-les sota la vigilància directa d’un adult».
3.       Joguines químiques: «No convé per a nens de menys de (*) anys. Utilitzeu-la sota la vigilància d’un adult».
4.       Patins, patins de rodes, patins en línia, monopatins, patinets i bicicletes de joguina per a nens: «Convé utilitzar equip de protecció. No la utilitzeu en llocs amb trànsit».
5.       Joguines en aliments: «Conté una joguina. Es recomana la vigilància d’un adult.»
6.       Joguines destinades a utilitzar-se a l’aigua: «Utilitzeu-la només en aigua on el nen pugui estar dret i sota vigilància d’un adult.»
7.       Joguines destinades a ser suspeses a sobre d’un bressol, un parc o un cotxet per a nadons per mitjà de cordons, cordes, elàstics o corretges: «Per evitar possibles danys per estrangulament, aquesta joguina s’ha de retirar quan el nen comenci a intentar aixecar-se valent-se de mans i genolls.»
8.       Joguines que imiten màscares i cascos protectors: «Aquesta joguina no ofereix protecció».
9.       Embalatge per a jocs de taula olfactius, estoig de cosmètics i jocs gustatius: «Conté fragàncies que poden causar al·lèrgies.»

Joguines d’activitat

Les joguines d’activitat han de portar l’advertència: «Només per a ús domèstic». Les joguines d’activitat lligades a un travesser, així com unes altres joguines d’activitat, quan sigui procedent, han d’anar acompanyades d’unes instruccions d’ús que posin en relleu la necessitat d’efectuar controls i revisions periòdiques de les seves parts més importants (suspensions, subjeccions, fixacions a terra, etc.) i que precisin que, en cas d’omissió dels esmentats controls, la joguina podria presentar un risc de caiguda o bolcada. També s’han de proporcionar instruccions sobre la forma correcta de muntar-les, amb indicació de les parts que puguin resultar perilloses en cas de muntatge incorrecte.

S’ha d’indicar específicament la superfície adequada.

Joguines funcionals

Les joguines funcionals han de portar l’advertència: «Utilitzeu-les sota la vigilància directa d’un adult».

A més, han d’anar acompanyades d’instruccions d’ús en les quals s’indiquin les precaucions que ha d’adoptar l’usuari, i se l’ha d’advertir que en cas d’omissió de les esmentades precaucions s’exposa als perills –que s’han d’especificar– propis de l’aparell o producte del qual la joguina constitueix un model a escala o una imitació. S’ha d’indicar també que la joguina s’ha de mantenir fora de l’abast dels nens de menys d’una edat determinada, edat que ha de decidir el fabricant.

Joguines químiques

Sense perjudici de l’aplicació de les disposicions establertes en la legislació comunitària aplicable relativa a la classificació, l’embalatge i l’etiquetatge de determinades substàncies o mescles, les instruccions d’ús de les joguines que continguin substàncies o mescles perilloses per naturalesa han d’advertir de la seva perillositat i han d’indicar les precaucions que han d’adoptar els usuaris per evitar els perills que comporten, que s’han d’especificar de manera concisa en funció del tipus de joguina. També s’han d’esmentar els primers auxilis que s’hagin d’administrar en cas d’accidents greus que pugui provocar l’ús de les esmentades joguines. S’ha d’indicar també que la joguina s’ha de mantenir fora de l’abast dels nens menors d’una edat determinada, edat que ha de decidir el fabricant. A més de les indicacions que se citen en el paràgraf anterior, les joguines químiques han d’exhibir en els seus embalatges l’advertència següent: «No convé per a nens de menys de (*) anys. Utilitzeu-la sota la vigilància d’un adult».

Es consideren, en particular, joguines químiques: els jocs de química, els equips d’inclusió en plàstic, els minitallers de ceràmica, esmalt o fotografia i les joguines anàlogues que comportin una reacció química o una alteració similar de la substància durant l’ús.

Patins, patins de rodes, patins en línia, monopatins, patinets i bicicletes de joguina per a nens.

Quan aquests productes es venguin com a joguines han de portar l’advertència següent: «Convé utilitzar equip de protecció. No la utilitzeu en llocs amb trànsit».

A més, les instruccions d’ús han de recordar que la joguina s’ha d’utillitzar amb prudència, ja que requereix molta habilitat, per evitar caigudes o xocs que provoquin lesions a l’usuari o a altres persones. També s’ha de donar alguna indicació sobre l’equip de protecció recomanat (cascos, guants, genolleres, colzeres, etc.).

Joguines destinades a utilitzar-se a l’aigua

Les joguines destinades a utilitzar-se a l’aigua han de portar l’advertència següent: «Utilitzeu-la només en aigua on el nen pugui estar dret i sota vigilància d’un adult.»

Joguines en aliments

Les joguines distribuïdes en aliments o barrejades amb aliments han de portar l’advertència següent: «Conté una joguina. Es recomana la vigilància d’un adult.»

Joguines que imiten màscares i cascos protectors

Les joguines que imiten màscares i cascos protectors han de portar l’advertència següent: «Aquesta joguina no ofereix protecció». (*) Edat que ha de decidir el fabricant.

Joguines destinades a ser suspeses a sobre d’un bressol, un parc o un cotxet per a nadons per mitjà de cordons, cordes, elàstics o corretges

Les joguines destinades a ser suspeses a sobre d’un bressol, un parc o un cotxet per a nadons per mitjà de cordons, cordes, elàstics o corretges han d’anar acompanyades, en l’embalatge, de l’advertència següent que ha d’estar indicada de forma permanent en la joguina: «Per evitar possibles danys per estrangulament, aquesta joguina s’ha de retirar quan el nen comenci a intentar aixecar-se valent-se de mans i genolls.»

Embalatge per a jocs de taula olfactius, estoig de cosmètics i jocs gustatius

L’embalatge per a jocs de taula olfactius, estoig de cosmètics i jocs gustatius que continguin les fragàncies que preveuen els punts 41 a 55 de la llista que figura en l’annex II, part III, punt 11, paràgraf primer, i de les fragàncies que preveuen els punts 1 a 11 de la llista que figura en el paràgraf tercer de l’esmentat punt ha de portar la següent advertència: «Conté fragàncies que poden causar al·lèrgies.»

Cal comprovar que el producte està ben etiquetat

  1. Que porta la identificació dels fabricants i que indiquen: el seu nom, el seu nom comercial registrat o marca comercial registrada i la seva adreça de contacte en la joguina o, quan no sigui possible, en el seu envàs o en un document que acompanyi la joguina. La direcció ha d’indicar un punt únic de contacte amb el fabricant.

  2. Que porten un número de tipus, lot, sèrie o model o un altre element que permeti la seva identificació, o, si la mida o la naturalesa de la joguina no ho permet, que la informació requerida figura en l’embalatge o en un document que acompanyi la joguina.

  3. Que porten les instruccions i de la informació relativa a la seguretat almenys en castellà.

  4. Que hi figuren les advertències de seguretat si fos procedent.

  5. Que porta el marcatge de seguretat “CE”.

El marcatge “CE” s’ha de col·locar de manera visible, llegible i indeleble en la joguina, o bé en una etiqueta enganxada o en l’envàs.

En el cas de joguines de mida reduïda i de joguines compostes de parts petites, el marcatge CE es pot col·locar en una etiqueta o en un fullet adjunt. Si no és possible des del punt de vista tècnic en el cas de les joguines venudes en expositors de taulell, i amb la condició que l’expositor s’utilitzés originalment com a envàs de les joguines, el marcatge CE s’ha de col·locar en l’expositor de taulell. Si el marcatge CE no és visible des de l’exterior de l’embalatge, en cas que n’hi hagi, s’ha de col·locar com a mínim en l’embalatge.

Aquest marcatge vol dir que abans d’introduir una joguina al mercat, els fabricants han efectuat una anàlisi dels perills químics, físics, mecànics, elèctrics, d’inflamació, higiènics i radioactius que la joguina pugui presentar, així com una avaluació de la possible exposició a aquests perills.

Vigileu no comprar per joguines productes que en realitat no ho són i que per tant tenen altres normatives que no estan pensades per protegir els infants

No són joguines:

1. Objectes decoratius per a actes festius i celebracions.
2. Productes per a col·leccionistes adults, amb la condició que els productes o el seu embalatge portin una indicació visible i llegible que estan destinats a col·leccionistes de no menys de catorze anys. Exemples d’aquesta categoria:
a) models a escala detallats i fidels,
b) estoigs de muntatge dels models a escala detallats,
c) nines populars i decoratives i altres articles similars,
d) reproduccions històriques de joguines, i
e) reproduccions d’armes de foc reals.
3. Equips esportius, inclosos els patins de rodes, els patins en línia i els monopatins destinats a nens amb una massa corporal superior a 20 kg.
4. Bicicletes amb una altura màxima de seient superior a 435 mm, mesurada com la distància vertical entre el sòl i el punt més alt de la superfície del seient, amb el seient col·locat en posició horitzontal i la tija en la marca inferior.
5. Patinets i altres mitjans de transport dissenyats per a l’esport o destinats a utilitzar-se en vies públiques o camins públics.
6. Vehicles elèctrics destinats a utilitzar-se en vies públiques, camins públics o les seves voreres.
7. Equip aquàtic destinat a utilitzar-se en aigües profundes i accessoris per aprendre a nedar per a nens, com ara flotadors de seient i articles d’ajuda per nedar.
8. Trencaclosques de més de 500 peces.
9. Armes i pistoles de gas comprimit, llevat de les armes i pistoles d’aigua, i arcs de tir de més de 120 cm de llarg.
10. Focs artificials, incloses les càpsules fulminants que no estan dissenyades específicament per a joguines.
11. Productes i jocs que utilitzen projectils punxeguts, com ara conjunts de dards amb puntes metàl·liques.
12. Productes educatius funcionals, com ara forns elèctrics, planxes o altres productes funcionals la tensió dels quals superi 24 volts venuts exclusivament amb fins educatius sota la supervisió d’adults.
13. Productes destinats a utilitzar-se amb fins pedagògics, com ara equip científic, en col·legis i altres contextos educatius sota la vigilància d’instructors adults.
14. Equip electrònic, com ara ordinadors personals i consoles de joc, utilitzat per accedir a programari interactiu i els seus perifèrics associats, si l’equip electrònic o els perifèrics associats no estan dissenyats i destinats específicament per a nens i tenen un valor lúdic per si mateix, com els ordinadors personals de disseny especial, els teclats, les palanques de comandament o els volants.
15. El programari interactiu destinat a l’oci i l’entreteniment, com ara els jocs d’ordinador i els seus suports d’emmagatzematge, per exemple, els CD.
16. Els xumets per a nadons.
17. Els llums atractius per als nens.
18. Els transformadors elèctrics per a joguines.
19. Accessoris de moda per a nens que no estan destinats al joc.

MÉS INFORMACIÓ

La venda de jocs i joguines

Seguretat de serveis i productes de consum

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal  com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap mena en aquest bloc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Com salvar el món amb les joguines responsables (III part). Joguines i mitjans de comunicació

Els amics i amigues són realment una influència molt important a l’hora de configurar les preferències que provocaran que les nenes i els nens  ens demanin certes joguines durant aquest Nadal, però sens dubte, un dels instruments més influents a l’hora de convèncer als infants són, sens dubte, els anuncis que durant aquestes dates apareixeran als mitjans de televisió de totes les cadenes i que entraran a les nostres llars sense donar-nos-en compte.

Els mitjans de comunicació són doncs un element clau en la transmissió de valors, especialment en els infants i adolescents, tant pel que fa a la publicitat de les joguines com també pel que fa a les pel·lícules cinematogràfiques i espais infantils que formen part de les programacions de les televisions.

Encara que ja hem comentat algunes coses sobre la publicitat de les joguines en els articles anteriors, m’agradaria ara parlar-ne de forma molt més detallada.

I per començar a fer-ho, cal tenir en compte que els infants són persones consumidores vulnerables a les que cal protegir d’una economia de mercat altament agressiva i en ocasions manipuladora. És per aquest motiu que hi ha una intensa normativa protectora per compensar la natural credulitat dels infants davant de tot el que veuen en els seus televisors.

Quins són els organismes de control dels mitjans de comunicació pel que fa a la publicitat adreçada a menors ?

L’article 59 de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència obliga al Govern, i al Consell de l’Audiovisual de Catalunya en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, amb la finalitat de protegir adequadament els drets dels infants i els adolescents, a regular els límits de la publicitat divulgada en el territori de Catalunya adreçada a infants i adolescents.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya té competència plena sobre els prestadors de serveis audiovisuals d’àmbit autonòmic i local, independentment de quin sigui el sistema de difusió emprat i també té competències sobre els continguts en les desconnexions per a Catalunya de les cadenes d’àmbit estatal. La normativa reguladora és la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha de:

  • a) Ha de dictar i fer complir les disposicions sobre aquesta matèria.
  • b) Ha de promoure la coregulació i l’autoregulació amb els diversos agents implicats en l’activitat de publicitat, televenda i patrocini en els supòsits en què no hi hagi cap normativa aplicable o per tal de complementar-la.

En l’àmbit de l’Estat Espanyol la normativa que s’aplica és la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual i l’Organisme regulador depèn del Ministeri d’Indústria, comerç i turisme, responsable de la protecció dels menors en aquest àmbit és la ” Secretaria de Estado para el Avance Digital “.

L’article 88.3  de la llei catalana estableix que els usuaris de serveis de comunicació audiovisual tenen dret a adreçar-se al Consell de l’Audiovisual de Catalunya si consideren que s’han vulnerat els seus drets o que s’ha produït un incompliment de la regulació en matèria de continguts i de publicitat.

Com es pot presentar una queixa al Consell de l’Audiovisual de Catalunya?

  • Per telèfon, mitjançant el 901 100 321. Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 hores.
  • Presencialment, al Servei de Relació amb els Usuaris de l’Audiovisual: cal que us adreceu al C/ dels Vergós, 36-42, 08017 de Barcelona. Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores.
  • Per correu ordinari: a la mateixa adreça.
  • Per Internet, a través del següent formulari

 La publicitat de les joguines

L’article 18 de l’ACORD 296/2007, de 19 de desembre, pel qual s’aprova la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre protecció de la infància i l’adolescència, senyalització orientativa i dret a la informació de les persones usuàries dels serveis de televisió estableix:

Publicitat i televenda de joguines

Els prestadors de serveis de televisió, pel que fa a la publicitat o la televenda de joguines, han de respectar el següent:

a) No conferir moviment a la joguina o alguna de les seves parts si no és cap dels seus atributs reals i evitar incloure efectes de so que no són propis de la joguina. En cas contrari, cal explicitar-ho.
b) Presentar la joguina amb una referència de la mida real fàcilment entenedora per a l’infant.
c) No recórrer, sistemàticament, a intercalar imatges de personatges reals d’animació clàssica o generada per ordinador, amb les pròpies de la joguina.
d) Adaptar les sobreimpressions que informen sobre les característiques de la joguina a les capacitats de comprensió i de lectura de l’infant pel que fa a la durada, la mida i el contrast de la tipografia emprada.
e) Evitar presentacions agressives o violentes de les joguines.
f) Sobreimprimir «Es venen per separat» en els missatges publicitaris en els quals es representen més d’una joguina o elements addicionals a la que es promociona.
g) El preu de l’objecte anunciat ha de constar de manera clara i manifesta d’acord amb els barems següents:
Joguina de preu superior a 50 euros.
Joguina de preu superior a 150 euros.
Joguina de preu superior a 300 euros.

 Els continguts publicitaris

L’article 96 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya regula la protecció de menors en la publicitat i estableix que:

La publicitat i la televenda no poden incloure continguts que puguin perjudicar moralment o físicament els menors. A aquest efecte, s’han de respectar els principis següents:
a) No han d’incitar directament els menors a comprar un producte o contractar un servei de manera que n’exploti la inexperiència o la credulitat. Tampoc no pot incitar-los a persuadir llurs pares o tutors, o els pares o tutors de tercers, perquè comprin els productes o contractin els serveis de què es tracti.
b) No poden explotar, en cap cas, l’especial confiança dels infants en llurs pares, professors o altres persones.
c) No poden presentar els infants en una situació perillosa sense un motiu que ho justifiqui.
d) Les joguines, quan són l’objecte de la publicitat o la televenda, no poden conduir a error sobre les característiques o la seguretat que tenen, ni tampoc sobre la capacitat i l’aptitud necessàries perquè els infants en puguin fer ús sense fer-se mal ni fer-ne a tercers.

El contingut dels anuncis adreçats a menors, d’acord amb la norma catalana

Article 59 de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència estableix que en la publicitat adreçada als infants i als adolescents:

a) Els anuncis publicitaris, d’acord amb el nivell de coneixement de l’audiència infantil i adolescent i atenent el seu estat formatiu, no han d’incitar a la violència o a la comissió d’actes delictuosos, ni a cap mena de discriminació, ni projectar imatges estereotipades d’infants i adolescents, ni imatges degradants i violentes d’infants i adolescents.
b) Les prestacions i l’ús d’un producte s’han de mostrar de manera comprensible, coincident amb la realitat i amb un llenguatge senzill i adaptat al nivell de desenvolupament dels col·lectius infantils i adolescents als quals s’adreça.
c) Si el preu de l’objecte anunciat supera la quantia que reglamentàriament es determini, ha de constar de manera clara i manifesta en l’anunci de l’objecte.
d) S’han d’evitar els missatges que contenen discriminacions o diferències per raó del consum del producte anunciat. En particular, la publicitat de joguines adreçada a infants i adolescents ha d’anar orientada a fomentar les joguines no sexistes.

Aquests  principis han d’ésser exigibles a la publicitat emesa pels mitjans de comunicació social que emeten o tenen difusió en el territori de Catalunya.

Podeu consultar en el següent enllaç al portal del CAC, un informe interessant, consultat en data (10/11/2018):  La representació dels estereotips de gènere en la publicitat de joguines durant la campanya de Nadal 2017-2018

De conformitat amb el que disposa la normativa audiovisual catalana, la publicitat i la televenda difoses pels prestadors de serveis de televisió subjectes a l’àmbit d’actuació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya no poden incloure continguts que puguin perjudicar moralment o físicament els menors i han de respectar els principis següents:

a) No han d’incitar directament els infants i els adolescents a la compra d’un producte o d’un servei explotant llur inexperiència o llur credulitat, ni persuadir llurs progenitors o titulars de la tutela, o els progenitors o els titulars de la tutela de tercers, perquè comprin els productes o els serveis de què es tracti.
b) No han d’explotar en cap cas la confiança especial dels infants i els adolescents envers llurs progenitors, professors o altres persones.
c) No poden, sense un motiu justificat, presentar els infants i els adolescents en situacions perilloses.
d) Les joguines, quan són objecte de la publicitat o la televenda, no poden conduir a error sobre les característiques que tenen o llur seguretat, ni tampoc sobre la capacitat i l’aptitud necessàries perquè els infants en puguin fer ús sense fer-se mal ni fer-ne a terceres persones.
e) La publicitat o la televenda adreçades a menors han de transmetre una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes.

Resten prohibides totes les formes de publicitat de locals de joc i de serveis, o d’espectacles violents o que inciten a la violència, i les de caràcter eròtic o pornogràfic en publicacions principalment adreçades a infants i adolescents que es distribueixen a Catalunya, i també en la publicitat difosa pels serveis de televisió o per ràdio durant les franges horàries de protecció especial d’infants i adolescents. Especialment, es prohibeix als prestadors de serveis de ràdio i televisió la difusió de continguts publicitaris pornogràfics o que inciten a la violència gratuïta, en qualsevol franja horària de la programació.

Els infants i els adolescents han d’ésser protegits de la publicitat de begudes alcohòliques i de productes de tabac en els termes establerts per la legislació vigent.

Per altra banda l’article 61 estableix que l’exhibició pública o la difusió d’imatges, missatges o objectes no poden ésser perjudicials per als infants o els adolescents ni poden incitar a actituds o conductes que vulnerin els drets i els principis reconeguts per la Constitució i per la resta de l’ordenament jurídic vigent.

I pel que fa a les publicacions, l’article 62 estableix que les publicacions que inciten a la violència, a activitats delictives o a qualsevol mena de discriminació o que tenen un contingut pornogràfic, o qualsevol altre que sigui perjudicial per al desenvolupament de la personalitat dels infants i els adolescents, no poden ésser ofertes ni exposades de manera que restin lliurement a l’abast d’aquests.

La senyalització orientativa i el dret a la informació de les persones usuàries en la programació dels serveis de televisió

Una de les coses que ha de definir la llicència per emetre televisió, d’acord amb l’article 53.1.k) de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, són les  condicions de la senyalització i la classificació de la programació.

L’article 83 de la mateixa llei estableix que li correspon al Consell de l’Audiovisual de Catalunya de determinar, mitjançant instrucció, els mecanismes de senyalització visual i acústica dels continguts audiovisuals desenvolupant  sistemes anàlegs amb relació als continguts difosos per mitjà dels nous serveis audiovisuals. El sistema de senyalització escollit ha de contribuir a garantir la uniformitat dels sistemes existents a l’Estat espanyol i al conjunt de la Unió Europea, a l’efecte de la tutela adequada dels interessos dels ciutadans.

I cal remarcar que l’article 133.b) de la mateixa llei estableix com a infracció greu l’omissió dels deures de senyalització que hagi establert el Consell de l’Audiovisual de Catalunya d’acord amb aquesta llei.

Doncs bé, la instrucció per establir els mecanismes de senyalització visual i acústica dels continguts audiovisuals la trobem a l’ACORD 296/2007, de 19 de desembre, pel qual s’aprova la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre protecció de la infància i l’adolescència, senyalització orientativa i dret a la informació de les persones usuàries dels serveis de televisió.

L’article  3 estableix les obligacions generals sobre protecció de la infància i l’adolescència en la programació

Els prestadors de serveis de televisió subjectes a l’àmbit d’aplicació de la Instrucció general han de complir les obligacions següents:

a) No incloure programes ni escenes o missatges de qualsevol tipus que fomentin l’odi, el menyspreu o la discriminació per motius de naixement, ètnia, sexe, religió, nacionalitat, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social.
b) Tractar amb cura especial tota informació que afecti menors d’edat. En concret, no poden difondre el nom, la imatge ni altres dades que permetin d’identificar els menors en els casos en què, amb el consentiment o sense el consentiment de llurs pares o tutors, en puguin quedar afectats l’honor, la intimitat o la imatge, i d’una manera particular si apareixen o poden aparèixer com a víctimes, testimonis o inculpats amb relació a la comissió d’accions il·legals. Tampoc no es poden divulgar les dades relatives a la filiació o l’adopció de menors d’edat.
c) Les programacions dels serveis de televisió, en las franges horàries més susceptibles d’audiència de menors, han d’afavorir els objectius educatius que permeten aquests mitjans de comunicació i han de potenciar els valors humans i els principis de l’Estat democràtic i social.

Criteris orientadors sobre la qualificació de la programació

S’estableixen uns criteris orientadors integrats per 7 variables en el supòsit que els continguts televisius no hagin estat objecte d’una qualificació prèvia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya o de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Ministeri de Cultura.

La prevalença d’aquestes set variables en els continguts dels programes en determina el grau d’idoneïtat per a cada categoria d’edat.

Les variables que cal analitzar en el supòsit que els continguts no hagin estat objecte d’una qualificació prèvia són les següents:
·         Violència: en aquest paràmetre s’avalua la freqüència i la intensitat de les manifestacions violentes i el seu grau de versemblança i d’explicitació, així com la representació en positiu o en negatiu dels actes de violència.
·         Sexe: en aquest paràmetre s’avalua la representació de relacions sexuals i la freqüència i l’explicitació de les escenes amb contingut eròtic.
·         Por i angoixa: en aquest paràmetre s’avalua la reiteració de les situacions susceptibles de provocar aquestes reaccions i el grau potencial d’afectació al públic menor d’edat.
·         Drogues: en aquest paràmetre s’avalua la presència en el relat d’aquestes substàncies i la representació dels efectes de consumir-les.
·         Discriminació, racisme i xenofòbia: en aquest paràmetre s’avalua la presència i la sanció en el relat de comportaments discriminatoris, racistes o xenòfobs.
·         Llenguatge groller: en aquest paràmetre s’avalua la freqüència d’aparició, la intensitat i la naturalesa de les expressions emprades.
·         Conductes i valors incívics: en aquest paràmetre se n’avalua la presència i la sanció en el relat.

La qualificació de pel·lícules cinematogràfiques

Cal tenir en compte que la qualificació de les pel·lícules cinematogràfiques és la que hagin rebut per difondre-les en sales de cinema o en el mercat del vídeo, d’acord amb la seva regulació específica, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya o, si escau, de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Ministeri de Cultura.

Per tant els prestadors de serveis de televisió no poden modificar aquesta qualificació tot i que poden completar la senyalització de les pel·lícules cinematogràfiques amb indicacions més detallades per millorar la informació de les persones responsables dels menors d’edat.

Però pot passar que la pel·lícula tingui més de 20 anys en el moment de emetre-la i no tingui qualificació, en aquests casos els prestadors de serveis de televisió han de qualificar l’obra audiovisual sota la seva responsabilitat en els supòsits següents:

També tenen aquesta responsabilitat si la pel·lícula cinematogràfica no ha estat objecte d’una qualificació prèvia per qualsevol dels dos organismes que he comentat abans.

Les característiques del codi de senyalització orientativa

El codi de senyalització orientativa és el mateix per a tots els prestadors de serveis de televisió. La mida ha de ser, com a mínim, igual a la del logotip dels prestadors i ha de fer possible que una persona teleespectadora el percebi.

S’ha de situar a la banda superior esquerra de la pantalla i la mida del codi ha de fer possible, com a mínim, que una persona teleespectadora mitjana el percebi i pugui llegir la informació que s’hi conté.

El codi de senyalització orientativa és el següent:
Cap senyalització: per a tothom.
Rodona verda: especialment recomanat per a la infància.
Quadrat amb fons groc amb un 7: no recomanat per a menors de 7 anys.
Quadrat amb fons groc amb un 10: no recomanat per a menors de 10 anys.
Quadrat amb fons groc amb un 13: no recomanat per a menors de 13 anys.
Triangle amb fons vermell amb un 18: no recomanat per a menors de 18 anys.

Aquests codis s’han de posar al començament de l’emissió de cada programa de televisió i en reprendre’s l’emissió després de cada interrupció per inserir publicitat i anuncis de televenda.

Les sèries que emetin de manera continuada dos o més capítols sense interrupció publicitària s’han de senyalitzar a l’inici de cada capítol.

Els advertiments òptics del codi de senyalització s’han de mantenir, com a mínim, durant trenta segons a l’inici de l’emissió del programa i durant deu segons després de cada interrupció publicitària, a excepció de la senyalització corresponent a programes no recomanats per a menors de 13 anys, que, en horari protegit, s’ha de mantenir durant tota l’emissió.

Fora de l’horari protegit, només és obligatòria la permanència de la senyalització corresponent a programes no recomanats per a menors de 18 anys.

L’article 9 estableix a més un “Advertiment acústic”:

Els programes no recomanats per a menors de 18 anys han d’incorporar un senyal sonor homogeni d’un segon de durada al començament de l’emissió i després de cada interrupció publicitària, el qual ha de coincidir amb l’inici de l’emissió de l’advertiment òptic.

Les franges horàries protegides per a infants i adolescents

L’article 14 de l’ACORD 296/2007, de 19 de desembre, pel qual s’aprova la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre protecció de la infància i l’adolescència, senyalització orientativa i dret a la informació de les persones usuàries dels serveis de televisió diu que:

Els programes susceptibles de perjudicar el desenvolupament físic, mental o moral dels menors d’edat, i en concret, els qualificats com a no recomanats per a menors de 18 anys, no es poden emetre entre les 6 hores i les 22 hores i han de ser objecte d’advertiment acústic i visual sobre llur contingut.

Es defineixen com a contenidors infantils els espais televisius dirigits a aquest públic que inclouen diversos programes connectats entre si per un o més elements que actuen com a fil conductor, com ara un títol comú, el grafisme o les persones presentadores.

En els contenidors infantils només s’hi poden emetre programes qualificats com a especialment recomanats per a la infància, per a tothom, no recomanats per a menors de 7 anys i no recomanats per a menors de 10 anys.

Els contenidors infantils i les parts en què es puguin dividir no poden ser patrocinats per subjectes que tinguin com a activitat principal l’elaboració, la venda o la distribució de begudes alcohòliques ni d’aliments que fomentin males pràctiques alimentàries que puguin perjudicar la salut.

A més dels continguts dels programes, cal tenir en compte que l’article 17 regula la difusió de publicitat en els contenidors infantils i diu que durant l’emissió dels contenidors infantils s’ha de tenir especial cura de protegir els menors, per la qual cosa, no poden emetre:

  • a) Cap tipus de publicitat i televenda de begudes alcohòliques sigui quina en sigui la graduació.
  • b) Cap tipus de publicitat i televenda de productes alimentaris adreçats als menors quan fomenti males pràctiques alimentàries o qualsevol altre comportament perjudicial per a la salut.

En l’àmbit estatal, la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, en el seu article 7.2  també estableix una protecció horària específica pels menors i estableix que aquells continguts que puguin resultar perjudicials per al desenvolupament físic, mental o moral dels menors només podran emetre en obert entre les 22 i les 6 hores, havent d’anar sempre precedits per un avís acústic i visual, segons els criteris que fixi l’autoritat audiovisual competent. L’indicador visual haurà de mantenir al llarg de tot el programa en què s’incloguin aquests continguts. Quan aquest tipus de continguts s’emeti mitjançant un sistema d’accés condicional, els prestadors del servei de comunicació audiovisual hauran d’incorporar sistemes de control parental.

També  s’estableixen tres franges horàries considerades de protecció reforçada, prenent com a referència l’horari peninsular: entre les 8 i les 9 hores i entre les 17 i les 20 hores, en el cas de dies laborables, i entre les 9 i les 12 hores dissabtes, diumenges i festes d’àmbit estatal.

Els continguts qualificats com a recomanats per a majors de 13 anys s’han d’emetre fora d’aquestes franges horàries, mantenint al llarg de l’emissió del programa que els inclou l’indicatiu visual de la seva qualificació per edats.

És aplicable la franja de protecció horària de dissabtes i diumenges als següents dies: 1 i 6 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 12 d’octubre, 1 de novembre i 6, 8 i 25 de desembre.

Els programes dedicats a jocs d’atzar i apostes, només es poden emetre entre la 1 i les 5 del matí. Queden exceptuats de tal restricció horària els sortejos de les modalitats i productes de joc amb finalitat pública.

Aquells amb contingut relacionat amb l’esoterisme i les paraciències, només es poden emetre entre les 22 hores i les 7 del matí.

En tot cas, els prestadors del servei de comunicació audiovisual tindran responsabilitat subsidiària sobre els fraus que es puguin produir a través d’aquests programes.

Programes de contingut pornogràfic i de violència gratuïta  i Programes de contingut esotèric

Aquest tipus de programes tornen a ser una disfunció del nostre sistema de mercat.

Fixem-nos en els  articles 11 i 12 de l’ACORD 296/2007, de 19 de desembre, pel qual s’aprova la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre protecció de la infància i l’adolescència, senyalització orientativa i dret a la informació de les persones usuàries dels serveis de televisió.

Article 11

Programes de contingut pornogràfic i de violència gratuïta

  1. A l’efecte del que preveu l’apartat 3 de l’article 81 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, els prestadors de serveis de televisió no poden emetre continguts de caràcter pornogràfic o de violència gratuïta.
  2. Sens perjudici de la prohibició anterior, els distribuïdors de serveis de televisió poden incloure, dins dels programes que conformin llur oferta, els continguts a què fa referència l’apartat anterior. Això no obstant, la recepció d’aquests continguts ha de ser consentida expressament i el seu accés específic, condicionat per mitjans tècnics adequats, d’acord amb el que estableix l’apartat 4 de l’article 81 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.

Article 12

Programes de contingut esotèric

  1. Els prestadors de serveis de televisió han de qualificar els programes de contingut esotèric com a no recomanats per a menors de 18 anys. i han de respectar la senyalització i l’horari d’emissió que preveuen per a aquesta senyalització l’apartat 2 de l’article 8 i l’apartat 1 de l’article 14 d’aquesta Instrucció general.
  2. A l’efecte d’aquesta Instrucció general, s’entén per programes de contingut esotèric aquells en què es posen en pràctica, entre d’altres, tècniques com ara la màgia negra o la vidència.

Continuarem parlant de joguines i publicitat en més articles. No us els perdeu !!

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal  com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap mena en aquest bloc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Com salvar el món amb les joguines responsables (II part). Els valors de la igualtat i la pau

Parlàvem en l’anterior article sobre les Joguines responsables, de les joguines que porten associats valors que atempten especialment contra alguns dels drets fonamentals i ara m’agradaria analitzar aquesta qüestió amb més detall.

Un exemple de producte que atempta contra els drets fonamentals són alguns videojocs, especialment els que presenten arguments violents, racistes, sexistes i xenòfobs.

Les joguines bèl·liques i el dret a la vida i a la pau

Actualment hi ha la controvèrsia sobre si s’han de facilitar als infants joguines bèl·liques perquè hi ha qui pensa que inciten a la violència. Aquesta opinió s’ha fet més present cada cop que als EUA s’ha produït algun episodi de violència extrema, associat a la tinença d’armes.

És curiós el que es diu en aquest article publicat al diari publicat per DANIEL J. OLLERO el 22 Març 2018 i que a data 25/11/2018 es pot consultar en el següent enllaç “El Mundo: La ciencia ha hablado: los videojuegos violentos no causan las matanzas escolares

En aquest article es cita un estudi en el que es diu Francamente, los videojuegos no son un problema», explica Christopher Ferguson. Doctor en Psicología Clínica y profesor de la Universidad de Stetson (Florida), es uno de los mayores expertos mundiales en el impacto que ejerce la violencia en los videojuegos y en los medios de comunicación en el mundo real“.

Les conclusions a les que arriben aquesta investigadors són les següents:

  • A mesura que els videojocs s’han tornat més populars, la violència ha baixat.
  • En les èpoques en què més hores s’inverteixen en aquests jocs la violència també descendeix. Els països que més videojocs consumeixen es troben entre els més segurs del món.
  • S’ha observat que els autors de les matances dels EEUU jugaven de mitjana un terç de temps que la resta de persones de la seva edat.

Aquí teniu la referència de l’estudi original: Ferguson, Christopher & M. Rueda, Stephanie & M. Cruz, Amanda & E. Ferguson, Diana & Fritz, Stacey & M. Smith, Shawn. (2008). Violent Video Games and Aggression Causal Relationship or Byproduct of Family Violence and Intrinsic Violence Motivation?. Criminal Justice and Behavior. 35. 311-332. 10.1177/0093854807311719.

És molt interessant l’article en sentit contrari al que hem comentat abans, que podeu consultar al següent enllaç extern “Neuroeducación y videojuegos bélicos” d’Eduardo Salvador Acevedo del llibre Mentes militarizadas. Cómo nos educan para asumir la guerra y la violencia  coordinat per Centre Delàs d’Estudis per la Pau i la campanya Desmilitaritzem l’educacióIcaria Editorial.

L’article es qüestiona si l’agressivitat humana innata és la que crea la demanda videojocs d’aquestes característiques o és l’oferta del mercatla que iniciat la demanda?

Segons aquest autor, és l’oferta la que crea la demanda i ho fa per definir uns valors adoctrinadors en la línea de les multinacionals, que a més es mouen per interessos corporatius i geoestratègics. Amb aquesta enginyeria social ens preparen per alinear-nos amb els seus valors i es fa en escenaris reals, contra països concrets, on hi ha bons i dolents, i discursos polítics que has de subscriure si ets el personatge del videojoc, amb el que certs partits polítics poden trobar més adeptes als seus missatges…

És cert que els humans tenim un cervell reptilià on hi trobem els recursos bàsic de la nostra supervivència, però el nostre cervell ja no és només reptilià, tenim un cervell racional i emocional que en permet fer les coses d’una altra manera, respectant la diversitat, amb empatia i utilitzant la cultura de la pau.

Però els videojocs i les pel·lícules bèl·liques exploten el nostre cervell més primari i per això s’ha de vigilar.

En aquest article es diu que “Un ús d’aquests videojocs de més de quatre hores diàries produiria irritabilitat en cas de limitar l’ús del joc. Si, a més, es deixa de banda amics, família, responsabilitats i s’abandona la higiene personal o es dorm malament per un ús desmesurat, l’usuari suma punts per esdevenir addicte al joc patològic. Si aquests factors de risc es mantenen en un període de tres a sis mesos, segons l’especialista clínic Fraser (Miller, 2013), aquests signes determinants d’addicció requeririen accions de suport professional i psicològic“.

En un altre fragment de l’article i en contraposició a les conclusions de “Ferguson, Christopher & M. Rueda, Stephanie & M. Cruz, Amanda & E. Ferguson, Diana & Fritz, Stacey & M. Smith, Shawn. (2008)” es diu ” D’altra banda, més endavant van arribar els estudis de ressonància magnètica o RMF i, amb ells, sembla que s’amplia el consens sobre el qual l’exposició a videojocs d’acció per part de jugadors experts suprimeix àrees afectives de l’escorça cingular anterior o rostral i també l’amígdala (Mathiak i Weber, 2006). Igualment, els resultats en un experiment paral·lel indiquen que els jugadors novells experimenten precisament l’efecte contrari d’excitació d’aquestes àrees (Gentile et al., 2014). Per tant, l’ús continuat d’aquests videojocs violents genera un patró de desensibilització davant fenòmens de saliència o intensitat d’emocionalitat violenta i menor empatia en coherència amb els estudis d’Anderson et al. (2010). Més estudis augmenten l’evidència que l’ús de videojocs violents es correlaciona amb pensaments violents. (Arriaga et al., 2011)“.

Sobre aquestes qüestions és interessant també el treball “VIOLENCIA Y SEXISMO EN LOS VIDEOJUEGOS. ISBN: 84-7921-135-0 Octubre 2005 © Edición: Instituto Andaluz de la Mujer © Texto e imágenes: Artefinal Studio, SL © Directora de la investigación: Mª Angustias Bertomeu Martínez“.

En aquest estudi es constata que la majoria de videojocs violents, reprodueixen patrons violents, que no s’adeqüen als valors socials imperants. Segueixen estils militaristes que tenen per objectiu causar el màxim de víctimes possibles i que es recompensen amb punts i medalles. Qui juga és el bo i qui perd el dolent i en guanyar s’està exercint la venjança sense aplicar cap dels mecanismes de justícia que coneixem.

No hi ha massa diàleg i el poc que surt utilitza un llenguatge insultant de menyspreu cap els altres.

Hi ha llicència per matar, que s’associa a ser el vencedor i s’obvien totalment la possibilitat de resolució de conflictes per vies pacífiques (perquè no hi hauria joc bèl·lic) ni s’apliquen les lleis (es bonifica poder escapar de les persecucions de les autoritats).

A més la tecnologia ha avançat tant que les imatges són molt reals i per tant, també ho és la violència.

Alguns videojocs estrelles d’aquest 2018

Enllaços externs als seus canals oficials youtube

Red Dead Redemption 2 – octubre 2018

GRAND THEFT AUTO V – Vice city – 2018

MAX PAYNE 3

ASSASSIN’S CREED ODYSSEY -novembre 2018

Estem davant d’uns programes informàtics que permet jugar i crear un fil argumental que la majoria d’ocasions no està escrit i és el mateix jugador qui el crea i per tant és qui en fa un ús més o menys intensiu de la vulneració d’aquests drets, amb el que la persona s’identifica amb el personatge violent.

És evident que això no es produeix només en els videojocs, sinó que també es fa en les pel·lícules cinematogràfiques, on no és el jugador el protagonista, però fàcilment s’identifica amb els protagonistes de la pel·lícula.

Més informació a l’estudi “Videojuegos 2007:Acceder a violaciones de derechos humanos virtuales, un juego de niños. © Sección española de Amnistía Internacional, 2007“.

Les joguines bèl·liques físiques

Hi ha qui creu que aquests tipus de joguines permeten a l’infant descarregar l’agressivitat generada per altres raons alienes al joc.

Els infants han utilitzat sempre joguines bèl·liques, des de joguines fabricades per ells mateixos a partir de pals que simulen pistoles, espases i arcs, fins a les joguines més sofisticades. No podem oblidar que l’infant té la necessitat de jugar simbòlicament a ser més poderós i jugar amb pistoles li dóna la possibilitat de sublimar aquestes conductes. D’altra banda, l’infant viu en un medi on, malauradament, l’agressivitat és cada cop més present, i en aquest context s’explica que  l’expressi en el joc.

Ara bé, una cosa és aquesta expressió de l’agressivitat  i una altra cosa és que es fomenti un tipus de joc que no respecte la vida dels altres, crea models estereotipats masculins, utilitza llenguatges poc apropiats, denigra les persones i omet la recerca de la resolució pacífica dels conflictes.

En tot cas, les joguines bèl·liques, malgrat que es puguin utilitzar per imitar situacions reals que els infants  puguin conèixer a través dels mitjans de comunicació o de les pel·lícules de cinema, no porten associades guions ni estructures prefixades com en el cas dels videojocs.

La igualtat de gènere i les joguines

La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes estableix en el seu article 2 la definició de la igualtat de gènere com:

La condició d’ésser iguals homes i dones en les possibilitats de desenvolupament personal i de presa de decisions, sense les limitacions imposades pels rols de gènere tradicionals, per la qual cosa els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i d’homes són igualment considerats, valorats i afavorits.

I també es defineixen els estereotips de gènere com:

Les imatges simplificades que atribueixen uns rols fixats sobre els comportaments pretesament «correctes» o «normals» de les persones en un context determinat en funció del sexe al qual pertanyen. Els estereotips de gènere són a la base de la discriminació entre homes i dones i contribueixen a justificar-los i a perpetuar-los.

Pel que ara ens interessa especialment, assenyalem que l’article 23 d’aquesta llei, pel que fa als jocs i joguines, estableix que les administracions públiques de Catalunya amb competències en matèria de jocs i joguines han d’emprendre les accions necessàries per a:

  • a) Sensibilitzar i informar sobre la importància del joc i les joguines en la transmissió dels estereotips sexistes.
  • b) Prohibir la comercialització de jocs i joguines que siguin vexatoris per a les dones, que atemptin contra llur dignitat, que facin un ús sexista del llenguatge o que fomentin l’agressivitat i la violència entre els infants i adolescents.
  • c) Promoure l’edició de llibres, jocs i joguines no sexistes.

La publicitat i la igualtat de gènere

L’article 25 de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes estableix que cal garantir que els mitjans de comunicació no difonguin continguts sexistes que justifiquin o banalitzin la violència contra les dones o incitin a practicar-la.

I també estableix què s’ha de defugir els estereotips sexistes sobre les funcions que exerceixen dones i homes en els diferents àmbits de la vida i, especialment, en els continguts destinats a la població infantil i juvenil.

El mateix article,en el seu apartat 2) ens diu que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha de fer estudis periòdics sobre el compliment de la perspectiva de gènere en la informació dels mitjans de comunicació, i també de l’impacte de gènere en els continguts i les programacions.

Per altra banda, es prohibeixen la realització, l’emissió i l’exhibició d’anuncis publicitaris que presentin les persones com a inferiors o superiors en dignitat humana en funció del sexe, o com a mers objectes sexuals, i també els que justifiquin o banalitzin la violència contra les dones o incitin a practicar-la.

Aquest tipus d’anuncis es consideren publicitat il·lícita, de conformitat amb el que estableix la legislació general de publicitat i de comunicació institucional.

Més específicament, pel que fa a infants i adolescents, l’article 59 de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència obliga al Govern, i al Consell de l’Audiovisual de Catalunya en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, amb la finalitat de protegir adequadament els drets dels infants i els adolescents, a regular els límits de la publicitat divulgada en el territori de Catalunya adreçada a infants i adolescents.

L’article 59.a) de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència ens diu que els anuncis publicitaris, d’acord amb el nivell de coneixement de l’audiència infantil i adolescent i atenent el seu estat formatiu, no han d’incitar a la violència o a la comissió d’actes delictuosos, ni a cap mena de discriminació, ni projectar imatges estereotipades d’infants i adolescents, ni imatges degradants i violentes d’infants i adolescents.

I en el seu apartat c) aquest mateix article diu:

S’han d’evitar els missatges que contenen discriminacions o diferències per raó del consum del producte anunciat. En particular, la publicitat de joguines adreçada a infants i adolescents ha d’anar orientada a fomentar les joguines no sexistes.

L’article 61 ens diu que:

L’exhibició pública o la difusió d’imatges, missatges o objectes no poden ésser perjudicials per als infants o els adolescents ni poden incitar a actituds o conductes que vulnerin els drets i els principis reconeguts per la Constitució i per la resta de l’ordenament jurídic vigent.

És interessant el següent informe que podeu consultar als següent enllaç extern,consultat en data (10/11/2018): La representació dels estereotips de gènere en la publicitat de joguines durant la campanya de Nadal 2017-2018

En les seves conclusions es diu textualment:

“Els resultats de la campanya 2017-2018 constaten que el 34,7% dels espots de joguines analitzats contenen una o més d’una representació d’estereotip de gènere en la seva posada en escena. Aquesta xifra és dos punts superiors a la de la campanya anterior (32,7%) i trenca la tendència a la baixa iniciada el 2013-2014”.

El quadre 7 de l’estudi ens presenta l’evolució de la publicitat sexista des de l’any 2001/2002.

Campanya de joguines   Total de formes

publicitàries

 diferents 

 Formes publicitàries

diferents amb

representacions d’estereotips 

 % sobre el total de formes publicitàries
 2001-2002  318 132 41,5
 2002-2003  345 146 42,3
 2003-2004  384 172 44,8
 2004-2005  393 198 50,4
 2005-2006  384 164 42,7
 2012-2013  164 81 49,4
 2013-2014  166 65 39,2
 2014-2015  254 97 38,2
 2015-2016  212 72 34
 2016-2017   208 68 32,7
 2017-2018  236 82 34,7

Per tant, encara tenim un problema amb els anuncis als mitjans de comunicació que són un clar reflex de la societat, problema que s’agreuja en el cas dels materials audiovisuals com els videojocs.

El gènere en els videojocs

En els videojocs els personatges masculins són tots persones molt fortes, valentes, amb honor, i el seu èxit depèn precisament d’aquests valors. Responen a un perfil gens real en el context de les nostres societats.

Els personatges femenins també tenen un estereotip de bellesa que no respon al context social i sempre es presenta amb un fort contingut eròtic i sensual i amb un vestuari  sense cap tipus de sentit en l’argumentació.

Solen ser personatges secundaris que acompanyen altres objectes com els cotxes, les cases, etc. No existeix cap valoració social del  paper de la dona.

Un excepció en són les heroïnes, però aquestes es presenten, en la majoria d’ocasions amb l’estereotip del cos femení i se li suma els caràcters de poder clarament masculins, de la força i la violència (malauradament una construcció feta per anar directament a l’inconscient masculí).

Es pot obtenir més informació a la “Guia didáctica para el análisis de los videojuegos. © Instituto de la Mujer (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales) y CIDE (Ministerio de Educación y Ciencia) Edita: Instituto Andaluz de la Mujer (Consejería para la Igualdad y Bienestar Social) Coordinación: MONTSERRAT GRAÑERAS PASTRANA Director del estudio: ENRIQUE JAVIER DÍEZ GUTIÉRREZ  Investigadoras e investigadores del estudio:ELOÍNA TERRÓN BAÑUELOS,MATILDE GARCÍA GORDÓN,JAVIER ROJO FERNÁNDEZ,OLAIA FONTAL MERILLAS,RUFINO CANO GONZÁLEZ,ROSA CASTRO FONSECA,ROSA EVA VALLE FLÓREZ“.

Algunes experiències positives en la publicitat de joguines pel que fa al gènere?

Ja hem vist que les lleis volen impedir la fixació dels estereotips de gènere que actualment existeixen a la nostra societat, fruit d’una cultura més o menys llunyana, evitant que amb les joguines es realitzi una imitació dels models adults, que de forma més o menys conscients es transmeten.

Per aquest motiu massa sovint tenim la temptació de posicionar-nos en contra de les nines que d’alguna manera poden perpetuar aquest tipus de model social.

Ara bé, sabem que no són les joguines les  que consoliden aquest valors que volem superar, sinó la manera com s’hi juga.

Fixeu-vos en aquest anunci de les “Barbi” i de com es planteja el fet que les nines per si mateix no són el problema de l’estereotip social, sinó que mitjançant la imaginació, la creativitat, la imitació, el simbolisme i tot allò que l’infant pot crear de forma lliure, és capaç de preparar-se per trencar precisament rols antics i caminar cap a una vida adulta amb més autoestima i més seguretat (any 2015).

O també aquest altre anunci, que resulta d’una col·laboració de l’empresa que comercialitza la Barbie i la marca d’automòbils Audi (any 2016)

Aquesta nova publicitat és un exemple de les adaptacions de les marques als nou models socials, per allunyar-se de la publicitat i dels patrons que en altres moments havien utilitzat, malgrat mantenir un perfil concret de la nina en les seves pel·lícules.

Però s’ha d’anar en compte a l’hora d’apreciar els esforços que fan  les empreses per ajudar a trencar els estereotips de gènere perquè en alguns casos potser no tot es fa amb tanta convicció i els valors pels que diuen apostar les empreses poden ser per ells una nova moda de consum responsable  i per tant un nou segment del mercat a qui vendre al que cal oferir uns valors que semblen rentables, perquè si adreçar-se als infants ja no garanteix la compra, perquè els pares i mares són més exigents amb els valors que volen donar als seus fills i filles, doncs s’adrecen als pares i canviem el seu missatge, o almenys una part del missatge. En aquest sentit és molt interessant llegir l’article publicat el 2/08/2018 al “The Washington Post. “Barbie registró un significativo aumento en sus ventas y revierte la mala racha de Mattel. Por Matt Townsend (Bloomberg)” que a data de 25 de novembre de 2018 és pot consultar en aquest enllaç extern.

També és interessant el reportatge de Nuria Barrios,publicat el 31/01/2016 a “El País. Barbie, la ambición rosa A punto de cumplir 57 años, la muñeca más comprada del planeta ya tiene nueva cara (y cuerpo)” i que podeu consultar en aquest enllaç extern.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal  com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap mena en aquest bloc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Com salvar el món amb les joguines responsables (I part). El dilema de quina joguina comprar

Potser aquest títol crea unes expectatives massa elevades per a un simple producte comercial ubicat a les prestatgeries de totes les grans superfícies, especialment per les festes del Nadal i també crearà massa pressió en pares i mares, amics i amigues i altres familiars que vulguin fer una compra “responsable” durant aquests dies.

El títol d’aquest article, a més, pot ser fins i tot ridícul si analitzem la situació d’aquest món que volem salvar, amb guerres, víctimes, persones sense recursos econòmics i sense treball, sense habitatges, patint pobresa energètica, discriminacions, en un medi ambient cada cop més contaminat.

I pensarem… tot això ens diuen que ham de solucionar amb la compra responsable de joguines? No hi ha més maneres de fer-ho? No poden els Estats i els Organismes Internacionals actuar per evitar els conflictes bèl·lics? No poden els Estats aplicar polítiques econòmiques que posin a les persones en el centre dels seus objectius enlloc de posar-hi sempre els beneficis econòmics? No es pot apostar per una societat més justa i una política més responsable?

Sembla ser que la llibertat d’empresa segueix el seu camí i que un altre cop, és la societat civil la que s’ha de definir, en aquest cas mitjançant els seus actes de compra, el que coneixem per “consumocràcia” i la potència que té per transformar el sistema és escollint tots els productes que s’associïn a aquesta societat que somiem més justa i equitativa i per això avui parlem de “consum responsable de joguines”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La joguina és només un producte de consum?  

Tradicionalment les joguines es comercialitzen en botigues especialitzades i en grans superfícies, sovint acompanyades d’altres productes de consum. Això fa que en èpoques de l’any, com ara el Nadal, és promogui el seu consum igual que es fa amb la resta de productes, utilitzant els mateixos reclams publicitaris i les mateixes promocions comercials.

En aquest context, podem distingir dues estratègies que dominen el màrqueting comercial, la de l’estalvi en el preu i la de l’ostentació en la compra.

El model de venda de joguines fonamentat en el preu segueix el model d’homus econòmicus, un model de ésser humà que ha heretat de l’evolució un cert egoisme fruit de la supervivència, de l’escassetat de recursos i que per tant fa una recerca de les ofertes, com si es tractés d’una cacera o una recol·lecció d’una civilització prehistòrica i en aquest cas,  busca la joguina a millor preu, per sobre d’altres característiques, seguint les modes socials que creen estratègicament moltes de les marques comercials.

L’altra estratègia comercial és la de potenciar el consum conspicu, que és aquell que busca l’ostentació, adquirint les joguines més cares, per tal de posicionar-se socialment.

De fet, les joguines, malgrat que han existit en moltes cultures i tenen una llarga història, no s’han popularitzat realment, com a productes de consum, fins que han arribat el materials plàstics i la seva producció s’ha pogut fer en cadena, doncs abans eren un producte quasi artesanal reservat quasi exclusivament a les classes socials més benestants.

Però en quin moment hem sabut que una joguina no és només un producte de consum? Doncs des del moment en que veiem que la joguina és un instrument d’aprenentatge pels infants i això succeeix durant el segle XX fruit de les noves teories pedagògiques.

Ara som conscients que mitjançant el joc els infants poden reproduir les situacions de la seva vida, en un entorn controlat per ells mateixos, reproduir els fets i mirar d’entendre’ls, amb el que hi ha una millora de l’autoestima i una disminució de les seves angoixes. Tot això es fa en primera persona, però més tard ajuda a la interrelació i a la socialització.

Vista doncs la importància que tenen les joguines pels infants sabem la transcendència que tindrà la manera en que s’utilitzi aquestes per part del infants, d’acord amb uns principis de responsabilitat que incorporen les persones adultes i és  en aquest moment que podem començar a parlar de consum responsable de joguines i podem començar a parlar de joguines educatives o didàctiques o de pedagogia lúdica.

Des d’un temps ençà, comencen a sorgir botigues molt especialitzades que ens presenten i ens prescriuen les joguines com el que realment són, un instrument o mitjà per ajudar el desenvolupament dels infants, perquè el que és més important de tot és el joc i no la joguina.

Aquest tipus de botigues no venen les joguines com a béns de consum ordinaris, sinó com a instruments lúdics que ens ajuden a millorar el desenvolupament de la personalitat dels nostres infants.

La importància del joc i les joguines en el desenvolupament personal

Què és el joc?  

L’article 58 de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència estableix, en el seu apartat primer, que:

Els infants i els adolescents tenen dret al descans, al joc i a les activitats recreatives pròpies de llur edat com a part de l’activitat quotidiana, i també a participar lliurement en la vida cultural i artística de llur entorn social.

I el mateix article, en el seu apartat segon estableix que:

El joc s’ha d’entendre com un element essencial del creixement i la maduració dels infants i els adolescents. Els jocs i les joguines s’han d’adaptar a les necessitats dels infants i els adolescents i han d’ajudar al desenvolupament psicomotor de cada etapa evolutiva.

Ara sabem que el joc contribueix al desenvolupament integral de l’infant, en els àmbits:

Intel·lectual (muntar i desmuntar, analitzar, relacionar, preveure, formes, colors, mides, formes, el pas del temps …)
Creatiu (innovar en construccions, creació artística, la música, el teatre…)
Psicomotriu (l’equilibri, l’agilitat, la presa de decisions,…)
Social (Les relacions interpersonals, el sentit de la propietat, el respecte, els vincles, el treball en equip, la competència, la rivalitat, els problemes, les regles del joc …)
Emocional (Nines i ninots, peluixos casetes, cuinetes, cotxes, per tal de poder fer una reproducció de situacions reals en situacions controlades, identificació de rols, posicionament en el món adult).

Per tant, cal buscar en les joguines la seva capacitat per desenvolupar els coneixements, la creativitat, la motricitat, la sociabilitat i  l’afectivitat però a banda de l’aprenentatge també caldrà buscar que aportin plaer i llibertat, factors que no sempre van lligats a les funcions educatives on predomina un objectiu final i per tant expectatives i en ocasions frustració.

No tot és aprenentatge, les joguines també han d’aportar plaer i llibertat

Finalment caldrà buscar una joguina apropiada a l’edat dels infants.

La responsabilitat a l’hora de comprar joguines

Aquí comença el procés de reflexió per a les persones que ens adrecem als establiment a comprar una joguina i sabent el gran potencial que tenen en el desenvolupament de la personalitat dels infants, perquè les  persones que anem a comprar joguines i que segurament ho fem amb bona intenció, ho fem d’acord amb unes preferències més o menys conscients, adquirides en un moment històric personal concret i per tant, sota un context social determinat.

En aquestes condicions  podem arribar a adquirir, sense saber-ho, joguines no adequades pels nostres infants i transmetre uns valors que també els condicionarà a ells i elles i per tant, a la nostra societat futura, perquè la joguina definirà un model de persona adulta basada en uns valors, normes i costums concrets.

Així doncs quines precaucions hem de prendre per adequar la compra de joguines als nostres valors?

Hi ha valors bons i valors dolents? Hi ha joguines bones i joguines dolentes?

Lluny d’intentar entrar en qüestions morals em centraré més en qüestions legals, partint de la base que les lleis que tenim i acceptem, han sorgit d’un debat social i que s’han elaborat en el context dels òrgans de representació de la ciutadania i que per tant, haurien de recollir la realitat social i un sistema moral comú, generalment acceptat.

Els valors de la pau i la justícia es troben recollits, a nivell internacional en la Convenció pels drets dels infants, que en el  seu article 29 estableixi que:

Els Estats part convenen que l’educació del nen ha d’anar adreçada a:
 a) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i la capacitat mental i física del nen fins al màxim de les seves possibilitats;
 b) Infondre en l’infant el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals i dels principis consagrats en la Carta de les Nacions Unides;
 c) Infondre en l’infant el respecte dels seus pares, de la seva pròpia identitat cultural, del seu idioma i els seus valors, dels valors nacionals del país en què viu, del país que sigui originari i de les civilitzacions diferents de la seva;
 d) Preparar l’infant per assumir una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat dels sexes i amistat entre tots els pobles, grups ètnics, nacionals i religiosos i persones d’origen indígena;
 e) Infondre en l’infant el respecte del medi ambient natural.

Si mirem la Constitució espanyola, veurem els drets que s’hi recullen i que s’han d’interpretar  d’acord amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals i aquests drets s’han de respectar sempre.

Pel que ara ens interessa podem parlar dels  següents drets:

La igualtat (article 1)
La dignitat de la persona (art 10)
El lliure desenvolupament de la personalitat (art 10)
El respecte a la llei i als drets dels altres (art 10)
La llibertat ideològica, religiosa i de culte (article 16)

Per altra banda, a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya també s’hi recullen els següents drets, pel que ara ens interessa:

Article 15.2  Drets de les persones: Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal.
Article 17. Drets dels menors: Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.

Tenim diferents lleis específiques que desenvolupen tots aquests drets i pel que fa a l’àmbit de les joguines destacarem:

La LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya

La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes

La Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia

La Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat

I d’aquestes normatives, al final se’n extrauen els valors que socialment es consideren consensuats i que són els que s’inclouen normativament en el nostre sistema educatiu i que per tant, hem de considerar legalment i socialment vàlids, sense oblidar les preferències i les opcions personals que es poden donar en cada persona, emparada en els principis de llibertat ideològica.

Finalment ja sabem quins són els valors que han d’aportar les joguines i quines són les seves funcions psicopedagògiques, pel que ja podrem anar a comprar buscant la potencialitat de les seves funcions intel·lectuals, creatives, de psicomotricitat, socials, emocionals i el seu respecte als valors que s’han establert com a fonamentals.

Hi ha joguines que no s’haurien de comprar?

El nostre sistema socioeconòmic opta per informar i per educar en el pensament crític, per tal que cada individuo pugui escollir lliurament segons els seus propis valors.

No prohibeix la majoria de productes perquè això aniria en contra del sistema de llibertat d’empresa consagrat a l’article 38 de la Constitució espanyola.

Article 38

Es reconeix la llibertat d’empresa dins el marc de l’economia de mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen l’exercici d’aquella i la defensa de la productivitat, d’acord amb les exigències de l’economia general i, en el seu cas, de la planificació.

El que fa és donar formació i informació per tal de fer un consum responsable d’acord amb el que s’estableix a l’article 51 de la CE.

Article 51

  1. Els poders públics promouran la informació i l’educació dels consumidors i dels usuaris, en fomentaran les organitzacions i les escoltaran en les qüestions que puguin afectar-los, en els termes que la llei estableixi.

Evidentment el que es prohibeix és la presència de joguines, que atemptin contra els drets fonamentals que hem comentat, en els mitjans de comunicació públics i privats i es reforça l’esperit crític des del sistema educatiu.

Què fan les administracions en aquests casos?

La protecció que estableix en aquests casos l’article 63 de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, pel que fa al material audiovisual és que:

No és permès de vendre ni llogar a infants o adolescents materials audiovisuals o multimèdia, com videojocs o altres, que continguin missatges contraris als drets i les llibertats fonamentals reconeguts per l’ordenament jurídic vigent, que incitin a la violència i a activitats delictives, al consum de substàncies que puguin generar dependència, a qualsevol mena de discriminació o que tinguin contingut pornogràfic. Així mateix, no és permès de projectar aquests materials en locals o espectacles en què s’admet l’assistència d’infants o adolescents ni de difondre’ls entre aquests per qualsevol mitjà, ni tampoc oferir-los o exposar-los de manera que restin lliurement a llur abast.

I pel que fa a les emissions en els mitjans de comunicació, l’article  64 estableix que:

Les programacions dels serveis de ràdio i televisió, en les franges horàries més susceptibles de tenir una audiència d’infants i adolescents, han d’afavorir els objectius educatius que tenen aquests mitjans de comunicació i han de potenciar els valors humans i els principis de l’estat democràtic i social, d’acord amb el que disposa la legislació vigent  i han de garantir l’exclusió de continguts que en puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral, en particular, de continguts sexistes, pornogràfics, de violència gratuïta o que fomentin la intolerància o en degradin la imatge, en els termes que estableix la legislació vigent.

Pel que fa a la comercialització de productes i en aquest cas de joguines, l’article 68 de la LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència també estableix que:

Resten prohibits la venda o el subministrament als infants i adolescents de qualsevol producte o servei diferent dels que determina l’article 67 (referit a la venda de tabac i alcohol a menors) que puguin causar dependència física o psíquica, encara que sigui per un ús inadequat, o, en general, que puguin produir efectes que perjudiquin la salut o el lliure desenvolupament de la personalitat dels infants i els adolescents.

Per tant, tot aquest material no es prohibeix, només cal tenir més de 18 anys per poder-lo consumir.

En els següents articles d’aquest bloc parlarem una mica més en profunditat de com algunes joguines poden promoure la vulneració d’alguns d’aquests valors fonamentals.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal  com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap mena en aquest bloc, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. En cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses

Els SMS que ens envia l’operadora al creuar les fronteres tenen naturalesa contractual

S’ha parlat molt durant aquest últim any sobre el “Roaming” i sobre el canvi de normativa que estableix que  les persones consumidores  ja poden utilitzar el seu telèfon  mòbil, tant pel que fa a veu com a dades, a l’estranger, utilitzant altres empreses de telecomunicacions, ubicades en la zona geogràfica que visiten, sense que  tinguin cap contracte formalitzat amb aquestes terceres empreses.

Gràcies a això, ens podem desplaçar amb el nostre telèfon sense necessitat de fer cap més tràmit perquè són les mateixes operadores de telefonia les que estableixen acords de roaming o de trucades internacionals i de dades mòbils entre elles.

Fins aquí tot bé, però encara ens queda aclarir una part molt important de la nostra relació contractual amb la nostra operadora i per això ens hem de preguntar si cal fer alguna cosa extra, a banda d’haver signat el contracte original, per poder gaudir d’aquest servei o si la seva activació és automàtica.

Podríem continuar preguntant-nos si hi ha diferents modalitats que cal escollir cada cop que viatgem, si existeix un període de carència per activar el servei internacional o  si sempre està actiu, quines tarifes s’apliquen al viatjar fora de la UE, etc…

On trobarem la resposta a aquestes preguntes. Què en diu la llei de tot això?

En primer lloc mirem si aquestes  qüestions es regulen a la Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de Telecomunicaciones –LGC- , concretament als seus articles 53 i 54.

El contracte

L’article 53.1.b) de la LGC estableix que abans de la subscripció d’un contracte entre els usuaris finals i els operadors que explotin xarxes o prestin serveis de comunicacions electròniques disponibles al públic, els operadors han de proporcionar als usuaris finals, la informació específica sobre els preus i les tarifes aplicables, amb els conceptes i els detalls que s’estableixin mitjançant un reial decret, que en aquest cas és el Real Decreto 899/2009, de 22 de mayo, por el que se aprueba la carta de derechos del usuario de los servicios de comunicaciones electrónicas-CDUCE-.

L’article 12.1 de la CDUCE estableix que abans de contractar, els operadors de comunicacions electròniques han de posar a disposició de l’usuari final de forma clara, comprensible i adaptada a les circumstàncies la informació veraç, eficaç, suficient i transparent sobre les característiques del contracte, en particular sobre les seves condicions jurídiques i econòmiques i dels serveis objecte del contracte.

Per altra banda, també estableix que els operadors de serveis de comunicacions electròniques han de publicar les seves condicions generals de contractació en un lloc fàcilment accessible de la seva pàgina d’Internet.

També han de facilitar les condicions per escrit, si ho sol·licita un usuari final, que no ha de respondre a cap despesa per rebre-les, i informar-ne al telèfon d’atenció al públic, que ha de tenir el cost màxim del preu ordinari del servei de telecomunicacions sense recàrrec.

La informació

L’article  54.3.a) de la LGC estableix que mitjançant un reial decret, s’han de regular les condicions per garantir que els operadors de xarxes públiques de comunicacions electròniques o serveis de comunicacions electròniques disponibles al públic ofereixin als abonats informació sobre les tarifes aplicables amb relació a qualsevol número o servei subjectes a condicions de preus específiques, pel que fa a cadascuna de les categories de serveis, i es pot exigir que aquesta informació es faciliti immediatament abans d’efectuar les trucades.

L’article 12.2.b) de la CDUCE estableix que  els operadors que prestin el servei telefònic disponible al públic han de facilitar, la informació següent en relació amb el servei telefònic disponible al públic que presten:
1r Descripció dels serveis oferts, indicant tots els conceptes que s’inclouen a la quota d’alta, a la quota d’abonament i en altres quotes de facturació periòdica.
2n Tarifes generals, que incloguin la quota d’accés i tot tipus de quota d’utilització i manteniment, amb inclusió d’informació detallada sobre reduccions i tarifes especials i modulades.

 Així doncs, d’acord amb el marc normatiu que hem assenyalat,  les respostes a la preguntes que  ens hem plantejat inicialment sembla que les hauríem de trobar en el contracte amb la nostra operadora, donat que és aquí on ens hauran hagut d’informar prèviament  de tots els tipus de tarifes que ens seran aplicables.

Aquí s’especificarà si el servei s’activarà de forma automàtica o no al creuar les fronteres, en sortir de la xarxa telefònica nacional que tenim contractada, pel que és molt important fixar-se en el contracte i en la informació que hi hagi en el lloc web oficial de la nostra operadora.

A més, cal tenir en compte que en ocasions s’ofereixen diferents plans de preus, segons la zona on es vol viatjar, i malgrat que hi hagi prevista una activació automàtica, pot ser que trobem una oferta millor.

Però això no és ben bé així i ara veurem que la itinerància implica una  immediatesa que requereix informació i contractacions molt ràpides, pel que hem d’estar alerta com ens informem i com utilitzem aquesta informació que no ens arriba en forma de contracte, sinó en forma de SMS.

He rebut un SMS al creuar la frontera. Té valor contractual?

Des de fa temps, al creuar les fronteres ens arriben SMS al nostre mòbil que ens indiquen que si utilitzem el mòbil, estem contractant amb altres operadores i ens informa de les condicions contractuals, però hi ha casos en que els correus SMS passen desapercebuts o ne se’ls hi fa cas i si tenim problemes amb les tarifes, ens preguntem… És  suficient el missatge SMS que es rep al creuar la frontera on s’indiquen les noves condicions, perquè ens puguin aplicar unes tarifes que no hem contractat?

Doncs en principi, sembla que amb aquests SMS  es compliria amb el principi d’informació abans de realitzar les trucades, que hem dit que exigeix la Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de Telecomunicaciones, si s’informés correctament de la quota d’accés i tots els tipus de quotes d’utilització dels serveis, però… Com s’acceptaria el contracte? Per un ús tàcit dels serveis? Pensem que hi ha sistemes que s’activen tot just la xarxa detecta la presència del telèfon mòbil a la zona i en aquests casos, malgrat no fer-ne ús, ja estaria contractant uns serveis no sol·licitats i no utilitzats, obligant a ser una persona consumidora molt diligent, que hauria de preveure la desconnexió de dades una estona abans d’entrar a la nova zona geogràfica, on hi hauria la nova operadora estrangera.

Aquesta és una de les problemàtiques amb les que ens trobem als serveis públics de consum, quan una persona consumidora veu que ha viatjat a un país fora de la UE i que se l’hi ha activitat de forma automàtica un servei del qual potser ha estat informat, però que no ha estat sol·licitat ni utilitzat.

Què diu la normativa que regula el roaming per països de la UE i la itinerància fora de la UE ?

La normativa d’aplicació en aquest cas, és el  Reglamento (UE) 2015/2120 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 25 de noviembre de 2015, por el que se establecen medidas en relación con el acceso a una internet abierta y se modifica la Directiva 2002/22/CE relativa al servicio universal y los derechos de los usuarios en relación con las redes y los servicios de comunicaciones electrónicas y el Reglamento (UE) nº 531/2012 relativo a la itinerancia en las redes públicas de comunicaciones móviles en la Unión. I l’article clau és el 14 d’aquesta norma, que estableix, en el seu apartat primer, que:

Per advertir als clients itinerants que estaran subjectes a tarifes d’itinerància quan efectuïn o rebin una trucada o quan enviïn un missatge SMS, i tret que el client hagi notificat al proveïdor d’itinerància que no desitja aquest servei, cada proveïdor d’itinerància facilitarà automàticament al client, mitjançant un servei de missatges, sense demores injustificades i de manera gratuïta, quan aquest entri en un Estat membre diferent del del seu proveïdor nacional, informació bàsica personalitzada sobre les tarifes d’itinerància (IVA inclòs) aplicables a la realització o recepció de trucades i a l’enviament de missatges SMS per aquest client en l’Estat membre visitat.
Aquesta informació bàsica personalitzada sobre el preu s’expressarà en la moneda de la factura d’origen expedida pel proveïdor nacional del client i inclourà informació sobri:
a) tota política d’utilització raonable a la qual està subjecte el client itinerant dins de la Unió i els recàrrecs que poden aplicar-se per depassar aquesta política d’utilització raonable; i
b) qualsevol recàrrec aplicat

Aquestes obligacions no es poden aplicar si el telèfon mòbil no disposés de la funcionalitat SMS…

Però ara ja estem informats i informades i per tant, subjectes a aquestes condicions comunicades, però a més hem de ser conscients/es que tenim els següents drets:

La persona consumidora estarà facultada per sol·licitar i rebre gratuïtament, independentment del lloc de la Unió en què es trobi, mitjançant una trucada vocal mòbil o per SMS, informació personalitzada addicional sobre les tarifes d’itinerància aplicables a la xarxa visitada a les trucades de veu i SMS, així com informació sobre les mesures de transparència aplicables. Aquesta sol·licitud s’ha de fer a un número de telèfon gratuït designat a aquest efecte pel proveïdor d’itinerància. 
Les persones consumidores tenen dret a que els proveïdors d’itinerància els hi facilitin al moment d’abonar-se una informació completa sobre les tarifes d’itinerància aplicables i  informació actualitzada sobre les tarifes d’itinerància cada vegada que es produeixi una modificació de les mateixes.
Les persones consumidores tenen dret a que els proveïdors d’itinerància enviïn posteriorment un recordatori a intervals raonables a tots els clients que hagin optat per una altra tarifa.
Les persones consumidores tenen dret a que els proveïdors d’itinerància els hi facilitin informació sobre la manera d’evitar la itinerància involuntària a les regions frontereres. Els proveïdors d’itinerància adoptaran mesures raonables per protegir als seus clients enfront del pagament de tarifes d’itinerància per l’ús involuntari de serveis d’itinerància quan es trobin en el seu Estat membre d’origen.

Pel que fa a la informació, també cal tenir en compte que l’article 15 del Reglament 531/2012, estableix que:

Abans i després de la conclusió del contracte, els proveïdors d’itinerància vetllaran per que els seus clients itinerants estiguin adequadament informats de les tarifes aplicables al seu ús dels serveis itinerants de dades regulades de manera que facilitin la comprensió pels clients de les conseqüències financeres de tal ús i els permetin vigilar i controlar les seves despeses en els serveis itinerants de dades regulades.
Quan escaigui, els proveïdors d’itinerància informaran als seus clients, abans de la conclusió d’un contracte i posteriorment de manera periòdica, sobre el risc que es deriva de les connexions i les descàrregues automàtiques i descontrolades de dades en itinerància. Així mateix, els proveïdors d’itinerància notificaran als seus clients, gratuïtament i de manera clara i fàcilment comprensible com evitar aquestes connexions automàtiques de dades en itinerància, amb la finalitat d’evitar el consum descontrolat de serveis itinerants de dades.
El proveïdor d’itinerància informarà al client itinerant mitjançant un missatge automàtic que està utilitzant serveis regulats d’itinerància de dades i li facilitarà informació bàsica personalitzada sobri sobre les tarifes i els recàrrecs (en la moneda de la factura d’origen expedida pel proveïdor nacional del client) per la prestació de serveis regulats d’itinerància de dades a aquest client itinerant en l’Estat membre considerat, excepte si el client hagués notificat al proveïdor d’itinerància que no desitja tal informació.
Aquesta informació bàsica personalitzada sobre el preu inclourà informació sobre:
a) la política d’utilització raonable a la qual està subjecte el client itinerant dins de la Unió i els recàrrecs que poden aplicar-se per depassar aquesta política d’utilització raonable; i
b) qualsevol recàrrec aplicat de conformitat amb l’article 6 quater.
La informació s’enviarà al dispositiu mòbil del client itinerant, per exemple mitjançant un missatge SMS, per correu electrònic o obrint una finestra emergent en el seu dispositiu mòbil, cada vegada que aquest client entri en un Estat membre diferent del  seu proveïdor nacional i iniciï per primera vegada un servei itinerant de dades en aquest Estat membre. S’enviarà gratuïtament, al moment en què el client itinerant iniciï un servei itinerant de dades regulat, per un mitjà adequat per facilitar la seva recepció i fàcil comprensió.
El client que hagi notificat al seu proveïdor d’itinerància que no desitja la informació automàtica sobre tarifes tindrà dret a exigir-li, a qualsevol moment i amb caràcter gratuït, que li torni a prestar el servei.

Així doncs, cal ser curosos amb les informacions que rebem per SMS de les operadores, perquè un cop verificat que s’ha notificat i rebut el missatge, aquest té contingut contractual.

I fora dels països de la UE?

Doncs l’article 15.6 en concordança amb l’article 15.2 del mateix Reglament 531/2012, estableix que aquesta informació que es rep per SMS també és aplicable en els serveis de dades itinerants prestats per operadores que utilitzin les persones consumidores quan es desplacin fora de la Unió Europea.

En aquests casos no s’apliquen les tarifes del roaming, però si la manera d’informar de les condicions contractuals.

Precaucions amb les tarifes que ens apliquen

D’acord amb l’article 6 bis del Reglament 531/2012 , a partir del 15 de juny de 2017 els proveïdors d’itinerància van deixar d’aplicar cap recàrrec respecte del preu de trucades nacionals als clients itinerants en qualsevol Estat membre per qualsevol trucada itinerant regulada efectuada o rebuda, per qualsevol missatge SMS itinerant regulat enviat ni per qualsevol servei regulat d’itinerància de dades utilitzat, incloent missatges MMS, ni tampoc cap recàrrec general a fi de permetre la utilització a l’estranger de l’equip terminal o servei.

En aquest sentit, es va fixar una “utilització raonable” dels serveis a l’estranger, a fi d’evitar que els clients itinerants utilitzessin  de forma abusiva o anòmala els serveis regulats d’itinerància al detall, per exemple emprant aquest tipus de serveis en un altre Estat membre diferent del seu proveïdor nacional per a finalitats diferents dels viatges periòdics.

Tota política d’utilització raonable ha de permetre als clients del proveïdor d’itinerància consumir, al preu al detall nacional aplicable, els volums de serveis regulats d’itinerància al detall que corresponguin als seus respectius plans de tarifes.

Però  l’article  6 sexí, apartat tercer, del Reglament 531/2012, ens diu que les empreses proveïdores d’itinerància ens aplicaran automàticament aquestes condicions, però també poden oferir altres tarifes i en aquests casos han  de recordar a aquests usuaris itinerants la naturalesa dels avantatges d’itinerància que podrien perdre amb el canvi.

En tot cas, els  proveïdors d’itinerància s’han d’assegurar que el contracte inclogui qualsevol tipus de servei regulat d’itinerància i especifiqui les principals característiques del servei ofert, en particular:
a) el pla o els plans de tarifes específics i, per a cadascun dels plans de tarifes, els tipus de serveis que s’ofereixen, inclosos els volums de comunicacions;
b) qualsevol restricció que s’imposi al consum de serveis regulats d’itinerància al detall que s’ofereixen en el preu al detall nacional aplicable, indicant en particular dades quantitatives sobre com s’aplica la política d’utilització raonable en relació amb els paràmetres principals de tarificació, volum o uns altres del servei d’itinerància al detall regulat que es tracti.

Les proteccions en les despeses màximes

Dins de la Unió europea, tenim unes certes proteccions pel que fa a les facturacions màximes que ens poden generar, encara que s’hagi produït alguna anomalia a l’hora d’entendre o activar alguna de les tarifes.

En concret l’article 15 del estableix que:

El proveïdor d’itinerància haurà d’enviar una notificació quan s’aconsegueixi el volum total d’utilització raonable de consum del servei d’itinerància de dades regulat que s’hagi establert o qualsevol altre llindar d’utilització aplicable.
En la notificació s’indicarà el recàrrec que s’aplicarà al consum addicional de serveis regulats d’itinerància de dades pel client itinerant.
Tots els proveïdors d’itinerància hauran d’atorgar a tots els seus clients itinerants l’oportunitat d’optar voluntària i gratuïtament per un mecanisme que faciliti de manera oportuna informació sobre el consum acumulat, expressat en volum o en la divisa en què es facturi a aquests clients pels serveis regulats itinerants de dades, i que garanteixi que, si no intervé el consentiment explícit del client, la despesa acumulada en serveis regulats itinerants de dades al llarg d’un període establert, a exclusió dels missatges MMS facturats per unitats, no depassi un límit financer determinat.
A aquest efecte, el proveïdor d’itinerància posarà a disposició un o més límits financers màxims per a períodes determinats d’ús, amb la condició que el client sigui informat prèviament dels volums corresponents.
Un d’aquests límits (el límit financer per defecte) serà d’aproximadament 50 EUR per període de facturació mensual (sense IVA) i no podrà ser superior a aquest import.
Alternativament, el proveïdor d’itinerància podrà establir límits expressats en volum, amb la condició que el client sigui informat prèviament dels imports financers corresponents. A un d’aquests límits (el límit de volum per defecte) correspondrà un import financer d’aproximadament 50 EUR per període de facturació mensual (sense IVA) i no podrà ser superior a aquest import.
A més, el proveïdor d’itinerància podrà oferir als seus clients itinerants altres límits de volum amb límits financers màxims mensuals diferents, això és, superiors o inferiors.
El límit per defecte esmentat s’aplicarà a tots els clients que no hagin optat per un altre límit.
Tots els proveïdors d’itinerància vetllaran també perquè s’enviï una notificació apropiada al dispositiu mòbil del client itinerant, per exemple, mitjançant un missatge SMS, per correu electrònic o obrint una finestra emergent en el seu ordinador, quan els serveis itinerants de dades hagin aconseguit el 80 % del límit financer o de volum màxim acordat. 
D’altra banda, quan es depassi aquest límit financer o de volum, s’enviarà una notificació al dispositiu mòbil del client itinerant. Aquesta notificació indicarà el procediment que ha de seguir-se si el client desitja continuar amb la prestació d’aquests serveis i el cost de cada unitat addicional que es consuma. Si el client itinerant no respon tal com se li sol·licita en la notificació rebuda, el proveïdor d’itinerància deixarà immediatament de prestar i carregar en compte al client itinerant els serveis itinerants de dades regulades, a menys i fins que aquest sol·liciti la continuació o renovació de la prestació d’aquests serveis.
Quan un client itinerant sol·liciti acollir-se a un mecanisme de límit financer o de volum o retirar-se del mateix, el canvi es realitzarà el dia hàbil següent a la recepció de la sol·licitud, gratuïtament i sense condicions ni restriccions pel que fa a altres elements de l’abonament.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Comprar telèfons mòbils amb criteris saludables. Coneixeu la SAR ?

Anem a la botiga i diem:

-Hola , voldria un telèfon mòbil intel·ligent d’última generació, amb una CPU molt potent, una RAM de molts gigues, molta MEMÒRIA interna, una pantalla gran….

però preguntem mai a l’establiment o a l’operadora que ens ofereix els terminals, quins són els índex SAR del telèfon?

He vist que aquesta característica no apareix fàcilment a la informació comercial dels  telèfons mòbils.

En el meu cas he anat a la configuració del mòbil i allà he trobat una opció que em permet consultar “informació d’exposició a les RF (ràdio freqüències). Primer m’ha preguntat la meva zona geogràfica, perquè molts països tenen límits legals diferents, i un cop he triat Europa, m’ha sortit un enllaç on puc consultar el certificat del meu terminal: www.mi.com/en/certification/rfexposure/

Aquí trobo que la SAR del meu mòbil és: Model 2016100 :  Al cap: 0.724 W/kg Al cos: 0.674W / kg (Max a distància 5 mm)

A més, m’informa sobre algunes qüestions de seguretat i em diu que per assegurar que el telèfon mòbil treballant en un estat de l’exposició de RF inferior, utilitzi l’opció de mans lliures, com Bluetooth auriculars, auriculars subministrats o altres accessoris similars i m’adverteix que l’ús d’altres accessoris que contenen peces metàl·liques no pot garantir  el compliment de les directrius de l’exposició de RF.

Aquestes informacions són obligatòries !!

Recordem que l’article 122-1 del Codi de consum de Catalunya estableix, en el seu apartat primer, que els béns i serveis destinats a les persones consumidores no poden comportar riscos per a llur salut ni per a llur seguretat, llevat dels que siguin usuals o legalment admissibles en condicions normals o previsibles d’utilització.

I pel que ara ens interessa, en el seu apartat segon ens diu que els  riscos usualment o reglamentàriament admesos en condicions normals i previsibles d’utilització s’han de posar en coneixement de les persones consumidores de manera clara i amb els mitjans adequats.

I el Reial Decret 1801/2003, de 26 de desembre, sobre seguretat general dels productes, en el seu article 4 estableix que:

  1. Els productors tenen el deure de posar al mercat únicament productes segurs.
  2. Dins els límits de les seves activitats respectives, els productors han d’informar els consumidors o usuaris per mitjans apropiats dels riscos que no siguin immediatament perceptibles sense avisos adequats i que siguin susceptibles de provenir d’una utilització normal o previsible dels productes, tenint en compte la seva naturalesa, les seves condicions de durada i les persones a les quals van destinats. La facilitació d’aquesta informació no eximeix de complir els altres deures que estableix aquesta disposició.

Quins perills suposa doncs l’ús d’un telèfon mòbil?

Un telèfon mòbil és una estufa a la butxaca. Aquest és l’efecte que provoquen els camps electromagnètics de radiofreqüència que utilitzen els nostres telèfons mòbils. Es tracta d’un efecte tèrmic, però això també ens passa amb la  ràdio, la televisió, la  telefonia mòbil, o entre d’altres, el  WiFi i les instal·lacions de la xarxa elèctrica que tenim a les nostres cases.

Ara bé, malgrat puguem comparar les radiofreqüències de la ràdio amb les que s’utilitzen per a un telèfon mòbil, cal dir que la ràdio és un sistema de comunicacions unidireccional, que va des de l’emissora a l’antena del nostre teulada, mentre que el nostre mòbil, utilitza un sistema bidireccional, perquè nosaltres també actuem d’emissors, a més de receptors i per tant, hem d’emetre amb la potència suficient per arribar a una estació base que retransmeti la nostra conversa fins a la persona destinatària de la nostra trucada.

I aquesta potència  no pot ser gaire gran, ja que podria perjudicar la nostra salut.

En el cas de la telefonia mòbil, l’efecte que això pot tenir sobre la nostra salut depèn de la potència de l’aparell que emet les ones electromagnètiques, del temps d’exposició  i de la part del nostre cos exposada a aquestes ones electromagnètiques.

Per tant, com a ciutadans i com a persones consumidores, ens interessa saber quins són els nivells màxims d’exposició a camps electromagnètics de radiofreqüència per assegurar que no hi ha cap risc per a la salut.

Camps electromagnètics i salut

Aquesta és la feina que fan de fa molts anys, diferents organismes i comitès internacionals i ja  l’any 1996, l’Organització Mundial de la Salut va crear el seu projecte  de Camps Electromagnètics –CEM- que podeu consultar en el següent enllaç.

L’ OMS conclou que hi ha una àmplia gamma d’influències del medi que produeixen efectes biològics, però que això no és equivalent a «perill per a la salut». Calen investigacions especials per identificar i mesurar els perills per a la salut.

L’OMS ens diu que “en els últims 30 anys, s’han publicat aproximadament 25.000 articles sobre els efectes biològics i aplicacions mèdiques de la radiació no ionitzant. Tot i que algunes persones pensen que calen més investigacions, els coneixements científics en aquest camp són ara més amplis que els corresponents a la majoria dels productes químics. Basant-se en una revisió profunda de les publicacions científiques, l’OMS va concloure que els resultats existents no confirmen que l’exposició a camps electromagnètics de baixa intensitat produeixi cap conseqüència per a la salut. No obstant això, els coneixements sobre els efectes biològics presenten algunes llacunes que requereixen més investigacions”.

Podeu consultar sobre aqueta qüestió al següent enllaç.

  • A freqüències baixes, els camps elèctrics i magnètics exteriors indueixen petits corrents circulants a l’interior de l’organisme. En pràcticament tots els mitjans normals, els corrents induïts a l’interior de l’organisme són massa petites per produir efectes manifestos.
  • El principal efecte dels camps electromagnètics de radiofreqüència és l’escalfament dels teixits de l’organisme.
  • No hi ha dubte que l’exposició a curt termini a camps electromagnètics molt intensos pot ser perjudicial per a la salut. La preocupació actual de la societat se centra en els possibles efectes sobre la salut, a llarg termini, de l’exposició a camps electromagnètics d’intensitats inferiors a les necessàries per desencadenar respostes biològiques immediates.
  • El Projecte Internacional CEM de l’OMS es va iniciar per respondre amb rigor científic i de forma objectiva a les preocupacions de la societat pels possibles perills dels camps electromagnètics de baixa intensitat.
  • Tot i les abundants investigacions realitzades, fins a la data no hi ha proves que permetin concloure que l’exposició a camps electromagnètics de baixa intensitat sigui perjudicial per a la salut de les persones.
  • Les investigacions internacionals se centren en l’estudi de possibles relacions entre el càncer i els camps electromagnètics, a freqüències de ràdio i de xarxa elèctrica.

Terminologia per poder valorar aquesta qüestió

La llum del sol també és una ona electromagnètica, com també ho són les ones de FM de la ràdio que escoltem i també els RX que s’utilitzen pel diagnòstic mèdic, però tots i totes sabem que el seu efecte sobre la nostra salut no és el mateix.

Dins de la radiació electromagnètica hem de parlar de ones d’alta o baixa freqüència.

Baixa freqüència: En el nostre entorn, trobem ones de baixa freqüència que provenen per exemple, dels aparells elèctrics i de la xarxa de subministrament elèctric amb freqüències generalment de fins a 300 Hz.

Freqüències intermèdies: Amb freqüències de 300 Hz a 10 MHz, tenim les  pantalles d’ordinador, els dispositius antirobatori i els sistemes de seguretat.

Radiofreqüències: Amb freqüències de 10 MHz a 300 GHz, les principals fonts són la ràdio, la televisió, les antenes de radars i telèfons mòbils i els forns de microones. Aquests camps indueixen corrents en l’organisme que, depenent de la seva amplitud i freqüència, poden produir diversos efectes com escalfament i sacsejades elèctriques. (No obstant això, per produir aquests efectes, els camps exteriors a l’organisme han de ser molt intensos, molt més que els presents habitualment en el medi.).

Radiació ionitzant: La radiació ionitzant, com els raigs X i raigs gamma, conté fotons amb energia suficient per trencar enllaços moleculars. Els fotons de les ones electromagnètiques de freqüències de xarxa i de ràdio són molt menys energètics i no tenen aquesta capacitat.

Les unitats de mesura

Els camps elèctrics es generen en presència d’una càrrega elèctrica i la seva intensitat es mesura en volts per metre (V / m).

Els camps magnètics s’originen pel corrent elèctric i la seva densitat de flux es mesura en μT (microtesla) o mt (militesla).

En les freqüències de ràdio i de microones, els camps elèctrics i magnètics es consideren, conjuntament, com els dos components d’una ona electromagnètica. La intensitat d’aquests camps es descriu mitjançant la densitat de potència, mesura en watts per metre quadrat (W / m2).

Finalment arribem a la SAR

La taxa d’absorció específica, coneguda com a  SAR (specific absortion rate)  és una taxa que indica l’energia que és absorbida per un cos quan està exposat a camps electromagnètics de radiofreqüència.

Com ja he comentat abans, l’efecte més remarcable en l’ús del telèfon, pot ser l’increment tèrmic i actualment es considera que en el cas dels humans, un augment de la temperatura d’ 1ºC de la part del cos exposada pot arribar a produir efectes biològics adversos. Això resulta de sotmetre’s a una exposició a la radiofreqüència a una SAR de cos sencer de 4 W/kg durant 30 minuts.

Els telèfons mòbils estan dissenyats i fabricats per no sobrepassar un nivell de SAR de 2 W/Kg, per complir la norma europea EN 50360, establerta per la ICNIRP.

La Comissió Internacional sobre la Protecció en front de les Radiacions No Ionitzants – L’ICNIRP- és un organisme independent que proporciona assessorament científic i orientació sobre la salut i els efectes ambientals de les radiacions no ionitzants (NIR) per protegir les persones i el medi ambient de l’exposició NIR perjudicial. Podeu obtenir més informació al següent enllaç: http://www.icnirp.de/.

Per saber el SAR d’un model de telèfon mòbil s’ha de consultar el manual o el lloc web del fabricant, el SAR no té un distintiu específic ni hi ha cap norma que obligui explícitament al fabricant a  posar aquesta informació a la caixa, però si que té l’obligació de donar aquesta informació, pel que si no actuem com a persones consumidores diligents, i busquem la informació, quan comprem el mòbil, pot ser que tingui una SAR més elevada que un altre mòbil de prestacions similars, si bé, en el cas d’Europa, mai podria excedir el límit legal de  2 W/Kg, per complir la norma europea EN 50360.

Si voleu més informació sobre tots aquests temes us recomano  que consulteu el següent enllaç que us portarà al lloc web de la governança radioelèctrica de la Generalitat de Catalunya.

Feu un ús responsable del vostre telèfon mòbil !!

Article : Comprar telèfons mòbils amb criteris saludables. Coneixeu la SAR ?

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas

Publicat al blog: Informació i educació per al consum

Enllaç curt:  https://wp.me/p3lAPu-FN

Es recorda que l’autor d’aquest article no inserirà cap tipus de publicitat  en aquest blog. Ara bé,  WordPress, com a titular del domini,  pot fer-ho i en aquest cas la publicitat apareixerà  en l’espai inferior de l’article.

En cap cas l’autor manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn, no en controla els continguts i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que utilitzin aquestes empreses.

Quan les estratègies de reputació corporativa es transformen en fets

En ocasions podem tenir una certa predisposició a confondre alguns dels conceptes relacionats amb la projecció social de les empreses, com ara la marca, la imatge corporativa, la reputació, la seva ètica empresarial o les seves polítiques de responsabilitat social corporativa.

Així, mentre la marca de l’empresa juga més un paper comercial diferenciador, que vol servir de suport als sentiments i emocions que l’empresa desitja que  les persones vinculin a aquesta marca, la reputació és consolida amb el que realment aquestes persones pensen d’aquesta marca i de com aquesta queda més o menys legitimada.

És evident que el que seria òptim seria que la imatge de la marca i reputació coincidissin, però la reputació és guanya amb credibilitat, prestigi i respecte cap a les persones usuàries o consumidores de la marca i de la resta de grups d’interès  – stakeholders-.

Dit això, ens queda veure que han de fer les empreses per aconseguir aquesta credibilitat i per tant, reconeixement i ens hem de preguntar quines són les dimensions que valoren les persones per conformar la seva idea de reputació corporativa i sabem que entre els aspectes, que els grups d’interès valoren de la reputació corporativa hi ha, les condicions de treball del seu personal, les relacions amb els clients, la responsabilitat ambiental, la capacitat tecnològica, la qualitat dels productes, la gestió econòmica, els principis ètics, els valors corporatius… per tant, dins de la reputació corporativa veiem com la responsabilitat social corporativa –RSC- ocupa un paper important.

Arribats a aquest punt, podem veure que mentre que la RSC requereix una política i d’una acció interna, la reputació es configura com una reacció externa. Cal doncs aplicar una bona política de responsabilitat social corporativa i posteriorment, comunicar-la, per poder obtenir finalment, una bona reputació corporativa, amb el que podríem dir es retroalimenten una de l’altra i per tant, aporten valor a l’empresa.

D’aquesta manera, igual que la inversió tecnològica d’una empresa és un valor que pot oferir un avantatge competitiu, en aquest cas tangible, la reputació és també un valor, en aquest cas intangible, que també pot arribar a oferir beneficis o pèrdues empresarials.

La reputació és doncs un recurs intangible de les empreses que cal gestionar com un avantatge competitiu i no n’hi ha prou en voler establir una imatge corporativa determinada, cal que aquesta imatge coincideixi amb la realitat i que pugui ser contrastada per les persones consumidores.

L’exemple de Gas Natural

Actualment apareix als mitjans de comunicació una forta campanya comercial que vol reforçar la imatge corporativa de  Gas Natural, especialment pel que fa a la seva implicació en les situacions de pobresa energètica i en les seves bones pràctiques comercials. El seu eslògan publicitari és “fet i dit”, el que exemplifica la importància dels fets, més que el de les paraules o les estratègies que poden no ser reals.

Un exemple d’aquesta campanya la trobareu al següent anunci:

Però hi ha algunes circumstàncies que fan que els grups d’interès de la nostra societat, pensin que hi ha més “dit” que “fet” i això pot perjudicar, de forma important, la reputació d’una empresa, sobre tot, pel que fa al seu impacte social i per tant, ser punt de mira de les persones consumidores que volen exercir un consum responsable, que valora molt especialment, unes  bones pràctiques de responsabilitat social empresarial.

Un exemple de situació polèmica en aquest àmbit fa referència a la pobresa energètica

El dia 1 de juny de 2017 va sortir un article, a l’edició digital “El País” amb la capçalera “ La Generalitat multa Gas Natural amb 500.000 euros per la mort de l’àvia de Reus. El Govern creu que la companyia va desobeir la llei per no consultar els serveis socials abans de tallar la llum”. Es pot consultar aquest article al següent enllaç: https://cat.elpais.com/cat/2017/06/01/catalunya/1496327530_121985.html (consultat el 13/01/2018).

El contingut d’aquest article, que també és informatiu, evidencia però que l’empresa hauria incomplert la norma que estableix l’obligatorietat d’avisar els serveis socials abans de suspendre el servei per falta de pagament i per tant, seria responsable d’haver comés una infracció greu, el que fa que aquesta notícia afecti greument la reputació de l’empresa, que es va defensar al·legant que no complia la llei perquè no tenia un protocol que la desenvolupés i va explicar que mantenia converses amb l’Ajuntament de Reus per ajudar els casos de pobresa energètica que trobava.

Hem de recordar que la  Generalitat, en el seu dia, va publicar un protocol al web de l’Agència Catalana de Consum en el qual explicava com operava el principi de precaució, però tant Gas Natural com la patronal energètica Unesa consideren, segons figura en aquest article,  que és un document sense caràcter vinculant perquè no ha estat aprovat per l’Executiu català.

Aquesta notícia va crear una alarma social molt forta, per un tema, el de la pobresa energètica, que ha estat molt present a l’agenda social i política i també als mitjans de comunicació.

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa 3.000 entitats socials, va publicar el dia 2/6/2017, en el seu portal web, que es pont consultar al següent enllaç: http://www.tercersector.cat/noticies/la-taula-demana-que-limport-de-la-sancio-gas-natural-es-destini-la-lluita-contra-la-pobresa (consultat el 13/1/2018) que “Gas Natural va tenir l’any passat 1.473 milions d’euros de benefici. Les companyies fins ara no han fet res per els col·lectius vulnerables. Les empreses no estan obligades a signar un conveni, és cert, però també estan obligades a no tallar els subministraments i ho han fet”.  A més, demanen que Gas Natural compleixi la Llei 24/2015 per tal d’evitar casos com la de la dona morta a Reus el passat 14 de novembre.

La reacció positiva de l’empresa millora l’atenció sobre les persones vulnerables en temes de pobresa energètica

El dia 13 de desembre de 2017 es va publicar a l’edició digital de”El Mundo” un article amb el títol de “Gas Natural Fenosa atiende a 30.000 clientes en situación de vulnerabilidad” que es pot consultar al següent enllaç: http://www.elmundo.es/cataluna/2017/12/13/5a3127c146163f82778b45fa.html (consultat el 13/1/2018).

La informació que apareix en aquest article fa referència a l’esforç que fa la Fundació Gas Natural Fenosa per ajudar les famílies que pateixen pobresa energètica.

El titular destaca que l’’empresa ha rebut 75.000 trucades d’usuaris que tenien problemes per assumir les factures durant l’any  2017, i la resposta de l’empresa, ha esta la creació d’un  pla pilot per rehabilitar cases i millora el consum de les famílies en situació de vulnerabilitat i ho ha gestionat, per una part canalitzant la meitat de les demandes cap els serveis socials de les administracions públiques.

Per altra banda, ha creat un projecte pilot per a la rehabilitació dels habitatges amb famílies vulnerables, per un import de 150.000 euros, per millorar l’aïllament, fusteria i vidre substitució i addició de protectors solars, etc, per disminuir el consum energètic i per tant l’import de les factures.

Una altra actuació a desenvolupar durant l’any 2018 serà l’escola d’energia, dins el pla d’energia vulnerabilitat, que vol formar a diferents persones que pertanyen a ONG’S i a administracions públiques, per tal que puguin informar a les famílies vulnerables sobre temes energètics.

Per tant l’article té un elevat contingut reputacional i el seu to informatiu és positiu, donat que presenta unes dades que evidencien que l’empresa ha atès a les persones afectades per pobresa energètica i anuncia una forta inversió en temes d’educació energètica per millorar les condicions d’aquestes persones.

Amb això es vol convèncer a la ciutadania que s’està complint amb la llei i és va més enllà, donant informació i formació a col·lectius i agents del tercer sector, per formar-los i millorar les condicions dels seus habitatges.

Un altre front obert, el de la mala reputació per males pràctiques comercials

A banda de les crítiques rebudes per aquesta empresa, pel que fa a una suposada poca sensibilitat pels col·lectius vulnerables, cal tenir en compte que les empreses subministradores de gas i d’electricitat, que presten serveis bàsics d’interès general, sempre són molt criticades per les seves tarifes i per les seves pràctiques comercials agressives, especialment també amb un col·lectiu de persones vulnerables, la gent gran, a qui ofereixen canvis d’empresa, ofertes de nous serveis i poca informació sobre els bons socials.

Una de les notícies aparegudes en aquest sentit, de data 18/12/2017, que es pot consultar al següent enllaç: https://www.cnmc.es/node/365999 (consulta 14/1/2018) és la de la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència), que informa que s’incoa expedient sancionador a Gas Natural Fenosa Generació i a Endesa Generació, perquè s’han observat indicis d’alteració de preus en les ofertes de mercat de generació entre octubre de 2016 i gener de 2017 i per això ha incoat expedient sancionador per una presumpta infracció greu de la Llei 24/2013 del sector elèctric entre octubre de 2016 i gener de 2017.

Un article interessant que també té un caràcter informatiu i que intenta millorar la reputació de l’empresa, pel que fa a les seves actuacions comercials, va ser publicat al diari digital “El Público” amb informació d”Europa Press”, el dia 1/12/2017 i que es pot consultar al següent enllaç (consulta el 14/1/2018): http://www.publico.es/economia/gas-natural-fenosa-lanza-telefono-denuncias-inhabilitar-190-vendedores-malas-practicas.html.

En aquest article, se’ns diu que Gas Natural Fenosa ha inhabilitat durant l’any 2017 a un total de 190 venedors per dur a terme males pràctiques comercials en la venda presencial a clients, el que suposa el 4% dels seus comercials acreditats, segons ha anunciat la companyia i que com a resposta, l’elèctrica ha posat en marxa un telèfon gratuït (900649243) on els clients poden consultar si el venedor té l’acreditació en vigor i si els avantatges de les ofertes que ofereix es corresponen amb la realitat.

Segons el director general de negocis minoristes de Gas Natural Fenosa, el seu objectiu és “comptar amb clients satisfets que confiïn en la companyia” .

L’empresa, diu l’article, ha detectat durant l’exercici 2017 fins a 470 casos de males pràctiques i ha abonat 183.000 euros als seus clients després de detectar situacions anòmales en els seus contractes després de males pràctiques en la venda presencial per part d’empleats d’empreses col·laboradores.

De com la pressió mediàtica pot ajudar a millorar les coses

Qualsevol gestor de la reputació d’una empresa que es trobi davant dues qüestions polèmiques com les anteriors, que han influït negativament en la reputació de l’empresa ha de saber reaccionar per tal de reconduir el discurs mediàtic i aportar una visió positiva de l’empresa.

Per fer-ho els gestors de la reputació poden utilitzar els següents instruments:

1) Dissenyar un “Pla de comunicació” que doni a conèixer a la societat, que l’empresa si que està col·laborant amb els serveis socials i que fins i tot  ha anat més enllà de la normativa, invertint en la millora dels habitatges de les persones més vulnerables.

També es pot demostrar que l’empresa està compromesa amb l’ètica comercial i que ha actuat amb contundència amb els agents comercials que no han seguit el codi de l’empresa. I tot això, no només és una acció comunicativa aïllada, sinó que es fonamenta amb els valors de responsabilitat social que es poden consultar en el seu portal corporatiu i que ha passat a ser l’eix de la seva filosofia empresarial.

El Pla de comunicació ha de mostrar que existeixen uns compromisos amb els seus grups d’interès –stakeholders- i que aquests compromisos estan en disposició de tothom, actuant amb transparència.

2) Donar a conèixer la participació de l’empresa, en  rànquings, premis, fòrums o associacions vinculades a la RSC:  en aquest cas Gas Natural pot acreditar la seva adhesió al “Pacte Global de Nacions Unides” la participació a “Bettercoal associació internacional” a “Forética, organisme de sostenibilitat” … i l’obtenció de reconeixements en premis i certificacions alienes que ho avalin.  Aplicar la transversalitat reputacional és un altre dels factors claus per poder corregir els impactes negatius de reputació.

3) Crear un “Pla d’acció de reputació” que permeti a tots els actors implicats de l’empresa, implicar-se i treballar de forma coordinada en la solució dels problemes reputacionals.

4) Fer  enquestes que puguin mostrar el reconeixement que es fa dels valors de l’empresa i el grau de satisfacció de tots els grups d’interès. Com acció preventiva, per evitar que algunes actuacions empresarials puguin afectar la reputació de l’empresa, cal estar atent al que opinen i al que volen tots els grups d’interès de l’empresa.

Les persones consumidores responsables i la recerca da la informació empresarial

Amb tot això es pot fer una recerca de com es presenta la marca de Gas Natural Fenosa i el nivell de coherència que presenta amb les informacions aparegudes als mitjans de comunicació.

La informació la podem extreure del seu portal corporatiu, que es pot consultar al següent enllaç (data consulta 15/1/2018): http://www.gasnaturalfenosa.com/ca/1285338501612/inici.html. I més en concret, escollin la “pestanya” de “sostenibilitat” al següent enllaç: http://www.gasnaturalfenosa.com/ca/1285338471462/sostenibilitat.html

Aquí l’empresa ens presenta els seus compromisos de : Excel·lència en el servei / Compromís amb els resultats / Gestió responsable del medi ambient / Interès per les persones / Seguretat i salut / Cadena de subministrament responsable / Compromís social / Integritat i transparència.

Analitzem la coherència pel que fa als dos temes que he comentat anteriorment, “la pobresa energètica” i “les pràctiques comercials amb les persones consumidores”.

El primer que hem d’assenyalar és que com a grups d’interès, dins del que classifiquen com a “societat” s’inclouen, entre d’altres, els col·lectius vulnerables i les associacions de persones consumidores, mentre que els clients, formen part d’un grup d’interès a banda.

Dins del seu compromís pel que fa a la integritat i la transparència s’assenyala, entre d’altres principis d’actuació:

Competir en el mercat de manera lleial, sense admetre conductes enganyoses, fraudulentes o malicioses que portin a la companyia a l’obtenció d’avantatges indeguts, promoure la transparència informativa i la comunicació responsable, veraç, eficaç, íntegra i puntual, publicant periòdicament informació financera i no financera que posi de relleu les actuacions de l’empresa i que ofereixi una resposta específica a les necessitats d’informació dels grups d’interès de la companyia, mantenir, a tota hora, el diàleg amb els grups d’interès a través dels canals de comunicació que siguin més adequats i accessibles.

I dins del compromís pel que fa a principis d’actuació responsable amb el client, entre d’altres s’assenyalen els següents:

Treballar per a la millora contínua de la seguretat, fiabilitat i competitivitat de tots els productes i serveis, i oferir el màxim nivell de qualitat possible en funció de les millors tècniques disponibles.

Promoure una comunicació activa i bidireccional que permeti entendre les expectatives i opinions dels clients i adaptar les respostes de Gas Natural Fenosa a les seves necessitats.

Al seu portal corporatiu, pel que fa a la seva reputació en l’àmbit que ara estem analitzant, trobem que Gas Natural Fenosa forma part dels índexs Euronext Vigeo World 120, Euronext Vigeo Europe 120 i Euronext Vigeo Eurozone 120. Aquests índexs engloben les 120 companyies més avançades en matèria de sostenibilitat a Europa, Amèrica del Nord i la regió Àsia-Pacífic i valoren els tres pilars principals de la inversió responsable: social, ambiental i de bon govern.

Les puntuacions s’obtenen valorant, entre més de 300 indicadors i entre d’altres, les relacions amb els grups d’interès entre els que hi ha els clients, i també el bon govern i l’ètica i integritat empresarial dirigida a la lluita contra la corrupció.

Pel que fa a distincions i reconeixements, ens presenten, entre d’altres i pel que fa a l’àmbit dels drets socials, els següents:

  • Certificació Top Employer 2016 com una de les millors empreses en les quals treballar.
  • Certificat ERF global en desenvolupament humà i social a empresa familiarment responsable.
  • Segell Bequal Plus, que distingeix les organitzacions que estableixen polítiques inclusives per a les persones amb discapacitat; és la primera companyia del sector energètic que l’obté.
  • 10a posició en el rànquing de Merco Talento 2016.
  • Premi Empresa Mediambientalment Responsable 2016 concedit per la revista Capital en reconeixement al projecte de rehabilitació de la mina a cel obert de lignit de Meirama.
  • A Espanya, Premi Nacional Alares a la Conciliació de la vida laboral, familiar i personal i a la Responsabilitat social. Categoria Directius.

El màrqueting responsable i la gestió de la reputació corporativa són, actualment, en una societat cada cop més compromesa amb els valors de la responsabilitat social corporativa, estratègies empresarials claus per l’èxit i la viabilitat econòmica de les empreses, però també són, sens dubte, impulsors per a la consolidació real i transversal d’aquests valors que cada dia són més demandats per la ciutadania.

Per aquest motiu és tant important que es puguin verificar els “fets”  i no ens quedem amb les “paraules”. Practicar un consum responsable exigeix a les persones consumidores, que estiguin sempre atentes a les accions empresarials i  que tinguin una actitud activa de recerca, per tal de contrastar dades i resultats.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

 

 

Les altes fraudulentes en serveis de telefonia i internet

Cada cop hi ha més reclamacions que fan referència als problemes que tenen les persones consumidores quan els hi arriben factures impagades d’uns serveis de telefonia, especialment de telefonia mòbil, que desconeixien que estaven al seu nom, perquè en realitat mai havien contractat aquests serveis.

Són casos on, de mala fe, algunes persones han aprofitat les dades d’una persona consumidora, a excepció del compte bancari i de l’adreça del seu domicili i les han utilitzat per contractar aquests serveis, fent-se passar per les persones consumidores reals i d’aquesta manera poden contractar serveis i comprar terminals mòbils a terminis, que comencen a pagar els primers mesos i que ben aviat deixen de pagar i desapareixen de l’adreça postal amb la que han contractat, on probablement no hi ha viscut mai.

D’aquesta manera aquestes persones gaudeixen, de forma fraudulenta, d’un servei telefònic que no pensen pagar i amb el que fan multitud de trucades, algunes de cost molt elevat,  i a més es queden els terminals, que solen ser de gama alta, i posteriorment deixen de pagar.

Un cop acumulats alguns rebuts i no fent cas dels requeriments de les operadores de telefonia, aquestes operadores tallen el servei i procedeixen a reclamar el deute a més d’incloure al titular en els registres d’insolvència, conegut popularment com a  registre de morosos.

Així doncs, una persona es pot trobar de cop i volta amb un deute important del servei telefònic, amb un deute per un terminal i amb una citació judicial de reclamació de quantitat a més de trobar-se inscrita en un fitxer de morosos, amb el que les molèsties que li provoca aquest procés són realment considerables.

Què es pot fer en aquests casos?

Moltes persones afectades per aquestes pràctiques fraudulentes presenten una reclamació als serveis d’atenció als clients de les operadores de telefonia, però recordeu que les reclamacions es solucionen amb la mediació i l’arbitratge, que són sistemes de resolució de conflictes voluntaris i estan pensats per reclamacions en relació a les prestacions dels serveis reals que s’han prestat a la persona consumidora, però en aquests casos, quan la persona consumidora rep el requeriment del deute no és realment una persona consumidora perquè mai ha contractat els serveis d’aquesta operadora.

Per tant, si volem actuar amb diligència haurem de dirigir, a l’operadora que reclama el deute, una carta certificada, un burofax o qualsevol altre comunicació que deixi constància fefaent dels fets,  indicant que no consta que aquest contracte de comunicacions, del que es reclama el deute s’hagi formalitzat al seu nom.

Cal contestar de forma ràpida a l’operadora de telefonia, un cop rebem la seva notificació.

El text podria ser una cosa similar a aquesta, que caldria adaptar a cada situació particular, d’acord amb les circumstàncies de cada cas i per aquest motiu caldria sol·licitar l’assessorament legal o l’assessorament d’un servei públic de consum:

PRIMER.- Mitjançant aquest escrit els hi notifico que el deute que reclamen pels serveis corresponents al número telefònic XXXXXXXXX i als càrrecs pel terminal del telèfon marca XXXXXXX, model XXXXXXX no han estat mai contractats per la meva persona.

SEGON.- D’acord amb el que estableix l’apartat primer de l’article 7 de l’ Ordre ITC/1030/2007, de 12 d’abril, per la qual es regula el procediment de resolució de les reclamacions per controvèrsies entre usuaris finals i operadors de serveis de comunicacions electròniques i l’atenció al client pels operadors, als efectes probatoris de la signatura d’un contracte, és la seva empresa XXXXXXXXXX qui ha d’acreditar la meva contractació d’aquests serveis.

Per poder provar aquests fets, l’operadora XXXXXXXXXXX haurà d’aportar-me el contracte subscrit mitjançant signatura electrònica reconeguda, o bé el contracte signat per escrit, o bé el contracte subscrit mitjançant el sistema de contractació verbal amb verificació per tercers independents.

TERCER.- Així doncs és molt possible que la seva operadora XXXXXXXXXXXX hagi estat víctima d’una estafa, regulada a l’article 248.1  de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal –CP-, donat que altres persones poden haver utilitzat engany suficient per produir un error en la contractació d’aquest servei o bé s’hagi produït una falsedat documental, d’acord amb el que estableix l’article  392.1 –CP-, en haver comes falsedat suposant en l’acte de contractació del servei telefònic, la intervenció de persones que realment no hi han intervingut, en aquest cas, jo mateix/a.

QUART.- Per tot el que els hi he exposat, els hi sol·licito que procedeixin a realitzar les oportunes verificacions de la signatura electrònica reconeguda de la contractació, o bé el contracte escrit, o bé la contractació verbal amb verificació per tercers independents, per poder aclarir quina persona va ser la que realment va contractar aquests serveis de forma fraudulenta i per tant, puguin a procedir a dirigir-se contra aquesta persona.

CINQUÈ.- L’article 1261 del codi Civil Espanyol estableix que només hi ha contracte quan concorren els requisits següents: 1r. Consentiment dels contractants. 2n. Objecte cert que sigui matèria del contracte. 3r. Causa de l’obligació que s’estableixi i en aquest cas no s’ha prestat el meu consentiment per formalitzar el contracte i li correspon a l’operadora XXXXXXXXXXX desplegar tota la seva diligència professional, en els seus deures de gestió de la contractació, per assegurar-se de la veracitat de la identitat de la part contractant, pel que en aquest cas, s’ha produït una negligència en la contractació d’aquests serveis.

SISÈ.- L’article 711 del codi civil Espanyol estableix, en el seu apartat primer que els  drets s’han d’exercir de conformitat amb les exigències de la bona fe i en el seu aparat segon que la  llei no empara l’abús del dret o l’exercici antisocial del dret. Qualsevol acte o omissió que, per la intenció del seu autor, per l’objecte o per les circumstàncies en què es dugui a terme depassi manifestament els límits normals de l’exercici d’un dret, amb dany per a un tercer, dóna lloc a la indemnització corresponent i a l’adopció de les mesures judicials o administratives que impedeixin la persistència en l’abús.

Per aquest motiu sol·licito la tramitació immediata de la baixa d’aquest contracte, que de forma fraudulenta s’ha realitzat en el meu nom i sol·licito que per la seva improcedència, s’anul·lin totes les factures existents a càrrec meu per aquests serveis no contractats realitzant, per part d’aquesta operadora XXXXXXXXXX, totes les actuacions necessàries per, en cas que se m’hagués inclòs en fitxers d’insolvència,  excloure’m d’aquests fitxers.

Cas que en un termini màxim de 30 dies aquesta operadora XXXXXXXXXXXXXXX no m’hagi donat resposta en relació a les meves peticions, em reservo les actuacions legals oportunes en seu judicial”.

Així doncs, aquesta podria ser una primera resposta que  es podria donar a les operadores tot just rebre el seu requeriment de pagament.

Un cop rebuda la resposta, caldria valorar les diverses opcions que es podrien prendre i que analitzarem en un altre article del blog.

Molta sort amb les vostres reclamacions i recordeu utilitzar els serveis públics de consum.

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas. Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum. Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.

Quan a la botiga em diuen una cosa i en el contracte en surt una altra

Què passa si anem a una botiga de telefonia i després de donar-nos unes explicacions sobre una tarifa, que ens ha convençut, decidim contractar-la amb aquelles condicions i després, al rebre el primer rebut, veiem que ens han aplicat  unes condicions diferents a les que vàrem voler contractar?

I el pitjor de tot, què passa si un cop rebuda la informació a la botiga, durant el primer mes, on mentalment actuem d’acord amb allò que se’ns va oferir, fem un us del telèfon pensant que s’aplicarà la tarifa d’una determinada manera i després resulta que no ha estat així i això penalitza de forma molt rellevant  l’import de la factura?

Aquest és el cas per exemple quan us ofereixen un bonus per uns minuts determinats de trucades mòbils, que estan inclòs a la tarifa i després resulta que això era dins d’una franja horària determinada o dins d’uns dies de la setmana concrets, cosa que no us havien explicat així.

Doncs bé, penseu que això passa força sovint amb algunes operadores i el primer que farem com a persones consumidores serà fer la reclamació prèvia a l’operadora de telefonia, però heu de tenir en compte que l’operadora, el primer que farà serà dir-vos que us està aplicant el contracte de forma correcte, i us adjuntarà el contracte que vàreu signar a la botiga amb les condicions generals, on per sorpresa vostra hi veureu com, en lletra petita, hi apareix realment una clàusula especificant que allò que us havien ofert, en realitat s’aplicava de manera diferent a la que pensàveu.

Què podem fer en aquests casos?

Malgrat que l’operadora ens digui que la facturació dels serveis és correcta perquè es fonamenta en les condicions generals del contracte, això no vol dir pas que sigui veritat que ens puguin cobrar aquestes quantitats de més.

El primer que heu de fer és mirar si realment vàreu arribar a signar el contracte a la botiga.

Recordeu que actualment, a les botigues, s’està imposant la signatura en dispositius digitals que fan que no veiem directament el contracte abans de signar-lo, com si que passava abans amb els contractes de paper, però de totes formes, sempre que signeu demaneu-ne una còpia en paper, encara que us diguin que no és ecològic.

"Amb aquesta excusa anem perdent drets.
 En tot cas els hi podeu dir que utilitzin paper reciclat"

La primera sorpresa que us podeu trobar vosaltres i sobre tot l’operadora, és que no s’hagi signat el contracte. En aquests casos que passa? Doncs que existeix contracte, però no es poden aplicar les clàusules generals.

Si falta el contracte escrit signat, no procedeix l’aplicació de les condicions generals de la contractació, donat que la Llei 7 / 1998, de 13 d’abril, sobre condicions generals de la contractació, estableix en el seu article 7 que no quedaran incorporades al contracte les condicions generals següents: a) Les que l’adherent no hagi tingut oportunitat real de conèixer de manera completa al temps de la celebració del contracte o quan no hagin estat firmades, quan sigui necessari, en els termes resultants de l’article 5. b) Les que siguin il·legibles, ambigües, fosques i incomprensibles, llevat que, pel que fa a aquestes últimes, haguessin estat expressament acceptades per escrit per l’adherent i s’ajustin a la normativa específica que disciplini en el seu àmbit la necessària transparència de les clàusules contingudes en el contracte.

I si falta el contracte escrit, d’acord amb l’article  1282 del codi civil Espanyol, “Para juzgar de la intención de los contratantes, deberá atenderse principalmente a los actos de éstos, coetáneos y posteriores al contrato”.

Com que haureu fet la reclamació de seguida (recordeu que sempre heu d’actuar com a persones consumidores diligents) i haureu motivat la vostra reclamació, es veurà clar que us estan aplicant una cosa de forma incorrecta.

I si el contracte està signat però les clàusules generals no coincideixen amb el que em van dir a la botiga?

Doncs en aquest cas, ens trobem que o bé ens varen informar malament o bé ens varen informar bé i les condicions que ens varen oferir són millors que les que apareixen a les condicions generals del contracte. En ambdós casos ens han d’aplicar les condicions més beneficioses i per tant, allò que nosaltres pensàvem que ens havien d’haver aplicat i facturat.

On està el problema?

Doncs el problema el tenim en la prova. Nosaltres hem de poder provar que la informació a la botiga o bé va ser incorrecta o bé va ser correcte i eren unes condicions millors a les que ara se’ns han aplicat.

Per aquest motiu és sempre tant important guardar tota la informació precontractual, com ara les ofertes i la publicitat.

Les dues possibles situacions: Mala informació o informació correcta i més beneficiosa

Si la promoció i la publicitat del servei no es va ajustar a les característiques i a les condicions econòmiques de la contractació, podem exigir, com a persones consumidores el contingut de l’oferta, promoció o publicitat, i les condicions  econòmiques i ofertes, encara que no figurin expressament en el contracte pel que d’acord amb el principi de conformitat amb el contracte i el principi de bona fe objectiva, cal establir que la informació precontractual facilitada  o bé es tracta d’una condició més beneficiosa o bé estem davant d’un cas d’omissió de la informació precontractual rellevant, i en ambdós casos, el contracte s’ha d’integrar, en benefici del consumidor i per tant procedeix la devolució de les quantitats pagades de més, per part de la consumidora, d’acord amb la oferta precontractual realitzada i no d’acord amb les clàusules generals del contracte.

Situació 1: informació correcta i més beneficiosa que les condicions generals

En aquest cas hipotètic que ens trobem és rellevant provar que la informació precontractual, que ens va fer adoptar la decisió, oferia unes condicions més beneficioses, malgrat que   després de tot el procés ens vam limitar a signar el contracte, on en lletra petita, a l’apartat de les condicions generals, hi figurava aquesta informació de forma clarament especificada, a més de constar-hi clarament destacada, a la primera factura que hauríem rebut a casa i que hauria motivat la nostra reclamació.

L’obligació d’oferir informació precontractual és de les empreses i a més, aquesta informació ha de ser clara i comprensible, veraç i suficient, especialment pel que fa a les condicions econòmiques.

Com a persones consumidores hauríem d’aportar amb la nostra reclamació, ja sigui per sol·licitar una mediació, un arbitratge de consum o bé presentar una demanda, l’oferta o la publicitat que provés la nostra versió dels fets.

Segurament, com he dit abans, l’operadora aportaria el contracte signat per nosaltres i al·legaria que érem coneixedors d’aquestes condicions i que la facturació dels serveis era  correcta.

Si bé és cert que les condicions contractuals poden estar clarament especificades a les condicions generals del contracte cal tenir en compte que la publicitat no especificaria les mateixes condicions, ni segurament ho faria amb la mateixa rellevància.

Si realment fos així, si la publicitat digués una cosa que es pogués interpretat com una millora per a la persona consumidora, s’ha de tenir en compte que  l’article 61.2 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries  estableix que el contingut de l’oferta, promoció o publicitat, les prestacions pròpies de cada bé o servei, les condicions jurídiques o econòmiques i garanties ofertes són exigibles pels consumidors i usuaris, tot i que no figurin expressament en el contracte formalitzat o en el document o comprovant rebut, i s’han de tenir en compte en la determinació del principi de conformitat amb el contracte.

En el mateix sentits es pronuncia l’article 123-7.1 de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya , que estableix que l’oferta, la promoció i la publicitat dels béns o serveis s’ha d’ajustar a llur naturalesa, característiques, utilitat o finalitat i a les condicions jurídiques o econòmiques de la contractació. I en el seu apartat segon s’estableix que les persones consumidores poden exigir el contingut de l’oferta, promoció o publicitat, les prestacions pròpies de cada bé o servei, les condicions jurídiques o econòmiques i les garanties ofertes, encara que no figurin expressament en el contracte o en el document o comprovant rebut. Aquests aspectes s’han de tenir en compte en la determinació del principi de conformitat amb el contracte. A més cal tenir en compte que el seu apartat tercer, el mateix article estableix que els contractes amb les persones consumidores s’han d’integrar d’acord amb el principi de la bona fe objectiva, fins i tot en el cas d’omissió de la informació precontractual rellevant.

Situació 2: informació incorrecta i més beneficiosa que les condicions generals

Aquí s’ha de tenir en compte la importància que té, per les operadores,  donar correctament la informació a les persones consumidores, perquè en cas que aquesta informació sigui incorrecte també té efectes en contra de l’operadora perquè com acabem de dir, en els supòsits d’omissió d’informació precontractual rellevant, els contractes amb les persones consumidores s’han d’integrar, en benefici del consumidor,  també d’acord amb el principi de bona fe objectiva.

L’article 60.1 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries , estableix que abans que el consumidor i usuari quedi vinculat per un contracte o una oferta corresponent, l’empresari li ha de facilitar de manera clara i comprensible, llevat que sigui manifesta pel context, la informació rellevant, veraç i suficient sobre les característiques principals del contracte, en particular sobre les seves condicions jurídiques i econòmiques.

El mateix article, en el seu apartat segon, estableix que són rellevants les obligacions d’informació sobre els béns o serveis que estableix aquesta norma i qualsevol altres que siguin aplicables i, a més, pel que ara ens ocupa:

a) Les característiques principals dels béns o serveis, en la mesura adequada al suport utilitzat i als béns o serveis.

c) El preu total, inclosos tots els impostos i taxes. Si per la naturalesa dels béns o serveis el preu no es pot calcular raonablement per endavant o està subjecte a l’elaboració d’un pressupost, la manera com es determina el preu així com totes les despeses addicionals de transport, lliurament o postals o, si aquestes despeses no es poden calcular raonablement per endavant, el fet que pot ser necessari abonar aquestes despeses addicionals.

En qualsevol informació al consumidor i usuari sobre el preu dels béns o serveis, inclosa la publicitat, s’ha d’informar del preu total, i desglossar, si s’escau, l’import dels increments o descomptes que siguin aplicables, de les despeses que es facin repercutir al consumidor i usuari i de les despeses addicionals per serveis accessoris, finançament, utilització de diferents mitjans de pagament o altres condicions de pagaments similars.

També s’ha de tenir en compte que l’article 65 de la mateixa norma estableix que els contractes amb les persones consumidores s’han d’integrar, en benefici del consumidor, d’acord amb el principi de bona fe objectiva, també en els supòsits d’omissió d’informació precontractual rellevant.

En el mateix sentit el Reial Decret 899/2009, de 22 de maig, pel qual s’aprova la carta de drets de l’usuari dels serveis de comunicacions electròniques, en el seu article 3.c) estableix que els usuaris finals de serveis de comunicacions electròniques són titulars, a més dels drets que estableix l’article 8 del text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, del dret a la informació veraç, eficaç, suficient, transparent i actualitzada sobre les condicions ofertes pels operadors i les garanties legals.

En aquest sentit, l’article 12.1 de la mateixa norma estableix que abans de contractar, els operadors de comunicacions electròniques han de posar a disposició de l’usuari final de forma clara, comprensible i adaptada a les circumstàncies la informació veraç, eficaç, suficient i transparent sobre les característiques del contracte, en particular sobre les seves condicions jurídiques i econòmiques i dels serveis objecte del contracte.  

Per tant, si ens han informat malament també podrem exigir que ens apliquin les condicions ofertades, el problema aquí és el de prova, pel que insisteixo en que és molt important conservar tota la documentació precontractual que us donin a les botigues.

Molta sort amb les vostres reclamacions i recordeu utilitzar els serveis públics de consum !!!

Article publicat al bloc : https://personesconsumidores.wordpress.com/

Autor: Francesc Xavier Sánchez Moragas.

Llicenciat en dret – Especialista en dret del consum.

Adreça electrònica: fxsanchez@icamat.org

Es recorda que, tal i com s’estableix en l’avís legal, l’autor no inserirà publicitat de cap tipus en aquest bolg, però que pot ser que WordPress pugui fer-ho i que en aquest cas, aparegui en l’espai inferior d’aquest article. Es recorda que en cap cas l’autor d’aquest blog manté cap relació amb les empreses que s’anunciïn i per tant no n’assumeix cap responsabilitat ni comparteix necessàriament els valors publicitaris que s’utilitzin per part d’aquestes empreses.